tag:blogger.com,1999:blog-66933968761676670512024-03-13T11:52:38.680-07:00gent de trobadaGENT DE TROBADA és un blog que aspira a ser interactiu per posar en contacte aquella gent que considera que ha d'haver un punt de trobada per a totes aquelles persones, entitats, organitzacions i col·lectius que treballen dia a dia per recuperar la dignitat del valencià i promoure el seu ús a tot arreu.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.comBlogger256125tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-46514248064020622622016-03-31T03:56:00.002-07:002016-04-07T01:45:00.695-07:00Comuniqueu-vos amb un QR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.caminosdomar.com/media/img/QR01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.caminosdomar.com/media/img/QR01.jpg" height="214" width="320" /></a></div>
Després de mesos de treballs de planificació i organització de la XXXI Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera que enguany celebrarem a Algemesí el 17 d'abril, la Trobada se situa a pocs dies de ser una realitat.<br />
Sabeu que, des dels seus inicis, les Trobades de la Ribera han aspirat a cohesionar les comunitats educatives de la Ribera, a vertebrar la comarca al voltant del seu eix fluvial, el riu Xúquer, i a promoure la comunicació entre els centres educatius, els col·lectius i entitats locals i comarcals. Estos tres objectius han estat una constant en l'organització de les Trobades.<br />
Enguany desitgem utilitzar les noves tecnologies digitals per conéixer-nos millor, donar a conéixer els projectes en què estem treballant i, fins i tot, obrir els canals més òptims per posar-nos en contacte els uns amb els altres. Per això, per primera vegada, vos convidem a fer servir <a href="https://inlab.fib.upc.es/ca/blog/que-son-els-codis-qr">els codis QR</a> per emmagatzemar i comunicar aquella informació que voleu posar a disposició dels visitants de la XXXI Trobada, dels companys i companyes de la resta de comunitats educatives. És una invitació perquè feu un exercici de síntesi mitjançant el qual poseu a l'abast de tothom la informació que està al vostre web, els projectes que esteu a punt d'engegar, la vostra predisposició a coordinar-vos, el vostre desig de pertànyer a una xarxa de centres, de pares o de docents per realitzar una activitat d'àmbit comarcal, etc. Fins i tot, podeu explicar el procés de l'elaboració del taller.<br />
La finalitat és que <a href="http://www.codigos-qr.com/2010/06/11/extension-de-google-chrome-para-generar-qr-codes/">els vostres codis QR</a> es pengem en posició vertical a les pancartes que situareu darrere dels tallers o paradetes perquè siguen captats pels aparells mòbils que es desxifraran. La mida ideal seria un foli d'A3 perquè puga captar-se a certa distància, amb comoditat.<br />
A continuació, vos donem informació sobre este recurs:<br />
<b>Com generar-ne:</b><br />
https://www.youtube.com/results?search_query=com+generar+codis+QR<br />
<b>Com llegir-los:</b><br />
https://www.youtube.com/results?search_query=com+llegir+codis+QR<br />
<b>6 alternatives:</b><br />
http://www.genbeta.com/herramientas/seis-alternativas-para-generar-tus-codigos-qr<br />
<b>5 eines: </b><br />
https://elearningsoft.wordpress.com/2012/12/30/5-herramientas-para-generar-codigos-qr-2/<br />
<b>8 idees i eines: </b><br />
http://wwwhatsnew.com/2015/02/07/8-aplicaciones-para-hacer-mas-con-los-codigos-qr/<br />
<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-59101382640258922832016-02-28T10:23:00.000-08:002016-02-28T10:23:56.408-08:00Lectura col·lectiva del Tirant<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="http://andana.net/wp-content/uploads/Tirant_web3.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://andana.net/wp-content/uploads/Tirant_web3.png" height="320" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El proper divendres, 4 de març, es farà, al Museu Valencià de la Festa una lectura col·lectiva i continuada del Tirant lo Blanc. La lectura col·lectiva és una activitat del projecte EN ROGLE, CLUB DE LECTURA i arrancarà a les 10 h per acabar a les 12,30 h. El text que s'utilitzarà per a esta activitat és un text actualitzat de l'obra literària clàssica que ha elaborat l'escriptor suecà <a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwiEl9j7iJvLAhUJRhQKHcgVCSAQFgglMAI&url=http%3A%2F%2Fwww.lletrescatalanes.cat%2Fca%2Findex-d-autors%2Fitem%2Fgomez-labrado-victor&usg=AFQjCNEqY64vJK1QBYXNJEsfb_Cf9HPaBA&sig2=iyE1iNM3sXTjg2eFvdYlKg&bvm=bv.115339255,d.d24">Víctor Labrado</a> i s'ha publicat a l'<a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjNkdjoiJvLAhUEthQKHVR5B1gQFggcMAA&url=http%3A%2F%2Fandana.net%2F&usg=AFQjCNFPObcZqBGrQs7ZevqNt3Os5lvubA&sig2=Lag03PqTIx09JPJEMI24Vw">editorial Andana</a>.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Quant als lectors i lectores que participaran en esta experiència pertanyen als CC Maristes, IES Bernat Guinovart, IES Sant Vicent Ferrer, CC Maria Auxiliadora, CC Santa Anna, i CC Escola Pia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El projecte cultural EN ROGLE és un projecte de la <a href="http://www.gentdetrobada.org/">Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera</a> i té com a objectiu dinamitzar la lectura en valencià i donar a conéixer edicions i obres literàries mitjançant activitats diverses incloses en el programa d'actes de les Trobades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En esta adaptació del <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc">Tirant lo Blanc</a>, realitzada per Víctor Labrado, "e<span style="background-color: white; line-height: 22.652px; orphans: 3; widows: 3;">l rei de Sicília envia el cavaller Tirant lo Blanc a Constantinoble per socórrer l’emperador grec, que necessita salvar el seu imperi. Poc esperava Tirant que en aquella missió trobaria dos camps de batalla ben diferents, i dos rivals davant dels quals no podrà usar les mateixes armes: el Gran Turc i la princesa Carmesina. El valor, l’estratègia i la força faran costat a l’enginy del cavaller, disposat a aconseguir tots dos objectius amb honor i voluntat. Aquesta novel·la de cavalleries és un clàssic de la nostra literatura que ara trobem revisitat en un text traduït de l’anglés, i d’un autor desconegut que va fer seues les <a href="http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/">històries del cavaller</a>".</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-11173207201531055152016-02-17T11:33:00.002-08:002016-02-17T11:33:42.259-08:00A qui va adreçada la Trobada de la Ribera?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://news.yale.edu/sites/default/files/main-crowd_0.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://news.yale.edu/sites/default/files/main-crowd_0.jpg" height="186" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Esta pregunta ens roda pel cap des de fa alguns anys. És una pregunta que ens ha fet reflexionar sobre quin és el públic objectiu de les <a href="http://www.gentdetrobada.org/">Trobades de la Ribera</a>. Tot i que no som una empresa que desitja quantificar el seu nivell d'èxit analitzant qui assisteix als nostres actes, sí que som una organització, un moviment social, que continua treballant per la dignificació del valencià, a les aules i al carrer, que ens preocupa que la nostra Trobada siga una festa i res més, amb la ferma voluntat de transcendir i de crear programes culturals estables i amb gran ressò.<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això tots els anys, plantegem a les comissions organitzadores de la Trobada les nostres preocupacions, per això la nostra Trobada dura tot un any a la localitat amfitriona, per això firmem un conveni amb l'Ajuntament, per això despleguem un ventall tan ampli d'activitats, amb diferents formats, continguts i pensant en molts perfils de gent que els puga interessar, per això...<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Enguany, un grup nombrós de representants de les comunitats educatives d'<a href="http://www.algemesi.es/va">Algemesí</a> i de les entitats socials i culturals han valorat que la Trobada ha de plantejar-se augmentar l'oferta d'activitats per a els alumnes d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i esta proposta, que la Coordinadora assumeix completament, ha generat una pluja d'idees que ha donat com a resultat una llista d'activitats a fer inspirades en el perfil d'interessos d'este col·lectiu.<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj91EixDbIC1RuwcFbq3wRGOpY3wCcyZsPSjUkutqz74xkx7wtPU1KR7b0y1bjltiNnlVB3MFzpmJzcmxJjAJmmvcF3Pljfp_Hqne4hT9JMTCeORQk3ytPx03O5Mr0Im8wkNReCuTLBEGQ/s1600/297941_513890218667786_875212099_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj91EixDbIC1RuwcFbq3wRGOpY3wCcyZsPSjUkutqz74xkx7wtPU1KR7b0y1bjltiNnlVB3MFzpmJzcmxJjAJmmvcF3Pljfp_Hqne4hT9JMTCeORQk3ytPx03O5Mr0Im8wkNReCuTLBEGQ/s1600/297941_513890218667786_875212099_n.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les primeres propostes ha estat que la Ribera no podia renunciar a organitzar un concert potent de música en valencià, amb el segell de <a href="https://www.escolavalenciana.com/categories/index/100/la-gira-festival-itinerant-de-musica-en-valencia">la Gira</a>, la marca d'Escola Valenciana que organitza a l'estiu el <a href="http://www.feslloch.com/">Feslloch</a> i que programa el concerts de la Gira, amb distints cartells, a totes les Trobades arreu del país. Enguany l'organitzarà la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'Algemesí per al 22 d'abril, el divendres posterior a la XXXI Trobada, i actuarà <a href="http://aspencat.org/">Aspencat</a> a l'Escorxador.<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També hi haurà durant l'any de la Trobada unes altres activitats adreçades als alumnes d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca: contacontes i monòlegs, activitats sobre el canvi climàtic, taller de doblatge, una lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc, un taller sobre la fabricació d'una càmera fotogràfica, activitats esportives, karaokes, cinema en valencià, activitats del projecte Viu el Xúquer, concurs de personalització del logo de la XXXI Trobada...<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmogJcRNQEoiGzv5v2OLnFDljpgFppUbqLAEU4CnvvyBvXScvbb2l3obHGN7ocMnMWv9m_s6D3k6whwdrkClpUjA6vdAwELrqbyjMFE_r-2dyP1abBw4tLW3Atp0ZMiXz_PoEMTy0fvU/s1600/tirant+lo+blanc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFmogJcRNQEoiGzv5v2OLnFDljpgFppUbqLAEU4CnvvyBvXScvbb2l3obHGN7ocMnMWv9m_s6D3k6whwdrkClpUjA6vdAwELrqbyjMFE_r-2dyP1abBw4tLW3Atp0ZMiXz_PoEMTy0fvU/s1600/tirant+lo+blanc.jpg" height="200" width="149" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja està programada la lectura col·lectiva del <a href="http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/">Tirant</a> per al dia 4 de març, una lectura ininterrompuda d'una versió actualitzada de l'obra de <a href="http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec=981">Joanot Martorell</a> que s'hi farà de matí i durarà aproximadament 3 hores.<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://roalcomunicacion.files.wordpress.com/2014/12/logo_instagram.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://roalcomunicacion.files.wordpress.com/2014/12/logo_instagram.gif" width="196" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
També s'ha convocat ja el concurs de curts a Instagram, un concurs que consisteix a gravar una seqüència d'imatges amb la intenció de convidar la gent a vindre a la XXXI Trobada d'Algemesí amb l'argument de donar suport al valencià. Per poder participar, només cal posar en circulació els audiovisuals des dels respectius compte d'Instagram per mitjà del hashtag #trobal16.<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com veieu, un programa d'activitats molt treballat.</div>
<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-41943863601838779002016-02-15T11:02:00.001-08:002016-02-15T11:02:43.022-08:00Algemesí farà un lib dup per convidar la comarca a vindre a la XXXI Trobada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoAFJ1_Ct1QshWK7i1rlENnPmHDIq7Mz4LbcfBru74Nb3GnZCZ7hxagv5XhZDw6P95GeihACfmXc2rwhsIsX6CUaPxMOuGAYYzzKt3cYpm22_NXXo9cLy4vpbOt4OBu-C27FyG5FQuc5g/s1600/logo_trobada2016_amblogos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoAFJ1_Ct1QshWK7i1rlENnPmHDIq7Mz4LbcfBru74Nb3GnZCZ7hxagv5XhZDw6P95GeihACfmXc2rwhsIsX6CUaPxMOuGAYYzzKt3cYpm22_NXXo9cLy4vpbOt4OBu-C27FyG5FQuc5g/s400/logo_trobada2016_amblogos.jpg" width="263" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Efectivament, el proper dijous 18 de febrer les comunitats educatives d'Algemesí protagonitzaran un <a href="http://www.casadeedu.com/contenidos/como-hacer-un-lipdub">lib dup</a> que gravarà i muntarà <a href="http://berca.net/">Berca TV</a> perquè siga la targeta d'invitació adreçada a la resta de comunitats educatives de la Ribera perquè assistisquen el proper 17 d'abril a la <a href="http://gentdetrobada.org/index.php?option=com_k2&view=itemlist&layout=category&task=category&id=14&Itemid=673">XXXI Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera</a>, la qual s'organitza amb l'eslògan "Un país d'escoles", eslògan que comparteix amb les 20 Trobades d'arreu del País.</div>
<div style="text-align: justify;">
En este lib dup participaran totes i cadascuna de les comunitats educatives d'Algemesí i s'escenificarà una riuada de gent de xiquets i xiquetes amb diferents atrezzos i disfresses que cantaran en <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sincron%C3%ADa_de_labios">playback </a>una de les cançons més conegudes de Dani Miquel <a href="https://www.youtube.com/watch?v=2GJWx48_EGU">"Parla valencià"</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
El lib dup en qüestió ha estat possible gràcies a un grup de treball sorgit al si de la comissió organitzadora de la XXXI Trobada i a l'extraordinària coordinació amb els equips docents dels centres educatius, tant públics com concertats, que s'han involucrat amb molt d'entusiasme en esta tasca.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tots i totes esperem amb una gran expectació l'emissió d'este lib dup, que es donarà a conéixer a Berca TV, es penjarà a You Tube i es divulgarà per les <a href="https://www.facebook.com/XXXI-Trobada-de-Centres-en-Valenci%C3%A0-dAlgemes%C3%AD-2016-1653536794912589/">xarxes socials</a>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-64766212736729535972015-04-16T11:19:00.002-07:002015-04-16T11:19:58.515-07:00Vine-te'n en bici a la Trobada<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://opinions.laveupv.com/imatges/articles/cartell-trobada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://opinions.laveupv.com/imatges/articles/cartell-trobada.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<span style="font-size: large;">AQUEST DIUMENGE, 19 D'ABRIL, DIA MUNDIAL DE LA BICI</span><br /><br /><b>Pedro Domínguez</b><br />
