gent de trobada

Amics mestres, no és això

2012-01-31T08:21:00.000-08:00

JOAN CARLES GIRBÉS. L'Informatiu, 31 gener 2012

Els nostres omnigovernants, elegits democràticament i en massa, han volgut que l’Educació siga un dels àmbits més castigats per la crisi. Retalls de sou al professorat, reducció de línies, eternització dels barracons, saturació d’aules... L’objectiu és clar: aprofiten la confusió per desmotivar els ensenyants i carregar-se el sistema educatiu actual. Aquesta estratègia suïcida ha mobilitzat la comunitat educativa, que ha protagonitzat manifestacions multitudinàries arreu del país per exigir al govern que ature una política nefasta i de conseqüències imprevisibles.

En paral·lel, els claustres d’escoles i instituts han engegat altres mesures de protesta i rebuig als retalls de la Generalitat, entre les quals hi ha la cancel·lació de les anomenades “activitats extraescolars”. No només s’estan deixant de celebrar el dia de la Pau, el carnestoltes, l’eixida al bioparc o l’excursió de final de curs. També s’han eliminat l’assistència a funcions de teatre infantil, les visites d’escriptors i il·lustradors a les aules, les sessions de foment lector en biblioteques, els espectacles amb pallassos, els contacontes, els concerts de música popular per a infants... L’Associació Valenciana d’Empresaris de Teatre i Circ ha xifrat en 15.612 els alumnes que han cancel·lat de manera sobtada les reserves previstes els últims dies. Si no frenem aquesta espiral autodestructiva, la devastació pot ser el colp de mort del sector cultural valencià.

La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també

Hi ha una llarga nòmina de professionals del món cultural que sempre ha treballat amb honestedat i creativitat al costat del professorat, donant suport a estratègies pedagògiques enriquidores que han contribuït a fer créixer les noves generacions. No és just que aquests tradicionals companys de viatge, que lluiten a diari amb el mateix coratge que ho fan els ensenyants i amb recursos igualment insuficients però amb un objectiu comú siguen ningunejats i abandonats ara a la seua sort.

La indignació que hi ha al carrer i a les aules és compartida pels professionals valencians de la cultura; les penúries i el desinterés de l’administració autonòmica envers el seu treball, també. Si es vol pressionar o castigar el Consell per les mesures que imposa sense valorar l’abast i les conseqüències, no servirà de res enfonsar el fràgil sistema cultural. És més: aquests maldestres gestors de la cosa pública potser se n’alegraran i tot. Busquem, doncs, conjuntament, fórmules alternatives i més eficaces de reivindicar justícia i pressionar perquè paguen la crisi en primer lloc aquells que l’han provocada. No errem el tret ni peguem mos a la mà que hem tingut sempre estesa, amical, activa i propositiva, disposada a ajudar en la precarietat i a portar amb orgull les mateixes pancartes en les mateixes manifestacions. Perquè el dia que tot aquest desgavell acabe (i, creieu-me, algun dia acabarà) la magnitud de la desfeta pot ser tan profunda que per molt que estirem el braç no trobarem ningú a l’altra banda amb qui compartir projectes per reinventar plegats el demà.

I això, qui ho paga?

2012-01-29T11:22:00.000-08:00

JOSEP FRANCO. L'informatiu, 27 gener 2012

La setmana passada, quan demanava una creueta per a la ciència, un servidor ignorava que, entre nosaltres, els valencians, tenim un científic de primera magnitud que, si la informació que ens dóna en la seua web és certa, és l’autor de la teoria dels camps magnètics de l’àtom, que explica, més clar que l’aigua i de tacada, “los misterios de la estructura de la luz, el calor y el magnetismo”.

El pare d’aquesta teoria global és Juan Vicente Santacreu Ferrer, més conegut per ser, també, el pare de Natalia, una xiqueta valenciana que va patir molt perquè els seus mestres s’entossudiren a fer-la llegir, parlar i escriure en valencià, un idioma “virtual” en la capital valenciana, segons el pare de la teoria i de la criatura.

Indignat contra aquella imposició nacionalista que era una mostra més de la “represión contra el español como lengua nacional”, Juan Vicente Santacreu Ferrer es va querellar contra la Generalitat Valenciana i es va inventar la plataforma Masby. Un nom una miqueta cursi que deriva de mass by i que significaria “més enllà de les masses”, encara que en això de les traduccions no se sap mai.

Jo, que no sóc un científic tan expert com Juan Vicente, no comprenc com un sonat pot enviar les seues defecacions mentals a totes les escoles valencianes, a través de la xarxa pública de la conselleria d’educació

El cas és que, dilluns passat, tots els centres educatius valencians van rebre una carta de la plataforma Masby –un nom una miqueta drag queen, ara que ho pense–, que deixava ben clar que la mani de dissabte passat havia estat manipulada, com sempre, pels rojos i els catalanistes, per dir-ho en poques paraules.

Jo, que no sóc un científic tan expert com Juan Vicente, no comprenc com un sonat pot enviar les seues defecacions mentals a totes les escoles valencianes, a través de la xarxa pública de la conselleria d’educació. Però com ell és el descobridor de la teoria dels camps magnètics de l’àtom, ho deu haver tingut molt fàcil.

Tan fàcil com els ha resultat a Manos Limpias, Libertad e identidad i la Falange Española de las JONS, seure enfront d’un tribunal el senyor Baltasar Garzón, que és del Barça. I jo, a la vista de tantes facilitats judicials i cibernètiques, em pregunte qui paga els advocats, la publicitat, les webs, els viatges i les amenaces d’aquesta gent, que només són quatre gats: la web de Masby s’enllaça amb la de Libertad e identidad; aquesta, amb la de Manos Limpias i, curiosament, totes van a parar a la Universidad Católica CEU San Pablo, de Madrid. Ho podeu comprovar fent uns quants clics al Google. Pura endogàmia nacional-catòlica.

Si només són quatre gats, com poden assegurar-se un ressò mediàtic superior al de moltes organitzacions polítiques? Per què els mitjans de comunicació, i els jutges, els fan tant de cas? Perquè això ho paga algú, és la resposta immediata. Però qui?

Com en tantes altres coses de la vida, l’art s’avança a donar-nos una resposta. Abans d’inventar-se els Veriueu-ho, Xavi Castillo i la gent de Pot de Plom ja sabien qui pagava totes aquestes extravagàncies: campanyes, anuncis, webs, rodes de premsa, conferències, presentacions, pamflets, advocats, viatges... Lector o lectora que tens descomptes en la teua nòmina, posa’t la mà al cor, respira fondo i repeteix, amb mi i amb el capità moro de Xavi Castillo: això ho pague jo!

Hem canviat d'adreça

2011-12-27T10:05:00.000-08:00

Si vols continuar rebent informació de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, has de clicar damunt d'este enllaç. El blog que tanta informació ha distribuït, ens ve ara menut i hem canviat a un web administrada amb joomla. Això ens permetrà, ampliar continguts i classificar-los millor, a més de disposar d'un operatiu molt més potent i eficaç d'elaboració i edició de dades. Esperem que este nou web siga tan ben rebut com ho va ser el nostre blog, el qual ha acumulat en tan sols 3 anys prop de 14.000 entrades. Gràcies per la vostra fidelitat i pel vostre compromís amb el valencià.

Xúquer Viu, decidit a defensar el riu que ens fa comarca

2011-12-06T09:09:00.000-08:00

Vista parcial de l'Assemblea, amb la mesa de ponents al fons

El passat dissabte va tindre lloc l'Assemblea anual de Xúquer Viu, en què participaren no sols simpatitzants i activistes integrats en esta entitat social, sinó representants d'altres organitzacions socials i ajuntaments de la comarca de la Ribera, amb un total de 60 assistents. La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera va formar part d'este grup destacat d'entitats presents, perquè comparteix des del seu naixement, amb Xúquer Viu, la preocupació per la situació del nostre riu, un riu que ens dóna nom i que és la nostra columna vertebral com a territori.

En esta Assemblea es feu un repàs a les activitats desenvolupades per Xúquer Viu, es van exposar els nous reptes que ens esperen en un futur immediat i es van fer propostes per reivindicar, tant davant l'administració central com també l'autonòmica, la regeneració ecològica i la funcionalitat social del Xúquer. Així mateix, es va acordar per unanimitat crear un grup de pressió, paral·lel al que s'ha constituït a Alacant que proposa els transvasament d'aigua del nostre riu des d'Antella i l'ús de l'aigua per a destinar-la a projectes especulatius del sud del País.

També es va prendre la decisió de planificar una activitat emblemàtica a la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que es farà, precisament, a Antella. Amb eixe objectiu, Xúquer Viu, el Col·lecciu d'Ensenyants de la Ribera i la Coordinadora, duran a terme una reunió de coordinació a tres bandes perquè este projecte es faça realitat el 22 d'abril de 2012, dia de la 27 Trobada.

Homenatge a la passió per l´educació

2011-12-06T02:31:00.000-08:00

Membres del Coderi i de la Coordinadora amb Lluís Cases

El mestre i director del col·legi públic de Montserrat, Josep Lluís Cases, rep el reconeixement amb motiu de la seua jubilació i pel seu compromís amb la llengua

LEVANTE-EMV 6/12/2011

El mestre i director del col·legi públic de Montserrat, Josep Lluís Cases, va rebre dissabte passat un homenatge amb motiu de la seua jubilació. Convocat per amics i ex-alumnes de Cases (Silla, 1951) i en "reconeixement a l'aportació professional i personal" que tothom li reconeix, i amb l'excusa de la seua jubilació, el que en un principi s'havia previst com un sopar d'amics, de Silla i de Montserrat, va acabar convertint-se en un acte, celebrat a la Casa de la Cultura, i en el qual van participar les institucions montserrateres, encapçalades pel seu alcalde, el Col·lectiu de Mestres de la Ribera (CODERI) i la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera - Escola Valenciana.

Es va presentar un video biogràfic, en el qual van participar més de 50 amics i companys de Cases, així com antics alumnes, amb imatges de la seua vida i de la seua activitat social i professional. La participació de Silla, poble d'on és natural Cases, va estar important, perquè malgrat que la seua professió l'ha exercida a Xirivella, Torís i sobre tot a Montserrat (30 anys, dels quals 26 com a director), no ha abandonat mai les relacions i compromisos sillers, d'on ha estat regidor municipal. El catedràtic de l'Institut de Silla, amic i company d'estudis, Francesc López, va fer un parlament molt singular, perquè va rellegir el poema de Vicent Andrès Estellès, Assumiràs la veu d'un poble, convertint Cases en el protagonista. La intervenció de la representant del Col·lectiu de Mestres de la Ribera i la Coordinadora de Centres van coincidir a senyalar la important llavor que ha dut endavant Cases, així com el seu ferm compromís amb la llengua i amb el País.

Amb un sopar popular es va cloure una jornada molt emotiva que ha estat considerada com el preludi d'altres actes que es dedicaran a aquest il·lustre mestre, perquè els organitzadors estudien la possibilitat de sol·licitar que el nou centre escolar porte el nom de Josep Lluís Cases i que l'ajuntament acorde el seu nomenament de fill adoptiu, com se li va fer saber, de manera informal, a l'alcalde.

Els premis Miquelet guardonen la conservació del patrimoni i de la llengua

2011-11-28T11:24:00.000-08:00

Aquest dissabte s'ha celebrat el tradicional sopar d'entrega dels XXIV Premis Miquelet, atorgats per la Societat Coral el Micalet. En l'any del centenari del naixement del mestre Salvador Giner, figura clau en la història de la Societat, els Miquelets han reconegut la tasca de conservació i recuperació del patrimoni cultural al País Valencià per part del Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina, i la labor de la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet, per la seua estima i enaltiment a la llengua a través de dècades de dedicació a la música en català.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'informatiu, 28 novembre 2011

La vetllada del dissabte va tenir múltiples protagonistes, tots units pel fil conductor d'haver fet una aportació impagable a la cultura valenciana. Aplegades sota a l'ampara del Teatre Micalet, entorn a dues-centes persones hi van acudir per participar en una cerimònia que any rere any premia la creativitat, la innovació i la dedicació en i per a la cultura al País Valencià.

La nit de premis començava en blanc, en declarar-se desert el Premi Enric Soler i Godes d'experiències pedagògiques a l'escola, ja que el jurat ha considerat que cap de les obres presentades arribava al nivell exigit. El primer premi efectiu de la nit, doncs, anava en directa conjunció a l'espai acollent: la guanyadora del Premi Micalet de Teatre ha estat per a València, Hollywood, Iturbi, del dramaturg Manuel Molins, que el jurat del guardó va qualificar com a “esplèndida”, una obra entre el documental i la paròdia sobre el músic José Iturbi. Per la seua banda, el Premi Joan Coromines d'Investigació va anar per a Elvira Asensi Silvestre, per l'obra Música a l’abast de tothom. El cas de les bandes valencianes en el tombant del segle XIX, un treball de recerca sobre com al segle XIX la música va abandonar els seus espais habituals per a eixir al carrer, “a l'aire lliure”, pas històric que “va democratitzar la música”, segons va dir Asensi al seu discurs.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés

El Miquelet d'Honor Col·lectiu 2011 va anar a parar al Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina. És aquesta una associació que porta a les espatlles més de quaranta anys de treball per descobrir, recuperar i protegir el patrimoni cultural del País Valencià, centrant-se sobretot a la comarca de El Comptat, i que aquest any ha trobat el seu reconeixement “per la seua incessant recerca, conservació i restauració a través d'una acurada cultura museística”. Molt significatiu és aquest premi, sobretot a una època on les tisores tenen les fulles especialment afilades per a l'àmbit de la cultura, i protegir i fer ús d'allò que ja es posseïx s'esbossa com una de les vies de supervivència. En declaracions a L'informatiu, el president del Centre d'Estudis Contestans, Pere Ferrer Marsset, va assenyalar com “la desfeta del patrimoni no para”, i ara amb la crisi ubiqua, l'abandó s'accentua, malgrat que un cop restaurat i protegit, al patrimoni se li pot donar un ús econòmic. “En una comarca com la de El Comptat, amb una indústria de capa caiguda, podria ben servir de recurs si turísticament se sapiguera vendre el producte”, va exposar Ferrer Masset sempre, això sí, prioritzant “la restauració dels béns”.

Els Miquelets d'Honor 2011 han tingut aquest any una gran protagonista, en recaure la seua versió Individual en la cantant i compositora mallorquina Mª del Mar Bonet, guardonada “per haver donar a conéixer la nova generació a més d'una generació amb una activitat incansable pel nostre àmbit cultural, i arreu del món”. Davant dels assistents, Bonet va confessar sentir-se “emocionada i agraïda per rebre un premi tan emblemàtic”, i també va donar les gràcies efusivament per el detall que va tenir la Societat Coral amb ella: la jove alumna de cant Mireia Pardiñas va entonar amb la seua extraordinària veu dues cançons dedicades a la cantant, la primera composada d'una barreja de versos de les cançons de Bonet i un altra composada expressament per ella pel director de l'orquestra del el Micalet, Miquel Juan.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés, gràcies als quals es va consolidar “aquesta relació amorosa” amb el País Valencià, “perquè són els amics els que et fan estimar un país i he anat vivint aquest amor de la mà de tots ells”. Per a Bonet, rebre aquest premi ha estat “una nova mostra de l'afecte i l'estima entre aquesta cantant de Mallorca i la ciutat de Valencià”, va concloure amb emoció.

La nit va trobar la seua culminació amb el discurs d'acomiadament de Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral, que va remarcar de nou la vàlua de tots els guardonats i l'agraïment cap a tots els presents i col·laboradors. Les seues paraules van anar seguides d'una emocionant interpretació de la Muixeranga, que va posar punt i final a una nit ple de música i reivindicació de la llengua i cultura valencianes.

Enhorabona, Paco, enhorabona

2011-11-25T10:51:00.000-08:00

El nostre Paco Muñoz ha estat distingit amb el premi d'Actuació Cívica que concedeix la Fundació Lluís Carulla. No enumerarem els mèrits de Paco perquè són més que coneguts, i sobrats. Sols volem transmetre-li la nostra enhorabona per una distinció que reconeix una tasca, la seua, feta des dels escenaris, a colp de veu i d'estima pel valencià. Paco, tu honores la Fundació Carulla amb este premi.

El professor Joan Beltran i Cavallé, de Tortosa, ha rebut un dels premis d'Actuació Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla, durant un acte solemne celebrat a l'Ajuntament de Barcelona sota la presidència del seu alcalde, Xavier Trias. Es tracta de la XXXIena edició d'aquests guardons i l'acte de lliurament coincidia també amb el del Premi d'Honor Lluís Carulla, concedit enguany a la directora, guionista i productora de cinema Isona Passola.

L'acta del jurat destaca que Beltran "professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l'Ebre, s'ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l'Ebre. És autor d'una obra extensa, ben feta i massa poc divulgada fora de les terres de l'Ebre, amb títols com L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre; Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal; i, conjuntament amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció".

Els altres premiats són l'impulsor de la immersió lingüística Joaquim Arenas i Sampera, de Mataró, la pedagoga Maria Antònia Canals i Tolosa, de Girona, l'economista i polític Miquel Esquirol i Clavero, l'editor i impressor lleidatà Lluís Pagès i Marigot i el cantant valencià Paco Muñoz.

Els Premis d'Actuació Cívica, dotats amb 5.000 euros cadascun, estan destinats a fer conèixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc.

El jurat estava format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.

Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià

2011-11-23T10:17:00.000-08:00

Hui, dia en què es compleixen 28 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià i ho ha fet anunciant quatre noves parelles lingüístiques: María José Català (PP) farà d'ensenyant de Marga Sanz (EUPV) i Fran Ferri (Compromís) ho farà d'Ana Barceló (PSPV). Hui també es compleixen 89 anys del naixement de Joan Fuster.

23/11/2011

"Fa temps que defensem que el valencià és cosa de tots, ho hem demostat en la defensa de l'ensenyament en valencià i hui també és un bon exemple d'això" ha defensat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a l'inici de la roda de premsa que ha tingut lloc hui a les Corts Valencianes i on s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià. Una campanya que ha aconseguit enguany la participació de tots els partits polítics amb representació parlamentària, asseguts en una mateixa taula i participant units en una mateixa campanya.

El programa Voluntariat pel Valencià consisteix en posar en contacte persones que volen aprendre valencià amb persones que el volen ensenyar dedicant una hora a la setmana durant deu setmanes a aquest propòsit. L'alcaldessa de Torrent i diputada del Partit Popular, Maria José Català, participarà com a voluntària de la portaveu parlamentària d'EUPV, Marga Sanz; mentre que el diputat de Compromís, Fran Ferri, ho farà amb la diputada del PSPV, Ana Barceló.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha agraït als quatre participants la seua col·laboració amb el programa. "Volem ressaltar el simbolisme que els quatre partits parlamentaris se sumen al projecte. Volem que cada dia més parlamentaris utilitzen el valencià i fer-lo així més present a la societat. Els representants polítics són referents mediàtics i és important que utilizen el valencià, nosaltres els convidem a fer-ho sempre".

Vicent Moreno ha incidit que el valencià té dos grans reptes: "Mantenir i augmentar la presència del valencià a l'aula per garantir el seu coneixement, i millorar l'ús social de la llengua a tots els àmbits de la societat valenciana". En aquest punt incideix precisament el Voluntariat. "Cal portar el valencià al carrer, a l'oficina, als despatxos, a l'oci, al teatre... a tots els llocs. Cal fer més present el valencià, els valencianoparlants no hem de ser mai valencianocallants. Amb la llengua ben visible segur que sumem cada dia més gent al futur de la nostra llengua".

El Voluntariat pel Valencià en xifres

El Voluntariat pel Valencià és un programa coordinat per Escola Valenciana i que des de la seua creació en 2005 ha creat més de 5000 parelles lingüístiques. El projecte està establert a més de 50 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com a Castelló, València, Alacant i Elx. Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques. El programa està establert a més de 30 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com Castelló, València, Alacant i Elx, a més de localitats com Alcoi, Torrent, Algemesí, Vinaròs, Burjassot... Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques.

Apuntar-se al programa és ben senzill: només cal accedir al web www.voluntariatpelvalencia.org i seguir totes les indicacions.

Segons Vicent Moreno, "El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i la mostra desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys". I ha afegit: "aproximadament al 40% d'ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 25% ho fa el PSPV-PSOE i en el 35% restant ho fa Compromís, EUPV o Independents. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià".

29 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La presentació del Voluntariat ha coincidit enguany amb el dia del 28é aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquest sentit, Vicent Moreno ha destacat "la importància de mantenir les línies en valencià com a garantia indispensable de futur de la llengua, però també perquè les avaluacions afirmen que els alumnes que estudien en valencià saben més valencià però també més castellà i més anglés". L'entitat cívica s'ha mostrat esperançada per les xifres de coneixement del valencià dels joves d'entre 15 i 34 anys i ha atribuït aquestes xifres als efectes de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

A més, el president d'Escola Valenciana ha apostat perquè "la crisi no siga un impediment per fer coses a favor del valencià, sobretot a les administracions, però també per nosaltres, la societat civil". Vicent Moreno ha fet una crida al món cívic a no decaure davant la davallada d'ingressos provocada per la crisi: "Escola Valenciana no baixarà el ritme, hem de ser capaços de fer més amb menys, i l'acte de hui o la campanya Sí al valencià en defensa de l'ensenyament en la nostra llengua en són un clar exemple". Escola Valenciana ha anunciat que a partir de l'u de desembre l'entitat posarà en funcionament la campanya Amics d'Escola Valenciana, amb l'objectiu d'eixamplar la base social de suport al valencià i de potenciar l'autofinançament de l'entitat.

Una exposició projecta al segle XXI la figura i obra de Teodor Llorente "descarregades de tòpics"

2011-11-22T09:41:00.000-08:00

L'AVL prepara la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor

EUROPA PRESS, 22/11/2011

'Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença' és el títol de l'exposició que des d'este dimarts invita al públic del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a endinsar-se en la vida i l'obra d'este escriptor, periodista i polític, considerat una figura fonamental en la "dignificació" de la llengua valenciana literària. Després d'uns anys d'"injustificat oblit", l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li dedica un any d'homenatge que arranca amb esta mostra, l'objectiu de la qual és "projectar la seua imatge, descarregada de prejudicis, al segle XXI".

Així ho ha destacat a la presentació de l'exposició el president en funcions de l'AVL, Manuel Pérez Saldanya, que ha estat acompanyat pel president de la comissió de l''Any Llorente' de l'ens normatiu valencià, Antoni Ferrando; el comissari de la selecció, Rafael Roca, i el director del MuVIM, Javier Varela.

Pérez Saldanya ha explicat que Llorente (1836-1911) presenta un "valor especial" per a l'Acadèmia, tant pel seu treball lingüístic com literari, ja que ha estat un dels escriptors "que més va contribuir al seu moment a dignificar el model referència de llengua, juntament al mallorquí Marià Aguiló i català Jacint Verdaguer", amb qui compartia admiració i amistat.

Llorente forma part del "cànon literari", ha afegit el filòleg, "per moltes raons: va aconseguir una gran influència i va representar un model lingüístic i estètic d'alt nivell marcat pel romanticisme".

Així i tot, Pérez Saldanya ha apuntat que els últims anys hi ha hagut un lapse en què personatge "s'ha carregat de tòpics negatius que esta exposició corregirà". En este sentit, ha comentat que la receptivitat dels autors depèn del moment històric i en el cas de Llorente, hi ha hagut una sèrie de prejudicis "dissuasoris" per al lector modern.

Prova d'això, ha afegit sobre esta qüestió Rafael Roca, és que la societat valenciana i, fins i tot, els estudiants de filologia, tenen la impressió que Teodor Llorente era algú "ancià, com si mai haguera estat jove".

Per a acabar amb esta imatge distorsionada, la mostra "descobrix la cara més oculta" de l'autor a través d'abundant material --gran part d'ell cedit pels seus descendents-- com llibres, fotografies, pintures, gravats i pertinences personals.

La primera part de l'exhibició es dedica a 'La família de Llorente', per la qual escriptor sentia una verdadera veneració, tal com ho demostren alguns dels seus poemes més sentits. Seguidament, el recorregut es deté en la seua faceta com escriptor en valencià i incidix en com va decidir utilitzar aquesta llengua durant 60 anys --la seua primera composició data de 1855 i l'última de pocs dies abans de la seua mort-- tot i que no era res habitual.

Sota el lema 'Llorente: periodista, historiador, traductor i polític' se subratlla el paper del valencià com a líder polític --va ocupar les més altes responsabilitats en el Partit Conservador--, social i cultural i la seua rellevància en el panorama de la comunicació, amb la fundació del diari 'Les Províncies'. També se l'assenyala com un erudit sempre atent a les tendències europees, la qual cosa el va portar a traduir a grans noms com Víctor Hugo o Goethe.

L'exposició acaba amb un apartat centrat en el moviment literari de la Renaixença valenciana. El comissari de la mostra ha apuntat que el sentiment de Llorente ha estat "provincialista i perfectament encaixable amb la pertinença a Espanya, una cosa que no va posar en dubte cap coetani de l'escriptor, ni tan sols a Catalunya, on no va començar a parlar-se de catalanisme polític fins a bastant tard".

PECES DESTACADES

Entre tots els fons exposats destaquen verdaderes curiositats, com una petita creu de fusta d'olivera que Verdaguer va portar a Llorente de Terra Santa i que va protagonitzar un dels poemes del valencià, un retrat del jove poeta que s'ha pogut atribuir a Gastaldi o el bust fet per Mariano Benlliure.

A més de l'exposició, l''Any Llorente' declarat per l'AVL inclou altres iniciatives, com la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor, que estarà llista d'ací a dos mesos, ha destacat, per part seua, Antoni Ferrando.

També s'ha editat un gran catàleg que acompanya a la mostra; es publicarà una antologia poètica de caràcter didàctic; es posarà en marxa un portal per a possibilitar l'accés digitalitzat a tot el material fet per l'AVL i es realitzarà un DVD.

