El passat 23 de juny, representants de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera es desplaçaren fins a Sueca per fer lliurament d'un dels premis de la rifa de la 25ena Trobada de Manuel. La beneficiària fou Anna Mª Soler Rodríguez, mestra del CEIP Cervantes de Sueca que apareix a la foto amb un somriure d'orella a orella. Enhorabona, Anna.
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 28 de juny del 2010
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, de la qual forma part Escola Valenciana acaba de presentar un manifest als centres educatius sota el títol "Sí a l’ensenyament en valencià, garantia de plurilingüisme"
Escola Valenciana llança una pregunta a la Conselleria d’Educació: per què quan s’avalua el nostre sistema educatiu sempre trauen millors resultats els alumnes que estudien en valencià (PEV/PIL)?
ESCOLA VALENCIANA CONSIDERA QUE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ TORNA A SITUAR EL VALENCIÀ EN EL CENTRE DE LA TRIFULCA EDUCATIVA
El suposat informe que la Conselleria d’Educació ha difós sobre l’Avaluació General de Diagnòstic feta a 4at de Primària pel Ministeri d’Educació amb resultats negatius per a l’educació al País Valencià demostra els postulats d’Escola Valenciana: el programa d’ensenyament monolingüe en castellà (PIP) no garanteix el bon aprenentatge de les dues llengües oficials, és a dir, el bilingüisme educatiu, ja que una vegada més es demostra que tenir només la llengua i el Coneixement del Medi en valencià no garanteix que l’alumnat que estudia PIP domine la llengua pròpia.
Per tant l’alumnat que estudia en castellà està en inferioritat de competències lingüístiques i oportunitats que els que estudien en programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL). Aquests últims dominen el valencià i el castellà i tenen moltes més facilitats d’aprendre d’altres llengües, per tant, caminen de manera ferma cap al plurilingüisme. Tots els estudis que ha fet l’Institut Valencià de Qualitat Educativa i que mai publica l’actual Conselleria d’Educació així ho constaten.
La Conselleria d’Educació argumenta que els criteris d’avaluació del Coneixement del Medi que s’han fet a l’Avaluació del Ministeri d’Educació no tenen en compte que hi ha alumnat que estudia (PIP), ensenyament en castellà, i que per tant té un plus de dificultat alhora d’obtindre bons resultats en aquesta matèria, perquè no dominen bé la llengua en què s’imparteix: “d’aquesta manera es demostra que l’alumnat que estudia PIP sense enriquir necessita tindre més assignatures en valencià i compensar amb el castellà des dels primers cursos per tal que dominen les dues llengües de manera equitativa i això no els passa, mentre que l’alumnat que estudia en valencià no té aquest tipus de problemes”.
Escola Valenciana considera que ja va sent hora que la Conselleria d’Educació llance un bon programa d’ensenyament plurilingüe que tinga com a base d’aprenentatge el valencià i garantesca el domini del castellà i altres llengües com l’anglés. L’entitat ja li va presentar el curs passat a Font de Mora el Pla per l’Escola Plurilingüe amb totes les mesures pedagògiques que calen per a dur aquest objectiu endavant: “la resposta per part del Consellera a hores d’ara és el silenci, la creació de suposades escoles angleses sense rigor pedagògic, la denegació d’obertura de noves línies en valencià demandades per les famílies, els retalls en l’assessoria de valencià i l’atac directe a la promoció de la nostra llengua en tots els àmbits d’ús”.
Davant d’aquesta situació Escola Valenciana ha treballat amb els sindicats educatius i associacions que formen part de la Mesa de l’Ensenyament en Valencià en la redacció d’un manifest que defensa el valencià com a garantia de plurilingüisme i suposa, entre d’altres, al possible retall en valencià del PIP, que encara faria que aquest programa fora més monolingüe del que és ara mateix.
dijous, 17 de juny del 2010
INFORME DE MATRICULACIÓ A LES ESCOLES PER AL CURS 2010-2011
Diego Gómez, president d’Escola Valenciana: “Els responsables d’educació valencians pretenen confondre l’opinió pública assegurant que el valencià ja s’ha potenciat prou i ara toca l’anglés, el xinés o l’hindú. Són uns manipuladors perquè en una societat global, el terme plurilingüisme és sinònim d’estar oberts a aprendre com més llengües millor partint de la llengua pròpia, una de les nostres senyes d’identitat més valuoses, per tant ens oposem a la marginació del valencià i a l’establiment de programes monolingües basats en llengües no oficials”
LA DEMANDA DE VALENCIÀ DE LES FAMÍLIES ÉS DEL 61,2% MENTRE QUE L’OFERTA A LES ESCOLES BAIXA AL 33%
Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en programes d’ensenyament en valencià (PEV/PIL) perquè són l’única garantia de plurilingüisme. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011 que Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic aquest matí davant de la Conselleria d’Educació.
Escola Valenciana li ha fet arribar per registre aquest informe al conseller d’Educació Alejandro Font de Mora junt a una petició d’entrevista per tal de parlar sobre les estratègies de marginació de la nostra llengua que està duent a cap el màxim responsable d’educació com són: la paralització de l’obertura de noves línies d’ensenyament en valencià per al curs que ve; l’esborrany del decret que prohibirà incorporar progressivament el valencià als centres d’ensenyament monolingüe; la desaparició escandalosa d’assessories de valencià o els retalls pressupostaris a la promoció de la nostra llengua.
L’Informe que ha preparat l’entitat analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on es possible triar entre ensenyament en valencià o ensenyament en castellà.
S’han sondejat 230 escoles de 47 municipis de tot el País Valencià, la majoria amb poblacions de més de 40.000 habitants, però també inclou els municipis que abasta l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València (Horta Nord i Horta Sud).