<br />
<i><u>La Veu del País Valencià, 15/04/2015</u></i><br />
<br />
La bicicleta és el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, perquè no consumeix derivats del petroli, ni embruta l'atmosfera, ni fa soroll, ni estressa, ni a penes ocupa espai. A més, manté en bona forma física, és molt barata, molt segura per si mateixa, fàcil de reparar, fàcil d'aparcar, fàcil de conduir, permet l'observació del paisatge, integrar-se amb la Natura, etc. Si hi ha alguna tecnologia realment bona i sostenible eixa és la bicicleta, el model de transport més ecològic, saludable, autònom i econòmic de tots els que hem inventat.<br />
<br />
Per això, el pròxim diumenge 19 d'abril, es celebra a tot arreu el Dia Mundial de la Bicicleta, per a conscienciar sobre els seus avantatges, insuperables en les distàncies curtes, i fomentar el seu ús entre els ciutadans de totes les edats i condicions. Quin goig i quina qualitat de vida tindrem en les nostres ciutats quan predominen les bicis en lloc dels vehicles motoritzats!<br />
<br />
En eixe sentit, la Ribera en Bici i els Amics de la Muntanyeta ens afegim a aquesta celebració, conscienciació i reivindicació amb un passeig en bici, sense presses i quasi tot per camins rurals, cap a la XXX Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera, que enguany es celebra a Alginet, també aquest diumenge. És una feliç coincidència que ens permet practicar la simbiosis i la sinergia que ha d'existir entre la cultura i l'ecologia, dues qüestions imprescindibles per a resoldre els greus problemes que ens aclaparen hui i fiquen en perill el nostre futur.<br />
<br />
Fent memòria, aquest ja és el sèptim any que cooperem amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i anem en bici a la Trobada. Set anys en els quals hem pedalejat cap a Benifaió, Manuel, Llombai, Antella, Alberic, Corbera i Alginet ara, recorrent esta bonica comarca en totes direccions, gaudint de la primavera, de l'aroma de la tarongina, de l'esport suau, de la bona companyia, de la cultura...<br />
<br />
En la Trobada es fan nombroses sinergies i enguany especialment s'assumix la defensa del riu Xúquer, una lluita encapçalada per Xúquer Viu i amb el suport de molta gent que volem evitar que se li lleve més aigua al riu, perquè ja està sobreexplotat i l'estiu passat es va quedar tallat, sense cap cabal, a partir de l'últim assut. Els riberencs reclamem un cabal ecològic per al Xúquer suficient en quantitat i qualitat perquè el riu duga aigua en tots els seus trams i no li passe com als altres rius valencians, que no arriben al mar perquè els deixen secs i morts molts km abans de la seua desembocadura. A més, nosaltres aprofitarem per a recollir també en la Trobada més signatures per a demanar amb força la Via Verda Ribera-Safor, de la qual ja en tenim unes 2.300.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://opinions.laveupv.com/imatges/articles/trob-llombai.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://opinions.laveupv.com/imatges/articles/trob-llombai.jpg" height="239" width="320" /></a></div>
L'itinerari i horari del passeig en bici serà el següent:<br />
→ 8:30 h eixida de la plaça del Convent en Sueca<br />
→ 9:00 h eixida de la plaça Major d'Alzira<br />
→ 9:30 h passem per la plaça de l'Organista Cabanilles en Algemesí<br />
→ 9:50 h ambdues columnes ens trobem al punt geogràfic (39.217999, -0.445420)<br />
→10:15 h, aproximadament, entrem pel carrer Major a Alginet<br />
<br />
En arribar-hi, tindrem un xicotet refrigeri d'aigua i suc per a recuperar forces. La tornada serà cap a les 17:30 h pels mateixos camins.<br />
<br />
Cal revisar bé la bici el dia anterior: frens, eixos, marxes, pneumàtics, etc. I el diumenge cal desdejunar bé, dur aigua, roba còmoda que cobrisca la pell per a evitar cremades solars, impermeable per si fera falta, gorra, pneumàtics de recanvi, pegats, ferramentes bàsiques, etc. El casc és recomanable per a tots i obligatori per als menors, que han de vindre acompanyats d'algun major responsable i mentalitzar-se que es tracta d'un passeig no d'una cursa. Durem guies i servei d'ordre però cadascú és responsable del que fa i de la seua seguretat.<br />
<br />
Anima't i vine amb nosaltres a gaudir de la bici, del paisatge, de la bona companyia i de la cultura!gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-6924283459214776772015-04-03T12:02:00.001-07:002015-04-04T01:13:51.897-07:00El 24 d'abril, lliurament del premi Sambori comarcal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0qAjJqN6iBn2thyvhMIyidbnN3D7g7DCWTsIB5L9A0f51d0OpySz0QzXY1DDITRzosLA_8J5kfN798uZz6dKkU8v_HDoIikkL6SZephm_m37tKrAynJwItH9ijoxPL9MduUQm5LOtOjk/s1600/20140325_132128.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0qAjJqN6iBn2thyvhMIyidbnN3D7g7DCWTsIB5L9A0f51d0OpySz0QzXY1DDITRzosLA_8J5kfN798uZz6dKkU8v_HDoIikkL6SZephm_m37tKrAynJwItH9ijoxPL9MduUQm5LOtOjk/s1600/20140325_132128.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
Quasi una setmana després de celebrar-se la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera es durà a terme l'acte de lliurament dels premis comarcals Sambori al Teatre Modern d'Alginet. Es farà a les 6 de la vesprada i estan convocats a esta cerimònia de lliurament els xiquets i xiquetes guardonats pels seus treballs literaris.<br />
<br />
Segur que entre els guardonats i les guardonades d'enguany es troba alguna futura figura de la nostra literatura en valencià... O un/una publicista d'èxit... O un notari o notària rigorosos amb les dièresis de les escriptures públiques... O un metge o una metgessa que escriuran receptes per a llegir-les amb gust... O un/una periodista polifacètic/a de la nostra tornada a crear Radiotelevisió Valenciana... O un llibreter de barri a qui demanar-li consell de lectura... O un/una municipal simpàtic/a que et pose una multa de trànsit amb tots els accents al seu lloc... O una bibliotecària molt observadora darrere les seues ulleres de disseny... O uns futurs pares que expliquen contalles fantàstiques als seus fills... O, encara que siga, algú que escriga uns poemes preciosos i plens d'emoció al seu enamorat o enamorada. Al final, saber de lletres, com deien els nostres majors, ens fa molt de profit. I més encara en valencià. El doble!<br />
<br />
No cal dir que el local -el Teatre Modern, com déiem- s'omplirà de gom a gom, com tots els anys, perquè el premi Sambori de literatura en valencià desperta molta expectació, proporcional a l'enorme participació de treballs literaris que es presenten. Per als centres educatius de la comarca, i sobretot per als/les mestres, és una convocatòria important del calendari d'activitats educatives en què participar, per això es produeix una certa intranquil·litat quan veuen que la data s'acosta i no han rebut cap informació. Ai, que s'han retardat els papers en la impremta i el servei de correus va com va!<br />
<br />
El Sambori també serveix per tindre una exigència de qualitat als centres educatius quan es tracta de fer alguna creació literària. Ja no és que l'han de fer, els xiquets i les xiquetes, super bé, sinó per a l'ocasió cal brodar-la. I per aconseguir-ho, l'aula es transforma per unes setmanes en un taller literari en què les paraules, l'argument, els personatges, les il·lustracions i la sintaxi van convertint-se en filigranes com si es tractara d'una peça d'orfebreria. És com si sentira el mestre o la mestra dir-los "vinga, és l'hora de repassar aquelles parts del text més fluixes". És, per tant, una gratíssima experiència literària posada a l'abast dels centres educatius que els allunya de la rutina arrebossada amb clarió i amb regust de taula de multiplicar.<br />
<br />
Per a esta edició dels premis Sambori, exerciran de presentadors de la cerimònia Emili Gascó i Sònia Bosch i també es comptarà amb l'actuació del Grup Trobada, un grup de xiquets i xiquetes de Castelló de la Ribera que, des de fa un bon grapat d'anys, versiona en valencià cançons de moda i la veritat és que ho fan de meravella.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-73018864414418353162015-03-27T10:35:00.003-07:002015-03-27T11:33:24.954-07:00L'Ocupacional fa el recordatori de la 30 Trobada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://trobada.alginet.es/img/noticies/usuaris-centre-ocupacional-fent-el-recordatori-1-mini.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://trobada.alginet.es/img/noticies/usuaris-centre-ocupacional-fent-el-recordatori-1-mini.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;">El Centre Ocupacional està fent el recordatori per a la Trobada. </span><br />
<br />
Es tracta d'un encàrrec que va sorgir al si de la Comissió Organitzadora prenent exemple de la Trobada de l'any passat en què va ser el Taller Ocupacional de Sueca l'encarregat de fer un trencadís que reproduïa el cartell oficial que representava el castell coronat per una figuera de pala, molt característica als vessants escarpats del turó.<br />
<br />
Amb el disseny del cartell de Sandra Espert, els usuaris del Centre Ocupacional Hort de Feliu seran els encarregats de fer més de 100 recordatoris per a la Trobada a Alginet. El recordatori serà també un trencadís amb la imatge del cartell guanyador que simbolitza moltes petjades que van cap a un gran somriure.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://trobada.alginet.es/img/noticies/usuaris-centre-ocupacional-fent-el-recordatori-2-mini.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://trobada.alginet.es/img/noticies/usuaris-centre-ocupacional-fent-el-recordatori-2-mini.jpg" /></a></div>
Per planificar la seua elaboració, els monitors responsables del taller encarregat de fer el trencadís es van reunir amb l’alcalde i regidor d’Educació, Jesús Boluda, per donar el vistiplau a la prova i posar així en marxa el treball que han de fer els usuaris per al dia de la Trobada. Els més de 100 recordatoris seran un regal del poble d’Alginet als centres educatius que participaran el proper 19 d’abril en la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que se celebrarà a Alginet. Un recordatori que els centres educatius de la Ribera podran endur-se per exposar-lo juntament amb els recordatoris de les 29 Trobades anteriors.<br />
<br />
La decisió d'encarregar el recordatori als Tallers Ocupacionals pretén reivindicar el paper social i educatiu d'estos centres i exigir millors dotacions pressupostàries i de recursos perquè puguen desenvolupar la seua tasca professional i assistencial. Esperem que el nostre gest haja despertat la conciència col·lectiva de la comarca.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-5098788532816482042015-03-24T11:58:00.002-07:002015-03-27T11:32:12.173-07:00Almudena Francés estarà amb nosaltres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://arainfo.org/wordpress/wp-content/uploads/2013/08/La-Caseta-dAnacleta...dAlmudena-Franc%C3%A9s.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://arainfo.org/wordpress/wp-content/uploads/2013/08/La-Caseta-dAnacleta...dAlmudena-Franc%C3%A9s.jpg" height="320" width="212" /></a></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<a data-mce-href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCAQFjAA&url=http%3A%2F%2Falmufrances.blogspot.com%2F&ei=IbARVdCtLITdUZmSgpAK&usg=AFQjCNFngUBBGNd7rx3W0-GVBPdWlxTEmw&sig2=Ux4d6Br0Mdz7e3zLx93-eA&bvm=bv.89184060,d.d24" href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&uact=8&ved=0CCAQFjAA&url=http%3A%2F%2Falmufrances.blogspot.com%2F&ei=IbARVdCtLITdUZmSgpAK&usg=AFQjCNFngUBBGNd7rx3W0-GVBPdWlxTEmw&sig2=Ux4d6Br0Mdz7e3zLx93-eA&bvm=bv.89184060,d.d24" style="color: #eb1e00; text-decoration: none;">Almudena Francés</a>, una contacontes experimentada en la transferència<span data-mce-style="font-size: 14px; line-height: 1.6;" style="font-size: 14px; line-height: 1.6;"> emocional amb un públic menut que l'adora i sempre experimental, engegant projectes nous, arriscant-se obrint noves línies de treball interpretatiu i sempre atenta a l'última producció literària dels escriptors i de les escriptores de literatura infantil en valencià i en altres llengües, estarà amb nosaltres el dia 19 d'abril a la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera d'Alginet. Xiquets i xiquetes, mares i pares, i resta del món, estigueu atents al programa de la Trobada d'Alginet. La participació d'Almudena Francés és una contribució de <a href="http://www.xuquerviu.cat/">Xúquer Viu</a> a la 30 Trobada d'Alginet.<br /><br />Com a <a data-mce-href="http://www.youtube.com/watch?v=kFoYjwKZSJw" href="http://www.youtube.com/watch?v=kFoYjwKZSJw" style="color: #eb1e00; text-decoration: none;">contacontes és excepcional </a>i com a persona una delícia, i estes dues meitats s'ajunten quan actua, assetjada per un rogle de boques obertes i d'ulls redons com plats, per introduir-nos, com si d'un somni es tractara en històries encadenades, embadalits per personatges i succeïts que sempre ens deixen un regust dolç als llavis i un pensament lluminós al cap. Contarà, com un homenatge al Xúquer, un conte preciós sobre el nostre riu.<br /><br />Hi farà dos actuacions, que s'intercalaran amb el <a data-mce-href="http://gentdetrobada.blogspot.com.es/2015/03/el-bruixot-carabassot-en-la-30-trobada.html" href="http://gentdetrobada.blogspot.com.es/2015/03/el-bruixot-carabassot-en-la-30-trobada.html" style="color: #eb1e00; text-decoration: none;">Bruixot Carabassot</a>, al Parc Enric Valor, que llinda amb el carrer Sant Ferran, la zona escollida com a zona per a fer pícnic.<br /><br />Però deixaré que es presente ella mateixa, amb les seues pròpies paraules...</span><span data-mce-style="font-size: 18pt;" style="font-size: 18pt;"><em><br /><br />QUI SÓC?</em></span><br />
<br />
<em>Sóc Almudena Francés</em><br />
<em>i d'ofici contacontes</em><br />
<em>contant i embarbussant </em><br />