La comunitat educativa força la negociació d'un nou model plurilingüe al País Valencià

2011-11-18T11:51:00.000-08:00

Els sindicats i Escola Valenciana aplaudeixen 'la voluntat d'arribar a consensos manifestada per l'administració'

Vilaweb, 18/11/2011

La Conselleria d'Educació s'ha fet enrere en els postulats recollits en l'esborrany de decret sobre el nou model lingüístic a l'educació valenciana i que s'encamina cap a l'eliminació de l'ensenyament en català. Així, el govern començarà a negociar un nou model lingüístic punt per punt, segons que explica Escola Valenciana, que considera que aquest fet significa, 'de facto, la retirada del text proposat per l'anterior conseller', Alejandro Font de Mora.

Avui hi ha hagut una reunió del grup de treball sobre plurilingüisme entre el govern i STEPV, CC OO, UGT i Escola Valenciana. Els sindicats aplaudeix 'la voluntat d'arribar a consensos manfiestada per l'administració' i que aquesta hagi acceptat un calendari de reunions 'més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe'.

Per als sindicats i EV, el canvi d'actitud 'respon al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior conseller d'Educació'.

2012, any de Joan Fuster

2011-11-18T11:41:00.000-08:00

Un jove estudiant proposa a la xarxa un homenatge virtual a Joan Fuster, aprofitant el 90 aniversari del naixement de l'escriptor de Sueca i el 50è de la publicació de 'Nosaltres, els valencians'. Diverses veus s'han fet ja ressò de la seua iniciativa, que beu dels homenatges semblants que altres escriptors han rebut els darrers mesos a internet.

S. MORENO. L'Informatiu, 18 novembre 2011

2011 ha estat un any farcit d'homenatges a alguns dels escriptors valencians més importants del segle XX. Es complien 100 anys del naixement dels dos gramàtics més importants de cara a la normalització i l'harmonització de la llengua, com Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, i no han sigut pocs els homenatges que institucions i -sobretot- universitats han ret als mestres. També Vicent Andrés Estellés -tot i que sense coincidir amb cap efemèride- ha sigut objecte els darrers mesos de recordatoris en forma d'obra de teatre, de festes i, més darrerament, d'exposicions. Però hi ha qui trobava a faltar l'homenatge a un altre gran del segle XXI.

Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern

L'estudiant de filologia catalana Àngel Cano parlava fa uns dies al seu bloc de la Santíssima Trinitat, que estaria conformada per Estellés, Valor... i Joan Fuster. “Què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes?”, escrivia. I així se li va ocórrer proposar un homenatge a la xarxa -lluny del boato que ofereixen els recordatoris institucionals- a la figura de l'escriptor suecà, que l'any vinent hauria complit 90 anys. Però encara hi ha més: en declaracions a l'Informatiu, Cano recorda que en 2012 se celebrarà el 50è aniversari de l'obra més coneguda de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, i que també farà 20 anys de la mort de l'escriptor i assagista.

Segons explica, la idea de l'homenatge li sobrevingué durant una conversa amb el professor Isidre Crespo, tot un estudiós de l'obra de Fuster. Ambdós coincidiren en la necessitat de celebrar el 50è aniversari d'una obra “clau” per a la societat valenciana. “ Aleshores, vaig pensar en els massius homenatges que se'ls ha fet aquest any, mitjançant les xarxes socials i blocs, al mateix Estellés, a Enric Valor, a Manuel Sanchis Guarner o, fa uns dies, a la Monserrat Roig. I, per què no fer-ne un, per molt humil que siga, amb Fuster de protagonista? El suecà té un ampli ventall d'aforismes, d'articles i d'assajos d'on hom pot extraure una frase i escriure-la diàriament, setmanalment o mensualment en qualsevol de la xarxa social que utilitze”, explica a este diari.

Per això, Àngel Cano proposa que els blocaires i usuaris de les xarxes socials valencianoparlants publiquen periòdicament, al llarg de 2012, frases, extractes o aforismes de Joan Fuster. “Ara bé, estaria molt bé també que el dia que va morir (21 de juny) i el que va nàixer (23 de novembre), els blocaires d'arreu del País Valencià, i també de Catalunya, de les Illes Balears i de qualsevol indret del món, li dedicaren un text, vídeo, poema o cançó d'homenatge”, afegeix. Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern. Els recordatoris s'arredonirien amb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts, amb l'objectiu de familiaritzar la gent jove amb l'obra de l'escriptor suecà. I Cano remata: “La idea és arribar com més lluny millor, sense condicions, que entre tots puguem fer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li deguem. Però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc on es mereix”.

XXI UNIVERSITAT DEL TIRANT

2011-11-17T10:22:00.000-08:00

Les jornades tindran lloc els dies 25 i 26 de novembre a l’Octubre CCC sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país"

L'ACV Tirant lo Blanc organitza els dies 25 i 26 de Novembre, a l'Octubre CCC de València, la Universitat del Tirant que enguany arriba a la seua XXIa edició. Les jornades, sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país" faran una ullada a les dues dècades d'existència de l’ entitat al temps que tractarà d'analitzar les perspectives de futur per als valencians i les valencianes. L'assistència , que serà lliure i oberta al públic general, podrà ser convalidada per 1 crèdit de lliure elecció a la Universitat de València.

La Universitat del Tirant comptarà amb la participació d'un sucós grup de personalitats valencianes de l'àmbit de la cultura, l'economia, la política, el periodisme, el sindicalisme i la justícia. Així, l'ex rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra junt al director d’aquesta edició, Ferran Puchades, seran els responsables d'encetar la programació de divendres 25. Acte seguit serà el torn de Diego Gómez, Vicent Esteve i Dolors Pedrós qui analitzaran el paper de la cultura i l'educació com elements cohesionadors.

La programació de dissabte s'iniciarà amb una xarrada al voltant de l'evolució dels paradigmes identitaris després de 30 anys d'autogovern a càrrec de Vicent Flor, Ferran Archilés i Anselm Bodoque. Continuarà després amb una taula redona sobre la democràcia valenciana en la qual hi participen la diputada a les corts valencianes Mònica Oltra, el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch i Ximo Clemente, de la Unió de Periodistes Valencians.

A la vesprada serà el torn de la presentació del primer exemplar dels quaderns de pensament Demos, impulsats per la Fundació Nexe i dirigits pel sociòleg Vicent Flor. Posteriorment tindrà lloc la tertúlia "Hi ha espai a Espanya per a la diferència?" on participaran el síndic de Compromís, Enric Morera, Aitor Esteban i Carles Campuzano, tots dos diputats al Congrés per PNB i CiU , respectivament.

La última de les tertúlies pretén ser un lloc de trobada per alguns dels amics i amigues més significats de l'entitat com són els professors Josep Vicent Boira i Vicent Soler, l'empresari Xavier Marí, el sindicalista Vicent Maurí, el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno i l'històric valencianista Agustí Colomer.

Després de la cloenda, a càrrec del president de l'entitat, David Joan Marí, s'iniciarà la Nit del Tirant on s'hi projectarà un documental especial amb motiu del 20é aniversari, i es lliuraran els premis al I Concurs d'Idees per a fomentar l'ús del valencià, i els premis a l'Acció Cívica Valenciana i l'Acció Valencianista de Base. La nit clourà amb l’actuació musical de Soul Atac.

Informació i inscripcions a www.tirant.org

Urbà Lozano, tercer escriptor d’Alginet que guanya el Premi de Novel.la Ciutat d’Alzira, ell amb “La trampa del desig”

2011-11-13T11:21:00.000-08:00

Riberaexpress, 12/11/2011

L’escriptor Urbà Lozano és el guanyador del XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig. El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a José María Seguí per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic. El XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha correspost a El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera, mentre que el VI Premi de Poesia Ibn Jafadja l’ha guanyat Berna Blanch amb Pol·len. Tal com ja es va fer públic, el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut per a Paco Romeu amb Iceberg, mentre que Joan Tortajada ha quedat finalista d’aquest guardó amb Trepes!. Raquel Ricart ha rebut el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mars perdudes, i Juan Emilio Gumbau, autor d’El viatge de Lluna a les muntanyes, ha estat guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Els guanyadors de les diferents modalitats han recollit, esta nit, l’estatueta dissenyada per l’artista Manuel Boix

Els guanyadors de les 7 modalitats dels Ciutat d'Alzira en el tradicional sopar de lliurament dels premis. L’acte ha estat presentat per l’actor Àlex Gadea, amb l’acompanyament musical de València Hot Five, i hi han assistit més de 700 persones, entre les quals figurava una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, que fa que any rere any es consolide el prestigi dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Hi han estat presents autoritats, líders polítics i representants dels principals sindicats i del moviment Escola Valenciana. Entre ells han assistit la Delegada del Govern, Ana Botella, la Directora General de Patrimoni, Marta Alonso, el Vicerrector de la Univrsitat de València, Antonio Ariño, el vicepresident de la Fundació Bnacaixa, Joaquín Azagra, la vicepresidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Marta Hernandis, el director de la UNED Alzira-València, Javier Paniagua i el president de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez. El regidor de Cultura, Carlos Correal, va llegir el discurs de l’alcaldessa, Elena Bastidas, ausent per una indisposició.

A aquesta edició, s’havien presentat un total de 135 originals, i els guanyadors es repartiran una dotació global de 82.000 €.

El XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 18.000 € per l’Ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a La trampa del desig, d’Urbà Lozano. Daniel i Mirsada coincideixen en un embús de trànsit. Vénen de mons ben diferents i tenen un passat convuls: Daniel estudià medicina i va entrar en política per a prosperar més i més ràpid; Mirsada és una refugiada bosniana que es va escapar de la brutalitat de la guerra que desintegrà Iugoslàvia. L’atzar entrellaça les vides dels dos protagonistes i els submergeix en una relació de convivència estranya. Una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) ha publicat obres com ara Plagis (Premi Ciutat de València) o Femení singular (Premi Vila de Teulada) i ha participat en obres col·lectives com Dotze bitlles i un bitllot o Subsòl, com a membre del col·lectiu Unai Siset. És el tercer autor d’Alginet que guanya este guardó, anteriorment ho aconseguiren, Josep Lozano i Alan Greus.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, de José María Seguí, és l’obra guardonada amb el XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 18.000 € per la Universitat de València. Aquesta obra analitza el debat europeu al voltant dels transgènics, i valora els aspectes científics, polítics, sociològics, psicològics i comunicatius d’aquesta controvèrsia. L’obra es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

José María Seguí (València, 1969) és doctor en Ciències Biològiques. Actualment és professor del Departament de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València. Ha publicat articles en revistes científiques i va guanyar el premi Prismas Casa de las Ciencias al millor text inèdit de divulgació científica.

El jurat del XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que la Mancomunitat de la Ribera Alta dota amb 10.000 €– ha distingit El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera. Aquesta obra és una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que anomena «l’Alzheimer valencià» qui va ser el poeta i el personatge més rellevant de tot el nostre segle xix. La seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renàixer un món d’emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians. Josep Piera (Beniopa, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. Com a prosista, ha publicat diaris, llibres de viatges, biografies i memòries.

El VI Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 6.000 € per la UNED– ha sigut per a Berna Blanch per Pol·len. Aquest és un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge. Berna Blanch (Catarroja, 1971) ha rebut nombrosos guardons literaris en l’àmbit poètic i ha publicat llibres com La llum antiga, Incorpòria, El tacte del reflex i Espiga.

Narrativa juvenil i infantil i teatre

D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2011 els veredictes de les quals ja s’han fet públics: el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca –dotat amb 8.000 € per l’Ajuntament d’Alzira– ha sigut per a Iceberg, de Paco Romeu. Es tracta d’una comèdia dramàtica que comença amb un inexplicable assassinat ocorregut el 2009, encara que el cos principal de l’obra ens situa en una nit d’abril quinze anys abans, quan una confusió trivial, l’alcohol, les drogues i l’herència emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu (València, 1967) ha rebut diferents premis en certàmens de narrativa breu i ha fet de guionista. Com a dramaturg, ha escrit diverses obres per a l’Escola Municipal de Teatre de Picassent.

El jurat va distingir també com a finalista Trepes!, de Joan Tortajada, que mostra la lluita de poder i ambició de cinc directius d’una empresa per assolir el càrrec de director general. Joan Tortajada forma part de la companyia amateur de teatre de l’Escola Pia de Barcelona, la qual dirigeix actualment. A més, ha escrit obres teatrals, obres musicals, guions de telecomèdia i guions de curtmetratges.

El veredicte del XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 4 de novembre. A les mars perdudes, de Raquel Ricart, va obtenir el Premi Bancaixa que l’Obra Social d’aquesta entitat patrocina amb 18.000 €. Es tracta d’una aventura d’estiu, el viatge interior d’una adolescent, un riu d’hormones capaç de provocar mareig a un transatlàntic i amb un món interior com una cova plena de tresors. Fa tres anys, el pare d’Alícia passa una temporada amb ella i tot es congria per tal que els personatges es reconcilien amb els propis sentiments i amb les pròpies vides. Raquel Ricart (Bétera, 1962) és autora d’una novel·la negra i dues novel·les juvenils. Amb Les ratlles de la vida, va guanyar el Premi Andròmina de Narrativa i el Premi de la Crítica.

Juan Emilio Gumbau ha sigut l’autor guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 4.000 €. La seua obra, El viatge de Lluna a les muntanyes, és la història d’una xiqueta lògica i molt madura que haurà d’encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca dels seus pares perduts. Al llarg del camí es trobarà amb situacions absurdes i personatges sorprenents que la xiqueta, amb la seua presència, canviarà de manera inesperada. Juan Emilio Gumbau (Borriana, 1970) compagina l’ensenyament amb la creació d’històries per al públic infantil i juvenil. Ha publicat quatre obres de narrativa, a més de diversos contes i un llibre de viatges.

La comissió organitzadora de la 27 Trobada d'Antella ha estat constituïda

2011-11-08T09:39:00.000-08:00

Ahir, dilluns, es va procedir a constituir la comissió que organitzarà la 27 Trobada que es farà a Antella el 22 d'abril de 2012. Formen part d'esta comissió representants de la comunitat educativa del CEIP Xarquia, d'entitats socials, culturals i esportives, així com de l'Ajuntament i del sector de la restauració de la població. Durant la reunió es van assignar responsables de les diferents àrees de treball de la Trobada a l'espera de començar les tasques organitzatives a partir de les decisions que es prenguen la propera reunió del mes de desembre.

D'ací un mes coneixerem el logo de la 27 Trobada d'Antella

En efecte, el logo de la 27 Trobada ja està dissenyant-se. Com en totes les edicions, a banda de compartir amb la resta de Trobades que es fan al País una mateixa imatge corporativa creada per Xavier Mariscal per a Escola Valenciana, la comarca de la Ribera tindrà un any més una imatge distintiva que simbolitzarà algun aspecte significatiu d'Antella o del seu entorn.

L'any Fuster, els monòlegs i Per tot

Com ja vam anunciar el mes passat en este mateig blog, En rogle, club de lectura, dedicarà la 27 Trobada a recordar la figura i obra de Joan Fuster. A tal efecte, s'enviaran als centres educatius unes orientacions didàctiques per mitjà de les quals es proposaran activitats a realitzar i recursos a fer servir. En estes orientacions, també s'oferirà la possibilitat de sol·licitar una tanda de monòlegs basats en Diccionari per a ociosos. El programa d'activitats al voltant de l'escriptor de Sueca es completarà amb altres activitats realitzades a Antella i al seu poble natal.

Per tot és un nou producte de la Trobada de la Ribera que consisteix a programar visites guiades i amb una unitat didàctica a paratges, monuments i llocs de tot arreu de la comarca. S'està elaborant la proposta de visita guiada d'Antella, però d'altres poblacions per on ha passat la Trobada, també assumiran el repte de confeccionar unes altres unitats didàctiques i un programa de visites guiades per als centres educatius de la comarca, adreçades a educació primària, ESO, cicles formatius i batxillerat. L'oferta general de Per tot estarà a la disposició de tots i totes en la nostra web, que s'inaugurarà pròximament.

A banda d'estes novetats, a la 27 Trobada hi haurà, com sempre, una oferta molt interessant

Tallers, paradetes d'entitats, cercavila cívica, exhibicions esportives, exposicions, cinema, monòlegs, actuacions d'entaulat, dansades populars, jornada gastronòmica, música, rifa, samarretes, premis Sambori, vine-te'n en bici a la Trobada, les 3 millors fotos, premi a la taula millor parada i els invitats més polits... serà l'oferta que fem tots els anys, amb la personalització enriquidora d'Antella, l'amfitriona d'enguany de la 27 Trobada.

La nostra llengua, un imperatiu per a RTVV

2011-11-01T05:53:00.000-07:00

Tot i que la televisió autonòmica va sorgir per a potenciar la nostra identitat cultural i lingüística, Canal 9 no ofereix els continguts en valencià que caldria. Divendres, el Síndic de Greuges recordava a López Jaraba l'obligació d'augmentar l'oferta en valencià, mentre aquest es justificava en la presència de població castellanoparlant.

ISMAEL MARCO. L'Informatiu, 31 octubre 2011

En 1989, va nàixer Canal 9. Com totes les televisions autonòmiques, el seu objectiu era clar: potenciar i fomentar la identitat cultural i lingüística de les nostres terres. Però vint-i-dos anys després, el desig de recerca d'un mitjà en la nostra pròpia llengua, sembla estar molt lluny de la realitat i més pròxim a un somni utòpic. Divendres, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, reiterava a la direcció general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) l'obligació d'intensificar la seua programació en valencià. A més, Cholbi suggeria al seu màxim responsable, José López Jaraba, que realitze totes les mesures necessàries per a augmentar progressivament la programació en valencià, segons la disponibilitat pressupostària de l'ens.

La resposta de López Jaraba no es va fer esperar. RTVV manifestava que promou el foment de la llengua i la cultura valencianes en quasi tota la programació. Des de la corporació, es deia que els seus canals de televisió s'emeten “24 hores majoritàriament en valencià” i que Ràdio 9 i Sí Radio emeten íntegrament en valencià. Aquest fet contrasta amb el que poden vore tots els valencians en connectar qualsevol dels canals autonòmics. Al mateix temps, López Jaraba justifica la programació “puntual” en castellà per la presència de població castellanoparlant a la nostra autonomia.

En aquest sentit, el representant d'Esquerra Unida en el Consell d'Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, va demanar dissabte a López Jaraba que “augmente immediatament la programació en valencià, tal com reclama el Síndic”. “Resulta lamentable que fins i tot el Síndic de Greuges haja de reclamar la presència del valencià a Canal 9, quan la cadena va nàixer precisament per a fomentar l'ús de la llengua”, va exposar Sampedro. Així doncs, va assenyalar que l'augment del valencià a la televisió autonòmica “és una obligació i no un suggeriment”.

Presentació a Alzira d'Una llengua que camina

2011-10-27T09:46:00.000-07:00

Es presenta a Antella la 27 Trobada de la Ribera

2011-10-22T05:12:00.000-07:00

Ahir, divendres, 21 d'octubre, es va dur a terme l'acte de presentació de la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. L'acte es va realitzar al saló de plens de l'Ajuntament i assistiren representants de les comunitats educatives del CEIP Xarquia i d'altres de la resta de la comarca, així com entitats socials i culturals de la població.

En este primer acte públic de la 27 Trobada, s'adreçaren als assistents l'alcalde d'Antella, el regidor de cultura, la directora del centre educatiu i el president de la Coordinadora de Centres. En la seua intervenció, l'alcalde va expressar la seua satisfacció que Antella fóra l'amfitriona de la Trobada de la Ribera de 2012 i va subratllar també que la seua celebració, el 22 d'abril de 2012, significara una espenta per a l'ús social del valencià. En el torn de paraula del regidor de cultura, va assegurar que la seua regidoria es bolcaria en l'organització de la Trobada, ja que representava per a l'equip de govern actual una fita important.

Per la seua banda, la directora del centre educatiu públic va insistir que la comunitat educativa del CEIP Xarquia estava molt il·lusionada per començar a organitzar la 27 Trobada a Antella i que tant pares i mares i professorat es posarien de seguida mans a l'obra perquè la propera edició de la Trobada deixe un record inesborrable en la població, sobretot en els xiquets i xiquetes escolaritzats al col·legi.

Per acabar, el president de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, va explicar, amb l'ajuda d'un prower point, en què consistia l'oferta bàsica de la propera Trobada.

En finalitzar este acte de presentació, es va procedir a firmar el conveni entre l'Ajuntament d'Antella i la Coordinadora de Centres, plec de condicions i pressupost econòmic que garantirà que la 27 Trobada d'Antella siga una realitat el 22 d'abril de 2012.

Demà, tots i totes a la mani de Sueca

2011-10-13T11:33:00.000-07:00

Demà, 14 d'octubre, a les 17 h, hi ha convocada una manifestació a Sueca, per l'anunci de la Conselleria d'Educació de privatitzar el CEIP Carrasquer, cedint 75 anys la gestió del centre educatiu a una empresa privada. Este model de gestió no és nou, és el que s'està practicant a la sanitat pública valenciana i que tantes comunitats autònomes, governades pel PP, volen copiar.

A la nostra comarca no serà l'únic centre educatiu en què s'aplicarà este model, perquè també estan el CEIP Severí Torres, de Castelló de la Ribera, i el CEIP Santa Bàrbara, de Benifaió.

Són tantes les ganes de retallar per estalviar diners que fiquen l'estisora en serveis bàsics -educació, sanitat...-, en serveis pròxims als ciutadans i ciutadanes d'a peu, que viuen de la seua nòmina i paguen els seus impostos. El deteriorament d'esta classe de serveis públics, que administren el benestar social i milloren la percepció de qualitat de vida, seran els primers àmbits a patir manca de recursos, intervenció de pressupostos i, en molts casos, desaparició física i estructural; la qual cosa significarà que si es perd, després d'haver lluitat per aconseguir-los, es tardarà molts anys a recuperar-los, perquè amb ells es perdrà també la cultura social vinculada a eixa prestació.

Arran d'estes privatitzacions, ens assalten molt dubtes. Després de la privatització, el centre educatiu continuarà prestant un servei públic? Què passarà amb el valencià? L'arraconaran perquè no garanteix beneficis econòmics ni és un ítem en les estratègies de marqueting? Quan es parla de qualitat educativa, compartim definició amb una empresa que avalua el rendiment industrial segons altres paràmetres? Farà servir la Conselleria d'Educació les privatitzacions de centres educatius públics per a castigar aquelles comunitats educatives més crítiques amb la seua política educativa?.

Si voleu mantindre-vos informats, cliqueu en este enllaç http://apamacarrasquer.blogspot.com/

25 anys fent Bromera

2011-10-10T08:58:00.000-07:00

L'editorial Bromera compleix 25 anys i, aprofitant els actes de celebració del passat divendres a València, L'informatiu fa un repàs del seu recorregut, el seu públic, els seus autors i les iniciatives que l'han convertida no tan sols en una empresa editorial, sinó en tota una institució del món de la cultura i el llibre valencians.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'Informatiu, 10 octubre 2011

Amb més de 1.800 títols publicats, i 7 milions d'exemplars venuts, Bromera arriba al seu primer quart de segle amb una salut envejable. Des dels seus inicis “una mica precaris”, segons les paraules del seu editor i fundador Josep Gregori, Bromera ha seguit una trajectòria ferma i imparable que ha marcat els hàbits lectors de diverses generacions de valencians, amb una incidència especial entre les més joves.

Precisament fou un llibre amb gran èxit entre el sector juvenil, L'últim roder, de l'escriptor suecà Josep Franco, el primer que va editar Bromera, que va ser el punt de partida per la col·lecció Els nostres autors. L'èxit d'aquesta història d'aventures va ser el glop d'aire necessari perquè Bromera continuara respirant, i la seua aposta per la literatura en valencià al País Valencià es consolidara. Com va explicar Josep Gregori a la roda de premsa celebrada el passat divendres a València, “per nosaltres era important que el valencià fóra el vehicle de modernització del País”.

L'acompliment d'aquest propòsit passava per centrar l'atenció en el públic més jove. Es diu que som els llibres que llegim, i bé es pot dir que segons per quina col·lecció de Bromera anem, almenys se'n pot encertar l'edat. Desenes de milers de xiquets valencians van encetar-se a la passió pels llibres llegint les aventures que un Micalet galàctic els posava a les mans. Amb l'adolescència i els seus drames, saltava l'Espurna i amb ella anaven fent gana de lletra fins arribar a la complexa i variada Eclèctica. De No sigues bajoca!, a Què t'angoixa, Núria?, passant per Gràcies per la propina fins arribar a La plaça del diamant. Com diu Joan Carles Girbés, director de publicacions, es pot parlar d'una “generació Bromera”, una generació de valencians que ha crescut llegint en la seua llengua, i que fins i tot amb el temps s'ha iniciat a escriure i publicar en ella.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals

A més a més, les diferents col·leccions que han anat eixint amb els anys han demostrat la voluntat de Bromera per utilitzar el valencià en totes les seues vessants i registres, no tan sols la novel·la, sinó també per cobrir tot tipus de gèneres, des de la poesia i el teatre, passant per l'assaig literari, el de divulgació científica, i també el sociolingüístic, fins a la publicació de materials per a la docència i manuals de consultes lingüístiques.

Però Bromera no només ha anat formant lectors, sinó que també durant els seus vint-i-cinc anys ha descobert i consolidat autors hui imprescindibles per a la literatura valenciana, com Josep Franco, Pasqual Alapont o Carme Miquel, i de la mateixa manera ha continuat amb la difusió de les obres d'escriptors valencians amb més trajectòria com Ferran Torrent, Isabel Clara-Simó o Joan Francesc Mira. Aquests i tants altres autors han anat construint el que podríem anomenar un model lingüístic propi, un estil valencià, germà de l'estàndard oriental que arriba des de Catalunya, però fort en la seua pròpia identitat, peculiar i matisat segons qui subjecta la ploma. Un estil que s'ha consolidat també gràcies a les traduccions de grans obres de la narrativa contemporània, com Dario Fo, Margarat Atwood, Herta Müller o Frank McCourt, molts cops a càrrec dels autors més estimats per l'editorial.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals. Diverses iniciatives ho han demostrat: els seus premis literaris, com el Premi Enric Valor de Novel·la o el Premi Ciutat d'Alzira, han obert la porta a l'entrada d'autors novells i ha recompensat la seua aportació a la vida de les lletres valencianes. I també cal recordar les seues publicacions periòdiques, com L'illa, un contenidor de reflexió i crítica literària on Bromera presenta les seues últimes novetats; i Txt, revista orientada al professorat especialitzada en matèria formativa.