Les poblacions testejades han estat:
Alacant, Alaquàs, Albalat dels Sorells, Albuixec, Alcoi, Aldaia, Almàssera, Alzira, Benidorm, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Burjassot, Calp, Castelló de la Plana, Catarroja, Dénia, El Puig, Elx, Foios, Gandia, Godella, la Pobla de Farnals, la Vila Joiosa, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Mutxamel, Ontinyent, Paterna, Petrer, Puçol, Rafelbunyol, Sagunt - el Port de Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vila –Real, Vall d’Uxó, Benifaraig, Xàbia i Xirivella.
De l’estudi s’extrau que els pares i mares trien en primera opció ensenyament en valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat. La xifra total és ben significativa: el 61,2% de les famílies que matriculen els fills de 3 anys per al curs 2010-2011 volen que estudien en valencià. Actualment dels 448.295 alumnes d’infantil i primària, 148.403 poden estudiar en valencià. No obstant, si la Conselleria d’Educació tinguera en compte l’opció lingüística triada pels pares i les mares hauria d’augmentar al doble l’oferta de places en Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV/PIL) i 125.953 alumnes més que els actuals podrien estudiar en valencià el curs que ve. La xifra d’alumnat en valencià a les escoles podria ascendir a 274.357 alumnes per al curs 2010-2011.
Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, “el Govern Valencià està vulnerant de forma molt greu el dret dels pares i les mares a triar quina opció lingüística d’ensenyament volen per als seus fills, ja que d’aquestes xifres s’extrau que automàticament a 3 de cada 10 famílies que demanen ensenyament en valencià se’ls denega una elecció tan democràtica i fonamental com és triar l’únic programa d’ensenyament que garanteix el domini de diverses llengües”.
La vulneració de drets amb noms i cognoms
LA DEMANDA DE VALENCIÀ DE LES FAMÍLIES ÉS DEL 61,2% MENTRE QUE L’OFERTA A LES ESCOLES BAIXA AL 33%
Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en programes d’ensenyament en valencià (PEV/PIL) perquè són l’única garantia de plurilingüisme. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011 que Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic aquest matí davant de la Conselleria d’Educació.
Escola Valenciana li ha fet arribar per registre aquest informe al conseller d’Educació Alejandro Font de Mora junt a una petició d’entrevista per tal de parlar sobre les estratègies de marginació de la nostra llengua que està duent a cap el màxim responsable d’educació com són: la paralització de l’obertura de noves línies d’ensenyament en valencià per al curs que ve; l’esborrany del decret que prohibirà incorporar progressivament el valencià als centres d’ensenyament monolingüe; la desaparició escandalosa d’assessories de valencià o els retalls pressupostaris a la promoció de la nostra llengua.
L’Informe que ha preparat l’entitat analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on es possible triar entre ensenyament en valencià o ensenyament en castellà.
S’han sondejat 230 escoles de 47 municipis de tot el País Valencià, la majoria amb poblacions de més de 40.000 habitants, però també inclou els municipis que abasta l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València (Horta Nord i Horta Sud).
Les poblacions testejades han estat:
Alacant, Alaquàs, Albalat dels Sorells, Albuixec, Alcoi, Aldaia, Almàssera, Alzira, Benidorm, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Burjassot, Calp, Castelló de la Plana, Catarroja, Dénia, El Puig, Elx, Foios, Gandia, Godella, la Pobla de Farnals, la Vila Joiosa, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Mutxamel, Ontinyent, Paterna, Petrer, Puçol, Rafelbunyol, Sagunt - el Port de Sagunt, Sant Vicent del Raspeig, Santa Pola, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vila –Real, Vall d’Uxó, Benifaraig, Xàbia i Xirivella.
De l’estudi s’extrau que els pares i mares trien en primera opció ensenyament en valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat. La xifra total és ben significativa: el 61,2% de les famílies que matriculen els fills de 3 anys per al curs 2010-2011 volen que estudien en valencià. Actualment dels 448.295 alumnes d’infantil i primària, 148.403 poden estudiar en valencià. No obstant, si la Conselleria d’Educació tinguera en compte l’opció lingüística triada pels pares i les mares hauria d’augmentar al doble l’oferta de places en Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV/PIL) i 125.953 alumnes més que els actuals podrien estudiar en valencià el curs que ve. La xifra d’alumnat en valencià a les escoles podria ascendir a 274.357 alumnes per al curs 2010-2011.
Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, “el Govern Valencià està vulnerant de forma molt greu el dret dels pares i les mares a triar quina opció lingüística d’ensenyament volen per als seus fills, ja que d’aquestes xifres s’extrau que automàticament a 3 de cada 10 famílies que demanen ensenyament en valencià se’ls denega una elecció tan democràtica i fonamental com és triar l’únic programa d’ensenyament que garanteix el domini de diverses llengües”.
La vulneració de drets amb noms i cognoms
Des que Escola Valenciana va encetar la 4a edició de la campanya “Obri la porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià”, s’han rebut centenars de consultes de pares i mares a l’Oficina de Drets Lingüístics pel fet que durant el període de matriculació o no s’ofertava ensenyament en valencià als centres que els pertoca matricular els fills de 3 anys o perquè veien que la demanda superava en molt l’oferta. Ara l’Oficina està tramitant recursos i queixes d’aquestes famílies dirigits a la Conselleria d’Educació.