<em>arreu del món done voltes.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>Em dedique a contar contes i a animar a grans i menuts a endinsar-se en el plaer de la lectura.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>Sempre vaig tenir moltes preguntes i les vaig formular en veu alta; de les respostes, en vaig obtenir explicacions i boniques mentides i aquests van ser els primers contes que em van contar.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>La curiositat em porta a fer-me moltes preguntes i els contes m'ofereixen respostes sorprenents a més de noves preguntes que m'ajuden a créixer.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>Un dia vaig començar a contar i em va atrapar: posar paraules als fets, narrar allò inenarrable, oir el silenci i veure com el conte emergeix, repassar les mirades, veure fluir les emocions, generar preguntes i trobar algunes respostes.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>En els últims deu anys he contat sobretot en col·legis i biblioteques –moltes– i en places, bars, hospitals, teatres, universitats… He organitzat campanyes d'animació lectora per a ajuntaments i biblioteques, sóc una de les promotores del “Festival de la paraula”; també he impartit cursos a mestres i pares que volen saber com contar. </em><span style="font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px;"> </span></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<em>Visc pensant com transmetre la passió per la lectura i de quina manera crear addicció als contes, a la vida.</em></div>
<div style="color: #555555; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14.4444446563721px; line-height: 24.8888893127441px; margin-bottom: 2em; margin-top: 1em;">
<br /></div>
gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-59657515682771608002015-03-22T12:07:00.001-07:002015-03-22T12:07:25.581-07:00Per què una Jornada Gastronòmica a la Trobada?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://scontent-b.cdninstagram.com/hphotos-xfp1/t51.2885-15/10810087_741330985961148_611763407_a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://scontent-b.cdninstagram.com/hphotos-xfp1/t51.2885-15/10810087_741330985961148_611763407_a.jpg" /></a></div>
És una pregunta interessant que pot tindre respostes molt diverses. La primera resposta és la més òbvia. La Jornada Gastronòmica fa de pont entre les activitats del matí i les activitats de la vesprada. En este sentit, cohesiona la Trobada en un sol bloc, proposant als/a les participants un parell d'hores de descans, en què poden conéixer l'oferta hostalera de la població amfitriona de la Trobada.<br />
En eixes dues hores de gaudi gastronòmic, les persones s'ajunten amb les persones que coneixen, interactuen, s'hi relacionen, s'intercanvien grans dosis de química personal i col·lectiva, reben una injecció de bon rotllo.... Que és proporcional a aquelles altres jornades terapèutiques organitzades per a executius o directius de grans empreses, en llocs on abans anaven a buscar les cabres que es perdien, i que valen una pasta.<br />
I si la Jornada Gastronòmica de la Trobada no serveix per a això, hauria de servir perquè és un dia on s'apleguen les AMPA, els/les mestres, pares i mares, polítics i polítiques. Ha de ser un dia per a xarrar dels assumptes terrenals llevant-los tot el ferro i tota la gravetat incòmoda, empassant-se una cervesa ben fresca i unes olives trencades. Entre cullerada i cullerada, solem tindre la guàrdia baixa i es poden dir coses que no es podrien dir en una reunió formal, amb un ordre del dia, sempre acompanyats pel dringar dels coberts que sonen a música celestial quan estàs en bona companyia.<br />
Hi ha, però, una raó amagada, igual de potent que la generació del teixit personal i social de què parlem i l'exercitació dels més elementals hàbits socials i d'intel·ligència emocional.<br />
Es tracta de la vella raó de la normalització del valencià, una normalització que ha d'entrar per la porta gran als establiments hostalers (bars, restaurants, forns...) amb la intenció de quedar-se amb la major naturalitat del món. Es tracta d'una raó de pes, un dels objectius de la celebració de la Trobada.<br />
Este impuls normalitzador, mitjançant la valencianització dels cartes, menús i cartells informatius d'estos establiments aspira a véncer els recels a oferir estos documents informatius en valencià, uns recels alimentats per una espiral de dubtes, del què diran o pel rebuig hipotètic dels clients de tota la vida. <br />
I després, no passa res. No es produeix cap remor en contra, ni miren els menús amb males cares, ni fan comentaris negatius, perquè la rutina s'imposa i a un dia li segueix un altre dia, amb el beneplàcit de tots i totes.<br />
La gent que s'asseu a fer-se un café o menjar-se un entrepà s'hi agafa l'ús del valencià fins i tot com a una millora que calia fer. De fet, quan uns anys després tornem a estos establiments, el valencià continua utilitzant-se als menús i als cartells informatius. No és cap miracle lingüístic és senzillament que els hostalers s'han retrobat amb un altre idioma útil i en fan ús.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-46790251245662856382015-03-14T09:51:00.001-07:002015-03-15T12:22:39.939-07:00La taula millor parada i els convidats més polits<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssCzcAWeZDMxiTQPW1DCw58TlNu-FAyTSRFyKHVSD15DQwbfIQH_7ERp0yECxk9yviYvZ_ZbouZSpSJisLmp2XjNoVRODxozDil3OShRZNF4zTBGYJuwNT21546xD7EODgzoy4C0vtUI/s1600/DSCN1081.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssCzcAWeZDMxiTQPW1DCw58TlNu-FAyTSRFyKHVSD15DQwbfIQH_7ERp0yECxk9yviYvZ_ZbouZSpSJisLmp2XjNoVRODxozDil3OShRZNF4zTBGYJuwNT21546xD7EODgzoy4C0vtUI/s1600/DSCN1081.JPG" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Taula millor parada de la 29 Trobada de Corbera</td></tr>
</tbody></table>
Fa un bon grapat d'anys, durant les primeres Trobades de la Ribera, els participants solíem dinar al carrer, parant taula damunt del taulell i els cavallets que ens havia proveït l'organització per fer el nostre taller. Era una manifestació de germanor, una taula que admetia convidats i convidades que es deixaven caure a l'hora de dinar.<br />
En eixa taula hi havia un extens ventall de cuinats i menjars, amb una diversitat proporcional al nombre de mares i pares, de mestres i de gent afegida que havien decidit quedar-se a dinar a l'aire lliure, en ple carrer, amb l'emoció encara bategant d'haver vingut a la Trobada, després d'haver, potser, creuat la comarca de punta a punta.<br />
Hi havia també prou beguda per ofegar un batalló d'assedegats, que encara estava raonablement fresca. I hi havia allò que tant agradava a la xicalla: papes, cacaus, ganxets... Al voltant d'esta taula improvisada l'ambient de festa era evident, la gent tenia ganes de divertir-se i un voliol de rialles ressonaven per les galtes del carrer, amb les finestres obertes i un badall a la portes, perquè ja feia calor al migdia.<br />
La imatge que he descrit, era una imatge habitual de les primeres Trobades, quan s'acabava la festa i es despertava el cuquet de la gana. Esta imatge és una activitat que volem recuperar i que s'ha dut a terme les darreres Trobades. Pretenem amb això recuperar part d'este ambient de festa que s'organitzava espontàniament al carrer, el dia de Trobada, tot i que el seu caràcter ha canviat i la convocatòria és una convocatòria més estructurada, perquè es tracta d'engalanar la taula parada inspirats en una temàtica concreta i que els convidats hi vagen d'etiqueta, d'una etiqueta divertida. S'aconsegueix així que la gent s'organitze, que planifique i que compartisca un plantejament comú, en allò tan elemental d'omplir la panxa i satisfer la gana de menjar.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO-3W9XsRFQAYfbIXLwZ-sRlp7kly6df8_umiGkjc_Fc6LfmJP-nQIGjroNpx_eSSfbJmsDBTYqs_TBq7IjwMgXfi9l1QNG5dv3URzWCSwlUPTjTPOHAehEqN5TW_RxJYLp2O1Hz8H5zk/s1600/logo_pastisseria_patrocinadora.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO-3W9XsRFQAYfbIXLwZ-sRlp7kly6df8_umiGkjc_Fc6LfmJP-nQIGjroNpx_eSSfbJmsDBTYqs_TBq7IjwMgXfi9l1QNG5dv3URzWCSwlUPTjTPOHAehEqN5TW_RxJYLp2O1Hz8H5zk/s1600/logo_pastisseria_patrocinadora.jpg" height="227" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Patrocinador d'enguany del premi</td></tr>
</tbody></table>
I, de vegades, trobem a faltar situacions compartides, emocions generades entre tots i totes.<br />
Enguany, també podreu animar-vos a participar en el PREMI A LA MILLOR TAULA PARADA I ELS CONVIDATS MÉS POLITS, no teniu res a perdre. I podreu guanyar, si poseu la vostra imaginació a treballar, un pastís gros i unes quantes botelles de cava, per celebrar-ho. Perquè el patrocinador del PREMI d'enguany no permetrà que vos sentiu insatisfets.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-3435284800176596112015-03-06T12:24:00.002-08:002015-03-06T12:24:47.226-08:00El bruixot Carabassot en la 30 Trobada<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvkVliWgoeRO7OFLLKRmJJuq4Hpw52pKcobjc5ev7qR_iCCABAm3ToRiqzZ5RBy6z0Ivz5YgK_9Yg1zeDKEI9UwxrTNyua-JzaNTXK_ye7Fkt8d0ySeQL1H-OcFitjcCUpRkqQLAeolw/s1600/DSC_0219.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirvkVliWgoeRO7OFLLKRmJJuq4Hpw52pKcobjc5ev7qR_iCCABAm3ToRiqzZ5RBy6z0Ivz5YgK_9Yg1zeDKEI9UwxrTNyua-JzaNTXK_ye7Fkt8d0ySeQL1H-OcFitjcCUpRkqQLAeolw/s1600/DSC_0219.JPG" height="211" width="320" /></a></div>
Enguany, la Trobada de la Ribera trau al carrer una obra de teatre que de segur deixarà bocabadats xiquets i xiquetes i ho farà en el mateix circuit de la 30 Trobada. La representació d'esta obra estarà a càrrec del grup de teatre d'Alginet <b style="font-style: italic;">Avant va el carro</b>, un grup amb una llarga trajectòria interpretativa i que ja en una de les primeres reunions de la comissió organitzadora de la 30 Trobada s'oferí a col·laborar amb la Trobada, cosa que és d'agrair.<br />
<br />
Pensem que el teatre ha de ser un instrument més de normalització del valencià i de dignificació del seu ús, per això vam acceptar de seguida el seu oferiment. D'altra banda, considereu la presència d'esta interpretació teatral al carrer el dia 19 d'abril, com una reivindicació perquè el teatre valencià reba el suport polític que es mereix de part de les institucions públiques valencianes, ja que en tots els pobles i ciutats del nostre país hauria d'existir una programació anual de teatre en valencià.<br />
<br />
A continuació, trobareu la informació bàsica d'esta obra de teatre.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9tHUaoi1psH5BIwdcX8_AugkeYL-rZW-YZlWF35vRuxC2wvNcZpHDfd0ttMYRapInixmysKlIIQafnHZpyYwAq_v_dwwdFClNtQiveBNFwtlE6sfrRQ4fSkJLbDtyElNAAR4doUjTVX0/s1600/DSC_0232.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9tHUaoi1psH5BIwdcX8_AugkeYL-rZW-YZlWF35vRuxC2wvNcZpHDfd0ttMYRapInixmysKlIIQafnHZpyYwAq_v_dwwdFClNtQiveBNFwtlE6sfrRQ4fSkJLbDtyElNAAR4doUjTVX0/s1600/DSC_0232.JPG" height="196" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-large;"><u>El Bruixot Carabassot</u></span><br />
<br />
<b>SINOPSI DE L’OBRA</b><br />
<br />
Pau és la neta d’un mag molt poderós que ha trobat la fórmula màgica per obtenir tot el poder màgic del món.<br />
El Bruixot Carabassot és un ésser malvat que vol aconseguir la poció màgica per poder furtar tots els joguets dels xiquets.<br />
Pau amaga la poció i el Bruixot la busca desesperadament. Què passarà?<br />
Aconseguirà la xiqueta salvar la màgia del món amb l’ajuda dels xiquets?<br />
Podrà el Bruixot furtar totes les joguines i caramels del món?<br />
Pau la Florista i el Bruixot Carabassot és una història interactiva plena d’aventures, on els espectadors juguen un paper molt important per a la resolució de l’enigma.<br />
<br />
<b>FITXA ARTÍSTICA</b><br />
<br />
PAU LA FLORISTA: Helena Bosch<br />
BRUIXOT CARABASSOT: Ramón Rivero<br />
DIRECCIÓ: Avant va el carro<br />
DISSENY DE VESTUARI I IL•LUMINACIÓ: Helena Bosch<br />
Text: Creació pròpia<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/v/t1.0-9/s720x720/1555516_429239207240682_9018563744273339202_n.jpg?oh=b4e082ce4b7d15f836618f21ae6bc621&oe=55713124&__gda__=1434756083_52309c983b375c59b3aeb3e3137ecbc1" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/v/t1.0-9/s720x720/1555516_429239207240682_9018563744273339202_n.jpg?oh=b4e082ce4b7d15f836618f21ae6bc621&oe=55713124&__gda__=1434756083_52309c983b375c59b3aeb3e3137ecbc1" width="320" /></a></div>
<b>CURRÍCULUM DEL GRUP</b><br />
<br />
El grup arreplega la tradició teatral de la “Peña Benavente”, de les dècades vint, trenta i principis dels quaranta i a les darreries dels anys seixanta es crea la “Unión Cultural” d’Alginet, que estrena obres d’autors valencians com Paco Barchino, Paco Comes o Eduardo Escalante, etc.; les més reconegudes foren: “¡Deixam la dona, Pepet!” o “Sels de novensa”; les quals representà per distints pobles de la Ribera.<br />
<br />
Baix el nom de Grup Independent de Teatre “Avant va el carro” d’Alginet, comença la seua tasca el mes de Gener de 1991, posant en escena sainets, comèdies i algun que altre drama de distints autors com: “la Patti de peixcadors”, “La concejala”, “Per no ser sogre”, de “Ací no paga ningu”, “Una història del zoo”, “Balada per a tres innocents”, etc.<br />
<br />
Amb l’arribada del nou segle, el grup es renova i una nova generació d’actors i actrius, amb l´impuls que suposa la creació de l’Escola de teatre d’Alginet, fica en marxa tota una sèrie de projectes teatrals que acosten al públic una nova alternativa teatral. Obres com: “Ai, carai”, “Beatrius”, “La primera de la classe”, “La escala humana”, “Minipeces de Chehov”, “Match d’improvisació”, “Nits de monòlegs”, “Circuit de microteatre”, “Aurora degollada”, “Swimming pool” o “Bojos d’amor”, entre d’altres; i una diversitat de col•laboracions amb l’Ajuntament i activitats culturals entre les que podem destacar: la Cavalcada de reis, Carnestoltes, la gala de presentació dels Premis de narrativa curta en valencià, la Setmana de teatre escolar, el Dia de la dona, Sant Antoni, lectures dramatitzades, etc.<br />
<br />
A més, cada any es presenten tres espectacles que composen el final de curs de l’escola. Podem nomenar, entre els més destacats: “Infància robada”, estrenada al Festival Internacional de Teatre Infantil de Cuba 2004; “Momo”, “El mag d’Oz”, “Gernika”, “La cantante calva”, “El vuelo de la ciconia”, “Desequilibrado cuento de carretera”, etc.<br />
<br />
<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-86971026187928032072015-02-24T11:25:00.000-08:002015-02-24T11:25:16.568-08:00La 30 Trobada d'Alginet va quallant<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinoZHa5ngVkvKWodQW2Itej5lQOPDX3g4Bgi1dl5mc_F6g-vhuHH0giJURpcmLBCCKRBbld8fcGAqj12c9qEJhWi-ZC26oi4cXwY8bhfCvu-BqihefKXnJrSq7Lb2BeMOT7RfJ_jqxlPE/s1600/comissio_23022015_350.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinoZHa5ngVkvKWodQW2Itej5lQOPDX3g4Bgi1dl5mc_F6g-vhuHH0giJURpcmLBCCKRBbld8fcGAqj12c9qEJhWi-ZC26oi4cXwY8bhfCvu-BqihefKXnJrSq7Lb2BeMOT7RfJ_jqxlPE/s1600/comissio_23022015_350.jpg" height="228" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Reunió de la comissió organitzadora de la 30 Trobada</td></tr>