Però sens dubte, el paradigma d'aquesta labor és la Fundació Bromera per al foment de la lectura, que porta deu anys organitzant activitats per a la promoció del necessari hàbit de llegir. Conferències, cicles de lectura, participació a setmanes culturals i també la posada a la venda de títols senzills, i a preu reduït, per a les persones no escolaritzades en valencià amb la campanya Llegir en valencià, són de les seues iniciatives amb més èxit. Però no les úniques: a la campanya Llegim tradició, fem cultura que va tenir lloc l'any passat, es va organitzar una sèrie de “rutes literàries”, com la Ruta rondallística d'Enric Valor, per recórrer els llocs entre Cocentaina i la Font Roja que formaven part del paisatge de les rondalles de Valor. Una activitat per afermar la connexió entre espai i llengua, essencial per tal de mantenir tots dos vius.

Les rondalles d'Enric Valor són un punt clau de l'imaginari col·lectiu valencià, i gràcies a l'editorial Bromera aquest imaginari va enriquint-se. Quan fa poc parlàvem amb l'escriptor Josep Franco, ens contava que més d'un cop algun mestre l'havia cridat per preguntar-li on es trobava la tomba d'aquell ja mític últim roder, ja que volia portar-hi els seus alumnes d'excursió. A vint-i-cinc anys del germen de tot açò, cal felicitar Bromera i la seua tasca, i també els lectors valencians, que amb el seu suport i interès, han aconseguit que l'editorial valenciana més activa dels últims anys haja arribat a la maduresa amb bona forma, i que avance amb bon pas, malgrat el mal moment pel qual el món en general, i la cultura en particular, semblen estar passant.

Estrena d'Una llengua que camina al Club Levante

2011-10-08T03:50:00.000-07:00

Amanda Gascó retrata la vida de cinc valencians en un documental produït per Vilaweb per Televisió de Catalunya

<veure el documental>

JOSEP LLUÍS GALIANA. Levante-EMV, 8/10/2011

Produït per Vilaweb, en coproducció amb Televisió de Catalunya (TVC) i la col.laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, Edicions Bromera i Edicions 96, el documental Una llengua que camina - País Valencià va ser presentat el passat dijous al Club Diario Levante per la seua directora, Amanda Gascó. Al costat de la resta del nombrós equip de professionals i tècnics que han col.laborat en el rodatge, els productors i els protagonistes, Gascó va tenir també paraules d'agraïment per a la productora valenciana InfoTV.

La presentació de l'audiovisual, que va ser estrenat ahir a la TVC en l'espai El documental del Canal 33, va omplir totes les expectatives dels organitzadors amb un Club ple com un ou, acaparant l'atenció de polítics, professionals de l'ensenyament i nombrosos membres i simpatitzants d'Escola Valenciana. «Després de les preestrenes a Barcelona i València i la passada televisiva, Una llengua que camina, va explicar el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, es projectarà per tot el País Valencià a través del cicle Cinema a l'Escola d'Escola Valenciana i també està programat en el cicle d'activitats culturals dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira ».

Moreno va afirmar que «la nostra llengua avança i no gràcies al suport institucional ni a la Generalitat Valenciana». El mestre i director d'una escola de Catarroja va manifestar sentir-se orgullós "de formar part de l'entitat cívica Escola Valenciana. Tot i la falta d'oferta i de que molta gent es queda fora, Escola Valenciana té molta força i presència gràcies als 25 anys de les Trobades d'Escoles en Valencià, de la gira i la literatura per la llengua. Estem fent història », va afegir Moreno. «Una llengua que camina demostra que l'avanç en la normalització lingüística al País Valencià, va afirmar Diego Gómez, és conseqüència del naixement de l'ensenyament en valencià fa més de 25 anys».

La vida de cinc valencians

Vicent Partal, director fundador de Vilaweb-primer diari electrònic català des de 1996 - i productor del documental, va assegurar que La llengua que camina «retrata la vida de cinc valencians que saben quin és el seu país». No obstant això, Partal va mostrar la seva perplexitat en qualificar de situació absurda el fet que «un documental valencià que tracta sobre valencians no es pugui veure a la cadena de televisió pública valenciana».

Protagonitzada per cinc valencians procedents de diferents comarques del País Valencià, Una llengua que camina dóna a conèixer la realitat quotidiana de persones que desenvolupen la seua activitat professional i intenten viure en la seva pròpia llengua. Als testimonis de Diego Gómez, Dariana Groza, Xavier Sarrià, Mar Iglesias i Gerard Pitarch, s'uneixen les reflexions d'experts com els filòlegs Brauli Montoya i Vicent Pitarch, la responsable d'Edicions 96, Dolors Pedrós, el periodista i editor Joan Carles Girbés , el cantautor valencià i membre del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i Cantants en valencià, Pau Alabajos, i Vicent Moreno.

El valencià no pot pagar la crisi

2011-10-06T11:37:00.000-07:00

Comunicat de premsa amb motiu del 9 d'octubre

El proper 9 d'octubre d'enguany ha vingut esqueixat per l'amargor d'una crisi que no hem provocat els ciutadans i les ciutadanes. A tot estirar, l'única responsabilitat que podem assumir és haver-nos cregut que la societat del benestar i la societat del consumisme desbocat eren la mateixa cosa. El nostre pecat ha resultat ser un deliri alimentat pels qui durant anys han guanyat diners especulant, fent tràfic d'influències i aliant-se amb polítics sense escrúpols que han venut el futur del nostre País al pes, al preu que corria. Però estos últims no pagaran la crisi, ni els bancs tampoc, ni les multinacionals que desplacen les seues empreses per anar-se'n a paradisos fiscals i laborals, ni les grans fortunes sense bandera.... La pagarem nosaltres, els de sempre, els qui ens veiem tots els dies pel carrer, la gent senzilla, les persones que estem acostumats a fer sacrificis per sobreviure i dur endavant la família.

Per què diguem estes coses? Perquè ara ens diuen que cal prioritzar, que cal renunciar a determinades conquestes de la societat del benestar, que cal fer sacrificis... I, potser, algú està pensant que la promoció del valencià ens la podem estalviar, perquè són molts diners, i no estem per a gastar. Però us he de dir que si alguna cosa hem de desprendre de la societat de benestar és tot el que està relacionat amb el materialisme, tan inhumà, i el que hem de conservar és el patrimoni de valors inherents a la nostra civilització: la cohesió social, la convivència, la tolerància, la cultura democràtica, els drets civils i humans, la sostenibilitat mediambiental, l'ètica política i econòmica, etc. Estos valors ens fan ciutadans i ciutadanes, i millors persones, perquè una societat basada en el materialisme, en la llei del més fort, en el cames ajudeu-me, ens situa de nou al llindar de la selva, i retrocedim no anys, sinó fins i tot segles.

El valencià també pertany a este patrimoni de valors, que cal conservar. Amb el valencià pensem, raonem, ensenyem, ens divertim, expressem emocions i som. El valencià és el vehicle en què viatja la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva. Per això és irrenunciable, per això no pot ser víctima de retallades capritxoses.

D'altra banda, d'uns anys ençà s'ha instal·lat entre nosaltres un nou debat: el plurilingüisme. Un debat que fracassarà si no es planteja al nostre País des de les perspectives adequades i amb l'impuls d'afegir a eixe debat constructiu els ingredients que facen possible un model d'educació que no difumine una experiència educativa bilingüe de 27 anys. Ens referim, com podeu suposar, als programes d'ensenyament en valencià, els quals, tot i que des de l'administració educativa s'ha intentat dispersar la seua demanda, cada curs més creixent, han assolit un grau d'èxit, reconegut per l'IVQE, que els consolida com l'únic model bilingüe amb suficients garanties per implantar i desenvolupar també el model plurilingüisme als centres educatius del nostre País.

Per això afirmem que el valencià és la porta a les llengües, perquè un model educatiu monolingüe, basat en el castellà, nodrit amb la filosofia de l'exclusió lingüística i, per tant, social, no posseeix ni suficient marge de maniobra ni suficient experiència avaluada per assegurar el seu èxit. I per eixe motiu us animem a sumar-vos, a donar suport al nostre model, un model bilingüe amb un rodatge de 27 anys, que evitarà que el sistema educatiu valencià, amb l'excusa d'atorgar una manipuladora i cínica llibertat lingüística, segregue el nostre idioma i el faça recular als anys anteriors al 1983, any de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

Benifaió, 6 d'octubre de 2011

Una llengua que camina

2011-10-04T09:36:00.000-07:00

JOAN CARLES GIRBÉS

L'Informatiu, 4 octubre 2011

Poques hores abans de la celebració més descafeïnada del 9 d’Octubre, els catalans tindran la possibilitat de veure, al Canal 33*, el documental Una llengua que camina. Aquest treball, dirigit per Amanda Gascó, ofereix un balanç dels progressos aconseguits en l’ús social del valencià durant l’últim quart de segle. La novetat principal és que no ens presenta un resultat demolidor, lacrimogen ni descoratjador, com estem acostumats, sinó que té la gosadia d’obrir una escletxa d’il·lusió i esperança. És cert i ben obvi que no hem assolit ni de lluny el grau de normalització lingüística que a molts ens agradaria i el país mereix, però també cal reconéixer (qui no es consola és perquè no vol) que durant l’últim quart de segle hem fet avanços significatius.

Insuficients, sí, però avanços al capdavall. I cal reivindicar-los. I conéixer-los. I donar-los a conéixer, també.

Cal aprofitar qualsevol espai al nostre abast per mostrar el País Valencià silenciat, aquell que té un compromís amb les seues arrels i dignititat

El reportatge recorre el País Valencià de dalt a baix i ens el presenta tamisat per la mirada i les vivències de cinc protagonistes: el metge de Castelló Gerard Pitarch, el músic i escriptor de Benimaclet Xavi Sarrià, la periodista alacantina Mar Iglesias, la tècnica del Voluntariat pel Valencià romanesa Dariana Groza i el mestre d’Alzira Diego Gómez. Ells testimonien la tenacitat de milers de persones, professionals d’àmbits molt diversos que han interioritzat la militància lingüística fins fer-la indestriable del seu quefer diari. La introducció del valencià a l’ensenyament ha dignificat i reforçat la nostra llengua. Ja no és des de la trinxera que convencerem ningú per cap causa perduda, sinó des de la profunda convicció que el valencià és un patrimoni íntim i irrenunciable que hem de compartir per fer-lo útil i sentir-nos plens.

Poca cosa pot fer un documental que emet el segon canal de TV3 passada la mitjanit per contrarestar l’amarga fama que els governants que no s’estimen aquest país han vessat a sobre nostre durant els últims anys. No obstant això, cal aprofitar qualsevol espai al nostre abast per mostrar el País Valencià silenciat, aquell que té un compromís amb les seues arrels i dignititat, el que serveix al carrer i a la universitat, el que ompli la primavera de Trobades, el que porta la seua música al Japó, el que no es conforma amb ser “valencianocallant” sinó que busca guanyar l’optimisme del demà. I que actua mentre parla i fa camí caminant. Malgrat totes les carències, que són tantes i tan evidents que no cabrien en un article modest com aquest, i les traves constants de l’administració pública valenciana a les millores en l’ús social de la llengua, som munió els qui continuem usant-la en totes les esferes de la quotidianitat. I ens en sentim orgullosos. I ho volem compartir.

*Aquest dijous dia 6 es preestrena al Club Diario Levante de València.

Som País Valencià, volem decidir

2011-10-03T09:50:00.000-07:00

Manifest 9 d'octubre

Comissió 9 d'octubre

Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir

Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d’ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...
Volem decidir sobre la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.

Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms. No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.

Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”.

Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.

Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.

Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.

Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.

És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.

Som País Valencià, volem decidir!

EL XÚQUER NECESSITA JA UN CABAL ECOLÒGIC NET I SUFICIENT

2011-10-01T09:55:00.000-07:00

CICLORUTES DE LA TARDOR 2011

Des de Tous fins a Cullera sagnen el Xúquer una desena de grans extraccions d'aigua: Canal Xúquer-Túria, Sèquia d'Escalona, Sèquia de Carcaixent, Sèquia d'Antella, Sèquia Reial, Sèquia de la Campana, Sèquia Mare de Sueca, Sèquia dels Quatre Pobles, Sèquia de Cullera marge dreta i Sèquia de Cullera marge esquerra. Entre totes li lleven al riu quasi tota l'aigua que porta...

I aquestes extraccions no són les úniques, hi ha d’altres superficials més petites i moltes subterrànies de pous que li'n lleven per baix l’aigua. Tanta és la que s'extrau del nostre riu que hi ha trams i èpoques en que es queda pràcticament sec, com han denunciat reiteradament els companys de Xúquer Viu:

“A partir d’aquest 9 de setembre s’ha produït un important descens en el cabal del Xúquer en el tram comprés entre Antella i Hort Mulet (Algemesí). El descens s’ha aguditzat en els darrers 4 dies de manera que s'està posant en perill el propi riu. Cal recordar que l’1 de novembre de 2006 es va produir una situació similar que va portar a la dessecació total del riu en un tram d’uns 10 km al seu pas per Alberic. Entre Antella i Alberic hi ha una zona de filtracions, encara no suficientment estudiada, que produeix una pèrdua de cabal tal que quantitats inferiors a 1 m3/segon podrien fer que el riu s’asseque completament; de fet el passat 21 de setembre en algunes hores el cabal aigües avall d'Antella va ser tan sols de 0'34 m3/s, a penes uns centímetres de fondària, completament insuficient per al manteniment dels ecosistemes aquàtics.”

Amb aquestes dades, no sembla que ja hi ha massa extraccions?

Doncs encara en volen més: La Junta Central del Vinalopó, Marina Baixa i Alacantí, presidida pel regant i ppromotor immobiliari Andrés Martínez ha tornat a demanar un altre transvasament del Xúquer des de Cortes de Pallàs, a més de 100 km de la desembocadura, la qual cosa suposaria la quasi segura mort del Xúquer. També ressusciten la milonga del trasvassament de l’Ebre, que mai es podrà fer perquè a l’Ebre no li’n sobra tampoc aigua i en cas de sobrar-li primer estarien els aragonesos i els catalans per aprofitar-la. Aquesta és l'estratègia dels especuladors d'Alacant per fer-se amb la millor aigua del Xúquer, i tot per continuar amb l’insostenible negoci urbanístic que ha dut a la ruïna les principals caixes i constructores valencianes, agreujant la crisi i provocant la major tasa d’atur al PV que hem patit mai.

Així les coses, cal oposar-se’n rotundament a aquesta nova bogeria que pretén rematar el riu i cal exigir també d’una vegada per totes que s’establisca ja un cabdal legal suficient per mantindre el Xúquer i els seus ecosistemes vius, amb l’obligatòria depuració correcta de les aigües que li aboquem. Ni des de Cortes ni des d'Antella hem de deixar els riberencs que sagnen més el riu que dóna vida i nom a la nostra comarca.

Per això les tres ciclorutes d’aquesta tardor les dedicarem a visitar les principals extraccions d’aigua del Xúquer:

1 d’octubre: Sèquia Reial

5 de novembre: Canal Xúquer-Túria

3 de novembre: Assut de Cullera

Les tres eixiran de la Plaça Major d’Alzira eixos dissabtes a les 9:30, ja esmorçats, per rodar sense preses pels camins rurals més segurs. Com sempre, casc recomanable, cadascú és responsable de sí mateix i els menors han de vindre amb majors responsables. Dugueu impermeable, per si plou.

Organitza: LA RIBERA EN BICI Col·labora: XÚQUER VIU

Joan Fuster serà l'escriptor de l'any de la 27 Trobada de la Ribera

2011-09-29T11:34:00.000-07:00

En fer els 20 anys del decés de l'escriptor de Sueca -va faltar el 1992- la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera dedicarà a Joan Fuster el programa d'activitats planificades des d'En rogle, club de lectura, una marca gestionada conjuntament amb la Fundació Sambori, que pretén divulgar als pobles on cada any es fa la Trobada una figura literària.

A Joan Fuster li devem moltes coses, entre les quals contribuir a despertar la consciència nacional de valencians i valencianes, anestesiada i, de vegades, extirpada de soca-rel per interessos polítics que intentaven que no ens reconciliàrem amb la nostra història, el nostre patrimoni i el nostre territori. Fou un intel·lectual polèmic, que va utilitzar la dialèctica per acostumar els ulls de la ment a la tenebra que ens envoltava en la llarga nit del franquisme. Fou incisiu, sarcàstic, despietat amb les falsedats, amb els qui sols busquen salvar el seu cul.... Qualitats que s'agraeixen amb el pas del temps perquè et deixen un regust de sinceritat, d'honestedat i de saber nadar a contra corrent. També fou generós, amic dels seus amics, pacient, intrigant en la mida dels intel·lectuals francesos il·lustrats.

És un autor que cal recuperar perquè no ha estat mai cap relíquia, sinó de lletres de batalla que incitaven, i que encara inciten, a l'acció, a la mobilització social. És un autor que es mereix ser llegit de nou i ser rellegit per aquells que encara que no l'hagen llegit mai no paren de fer referències intermitents i inexactes dels seus escrits. Fou un escriptor valencià que no deixà mai de parlar en clau de futur, perquè ens atrevim els valencians i les valencianes a agafar ben fort els regnes de la història que ens espera amb coneixement de causa, sabent on anem i en clau col·lectiva, com a poble i com a País.

Animem els centres educatius de la comarca a programar també activitats escolars al voltant de la figura i obra de Joan Fuster. Nosaltres, la Coordinadora de Centres i la Fundació Sambori, trametrem en les pròximes setmanes als centres una proposta d'activitats que culminaran amb els actes d'homenatge que es realitzaran a Antella, la població amfitriona de la 27 Trobada.

Escola Valenciana demanda l'ordre de centres plurilingües per incomplir la llei

2011-09-28T11:11:00.000-07:00

L'oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha encetat un procés contenciós administratiu contra l'ordre de centres plurilingües presentada per la Conselleria d'Educació el darrer 30 de juny. El motiu respon a un error de procediment de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, donat que l'ordre modifica el disseny particular de programa posteriorment al tancament de termini de matriculació

El fet provoca una situació d'inseguretat jurídica a la voluntat expressada pels pares i mares en el full de matricula, un aspecte censurat per la resolució oficial d'inici de curs 2010-11. Dita resolució dictamina els procediments legals per a modificar el disseny particular del programa del centres(DPP), això és, els cronogrames on s'especifica l'ús de cada llengua per assignatura. Segons la normativa de la pròpia administració la data límit per realitzar dits canvis era el 31 de gener de 2011.

L'ordre de centres plurilingües va eixir a la llum unes setmanes abans del decret de Font de Mora, i preveia modificacions en els programes língüístics, com ara atorgar la possibilitat que cada alumne triara la llengua amb què fer els exàmens.

L'expedient ha estat enviat ara al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i s'obri a partir de hui un període de 9 dies perquè altres actors implicats presenten les corresponents al·legacions.

Escola Valenciana ha afirmat que no es mostra en contra de la creació de dita xarxa sinó de "la improvisació de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents durant el darrer curs, al servei no dels interessos educatius del valencians sinó a la voluntat política efectista de l'anterior conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora.

Escola Valenciana ha demanat que l'actual Conseller d'Educació, José Ciscar, inste a Rafael Carbonell, anterior i actual Director general de Centres Docents a apostar per la via del diàleg i a convertir la Xarxa de Centres Docents Plurilingúes en un autèntic referent pedagògic.

L'entitat cívica ha recordat que continua fent seguiment dels diferents casos d'incompliment del dret a estudiar en valencià.

La diversitat de ponències i el paper del professorat marquen el IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia

2011-09-27T10:38:00.000-07:00

Riberaexpress, 27/09/2011

Dissabte passat va concloure la primera part del IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia, en la què fins el moment hi ha hagut una gran diversitat en els ponents, els quals han abordat els principals reptes del sistema educatiu en el món actual i el paper del professorat davant l’alumnat del segle XXI.

El IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia – titulat “Comunicació i currículum. Una aula per a la vida”- ha despertat l’interés d’uns quatre-cents professionals del món de l’ensenyament, tant treballadors en actiu, com estudiants o mestres jubilats, així com també persones vinculades a la comunitat educativa, com pares d’alumnes, pedagogs, psicòlegs o inspectors d’educació.

Els assistents en la present edició han tingut l’oportunitat d’escoltar diferents experts com Antoni Zabala, director de la revista “Aula de Innovación Educativa”, Gerardo Echeita, psicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Madrid, Jordi Adell, professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló, Aurora Campuzano, periodista especialitzada en educació i José Ramón Orcasitas, doctor en Pedagogia i professor de la Universitat del País Basc.

El Comité Organitzador del IV Congrés d’Educació ha valorat molt positivament el gran interés despertat entre la comunitat educativa, fet que s’ha vist en la gran afluència de públic, que ha superat les tres edicions anteriors.

Queda pendent la sisena i última ponència, a càrrec de Francesco Tonucci, prestigiós pedagog i dibuixant italià, qui parlarà sobre com despertar l’interés per la lectura en els més menuts. Serà el proper dissabte 22 d’octubre al mateix escenari de la Casa de la Cultura.

El Congrés d’Educació de l’Alcúdia és producte de la col·laboració entre l’Ajuntament de l’Alcúdia, la Universitat de València, Edicions Bromera i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, la xarxa de professors Confluència 340, Comissions Obreres i el Ministeri d’Educació.

Més notícies

El IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia comença esta vesprada i atrau 400 docents

Escola Valenciana denuncia una estratègia de bloqueig de l'ensenyament en valencià

2011-09-26T09:14:00.000-07:00

Per primera vegada des de 1983 el percentatge de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha augmentat sinó que disminueix del 29% al 28%. La xifra constrasta amb el manteniment de la demanda i respon a una estratègia impulsada els últims anys per la Conselleria d'Educació basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió. Escola Valenciana denuncia que en el present curs dels 2.582 centres públics i privats només 1.081 ofereixen ensenyament en valencià, només un 41'8%.

"La Conselleria d'Educació imposa l'ensenyament vehicular en castellà en quasi el 60% de centres valencians, i això ho fa sabent que el programa educatiu en castellà genera alumnes monolingües", ha destacat Escola Valenciana. L'entitat cívica ha fet públic hui que el curs 2011-12 és el primer des de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià en què el tant per cent de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha crescut, passant del 29 al 28%. L'ensenyament en valencià havia crescut en els darrers 28 anys entre el 3 i el 15% anual, una xifra que estava molt per baix encara de la demanada.

La xifra d'alumnes matriculats (infantil, primària, secundària) és de 784.191 alumnes, dels quals 222.907 estudien en valencià, un 28% del total. El curs passat la xifra d'alumnes matriculats en valencià era d'un 29%, 222.236 de 764.972 en total. Tot i que ha augmentat la xifra total d'alumnes en valencià el percentatge és menor per primera vegada.

Escola Valenciana denuncia que aquestes xifres responen a una campanya organitzada de l'administració educativa basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió de la matriculació.

Segons l'estudi que Escola Valenciana va realitzar el curs 2009-10 en 270 centres educatius de poblacions de més de 40.000 habitants, allà on es pot triar valencià o castellà més del 50% de famílies trien l'opció de valencià. Però el fet és que només el 41,8% de centres, 1.081, oferten ensenyament en valencià.

La xifra de l'estudi permet fer una estimació del que passaria si als 2.582 centres públics i privats s'oferira la matriculació en valencià i si es respectara la petició en primera instància dels pares que la demanen. En aquest cas la xifra de matriculats en valencià podria fins i tot doblar-se.

"Les xifres de matriculació demostren que no es respecta el dret dels pares a matricular en valencià els seus fills com marca la llei. Això respon a una estratègia d'entorpiment institucional que crea una discriminació envers la nostra llengua i un frau de llei", afirma Escola Valenciana. "Mentre es parla públicament de plurilingüisme per darrere s'ofeguen els programes que millors resultats donen en coneixement de llengües, que són els que tenen el valencià com a llengua vehicular".

"Exigim que es deixen de boicotejar els processos d'obertura de noves línies en valencià i que es recupere el procés informatiu dirigit als pares. No es cobreix la demanda de matriculació en valencià i l'administració ha de donar resposta enlloc de perpetuar la discriminació".

L'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana tramita cada any centenars de queixes per no respectar el dret dels pares a matricular els seus fills en valencià.

ALTRES NOTÍCIES D'INTERÉS

Centres educatius valencians lideraran un projecte TIC de gestió per a l’excel·lència educativa. Devedeteca Núm.2
Perquè les pel·lícules també parlen en valencià

XXIII ESCOLETA DE LA TARDOR

2011-09-24T01:49:00.000-07:00

L'escola, un cabàs de llengües
Recursos per al multilingüisme

MATRÍCULA - PROGRAMA

Conéixer el major nombre de llengües possibles, és una necessitat que la societat actual reconeix com a objectiu imprescindible en qualsevol sistema educatiu.

Però som moltes les persones i col·lectius que estem seriosament preocupats, perquè tenim molt clar que una cosa és aprendre una llengua estrangera, i un altra ben distinta aprendre conceptualment en una llengua estrangera. La pràctica educativa demostra que per emprar de forma vehicular una llengua es requereix un entorn comunicatiu que li done suport, molts recursos i suficients professionals preparats, cosa que en aquests moments no es dóna al sistema educatiu valencià.