Aquest són alguns dels exemples més habituals de pares i mares amb rostres, amb noms i cognoms i amb vivències directes del problema que suposa no ofertar suficients places d’ensenyament en valencià per a la demanda de la ciutadania:
Edmundo Martín, un pare d’un poble valencianoparlant
Edmundo viu a Albalat dels Sorells, una població de l’Horta Nord, de la zona valencianoparlant, amb una única escola pública, El Castell, que té una línia d’ensenyament en valencià i una altra d’ensenyament en castellà. La sorpresa d’Edmundo ha arribat ara que han eixit les llistes definitives de xiquets i xiquetes matriculats en infantil per al curs que ve i, malgrat que ell va marcar la creueta d’ensenyament en valencià, la seua filla i dos xiquets més s’han quedat fora de la unitat d’ensenyament en valencià perquè només hi ha 25 places per als 28 que havien triat aquesta opció. “Estic disposat a arribar al contenciós-administratiu perquè per a mi és molt important l’educació de la meua filla, que vull que siga en un centre públic i de qualitat, per això vull que aprenga des de l’inici a llegir i escriure en valencià i que simultàniament vaja aprenent castellà i anglés i ara per ara els únics programes que ho permeten són el PEV i el PIL, els de valencià, i com tots hauriem de ser ciutadans de primera, vull que el meu fill tinga aquesta oportunitat per dret”.
Mari Luz Requena, una mare del barri de Patraix de València
Les grans ciutats i especialment la de València són punts negres de l’ensenyament en valencià. Al barri de Patraix hi ha 3 escoles públiques que oferten alguna línia en valencià. Quan es va obrir el període de matriculació a principis de maig, Mari luz va anar a matricular el seu fill de tres anys a l’escola Eliseo Vidal i només va marcar la creueta de valencià com a única opció d’ensenyament que volia. El problema li va arribar quan van eixir les llistes definitives de xiquets i xiquetes que cursarien infantil de 3 anys en aquest centre. Van haver 49 sol•licituds de línia en valencià per a 25 places i 1 sola sol•licitud per a línia en castellà. “El primer que vaig pensar va ser que amb una situació com aquesta la Conselleria d’Educació de seguida reaccionaria i lògicament reconvertiria el PIP en ensenyament en valencià, però no, el meu fill no podrà estudiar en valencià i a més estudiarà en un programa monolingüe i en una escola que jo havia demanat com a 5ª opció, el López Rosat, què vos sembla? És just açò?” es pregunta Mari Luz.
Vicent Cardona, voler obrir una línia en valencià a la privada i no poder
És ben sabut per tothom i en anteriors ocasions ho ha denunciat Escola Valenciana, que la Conselleria d’Educació no té cap interés en establir alguna línia d’ensenyament en valencià als centres concertats i privats. Només 31 centres d’aquestes característiques oferten alguna línia d’ensenyament en valencià a tot el territori. Cal tenir en compte que hi ha 1733 centres públics i privats d’infantil i primària, o siga que el percentatge dels privats-concertats que oferten ensenyament en valencià és irrisori. “La Conselleria està demostrant que no només no promou l’ensenyament en valencià a la privada, sinó que ara, a més, lluita perquè alguns centres amb gent que creiem en aquest tipus d’ensenyament no puguem establir-lo”, comenta Vicent Cardona, responsable del col•legi sant Cristòfor Màrtir de Picassent, un centre que està en el punt de mira de la inspecció educativa, mentre que la mateixa inspecció fa la vista grossa als centres privats i concertats monolingües que no fan ni en valencià l’àrea de Coneixement del Medi, única asignatura que s’havia d’impartir en valencià a part de llengua, fins que entre en vigor el nou decret del PIP, que legalitzarà justament aquesta situació d’irregularitat per part de la Conselleria, que s’havia fet habitual durant els últims cursos.
Alguns dels punts negres de l’ensenyament en valencià al País valencià. Curs 2010-2011
Aldaia
Les 5 escoles on existeix l’opció de matricular en valencià estan saturades de demanda. Existeixen 165 places d’ensenyament en valencià en 3 anys i 231 sol•licituds per part de les famílies. 66 xiquets i xiquetes no podran estudiar en valencià. A una escola com Platero y yo només han hagut 76 sol•licituds per a 50 places.
Calp
5 escoles oferten 95 places d’ensenyament en valencià en 3 anys per a 103 sol•licituds. En casos com l’escola Gabriel Miró han hagut 41 sol•licutuds per a 25 places.
Elx
Continuen havent dificultats en centres com el “Clara Campoamor” amb 80 sol•licituds d’ensenyament en 3 anys per a 50 places.
Sagunt
Bona part dels problemes d’oferta de matriculació se centra en el Port de Sagunt amb exemples com el CEIP Maestro Tarazona on s’oferten 25 places per a 57 sol•licituds de places en ensenyament en valencià per a 3 anys.
Mislata
A 6 escoles s’oferten 196 places d’ensenyament en valencià i han sol•licitat plaça 222 famílies. És a dir que 26 xiquets i xiquetes es quedaran sense estudiar en valencià.
València
Un dels greus problemes de la ciutats València és que només 47 centres públics dels 95 existents oferten una línia d’ensenyament en valencià. En aquests 47 centres per suposat l’ensenyament en castellà també està garantit i el pares poden triar en primera opció quina de les dues llengües oficials volen com a llengua vehicular d’ensenyament per als fills. No obstant, els 48 centres públics restants de la ciutat oferten exclusivament el programa monolingüe en castellà. Respecte a l’ensenyament privat-concertat a la ciutat només 7 centres oferten alguna l’inia d’ensenyament en valencià junt a l’opció d’estudiar en monolingüe.
Aquesta situació provoca colapses a les línies en valencià dels centres públics de tots els districtes, mentre continuen sense obrir-se noves línies en valencià. És el cas repetit de l’escola Raquel Payà, que oferta únicament ensenyament en castellà i els pares reivindiquen que una de les dues unitats en castellà es reconvertesca a valencià perquè a la resta de centres del districte les línies en valencià estan colapsades. La Conselleria d’Educació porta dos cursos denegant la reconversió de la línia.
El mateix passa a barri de de Patraix. També al barri del Carme, on hi ha pocs centres públics i només 2 que oferten ensenyament en valencià, el Santa Teresa i el Cervantes. Aquest últim cada any ompli les places d’ensenyament en valencià i el primer, el Santa Teresa està colapsat, 32 sol•licituds per a 25 places, o siga que 7 xiquets I xiquetes estan abocats a estudiar en castellà I a més en un centre diferent.