</tbody></table>
Enguany, viurem una Trobada especial. I per què és tan especial, direu vosaltres? És especial perquè és una xifra redona i alta. Enguany fem 30 Trobades a la Ribera i esta és una dada important per a la comarca i per als centres educatius que arrosseguen una llarga trajectòria d'aplicació de programes d'ensenyament en valencià. A més, hem de sentir-nos orgullosos de ser els pioners de la celebració de les Trobades com una festa lúdica i reivindicativa.<br />
Este caràcter més especial de la 30 Trobada d'Alginet ens ha motivat a organitzar activitats especials, carregades de simbolisme i de contingut. El riu de Trobades n'és una.<br />
Val a dir que esta activitat ha canviat, des que es va pensar, de format i d'organització. Ara ja no substitueix l'habitual cercavila cívica que fem tots els anys des del llindar urbà de la població amfitriona, sinó que la proposta definitiva l'encaixa amb el riu de Trobades d'una manera que, creiem, realçarà les dues escenificacions públiques de suport a l'ensenyament en valencià i a les reivindicacions que cada comunitat educativa desitge transmetre.<br />
En este sentit, el riu de Trobades, que du a terme al mateix temps una reivindicació de l'estat de salut del Xúquer, estarà constituït per una tela continua de 2 metres d'ample per 100 metres de llargària que estan adornant les comunitats educatives d'Alginet i que estarà sostinguda per xiquets i xiquetes, pares i mares, mestres i professorat d'Alginet, i persones que van pertànyer a les 29 comissions organitzadores de les Trobades anteriors a la present. Estos cent metres de tela continua anirà precedit pels tabals i les dolçaines, convidant a la festa. Després, se situarà la pancarta de la comissió organitzadora de la 30 Trobada d'Alginet, seguida per les pancartes de les comunitats educatives de la població i la pancarta de representants d'organitzacions, entitats i col·lectius, autoritats municipals de la comarca i convidats emèrits de la Trobada, la qual portarà escrit l'eslògan de les Trobades 2015 L'ESCOLA QUE VOLEM. Finalment, sent el grup més nombrós i més festiu se situaran les pancartes de les comunitats educatives que participen en la Trobada.<br />
El recorregut del riu de Trobades i de la cercavila cívica s'iniciarà en la redona situada a l'extrem de l'avinguda del Poble Nou i arrancarà com tots els anys a les 10,30 h, després de l'esclat d'una carcassa.<br />
gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-51249266885252672502015-01-16T11:18:00.000-08:002015-01-16T11:18:16.845-08:00Ràdio Trobada ja està en antena<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi34nLhBMqCGctVCj2tnkl9A0mWN70zUGKdn8G5iPzP0ghPdmZvbOS3HkEipnUqrm_IUUNs2EF4q4q8DCfE6W2HEo7K4Ckotn-buG6G0iCYmSMePsU9o8vNndhppaGOoTvynIWlu-2CW3M/s1600/radio_alginet_logo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi34nLhBMqCGctVCj2tnkl9A0mWN70zUGKdn8G5iPzP0ghPdmZvbOS3HkEipnUqrm_IUUNs2EF4q4q8DCfE6W2HEo7K4Ckotn-buG6G0iCYmSMePsU9o8vNndhppaGOoTvynIWlu-2CW3M/s1600/radio_alginet_logo.jpg" /></a></div>
Fa un parell de setmanes que han començat les emissions del programa Ràdio Trobada. Es tracta d'un programa setmanal, obert a la participació de les comunitats educatives d'Alginet, alumnes inclosos, que es mantindrà en la graella de programació radiofònica de la ràdio municipal mentre el poble siga l'amfitrió de la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i es realitzen activitats al voltant d'este esdeveniment comarcal.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe12v8i_2oIWHg8GkdzJfvykwtECwYPKnRk0WPGF4u8ECVqHhyfpvCxgCbaSepEje7Hqkm5Dz2mEqexZ-V7vos79JKOF8WbhLlfZStKBxCUXfSDL-YazVP5a7wPmNBmcsQZw4aXlYf3GY/s1600/003-PQPI-en-Radio-Alginet-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe12v8i_2oIWHg8GkdzJfvykwtECwYPKnRk0WPGF4u8ECVqHhyfpvCxgCbaSepEje7Hqkm5Dz2mEqexZ-V7vos79JKOF8WbhLlfZStKBxCUXfSDL-YazVP5a7wPmNBmcsQZw4aXlYf3GY/s1600/003-PQPI-en-Radio-Alginet-2.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
El programa està conduït magistralment per Sònia Bosch, que en serà la veu en antena de referència, acompanyada pels xiquets, xiquetes, professors i professores, mares i pares, els quals ajudaran a fer realitat una ràdio en valencià, centrada en les notícies que sorgesquen de l'organització de la 30 Trobada i en la divulgació de la producció cultural valenciana més actual.<br />
És, per tant, un projecte educatiu coratjós que esperem que anime a participar a molta gent i que siga l'instrument perquè l'alumnat descobrisca el món de la comunicació, ja que hauran d'exercir de periodistes a la caça de l'entrevista, de la redacció de notícies i d'altres continguts.<br />
El 19 d'abril, dia de la 30 Trobada, Ràdio Trobada eixirà al carrer per retransmetre en directe la festa pel valencià. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-40604143022853845582014-12-06T04:06:00.000-08:002014-12-06T04:06:47.447-08:00El CEIP Carrasquer serà comunitat d'aprenentatge<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnb_wK9J872jJ71iDmKm3ItJCYZLjyZB0TRcxj7FbEvGQEg5sW2n8CyI56xg7Az7lXwmvQN0BrNb-IA5yvw54ky3hKxhZRiWL2YNCtPNQCtvfEv0lEbIe6fFZ9AmpB2D5klChix0VuHoM/s1600/10625165_1383637795261941_3277365683710582836_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnb_wK9J872jJ71iDmKm3ItJCYZLjyZB0TRcxj7FbEvGQEg5sW2n8CyI56xg7Az7lXwmvQN0BrNb-IA5yvw54ky3hKxhZRiWL2YNCtPNQCtvfEv0lEbIe6fFZ9AmpB2D5klChix0VuHoM/s1600/10625165_1383637795261941_3277365683710582836_n.jpg" height="320" width="266" /></a></div>
La Comunitat d'Aprenentatge del CEIP Carrasquer de Sueca, prompte serà una realitat. L'11 de desembre, al Centre Cultural Bernat i Baldoví, 300 famílies, en una assemblea convocada amb eixa intenció, votaran la incorporació del centre al projecte de Comunitat d'Aprenentatge i s'hauran compromés a millorar, entre tots i totes, la qualitat educativa del centre. Amb esta cerimònia de consens democràtic el CEIP s'haurà convertit a Sueca en un centre educatiu pioner i en un referent per a la resta de la comarca, juntament amb altres centres educatius públics que ja són Comunitats d'Aprenentatge, com per exemple el <a href="http://utopiadream.info/ca/2013/05/27/el-ceip-luis-vives-de-cullera-se-transforma-en-comunidad-de-aprendizaje/">CEIP Lluís Vives de Cullera</a>, conegut popularment com l'Escola Laica.<br />
En l'assemblea participarà <a href="http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&cad=rja&uact=8&ved=0CDAQtwIwAg&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DYwJU8r5KKdI&ei=KfCCVJDJK4L5aNP6gNgE&usg=AFQjCNEyAzAFxy6b-RhtFGbNUoOf0dK_aA&sig2=vUT-tktrDvjFDdyPLFlK7Q&bvm=bv.80642063,d.d2s">Marta Soler Gallart</a>, doctora per la Universitat de Harvard i directora del <a href="http://creaub.info/cat/">CREA</a> de la Universitat de Barcelona que parlarà sobre "Les Comunitats d'Aprenentatge: Escoles que s'atreveixen a somiar".<br />
També és una excel·lent notícia per a l'ensenyament en valencià, perquè els centres educatius que estan portant endavant programes d'ensenyament en valencià des de la publicació de la LUEV sempre s'han mostrat pedagògicament inquiets, sempre buscant la millor metodologia didàctica, sempre cultivant l'empatia constructiva amb l'AMPA. S'ha de saber que el CEIP Carrasquer de Sueca no ha faltat ni a una sola convocatòria de les <a href="http://www.gentdetrobada.org/">Trobades de Centres de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera</a> i que la ciutat de Sueca ja ha exercit dues vegades d'amfitriona de la Trobada, l'última al 2007.<br />
El trànsit a convertir-se en Comunitat d'Aprenentatge ha estat un procés que ha anat carregant-se d'intencionalitat i de significat a mesura que passaven el mesos. Es tracta d'un model i un projecte d'educació inclusiva en què es faciliten les eines i els àmbits de participació de tota la comunitat escolar, i fins i tot de persones alienes, en els processos d'aprenentatge. <br />
Els motius que originen l'assumpció d'este model de gestió dels centres en són molts i molt variats, i satisfan les expectatives que els propis centres educatius es plantejaven, fins i tot les mancances que estos mateixos centres educatius percebien.<br />
En paraules de <a href="http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&cad=rja&uact=8&ved=0CFEQtwIwBg&url=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DRs7_XSNKehA&ei=A_GCVK6UDJPkatz-gvgL&usg=AFQjCNEQ-vldfWjnGjQ08JykBElSdcuHZw&sig2=Seq9-bKY0MZr2vy_dwiYBw&bvm=bv.80642063,d.d2s">Ramon Flecha</a> "les Comunitats d'Aprenentatge són una alternativa solidària, educativa i participativa. Un model en que el professorat reconeix que pot ser el dipositari únic dels sabers i de la informació. Es tracta també d'un model que es planteja que l'alumnat no necessita sols coneixements, sinó també recursos per a gestionar-los. Perquè cal ensenyar a seleccionar i a analitzar críticament els volums d'informació existents".<br />
Ramon Flecha és catedràtic de Sociologia i Doctor Honoris Causa per la
Universitat West Timisoara. Les seues aportacions han contribuït a
diferents àmbits de la sociologia, dedicant-se a concretar teories i
pràctiques que superen les desigualtats socials. Va participar en la <a href="http://blogs.laveupv.com/ajuntaveu-blog/blog/4788/viii-jornades-socioeducatives-celebrades-a-sueca">VIII Jornades Socioeducatives de Sueca de 2014</a>, que debatien precisament el tema de les "Comunitats d’Aprenentatge i el dret a l’educació de totes i tots".<br />
La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera desitja a la comunitat educativa del CEIP Carrasquer de Sueca que l'assemblea de famílies de l'11 de desembre es convertisca en una festa i els millors ànims per a la seua travessia cap a la consolidació de la seua Comunitat d'Aprenentatge. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-63518140819606154722014-11-26T12:22:00.001-08:002014-11-28T07:10:40.632-08:00La política d'excessos de la Sra. Consellera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4z0NHn2N147H0TMvJxAOnJhIgtdU2jTP3JXv2cdpRMqOYFO2XJ0mDBgJqW_eg9u872F7SqQjem0iLVg2X6u3WuNF-L1CGJsknRk2Sw3MwRm3Uqrzrax_yI-0Aj8UOSdXFbDrwXWdvDkI/s1600/cartell_consulta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4z0NHn2N147H0TMvJxAOnJhIgtdU2jTP3JXv2cdpRMqOYFO2XJ0mDBgJqW_eg9u872F7SqQjem0iLVg2X6u3WuNF-L1CGJsknRk2Sw3MwRm3Uqrzrax_yI-0Aj8UOSdXFbDrwXWdvDkI/s1600/cartell_consulta.jpg" height="400" width="282" /></a></div>
S'acosten les eleccions autonòmica i locals i els nervis dels polítics amb càrrecs de responsabilitat van crispant-se més i més a mesura que les campanyes van prenent forma. De fet, ja estem en campanya. La Sra. Consellera d'Educació, Mª José Català, almenys ja ho està, i ho demostra que des de la Conselleria no paren d'eixir a la llum, pels mitjans de comunicació, desficacis que no tenen nom perquè són merament focs d'artifici amb la pólvora mullada.<br />
El fet és que Mª José Català, la nostra Consellera d'Educació, ha afirmat que pensa castellanitzar les línies d'ensenyament en valencià amb la introducció d'una assignatura més en castellà. Ho ordena la LOMQE, diu. Ignora, o fa el paperot, que als programes d'ensenyament en valencià l'alumnat ix coneixent a la perfecció les dues llengües oficials. Ho assegura l'Institut Valencià de Qualitat Educativa i ho va deixar ben clar Àxel Blanch i Martorell, l'alumne discapacitat de l'IES Joan Fuster de Sueca a qui esta mateixa Consellera li negava un educador a temps complet, en atendre en perfecte castellà i valencià el remolí de mitjans de comunicació d'àmbit autonòmic i estatal que li demanaven la seua opinió. Vaja quina cosa! Són capaços d'eixa exhibició de bilingüisme els alumnes d'ensenyament monolingüe? Amb tota sinceritat, jo crec que no.<br />
A banda d'això, la senyora Consellera d'Educació pren una altra iniciativa política personal i carrega amb tota la seua artilleria contra les mares i pares, les comunitats educatives, els claustres, els consells escolars i els Ajuntaments d'aquells pobles que fa temps, prop de 30 anys, optaren pel valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament. "Pobrets, deu pensar ella, cal traure'ls del seu error!" I planteja realitzar una consulta per preguntar-los quina llengua vehicular prefereixen, quin model educatiu és el que més els agrada. Però vosté què ha fet fins ara per generalitzar, promocionar i garantir els programes d'ensenyament en valencià quan, per calendari, s'iniciava cada curs la campanya de matriculació? Com ha explicat el plurilingüisme que nosaltres estem aplicant 30 anys per mitjà dels programes d'ensenyament bilingüe? No ha fet res de res. Ni vosté ni els seus predecessors en el càrrec.<br />
Esta actual política d'excessos de la Sra. Consellera està motivada no solament per la proximitat de la campanya electoral sinó per la intenció secreta de revifar el conflicte lingüístic que ja havíem enterrat; un període amarg, de fel, destructiu i políticament desmesurat, histriònic. De passada, també desitja intoxicar la convivència escolar i, com no podia ser d'una altra manera, ocultar sota una capa ben grossa de falsedats, manipulacions i arguments antiquats els bons resultats dels programes d'ensenyament en valencià que funcionen des de fa 30 anys, no sols en l'àmbit acadèmic sinó aportant beneficis incontestables més enllà de les parets de les aules, al teixit social immediat.<br />
Deixe de buscar-nos les pessigolles, d'inventar-se fantasmes i pel·lícules de sèrie B, perquè els ciutadans aspiren a viure en un país normalitzat, amb dues llengües oficials, sense ensurts de política ficció i governats per polítics, d'un o altre signe o color, que tinguen el trellat, l'audàcia i el coneixement suficient per a portar-nos a un futur de progrés.<br />
Deixe's de romanços, no pretenga convéncer-nos que si considera un defecte genètic parlar en valencià, que nosaltres hagem de compartir amb vosté este sentiment d'autoodi vers la nostra llengua i la nostra cultura.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-30710924032753646122014-07-02T12:31:00.000-07:002014-07-02T12:31:02.877-07:008 milions després d'abaixar la persiana<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos01.elmundo.es/assets/multimedia/imagenes/2014/06/28/14039680930668.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos01.elmundo.es/assets/multimedia/imagenes/2014/06/28/14039680930668.jpg" height="207" width="320" /></a></div>