Abandonar els programes actuals d’ensenyament en valencià –que han demostrat clarament la seua eficàcia-, quan el valencià és encara a hores d’ara una llengua minoritzada, és una aventura com a mínim arriscada, que ens pot portar a convertir-la en una llengua residual i, a la llarga, comportar la seua desaparició.

Per eixe motiu, en la XXIII Escoleta de la Tardor, volem contrastar opinions, plantejaments i propostes didàctiques i educatives per, entre tots i totes, donar una resposta vàlida i coherent a l’ensenyament de les llengües en les escoles valencianes

La (ir)responsabilitat de RTVV

2011-09-21T12:08:00.000-07:00

CARLA GONZÁLEZ COLLANTES

L'Informatiu, 21/09/2011

Potser és perquè cap procés de normalització lingüística no pot reeixir sense uns mitjans de comunicació que “parlen” la llengua minoritzada que el govern valencià no fa ni el més mínim esforç per potenciar-hi l’ús de la que històricament ha estat la “llengua pròpia” dels valencians (i la que encara ho és per llei). I potser és perquè no volen que el valencià arribe a ser mai una llengua normal que no només neguen les subvencions als mitjans de comunicació que l’empren com a llengua vehicular sinó que també els impedeixen continuar informant (InfoTV i Gandia TV en són dos exemples clars). Així, malgrat el que diuen l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o la Llei de Creació de Radiotelevisió valenciana, el valencià continua sent, també en els mitjans de comunicació, una llengua de segona. O de tercera, i en zona de descens.

Els correctors poden corregir-los els textos des d’un punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic, però no poden locutar-los per ells, tot i que ja ho voldríem molts per estalviar-nos així les cada vegada més freqüents pronúncies aviciades

Val a dir, d’altra banda, que els mitjans de comunicació són (o haurien de ser) models de llengua. Aquesta responsabilitat l’haurien d’assumir especialment els públics. Ens trobem, però, que la majoria dels periodistes que treballen en RTVV no tenen els coneixements suficients per poder escriure i parlar en valencià. Els correctors que hi treballen poc o res hi poden fer. En primer lloc, perquè la majoria dels periodistes, com la majoria dels directius, els menyspreen, encara que són imprescindibles. En segon lloc, perquè els correctors poden corregir-los els textos des d’un punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic, però no poden locutar-los per ells, tot i que ja ho voldríem molts per estalviar-nos així les cada vegada més freqüents pronúncies aviciades. Perquè de sobte, gràcies als periodistes de Canal 9 i Ràdio Nou, en valencià ja no tenim set vocals en posició tònica sinó cinc. Perquè de sobte, gràcies als periodistes de Canal 9 i Ràdio Nou, en valencià ja no hi ha esses sonores, sinó tan sols sordes. D’exemples, però, n’hi ha molts més que m’estalviaré de reproduir ací i ara per no empatxar ningú amb una successió de caràcters que podria esdevenir infinita.

Encara recorde el meu pas per Ràdio Nou, ara ja fa uns quants anys, on la llengua que més es parlava fora d’antena era el castellà. I recorde també (crec que no ho oblidaré mai) les paraules amb què un dia ens va voler encoratjar la que era aleshores directora de la ràdio pública valenciana (el nom de la qual he esborrat, com tantes altres coses): “Ràdio Nou es la radio en valenciano de los valencianos”. La o la va fer ben tancada, és clar. A hores d’ara encara ric per no plorar. Què hi farem si “d’on no n’hi ha no se’n pot traure”?

La comunitat educativa del CEIP Xarquia d'Antella diu sí a la 27 Trobada

2011-09-14T09:08:00.000-07:00

Ahir, 13 de setembre, hi hagué una reunió al CEIP Xarquia d'Antella per debatre la possibilitat de dur a terme la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera en eixa població. En esta reunió, els representants de la Coordinadora de Centres exposaren les peculiaritats de l'organització de la Trobada de la Ribera, la qual convoca tots els anys a participar un centenar de centres educatius i entitats socials i és visitada per més de 20.000 persones de tots els racons de la comarca, a més de ser motiu de dinamització cultural local.

La reunió va transcórrer en un clima de gran receptivitat per part dels membres del claustre de professors i professores i de l'AMPA del centre presents, al llarg de la qual els assistents manifestaren la seua decisió de crear una comissió que assumira organitzar la Trobada. En conseqüència, des del Claustre i la Junta de l'AMPA, i a través del Consell Escolar de Centre, s'adreçarà una petició formal a l'Ajuntament d'Antella perquè procedisca a firmar un conveni amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera que garantisca, en infraestructura i recursos, la celebració d'esta cita anual amb l'ensenyament en valencià.

D'altra banda, com així ho deveu recordar, abans de l'estiu, la Coordinadora va encetar una roda de contactes amb entitats socials, ajuntaments i comunitats educatives de diferents pobles riberencs per tal de plantejar-los ser els amfitrions de la Trobada de 2012. De manera immediata, l'Ajuntament d'Antella es va oferir a organitzar-la i es realitzaren contactes entre la Coordinadora i l'alcalde de la població a fi de tindre un canvi d'impressions sobre els detalls de la planificació d'una Trobada i, sobretot, el contingut del conveni de compromís a signar entre les dues entitats.

Calia, per tant, una vegada comprovat l'interés de l'Ajuntament d'Antella, dur a terme una reunió amb la comunitat educativa del CEIP Xarquia, perquè a fi de comptes seran els vertaders motors de l'organització i hauran de protagonitzar la 27 Trobada.

Només ens cal, des de la Coordinadora de Centres, congratular-nos per l'entusiasme i el compromís que ens han expressat i felicitar la població d'Antella per ser l'amfitriona de la pròxima Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera.

Sanchis Guarner

2011-09-12T11:28:00.000-07:00

Francesc de P. Burguera

Levante-EMV, 12/09/2011

El passat dia 9 d´aquest mes de setembre Manuel Sanchis Guarner hauria celebrat els cent anys. Sanchis Guarner s´havia llicenciat en Dret per la Universitat de València, on va ser un dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de València, en 1928, i també d´Acció Cultural Valenciana, en 1.930. Participà en la Guerra Civil espanyola defensant la legalitat republicana. Com a conseqüència, va ser represaliat durant el franquisme passant pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins que va ser condemnat i portat a un penal de Madrid entre 1939 i 1943. D´allí va ser desterrat a Mallorca des de 1943 a 1959, any en que va tornar a València. Durant la seua estància a Mallorca va col.laborar, amb Francesc de Borja Moll, en la elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossén Alcover.

Va ser el desembre de 1951 quan arribà a València l´Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear. L´objectiu no era altre que donar a conèixer la tasca per portar a terme l´obra iniciada per mossén Alcover i continuada per Francesc de Borja Moll amb la col.laboració, des de 1943, de Sanchis Guarner. I en aquest sentit, s´havia decidit crear una exposició a València. Una exposició que, pera instal.lar-la, va ser l´alcalde de València, Baltasar Rull, el qui va oferir un local adient de l´ajuntament. (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí). El diari Las Provincias, en anunciar el 12 de desembre que a la vesprada s´inauguraria a l´Ajuntament de València l´exposició, deia el següent: «La explicación de la obra del Diccionari estará a cargo del filólogo valenciano Manuel Sanchis Guarner que, radicado en Mallorca, ha venido exprofeso con el director don Francisco de B. Moll, acompañado de un grupo de intelectuales catalanes i mallorquines, que se pondrá en contacto con la delegación valenciana para la difusión de dicha obra cultural». En efecte, al País Valencià s´havia format una delegació sota la denominació «Comissió patrocinadora del Diccionari», presidida per Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. I en la que figuraven com a membres personalitats com Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Emili Beüt, Salvador Ferrandis Luna, Joan Fuster, Manuel González i Martí…

Com ja havia anunciat Las Provincias, el 12 de desembre d´aquell any de 1951 s´inaugurà l´exposició del Diccionari. A l´endemà, el diari fundat pel patriarca Teodor Llorente, informava així de l´esdeveniment: «Ayer a última hora de la tarde tuvo lugar en el patio acristalado del Ayuntamiento de Valencia la solemne inauguración de la exposición de la magnífica obra ´Diccionari Català-Valencià-Balear´ de cuya importancia nos hemos ocupado en diversas ocasiones... La sesión de apertura tuvo una especial solemnidad y fue presidída por el alcalde de Valencia, don Baltasar Rull Villar, a quien acompañaban, entre otras muchas personalidades, el director del ´Diccionari´, el senyor Francesc de B. Moll, el filólogo Sanchis Guarner, el diputado provincial, don Manuel González Martí, don Nicolàs-Primitivo Gómez, el director de la Coral Polifónica Valentina, don Agustín Alamán y otros más...». «Por último, la Coral Polifónica Valentina prestó su colaboración al acto interviniendo en él, con el acierto característico que le es peculiar, interpretando ´La sardana de les monges´, una composición mallorquina, ´La sesta´, y una valenciana, ´A la voreta del mar´». (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí).

I Sanchis Guarner tornà a València acabat el desterrament. I fou el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València i el fundador de l´Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Sanchis Guarner havia publicat en 1933 «La llengua dels valencians». Ell mai havia negat l´unitat de la llengua. Com va fer sempre Teodor Llorente i com feien Adlert i Casp fins que els agafà la rebequeria de negar la llengua comuna.

Hi ha un moment en que Lo Rat Penat convoca junta general que, com a punt principal de l´ordre del dia figurava l´expulsió del professor Sanchis Guarner i de Joan Senent. La sessió va ser d´una violència terrible. Segons la referència de Las Provincias –que no és periòdic hostil- quan uns socis van prendre la paraula per defensar Sanchis Guarner i Senent, «fueron repetidamente interrumpidos con frases de todo tipo, faltas de corrección y desacato a la presidencia. Dos socios presentaron su cese en la entidad por lo que calificaron de vergonzante de la situación y porque sus propuestas ni fueron escuchadas ni compartidas». També Emili Beüt, president de Lo Rat Penat en aquell moment, va abandonar la presidència avergonyit. La sol.licitud presentada per alguns socis en què es demanava l´expulsió de Sanchis Guarner i Joan Senent es fonamentava en el fet que tots dos havien demanat la cooficialitat de la llengua única a l´acte del Puig. La irracionalitat començava a fer acte de presència.

Estem en el 25 de novembre de 1977. En aquesta data Sanchis Guarner i Joans Senent son expulsats de Lo Rat Penat. Alguns, però, no en tenen prou. L´any següent, el 1978, el professor Sanchis Guarner rebrà un paquet bomba a casa seua, però sortosament se n´adonarà a temps i avisarà la policía perquè se´n faça càrrec.

El passat dia 9 de setembre, divendres, fa cent anys que va nàixer el professor Sanchis Guarner. Al professor i a l´amic, el meu record sincer.

El catedràtic Antonio Ferrando, el rector Esteban Morcillo, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles i el rector Vicent Climent, el dia de l'homenatge de la Universitat

La Universitat de València commemorà ahir el centenari del seu naixement

2011-09-10T03:06:00.000-07:00

Manuel Sanchis Guarner, humanista valencià

Vilaweb, 9/09/2011

Signant de les Normes de Castelló, coredactor del Diccionari Català-Valencià-Balear, fundador de l'Institut de Filologia Valenciana i primer catedràtic de català de la Universitat de València. Aquests són tan sols algunes de les aportacions de Manuel Sanchis Guarner (València 1911-1981), iniciador de la filologia moderna al País Valencià. Ahir se'n commemorà el centenari del naixement amb un acte a la universitat on va exercir.

Sanchis Guarner (exposició virtual), figura clau de la cultura d'expressió valenciana, va publicar més d’un centenar de llibres i articles com 'La llengua dels valencians' (1933), 'Gramàtica valenciana' (1950), 'Els pobles valencians parlen els uns dels altres' (1963-1982), 'Renaixença al País Valencià' (1968), 'La ciutat de València' (1972) i 'Aproximació a la història de la llengua catalana' (1980). Com a catedràtic de la Universitat de València (UV) va dirigir l'Institut de Ciències de l'Educació i l'Institut de Filologia Valenciana.

Homenatges

Dels homenatges del centenari, se n'han encarregat les universitats: la Universitat Catalana d'Estiu el va recordar en una jornada a l'agost, i la UV li dedica un homenatge avui mateix. També li'n dedicarà un altre a l'octubre, ensems amb la Universitat d'Alacant i la Universitat Jaume I.

L'homenatge d'ahir es va fer a la una del migdia al Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, amb la intervenció del rector, Esteban Morcillo; la degana de la facultat, María José Coperías; el catedràtic Antoni Ferrando; el fill de l’homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles, i el rector de la Universitat Jaume I i president de la Xarxa Lluís Vives, Vicent Climent. Durant l'acte es projectarà un vídeo que repassa la figura del filòleg i es descobrirà una placa commemorativa a un prolífic autor d'estudis sobre lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular del País Valencià i la resta de Països Catalans, i va col·laborar en la creació d'un atles lingüístic de la península Ibèrica dirigit per Tomás Navarro Tomás.

A l'octubre, la UV tornarà a homenatjar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1974 amb dues taules rodones i una conferència de Vicent Pitarch (IEC) el dia 20. I els dies 24 i 26 d'octubre, Santi Cortés glosarà la figura del filòleg a la Universitat d'Alacant i a la Universitat Jaume I, respectivament.

El conseller d’Educació es compromet amb Escola Valenciana a obrir negociacions per modificar el decret

2011-09-07T08:13:00.000-07:00

José Císcar afirma que tots els punts del decret presentat per l’antic conseller Font de Mora són flexibles i modificables i obri un termini de 40 dies per elaborar un model d’educació plurilingüe de consens. L'entitat cívica es mostra prudent i expressa que a més de l'antic decret de Font Mora hi ha encara reivindicacions a atendre

Representants d’Escola Valenciana han mantingut una reunió amb el Conseller d’Educació, Formació i Treball, José Císcar. L’entrevista ha representat la primera ocasió del conseller per confirmar oficialment que “tots els punts del decret són modificables”. Císcar s’ha compromés d’esta forma amb Escola Valenciana a modificar el decret tenint en compte les aportacions de la comunitat educativa. La Conselleria ha anunciat a l’entitat cívica que obri un termini de 40 dies per presentar al·legacions i propostes i que Escola Valenciana participarà en este procés.

Les mobilitzacions, imprescindibles

Els representants d’Escola Valenciana han situat el canvi de postura del Consell respecte al decret com “un resultat de les mobilitzacions d’oposició al nou model. Els darrers mesos ha quedat clar que l’ensenyament en valencià són percebudes com un sinònim de qualitat i la gent no està disposada a permetre la seua desaparició. Per això han eixit al carrer desenes de milers de persones reclamant ensenyament de qualitat i en valencià. Sense totes les veus que han participat a la campanya Sí al valencià, probablement la reunió de hui ni s’hagués donat.

Escola Valenciana ha presentat un informe dels punts coincidents i divergents respecte les posicions de la Conselleria i Escola Valenciana en tant el plurilingüisme i altres punts de política educativa. “Convergim en els objectius, podem i hem de millorar la competència lingüística en almenys tres llengües dels nostre alumnat, però no podem fer-ho eliminant els programes que precisament millors resultats han donat, els programes d’ensenyament en valencià. L’ensenyament en valencià marca el camí del plurilingüisme i això ha de quedar reflexat en el model lingüístic”, han destacat el membres d'Escola Valenciana.

Escola Valenciana ha incidit també en millorar la política d’avaluació dels programes d’ensenyament actuals. “Hem de ser capaços d’avaluar els nostres projectes, un aspecte en què l’anterior Conseller s’ha mostrat ineficient, apostant per la contínua improvisació”, han assenyalat. També han destacat la necessitat d’elaborar un pla eficient de formació del professorat ja que “una educació plurilingüe requereix de docents plurilingües”. Escola Valenciana ha animat a valorar la tasca diària dels docents valencians i a oferir recursos en la formació. També ha recordat la Conselleria que ells són els representants de l'escola pública, els màxim responsables de la mateixa i han de vetllar perquè continue sent l'opció de màxima qualitat.

La Conselleria s’ha compromés, a més, a estudiar cas per cas les reivindicacions d’obertura de línies en valencià si hi ha consens de la comunitat educativa del centre en qüestió. Escola Valenciana enviarà en breu un llistat de centres en esta situació i farà un seguiment estricte d’esta qüestió.

Calendari de reunions: envia'ns el teu missatge

Escola Valenciana ha sol·licitat ja reunions a diverses nivells amb la Conselleria, i amb aquest propòsit ha obert una línia de comuninació amb els centres educatius per rebre propostes de debat i necessitats en tant al plurilingüisme i altres punts de la política educativa del Consell. Fes-nos arribar les teues propostes a drets@fev.org

2a Crida a la Festa Estellés 2011

2011-07-27T11:17:00.000-07:00

Josep Lozano (12-VII-2011)

El 14 de juliol de 2010 es publicava a Infomigjorn, revista virtual que dirigeix Eugeni Reig, una carta de convit adreçada a tothom, amb la proposta de celebrar la Festa Vicent Andrés Estellés (que nasqué a Burjassot el 4 de setembre de 1922). La proposta suggeria fer-la en les primers divendres o dissabtes del mes de setembre, on entrara un plat típic de la nostra gastronomia, un bon vi de la terra i la lectura de poemes de Vicent Andrés Estellés, de manera semblant a com fan els escocesos –des de fa ja més de dos-cents anys– cada 25 de gener, per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796).

Amb l’objecte d’instituir una celebració, de crear un nou recurs amb què cohesionar la gent progressista, promocionar la nostra autoestima i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva i popular.

El resultat va ser prou engrescador, ja que Primera Festa Estellés va celebrar-se –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors– al llarg del mes de setembre proppassat, i en alguns pobles en octubre i fins i tot novembre, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarló, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Cullera, Dénia, Elx, Gandia, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Sueca, Teulada, Torrent, València, Vandellós, Vilamarxant, Vic i Xàtiva.

Van participar, en les diverses celebracions, el partit Socialista, a través dels ajuntaments de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluís Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà, a Vic; Espai País Valencià, a Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall, a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, a Benaguasil. I associacions com la Pebrella, a Canals; la Bellota, a Manuel; el Tempir, a Elx; la Gola, a Guardamar; el Safranar, a Torrent; Rodonors Invictes, a Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, a Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques, a Benimaclet; el Grup de Teatre la Bicicleta, a Xàtiva; Acció Cultural, a València, i la Bassot, a Burjassot.

Hi van col·laborar escriptors i poetes, a vegades com a organitzadors, presentant l’acte o com rapsodes: Francesc Arnau i Chinchilla, Núria Cadenes, Manel R. Castelló, Isidre Crespo, Ruben Luzón, Antoni Martínez Revert, Jaume Pérez Muntaner, Vicent Nàcher, Alfons Navarrete, Antoni Prats, Lluís Roda, Andreu Salou, Antoni Torrenyo i Francesc Viadel.

També van donar-li suport i van col·laborar cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Pep Botifarra, Àlvar Carpi, Rafa Xambó i Xavi Sarrià; com també músics: Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.

Hi van fer-se ressó de la Festa els diaris Levante-EMV i El País, així com el setmanari El Temps. Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.

Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana, a Guardamar una escocesa, que a Benimodo va participar la filla del poeta i a Burjassot el fill.

Festa que esperem que enguany, el 2011, se celebre en molts pobles del nostre àmbit lingüístic. A hores d’ara, i si no hi ha canvis de data, sabem, amb plena certesa, que se celebrarà a l’Alcúdia el 9 de setembre; Alginet el dia 2, i a Cullera i a Manuel el dia 3.

Per tant us encoratge a que la celebreu amb els mitjans que tingueu, molts o pocs, per tal de consolidar la instauració d’un referent cultural, d’una celebració de la poesia, popular, festiva: una festa nostra. Una festa per honorar un dels nostres màxims poetes.

D’altra banda, també m’agradaria, si aneu a fer-la, que m’ho comunicareu, per tal de donar-li la més amplia difusió. Salutacions

Torna la campanya de suport a la matrícula en valencià a la Universitat

2011-07-21T03:13:00.000-07:00

L'informatiu, 21/07/2011

El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València mobilitza de nou a partir de hui els seus voluntaris per rebre els alumnes de primer curs i promocionar entre ells la matrícula a les asignatures ofertes en valencià.

Un any més, el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València posa en marxa la campanya Matricula't en valencià, dirigida als alumnes de la uv que es matricularan als mesos de juliol i setembre. Al voltant de 60 voluntaris participaran en aquesta nova edició del Matricula't, que rep ara a juliol els alumnes de primer, i que continua a setembre per atendre els alumnes que es matriculen als cursos superiors. Hui dijous s'instal·laran els punts de suport a la matrícula a les diferents facultats per rebre els estudiants que comencen aquest any els seus estudis, i que acudeixen a les reunions informatives de les carreres celebrades aquestos dies.

L'objectiu primordial de la campanya és impulsar els alumnes, tan novençans com veterans, a matricular-se a les assignatures ofertes en valencià, i utilitzar la llengua amb total normalitat a la universitat. Molt sovint ocorre que fins i tot alumnes valencianoparlants arriben a la universitat amb la idea de què el valencià sols els parla a casa i no té lloc a l'àmbit acadèmic, i és tasca dels voluntaris mostrar-los la quantitat de cursos als que poden matricular-se que tenen el valencià com a llengua vehicular. A més a més, es convida als estudiants que cada any arriben de diferents comunitats autònomes de l'Estat Espanyol a aprendre el valencià amb els cursets organitzats pel mateix SPL i millorar-lo amb els recursos disponibles als Centres d'Autoaprenentatge, presents als campus de Blasco Ibañez, Burjassot i Tarongers.

El que en un principi era una iniciativa humil que reunia uns pocs estudiants amb molta voluntat però poc abast, hui s'ha convertit en una campanya ben articulada que cada any arriba a milers d'estudiants

La campanya de suport a la matricula en valencià es du a terme des dels anys 80, amb la nascuda del Servei de Política Lingüística. El que en un principi era una iniciativa humil que reunia uns pocs estudiants amb molta voluntat però poc abast, hui s'ha convertit en una campanya ben articulada que cada any arriba a milers d'estudiants. L'activitat comença ja per volts de març, amb la visita dels voluntaris als instituts d'educació secundària arreu del País Valencià per parlar amb els alumnes de segon de batxillerat. Les xarrades als instituts constitueixen un precedent important, ja que són un dels primers contactes amb la Universitat de València per a molts dels aspirants a universitaris. Quan aquestos arriben a les seues futures facultats per matricular-se, els voluntaris de nou estan allà per animar-los a utilitzar el valencià plenament durant la seua vida acadèmica incipient.

El SPL du a terme altres campanyes relacionades amb la normalització del valencià a la universitat, com el Grup de suport a la docència en valencià, que organitza activitats de formació per al professorat de la UV que desitja impartir les lliçons en valencià, o el Tastallengües, una trobada amb els alumnes erasmus nouvinguts per fer-los conéixer el valencià i despertar-los l'interés per la llengua.

Ara però, els esforços estan concentrats a la campanya de matrícula d'aquestos dies, i que es reinicia a setembre per als alumnes d'altres cursos. Des de fa uns quants anys aquestos tendeixen a ser més bé pocs, ja que amb l'extensió de l'automatrícula, els estudiants poden realitzar totes les gestions per Internet sense haver d'acudir a la facultat, i per tant l'impacte del Matricula't respecte al total de la comunitat universitària ha disminuït. Així doncs els dies claus de la campanya són ara a juliol, amb els nous estudiants que entren a formar part de la comunitat universitària, i que així poden prendre consciència de la importància del valencià a la seua formació des del primer moment.

Escola Valenciana reuneix en unes jornades a Muro d'Alcoi les seues 24 entitats federades per planificar el curs vinent, que s’albira conflictiu

2011-07-15T16:33:00.000-07:00

Amb les altes temperatures amb què ha finalitzat el curs escolar, amb els resultats d’unes eleccions autonòmiques i locals pel mig i amb unes mobilitzacions al carrer del 9 i 18 de juny que encara ressonen en els reculls de premsa -les quals constitueixen la cloenda d'un curs de desencontres i friccions en matèria de política lingüística entre la Conselleria d'Educació i les comunitats educatives que reaccionaren davant les agressions als programes d’ensenyament en valencià- Escola Valenciana ha programat unes jornades, semblants a les que organitzen tots els anys, a les que s’han convocat les 24 entitats socials pertanyents a la seua federació, per debatre estratègies organitzatives que faran possible les campanyes socials de la FEV, les vint trobades comarcals de 2012 i dissenyar el mapa reivindicatiu d’un curs que s’anuncia conflictiu a causa de la tossuderia de la Conselleria d’Educació a administrar el sistema educatiu valencià a colp de decret i d’esquena als interessos de les comunitats educatives i ignorant amb prepotència la creixent demanda de programes d’ensenyament en valencià.

Les sessions de treball d’este cap de setmana del mes de juliol, concretament el 14, 15 i 16, s’han iniciat parlant de l’edició de les pròximes Trobades, el calendari de les quals se situarà, segurament, al cor mateix del conflicte social provocat pel decret de plurilingüisme, una regulació que introdueix l’anglés en les aules sense cap garantia de dotacions pressupostàries suficients, sense haver previst ni plantilles de professors ni programes de formació que asseguren el futur d’una educació basada en el plurilingüisme. Estem una altra vegada davant una estratègia de crear titulars de premsa i de fer servir la praxis del conflicte irracional per dividir els valencians i guanyar temps per ocultar els vertaders problemes de gestió educativa i la manca de projectes ben definits o solvents en matèria de política lingüística.

També es disposarà de temps en estes jornades per fer un repàs minuciós a les campanyes socials que du endavant Escola Valenciana i que són ja a tot el País un referent de treball social al voltant de la recuperació de la nostra llengua i la dinamització del seu ús social. Ens referim, com no, al Voluntariat pel Valencià, Acosta’t al Territori, Un euro llavor de pau, Cinema a l’escola, l’Oficina de Drets Lingüístics, els premis Sambori i la Gira que continuaran aportant a la societat valenciana una tasca necessària per fer revifar la consciència col·lectiva vers el patrimoni més preuat que posseïm els valencians i valencianes: la llengua que parlem i la cultura que transmet.