La paralització de l’obertura de línies en valencià necessaries per a cobrir la demanda de places per al curs 2010-2011.
Si per al present curs la Conselleria va donar llum verda per obrir línies en valencià a 9 escoles de tot el territori ( Pedro Duque i San Grabriel a Alacant; Virrei Poveda a Petrer, la Patacona a Alboraia, el CRA de Dosaigües, Obispo Amigó de Massamagrell, Lluis Vives de Massanassa, Emili Lluch de Nàquera i Villar Palasí de Quart de Poblet), el panorama per al curs 2010-2011 es presenta malauradament negre.
Durant 2010, AMPES i equips directius de 42 escoles del País Valencià van demanar assessorament a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana sobre la Guia de l’Ensenyament Plurilingüe a les Escoles feta amb l’objectiu d’indicar tots els pasos administratius per a sol•licitar l’obertura de línies en valencià a la Conselleria d’Educació, donada la cada cop més habitual desinformació a la qual estan sotmesos els Consells Escolars per part de l’administració valenciana respecte a aquest tema. “Això suposa que moltes d’aquestes escoles que ens van sol•licitar assessorament directe i moltes d’altres que s’han descarregat la Guia des del nostre web hauran fet els tràmits pertinents aprovats en Consell Escolar i encara estaran esperant resposta de la Conselleria”, ha comentat el president d’Escola Valenciana.
El que sí que es pot constatar des d’Escola Valenciana és que enguany s’han denegat o no s’ha contestat les peticions almenys de 13 centres d’infantil i primària, que no podran obrir línies en valencià el curs 2010-2011. Els casos són: el sant Cristòfor Màrtir de Picassent; el 9 d’Octubre d’Alcàsser; el Palusie de Catarroja; l’Almasil de Mislata; l’Horta de Paiporta; el LLuis Vives de Silla; el Raquel Payá de València; el Rei en Jaume i el Ramon y Cajal de Xirivella; el Blasco Ibáñez, d’Alzira; l’Antonio Armelles de Castelló de la Plana; el Recaredo Centelles de la Vall d’Uxó; i el nº11 de Vila-Real.
La fal•làcia publicitària de les British Schools públiques: nous programes monolingües que frenen el plurilingüisme
Des de l’entitat Escola Valenciana es considera que l’educació valenciana del segle XXI ha de respondre a les necessitats de la societat valenciana del segle XXI, una societat diversa i oberta al món, on la competència lingüística en diverses llengües obri la porta a ciutadans i ciutadanes més competents en un món globalitzat. “És imprescindible que l’alumnat valencià domine la llengua anglesa, el tema està en que al plurilingüisme s’arriba des del bilingüisme, des del domini de les llengües oficials. Clar que volem anglés i molt, el que no volem són escoles públiques monolingües que només garanteixen la competència lingüistica de l’alumnat en anglés com és el cas dels 6 experiments publicitaris de Font de Mora. Creiem que l’alumnat lingüísticament ric és aquell que pot dominar diverses llengües partint del domini de la llengua pròpia. Les escoles en anglés no són plurilingües, les escoles en valencià si que ho són, que no ens mentesquen”, ha explicat Diego Gómez.
Des d’Escola Valenciana es constata a més que en alguna de les escoles on s’oferta ensenyament monolingüe en anglés també s’oferta una línia d’ensenyament de les clàssiques que podria ser o en castellà o en valencià. Doncs, bé, en tots els casos la Conselleria només ha permés l’obertura de línies monolingües en castellà com és el cas de la nova escola Nº11 de Vila-Real, on el curs 2010-2011 s’establirà una línia monolingüe en anglés i una altra en castellà malgrat que des del centre s’havia demanat que una de les dues fora ensenyament plurilingue en valencià.
divendres, 11 de juny del 2010
Escola Valenciana participa en el debat del sector audiovisual valencià davant la crisi de RTVV
Francesc Felipe, de l'oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana, participa, al Club Diario Levante, en el debat del sector audiovisual valencià davant la crisi de RTVV. En la targeta de l'acte trobareu la resta de participants i immediatament després de la invitació els plantejaments que emmarcaren les intervencions, també a mena de conclusions.
Estimat/da amic/ga:
Estimat/da amic/ga:
EL SÍNDIC DE GREUGES INICIA UNA INVESTIGACIÓ A LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ PER LES IRREGULARITATS DE L'ENSENYAMENT EN VALENCIÀ ALS INSTITUTS
Escola Valenciana va presentar l’1 de juny la campanya “A secundària tu tens la clau” i el mateix dia es va fer per registre d’entrada del Síndic una queixa general de la situació de l’ensenyament en valencià a secundària. A més, l’entitat està recollint centenars de queixes individuals que seran presentades també al Síndic a l’inici del curs 2010-2011. la Conselleria d’Educació també haurà de donar resposta a aquestes queixes.
La queixa general que ha presentat l’entitat especifica les xifres d’alumnes que han estudiat en valencià a l’escola i que han deixat de poder fer-ho per manca d’oferta a secundària. La queixa posa ènfasi en què curs rere curs es repeteix aquesta situació en una etapa de l’educació que, a més és obligatòria. A més, s’argumenta que: La Conselleria, com a Administració especialment encarregada de vetllar pels drets dels alumnes i de fer real i efectiu l’article sisè de l’Estatut, no ofereix ni planifica adequadament l’organització del personal ni dels recursos, per tal de possibilitar que els alumnes que venien d’estudiar en línies en valencià tinguen almenys l’opció de continuar, racionalment, amb el Programa d’Ensenyament escollit en Primària en el seu pas a la Secundària.