Dissabte passat, el nostre president Fabra es va reunir amb Ximo Pérez, president de l'Associació de Productors Audiovisuals Valencians, per informar-lo que ha decidit destinar una ajuda institucional, 8 milions per a ser més precisos, per rehabilitar el sector audiovisual valencià, durant 2014 i 2015. Els representants del sector audiovisual valencià han calculat que este gest polític podria crear entre 1.200 i 1.300 llocs de treball directes.<br />
El cas és que el president Fabra, després d'abaixar la persiana de RTVV d'una forma tan sobtada, intransigent i traumàtica ara pretén usar unes simples tirites per aplicar-les a una mutilació estripada i lleja que va despertar fa uns mesos la indignació de la societat valenciana, horroritzada davant el fet consumat d'haver perdut un mitjà de comunicació públic, tan vertebrador del nostre país.<br />
No deu ser una coincidència aleatòria que la ILP per refundar RTVV, esta vegada al 100% en valencià, d'intenció plural i allunyada de qualsevol corruptela política, haja aconseguit reunir ja 45.000 firmes, de les 50.000 necessàries per a presentar-la al parlament valencià. <br />
Tampoc no deu ser una alegre coincidència la proximitat de les eleccions autonòmiques i locals, amb un PP valencià acorralat pels escàndols de corrupció política, de malversació de diners públics i de demostrada incompetència, en un país o territori intervingut per Madrid, a l'arbitri del ja pagarem si podem del ministre Montoro.<br />
És un fet rellevant que el govern valencià, presidit per Alberto Fabra, haja demanat a la Televisió Española un temps de connexió de 2 hores per tal d'emetre una escaleta de programes semblant al que existia a Canal 9. Amb esta estratègia, i després d'haver perdut la màquina de guanyar eleccions que era la RTVV, el PP valencià recuperaria, amb diners públics, dels nostres impostos, un mitjà de comunicació des del qual poder continuar manipulant la informació política i, sobretot, un instrument a la seua mida per esborrar i fer oblidar a la ciutadania tots els desgavells i desastres que ha provocat una gestió capritxosa, faraònica i dilapidadora de recursos públics. Paga la pena participar en la jugada amb esta perspectiva?<br />
Ximo Pérez va insistir a la reunió que la franja de connexió de la Televisió Española haurà de ser transitòria i temporal i que l'objectiu és la recuperació de la RTVV pública, amb un model de funcionament radicalment diferent al que hi havia abans del tancament. Cal tindre present que els valencians i les valencianes, a fi de disposar d'unes hores d'emissió més de TVE hem de llogar més espai a una televisió pública de tots els espanyols, un plantejament molt allunyat al que es practica a Catalunya i a altres comunitats autonòmiques. Eixe és el nostre pes a Madrid i la consistència del poder valencià a la capital del regne d'Espanya?<br />
Hem de fugir, però, de la temptació de fer massa jocs de paraules o de trivialitzar les expectatives reals quan el sector audiovisual valencià a hores d'ara es troba en una situació agònica que pot accelerar la seua desaparició, i un sector així tardaria un bon grapat d'anys a regenerar-se i a recuperar les condicions mínimes per a prestar serveis a un nou mitjà. Quines condicions empresarials i professionals haurien d'inspirar la participació del sector audiovisual valencià en este aventura? Coincideixen el marc de condicions empresarials i professionals amb les motivacions polítiques d'un partit desesperat que ha perdut en les darreres eleccions europees prop de mig milió de vots? gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-17627964944935802362014-04-15T06:42:00.002-07:002014-04-15T11:21:12.603-07:00Unes reflexions, sense sospesar les paraules<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.riberaexpress.es/wp-content/uploads/2014/04/IMG_9382-1024x682.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.riberaexpress.es/wp-content/uploads/2014/04/IMG_9382-1024x682.jpg" height="213" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La solta de coloms és un acte habitual i simbòlic</td></tr>
</tbody></table>
Tot i que encara ressonen la música de dolçaina i tabal, les rialles enceses d'alegria dels xiquets i xiquetes que participaven en algun dels 114 tallers i els aplaudiments entusiastes dels assistents a l'extraordinària actuació del nostre paisà Dani Miquel, m'agradaria fer unes reflexions en veu alta i sense amidar les paraules, ni el seu calibre, ni la seua transcendència contextual ni la seua interpretació ecumènica.<br />
<br />
Primer que res, conveniar amb totes i tots que fou una Trobada magnífica, hi hagué molta festa, la gent s'ho va passar de meravella i va viure un altre any una experiència global d'una infinitat de catadures difícil de catalogar. Vam viure una experiència intel·lectual, en trobar-nos amb gent que coincideix en la interpretació i les estratègies que han d'inspirar la defensa del valencià, dels programes d'ensenyament i el paper que ha de jugar la nostra llengua en l'àmbit social, cultural i polític.<br />
<br />
Vam viure una experiència emocional, sentimental, en sentir-nos arrossegats per emocions i sentiments semblants als prop de 25.000 persones que van assistir a la 29 Trobada, des de tots els punts de la Ribera i, fins i tot, d'altres comarques. No es tractava d'emocions i sentiments exaltats, sinó que t'omplien el cos de serenor i de relax. En este sentit, jo, personalment, vaig observar que, en general, la gent estava molt relaxada i espremia cada minut de Trobada com qui trau el suc a una fruita deliciosa i refrescant.<br />
<br />
Després del 6 d'abril, del dia de la 29 Trobada de Corbera, cal preguntar-se si esta experiència global i compartida es queda en un no-res o es trasllada a les comunitats educatives de la comarca per seguir impulsant l'escola de volem, la gestió que volem, la cultura participativa que volem, els projectes que s'han de dur endavant com a necessaris, l'educació de qualitat... Des de l'òptica de l'esperit de les Trobades que ha niat en nosaltres, com si carregàrem les piles d'eixe energia sense intoxicar encara que fan funcionar les organitzacions horitzontals, assembleàries i democràtiques.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-45671658289291447762014-02-23T11:46:00.000-08:002014-02-23T11:48:47.348-08:00Les noves tecnologies<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://api.ning.com/files/B3DP14eDw-dYlPT5vVUs3bSCpNdJmhC*LclIRza-j*-thZ38aVbNpHxTzzW0AzeTNQiPC0L7EJ-SXfEi1b1aZ9kb-c1OwLVj/unentretants_header.jpg?width=925&height=149&xn_auth=no&type=jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://api.ning.com/files/B3DP14eDw-dYlPT5vVUs3bSCpNdJmhC*LclIRza-j*-thZ38aVbNpHxTzzW0AzeTNQiPC0L7EJ-SXfEi1b1aZ9kb-c1OwLVj/unentretants_header.jpg?width=925&height=149&xn_auth=no&type=jpeg" height="51" width="320" /></a></div>
Dissabte participàrem en una reunió d'<a href="http://1entretants.ning.com/">1Entretants</a>, la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià. Tinguérem ocasió de ser testimonis de l'organització de les pròximes jornades de l'entitat, que celebraran el proper dia 21 i 22 de març. Va quedar demostrat que amb gent escollida i uns quants recursos es poden fer grans coses, com difondre la cultura TIC. "Però si ja estem immersos en les noves tecnologies, direu. Feia falta que una entitat en fera de difusió?". En efecte, estem envoltats per les noves tecnologies, però cal fer-les servir per a coses diferents a l'ús que els dóna el sistema. Cal crear, millorar la comunicació, convertir-les en eines d'aprenentatge, transformar-les en generadores d'idees, en estímuls, en vehicles on viatgen projectes, en motius d'igualtat, en impulsos de progrés, en els fonaments de la globalització positiva...<br />
<br />
Després raonàrem de obrir un camí de col·laboració entre 1Entretants i Escola Valenciana, un projecte convergent que cal treballar més, arredonir i fer-lo viable. La participació directa a les Trobades podria ser una primera meta. Nosaltres suggerírem convertir la Trobada de la Ribera en l'experiència pilot. Una peça clau d'este trajecte són les comunitats educatives i ara que s'està parlant tant de les comunitats d'aprenentatge és el moment més apropiat per debatre quin paper li donem a les noves tecnologies en este nou cicle que s'obri. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-22724817118108749212014-02-08T12:36:00.002-08:002014-02-11T03:31:12.801-08:00Una polèmica falsa i desgastada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTIOjXwQPlMEMUZw7cQo_CR_UAtXRijuR5mX-L9-w5ugiXm6_Mq" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTIOjXwQPlMEMUZw7cQo_CR_UAtXRijuR5mX-L9-w5ugiXm6_Mq" /></a></div>
Novament, alguns representants polítics del partit que ens governa des de fa 18 anys es trauen de la mànega la recurrent polèmica, ja antiga i desgastada, de la unitat de la llengua. L'excusa, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I una altra vegada, als bars, tertúlies al voltant d'una picadeta, i altres llocs d'intens trànsit quotidià, les opinions van i vénen -s'entrecreuen, diria jo-; unes de descriptives i d'altres de contingut més verinós, però totes carregades d'un halo de cansament i, fins i tot, de fàstic. La qüestió a què ens referim per milionèsima vegada està passada de rosca.<br />
Hi hagué una època més fresca que ens exaltàvem, que les venes del coll se'ns unflaven, entusiasmats per atrinxerar-nos contra allò o això altre, però al nostre país ja han succeït massa coses i estem farts de cortines de fum i de jugar a intentar mossegar la carlota que penja d'un cordell i que balanceja d'un pal, perquè és una trampa a què ja ens hem acostumat.<br />
A més a més, estes discussions solien acabar en no res, ser una tempesta d'estiu i deixaven una evident amargor de confrontació encesa -com unes brases que cremaven i que tardaven a consumir-se- entre els tertulians.<br />
Els castellanoparlants, però, no hi tenen este problema. De nord a sud de la península i més enllà de la mar que ens separa d'Amèrica llatina algú posa en dubte la unitat de l'espanyol? Algú es dedica a debatre la seua normativa homogeneïtzadora? Crec que no ho fa ningú,<br />
El que hem de celebrar, i fer festa grossa, és la riquesa i la diversitat de la nostra llengua, un tresor del qual ens hem sentir orgullosos i del qual hem de tindre cura, perquè és un patrimoni vastíssim i enormement valuós.<br />
Aquells amb més predisposició a desenterrar antics conflictes per revifar autoodis haurien de pensar que eixa època ja ha passat i que en la societat de la informació i del coneixement -i en este món nostre tan globalitzat, per a bé o per a mal- d'una deformitat d'emocions contradictòries no es poden traure grans idees constructives, i menys a la lona política.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-25244882423764804032014-02-01T12:23:00.000-08:002014-02-02T11:03:36.731-08:00L'educació com més va, pitjor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.archivoelectoral.org/archivo/img/educacio%20publica%20o%20negociCAT_cayo%20lara_iu_generales%20espanya%202011.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.archivoelectoral.org/archivo/img/educacio%20publica%20o%20negociCAT_cayo%20lara_iu_generales%20espanya%202011.jpg" height="180" width="320" /></a></div>
L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros. <br />
Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix.<br />
El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions?<br />
Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arriba a la quota més alta de manipulació en afirmar que els centres educatius públics, que desenvolupen projectes d'igualtat de gènere, obliguen els xiquets a pixar assentats a la tassa del vàter, per evitar que pixen drets i així no demostren la superioritat del penis. Quina barbaritat! Els cervell grisos neoliberals cada vegada fan més punta al llapis de l'enginy.gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-84707497290903499182014-01-10T11:19:00.000-08:002014-01-19T12:43:28.157-08:00Què en fem, del patrimoni comarcal?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH7mXchx331SaWe5A5d0qMRDKYWDKdf5EUPfz-CexMGuNe29YymuWmEfDKXapMqUEfICRPhrkV2xd_7DWvlZWx_yXK_ppRsoDi0uZ7dfaI5anSFjCjJfA2YZC9_CWlOUwlXhcYD_sVmbrB/s1600/montroi.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH7mXchx331SaWe5A5d0qMRDKYWDKdf5EUPfz-CexMGuNe29YymuWmEfDKXapMqUEfICRPhrkV2xd_7DWvlZWx_yXK_ppRsoDi0uZ7dfaI5anSFjCjJfA2YZC9_CWlOUwlXhcYD_sVmbrB/s1600/montroi.jpg" height="210" width="320" /></a></div>
Fa pocs dies <a href="http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.levante-emv.com/comarcas/2014/01/10/desprendimientos-torre-arabe-amenazan-zonas/1067086.html%3Futm_medium%3Drss&prev=/search%3Fq%3Dtorre%2B%25C3%25A0rab%2Bde%2Bmontroi%26client%3Dfirefox-a%26hs%3DLDO%26rls%3Dorg.mozilla:ca:official">la premsa escrita</a> alertava dels despreniments a la torre àrab de Montroi. Es tractava d'una notícia que pot passar desapercebuda per a aquelles persones que busquen informacions de més pes o d'una repercussió de major impacte. Però es tractava d'una notícia periodística d'un succeït que pot representar alguna mena de perill per a les edificacions pròximes a la zona dels despreniments, una amenaça, real o no, a valorar pels tècnics corresponents.<br />
També es tractava d'una notícia referida al patrimoni monumental i paisatgístic del poble de Montroi i, per extensió, de la comarca de la Ribera que ens convida a preguntar-nos per l'estat d'aquest patrimoni, per les mesures de conservació i per altres circumstàncies que tenen relació amb la gestió d'aquest patrimoni.<br />
La veritat és que cada poble i ciutat de la nostra comarca està acostumat a veure el seu patrimoni, tant arquitectònic com paisatgístic, com, potser, ecològic, arqueològic, etc, i a ignorar el dels altres, però una visió de conjunt també ens fa preguntar-nos si es troba ben administrat, si s'ha inventariat com es degut, per quantificar-lo i qualificar-lo.<br />
Qui ha d'assumir la responsabilitat d'aquesta tasca? Qui ha de facilitar els mitjans perquè es faça?<br />
Però un aspecte més important que totes aquestes qüestions és que el nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic, monumental o entològic és un pou de coneixements, de vivències. És un catàleg de coneixements i vivències força útil per als centres educatius, perquè es poden convertir en recursos didàctics a l'abast de la mà, sense produir, per conéixer-los, una gran despesa. És, a més, un reclam turístic de primer ordre, que els ajuntaments podríen aprofitar, en un context d'oferta turística sostenible. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-85626899458095708932014-01-04T11:48:00.001-08:002014-01-04T11:48:20.400-08:00Un ajust escolar imprevisible<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cpanejas.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/img/aulainfantil1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cpanejas.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/img/aulainfantil1.JPG" height="212" width="320" /></a></div>