Amb les conclusions d’estes Jornades, celebrades al CEIP Bracal de Muro d’Alcoi, Escola Valenciana vol posar en evidència que hem de multiplicar esforços individuals i col·lectius per desbaratar els intents de la Conselleria d’Educació per desmuntar els programes d’ensenyament en valencià, els quals han adquirit un gran prestigi i han aconseguir duplicar any rere any la demanda, per substituir-los per un pla de plurilingüisme que és en si un frau comés a la població escolar, als pares i mares, al professorat valencià i, per extensió, a les comunitats educatives, que esperen, com així ho fa Escola Valenciana amb el seu model d’educació plurilingüe a la mà i a disposició de qui estiga realment interessat a introduir el valencià, el castellà i l’anglés, el qual aplica un sistema equilibrat, amb rigor científic i pedagògic, amb l'aval de la Universitat, plenament consensuat i que aprofita l'experiència fecunda de l’ensenyament en valencià en els darrers 27 anys.

Xúquer Viu convoca enguany el sopar popular contra un nou transvasament a Antella

2011-07-14T04:18:00.000-07:00

Després del Mulla't pel Xúquer que hem celebrat el passat dissabte a Sumacàrcer per a demanar un riu viu, per aquest divendres 15 de juliol organitzem a Antella el "Sopar Popular i Festa de Xúquer Viu".

La cel·lebració a Antella del Sopar de Xúquer Viu té un significat especial, ja que els enemics del Xúquer planegen fer un altre transvasament al riu des d'Antella, que es troba a 50 km de la desembocadura del riu a Cullera. Volem deixar ben clar que no permetrem que es faça cap altre tub per llevar-li l’aigua al Xúquer i a la Ribera.

El sopar popular i festa tindrà lloc a la fresca, a la Plaça Major d'Antella, a partir de les 22:00 hores. Durant la nit, es lliuraran els ja tradicionals Guardons de Xúquer Viu, “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”. Per tancar la nit, gaudirem amb l’actuació de la excepcional cantant valenciana Eva Dénia, acompanyada pel seu grup, Trad Quartet.

El preu del tiquet és de 5€. En aquest preu està inclosa la beguda i la picadeta. Heu de portar l’entrepà. Podeu reservar el tiquet deixant un sms als telèfons de costum (Roger o Tomàs). També per correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com

En el sopar col·labora l’Ajuntament d'Antella i l'Associació Cultural CILIM.

La gala de la 6ª edició dels premis Ovidi Montllor

2011-06-30T01:47:00.000-07:00

Hui, dijous, dia 30 de juny, a partir de les 22:30 h, tindrà lloc a la Societat Coral el Micalet la gala de la 6a edició dels Premis Ovidi, que serà conduïda pel humorista alcoià Xavi Castillo. Durant la cerimònia d'enguany, es retrà homenatge al grup Cotó-en-pèl, que en els anys 70 es va convertir en el primer conjunt de rock progressiu en valencià, i també a l'entitat amfitriona, pel seu suport a la música en la llengua pròpia dels valencians.

El jurat, format pels periodistes Vicent Xavier Contrí, Eduard Guillot, Josep Vicent Frechina, Xavier Aliaga, Quim Vilarnau i Raül Serrador, haurà d'escollir el millor treball entre les nominacions següents:

Millor disc de folk

Apa, Cants i cants – Temps Record
Artaica, Nits cosides - Temps Record
Mar Mur, Mar Mur - Temps Record
Néstor Mont, Amor de terra - Autoeditat

Millor disc de cançó

Lola Bou, La ment en Blau – Lemon songs
Mi#, Pèls i senyals - Autoeditat
Pau Alabajos, Una amable, una trista, una petita pàtria - Bureo Músiques
Raimon, Rellotge d’emocions - Picap

Millor disc de rock

Aspencat, Naixen primaveras - Autoeditat
El Trineu Tanoka, Recull d’andròmines - Mésdemil
Mugroman, Volem més - Mésdemil
Obrint Pas, Coratge – Propaganda pel fet

Millor disc de pop

Clara Andrés, Huit – Autoeditat
Gent del Desert, Celebració de la tempesta – Comboi Records
Òscar Briz, L’estiu - LaCasaCalba
Xavier Morant i Abraham Rivas, Revolutum - Autoeditat

Millor disc d'electrònica i hip hop

Orxata Sound System, 2.0 - Autoeditat
Rapsodes, OUIEA - Mésdemil
Vol de núvol, En Ric Rap Rondalles - Mésdemil
We Are Not Brothers, Autodestrucció - Autoeditat

Millors arranjaments i producció musical

Apa, Cants i cants – Temps Record
Artaica, Nits cosides - Temps Record
Obrint Pas, Coratge – Propaganda pel fet
Raimon, Rellotge d’emocions - Picap

Millor cançó

"A la ciutat", Bertomeu, I ara què? - Mésdemil
"Carolina dins d'un pou", Òscar Briz, L’estiu - LaCasaCalba
"Inventari", Pau Alabajos, Una amable, una trista, una petita pàtria - Bureo Músiques
"Mirades", Aspencat, Naixen primaveres - Autoeditat

Millor lletra

"Bellesa", Néstor Mont, amb lletra de Néstor Mont, Amor de terra - Autoeditat
"El cos en dos", Artaica, amb lletra de Mara Aranda, Nits cosides – Temps Record
"El país de l'olivera", Obrint Pas, amb lletra de Xavi Sarrià, Coratge – Propaganda pel fet
"Esmorzar nu", Mi#, amb lletra de Josep Artés, Pèls i senyals - Autoeditat

Grup revelació

Arrap
Bausalva
Ender
Tardor

Millor disseny de disc

Jordi Albinyana, per “Els ulls de Bob” de Carles Pastor - Autoeditat
Idearideas, per “La ment en blau” de Lola Bou – Lemon Songs
Mik Baró, Tubal Perales i Migue Díaz, per “Recull d’Andròmines” de El Trineu Tanoka – Mésdemil
Paula Bonet i Laia Marqués, per “Una amable, una trista, una petita pàtria” de Pau Alabajos – Bureo Músiques

Millor videoclip

“Llavor voladora” – Òscar Briz – de trescincos producciones
“Pacte amb Peter Pan” – Autòmats – de Miquel Herrero, Neme Jiménez, Tubal Perales, Neus Mahiques i Manu Marpel
“Viure” – Obrint Pas – de la Taca Produccions
“Llums, càmera i acció” – Aspencat – de Josep Pitarch, Francesc Felipe i Tubal Perales

Puja al vaixell del Valencià, un lip dub que defensa el valencià

2011-06-29T01:47:00.000-07:00

Puja al vaixell del Valencià, la cançó de Marcel·lí Garcia Peruga amb els xiquets i mestres CEIP Lloma del Mas de Bétera, s’ha convertit, en aquest temps de negrors, en un lip dub d’esperança en defensa de la llengua

25 de juny: La Gira a Sueca

2011-06-24T04:03:00.000-07:00

Comencem a les 23h del dissabte 25 de juny, al Polígon industrial, Sueca. Entrada gratuïta
Ajuda’ns a fer la màxima difusió possible d’aquest concert, descarregant el cartell, imprimint-lo i enganxant-lo allà on pugues. Ací el tens en PDF.

Vine a Feslloch

2011-06-24T02:15:00.000-07:00

Els dies 7, 8 i 9 de juliol la localitat de Benlloch (la Plana Alta) s'omplirà amb milers de persones que podran disfrutar de música, teatre, humor i moltes altres activitats culturals. La millor música en valencià del moment es completarà amb l'actuació de la banda New York Ska-Jazz Ensemble, que farà al festival una escala en la seua gira europea

La cinquena edició del Feslloch ja ha ho té tot a punt per rebre els milers de joves que cada any acudeixen a gaudir de la millor música en valencià a Benlloch (la Plana Alta). Aquesta cita, organitzada per Reviscola -l’entitat de joves d’Escola Valenciana-, l’Ajuntament de Benlloch, l’Associació Pitxurrull i el Benlloch CF, posa el punt i final a La Gira 2011 i esdevé un any més la principal cita anual de la música en valencià.

Enguany, el festival comptarà amb més de 30 actuacions musicals, que es desenvoluparan en tres escenaris diferents repartits per la localitat. El Feslloch començarà la nit de dijous 7 amb les actuacions d’Agraviats, Mugroman, Malagana, Tashkenti, Enderrocks, Skapats, Auxili, Nit de Grills i DJ Conill i Agossaes Life.

El divendres 8 seguirà amb les actuacions, de vesprada de La Petita Orquestra Peiotaire, Rafa Xambó, Arthur Caravan i Bertomeu i per la nit estaran actuant Obrint Pas, Sva-ters, Lilit i Dionís, Desgavell, Almorranes Garrapinyaes, Oprimits i La Kinky Band.

El darrer dia del festival, dissabte 9, les actuacions començaran també de vesprada amb Mi Sostingut, Arrap i El Trineu Tanoka, als que seguiran l’obra de teatre “Yes we Camps” de Purna Teatre. Després de sopar, el festival tancarà les seues portes fins l’any vinent amb els concerts d’Orxata Sound System, Aspencat, Rapsodes, Pepet i Marieta, Malnom, l’Orquestra La Pato i els convidats internacionals d’enguany, la New York Ska Jazz Ensemble, que faran una aturada a Benlloch dins de la seua gira europea per portar la seua mescla de ritmes jamaicans i jazz.

Molt més que actuacions musicals

Però el Feslloch no és tan sols un festival musical, ja que també és un punt de trobada de joves que arriben d’arreu de les comarques valencianes i que, a banda de la música, també poden gaudir de la zona d’acampada, la piscina, la natura i tot un seguit d'activitats durant el dia relacionades amb la cultura del País Valencià.

Hi haurà diferents tallers, exposicions i presentacions de documentals, a més d'activitats esportives i lúdiques com campionats de futbet, pilota valenciana, truc, guinyot i trivial, entre d'altres. Els assistents podran acudir amb els busos fletats per l’organització.

http://www.feslloch.com

Informació i reserva del bus del Feslloch:

Bus d'Elx: 644 023 493
Bus d'Alacant, Benissa i Oliva: 607 93 05 65
Bus de Canals i Xàtiva: 660 434 488
Bus de València: 96 347 27 83

Venda d'abonaments:

Terra, Racó de la Corbella, Ca Revolta i a la Seu d'Escola Valenciana a València
Llibreria El Vaixell de Xàtiva
La Copisteria de Canals
Casal Jaume I de Gandia
Casal Jaume I d'Elx
Casal Popular, Llibreria Babel i a la Seu d'Escola Valenciana de Castelló
Seu d'Escola Valenciana d'Alacant
Ajuntament de Benlloch

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Algemesí ha clausurat de nou el programa del Voluntariat pel Valencià dut a terme per l’Oficina de Promoció del Valencià

2011-06-22T05:08:00.000-07:00

Es tracta d’un programa obert durant tot l’any però organitzat per cursos l’objectiu del qual és revifar la participació d’aprenents i voluntaris. En esta edició, la quarta, s’han format 21 parelles lingüístiques que han funcionat en temps distints. Moltes d’elles han superat el temps mínim de compromís del programa –10 hores– i han allargat les trobades des d’octubre fins a juny. «A més de la possibilitat que s’hi ofereix als aprenents d’aprofundir en el coneixement de la nostra llengua, sorgeixen altres intercanvis enriquidors per a ambdós parts dins de la relació que s’estableix entre voluntaris i aprenents. Així, la pràctica lingüística es complementa amb matisos culturals, històrics, gastronòmics, de filosofia de vida, de tradicions, de vida familiar… que posen en comú, i en pla d’igualtat, en el transcurs de les seues conversacions. Este és un dels secrets de l’èxit d’este programa», comenta l’edil de Cultura, Gabriel Palop.

La procedència dels aprenents és diversa: el Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Romania, entre d’altres.

«Cal destacar l’existència d’un voluntariat fidel que des del 2008 –quan es va iniciar el programa– no ha deixat de participar-hi; així com dos grups de conversa amb diverses persones, encapçalades per dos matrimonis que han prolongat el voluntariat durant tot el curs», explica el regidor de Cultura, Gabriel Palop.

El programa, a més d’estar coordinat per Escola Valenciana, compta amb la col•laboració de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.

El carrer demana el valencià

2011-06-20T08:57:00.000-07:00

L'informatiu, 20/06/2011

Sensibilitats diverses però unides per una mateixa causa, universitats, escoles, pares i mares, ciutadans en contra d’una llei que perjudica notablement el valencià, es donaren cita pels carrers de València per avisar que si la cosa va endavant, les mobilitzacions no pararan fins aturar el decret de Font de Mora.

Mai les actuacions del PP són fruit de la improvisació o d’una errada de calcul. Tot el contrari. Les coses les fan ben pensades i amb un aparell logístic i assesorístic que posa la lletra a la veu de l’amo. El moment de l'eixida del decret de Font de Mora està més que reflexionat. Final d’una legislatura, “buit de poder” quant a la conselleria i sobretot l’escassa capacitat de mobilització de les escoles a causa dels mesos en què estem, final de curs.

Tot i això, Escola Valenciana va aconseguir congregar dissabte de vesprada al voltant de 20.000 persones en un acte que va transcórrer per diferents carrers de València i en què es va reclamar la derogació del decret i el dret del pares i mares a matricular els seus fills en la nostra llengua. Una manifestació que és la primera que l’entitat cívica convoca en este període quasi estival i que la mateixa organització defineix com a “preventiva” del que pot passar si al remat acaba aprovant-se l’últim “legat” de Font de Mora.

Escola Valenciana ha anunciat de fet que “les mobilitzacions sols han començat” i si no n'hi ha novetats "prepara ja una gran campanya informativa i reivindicativa la primera setmana de setembre”. Una campanya que tindrà a més el suport de la Universitat Jaume I de Castelló per a la creació de la Unitat per l'Educació Multilingüe. Un acord que se suma amb el que l'entitat ja té amb la Universitat d'Alacant.

Escola Valenciana ja ha anunciat que ha convocat unes jornades d'estiu amb representants de l'entitat de totes les comarques valencianes en què un dels punts claus serà l'organització d'una gran campanya informativa a les famílies compaginades amb mobilitzacions

Un món, l’universitari, que es va fer present en l’itinerari dels manifestants, manifestants de diferents sensibilitats i que portaven símbols i pancartes d’allò més diversos. La sensació d’alguns d’ells és que la congregació podia haver sigut major, però, esta manifestació s’estava fent amb un decret encara per aprovar i d’ací que la resposta popular s’ha de definir com aexitosa hui dilluns, i també dissabte, tot i les visions interessades i incoherents de certs mitjans de comunicació que en només dues hores foren capaços de canviar la “la seua visió de la situació”.

Una visió clara té en este cas el PSOE valencià, que sembla no estendre massa la mà en esta qüestió i Alarte deixarà els acords amb Camps per a altres escenes d’esta legislatura. “Exigim Camps que paralitze l’aprovació del decret pel que es modifica l’ordenació acadèmica de l’ensenyament en valencià”, manifestava Alarte que també es va sumar a la iniciativa en la qual també hi estaven Enric Morera i Ignacio Blanco, d’entre altres.

Escola Valenciana ja ha anunciat que ha convocat unes jornades d'estiu amb representants de l'entitat de totes les comarques valencianes en què un dels punts claus serà l'organització d'una gran campanya informativa a les famílies compaginades amb mobilitzacions. L'entitat proposarà en les properes setmanes un full de ruta en este sentit, a l'espera de saber qui serà el nou titular de la Conselleria d'Educació. I no es descarten més accions si la cosa anarà avant, “No ens aturarem i si hem de fer noves mobilitzacions en setembre i octubre, les farem", asseguren.

Només dos dies després de la seua investidura Camps ja té una manifestació i reprovació popular a més d’una carta remesa per Escola en la qual li explica fil per randa els arguments d’este “embrió de llei”. “Divergim substanciament en el procés, nosaltres volem un equilibri de les llengües en el resultat final, en l'aprenentatge, el decret pretén un tractament equilibrat de les llengües en l'horari d'ensenyament”, sentència el document remés al president de la Generalitat.

Difícil paperot del nou conseller d’Educació en un tema en què el PP voldrà, com és habitual, dividir la societat; pel que fa la comunitat educativa, si pot dividir-la, s'hi sentirien més que satisfets.

El decret de Font de Mora s'aturarà en el carrer

2011-06-16T02:18:00.000-07:00

La resposta popular, la indignació de la comunitat educativa i la incongruència del decret de Font de Mora són aspectes als quals cal aferrar-se per, segons Escola Valenciana, pensar que és possible que el valencià no sofrisca un retrocés com el plantejat pel govern popular.

L'INFORMATIU. 16 juny 2011

Moral, suport i arguments. Tots tres conceptes són més que necessaris i complementaris en la situació actual. Escola Valenciana va mostrar el seu grau d’optimisme i, en una roda de premsa per anunciar la manifestació del dissabte vinent, va insuflar un missatge d’ànim clar i al mateix temps, real. “La retirada del decret que elimina les línies en valencià és possible, insistir a aprovar-lo és entrar en un túnel sense eixida”.

Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, ha afirmat que “pensar i difondre que el valencià, el castellà i l’anglès s’aprendran al mateix nivell perquè els dedicaran el mateix temps escolar, és un engany intencionat a les famílies que estan buscant el millor per als seus fills".

L'entitat cívica es posiciona a favor del plurilingüisme i adverteix que “ensenyar moltes llengües en parts iguals no implica que s'aprenguen en parts iguals, cal centrar l'atenció no en el que s'ensenya sinó en el que s'aprén”.

Des d’Escola Valenciana es va convidar la portaveu del Consell a canviar “el despatx pel carrer” i a escoltar “què diuen les ampes i escoles sobre el seu decret”

En la mateixa roda de premsa, va haver-hi temps per contestar Paula Sánchez de León, ja saben, la consellera i portaveu que parla tant bé la nostra llengua, al voltant de les afirmacions passades en què qualificava les concentracions de dijous passat com a “actes de carrer”, el president d'Escola Valenciana ha tingut la seua cap a Sánchez de León: “Nosaltres li diem que sí, que som gent de carrer, gent de base que vivim el dia a dia de les escoles i de les famílies. Convidem la senyora portaveu a deixar per un dia la comoditat de la butaca del seu despatx i baixar al carrer a escoltar què diuen els pares i mares, què diuen els docents i què diu la gent normal sobre el seu decret”. De fet, des d’Escola Valenciana es va convidar a la portaveu del Consell a canviar “el despatx pel carrer” i a escoltar “què diuen les ampes i escoles sobre el seu decret”.

Escola Valenciana assegura que les concentracions de dijous passat demostren que el Consell s'ha equivocat i està sol, i la manifestació de dissabte també ho farà. Per això fan una crida a la participació massiva no només del sector educatiu, sinó de tota la societat valenciana perquè “ens juguem molt en aquesta partida”.

El futur de les noves generacions està en joc, un futur que no està renyit amb el plurilingüisme, ni molt menys, però sí amb uns criteris pedagògics consensuats. “Volem més anglés i volem més plurilingüisme, però el volem amb criteris pedagògics i reals. No volem decrets imposats que estan fets d'esquena als experts en pedagogia i aprenentatge de llengües. El nou decret de la Conselleria d'Educació no garanteix el domini de les dues llengües oficials ni tampoc de l'anglés, que quede molt clar. Ensenyar moltes llengües en parts iguals no implica que s'aprenguen en parts iguals, cal centrar l'atenció no en el que s'ensenya sinó en el que s'aprén. El decret no impulsa l'anglés, el decret és un bunyol improvisat i sense avaluació que l'únic resultat que tindrà és l'arraconament del valencià a les aules”, es manifestava des de l’entitat cívica.

La plaça s'omplí de gom a gom

2011-06-13T08:08:00.000-07:00

El passat dia 9 de juny, la plaça de la Mare de Déu de València, s'omplí de gom a gom amb gent provinent de les comarques valencianes i de la pròpia ciutat de València. Havien vingut tots i totes a expressar, alt i clar, el seu rebuig a l'esborrany de decret de la Conselleria d'Educació per mitjà del qual ens vol imposar uns plans d'educació plurilingüe, sense assignació de recursos ni cap dotació pressupostària, que, de fet, desmuntarien les línies d'ensenyament en valencià, que sí que tenen un rendiment educatiu de qualitat i compten amb una gran acceptació i una forta demanda, tot i ser víctimes d'un boicot obsessiu per part de l'administració.

Amb esta concentració, en la qual Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, va llegir el Manifest que justificava l'acció al carrer, les comunitats educatives dels programes d'ensenyament en valencià anuncien que no van a estalviar esforços per contestar un futur decret que no ha buscat el camí del consens per a elaborar un pla plurilingüe que instaure el bilingüisme més equilibrat amb les dues llengües cooficials dels nostre País com a idiomes instrumentals i introduïsca una tercera llengua, l'anglés, per aconseguir un bon nivell de coneixement i d'ús amb este altre idioma. Així mateix va denunciar que el pla d'educació plurilingüe era còpia burda del pla que s'està aplicant a Galícia, amb un recorregut de dos anys davant un grau d'excel·lència dels programes d'ensenyament en valencià de vint-i-set, i que ha representat una font de conflictes amb les comunitats educatives d'allí.

La comarca de la Ribera estava ben representava pels claustres de professors i professores i per les AMPAs dels centres educatius que cada any omplin amb el mateix ímpetu i entusiasme els carrers i places de la població amfitriona de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Volem agrair a totes estes persones el seu suport i els animem que als seus respectius centres educatius i pobles es sumen a totes aquelles iniciatives plantejades per la Coordinadora i Escola Valenciana que es faran per defendre els programes d'ensenyament en valencià. Ara més que mai, sí al valencià.

Ara més que mai. Sí a l'ensenyament en valencià

2011-06-07T04:50:00.000-07:00

Comunicat de premsa

Impulsades per Escola Valenciana i amb el suport de les organitzacions que constitueixen la Plataforma per l'Ensenyament Públic i d'altres que s'han sumat a esta proposta de calendari de mobilitzacions; dijous vinent, 9 de juny, a Alacant, Castelló i València, s'enceten les accions de protesta contra el risc de desaparició de les línies d'ensenyament en valencià.

La concentració a la ciutat de València es realitzarà a les 19 h, a la plaça de la Mare de Déu, amb l'objectiu de manifestar el rebuig de les comunitats educatives i de la resta de la ciutadania valenciana a l'esborrany de decret d'Alejandro Font de Mora, conseller d'educació, que aspira a destruir el mapa actual de programes d'ensenyament en valencià mitjançant uns plans de plurilingüisme que, coneixent quina gestió ha deixat darrere seu, serà un altre castell en l'aire, sense dotació pressupostària ni de recursos, que l'única cosa que pretén és torpedinar el valencià minant el context social i cultural que dóna suport a la dignificació de la nostra llengua i que considera que és l'única porta d'accés a un plurilingüisme generador de realitats lingüístiques anivelladores, compensatòries i equitatives.

La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera considera que cap persona, col·lectiu o entitat riberenca que s'estima el valencià no pot faltar a eixa concentració del dia 9 de juny, perquè serà el dia en què amidarem les nostres forces per a continuar defensant, el proper curs acadèmic, els programes d'ensenyament que difonen el coneixement del nostre idioma i són l'única garantia fiable de la seua recuperació social.

Per tant, animem els claustres de professors i professores, les associacions de mares i pares d'alumnes de la Ribera, i les seues respectives comunitats educatives a mobilitzar-se per donar una contestació contundent a esta nova agressió de part de la conselleria d'educació.

La Coordinadora de Centres acudirà a esta concentració amb pancarta pròpia, en la qual es llegirà l'eslògan Ara més que mai. Sí a l'ensenyament en valencià. Per la vostra banda, tots vosaltres podeu participar amb pancartes i cartells propis, especificant les vostres reivindicacions concretes, però caldria que la participació de la comarca de la Ribera en la concentració de dijous que ve fóra el més nombrosa possible, ja que els programes d'ensenyament en valencià hi tenen una presència molt significativa.

Així mateix, els pròxims dies vos comunicarem una bateria d'accions que podem fer a la nostra comarca, per la qual cosa vos demanem que ens feu arribar propostes constructives i viables. La idea és que estes accions comarcals no han de contraprogramar ni restar efectivitat a les mobilitzacions generals plantejades per Escola Valenciana i la Plataforma per l'Ensenyament Públic.

Per acabar, vos adjunte l'enllaç on trobareu el document de debat necessari per raonar estes qüestions als claustres de professors i professores, a les juntes de les AMPAs o en aquelles reunions organitzades pels consells escolars de centre o municipals.

Rebeu les nostres salutacions més cordials. Ara més que mai, el valencià necessita la força de la nostra determinació al carrer.

Benifaió, 6 de juny de 2011

Manifest per l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

Acord unànime pel consens i la retirada immediata del decret del Consell

2011-06-03T02:36:00.000-07:00

Representants del sector educatiu, sindicats, partits polítics, entitats i institucions culturals donen suport al manifest d'Escola Valenciana a favor de l'ensenyament en valencià i d'un model plurilingüe de consens fet amb criteris pedagògics, i exigeix la retirada immediata de l'esborrany presentat per la Conselleria d'Educació.

Escola Valenciana anuncia un calendari de mobilitzacions que comença aquest dissabte amb les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi i Relleu i prosseguirà amb una setmana d'accions que culminaran el 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, amb concentracions a València, Castelló i Alacant. Les mobilitzacions s'allargaran fins la retirada del decret, prologant el moviment de protesta fins els curs que ve si és necessari. La reunió de hui visualitza un consens a favor del plurilingüisme i l'ensenyament en valencià i situa el Consell presidit per Francisco Camps al marge del consens i en posicions antivalencianes.

