L'espoleta de l'opció lingüística

Les “instruccions de 7/04/09, de la DG d’Ordenació i Centres Docents per al desplegament i l’aplicació de l’Ordre de 27/04/07, sobre admissió d’alumnes” ha aconseguit ficar la por a la pell als centres educatius que desenvolupen la modalitat lingüística d'ensenyament en valencià. La introducció d'una casella d'opció lingüística en la sol•licitud de matrícula per a xiquets i xiquetes d'Educació Infantil de 3 anys i les instruccions sobre què fer en els casos en què se sol•licite una modalitat lingüística diferent a la del centre, significa un crit d'alerta del risc que puguen córrer els PEV i els PIL.
Si es confirma aquesta casuística a curt termini, havent vacants i en atenció als requeriments dels pares, es podran formar grups escolars de modalitats lingüístiques diferents compartint un mateix espai escolar. Aquests grups, en un hipotètic escenari virtual, serien el cap de platja per a futurs canvis de modalitats en altres nivells i centres educatius, com expliquen sòbriament les al•ludides Instruccions. Amb el temps, una reduïda i dispersa demanda haurà minat la llarga i fecunda experiència dels programes d'ensenyament en valencià a les comunitats educatives on ha fructificat per decisió democràtica, amb el consens de tots els sectors implicats.
En aquest sentit, l'apartat d'aquestes Instruccions que més atempta contra la cohesió i supervivència dels programes d'ensenyament en valencià i, curiosament, contra el concepte nítid de vacant en un centre educatiu amb aquesta modalitat lingüística és el d). Aquest apartat aclareix que “en el cas que no hi haja vacants de la modalitat lingüística sol•licitada en la zona d’influència, l’Administració educativa (...) estudiarà la possibilitat d’atendre la dita demanda, en la zona d’influència o en una altra zona de la localitat, d’acord amb la planificació educativa”. Sembla un travallengua de Groucho Marx. En poques paraules, que s'intentarà col•locar la peça del puzle encara que no encaixe amb el tipus de vacant generada pel centre educatiu. No és ciència ficció, ja està passant.