<u><i>Quadern de bitàcola, 4/01/2014</i></u><br />
Per a qui desconega el procediment, l'ajust escolar és una iniciativa administrativa realitzada per la Conselleria d'Educació per reestructurar el nombre d'unitats escolars i les plantilles de professorat i de personal no docent dels centres educatius públics. Es fa públic abans del Nadal, en forma d'esborrany, i convoca un termini -enguany, a correcuita fins el 2 de gener- perquè les comunitats educatives presenten les seues al·legacions en contra, a la defensiva, tant si es veuen afectades com ignorades. Com que el pes de la normativa juga a favor de l'administració és realment complicat mantindre la cohesió d'un projecte educatiu de centre en circumstàncies de demanda d'escolarització adversa.<br />
Cal tindre en compte també que aquests darrers ajustos escolars han estat condicionats per la nova ordre de plantilles de 2013 i per l'exigència d'adaptar-se als nous criteris sobre ràtios, dictats pel Ministeri d'Educació de Wert, el juliol del 2012. Tant és així que es suprimiran 256 llocs de treball, el que provocarà inestabilitat al si dels equips professionals i molta precarietat laboral, els quals s'afegiran al 900 llocs de treball anteriors, arran de la publicació de l'Ordre.<br />
L'ajust escolar és, en termes reals, una reestructuració a la baixa - i si és una millora, és de caràcter temporal, revisable-, de la qual s'alimenten les empreses adjudicatàries de concerts econòmics amb l'administració, amb la consegüent pèrdua de recursos de part dels centres públics i una sobrecàrrega per a la gestió dels centres i del propi treball dels professionals i del personal no docent. L'afirmació del propi ministre Wert que arriba a dir que l'augment de les ràtios no significava una minva de la qualitat educativa, és una excusa cínica perquè en realitat és un retall pressupostari a l'ensenyament públic i una devaluació de l'educació pública.<br />
Per al curs que ve, 2014-2015, si es confirmen les expectatives de l'esborrany, el sistema d'educació pública perdrà 128 unitats d'educació infantil a tot el país, una xifra alarmant perquè en molts casos significarà l'extinció d'una línia sencera en molts centres.<br />
És preocupant, sobretot, als centres que apliquen programes d'ensenyament en valencià, ja que extirparia d'arrel la implantació d'aquets programes, fins a una nova revisió originada per canvis al flux d'escolarització, a les zones d'escolarització compartides amb l'oferta concertada.<br />
L'administració educativa, a través de les comissions d'escolarització, hauria d'analitzar aquest efecte dominó a la vista del nou procés d'implantació dels programes plurilingües. Qui garantirà l'estabilitat d'aquests nous programes trilingües i defensarà els drets lingüístics de l'alumnat escolaritzat?<br />
Sembla que les bones paraules de la consellera Català han donat pas a una praxis semblant al sudari de Penèlope. O siga, fer i desfer. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-58999644111480124202013-12-31T10:18:00.003-08:002014-01-01T05:08:10.692-08:00El paper de la cultura i l'educació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/05/wert-rient.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2013/05/wert-rient.jpg" height="179" width="320" /></a></div>
Quadern de bitàcola, dia cap d'any de 2013. <br />
En època de crisi és quan més s'hi evidencia el paper que els polítics, i per extensió els governs, atorguen a la cultura i a l'educació. Per als partits de dreta és un luxe que no ens podem permetre, per als partits progressistes és una eina per a construir el futur. La llei Wert aposta per la primera filosofia, una filosofia que impregna bona part de la societat civil, de la ciutadania. Al cap i a la fi, diu que qui tinga diners que es pague una bona educació, que es podrà pagar un consum acceptable de cultura. Al meua parer, res no s'ha fet en quatre dies, per això cal confiar en la cultura i en l'educació perquè es construesca a llarg termini una societat on faça goig viure. La dreta diu que no hi ha temps per a romanços, que no paga la pena, però la vertitat és que patim una societat que començà a construir-se -almenys des de la prespectiva de la història més recent- amb l'economia de l'estraperlo i la cultura política dels colpistes que provocaren una guerra civil. I això col·loca la qüestió a debatre en un blanc sobre negre. gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-36438376769529277182013-04-26T10:08:00.001-07:002013-04-26T10:08:19.804-07:00Adéu a les llibreries?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-EMegw_2Akdo/UXRMBBTnYxI/AAAAAAAABlc/5RINQIam5Kg/w335-h446/DSCN0238.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-EMegw_2Akdo/UXRMBBTnYxI/AAAAAAAABlc/5RINQIam5Kg/w335-h446/DSCN0238.JPG" width="239" /></a></div>
<u><i>La Veu del País Valencià, 23/04/2013</i></u><br /><br />Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres<br />—Joan Fuster<br /><br />En aquest món globalitzat que ens ha pertocat en sort, o en desgràcia, sembla que dóna el mateix ser carnisser que àngel o dimoni. Segurament molts dels possibles lectors no comprendran eixa comparació: ¿com pot posar-se en peu d’igualtat un botiguer que un àngel o dimoni?; es pot ser comerciant i angelical o diabòlic, però no és comparable un ofici amb una disposició anímica o moral; són coses diferents, i el que un venedor de llentilles siga un sant no vol dir que tots els tenders ho siguen o al contrari. Són categories distintes.<br /><br />Eixe axioma l’acceptem vosté, jo i potser molta més gent però certs dirigents socials i polítics han arribat a la conclusió que allò que els clàssics diuen esperit, ànima i intel.lecte és bescanviable amb les ungles, el pèl i la corfa. I amb el quilo de detergent o la mitja dotzena d’ous poden els llibres conjuminar-se innocentment. Les ments pensants, d’una economia engreixadora d’uns pocs i incivil per a la majoria, han posat en circulació la mala nova que els llibres i les botifarres són productes equivalents i tenen que comercialitzar-se amb mesures iguals.<br /><br />Un, no sé si per un cert romanticisme caduc però que a mí em sembla el més natural del món, pensa que una cosa és la culturalització gràcies als llibres i tota una altra l’alimentació o neteja física. I no solament són espais diferents sinò ben sovint contraposats. En bona lògica comercial l’empleat d’un comerç de queviures (siga gran o menuda superfície) haurà de tractar el client amb eficient rapidesa. Una llibreria és sobre tot un lloc d’encontre on parlar de novetats editorials, on t’assabenten de les noves corrents literàries, on la conversació atemperada és l’habitual i, evidentment, on s’adquireixen llibres. Res de més diferent que la prestesa dels comerços i la ponderació de les llibreries.<br /><br /><br /><br />Per principi els comerços (i ací sí singularment les grans superfícies) jugaran amb la totalitat dels seus productes per aconseguir una venda rendible. El descompte de les galetes es compensarà amb el major cost del sabó, l’oferta en el detergent anirà unida al preu escandallat de les sabates. Si en aquest comerç el llibre entra com un producte més, sens dubte, s’endinsarà en el paquet global de l’oferta comercial i no serà estrany vore’l convertit en una torna del quilo de prunes o del pantaló vaquer.<br /><br />Però encara que la vessant mercantil tinga la seua transcendència (en realitat està a l’orige del problema) n’hi ha una altra que va unida a l’específica funció del llibre. Les llibreries no solament són un lloc de venda puntual o reglada oficialescament. No fa massa anys allí podiem trobar aquelles publicacions que el règim franquista prohibia o que la hipòcrita moral censurava i, ara mateix, trobarem volums que mai no vorem exposats a cap prestatgeria dels Pryca o Mercadona dels nostres caps de setmana o a la xarcuteria de vora casa. ¿Serà en les botigues a l’ús on podrem aconseguir eixes edicions, que obviament no produiran dividends substanciosos, si les llibreries desapareixen en perdre el producte més peculiar del seu tràfic?.<br /><br />Potser que el món del llibre, tot des dels escriptors als llibreters passant per editors i distribuïdors, tinga que adaptar-se a les noves realitats comercials i tecnològiques així com a unes noves formes de vida que demanden un accés als productes diferent que en temps passats, però en qualsevol cas barrejar un intermediari cultural amb un intermediari mercantil, sense més, és un greu error que caldrà pagar, econòmicament i socialment, en terminis ben pròxims. ¿Si guillotinem les llibreries, demà mateix, que farem per acostar la lectura, sobre suport paper o de qualsevol altra mena, i els coneixements als ciutadans?. ¿Pagar campanyes d’extensió lectora de les quals només un lector passiu i desinformat podrà eixir-ne?. ¿O el que es pretén és que els llibres i els coneixements vagen arraconant-se junt als vestits de l’àvia a l’andana polsosa?.<br /><br />Des del mateix moment del naixement de l’invent de Gutenberg els autèntics detentadors de poder han mirat amb mals ulls un artilugi que transmitia fàcilment i democràticament els coneixements. Les guerres del XV europeu, i totes les demés, tenien entre els seus objectius monopolitzar l’efecte que la lletra escrita podia suposar. Ara, en un temps i un espai on les violències són més sibil.lines, també sembla que volen propiciar l’ensorrament d’aquells llocs on el llibre és vehicle de instrospecció intel.ligent i sedimentació cívica. No sé si ho conseguiran, però vosté i jo no podem consentir que desapareguen les llibreries perque en eixe supòsit vosté i jo hauríem perdut un dels indrets culturals més importants i una de les portes que ens permet l’accés a la llibertat.<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6693396876167667051.post-38328466069500571762013-04-02T08:52:00.001-07:002013-04-26T10:10:10.287-07:00Lo de l’article neutre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.fragmenta.cat/images/101713/large_news_image.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://www.fragmenta.cat/images/101713/large_news_image.jpg" width="320" /></a></div>
<b>Ignasi Moreta</b><br />
<br />
<u><i>El Núvol, 22/03/2013</i></u><br />
<br />
<i><span style="font-size: large;">Hi ha problemes lingüístics creats per la interferència d’una llengua veïna. N’hi ha de creats per la ignorància o la desídia dels mitjans de comunicació, dels docents i de la població en general. I n’hi ha de creats per la normativa. El lo neutre és un exemple claríssim de problema creat per la normativa. Vegem-ho.</span></i><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Abans de la normativa</span><br />
<br />
L’article masculí i neutre tenien, en el català prenormatiu, la forma plena lo i la forma contracta l (aquesta última era usada en contacte amb vocal, abans o després de l’article). En plural, les formes respectives eren los i ls (en aquest últim cas, en contacte amb vocal únicament amb l’article posposat a la vocal). Més tard, les formes l i ls adoptaran les formes gràfiques el i els, respectivament.<br />
<br />
L’any 1909, Joan Maragall publica Elogi de la poesia (Bartomeu Baixarias, Barcelona, 1909), un text en prosa en què l’article lo apareix sovint, però sempre com a article neutre (mai com a article masculí). L’ortografia catalana normativa encara no existeix (es publicarà l’any 1913). L’any 1909, doncs, molts escriptors han bandejat el lo com a article masculí però el conserven com a neutre. Transcric a continuació alguns exemples d’aquest ús procedents d’aquest text maragallià de 1909:<br />
<br />
a. en tot lo que consent la llur naturalesa terrenal<br />
<br />
b. m’apodero destrament d’ella per lo que em cal<br />
<br />
c. i jo mateix, i lo que hi represento<br />
<br />
d. el cel per lo gran i blau i clar<br />
<br />
e. Tot lo que he dit és del poeta i de la poesia ideals.<br />
<br />
f. que és lo més oposat a la seva naturalesa intuïtiva<br />
<br />
g. que és lo més perillós per lo que s’assembla exteriorment a la inspiració poètica, essent-li lo més enemic<br />
<br />
h. L’epopeia, el drama, l’oda, la sàtira i tantes altres menes d’obres de lo que se’n diu literatura<br />
<br />
i. I és això, lo impensat, la llei de la poesia.<br />
<br />
j. en la intenció del Dante foren potser lo principal de la seva obra i el seu tema<br />
<br />
k. Mes d’aital obra ¿què n’és lo immortal, què n’és lo sempre fort i veritable, què n’és lo viu i lo actiu avui i sempre més?<br />
<br />
l. ¿Què us penseu que és lo que en la Divina Comèdia salva molt de lo que fóra tot malmès per la fredor d’intencions extrapoètiques?<br />
<br />
m. i això és lo nou llavores<br />
<br />
n. lo únic que es logra amb això és enterbolir-la<br />
<br />
o. animat per l’interès de l’acció, que és també lo rudimentari de la vida (l’esforç en si) i per tant lo més proporcionat al sentit confós de la massa<br />
<br />
p. Comença l’interès viu de l’acció humana; no el pur interès per la forma, que és lo artístic, sinó per la forma animada d’una acció externa.<br />
<br />
<br />
<br />
Hi insisteixo: Maragall publica aquest text abans de la fixació de la normativa, i espontàniament bandeja el lo masculí i adopta el lo neutre o abstractiu. Crec que no es pot continuar insistint en la interferència del castellà com allò que explicaria l’establiment de la distinció de dos usos del lo: un com a article masculí, en desús, i un altre com a article neutre o abstractiu. Abans de l’establiment de la normativa els escriptors ja fan, espontàniament, aquesta distinció: abandonen un lo, el masculí, però en mantenen l’altre, el neutre o abstractiu. N’he donat un cas concret de l’any 1909, però els exemples podrien multiplicar-se.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">La normativa soluciona un problema i en crea un altre</span><br />
<br />