L’escrit també destaca un tema reincident com és la catalogació lingüística dels docents: Que l’actual normativa no preveu la catalogació lingüística de les places docents en Secundària a diferència del que ocorre en l’etapa de Primària. Això determina que, malgrat que formalment al 34 % dels centres s’ofereix l’Ensenyament Secundari Obligatori en Programa d’Ensenyament en Valencià, a la pràctica s’evidencien múltiples incidències i disfuncions. Ja que la normativa no garanteix que tot i haver escollit i aconseguit matricular-se en valencià, el professor/a impartisca efectivament la classe en aquesta llengua donat que no es troba catalogat lingüísticament el seu lloc de treball.
Campanya de queixes al Síndic de Greuges “A secundària, tu tens la clau”
Se centra en 4 models de queixa que els pares, les mares i els alumnes majors d’edat poden fer al Síndic de Greuges per tal que aquest organisme inicie ofici d’investigació de fets i actuacions a la Conselleria d’Educació sobre l’incompliment reiterat de l’aplicació de l’ensenyament en valencià als instituts.
Segons Àngel Martí, “aquesta mesura obligarà a la Conselleria a retre comptes a la societat valenciana sobre la política d’extermini de la llengua pròpia que està aplicant en l’àmbit educatiu, una política que ninguneja tots els estudis científics que s’han fet sobre la competència i aprenentatge de llengües, que conclouen que els programes d’ensenyament en valencià són els únics que garanteixen el domini de les dues llengúes oficials i facilita l’aprenentatge d’una tercera llengua com l’anglés. La Conselleria està atacant el plurilingües en pro del monolingüisme”.
Cada model de queixa fa refèrencia a una de les situacions habituals en què es troben els alumnes a l’hora de matricular-se a secundària:
Model queixa 01: està dirigida a pares i mares amb fills que no han pogut continuar l’ensenyament en valencià perquè el seu centre de primària consta adscrit a un centre de secundària que oferta només línia en castellà.
Model queixa 02: està dirigida a pares i mares amb fills que en passar a Educació Secundària Obligatòria no podrà continuar l’ensenyament en valencià malgrat que el seu centre de Primària consta adscrit a un centre de Secundària que oferta línia en valencià.
Model de queixa 03: aquest model és per a alumnes que ja estan matriculats en valencià al centre, però la majoria de classes no les reben en valencià per la manca de capacitació lingüística del professorat
Model dequeixa 04: aquest model és per a alumnes que han escollit matricular-se en valencià a l’institut però s’han quedat fora dels grups de línia en valencià perquè hi havia més demanda que oferta.
A partir de hui Escola Valenciana penjarà en l’espai web destinat a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’entitat (www.escolavalenciana.org/drets) els diferents models de queixa per tal que tothom se’ls puga descarregar. A més es podrà fer qualsevol consulta al respecte a través del telèfon 96 347 27 83.També es té previst repartir els models de queixa a instituts a través de les Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana.
2a mesura de la campanya: presentació de la Guia de l’ensenyament plurilingüe als instituts
A principis d’any, l’oficina de Drets Lingüístics i la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana van presentar la Guia de l’enseyament plurilingüe per a les escoles per a escoles i ara arriba la Guia de l’ensenyament plurilingüe als instituts per la bona acollida que ha tingut la primera entre la comunitat educativa, ja que molts AMPES i escoles l’han demanada i han aplicat les directrius per a establir ensenyament en valencià als centres, malgrat que la Conselleria d’Educació les està denegant sistemàticament.
La Guia per l’ensenyament plurilingüe als instituts resol tots els dubtes i la gran desinformació a què estan sotmesos els centres i els AMPES respecte al dret a l’ensenyament en valencià a secundària: des de com es poden elaborar els horaris de les assignatures per a planificar bé les línies en valencià, fins a quin és el nombre mínim d’alumnes per establir una línia en valencià, passant per quines són les estratègies que pot prendre l’equip directiu quan li arriba professorat sense capacitació que ha de donar classe en línies en valencià.
Aquesta guia posa en evidència un fet que és totalment desconegut: qualsevol institut pot establir línies d’ensenyament en valencià sense demanar permís a la Conselleria, simplement presentant la documentació adient. “Tot açò deixa en evidència que la Conselleria d’Educació s’ha desentés totalment dels programes d’ensenyament en valencià als instituts i ho deixa tot en mans de l’equip directiu, a més de posar tot tipus d’entrebancs al bon funcionament del centre”, ha explicat Àngel Martí.
Aquesta setmana Escola Valenciana enviarà informació sobre la guia a tots els instituts del País Valencià i també es podrà descarregar des de l’espai web destinat a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’entitat (www.escolavalenciana.org/drets)
dimarts, 8 de juny del 2010
Escola Valenciana i l’STEPV aconsegueixen que hui Alfonso Rus declare al jutjat nº2 de Xàtiva com a acusat per haver insultat i amenaçat el professorat en un acte del PP celebrat a Xàtiva l’any passat.
ESCOLA VALENCIANA I L’STEPV APORTEN PROVES PER A DEMOSTRAR QUE LES DECLARACIONS DE RUS ANAVEN DIRIGIDES AL PROFESSORAT VALENCIÀ
Aquest matí s’ha celebrat el judici al jutjat núm. 2 de Xàtiva on mestres i professors que són responsables comarcals de l’entitat Escola Valenciana, així com el sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEPV acusen el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, de falta d’injúries i amenaces per les declaracions que va fer a la primavera de 2009 atacant verbalment i insultant el professorat valencià.
Enmig d’una gran expectació, el judici ha durat quasi dues hores. Per part d’Escola Valenciana s’han presentat mestres denunciants de diverses comarques valencianes (el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida, el Baix Vinalopó, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat) encapçalats per Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i mestre a la Ribera, que a l’eixida del jutjat ha comentat: “el que hem fet ha estat donar-li una lliçó de democràcia al president de la Diputació de València perquè tots els mestres que hem estat hui al judici venim de bona part de les comarques valencianes i no només nosaltres ens hem sentit insultats, sinó que considerem que els insults van estar sempre dirigits al col·lectiu de mestres i professors que cada dia treballem per un ensenyament de qualitat al País Valencià”.