"L'aprenentatge de les llengües no s'aconsegueix sumant idiomes a parts iguals als curriculums sinó aplicant un sistema pedagògic d'aprenentatge adequat al context", han destacat. La comunitat educativa recorda que ja hi han precedents de grans mobilitzacions del sector que han provocat la retirada de plantejaments del Conseller, fent referència a les mobilitxacions amb motiu de l'intent del Conselleri d'imposar Educació per la Ciutadania en anglés. Això sí, per aconseguir recorden que cal "la implicació de tothom en les mobilitzacions, com la del proper 9 de juny".

La reunió convocada per Escola Valenciana amb el sector educatiu, els partits polítics, sindicats, universitats, entitats i institucions per consensuar un front a favor de l'ensenyament en valencià i el plurilingüisme ha estat un èxit. Hi han assistit representants de la Confederació Gonçal Anaya de pares i mares d'alumnes, la permanent de directors, la Intersindical-STEPV, CCOO PV, UGT PV, PSPV, Compromís, EUPV, ERPV, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, Xúquer Viu, ACPV, diversos sindicats d'estudiants, les associacions de directors de Primària i Secundària, el Col·lectiu de Professionals del Doblatge, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Editors del País Valencià, Benimaclet Viu i altres entitats i asociacions, a més com alguns membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i d'equips rectorals de les universitats valencianes a títol individual.

Les organitzacions reunides han donat suport al "Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ" redactat per Escola Valenciana, a favor de l'ensenyament en valencià i d'un model plurilingüe dissenyat amb criteris pedagògics i consensuat amb els agents educatius. En aquest sentit, el manifest exigeix la retirada immediata de l'esborrany de decret i que no s'inicie la seua tramitació.

La trobada de hui dibuixa un gran consens a favor de l'ensenyament en valencià i un model plurilingüe dissenyat a partir de criteris pedagògics, enfront d'un decret elaborat amb criteris ideològics, sense tindre en compte l'opinió dels experts i que ataca directament l'ensenyament en valencià.

"El decret és un pas enrere en el camí al plurilingüisme i ataca greument el valencià a l'ensenyament. Agafa com a excusa un suposat plurilingüisme per arraconar la nostra llengua a l'escola, situant el Consell en actituds antivalencianes inacceptables", ha afirmat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. "La realitat del decret és que de plurilingüisme res de res, és una maniobra per suprimir les línies en valencià, que són el model que millor ha funcionat des de l'aprovació de la LUEV. És un text ple de desgavells i trampes per reduir la presència del valencià i no està fet amb cap criteri científic per introduir la llengua estrangera". "L'aprenentatge de les llengües no s'aconsegueix sumant idiomes a parts iguals als curriculums sinó aplicant un sistema pedagògic d'aprenentatge adequat al context", ha destacat.

Vicent Moreno ha insistit en el fet que "qualsevol modificació del model educatiu que naix de la LUEV, que es va aprovar sense cap vot en contra a les Corts, ha de tindre almenys el mateix consens. Ací en aquesta reunió hi ha la majoria dels interlocutors en aquest debat. Exigim al Consell la retirada de l'esborrany de decret i debatre per fer les coses bé, amb criteris pedagògics i amb el màxim consens".

Calendari de mobilitzacions

Per tal de fer pressió per la retirada de l'esborrany de decret, s'han preparat una sèrie de mobilitzacions que començaran aquest dissabte 4 de juny amb la celebració de les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi (l'Alcoià) i Relleu (la Marina Alta), que es volen convertir en més massives que mai com a mostra del suport a l'ensenyament en valencià.

També s'ha convidat als centres educatius valencians a llegir públicament el manifest durant l'hora del pati entre dimarts 7 i dimecres 8 de juny, a més de demanar als claustres i consells escolars dels centres que facen arribar una carta als seus ajuntaments i a la Conselleria d'Educació expressant el suport a un model plurilingüe de consens.

La mobilització central de la setmana serà el dijous 9 de juny, dia de constitució de les Corts Valencianes, quan s'han convocat concentracions a la plaça de la Mare de Déu de València, la Casa dels Caragols de Castelló de la Plana i els Serveis Territorials d'Educació d'Alacant. La convocatòria és a les 19 hores, i per visualitzar al màxim l'aposta pel plurilingüisme es convida tothom a acudir-hi amb samarretes de colors vius, els colors de la imatge gràfica de la campanya "Sí al valencià". Per tal de fer sentir al màxim la reivindicació, s'han convidat també dolçainers i tabaleters perquè se sumen.

Una altra de les accions és emplaçar els grups parlamentaris a les Corts Valencianes a presentar una moció de suport al manifest, emplaçament que es fa extensiu als alcaldes i grups municipals als ajuntaments valencians perquè presenten la moció als plens municipals. S'estudien també possibles accions en la pressa de possessió dels governs municipals.

Totes aquestes accions previstes, així com totes les que les entitats, organitzacions i associacions vulguen impulsar amb els seus respectius àmbits, són una primera fase de mobilitzacions abans de l'acabament del curs. En el cas que el Consell no retire l'esborrany de decret abans de setembre les mobilitzacions prosseguiran a partir de l'inici del curs amb diferents accions que culminarien amb una gran manifestació per l'ensenyament en valencià i el plurilingüisme.

És Empar

2011-06-02T01:14:00.000-07:00

L'Informatiu, 2/06/2011. Article de Diego Gómez

Fa poc més d’un any que s’acomiadaven de la nostra companya, però aquest dissabte a la ciutat d’Ontinyent de nou el somriure d’Empar Granell hi serà present. Fundadora de l’entitat cívica Escola Valenciana, pedagoga de base, apassionada de la innovació en l’ensenyament en valencià, dedicada durant 40 anys a la docència entusiasta. mestra fins a la medul·la. Empar deia que: "els bons i les bones docents són els qui van amb un somriure a classe, els qui creuen que sempre poden aprendre de l'alumnat i als qui els agrada innovar cada nou curs".

Nascuda, doncs, en plena postguerra, es va perdre en la boira espessa del franquisme. Nascuda a Borriana va aterrar a casa dels padrins de València per a estudiar i es va anar trobant amb situacions que no comprenia i que anaven omplint-la de satisfaccions. Sempre recordava amb ulls brillant al seu professor d’institut Manuel Sanchis Guarner. Aquell professor de francès li va activar alguna cosa un dia en un examen: "estava bloquejada, ell se'm va acostar, em va parlar en valencià i vaig dir Ai, clar! amb tota la naturalitat. Sempre recordaré el somriure de complicitat en la mirada d'aquell home perquè els dos ens expressàrem en una llengua compartida, però en un context on estava prohibit". Empar ho va contar a casa i la família es va posar les mans al cap: "no digues mai que don Manuel t'ha parlat en valencià", podia ser un problema greu per a qui va ser un dels creadors de les Normes de Castelló.

Encara no existien les Coordinadores comarcals que conformen el moviment cívic Escola Valenciana. Carme Miquel, mestra, pedagoga rellevant i també fundadora de l'entitat, treballava a la Conselleria d'Educació: “va organitzar unes jornades de llengua per al professorat i allí ens coneixerem l'escamot de mestres que després vam fundar Escola Valenciana". Més tard es van organitzar unes jornades de sociolingüística a Alcoi per a donar resposta als pares i mares que volien un ensenyament en valencià i públic per als seus fills: "és allà on naixen les primeres Coordinadores i comencem a relacionar-nos i a compartir experiències d'entrega absoluta a la causa. Elaboràvem materials, volíem que l'alumnat aprenguera aportant, volíem respectar l'evolució individual de cada alumne, el tempo d'aprenentatge personal. Les xiquetes i els xiquets m'han ensenyat més a mi que no jo a ells".

Des de fa uns anys, l'entitat ha obert el ventall d'actuació a la resta d'àmbits d'ús de la llengua per a promoure la música, el cinema, els drets lingüístics, la sostenibilitat

Empar Granell era de les que pensava que l'escola actual és poc revolucionària: "els mestres joves de hui en dia són brillants en l'àmbit acadèmic, però després saben estar a l'escola? Per què els xiquets han de tindre el nom pegat a una taula? Per què no poden seure on vulguen? Per què és més fàcil? Per què l'horari és més curt? Per què tenim més vacances? La formació individual dels mestres és cabdal per a evolucionar. Els mestres que pensen que ja ho saben tot estan molt equivocats i equivocades".

Pel que fa a Escola Valenciana, Empar ha estat implicada en aquest projecte cívic de ple. És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals. Però des de fa uns anys, l'entitat ha obert el ventall d'actuació a la resta d'àmbits d'ús de la llengua per a promoure la música, el cinema, els drets lingüístics, la sostenibilitat, etc: "Escola Valenciana és una manera de fer País i formar part del moviment és al·lucinant per la satisfacció de comprovar que tota pedra fa paret, que les accions de les persones fan efecte. Una a una"

Empar era així, és així i de segur que en aquest moment estarà tirant malediccions al Conseller Font de Mora, però es troba insultant d’alegria i felicitat pels moviments ciutadans d’indignats i indignades que omplin les places del nostre País, i s’esbrina en la seua cara un tic de complicitat pels recents resultats electorals d’Ontinyent, la capital de la seua estimada Vall d’Albaida, la Vall Blanca, la Vall del somriure d’Empar.

Ajuntament de Sueca és el primer consistori a adherir-se a la campanya Ajuntaments pel valencià

2011-06-01T08:41:00.000-07:00

La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i l'Ajuntament de Sueca firmen un conveni per a dur endavant campanyes socials de promoció del valencià a la població.

Ahir, 31 de maig, al Saló de Juntes de l'Ajuntament de Sueca es procedia a la firma del conveni Ajuntaments pel valencià de part de Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres de la Ribera, i Joan Baldoví, alcalde en funcions de l'Ajuntament de Sueca, pel qual este consistori municipal es compromet a realitzar les campanyes socials de promoció del valencià d'Escola Valenciana i altres campanyes socials que s'han consolidat en els 26 anys de Trobades de la Ribera, com per exemple Més a gust en Valencià, que pretén valencianitzar el sector de la restauració; Regala Valencià, que impulsa l'etiquetatge en valencià durant l'època de Nadal o En rogle, que és un club de lectura que dedica cada Trobada a donar a conéixer un escriptor o escriptora, preferentment de la nostra comarca.

Este conveni tindrà una vigència de cinc anys, durant els quals estes dues entitats hauran de gestionar conjuntament campanyes socials, com les descrites abans, i les d'Escola Valenciana, com el Voluntariat pel Valencià, Acosta't al Territori, Cinema a l'Escola, la Gira o l'Oficina de Drets Lingüístics, amb un grau de personalització, de destinació de recursos i d'infraestructures i d'implicació dels col·lectius culturals locals que es decidirà en les comissions organitzadores, les quals també faran anualment una valoració de la planificació d'activitats i materials.

Tant Joan Baldoví com Joan Cortés han expressat la satisfacció de les dues entitats firmants del conveni, el qual s'ha forjat durant els dos últims mesos i és la culminació d'una relació molt estreta i d'una complicitat molt fructífera que es remunta a molts anys, que fa referència no sols al grau d'empatia del consistori suecà amb les accions en matèria de política lingüística per aconseguir la dignificació del valencià, sinó al grau de sensibilització dels suecans i suecanes en relació amb al patrimoni cultural i lingüístic que representa l'idioma que parlem.

El nou Decret de Conselleria serà una càrrega de profunditat contra els programes d'ensenyament en valencià

2011-06-01T03:40:00.000-07:00

COMUNICAT DE PREMSA

La Conselleria d'Educació dóna a conéixer un esborrany de Decret que regularà els dos nous programes del plurilingüisme que començaran a aplicar-se als centres educatius el proper curs acadèmic 2012/2013.

Davant este nou intent del conseller d'educació Alejandro Font de Mora d'entorpir el funcionament dels programes d'ensenyament en valencià, la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera reivindica que l'única via per garantir un model plurilingüe inspirat en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i refermar la cooficialitat bilingüe dictada pel nostre Estatut d'Autonomia és a través de la generalització dels programes d'ensenyament en valencià.

Qualsevol altre model, ho considerem un malabarisme polític que sols persegueix dinamitar la demanda social creixent que els programes d'ensenyament en valencià han tingut i tenen; condicionar la qualitat educativa dels centres educatius, llastats ja pels retalls de plantilles i pressupostaris i víctimes d'unes infraestructures deficients; i barrar el camí, amb la targeta de visita d'una mala gestió exercida des d'una majoria política prepotent i discriminatòria, a un futur social on puguen conviure llengües i cultures amb igualtat de condicions, com així ho indiquen la normativa europea i la pròpia constitució espanyola.

La nostra llengua, el valencià, no està actualment en situació d'experimentar una coexistència sense matisos amb el castellà, la qual li seria corrosiva, perquè pateix encara moltes mancances que qualitativament s'han de corregir, a fi que assolisca l'estatus de llengua cooficial, amb totes les implicacions que se'n deriven, no sols en l'àmbit educatiu, sinó social, econòmic i cultural. Afirmem que estes mancances perviuen, en bona part, gràcies a la indiferència de les administracions públiques, les quals durant els 28 anys de vigència de la LUEV han mantingut la dinamització del valencià en uns nivells de coma interessadament irreversible.

Per tots estos motius exposats, vos animem, companys i companyes, amics i amigues, a participar en les futures mobilitzacions convocades per manifestar el vostre desacord amb la contundència de la nostra presència al carrer, en clara sintonia amb les organitzacions que representen els nostres interessos, com a docents i com a ciutadans i ciutadanes.

Benifaió, 1/06/2011

Suprimir les línies en valencià és un atac al plurilingüisme i a l'ensenyament de qualitat

2011-05-30T11:01:00.000-07:00

30/05/2011

El president de l'entitat, Vicent Moreno, s'ha oposat frontalment a la intenció del conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, de suprimir les línies en valencià i substituïr-les per una línia única: “és un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament de qualitat, a més d'una agressió al futur del valencià”. L'entitat critica que en nom del plurilingüisme se suprimisquen els programes que millors resultats han donat en coneixement de llengües i s'aposte per “un sistema no avaluat que no respon a cap criteri pedagògic i se situa justament al contrari de l'opinió dels experts. Aquest model proposat és una greu equivocació perquè els alumnes no dominaran les tres llengües”. Escola Valenciana fa una crida a la resposta per part del sector educatiu i de la societat valenciana en general per “demostrar que volem un sistema educatiu valencià de qualitat i un futur d'oportunitats per les generacions que venen”.

Escola Valenciana ha reaccionat amb duresa a l'anunci del conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, que ha afirmat que la seua conselleria ha elaborat l'esborrany d'un decret que suprimirà les línies en valencià i apostarà per un sistema únic sacrificant els programes d'ensenyament en valencià i d'immersió lingüística, que són els que millors resultats han donat en coneixement de llengües segons els estudis de la pròpia conselleria d'Educació.

"Suprimir les línies en valencià, els programes que garanteixen el millor coneixement de castellà, valencià i anglés, en nom del plurilingüisme, és una barbaritat", ha afirmat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. "És un atac frontal al plurilingüisme i la qualitat de l'ensenyament al nostre país, a més d'una agressió al futur del valencià a la nostra societat".

"Enlloc d'apostar per aprofundir en uns programes òptims en plurilingüisme com són les línies en valencià, avaluats i comprovats, el Consell prefereix apostar per un model lingüístic improvisat i no avaluat, totalment en contra de l'opinió dels experts en plurilingüisme", s'ha lamentat Vicent Moreno. "L'anunci fet hui per Font de Mora torna a situar el Consell fora del consens educatiu i enfront dels criteris pedagògics dels experts. A més, suposa un trencament total del model educatiu aplicat fins hui pel mateix govern que ara el vol suprimir i, sobretot, situa el Consell fora del consens de la Llei d'ús i ensenyament del valencià".

Per Escola Valenciana, les conseqüències en l'ensenyament valencià seran nefastes. "Les competències lingüístiques dels alumnes poden empitjorar i això restarà oportunitats de futur a les noves generacions".

L'entitat cívica ha emplaçat al conseller d'Educació en funcions perquè "deixe d'atacar la qualitat a l'ensenyament i aposte per un plurilingüisme real i efectiu, que escolte els experts enlloc d'oposar-s'hi i que deixe d'improvisar i malbaratar recursos públics en iniciatives sense sentit. Volem més llengües, més plurilingüisme i menys improvisació".

El president d'Escola Valenciana s'ha lamentat perquè "la conselleria d'Educació encara ens manté a l'espera d'una reunió per parlar justament de plurilingüisme i del document que han elaborat els experts de la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant, on aposten per tot el contrari: aprofundir en la immersió lingüística per millorar el plurilingüisme. El document ha rebut el suport de les universitats, partits polítics, sindicats educatius, associacions de pares i mares i la immensa majoria del sector educatiu, i el Consell encara no ha volgut ni parlar-ne".

Vicent Moreno s'ha compromés a intentar "per totes les vies possibles" que no s'aplique el model proposat per Font de Mora i que s'aposte per "un plurilingüisme de veritat, fet amb criteris pedagògics i de qualitat". "Si el Consell persisteix en aquesta línia es trobarà enfront tot el sector educatiu i la societat valenciana. No podem permetre que la improvisació hipoteque el futur de les noves generacions, i farem el que calga per evitar-ho".

Més de 83.000 alumnes participen als premis de literatura en valencià Sambori 2011

2011-05-30T03:32:00.000-07:00

29/05/2011

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i el president de la Fundació Sambori, Josep Chaqués, van lliurar els premis Sambori 2011 en les modalitats de 13é Concurs de Literatura en Valencià i el 8é Concurs Universitari de Narrativa Curta en Valencià ahir a l’Aula Magna de l’edifici Altabix de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Els premis Sambori són el concurs literari amb més participació d'Europa amb més de 83.000 alumnes que hi presenten els seus treballs.

Tots els premiats han rebut un diploma i el guardó del Sambori, el “samborinet”. Els primers premis de les modalitats de Batxillerat, Secundària, Primària i infantil individual, a més, tindran l’oportunitat de passar un cap de setmana a Port Aventura, juntament als premiats del Sambori a Catalunya i a les Illes.

La Colla de dolçainers i tabaleters El Cascabot d’Elx va rebre els assistents a l'acte. Més tard, després dels parlaments del vicerector adjunt per a la Direcció del Secretariat d’Extensió Universitària de la UMH, Josep Pérez i Tomàs, de Josep Chaqués i de Vicent Moreno, va tindre lloc l'entrega dels premis.

Els assitents també van presenciar les actuacions del grup Assaig animat i també una interpretació d’un fragment del Misteri d’Elx, gràcies a la col·laboració del Patronat del Misteri.

Cal destacar que, previament a la fase de país, que es va lliurar ahir, s’han fet els premis Sambori comarcals o de Trobada, a setze comarques valencianes i que han implicat 525 centres, 3.564 mestres i 83.225 alumnes.

La Coordinadora de la Ribera enceta els contactes a fi d'elegir la població amfitriona de la 27ena Trobada

2011-05-27T07:59:00.000-07:00

La 26 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera va concloure el seu programa d'activitats el passat dia 9 de maig amb una darrera reunió de valoració de la Trobada. Esta valoració de la Comissió Organitzadora de la Trobada de Llombai va ser molt positiva i s'aportaren aspectes de millora que s'aplicaran en les pròximes edicions. Durant la reunió, que es va dur a terme a la Casa de la Cultura, es va procedir a inaugurar el racó Enric Valor a la Biblioteca Municipal, constituït per un prestatge que incialment s'ha omplit amb l'obra completa de l'escriptor i lingüista valencià, donació la Coordinadora, i que anirà completant-se amb bibliografia específica al voltant de la figura i obra de l'autor de Castalla.

Així mateix, es va acordar en esta darrera reunió que, en les pròximes setmanes, posteriors a la constitució dels nous consistoris municipals, es faria una reunió de treball per presentar a Llombai les campanyes socials d'Escola Valenciana i decidir el grau d'implicació del seu Ajuntament, així com la participació de les entitats socials i associacions culturals que van formar part de la Comissió 26 Trobada.

D'altra banda, la Coordinadora de la Ribera ha encetat el cicle de contactes amb aquells Ajuntaments que en un moment o altre van expressar la seua aspiració a ser els amfitrions de la propera Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. La intenció és, sobre calendari, tancar està qüestió abans de l'estiu, a fi de planificar les reunions prèvies preparatòries i tots els tràmits pertinents, que s'iniciarien al mes de setembre, coincidint amb el començament del curs 2011-2012.

Per acabar, volem informar que la propera setmana, i després d'un procés de contactes entre les dues entitats, es firmarà un conveni entre l'Ajuntament de Sueca i la Coordinadora de la Ribera pertanyent a la campanya Ajuntaments pel Valencià, que es va donar a conéixer a principi d'any a la comarca . Esta campanya pretén que els Ajuntaments, siguen del color que siguen, es comprometen a realitzar, durant 5 anys, campanyes de promoció del valencià en el seu àmbit social. Es tracta d'una iniciativa de la Coordinadora de la Ribera que intenta crear d'esta manera teixit social, despertar la consciència ciutadana i transcendir més enllà de l'excel·lent treball que s'està duent a terme als centres educatius de la comarca en el terreny de l'ensenyament del valencià o en valencià.

Escola Valenciana crearà una Xarxa de Centres Educatius de Qualitat basada en plurilingüisme, interculturalitat, sostenibilitat i noves tecnologies

2011-05-19T05:38:00.000-07:00

L'entitat cívica anuncia que compta ja amb l'adhesió de centres a totes les comarques i convoca pel proper 1 de juny una jornada informativa a Benissa (la Marina Alta). Escola Valenciana reitera que aquesta xarxa no pretén ser paralel·la a la de la Conselleria d'Educació, ja que va molt més enllà del plurilingüisme i de les plaques a la porta de l'escola.

L'1 de juny és la data triada per Escola Valenciana per donar el primer pas cap a la creació d'ENXARXA'T, la Xarxa de Centres Educatius de Qualitat. Una proposta que estarà ja a ple rendiment el mes de setembre i que pretén ser el gran referent de participació i qualitat educativa de les escoles valencianes. "Hem de tornar a la base, unir esforços, hem de protestar davant la inoperància de les institucions però també donar passos endavant", han destacat des de l'entitat.

La Xarxa pretén fomentar estàndards de qualitat a través de la col·laboració entre centres valencians. Plurilingüisme, sostenibilitat, interculturalitat, educació en valors, gestió democràtica i noves tecnologies són els pilars sobre els que pretén començar a edificar-se aquest projecte compartit. De moment Escola Valenciana ha proposat a dos centres per comarca de participar en el projecte, encara que la proposta està oberta a tots els centres educatius.

ENXARXA'T anirà lligada a l'organització del V congrés d'Escola Valenciana, que es preveu celebrar el curs que ve i intentarà assolir els punts claus per potenciar la qualitat educativa. Una visió que va molt més enllà del plurilingüisme.

Una doble estratègia davant la Xarxa de Centres Plurilingües de la Conselleria d'Educació: suspensió cautelar i protesta activa

El dia que conclou el termini d'inscripció a la nova xarxa de centres plurilingües de la Conselleria d'Educació Escola Valenciana ha fet una doble interpretació.

D'una banda, continua criticant la voluntat de la Conselleria de suprimir el valencià utilitzant l'anglés quan "està demostradíssim que els alumnes que estudien en les línies en valencià tenen més domini de valencià, castellà i anglés". En aquest sentit, Escola Valenciana ha destacat que darrere del canvi del model lingüístic de Conselleria està la greu situació econòmica del govern Camps: "no poden pagar el sistema de qualitat de les línies en valencià i crearan un sistema de mínims".

També ha destacat Escola Valenciana que la xarxa persegueix traspassar inversió de l'escola pública a la concertada i privada i ha animat el conseller Font de Mora a fer públics el nombre de centres no públics que rebran fons de la Conselleria amb aquest projecte.

En aquest sentit, Escola Valenciana ha anunciat, a més, que presentarà un recurs legal contra la Xarxa de Centres Plurilingües que inclourà una suspensió cautelar per al curs que ve. De moment, l'entitat ha anunciat que dimarts farà públic el recurs i les seues característiques.

Però l'entitat està disposada també a influir en la xarxa des de dins. De moment ha animat a diversos centres a presentar-se, elaborant una estratègia legal que permet estar dins la Xarxa sense suprimir la immersió lingüística, és més, permet estar dins la xarxa aplicant el Pla per l'Escola Plurlingüe d'Escola Valenciana. És a dir, permet obtenir recursos econòmics mantenint un model lingüístic de qualitat. Segons l'entitat, la Conselleria ha elaborat el pla de forma precipitada, copiant i pegant, i això implica un munt d'inconcrecions. "Volem estar en tots els fronts, també des de dins anem a influir", han assegurat.

Homenatge a la mestra, l'activista, l'amiga Empar Granell

2011-05-19T05:34:00.000-07:00

Lloc: Plaça sant Domingo - teatre Echegaray

Població: Ontinyent

10:00 - Activitats a la plaça Sant Domingo

Taller de pintura d'arbres Cristina Garcia i Escoleta El Llombo, grups d'animació ARMIDAM d'Aielo Malferit, danses del grup Cardaors de Bocairent i cercavila amb el Ball dels arquets del CEIP Bonavista d'Ontinyent.

11:30 - Acte "És Empar" al teatre Echegaray (ubicat a la mateixa plaça Sant Domingo)

Espectacle entorn a la simbologia de les arrels, el tronc, les branques i els fruïts d'un arbre, que encabiran diverses lectures, audiovisuals i actuacions musicals de Pep Gimeno "Botifarra", Toni Navarro "Violí" , el Grup Trobada i d'altres.

ENTRADA LLIURE PERÒ AMB TIQUET

*Aforament limitat: per a assistir a l'acte al teatre cal reservar entrada a través d'Escola Valenciana al telèfon 96 347 27 83 o al correu electrònic escola.v@fev.org . Especifiqueu el nom complet de la persona o persones que fan la reserva i el número d'entrades.

*Data límit de reserves: 27 de maig de 2011

13:00 - Cloenda a la plaça Sant Domingo

El Ball dels Locos de l'Olleria.