Fabra va decidir bandejar la forma plena de l’article, tant en singular com en plural (lo i los), i va donar plena carta de naturalesa als articles el i els, que en feien la funció. La proposta, no cal dir-ho, ha fet fortuna: avui, els que no som tortosins diem i escrivim el llapis i els amics, i ens hauríem de fer autèntica violència per dir lo llapis i los amics. El sistema ha funcionat perquè no feia sinó recollir una tendència espontània en l’evolució de la llengua. Però va quedar, ¡ai!, un àmbit en què l’invent no funcionava: l’ús neutre de l’article. Els parlants ja havien substituït de manera prou espontània els usos masculins de lo i los per el i els, però aquells mateixos parlants es van trobar normativament desemparats pel fet que hi havia un ús de lo i los que, en canvi, no havien pas abandonat: el neutre. Això només ens mostra un fet: quan la normativa dóna carta de naturalesa a la intuïció dels parlants, és acceptada; quan s’oposa a aquesta mateixa intuïció, fracassa. Tota gramàtica normativa s’ha de construir sobre una gramàtica descriptiva. Primer ve l’ús; després, la norma. En el cas de l’article neutre s’ha volgut actuar a l’inrevés: primer hi ha hagut la norma, però l’ús, cent anys després, encara no l’ha acompanyat. ¿No ho hauríem de repensar?<br />
<br />
A més a més, cal constatar que la norma, en aquest punt, gairebé no ha estat discutida. S’han omplert pàgines i pàgines sobre l’ús dels signes interrogatius i exclamatius inicials, o sobre la normativa de per i per a, o sobre els pronoms febles, o sobre tantes altres controvèrsies lingüístiques. En canvi, el lo no ha estat gaire qüestionat pels lingüistes. I, amb tot, l’ús diari en qualsevol registre lingüístic demostra que la normativa no ha estat assimilada. ¿Potser perquè no pot ser assimilada, perquè no recull el geni de la llengua?<br />
<br />
Existeix un minuciós estudi de Mar Batlle titulat «A propòsit de l’article neutre» on es tracta aquesta qüestió molt detalladament. Batlle qüestiona, amb sòlids arguments, que l’ús neutre de l’article lo sigui degut a una interferència castellana. I no s’està d’afirmar: «El divorci que actualment hi ha entre l’ús de l’article neutre en els registres orals i espontanis i la condemna que en fa la normativa és la prova més tangible de la insuficiència de la normativa que el condemna. Perquè a més de no proporcionar en molts casos una solució que convenci el parlant a deixar el lo, fomenta la sintaxi castellanitzant amb la recomanació de la simple substitució de l’article neutre per la forma el. D’aquesta manera es generen tot un conjunt de frases sintàcticament ben castellanes, però considerades correctes perquè presenten la commutació del lo per el/allò/això.» (Mar Batlle, «A propòsit de l’article neutre», Llengua & Literatura, núm. 11, 2000, p. 349; els subratllats són meus.)<br />
<br />
<span style="font-size: large;">La meva experiència com a corrector i editor</span><br />
<br />
Durant els últims sis anys, la meva tasca com a editor d’una cinquantena de llibres en català dels àmbits filosòfic, antropològic, teològic o d’altres disciplines anàlogues, m’ha fet topar molt sovint amb una dificultat insalvable: la necessitat de fer ús de l’article neutre, sobretot davant d’adjectiu (però no exclusivament).<br />
<br />
Hi ha dues obres clàssiques de la fenomenologia de les religions en què aquest problema apareix ja en el títol: Das Heilige, de Rudolf Otto, i Das Heilige und das Profane, de Mircea Eliade. Totes dues obres van ser publicades originàriament en alemany, tot i que l’obra d’Eliade va ser escrita en francès.<br />
<br />
Evidentment, en alemany la forma das davant d’adjectiu no ofereix cap mena de problema. Das és la forma neutra d’un article que disposa de tres formes: der (masculí), die (femení) i das (neutre). En francès no existeix una forma neutra de l’article definit, però la forma masculina en fa la funció. D’aquesta manera, Le sacré i Le sacré et le profane són les versions franceses dels títols d’Otto i Eliade, i cap d’aquestes formes no causa estranyesa en el lector en llengua francesa. L’italià i el portuguès estan en la mateixa situació: Il sacro i Il sacro e il profano en italià, i O sagrado i O sagrado e o profano en portuguès, és com s’han traduït les obres d’Otto i Eliade: el lector italià, el portuguès i el francès no experimenten cap incomoditat amb l’ús de l’article determinat davant d’adjectiu. El castellà ha traduït aquestes dues obres d’aquesta manera: Lo santo i Lo sagrado y lo profano. La traducció de Heilige per santo i no pas per sagrado és discutible, però farà més transparent la dificultat que tenim en català. Però el que ara ens interessa és que el castellà disposa, com l’alemany (tot i que en fa un ús diferent), d’un article neutre: lo.<br />
<br />
Que la proscripció normativa del lo s’ha imposat en tots els registres escrits és un fet incontestable. Els correctors rarament hem de corregir l’ús del lo en els textos dels autors, tot i que sí que ens toca corregir sovint les alternatives que els autors mateixos han donat a l’ús d’aquesta partícula. Perquè si és cert que rarament escrivim lo, també ho és que, oralment, no hem deixat mai de fer-lo servir. «Lo més bonic és l’alarma dels burgesos», escrivia Maragall al seu amic Anton Roura en comentar-li el primer Primer de Maig celebrat a Espanya, l’any 1890. Avui, espontàniament tots ho diríem igual però ho escriuríem de manera diferent: «El més bonic és l’alarma dels burgesos.» Amb aquesta esmena, ¿hi guanyem alguna cosa? ¿És realment més genuïna la forma «el més bonic» que «lo més bonic»?<br />
<br />
Tornem, però, a les obres d’Otto i Eliade. Otto escriu Das Heilige. El terme Heilige el podem traduir per ‘sagrat’ o per ‘sant’. En el primer cas, molts optarien per El sagrat, El que és sagrat, Allò que és sagrat i *Allò sagrat. Aquesta última forma és clarament aberrant, motivada pel rebuig pel lo però infinitament pitjor (si és que l’article lo és realment rebutjable). Una cerca a Google de la forma «allò sagrat» dóna 29.400 resultats: és una xifra molt alta (tenint en compte que l’expressió només pot aparèixer en contextos especialitzats i en boca de persones cultes) que ens dóna la mesura de fins a quin punt la interdicció del lo genera una ultracorrecció aberrant i malauradament molt estesa. Cap catalanoparlant no diu, espontàniament, «allò sagrat»; no és una forma genuïna, sinó una lamentable ultracorrecció que revela, però, l’existència d’un problema: el que diem espontàniament (lo sagrat) «no ens ho deixen dir», i les alternatives «correctes» —el sagrat, el que és sagrat, allò que és sagrat— resulten problemàtiques. ¿Per què?<br />
<br />
El que és sagrat i Allò que és sagrat són formes problemàtiques perquè resulten artificioses i atempten contra el principi d’economia del llenguatge. Ens calen tres paraules per dir el que les altres llengües (l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà) poden dir, amb tota naturalitat, amb una de sola. La segona forma (Allò que és sagrat), a més, treu a la primera (El que és sagrat) la poca espontaneïtat que encara pogués tenir. Hi ha qui proposaria altres alternatives, encara més problemàtiques en aquest cas: La cosa sagrada, Les coses sagrades, La idea de sagrat o La sacralitat. En resum: si volem respectar l’actual marc normatiu sembla evident que l’opció menys dolenta és El sagrat.<br />
<br />
¿Però què passa si optem per traduir Heilige per ‘sant’, com s’ha fet en castellà? Aleshores, el problema encara és més greu, perquè El sant no funciona de cap de les maneres, com sap qualsevol catalanoparlant que tingui un mínim de sensibilitat lingüística. ¿Per què El sagrat pot passar, i El sant no? Un filòsof amb una alta sensibilitat lingüística em deia que era una qüestió «d’oïda»: El sant «no sona gens bé, no funciona». Potser és una argumentació poc científica, però respon a una percepció real (i gosaria dir que l’oïda, quan és ben afinada, constitueix un indicador lingüístic de primer ordre). Però hi ha més: sant també l’utilitzem com a substantiu, i amb un article definit al davant el podem confondre amb el substantiu. El mateix que ens passaria si traduïssim Lo barroco d’Eugeni d’Ors per El barroc.<br />
<br />
Més exemples: Jacques Lacan parla abundosament de «le symbolique, l’imaginaire et le réel». ¿Què pot fer l’esforçat traductor català del psicoanalista francès? ¿Traduirà per «el simbòlic, l’imaginari i el real»? Probablement, perquè parlar d’«el que és simbòlic, el que és imaginari i el que és real» suposa una pèrdua massa gran respecte a la força que té l’original francès. Si són termes que apareixen reiteradament en un text, l’artificiositat de la fórmula «el que és» pot acabar resultant insofrible, i no diguem si optéssim per la fórmula «allò que és». Ara bé: si som honestos haurem de reconèixer que «el simbòlic, l’imaginari i el real» no és una bona solució, sinó tan sols la solució menys dolenta en l’actual marc normatiu. És a dir: ens resignem a «el simbòlic, l’imaginari i el real», però de fet aquestes formes són fruit d’una substitució, atès que, espontàniament, el que hauríem dit és «lo simbòlic, lo imaginari i lo real».<br />
<br />
Xavier Melloni és un assagista català que es mou entre l’antropologia, la filosofia de la religió i la teologia, uns camps que exigeixen sovint l’ús de l’article neutre. Molts dels seus llibres s’han publicat en castellà i en català, simultàniament o amb pocs mesos de diferència. Un dels seus llibres es titulava, en castellà, El Uno en lo Múltiple. En català van resoldre el problema substituint l’adjectiu per un substantiu que aparentment significa el mateix (multiplicitat), cosa que, a la pràctica, significava eludir el problema, no pas resoldre’l. Tots sabem que la multiplicitat no significa el mateix que lo múltiple, i sobretot que no té la mateixa força. Però amb la multiplicitat es respectava el marc normatiu. El Uno en lo Múltiple va esdevenir, doncs, L’U en la Multiplicitat. La normativa catalana va obligar a fixar en aquesta llengua un títol amb menys força que el castellà.<br />
<br />
El mateix (¿lo mateix?) li va passar a Melloni amb Vislumbres de lo Real. En català l’autor va optar per Escletxes de Realitat. Deixem de banda el canvi de Vislumbres per Escletxes, que no és cap traducció sinó un canvi de sentit (la traducció seria Besllums). El problema rau a «lo Real», evidentment. L’autor hauria pogut optar per Escletxes del Real, Escletxes del que és Real, Escletxes d’allò que és Real. No cal insistir en l’artificiositat de les tres opcions. ¿Solució? Eludir el problema fent la mateixa operació d’abans: substituir l’adjectiu per un substantiu amb menys força. Resultat: Escletxes de Realitat. Novament el nostre marc normatiu ens va privar d’un títol que hagués tingut sens dubte molta més força: Escletxes de lo Real. Vaig ser l’editor d’Escletxes de Realitat: l’autor ja ens va donar el problema resolt (eludit) i en aquell moment (el llibre va aparèixer el maig del 2007) no ho vaig qüestionar. Avui, però, em pregunto si va ser un encert convertir «lo Real» en «Realitat».<br />
<br />
I un últim exemple: cada cop que, corregint textos, topo amb l’expressió «l’important» («L’important és que vinguis», «L’important és que resolguem el problema»), m’adono que la normativa ha creat un problema. Els correctors acostumen a deixar passar aquesta expressió, sigui perquè s’hi han acostumat, sigui perquè no hi troben alternatives. Jo, però, bandejo la forma sistemàticament, al preu si cal de retocar la frase sencera, perquè crec que «l’important» no és (no pot ser) una forma genuïnament catalana. Això no ho hem dit mai. El que hem dit sempre és, indubtablement, «lo important».<br />
<br />
Torno al punt de partida. Els que treballem amb textos filosòfics en llengua catalana tenim, en aquest punt, un autèntic problema. Però no és un problema lingüístic, sinó normatiu: el problema l’ha creat la normativa en tractar de proscriure un ús real i genuí de l’article neutre lo. Els deixebles d’Eusebi Colomer recorden que, a les seves classes d’història de la filosofia moderna i contemporània, es mostrava indignat pel fet que s’hagués suprimit l’article lo en català, ja que això dificultava enormement l’expressió en català de la reflexió filosòfica i posava molts problemes a la traducció de bons textos filosòfics estrangers. També el filòsof Raimon Panikkar havia expressat reiteradament, fins i tot per escrit, la seva contrarietat per aquest punt de la normativa. Em consten també les dificultats que han tingut filòsofs catalans d’alta consciència lingüística com Pere Lluís Font i Josep-Maria Terricabras davant aquest problema endimoniat. Estic convençut que una enquesta entre filòsofs catalans faria aflorar un amplíssim consens en l’enuig per la proscripció normativa de l’article neutre lo.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">L’observació del fenomen a la premsa</span><br />
<br />
Des del meu punt de vista, Manuel Cuyàs és un dels periodistes catalans en actiu que escriu un català millor. El llegeixo sovint, especialment per poder fruir —i aprendre— del seu català genuí, viu, segur. I, tanmateix, en un article de Manuel Cuyàs hi vaig poder llegir: «El fonamental és que ens paguin, el fonamental és que cobrem.» (El Punt Avui, 2-5-11) Voldria creure que Cuyàs no va escriure això (que l’esguerro és d’un anònim corrector i, potser millor, d’un becari fent pràctiques a la redacció del diari). Perquè en català no hem dit mai «el fonamental és que…». Aquesta forma és completament aliena al geni de la llengua, tant com «l’important» que assenyalava més amunt. El problema és que es fa difícil dir-ho bé respectant l’actual marc normatiu. Perquè dir-ho bé, desenganyem-nos, significa dir «Lo fonamental és que ens paguin», però aleshores quedem fora del paraigua normatiu, que deixarà passar aberracions com «el fonamental» o tractarà de convèncer-nos de la bondat de formes com «el que és fonalmental és que ens paguin, el que és fonamental és que cobrem», o com «allò que és fonamental…», o fins i tot ens dirà que hem de canviar completament la construcció i dir que «el que cal és que ens paguin».<br />
<br />
Un altre escriptor català amb alta consciència lingüística, Joan-Francesc Mira, escrivia a El Temps (ell o el corrector d’El Temps aleshores, Jordi Badia): «El senyor Duran […] afirmà públicament que allò “lògic” seria configurar un estat espanyol amb autonomia per a “les tres comunitats històriques”.» (Joan Francesc Mira, «Cafè per a pocs», El Temps, 24-7-2012, p. 66.) Fixem-nos-hi bé: «allò lògic» signat per Mira, corregit per Badia (o equip) i publicat a El Temps. Això és el que hauria de combatre la normativa, i no pas «lo lògic», que és el que, amb bona lògica, hauria hagut d’escriure Joan-Francesc Mira en aquest context.<br />
<br />