Per part de STEPV, Antoni Piera, membre del Secretariat Nacional del Sindicat, ha declarat en nom de l’organització, en tant que sindicat majoritari de l’ensenyament que va interposar denúncia en conéixer les declaracions de Rus.
Alfonso Rus ha afirmat que era la persona que havia emés aquests insults i a la pregunta del lletrat d’Escola valenciana: “considera apte per a la formació de l’opinió pública dir “gilipolles” als docents?” Ha contestat: “No”.
Des de l’acusació s’ha argumentat que els docents que han denunciat Alfonso Rus se sentien directament insultats perquè tots ells van participar el 25 d’Abril de 2009 a un acte al matí d’homenatge a la llengua i la identitat valenciana en Xàtiva i que duien una pancarta amb una fotografia del president Francisco Camps cap per avall. Per aquesta raó s’explica que les paraules: “Ixos que vullgueren posar-mos a mosaltros en el cap per avall, no anem a donar-los el gust, anem a rematar-los, anem a rematar-los”, que va dir Rus, anaven directament dirigides a ells i suposa atemorir un grup social, el del professorat.
Per la seua banda, l’advocat del president de la Diputació de València ha explicat que “la palabra gilipollas no es insultante como por ejemplo puede ser la palabra ladrón” y Alfonso Rus en la seua defensa ha dit que “poner a Paco Camps boca abajo, yo les diría que si es boca abajo, el significado es asesino”.
Per part de la defensa s’ha insistit molt en què les paraules del president de la Diputació de València anaven dirigides a tres professors que estaven davant del Palau de la Generalitat junt a un grup d’alumnes. Des d’Escola Valenciana es considera que aquesta argumentació està fora de lloc perquè “per a començar, entre la gent que protesta a un espai públic, com es reconeix qui són professors? porten algun traje que els identifique com a tals?”, han comentat fonts de l’entitat. Per a STEPV, Alfonso Rus ha tingut l’oportunitat de demanar disculpes públiques per aquestes declaracions, però en lloc d’això ha insistit en reafirmar-se durant el judici i va arribar a afegir, el passat 2 de maig de 2009, que “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”.
L’advocat que representa els mestres que formen part d’Escola Valenciana i el que representa l’STEPV han sol·licitat la condemna a Alfonso Rus a la pena d’una multa de 20 dies a raó de 100 euros per dia per la falta d’injúries i la indemnització de 50 euros a cada denunciant. També ha sol·licitat la multa de 20 dies en raó de 100 euros per dia per la falta d’amenaces i la indemnització de 50 euros per a cada denunciant. Segons el afectats, “si la sentència fora favorable i condemnara el president de la Diputació de València per a nosaltres ja és suficientment simbòlic perquè suposaria que Alfonso Rus haurà de medir les seues paraules en el futur i mostrar una mínima educació i respecte als ensenyants”.
La jutgessa té quinze dies per a dictaminar sentència però segons l’advocat d’Escola Valenciana, Miquel Badia, “la jutgessa també pot allargar el termini de temps i no sabem cert quan s’emetrà”.
Aquest matí s’ha celebrat el judici al jutjat núm. 2 de Xàtiva on mestres i professors que són responsables comarcals de l’entitat Escola Valenciana, així com el sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEPV acusen el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, de falta d’injúries i amenaces per les declaracions que va fer a la primavera de 2009 atacant verbalment i insultant el professorat valencià.
Enmig d’una gran expectació, el judici ha durat quasi dues hores. Per part d’Escola Valenciana s’han presentat mestres denunciants de diverses comarques valencianes (el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, la Costera, la Vall d’Albaida, el Baix Vinalopó, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat) encapçalats per Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i mestre a la Ribera, que a l’eixida del jutjat ha comentat: “el que hem fet ha estat donar-li una lliçó de democràcia al president de la Diputació de València perquè tots els mestres que hem estat hui al judici venim de bona part de les comarques valencianes i no només nosaltres ens hem sentit insultats, sinó que considerem que els insults van estar sempre dirigits al col·lectiu de mestres i professors que cada dia treballem per un ensenyament de qualitat al País Valencià”.
Per part de STEPV, Antoni Piera, membre del Secretariat Nacional del Sindicat, ha declarat en nom de l’organització, en tant que sindicat majoritari de l’ensenyament que va interposar denúncia en conéixer les declaracions de Rus.
Alfonso Rus ha afirmat que era la persona que havia emés aquests insults i a la pregunta del lletrat d’Escola valenciana: “considera apte per a la formació de l’opinió pública dir “gilipolles” als docents?” Ha contestat: “No”.
Des de l’acusació s’ha argumentat que els docents que han denunciat Alfonso Rus se sentien directament insultats perquè tots ells van participar el 25 d’Abril de 2009 a un acte al matí d’homenatge a la llengua i la identitat valenciana en Xàtiva i que duien una pancarta amb una fotografia del president Francisco Camps cap per avall. Per aquesta raó s’explica que les paraules: “Ixos que vullgueren posar-mos a mosaltros en el cap per avall, no anem a donar-los el gust, anem a rematar-los, anem a rematar-los”, que va dir Rus, anaven directament dirigides a ells i suposa atemorir un grup social, el del professorat.
Per la seua banda, l’advocat del president de la Diputació de València ha explicat que “la palabra gilipollas no es insultante como por ejemplo puede ser la palabra ladrón” y Alfonso Rus en la seua defensa ha dit que “poner a Paco Camps boca abajo, yo les diría que si es boca abajo, el significado es asesino”.