Lliurament de 2 premis de la Rifa de la 26 Trobada

2011-05-19T05:27:00.000-07:00

Ahir de vesprada, 18 de maig, la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es va desplaçar fins al CEIP Miguel Hernàndez de Riola per fer el lliurament de dos premis -dos!- de la Rifa de la 26 Trobada, que enguany es va celebrar a Llombai. Els afortunats foren Jordi Sales Ureña i Candela Llopis Miralles. Fou una llàstima que la xiqueta no poguera assistir al lliurament dels xecs, per un valor cadascun d'ells de 200 euros i equivalents al preu de les dues wi-fi del sorteig (està recuperant-se estos dies a casa d'una malaltia), perquè li haguera fet tanta il·lusió com als seus companys i companyes, com es pot observar a la fotografia.

Pròximament, la Coordinadora es desplaçarà fins a la població de Montserrat, per fer lliurament als companys i companyes del CEIP Evarist Calatayud del premi de la Rifa de la 26 Trobada al centre educatiu de la comarca que més butlletes del sorteig ha venut. Enhorabona pel canó projector de vídeo, valorat en 450 €. Que s'escampe l'exemple en la propera edició de la Trobada, que la sort és per a qui la busca.

Vicent Moreno: “Exigirem que tots els pares i mares que ho trien puguen matricular els seus fills i filles en valencià”

2011-05-06T04:50:00.000-07:00

El president d'Escola Valenciana afirma que estudiar en valencià és “la millor manera d'aprendre llengües i obrir les portes a les oportunitats”. Vicent Moreno alerta que l'administració no assumeix l'augment de la demanda de matriculació en valencià i deixa famílies sense l'opció que demanen, vulnerant l'article 6.2 de l'Estatut d'Autonomia.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha parlat de l'inici de la matriculació pel curs 2011-2012 a les escoles del País Valencià, que comença dijous, 5 de maig. Vicent Moreno ha explicat que Escola porta tres setmanes promocionant la matriculació als programes d'ensenyament en valencià (PEV) i d'immersió lingüística (PIL) perquè són els programes òptims per aprendre llengües, tal i com ho demostren diversos estudis.

"L'ensenyament en valencià obri la porta a les llengües. El valencià no és cap problema per assolir el plurilingüisme, sinó tot el contrari: l'ensenyament en valencià és sinònim de qualitat. Els alumnes matriculats en PEV i PIL acaben l'educació obligatòria amb un millor domini del valencià, el castellà i l'anglés. Està demostrat a diversos estudis que ha fet la pròpia Conselleria d'Educació", ha afirmat Vicent Moreno. "Els alumnes que fan ensenyament en valencià dominen perfectament valencià i castellà i tenen millors aptituds per aprendre dues llengües estrangeres".

Segons el president d'Escola Valenciana, "els pares i mares saben que matricular en valencià obri la porta a les llengües, per això la demanda creix any rere any". Tal i com ha explicat Vicent Moreno, els pares que vulguen matricular en valencià han de marcar només l'opció PEV/PIL "perquè si marquen també el programa d'incorporació progressiva (PIP) com a segona opció la Conselleria no està obligada a oferir-los plaça en valencià".

"Des d'Escola Valenciana exigirem, amb la llei a la mà, que tots els pares i mares que trien matricular en valencià tinguen plaça. Si l'administració no compleix amb la seua obligació convidem als pares i mares que contacten amb nosaltres per ajudar-los a exigir els seus drets", ha afegit. "Cada any tenim alumnes que no poden estudiar en valencià perquè la Conselleria d'Educació no oferta suficients places, vulnerant l'article 6.2 de l'Estatut d'Autonomia".

Per Vicent Moreno, "és incomprensible que el Consell continue donant l'esquena a una majoria de pares i no apostar clarament per la matriculació en valencià quan és evident que és el model que funciona. És el model que defensem des d'Escola Valenciana perquè és millor i a més contribueix decisivament a l'impuls del valencià a la societat. Com el Consell no el vol potenciar potser és perquè no vol que funcione el model educatiu o no vol que el valencià avance socialment".

"Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià"

La campanya "Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià", impulsada per Escola Valenciana amb el suport de la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant, vol augmentar la matriculació en aquests programes per tal d'arribar als 230.000 alumnes matriculats en valencià en el curs 2011-2012. Escola Valenciana ha intensificat els esforços per fer aquesta campanya donada la manca de suport de la Conselleria d'Educació a l'impuls a la matriculació en valencià i la reducció de recursos i personal destinat a aquest objectiu.

Per aquesta campanya, Escola Valenciana compta amb el suport de les universitats públiques valencianes: la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Escola Valenciana i la UEM han realitzat la campanya de matriculació directament als municipis i ciutats per informar a les famílies dels programes que ofereix el sistema educatiu valencià. En col·laboració amb diversos ajuntaments s'informa directament a més de deu mil famílies a través de cartes informatives i sessions presencials amb la participació d'experts en educació acreditats per la Unitat per l'Educació Multilingüe.

Aquest nou enfocament de la campanya es desenvolupa juntament amb els materials habituals de difusió amb materials informatius i suport publicitari a premsa i ràdio. En total, a més de les cartes informatives i les sessions, s'han editat 50.000 tríptics i més de mil cartells que s'han distribuit pels centres del País Valencià a través de les coordinadores comarcals que formen part d'Escola Valenciana. Els tríptics tenen versió en valencià, castellà, anglés, romanés, xinés, búlgar, àrab i alemany per tal d'arribar al màxim de destinataris possibles.

La previsió d'Escola Valenciana és arribar a la xifra de 230.000 alumnes matriculats en valencià pel curs 2011-2012. El curs passat, 2010-2011, es van matricular 222.236 alumnes als programes PEV i PIL. Els informes elaborats per Escola Valenciana situen la demanda potencial en un 55% de la població escolar, per tant 421.284 alumnes estudiaren en valencià si la Conselleria ofertara suficients places.

Publicada l'ordre que regula la xarxa de centres plurilingües

2011-04-19T08:49:00.000-07:00

Divendres passat, 15 d'abril, el DOCV publicava l'ordre que regularà la xarxa de centres plurilingües. Contràriament al que el seu nom indica -ens fa pensar en una educació més oberta a l'ús de les llengües- es tracta d'un intent més de la Conselleria d'Educació de desmuntar i minimitzar l'actual mapa estructural de programes d'ensenyament en valencià. Si ningú no interpel·la judicialment esta normativa, a la llarga va a repercutir negativament no solament en el creixement dels programes, sinó que serà un condicionant decissiu de la seua supervivència, ja que condiciona el seu futur desregularitzant la coherència i la fidelitat dels centres educatius amb la llengua vehicular que han assumit per a l'ensenyament. A eixa coherència, la norma afig el factor caos, perquè durant el procés d'avaluació de coneixements l'alumnat podrà optar per una altra llengua diferent a la vehicular.

Esta circumstància no posarà a prova sols la identificació de l'alumnat amb el programa d'ensenyament en valencià, sinó que crearà controvèrsies que poden acabar en clares situacions difícils de resoldre per als equips directius i els propis claustres. Seran controvèrsies externes, alienes al procés d'aprenentatge i a la pràctica docent.

Esta ordre va a adulterar el programes d'ensenyament en valencià, va a afeblir-los. En definitiva, els allunya cada vegada més, sinó definitivament, d'una autèntica acció plurilingüe, perquè impedeix que, per la via del consens, en totes les comunitats educatives, s'inicie el camí per a l'ensenyament plurilingüe, construït a partir de l'ensenyament en valencià. D'esta manera en què s'ha fet, el valencià serà una llengua minoritzada, afeblida per la interpèrie d'una cooficialitat a la carta.

Així mateix, posa en perill la competència lingüística dels usuaris i usuàries dels programes d'ensenyament en valencià, ja que ofereix la possibilitat que el valencià siga una llengua en què s'aprén però s'impedeix que gaudisca del rigor de ser avaluat en valencià.

Si a esta ordre, li sumem les conseqüències de l'anterior normativa que retalla el nombre d'assignatures a impartir en valencià als PIP (incorporació progressiva), podrem concloure que la Conselleria d'Educació ha decidit no donar ni una sola oportunitat al valencià per a què posseïsca l'estatus que com a llengua cooficial li pertoca.

Escola Valenciana vol arribar als 230.000 alumnes matriculats en valencià el curs que ve

2011-04-15T04:30:00.000-07:00

Recorda que hi ha uns 200.000 alumnes que no es poden matricular en valencià per manca de places

'Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià' és el lema de la campanya de matriculació en valencià del curs que ve. Escola Valenciana l'ha presentada per convidar els pares a matricular els fills en els programes d'immersió lingüística i en els programes d'ensenyament en valencià. Amb el suport de les universitats públiques valencianes, l'entitat ha començat la campanya als municipis per informar les famílies dels programes que ofereix el sistema educatiu valencià.

Escola Valenciana oferirà, doncs, informació en col·laboració amb alguns ajuntaments de colors polítics diversos: Alaquàs, Aldaia, l'Eliana, Elx, Gandia, Meliana, Ontinyent, Quart de Poblet i Sueca. A més de les cartes informatives, s'han editat 50.000 tríptics i més de mil cartells que s'han distribuït pels centres del País Valencià a través de les coordinadores comarcals que integren Escola Valenciana. Els tríptics, a més de la versió valenciana, s'han traduït a l'alemany, a l'anglès, a l'àrab, al búlgar, a l'espanyol, al romanès i al xinès, per poder arribar a tants destinataris com sigui possible.

Manca d'oferta de la conselleria

La previsió d'Escola Valenciana és d'arribar a 230.000 alumnes matriculats en valencià per al curs 2011-2012. Aquest curs 222.236 alumnes s'han matriculat a les línies en valencià, encara que els estudis de l'entitat estableixen que la demanda potencial és d'un 55% de la població escolar, és a dir, 420.000 alumnes. Per això Escola Valenciana ha tornat a recordar la manca d'oferta de la conselleria.

Cap a plurilingüisme

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, defensa els programes en valencià com la millor via per a aprendre més llengües: 'L'ensenyament en valencià obri la porta a les llengües. Els alumnes matriculats en els programes acaben l'educació obligatòria amb un domini del valencià, del castellà i l'anglès molt millor. I no ho diem nosaltres, sinó que ho demostren els estudis que ha fet la Conselleria d'Educació mateixa.' Per tant, no som solament Escola Valenciana i Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant que recomanem la matriculació en valencià, sinó que també les universitats públiques valencianes ens donen suport.'

La campanya fou presentada ahir a l'Escola de Magisteri de la Universitat de València pel cap del Servei de Política Lingüística de la UV, Josep Vicent Boira; per la professora de didàctica de l'Escola de Magisteri de la UV, Adela Costa, i pel president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.

Matricula’t en valencià

2011-04-14T07:56:00.000-07:00

El marc legal actual en matèria educativa al País Valencià determina uns objectius que fan necessari l’establiment dels mitjans perquè l’alumnat domine, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà segons l’article 19 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de 1983.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, a l’hora de triar el tipus d’ensenyament que es vol per als infants, cal tenir clar que en una educació bilingüe l’alumnat suma un segon idioma al repertori propi d’habilitats, i sense cap esforç addicional a l’aprenentatge de l’idioma familiar. A més, els escolars obtenen altres beneficis de caràcter acadèmic i intel·lectual.

Quins són els avantatges d’optar per l’ensenyament en valencià?

1. S’aconsegueix la plena competència lingüística en valencià i castellà.

2. El domini efectiu de més d’una llengua facilita el coneixement d’altres idiomes.

3. Possibilita una millor integració en la realitat cultural i lingüística valenciana i més eixides professionals.

4. Augmenta el rendiment escolar.

5. El fet que tots els membres d’una societat coneguen i puguen usar les llengües oficials, afavoreix la convivència i el respecte en una comunitat lingüísticament i culturalment diversa.

6. El bilingüisme enriqueix socialment i culturalment les persones.A més, porta a una major comprensió, tolerància i respecte cap als altres.

Els programes d’educació bilingüe i la seua metodologia

El sistema educatiu valencià estableix que en finalitzar l’escolarització obligatòria l’alumnat ha de saber utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà. Per tal d’aconseguir-ho hi ha dos programes d’educació bilingüe òptims: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL). En aquests dos programes la llengua base d’aprenentatge, d’escolarització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lectura i l’escriptura és el valencià.

El Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)

Als centres d’Educació Infantil i Primària el PEV va adreçat a l’alumnat majoritàriament valencianoparlant. S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s’aconsegueix un bon domini del castellà.

    El fet que l’alumnat valencianoparlant comence l’escolaritat donant més importància al valencià, augmenta l’oportunitat d’adquirir un domini formal de la llengua, ja que consolida la competència lingüística i afavoreix l’òptima adquisició tant del castellà com d’altres llengües. El castellà s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment, s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment, s’incorpora la tercera llengua, un idioma estranger, continuant el mateix enfocament didàctic.

Als centres d’Educació Secundària el PEV va adreçat tant a l’alumnat valencianoparlant com castellanoparlant.

    El Programa d’Immersió Lingüística (PIL)

    Dissenyat per a escolars majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten per una escola en valencià, perquè així s’hi integren lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat. L’alumnat manté i millora l’idioma familiar i n’adquireix un altre, el valencià, a través d’una metodologia basada en un enfocament comunicatiu de les llengües que fomenta la comprensió i l’expressió a partir de situacions viscudes, en les quals la nova llengua s’aprén al mateix temps que s’usa. Al PIL el castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’hi incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre.

    Per al bon funcionament del PIL és molt important el suport de les famílies: han de conéixer els mecanismes i les estratègies del procés d’ensenyament-aprenentatge, han de comprendre també l’esforç que realitzen els seus/les seues fills/filles, així com la dedicació del professorat i han d’adoptar una actitud positiva de valoració de la nova llengua.

    D’altra banda, l’alumnat que segueix el PIL en l’Educació Infantil i Primària té continuïtat en l’Educació Secundària en el Programa d’Ensenyament en Valencià. Cal recordar també que a la Universitat es poden continuar els estudis en valencià.

Sí a les oportunitats

MATRICULA EN FUTUR,
MATRICULA EN VALENCIÀ 2011

Telèfon d'informació : 96 347 27 83

Correu electrònic: matricula@escolavalenciana.org

Díptics:

Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants

2011-04-12T07:37:00.000-07:00

Valencianisme.com, 8/04/2011

Valencianisme.com ha parlat amb Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana des del passat mes de novembre. Amb ell hem repassat, entre altres temes, la proposta d'un gran pacte del valencià que ha impulsat l'entitat cívica, el paper de l'idioma propi dins d'un sistema educatiu plurilingüe, les relacions entre l'AVL, l'IEC i les universitats, i la presència del valencià en els mitjans de comunicació.

"Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants"

Vicent Moreno va ser escollit com a nou president d’Escola Valenciana el passat mes de novembre en substitució de Diego Gómez. Com ha viscut tots aquests mesos al capdavant de l’entitat?

La presidència de Diego Gómez van ser huit anys molt profitosos per a la nostra entitat. Ens vam consolidar com a entitat social de referència i vam engegar moltes iniciatives que superen l'àmbit estrictament escolar. Ara jo estic tot just començant i ho faig amb totes les ganes del món, treballant tot el que podem i fent tota la força que podem.

Una de les seues primeres propostes va ser la d’arribar a un gran pacte social pel valencià. ¿Quin balanç ens podria fer de les trobades mantingudes per Escola Valenciana els darrers mesos amb diferents entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques?

La valoració és prou positiva. Hem fet moltíssimes reunions i les nostres propostes sempre hem sigut ben rebudes. El teixit social del País Valencià està ben viu.

En el marc d’eixa iniciativa, Escola Valenciana ha insistit en la necessitat de “despolititzar” la llengua. A què es refereixen exactament: ¿cal traure la llengua del debat polític o consideren que s’ha de trencar la vinculació entre la lluita a favor del valencià i el nacionalisme valencià?

Jo dic molt una frase: el valencià no té color polític. El valencià és cosa de totes i tots, és patrimoni del poble valencià. No és de cap partit ni de cap color. I és per això que entenem que és cosa de totes i tots utilitzar-lo, potenciar-lo i impulsar-lo. La promoció del valencià ha de ser una política de país, no d'uns o altres. El problema és que el valencià a vegades serveix per a omplir-se la boca, molts que diuen que el defensen no el parlen en públic perquè tenen vergonya. De fet, això mateix els hauria de fer vergonya. Hem de treure la màscara a aquesta gent, tinga el color polític que tinga. Els qui la parlem l’hem de defensar a totes. Per això ens trobareu al costat d’aquelles polítiques que afavorisquen el procés de recuperació i enfortiment de la nostra llengua i en contra d’aquelles que ho entrebanquen, vinguen d’on vinguen. Qualsevol govern que s’estima la seua llengua, vol que es llija i que s’escriga.

En ocasions anteriors, Escola Valenciana va impulsar acords respecte del valencià amb els principals partits de l’oposició, però aquesta vegada vostés han remarcat que cal sumar el PP al consens. ¿Creu que és possible que els populars puguen afegir-se a aquest nou acord per la llengua? Si és així, en quins termes? Dit d’una altra, ¿fins on estaria disposada a arribar la plataforma per a integrar els populars en el pacte?

No es tracta de moure's o no. Nosaltres tenim unes propostes, ben treballades, referents a l'educació i a l'ús social de la llengua, propostes que traslladem a tothom, siga qui siga, perquè les estudie, conversem al respecte, les millorem si podem i llavors si vol aquesta altra part les incorpora a la seua pràctica política, sindical o de l'àmbit que siga. Per exemple, hem elaborat un document de propostes dirigides als partits polítics en llengua i educació. Les hem explicades i qui ha volgut les ha assumides. Ara nosaltres fiscalitzarem el grau de compliment d'aquests partits amb els seus compromisos. Sobre el Partit Popular en concret he de dir que ens estem reunint amb representants municipals d'aquest partit, i creiem que hi ha un sector del mateix de determinades comarques que estarien disposats a alçar la veu contra la eliminació de les línies en valencià en el cas de dur-se a terme. És una qüestió en la qual hem de mantenir tots una postura de responsabilitat, anar a poc a poc, parlar i escoltar a tothom.

Pot semblar una paradoxa pretendre arribar a consensos en matèria lingüística amb un PP que al llarg de les seues quatre dècades de govern ha mantingut un conflicte gairebé continu amb el món educatiu valencià. Per què, doncs, vol ara Escola Valenciana entendre’s amb els populars?

Nosaltres volem, com he dit abans, que l'impuls del valencià siga una política prioritària del país. I per això volem parlar amb tothom. Per nosaltres, com es diu, que no en quede. Que ningú puga dir que no té les nostres propostes damunt la taula. Si un cop provada la interlocució no s'obtenen resultats, doncs aquesta fase quedarà tancada. També hem de tindre clar que els partits no són monolítics, hi ha sensibilitats diferents, també en el tema de la llengua. I hem de saber aprofitar-ho.

Algunes veus dins del món nacionalista valencià creuen que darrere d’aquesta campanya s’amaga la resignació en comprovar que no hi haurà al País Valencià cap alternativa de govern al PP durant els pròxims anys. Què en pensa Vicent Moreno?

La pràctica diària d'Escola Valenciana ha de viure al marge de les majories parlamentàries. És evident que pot haver-hi responsables polítics més o menys decidits i sensibles a donar l'impuls del valencià, o que posen més pals a les rodes del futur de la llengua, però nosaltres tenim la nostra línia clara, governe qui governe: fer avançar la llengua en l'educació i en la societat. I si cal parlar amb qui siga, s'hi parla, i si cal enfrontar-se amb qui siga, ens hi enfrontem.

Per a entrar en la segona part de l’entrevista, ens agradaria que imaginarem, en primer lloc, un escenari polític possible d’ací un any: el PP reedita la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes el pròxim mes de maig i en març de 2012 recupera el govern espanyol, també amb una representació parlamentària suficient com per a governar en solitari. ¿Creu que perillarien, en eixe supòsit els programes d’ensenyament en valencià?

Només cal llegir-ne el programa electoral. El PP afirma que impulsarà un programa pretesament plurilingüe que pot suposar a la pràctica la supressió dels programes d'ensenyament en valencià. Per tant, així és, creiem que perillarien. El mateix Font de Mora va dir fa poques setmanes a les Corts que vol suprimir-ne les línies. És un plantejament que encara no s'ha fet realitat, i en tot cas siga quin siga el resultat electoral nosaltres actuarem perquè això no passe, parlarem amb qui hàgem de parlar i si cal eixirem al carrer.

Precisament, fa pocs dies coneixíem que el conseller Font de Mora havia aprovat la modificació de les ordres de desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). En la pràctica, com creu que repercutirà aquest canvi el pròxim curs?

La Conselleria d'Educació fa temps que sega l'herba davall dels peus de l'ensenyament en valencià. I ara ho fa cada dia amb més insistència. S'emparen en un suposat plurilingüisme, però si la intenció és aquesta no ho poden fer més malament. Nosaltres, Escola Valenciana, escoltem els experts i proposem més valencià com a via per a més plurilingüisme. La Conselleria està portant un altre camí.

En relació amb el model educatiu valencià, ens agradaria traslladar-li un cas que ens ha comentat un matrimoni d’una població valencianoparlant. Ens expliquen que molts pares matriculen els seus fills en els programes d’ensenyament en valencià a fi que no compartisquen aula amb els nouvinguts. Poden convertir-se les anomenades línies en valencià en línies ètniques?

Les línies en valencià en general funcionen més que bé. Sí que és cert que un fenomen paregut al que descrius es pot arribar a donar en casos concrets. És una de les raons per les quals per Escola Valenciana la situació òptima seria que tothom seguira programes d'immersió: són els que millors resultats donen i a més reforcen la cohesió social.

La legislatura que estem a punt d’acabar s’ha vist marcada per les propostes del titular d’Educació relatives a la introducció d’altres llengües en les aules valencianes. ¿Considera perillós el fet que el Consell puga contraposar l’ensenyament en valencià amb l’aprenentatge d’idiomes estrangers?

Més que perillós, no té trellat. Estudiar en valencià, amb programes d'immersió, és la millor manera de fer alumnes bilingües i obrir la porta a una tercera i quarta llengua. Més valencià significa més llengües, més valencià significa més oportunitats.

Paral•lelament, Escola Valenciana ha presentat el seu full de ruta per a la implantació d’un sistema educatiu plurilingüe. A grans trets, ens podria explicar en què consisteix eixa proposta?

Com et comentava, en la línia d'avançar cap a un model educatiu d'èxit, Escola Valenciana va encarregar a la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat un document que ens marque els passos a seguir. La proposta és senzilla: la millor manera de fer alumnes plurilingües són els programes d'ensenyament en valencià i immersió reforçats amb una llengua estrangera. La millor forma de garantir el coneixement d'una llengua minoritzada com el valencià és fer immersió, i es pot fer introduint una tercera llengua, per exemple l'anglés. La llengua predominant socialment, el castellà, es pot ajornar fins els 8 anys, tercer de primària. Aquest és el programa òptim: immersió en valencià, reforçament de l'anglés des dels 3 anys, castellà als 8 anys. En els casos que no es puga aplicar aquest programa òptim caldria almenys millorar els actuals programes d'incorporació progressiva perquè mai hi haja menys de la meitat de les matèries en valencià. Si no, no es pot complir la Llei, que diu que els alumnes han d'acabar dominant les dues llengües oficials.

També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va pronunciar recentment sobre el paper de la llengua pròpia en l’ensenyament. Com valora Escola Valenciana eixa declaració de l’ens normatiu?

Justament feia pocs dies que ens havíem reunit amb l'Acadèmcia i els havíem expressat les nostres propostes i inquietuds. Com és lògic, ens va agradar la declaració, que al cap i a la fi demanava que es complira la Llei i l'Estatut d'autonomia. És un pas endavant en l'actitud de l'Acadèmia, que a vegades ens resulta massa prudent.

Ara que parlem de l’AVL, diferents companys del nostre portal han expressat el seu desig que Escola Valenciana faça de mitjancer entre la mateixa Acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les universitats valencianes. En el marc d’eixe gran acord pel valencià al qual ens referíem adés, podria la federació tendir ponts entre les tres parts?

Nosaltres sempre hem expressat el nostre desig que les dues entitats normatives tinguen una estreta col•laboració. De fet ambdues comparteixen la preferència pel model policèntric convergent. En les nostres propostes que hem traslladat als partits se n'inclouen algunes que justament van en aquest sentit: que les universitats, l'AVL i l'IEC han de potenciar la col•laboració pel bé de la llengua. Si Escola Valenciana pot contribuir-hi, encantats de la vida. De fet, tenim molt bona relació amb les tres parts.

Un altre dels pilars en la normalització del valencià hauria d’haver sigut, a priori, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). ¿Té previst Escola Valenciana integrar l’ens públic dins d’eixa ronda de contactes per a arribar a consensos sobre el valencià?

RTVV té en la seua llei de creació justament el que comentes: ser un referent de la normalització. Ho ha aplicat de forma molt incompleta, és evident. Per exemple, funciona bé la programació infantil, cent per cent en valencià. En l'última Nit d'Escola, a principis de març, vam decidir premiar el model de la programació infantil de RTVV, juntament amb el Club Super 3 de Televisió de Catalunya, per la seua contribució a la normalització. A última hora Canal 9 va decidir no acudir a recollir el premi. És tota una declaració d'intencions.

Amb el tancament de les emissions de TV3, l’oferta de cadenes de televisió en valencià s’ha reduït encara més. ¿Ha pensat Escola Valenciana col•laborar amb altres entitats del nostre àmbit lingüístic per a impulsar campanyes per l’intercanvi dels mitjans de comunicació en la llengua compartida?

Escola Valenciana ha estat sempre a favor que tots els ciutadans que compartim llengua hem de rebre totes les televisions en la nostra llengua. Estem oberts a totes les col•laboracions que facen falta.

Aprofitant que parlem de TV3, els principals diaris valencians han assenyalat en diverses ocasions les diferències existents entre l’entitat propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià, i Escola Valenciana. Què ens podria dir al respecte com a president d’una de les parts?