Una altra perla, també d’El Temps: «Quan es va signar el tracat dels Pirineus, […] els comerciants feien el de sempre —el comerç de la sal va continuar— però, de sobte, amb una frontera al mig.» (Àlex Milián, «Vells camins, nous contrabandistes», El Temps, 31-7-2012, p. 16.) És evident què volia escriure l’autor: «feien lo de sempre». Però el mateix autor per autocensura, o el corrector de torn per ignorància, va perpetrar aquest aberrant «feien el de sempre». Però ja ho sé: em diran que el corrector hagués hagut d’optar per «feien el que havien fet sempre» o «feien allò que havien fet sempre» (¡o «feien com de costum»!). Sí, sempre podem girar la frase, sempre podem dir les coses d’una manera diferent, i fins i tot sempre podem no dir-les, i així ens estalviem el problema. Però el que cal no és pas eludir els problemes, sinó resoldre’ls.<br />
<br />
Un altre exemple, aquest cop d’El Punt Avui i sota la signatura d’un llicenciat en filologia catalana: «El darrer exemple ètnic ve del coronel franquista Francisco Alamán, el qual em dedica bona part d’un article on parla dels “malnacidos charnegos separatistas”, entre els quals em compta. […] He de reconèixer que té raó en el de “charnego separatista”, però no pas en el de “malnacido”.» (Josep Lluís Carod-Rovira, «Dos models de nació», El Punt Avui, 30-9-2012.») A mi, perdonin, aquest ús d’«el de» m’esfereeix. Això no és català: com a mínim, no és el català que parlaven els meus avis ni el que parlo jo. Tampoc no hauria de ser el català d’un filòleg. Confio que l’esguerro sigui obra també d’un becari del departament d’edició de l’il·lustre diari.<br />
<br />
Però dels mals exemples no se n’escapa ningú, ni tan sols el nostre diari oficial. Diu el DOGC: «La persona beneficiària ha de presentar […] el resguard de la garantia per un import determinat a la resolució en funció del previst a la base 8.» (DOGC, núm. 6073, 23-2-2012, p. 8610.) Alguns diran: fàcil, haurien d’haver posat «d’allò previst». Provem-ho: «El tipus d’interès aplicable per al període vinent li serà comunicat segons allò indicat a la clàusula de revisió.» (Comunicació bancària a l’autor, 7-9-2012.) L’amable lector farà bé de rellegir aquesta frase en veu alta: «allò indicat a la clàusula de revisió». ¿De debò que allò serveix per a aquests usos? ¿No seria més fàcil, més evident, més espontani, més genuí, més català, «lo indicat a la clàusula»? ¿No és el que (¿lo que?) tots diríem, si no tinguéssim una concepció policial del paper de la normativa?<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Una proposta a la Secció Filològica de l’IEC</span><br />
La Secció Filològica de l’IEC està fent conèixer els esborranys més avançats de la nova gramàtica normativa «per la voluntat de facilitar al màxim la interacció amb els professionals amb l’única finalitat de fer-los coneixedors dels treballs de la institució i afavorir aportacions de caràcter personal que contribueixin a millorar els textos». Responent a aquesta crida, el 17 de desembre del 2010 em vaig adreçar al Dr. Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, per proposar-li formalment una esmena al punt 13.1 de l’apartat «Morfologia flexiva» de la futura gramàtica normativa, punt en què es parla precisament de la qüestió que ens ocupa: «La morfologia dels articles». Aquest esborrany ens diu que l’article determinat té flexió de gènere i de nombre, cosa que dóna les formes el, la, els i les, amb les variants aglutinades i les variants salades. I una breu referència al lo en un cos de lletra més petit (que sembla indicar un caràcter més descriptiu que pròpiament normatiu): «Les formes masculines antigues lo i los es mantenen en la llengua general en certs contextos fossilitzats (tot lo món, tot lo dia, per lo senyal), i en alguns parlars nord-occidentals, en registres informals (lo pare, lo cotxe, los carrers, los pobles).» El lo aplega, doncs, tres característiques que acostumen a ser l’aval més clar de genuïnitat: 1) és antic; 2) és propi de parlars nord-occidentals (no és, doncs, cap castellanisme barceloní), i 3) és usat en registres informals (no és, doncs, cap cultisme artificiosament introduït). Però aquests usos, reconeguts per la gramàtica normativa, no abasten ni de bon tros la totalitat d’usos del lo. Badia i Margarit ja va observar el següent a la seva gramàtica descriptiva i normativa: «S’ha de reconèixer que, en el llenguatge corrent (modalitat oral), la forma lo és pràcticament universal en l’ús espontani de la llengua: no estranya ningú i ningú no s’hi sent estrany.» (Antoni M. Badia i Margarit, Gramàtica de la llengua catalana, Proa, Barcelona, 1995, p. 453.) Crec, doncs, que no és correcte afirmar que la forma lo només s’utilitza en contextos fossilitzats i en registres informals dels parlars nord-occidentals. I la Gramàtica del català contemporani deixa clar el contrast, en aquest punt, entre gramàtica descriptiva i gramàtica normativa: «Tot i la interdicció normativa, l’única realització viva de l’article lo en la llengua comuna és la que correspon a l’ús com a article neutre.» (Gramàtica del català contemporani, S.7.3.3b, p. 1473.)<br />
<br />
Entenc que una bona gramàtica normativa ha d’estar abonada per una bona gramàtica descriptiva, i que el seu encert es mesura també en l’acceptació popular que té. Cap d’aquestes dues condicions no es compleix en el cas que ens ocupa: ni les gramàtiques descriptives abonen la proscripció del lo, ni s’ha aconseguit que la proscripció arreli en l’ús espontani, malgrat que la norma no ha estat contestada (la discrepància de Moll ha passat força desapercebuda, i la d’Albert Pla Nualart és recent i no ha generat el debat que mereixeria).<br />
<br />
Tant Badia i Margarit com la Gramàtica del català contemporani tenen molt clar que l’ús de l’article neutre lo en català és molt estès i que no és pròpiament un castellanisme sinó un fruit natural de l’evolució de la llengua, probablement afavorit, això sí, per l’evolució paral·lela del castellà. Si això és el que ens dóna la gramàtica descriptiva, ¿què ha de fer la gramàtica normativa? ¿Dir que l’ús és erroni? ¿Establir que quan Maragall escrivia, l’any 1890, que «lo més bonic és l’alarma dels burgesos», ho escrivia malament? ¿Decidir que quan una persona culta diu espontàniament «lo del teu germà» (l’exemple és de Badia i Margarit), s’està equivocant?<br />
<br />
Aquestes i altres consideracions les vaig incloure en una carta de cinc pàgines adreçada a la màxima autoritat normativa en la meva llengua. Acabava el meu raonament amb aquest paràgraf: «Entenc que en aquest punt el marc normatiu no està avalat per l’ús genuí, i constato que un cop consolidada la normativització fabriana la proscripció del lo neutre, tot i no haver estat gaire contestada, no ha aconseguit excloure aquest article de l’ús espontani dels parlants. Afegim-hi el fet que les alternatives tenen, sovint, molts problemes, i que condueixen de facto a ultracorreccions aberrants. I tinc ben present que l’expressió filosòfica i científica en llengua catalana, ja prou dèbil històricament, es veu seriosament perjudicada en aquest punt. En conseqüència, goso demanar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el reconeixement de la forma lo de l’article determinat neutre en la gramàtica normativa i en les properes revisions del diccionari normatiu.»<br />
<br />
El Dr. Isidor Marí va contestar la meva carta el 2 de febrer del 2011. Confesso que esperava rebre una carta tipus i que, en canvi, vaig rebre una carta amb arguments. Marí em deia que havia comentat les meves consideracions amb altres membres de la Secció Filològica i que les tindrien en compte en els treballs de redacció de la gramàtica, però que no creia que «l’absència d’aquest element en el català culte i formal constitueixi una dificultat tan insalvable» com jo sostenia. Admetia (i crec que això ja és admetre molt, moltíssim) que «hi ha raons per a proposar-ne l’acceptació en el català col·loquial, però la seva incorporació al català culte formal —i sobretot en textos escrits— té poc suport. La proposta normativa que van fer Pompeu Fabra i l’IEC ha estat generalment adoptada i ha esdevingut avui una norma d’ús força consolidada. […] Avui aquest criteri no és únicament una norma gramatical de l’IEC, sinó una norma socialment assumida i implantada en els textos formals cultes.»<br />
<br />
D’altra banda, a la seva resposta (de dues pàgines) Isidor Marí s’estenia amb generositat en el problema que li havia plantejat entorn de les traduccions de Das Heilige und das Profane i Das Hailige, proposant per al primer cas El sagrat i el profà i suggerint, en el cas del segon, inspirar-nos en l’opció anglesa: The idea of the holy.<br />
<br />
Tot i no donar-me la raó, hi ha tres aspectes molt valuosos en la resposta de l’IEC. En primer lloc, el to i el fet mateix de la resposta: la carta d’Isidor Marí demostrava que l’IEC es prenia seriosament la meva proposta i, tot i no acceptar-la, hi entrava en diàleg en un to constructiu. Ho remarco, ho agraeixo i ho celebro, perquè és una actitud que honora l’Institut i el president de la seva Secció Filològica.<br />
<br />
En segon lloc, vaig valorar molt el concepte de normativa que destil·lava la carta d’Isidor Marí. Perquè una possible resposta seria dir: la normativa ha estat fixada per l’IEC, que en té les competències i que compta amb professionals competents, i vostè el que ha de fer és creure (en el sentit català del terme). En canvi, Marí en cap moment no va fer servir aquest argument d’autoritat. Al contrari: remarcava que la normativa era una proposta, i que si se li donava autoritat era perquè se l’havia guanyada, perquè socialment aquella proposta havia estat assumida. Però acceptava amb naturalitat el dret a la discrepància, també en aquesta matèria: «En darrer extrem, però, l’existència d’una norma lingüística socialment assumida no impedeix que un escriptor, un traductor o un editor adoptin una solució diferent, fent ús de la seva llibertat i la responsabilitat consegüent. Si vostè creu que ha d’introduir el lo neutre i vol exposar les raons per què ho fa, està en el seu dret de fer-ho. La nostra impressió és que una decisió així serà molt més difícil d’acceptar socialment que la traducció El sagrat i el profà.»<br />
<br />
I, en tercer lloc, vaig valorar que, implícitament, el Dr. Marí reconegués que la meva proposta probablement caldria prendre-la en consideració en l’àmbit del català oral no formal. Isidor Marí em deia que no considerava oportú canviar la normativa pel que fa a la llengua culta escrita, però sí que hi havia raons per prendre-la en consideració per a la llengua oral. Sense dir-m’ho explícitament, crec que se’n pot deduir fàcilment que en una propera revisió de la «Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana» caldria introduir el «lo» neutre en contextos orals, com s’hi va introduir el sigut, amb gran escàndol dels puristes. Podria ser un primer pas.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Conclusions</span><br />
<br />
Poc després d’aquesta correspondència amb Isidor Marí vaig publicar el llibre Das Heilige und das Profane, de Mircea Eliade, en català. Per a la traducció del títol vaig optar amb certa recança per El sagrat i el profà. No vaig optar per la dissidència lingüística per diversos motius. En primer lloc, perquè bons amics filòlegs coneixedors de les meves inquietuds em deien que de normativa n’hi ha d’haver una, no pas dues o tres, i que a l’hora de posar en circulació una forma gramaticalment «dissident» calia fer-ho amb la màxima responsabilitat i prudència. Tot i estar d’acord amb els meus arguments, m’aconsellaven «carregar-me de raons» abans d’emprendre un canvi d’aquesta magnitud.<br />
<br />
D’altra banda, sóc ben conscient que un canvi d’aquestes característiques requereix un estudi aprofundit de la qüestió, un estudi que, de moment, ningú no ha fet. El lo neutre té usos molt diversos en el català espontani, i probablement no tots mereixen la condonació de l’actual condemna normativa. I això, per tant, vol dir que ens caldrà filar molt prim. El sagrat i el profà, per exemple, presenta l’article neutre sota dues formes: en contacte amb vocal i sense aquest contacte. És possible que, en contacte amb vocal, la forma el sigui més encertada que la forma lo. Si això és així, ¿vol dir que la forma òptima d’aquest títol seria Lo sagrat i el profà, amb lo en el primer cas pel fet que no hi ha contacte amb vocal i el en el segon perquè sí que n’hi ha? ¿O en casos com aquest seria millor mantenir una sola forma, sigui El sagrat i el profà, sigui Lo sagrat i lo profà? ¿O potser caldria optar per El sagrat i el profà perquè, fet i fet, aquesta expressió ja s’ha consolidat, i en canvi caldria fer Lo sant i Lo barroc en els títols d’Otto i Ors respectivament, per raons eufòniques i d’amfibologia? I continuem filant prim: ¿per què ens plantegem Lo sagrat i el profà i no, en canvi, l’important? ¿Potser perquè podem substituir lo per el quan l’article segueix una vocal, però no quan la precedeix?<br />
<br />
És evident que aquesta mena de problemes requereix una bona fonamentació teòrica. D’aleshores ençà no m’ha estat possible emprendre un estudi a fons d’aquest tema (d’altra banda, jo no sóc lingüista), ni he vist que ningú l’hagi fet (tot i que l’estudi de Mar Batlle és remarcable i que per internet es poden trobar altres veus que reclamen fonamentadament la revisió de la qüestió). Jo puc ser agosarat, però no puc ni vull ser temerari. Sense un estudi científic clar de què cal acceptar i què no, la dissidència podria no passar de ser una frivolitat.<br />
<br />
D’altra banda, una acció d’aquesta mena requereix un cert consens. No és un petit editor en solitari qui pot donar el pas de posar en circulació el lo que tants trobem a faltar. Caldria que fossin unes quantes empreses les que ho adoptessin. Goso pensar que, si ens poséssim d’acord algunes editorials en català juntament amb alguns diaris (penso concretament en l’Ara, en El Punt Avui, en La Vanguardia i en El Periódico), podríem fer el pas sense fer el ridícul (¡l’últim que hem de fer, deia Tarradellas!).<br />
<br />
En definitiva: l’IEC ha d’acceptar explícitament el lo en contextos orals (demanar més, ara com ara, és demanar massa: tot arribarà); els lingüistes haurien d’emprendre estudis sòlids que ens permetessin destriar amb arguments científics de pes quins usos del lo neutre cal acceptar i quins no; i, fet això, uns quants editors, correctors, autors i traductors ens hauríem de posar d’acord per redimir els usos del lo que ho mereixen i emprar-los amb naturalitat; la benedicció de l’IEC serà el punt final de l’itinerari (les institucions sempre van darrere la societat, no pas davant). Som a les beceroles del procés, però si ens ho proposem, en dos o tres anys podríem fer passos de gegant. Depèn de nosaltres.<br />
<br />gent de trobadahttp://www.blogger.com/profile/14810210748509501668noreply@blogger.com1