Per part de la defensa s’ha insistit molt en què les paraules del president de la Diputació de València anaven dirigides a tres professors que estaven davant del Palau de la Generalitat junt a un grup d’alumnes. Des d’Escola Valenciana es considera que aquesta argumentació està fora de lloc perquè “per a començar, entre la gent que protesta a un espai públic, com es reconeix qui són professors? porten algun traje que els identifique com a tals?”, han comentat fonts de l’entitat. Per a STEPV, Alfonso Rus ha tingut l’oportunitat de demanar disculpes públiques per aquestes declaracions, però en lloc d’això ha insistit en reafirmar-se durant el judici i va arribar a afegir, el passat 2 de maig de 2009, que “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”.
L’advocat que representa els mestres que formen part d’Escola Valenciana i el que representa l’STEPV han sol·licitat la condemna a Alfonso Rus a la pena d’una multa de 20 dies a raó de 100 euros per dia per la falta d’injúries i la indemnització de 50 euros a cada denunciant. També ha sol·licitat la multa de 20 dies en raó de 100 euros per dia per la falta d’amenaces i la indemnització de 50 euros per a cada denunciant. Segons el afectats, “si la sentència fora favorable i condemnara el president de la Diputació de València per a nosaltres ja és suficientment simbòlic perquè suposaria que Alfonso Rus haurà de medir les seues paraules en el futur i mostrar una mínima educació i respecte als ensenyants”.
La jutgessa té quinze dies per a dictaminar sentència però segons l’advocat d’Escola Valenciana, Miquel Badia, “la jutgessa també pot allargar el termini de temps i no sabem cert quan s’emetrà”.
dimarts, 1 de juny del 2010
ESCOLA VALENCIANA PRESENTA UNA CAMPANYA DE MESURES PER POTENCIAR L’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ ALS INSTITUTS
Diego Gómez, president d’Escola Valenciana: “la Conselleria d’Educació ha adoptat tot tipus de mesures per paralitzar l’ensenyament plurilingüe als instituts, intentant reduir al màxim les línies en valencià. Escola Valenciana, per donar resposta a la societat valenciana, aporta ara una sèrie de mesures dirigides als AMPES, al Consells Escolars, a les regidories d’Educació i als Consells Escolars Municipals per tal que entre tots i totes combatem la crisi del valencià a l’educació que està provocant el Govern valencià”. En aquest sentit Escola Valenciana exigeix una entrevista amb el conseller Alejandro Font de Mora per tal que explique quina és la planificació educativa que té en ment per al curs que ve tenint en compte aspectes com l’eesborrany de decret que obligaria el 80% de l’alumnat valencià a estudiar exclusivament en castellà.
Després de la campanya “Obri la porta a les llengües. Matricula en futur, matricula en valencià” que tenia com a objectiu informar les famílies sobre els avantatges dels programes d’ensenyament en valencià a les escoles, Escola Valenciana presenta hui per primera vegada una campanya informativa i d’assessorament en la matriculació en valencià als instituts sota el títol “A secundària, tu tens la clau”.
Segons Àngel Martí, gerent d’Escola Valenciana, “presentem la campanya en el context de la ciutat d’Alacant perquè són les comarques del sud les que més pateixen la crisi de l’ensenyament en valencià a la qual ens vol abocar el conseller Font de Mora amb dades objectives i contrastables com són que només un centre concertat de la província oferta ensenyament en valencià a secundària i que la xifra d’ensenyament en valencià als instituts públics se situa en un irrisori 10,6%, la resta de l’ensenyament als instituts d’aquesta província és exclusivament monolingüe, en castellà”.
Actualment està oberta la matrícula en valencià als instituts per al curs 2010-2011 i s’allargarà fins el 4 de juny en el cas de la ESO i el 10 de juny per a batxillerat i cicles formatius. En aquest context Escola valenciana ha preparat una campanya que se centra en la defensa del dret a rebre ensenyament en valencià per part de l’alumnat amb dues mesures ben concretes: la presentació de la “Guia de l’ensenyament plurilingüe als instituts” i una campanya de queixes dirigida al Síndic de Greuges.
Campanya de queixes al Síndic de Greuges “A secundària, tu tens la clau”
Se centra en 4 models de queixa que els pares, les mares i els alumnes majors d’edat poden fer al Síndic de Greuges per tal que aquest organisme inicie ofici d’investigació de fets i actuacions a la Conselleria d’Educació sobre l’incompliment reiterat de l’aplicació de l’ensenyament en valencià als instituts.
Segons Àngel Martí, “aquesta mesura obligarà a la Conselleria a retre comptes a la societat valenciana sobre la política d’extermini de la llengua pròpia que està aplicant en l’àmbit educatiu, una política que ninguneja tots els estudis científics que s’han fet sobre la competència i aprenentatge de llengües, que conclouen que els programes d’ensenyament en valencià són els únics que garanteixen el domini de les dues llengúes oficials i facilita l’aprenentatge d’una tercera llengua com l’anglés. La Conselleria està atacant el plurilingües en pro del monolingüisme”.
Cada model de queixa fa refèrencia a una de les situacions habituals en què es troben els alumnes a l’hora de matricular-se a secundària:
Model queixa 01: està dirigida a pares i mares amb fills que no han pogut continuar l’ensenyament en valencià perquè el seu centre de primària consta adscrit a un centre de secundària que oferta només línia en castellà.
Model queixa 02: està dirigida a pares i mares amb fills que en passar a Educació Secundària Obligatòria no podrà continuar l’ensenyament en valencià malgrat que el seu centre de Primària consta adscrit a un centre de Secundària que oferta línia en valencià.
Model de queixa 03: aquest model és per a alumnes que ja estan matriculats en valencià al centre, però la majoria de classes no les reben en valencià per la manca de capacitació lingüística del professorat
Model dequeixa 04: aquest model és per a alumnes que han escollit matricular-se en valencià a l’institut però s’han quedat fora dels grups de línia en valencià perquè hi havia més demanda que oferta.