Acció Cultural i Escola Valenciana tenen relacions absolutament normals. Compartim fòrums i parlem habitualment dels temes que ens afecten. Com és lògic cada entitat té el seu àmbit d'actuació, les seues prioritats i la seua manera de funcionar, però totes dues compartim espai i opinions en molts aspectes. Tant Acció Cultural com Escola Valenciana són dues entitats imprescindibles respecte del teixit social del País Valencià en defensa de la llengua i la cultura.

Internet, les xarxes socials, etcètera, han servit com a mitjà de difusió de la nostra llengua en una època en què el domini del castellà és aclaparador en els mitjans de comunicació convencionals. En eixe sentit, un grup d’internautes ha impulsat una campanya per al reconeixement del domini .val. S’afegirà Escola Valenciana a eixa iniciativa?

El debat sobre el domini .val encara no s'ha produit en el si d'Escola Valenciana. Ara per ara, estem en el patronat de la Fundació PuntCat com a membres fundadors de l'entitat, perquè entenem que la presència d'una llengua i una cultura pròpies a la xarxa és imprescindible hui dia.

Són tantes les preguntes que podríem plantejar-li que no tallaríem mai l’entrevista. Li agradaria comentar-nos alguna qüestió a la qual no hàgem fet referència?

Ens queden, com dius, mil i un temes per parlar. I això que ja portem una bona estona! No acabaríem mai. Si voleu, quan vulgueu, tornem a fer una altra entrevista. Jo encantat de la vida. De motius no ens en faltaran, segur. Només, si em permets, una última reflexió: hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants, però de veres. Ens hem de fer visibles.

Arribem al final de l’entrevista. Com de costum, li demanarem la seua opinió sobre Valencianisme.com. Visita Vicent Moreno el nostre portal?

Reconec que encara em falten hàbits de navegació. Per qüestions de la feina i d'anar sempre amunt i avall, més encara ara que ocupe la presidència d'Escola Valenciana, em falten hores per a navegar. Però sí que és cert que Valencianisme.com està entre les pàgines que visite més habitualment, perquè informa de temes que m'interessen, en concret de notícies vinculades a la llengua i la cultura des d'una perspectiva valenciana, i sempre que puc m'informe amb vosaltres i altres pàgines. Això sí: informar-me, sempre en valencià.

La 26 Trobada de Llombai pegava un esclafit de gent

2011-04-11T02:41:00.000-07:00

Com no podia ser d'una altra manera, diumenge, a Llombai, una maror de gent, entusiasta i amb moltes ganes de passar-s'ho bé va omplir carrers i places. Érem 20.000, 25.000, 30.000...? Això ja no importa perquè una representació ben abundosa de tots els pobles de la Ribera, de tots els centres educatius de la Ribera i de les APAs de la Ribera acudiren a la cita de Llombai. I esta no és sols una dada sociològica, sinó un toc d'atenció polític... als nostres polítics, que poden fer i no fan.

D'altra banda, fou una gran festa pel valencià, on la gent es va divertir, va participar en la cercavila cívica (més de gom a gom que mai), va vindre en bicicleta amb la Ribera en Bici, va passar pels 115 tallers, va veure les 15 actuacions a l'entaulat, va gaudir de les multiexposicions, va ballar la dansada popular i participativa (que mira que es guanyaren el jornal), es va emocionar (i suar) amb els esports tradicionals al carrer, va dinar com un marqués (per això estàvem al Marquesat) en la 3ª Jornada Gastronòmica, va comprar algun llibre per a ells i per als xiquets i, per acabar, i de vesprada, es va fer de ballar i cantar amb Dani Miquel que es va unflar .

Però la Trobada encara no s'ha acabat. Queden per fer algunes reunions per a tancar-la, per a valorar-la, per a donar a conéixer les campanyes socials d'Escola Valenciana. Ja vos n'anirem informant.

A més a més, esta setmana sabrem a qui li ha tocat la rifa; i en les pròximes quin centre educatiu n'ha venut més.

També hi ha pendent el premi a les tres millors fotos de la Trobada, un premi patrocinat pe l'editorial Bromera que consisteix en 3 lots de llibres per a adults. Esperem que en este premi hi haja una participació molt alta, com l'any passat. Si es tracta d'un vídeo, també ens l'envieu. Podeu enviar les fotos i els vídeos a trobadalaribera@gmail.com. El termini finalitza el 30/04/2011.

Per acabar, vos oferisc un vídeo del dia de la Trobada realitzat per un mitjà de comunicació comarcal.

També vos penge el que ens han enviat els amics de Xúquer Viu

Diumenge vos esperem a Llombai

2011-04-07T12:13:00.000-07:00

Diumenge que ve, 10 d'abril, no teniu una millor proposta: veniu-vos-en sense pensar-ho dues vegades a la 26 Trobada de Llombai. Segons la predicció metereològica farà un oratge de primera, de manera que vos alceu a bona hora, a hora de diumenge, i sense estalviar-vos un bon desdejuni pugeu tots al cotxe i enfileu-vos cap a Llombai. Sense presses, però tampoc sense pauses. Perquè si no veniu, quan vos ho conten, vos en penedireu, de veres. A més, segur que vos heu comboiat amb la tropa del centre per passar junts el dia.

I ací, a Llombai, vos deixeu arrossegar per les activitats programades. La cercavila, l'arrancada dels tallers, de les animacions de carrer, les actuacions a l'entaulat, les exposicions, els esports tradicionals... Podeu fer també una passejada pel poble, que per això hi ha torns de visites guiades. Allà al migdia, la cerveseta i el refresquet, acompanyats per uns cacaus cruixents i unes olives saboroses... al solet d'una terrasseta. Que no sabem viure ni poc!.

Després, feu una altra volta pels tallers, cadascun més divertit i enrotllat que l'anterior, i una miqueta menys que el posterior. La xicalla s'ho passa de meravella, d'ací cap allà, torna i vés, maquillant-se, recomponent, tallant i apegant, muntant peces i sorprenent-se bocabadats del resultat final. La veritat és que no s'ho veuen acabat.

Es farà l'hora de dinar i sentireu com el cuquet de la fam remuga. No patiu... tot està previst. Hem pres mesures, com deia el nostre amic Ovidi Montllor, que continua de vacances. Per solucionar este contratemps tan previsible hem organitzat la 3ª Jornada Gastronòmica, amb una oferta per a tots els paladars i, com no podia ser d'una altra manera en època de crisi, per a totes les butxaques. Que voleu dinar al carrer?. Hi ha terrassetes per a tots els gustos: al sol, a l'ombra, a recer. Que preferiu dinar a l'interior?. No trobareu locals més acollidors. Que quasi que preferiu més fer pícnic?. A l'ermita està tot preparat perquè assaboriu el dinar que heu portat de casa. Que heu quedat amb la tropa del col·le per a dinar al carrer, a peu d'obra, vull dir, on estava el taller?. També està bé, que per a gustos, colors, solen dir.

Els menuts dinen amb un rampell i, hala, se'n van al pati del CEIP Sant Francesc de Borja, que allí hi ha castells unflables i un grup de monitors scouts els ensenyaran quatre jocs i, de passada, alguna cançó enganxosa, per cantar-la al cotxe, de tornada.

Encara hi haurà temps per a fer una becadeta, fer-se el café de rigor o jugar una partida de dominó, mentre la Trobada recupera l'alé després de quedar-se endormiscada però vigilant.

Allà a les cinc, és el moment de la cloenda. I pensareu... ja s'ha acabat la Trobada?! La cloenda no és el moment dels adéus, encara que semble el contrari, sinó dels fins ara. Unes paraules de comiat i tindrem Dani Miquel, amb un somriure d'orella a orella, la guitarra travessada sobre el pit i un grapat de músics ben entonats a la seua reraguarda, desficiosos per cantar-nos una pila de cançons i per contar-nos les rondalles d'Enric Valor.

Ja ho sabeu, massa que ho sabeu i tot... esteu convidats. Ara, a vosaltres no fa falta que vos convide que sou de casa. Veniu-vos-en a la Trobada de Llombai, no sigueu faves. Encara que siga per a què no vos diga ningú: Quina llàstima no haver vingut!.

Tot arriba en esta vida

2011-04-05T12:12:00.000-07:00

Esta setmana, el company Emili Gascó, de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es va desplaçar fins a Castelló de la Ribera, per fer lliurament del canó-projector als companys del CEIP Severí Torres. Que com l'han guanyat? Sent el centre educatiu de la comarca que més rifa ha venut de tota la resta de centres, amb proporció directa amb el nombre d'alumnes matriculats eixe curs. El premi correspon a la rifa de la 25ena Trobada de Manuel. Per a donar-ne testimoni, s'han palplantat davant la càmera, somrients i satisfets. N'hi ha per això i per a molt més, perquè el premi els arriba un any tard, però a la Coordinadora complim... encara que coste. Enhorabona i que servisca d'exemple. Nosaltres, pel nostre compte, ja hem aprés la lliçó i enguany ens afanyarem més.

Més de 6.380 alumnes de la Ribera participen en el Premi Sambori 2011

2011-04-05T07:54:00.000-07:00

El passat divendres 1 d’abril es va fer el lliurament del Premi Sambori de la Ribera a l’Auditori de Llombai. Alumnes, mestres i pares i mares de tota la comarca es van reunir per recollir es guardons d’un dels concurs més multitudinari al voltant de la creació literària en valencià.

Enguany, a la comarca de la Ribera han participat 57 centres, 378 mestres i 6.384 alumnes. Aquesta dades de participació consoliden, un any més, aquesta convocatòria literària que incentiva la creativitat artística i imaginativa dels joves valencians i valencianes.

Enguany, aquest concurs literari arribarà, mitjançant diferents convocatòries, a una gran part dels territoris de parla comuna. A més dels dos concursos que es fan al País Valencià (12è premi escolar de literatura en valencià i 7è concurs universitari de narrativa), també es convocarà a Catalunya, Franja de Ponent i Catalunya del Nord (4t Premi Sambori Òmnium) i per primera vegada a Mallorca (1r Premi Sambori a les Escoles Mallorquines).

La fundació Sambori va nàixer amb el propòsit d’obrir altres camins per a la normalització lingüística i de l’ús social i cultural del valencià ajudant a promoure’l i difondre’l. A més, també pretén defensar els drets lingüístics i la unitat de la llengua per tal d’incrementar el seu coneixement i la seua utilització. Així mateix, també té l’objectiu de fomentar la promoció, l’agermanament i la col·laboració amb les llengües i cultures del món.

Premiats a la Ribera

A continuació vos informem dels guardonat als Premis Sambori 2011 a la Ribera:

Educació Infantil de 0 a 3 anys

En modalitat col·lectiva: El cercle blanc al País dels Colors Mestra: Maria Cicuendez Arocas. Escola Infantil Tulell d’Alzira

Millor treball pedagògic: Vicent, la Marta i els seus bolquers. Mestra: Vicen Quiles Tormos. Escola Infantil Municipal Ninos de Carlet

Educació Infantil de 3 anys

En modalitat col·lectiva. De color xocolate. Mestra: Clementina Climent Sais. CEIP Balmes de Guadassuar

Millor treball pedagògic: La clau màgica. Mestra: Irene Asensi Rodríguez. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai

En modalitat individual: Els tres porquets. Irene Añó Rueda. CEIP Sant Jaume d’Alfarb.

Educació Infantil de 4 anys

En modalitat col·lectiva: Roger i el cirerer. Mestre: Jose R. Ventura Martúnez. Col.legi Hernàndez de Castelló de la Ribera

En modalitat individual: Blancaneus. Aitana Argente Boix. CEIP Sant Jaume Apòstol d’Alfarb.

Educació Infantil de 5 anys

En modalitat col·lectiva: Alegria i tristor. Mestra: Susana Llorens i Carmen Garcia. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai.

Millor treball pedagògic: Alegria i tristor. Mestra: Susana Llorens i Carmen Garcia. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai.

En modalitat individual: Aventura en el gel. Lia Garcia bono. CEIP Ausiàs March d’Albalat.

Primer Cicle de Primària

—L’arbre i les branques. Meritxell Garcia Moreno. CEIP Carrasquer de Sueca

—El ric i la veïna. Juan Vicente Pons. CEIP Sant Blai de Llaurí

—La selva. Maria Pascual Gómez. CEIP Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet

Segon Cicle de Primària

— El formatge florit. Xavi Crespo Fuertes. CEIP Balmes de Guadassuar

— L’últim llibre. Maria Fuster Blasco. CEIP Vicent Blasco Ibáñez d’Alginet

— La caiguda de les lletres. Oscar Barberà Verger. CEIP Sant Jaume Apòstol d’Alfarb

Tercer Cicle de Primària

— La Matriuska de cristall. Marta Llinares Ripoll. CEIP Les Comes de l’Alcúdia.

— Trobant al pirata. Sergi Cuenca Gandia. CEIP Doctor Sanchis Guarner de la Pobla Llarga.

— La cadira màgica. Aguas Vivas Luján Torró. CEIP Francesc Pons de Carcaixent

-- El somni de tornar a ser un nen. Glòria Alemany Campos. CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat.

Primer Cicle de Secundària

— La recerca del valencià. Àngela Climent Ortiz. IES Ramon Esteve de Catadau

—L’aventura del príncep. Ferran Ribes Alfonso. IES Els Èvols de l’Alcúdia

—El llibre màgic. Núria Corral Hernández. IES Torís de Torís

Segon Cicle de Secundària

—Adila i Jafar. Florencia Martínez Olocco. IES Soler i Godes de Benifaió

—Entre dos mons. Carles Agüir Tapia. IES Eduardo Primo de Carlet

—El meu amo. Sara Rovira Escoms. IES Eduardo Primo de Carlet

Batxillerat i Cicles Formatius

— Canadà-València. Passaport a la felicitat. Mar Bonache Ortega. IES Eduardo Primo de Carlet

— Només a la matinada. Júlia Viñuelas Moyà. IES Alcalans de Montserrat

— La veritat, Jonh Fitzgerald Kennedy. Joan Vanaclocha Castro. IES Eduardo Primo de Carlet

Formació de Persones Adultes i Escoles Oficials d’Idiomes

- Viure et fa viure. Vanessa Franco Martí. CMFPA Paz Mínguez de Castelló de la Ribera

— Morrut. Àngela Agudo Herrera. CMFPA de Cullera

— El somni d’una nit d’estiu. Josep Contell Carbonell. CFPA d’Almussafes.

Els veïns que pregunten molt

2011-04-05T04:36:00.000-07:00

El nostre company i amic Enric Ramiro ens ha enviat este conte que dedica Al poble de Llombai i la 26ena Trobada que se celebrarà el proper diumenge 10 d'abril en esta població acollidora de la Ribera. Gràcies, Enric, ha estat tot un detall. Encara esteu a temps de donar-lo a conéixer a la vostra aula abans de diumenge.

Llombai sempre s’ha caracteritzat per ser un poble molt participatiu. Hi ha moltes associacions i amb moltes iniciatives. Eren diversos els savis que habitaven els voltants: el de la lloma de la Serreta, el del cim de Santa Anna, el de la serra de les Raboses de Cullera, el de la Muntanyeta dels Sants de Sueca i el de la d’Alberic i el del Cavall Bernat. Però algú destacava per damunt de tots: la Bruixa Menjacebes que volava sobre el Besori.

Era una dona valenta, ben feta i amb unes bones dosis d’agror, saviesa, xuleria i extravagància. Ixe esperit confonia la gent, doncs era al mateix temps una atracció, una distracció i una revolució. El cas és que ha arribat el dia de les festes patronals en honor a sant Abdon i sant Senent, més coneguts com els sants de la Pedra.

El cas és que la Mancomunitat li va demanar a la Bruixa Menjacebes que predicara en els nous locals que tenien a Alzira. Instal·laren pantalles de grans dimensions pel voltant, condicionaren el Bingo de la Ribera, el Cefire i l’Hospital per atendre les multituds. I la Bruixa acceptà.

El dia assenyalat a l’hora assenyalada del mes i any acordat, estava ben present però amb la intuïció femenina que alguna cosa no era la correcta, doncs es malfiava que els assistents no tenien una actitud sincera i que no volien rebre unes ensenyances, sinó més bé passar una estona de diversió i després pelar-la ben pelada com es practica per algunes zones valencianes.

Arribà el moment de la xarrada i tot els assistents arribat, en trens de rodalies, autobusos Lozano, a peu, en carro i a genollons, es disposaren a sentir a la jove saviesa confiant de passar una bona estona a la seua costa. La mestra es presentà davant de tots i dsprés d’una breu pausa de silenci, va preguntar:

- Amigues i amics, sabeu de què vaig a parlar-vos?

- NOOooooooo –contestaren.

- En aquest cas –va dir- no vaig a dir-vos res més. No crec que valga la pena iniciar les meues reflexions, car no entendríeu res de res. Per tant, mentre no sapigeu de què vaig a parlar-vos, pense que és millor no dirigir-vos la paraula.

Els assistents, mig desorientats o sencers, es tornaren a sa casa. Però no contents amb aquesta solució, decidiren reclamar novament la presència de la Bruixa Menjacebes i quedaren de trobar-se després d’un parell de dies. I la bruixa els tornà a preguntar:

-Sabeu de què vaig a parlar-vos?

- SSSIIIíííííííííí!

- Doncs si ja ho sabeu, no fa falta que jo diga res més. Que passeu un bon dia.

Els llogaters tampocs es donaren per vençuts en aquesta ocasió i li demanaren una nova oportunitat que es va produir al cap d’un parell de dies.

- Sabeu de què vaig a parlar-vos?

- Uns sí i altres no.

- Doncs aquells que ho saben que ho comenten als que no ho saben. I se n’anà més feliç que unes pasqües.

Aquesta història ens ensenya que no hem d’estar pendents de salvadors, sinó que cada persona humana ha de vetlar per ella mateixa amb les seues creences i circumstàncies. I especialment que no ens hem de riure dels nostres amics, amigues o coneguts. Possiblement, el no pensar per un mateix ens pot provocar una situació de drogodependència greu.

(Inspirat en “Una broma del maestro” a http://pacomova.eresmas.net/cuentos_clasicos_india/cuentos)

Amb l'abril arranquen les Trobades arreu del País

2011-04-04T02:57:00.001-07:00

Josep Chaqués vos convida a l'acte de lliurament dels premis Sambori a Llombai

2011-03-31T07:58:00.000-07:00

Escola Valenciana fa una crida a la participació a les Trobades 2011 per reivindicar l'ensenyament en valencià

2011-03-30T05:40:00.000-07:00

Es preveu l'assistència de més de 220.000 persones a les 19 festes per la llengua que se celebraran arreu del país, que enguany tenen per lema “El valor del valencià”. Les Trobades de 2011 arriben en un moment clau pel futur de l'ensenyament en valencià. La reivindicació comença un dia abans de l'inici de Trobades, el 2 d'abril, amb una Cercavila per l'ensenyament en valencià i de qualitat.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, acompanyat de la presidenta de la Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Educació Pública en Valencià (CAPPEPV), Laura Font, i el portaveu de Reviscola, Adrià Martí, ha presentat les Trobades d'Escoles en Valencià 2011, dedicades a Enric Valor en el centenari del seu naixement.

El lema d'aquestes festes per la llengua enguany és "El valor del valencià", perquè segons Vicent Moreno "Enric Valor ens va ensenyar que cap poble del món pot contemplar, impassible, com la part més important de la seua essència, la llengua, cau en l'oblit, víctima de l'apatia dels seus parlants". Per aquesta raó "cal seguir empenyent el valencià a l'escola, ara més que mai, però també cal fer-ho al carrer i a tots els àmbits de la nostra societat".

El president d'Escola Valenciana ha remarcat la importància de les Trobades d'enguany en un moment clau per l'ensenyament en valencià. "Els programes d'ensenyament en valencià es veuen amenaçats per les intencions de la Conselleria d'Educació d'implantar un sistema on el valencià quedarà arraconat", ha avisat Vicent Moreno. "Per nosaltres, les persones del sector educatiu, és incomprensible aquesta intenció, més encara quan els programes d'immersió en valencià són els que millors resultats donen en les matèries lingüístiques, tant en anglés com en castellà i en valencià. El valencià és la garantia del plurilingüisme, és la porta a les llengües estrangeres i per tant és la porta a les oportunitats".

Per Vicent Moreno, la supressió dels programes d'ensenyament en valencià tindrà dues conseqüències: "Per una banda, la qualitat de l'ensenyament plurilingüe es veurà seriosament afectada, cosa que vol dir que l'alumnat no aprendrà satisfactòriament les dues llengües oficials i una llengua estrangera, i per altra banda es condemna el valencià a l'ostracisme educatiu i les conseqüències en coneixement i ús de la nostra llengua seran irreversibles. Per Escola Valenciana, qualsevol atac als programes d'ensenyament en valencià és un atac al futur del valencià". Vicent Moreno ha reiterat que el camí és apropar els Programes d'Incorporació Progressiva als programes d'immersió lingüística i ensenyament en valencià i no a l'inrevés com pretén fer la Conselleria. "Si els progames d'incorporació progressiva o ensenyament en castellà donen pitjors resultats el que cal fer és millorar-los i no destruir els que sí que funcionen", han afegit.

En aquest context, el president d'Escola Valenciana ha fet una crida a la participació massiva a les Trobades per defensar l'educació en valencià. "Cal que les trobades d'enguany siguen un gran sí a l'ensenyament en valencià, un gran sí al valencià, un sí rotund que s'escolte a tots els racons del país. Les Trobades han estat un fonament per a l'establiment d'un sistema educatiu en valencià, i ara seran un fonament per evitar el desmantellament del sistema educatiu públic en valencià".

La mobilització social més important del País Valencià

La presidenta de la CAPPEPV, Laura Font, ha explicat algunes xifres de les Trobades 2011. "Enguany les coordinadores que formem Escola Valenciana organitzem 19 Trobades, que començaran aquest diumenge 3 d'abril a l'Alacantí i el Camp de Morvedre. Esperem la participació de més de 220.000 persones en total per seguir sent, un any més, la principal mobilització social del País Valencià".

Les trobades se celebraran, a més d'Alacant i Sagunt, en Moixent, Senija, Llombai, Burjassot, Santa Pola, Novelda, Eliana, Xixona, Universitat Jaume I, Atzeneta, Silla, València (Benifaraig-Borbotó-Carpesa-Poblenou), Barcelona, Xeresa, Vilafranca, Ibi i Relleu.

Xavier Mariscal ha dissenyat les samarretes commemoratives de les Trobades 2011, i es farà una tirada de més de 50.000. Es preveu la realització de més de 1.500 tallers, més 300 actuacions musicals i d'animació, l'assistència de 700 centres educatius i més de 200 entitats cíviques i ongs.

La Gira, principal esdeveniment de música en valencià

El portaveu de Reviscola, l'entitat de joves d'Escola Valenciana, Adrià Martí, ha explicat que les Trobades no només reivindiquen l'ensenyament en valencià, sinó que també serveixen per impulsar el valencià a altres àmbits socials, com la música. La Gira 2011, organitzada per Reviscola, organitza una vintena de concerts de grups en valencià arreu de les comarques. "La gran majoria de festes per la llengua tindran un concert de música en valencià, afegint-hi el component musical, que és un dels àmbits on treballem per impulsar la llengua. Les institucions públiques valencianes no aposten com cal per la música en la nostra llengua, i enfront d'aquesta situació la Gira d'enguany tindrà més de vint-i-cinc concerts", ha afirmat Adrià Martí.

"La Gira és l'exemple que des d'Escola Valenciana es treballa per l'impuls de la llengua en tots els àmbits. Diem sí a l'ensenyament en valencià i diem sí a la música en valencià perquè diem sí al valencià", ha afegit el portaveu de Reviscola.

2 d'abril, Cercavila per l'ensenyament en valencià

Un dia abans de l'inici de les Trobades, el 2 d'abril, Escola Valenciana ha convocat una cercavila per l'ensenyament en valencià per reivindicar el model d'èxit de l'escola en valencià enfront de les amenaces que rep actualment. La cercavila tindrà un marcat caràcter festiu i reivindicatiu i estarà amenitzada amb una carrossa soundsystem, gegants i cabets, dolçaines i tabals i altres sorpreses.

"Hem de fer-nos visibles per l'ensenyament en valencià. Ho farem en les 19 Trobades i ho farem també el 2 d'abril en la cercavila, on convidem tothom a sumar-se a aquesta gran festa per defensar el nostre model d'èxit", ha afirmat Vicent Moreno.

La cercavila eixirà del Parterre de València a les 19.30 hores i finalitzarà al camp de futbol de Benimaclet, on hi haurà un dels concerts més importants de la Gira d'enguany, amb les actuacions de La Gossa Sorda i Obrint Pas, que presentarà el seu nou disc "Coratge".

Trobades d'Escoles en Valencià 2011

3 d'abril - SAGUNT- el Camp de Morvedre

3 d'abril - ALACANT - l'Alacantí (Primària)

9 d'abril - MOIXENT - la Costera

10 d'abril - BURJASSOT - l'Horta Nord

10 d'abril - SANTA POLA - el Baix Vinalopó i el Baix Segura

10 d'abril - LLOMBAI - la Ribera

10 d'abril - NOVELDA - les Valls del Vinalopó

10 d'abril - l'ELIANA - el Camp de Túria

10 d'abril - SENIJA - la Marina Alta

15 d'abril - XIXONA - l'Alacantí (Secundària)

16 d'abril - UNIVERSITAT JAUME I (Castelló de la Plana) - la Plana Alta i la Plana Baixa

16 d'abril - ATZENETA D'ALBAIDA - la Vall d'Albaida

16 d'abril - SILLA - l'Horta Sud

17 d'abril - BENIFARAIG, BORBOTÓ, CARPESA I POBLE NOU - València

30 d'abril - BARCELONA - Setmana Cultural Espai País Valencià

7 de maig - XERESA - la Safor i la Valldigna

7 de maig - VILAFRANCA - Comarques de l'interior de Castelló

4 de juny - RELLEU - la Marina Baixa

4 de juny - IBI - l'Alcoià i el Comtat