A partir de hui Escola Valenciana penjarà en l’espai web destinat a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’entitat (www.escolavalenciana.org/drets) els diferents models de queixa per tal que tothom se’ls puga descarregar. A més es podrà fer qualsevol consulta al respecte a través del telèfon 96 347 27 83.També es té previst repartir els models de queixa a instituts a través de les Coordinadores comarcals d’Escola Valenciana.
El gerent d’escola Valenciana ha explicat que “la nostra intenció és centralitzar el major nombre de queixes a través de l’Oficina de Drets Lingüístics i lliurar-es a principis del curs que ve al Síndic de Greuges”.
l’Entitat presentarà aquesta setmana una queixa general al registre d’entrada del Síndic de Greuges on s’expliciten les xifres d’alumnes que han estudiat en valencià a l’escola i que han deixat de poder fer-ho per manca d’oferta a secundària. La queixa posa ènfasi en què curs rere curs es repeteix aquesta situació en una etapa de l’educació que, a més és obligatòria. A més, s’argumenta que: La Conselleria, com a Administració especialment encarregada de vetllar pels drets dels alumnes i de fer real i efectiu l’article sisè de l’Estatut, no ofereix ni planifica adequadament l’organització del personal ni dels recursos, per tal de possibilitar que els alumnes que venien d’estudiar en línies en valencià tinguen almenys l’opció de continuar, racionalment, amb el Programa d’Ensenyament escollit en Primària en el seu pas a la Secundària.
L’escrit també destaca un tema reincident com és la catalogació lingüística dels docents: Que l’actual normativa no preveu la catalogació lingüística de les places docents en Secundària a diferència del que ocorre en l’etapa de Primària. Això determina que, malgrat que formalment al 34 % dels centres s’ofereix l’Ensenyament Secundari Obligatori en Programa d’Ensenyament en Valencià, a la pràctica s’evidencien múltiples incidències i disfuncions. Ja que la normativa no garanteix que tot i haver escollit i aconseguit matricular-se en valencià, el professor/a impartisca efectivament la classe en aquesta llengua donat que no es troba catalogat lingüísticament el seu lloc de treball.
2a mesura de la campanya: presentació de la Guia de l’ensenyament plurilingüe als instituts
A principis d’any, l’oficina de Drets Lingüístics i la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana van presentar la Guia de l’enseyament plurilingüe per a les escoles per a escoles i ara arriba la Guia de l’ensenyament plurilingüe als instituts per la bona acollida que ha tingut la primera entre la comunitat educativa, ja que molts AMPES i escoles l’han demanada i han aplicat les directrius per a establir ensenyament en valencià als centres, malgrat que la Conselleria d’Educació les està denegant sistemàticament.
La Guia per l’ensenyament plurilingüe als instituts resol tots els dubtes i la gran desinformació a què estan sotmesos els centres i els AMPES respecte al dret a l’ensenyament en valencià a secundària: des de com es poden elaborar els horaris de les assignatures per a planificar bé les línies en valencià, fins a quin és el nombre mínim d’alumnes per establir una línia en valencià, passant per quines són les estratègies que pot prendre l’equip directiu quan li arriba professorat sense capacitació que ha de donar classe en línies en valencià.
Aquesta guia posa en evidència un fet que és totalment desconegut: qualsevol institut pot establir línies d’ensenyament en valencià sense demanar permís a la Conselleria, simplement presentant la documentació addient. “Tot açò deixa en evidència que la Conselleria d’Educació s’ha desentés totalment dels programes d’ensenyament en valencià als instituts i ho deixa tot en mans de l’equip directiu, a més de posar tot tipus d’entrebancs al bon funcionament del centre”, ha explicat Àngel Martí.
Aquesta setmana Escola Valenciana enviarà informació sobre la guia a tots els instituts del País Valencià i també es podrà descarregar des de l’espai web destinat a l’Oficina de Drets Lingüístics de l’entitat (www.escolavalenciana.org/drets)
Infome de l’ensenyament en valencià a secundària, batxillerat i cicles formatius
Curs 2009-2010
ALUMNAT
País Valencià
Dels 148.403 alumnes que estudien en valencià a l’escola, només 63.033 poden continuar els seus estudis en valencià a secundària. Per tant almenys 85.370 alumnes de primària que han estudiat en valencià, no han pogut escollir aquesta opció a l’institut per manca d’oferta.
Només el 19,8% de l’alumnat dels instituts té, en teoria, l’oportunitat de rebre ensenyament en valencià, és a dir, ensenyament plurilingüe en el total del nostre territori.
Per províncies:
* Comarques d’Alacant: la xifra d’alumnat que pot estudiar en valencià baixa al 10,6%. De 117.824 alumnes d’institut, només 12.555 poden optar a línies en valencià al centre.
* Comarques de València: la xifra d’alumnat que pot estudiar en valencià és del 21,3% . De 164.169 alumnes d’institut, només 35.020 poden optar a línies en valencià al centre.
* Comarques de Castelló : la xifra d’alumnat que pot estudiar en valencià és del 42,8% . De 36.044 alumnes d’institut, només 15.458 poden optar a línies en valencià al centre.
CENTRES DE SECUNDÀRIA
País Valencià: a només el 34% dels instituts s’oferta alguna línia d’ensenyament en valencià.
* Total instituts públics, privats-concertats: 881 (408 públics i 473 privants-concertats).
* Total instituts públics, privats-concertats amb alguna línia d’ensenyament en valencià: 302. Més del 90% dels centres que oferten línia en valencià són públics.
Instituts amb línies d’ensenyament en valencià per províncies:
* Alacant: 74 instituts públics. 1 institut concertat.
* Castelló: 43 instituts públics i 5 privats o concertats.
* València: 156 instituts públics i 23 privats o concertats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)