L'espoleta de l'opció lingüística

Les “instruccions de 7/04/09, de la DG d’Ordenació i Centres Docents per al desplegament i l’aplicació de l’Ordre de 27/04/07, sobre admissió d’alumnes” ha aconseguit ficar la por a la pell als centres educatius que desenvolupen la modalitat lingüística d'ensenyament en valencià. La introducció d'una casella d'opció lingüística en la sol•licitud de matrícula per a xiquets i xiquetes d'Educació Infantil de 3 anys i les instruccions sobre què fer en els casos en què se sol•licite una modalitat lingüística diferent a la del centre, significa un crit d'alerta del risc que puguen córrer els PEV i els PIL.
Si es confirma aquesta casuística a curt termini, havent vacants i en atenció als requeriments dels pares, es podran formar grups escolars de modalitats lingüístiques diferents compartint un mateix espai escolar. Aquests grups, en un hipotètic escenari virtual, serien el cap de platja per a futurs canvis de modalitats en altres nivells i centres educatius, com expliquen sòbriament les al•ludides Instruccions. Amb el temps, una reduïda i dispersa demanda haurà minat la llarga i fecunda experiència dels programes d'ensenyament en valencià a les comunitats educatives on ha fructificat per decisió democràtica, amb el consens de tots els sectors implicats.
En aquest sentit, l'apartat d'aquestes Instruccions que més atempta contra la cohesió i supervivència dels programes d'ensenyament en valencià i, curiosament, contra el concepte nítid de vacant en un centre educatiu amb aquesta modalitat lingüística és el d). Aquest apartat aclareix que “en el cas que no hi haja vacants de la modalitat lingüística sol•licitada en la zona d’influència, l’Administració educativa (...) estudiarà la possibilitat d’atendre la dita demanda, en la zona d’influència o en una altra zona de la localitat, d’acord amb la planificació educativa”. Sembla un travallengua de Groucho Marx. En poques paraules, que s'intentarà col•locar la peça del puzle encara que no encaixe amb el tipus de vacant generada pel centre educatiu. No és ciència ficció, ja està passant.

El valencià contra el mal oratge

De nou, com tots els anys durant el període de comprén la campanya de matriculació escolar, els mitjans de comunicació retrauen el desequilibri existent en la balança que expressa l'oferta i la demanda quant als programes d'ensenyament en valencià. D'uns anys ençà, des que la gent ha anat reconeixent els beneficis socials d'aprendre valencià i refredat el malintencionat conflicte lingüístic, la demanda de programes s'han disparat, però l'administració educativa, davant d'aquest fenomen, ha reaccionat sempre congelant la creació de línies d'ensenyament en valencià, posant el peu al fre en una situació escolar que significa que l'aplicació de la llei d'ús i ensenyament en valencià va pel bon camí, té èxit i compta amb una bona acollida creixent i ferma. Si això ocorre sense el suport de l'administració.... què haguera passat amb una complicitat política decidida?.

Rita Barberà i la llengua

Reproduïsc, íntegre, l'article de Josep Lluís Bausset, publicat al periòdic Levante, hui, dimecres, 27/05/09. És molt interessant pel que diu i pel qui ho diu.

Amb 98 anys que tinc fets, ja no em sorprèn res ! Com que n´he vist de tots colors, ja no m´estranya res. Dic això, perquè amb motiu de l´homilia de Carlos Osoro, nou arquebisbe de València, l´alcaldessa del Cap i Casal afirmava: «Hay que reconocer el esfuerzo que ha hecho», valorant molt positivament, (com jo mateix també ho valore) la utilització del valencià per part del nou pastor de la diòcesi. Llàstima que ella mateixa no faça també l´esforç que va fer l´arquebisbe. Crec que l´alcaldessa de València, si tant valora el gest fet per l´arquebisbe, podria demanar al president Francisco Camps, o al conseller Alejandro Font de Mora, o a la presidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, que també feren l´esforç d´utilitzar la nostra llengua, en compte de marginar-la. Crec que l´alcaldessa de València hauria de començar a utilitzar el valencià ella mateixa, i potenciar més la nostra llengua, i dir-li al conseller Font de Mora que es deixe d´experiments ridículs, com l´intent de donar l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania en anglès, o pretendre impartir el xinès mandarí als nostres xiquets. L´alcaldessa de Valencia, si tant valora l´esforç que va fer el nou arquebisbe, podria haver aconsellar a la presidenta de les Corts Valencianes que en compte d´escriure l´article «Por un futuro mejor», amb motiu del 25 d´abril, haguera fet l´esforç d´escriure´l en valencià, la llengua pròpia del país, i paradoxalment, la menys protegida. I ella mateixa podria tindre una miqueta més de trellat, per tal de no fer el ridícul quan reivindica «l´origen del valenciano antes de la Conquista de Jaime I». Per què no reivindica també l´origen de l´espanyol a Cuba o a Mèxic, abans de la conquesta de Cristóbal Colón ? L´alcaldessa de València, si tant valora l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro en la seua homilia, perquè no denuncia l´actitud de l´Ajuntament d´Alcoi (només és un exemple dels molts casos que hi ha) quan incumplix la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, en referència a l´absència de la nostra llengua en la retolació viària, la publicitat institucional i la comunicació amb els ciutadans ? Per què l´alcaldessa de València no protesta públicament, pel fet que segons un informe de l´Escola Valenciana, un 52,2% dels centres no aporten cap línia d´ensenyament en valencià ? Un 52,2%! I per què no protesta, ella que valora tant «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, pel fet que només un 26,2 % de l´alumnat d´infantil, primària i secundària de les escoles públiques ensenyen en valencià? Per què no denuncia públicament que el percentatge de crèdits impartits en valencià a les nostres universitats és, simplement, testimonial? Per què no protesta pel fet que a l´Administració valenciana, dels 15669 empleats públics (tal i com informava l´Escola Valenciana) només a 193 se´ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià, cosa que suposa un 1,2 % del total? Aquestes xifres indiquen que el dret dels ciutadans a ser atesos en la nostra llengua pels empleats de la Generalitat, es veu molt reduït. Què passaria si hi haguera un 1,2% dels empleats que només atengueren els ciutadans en castellà, i el 98,8% restant només atengueren en valencià? En eixe cas, sí que l´alcaldessa del Cap i Casal posaria el crit al cel, per la «discriminación que sufren los castellanohablantes». Però en el cas contrari, que és el que es dóna, l´alcaldessa de València no veu cap mena de discriminació. Per què l´alcaldessa, ella que proclama als quatre vents el respecte a la justícia (quan li dóna la raó, evidentment!) no acata les 17 sentències (!!!!) del Tribunal Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, que han provat l´equivalència legal de les denominacions català-valencià per a la nostra llengua, i encara s´obstina en negar una evidència científica? A la llum de totes aquestes preguntes que li faig a la senyora Rita Barberà, i que ja sé que no obtindré resposta, he de dubtar molt i molt, que l´alcaldessa de València s´alegrara de l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro, en la seua primera homilia al Cap i Casal. Si l´arquebisbe no haguera dit cap paraula en la llengua de Sant Vicent Ferrer, d´Ausiàs March o de Joanot Martorell, l´alcaldessa de València haguera protestat, o ja ho haguera trobat bé? Tinc la impressió, o millor dit, la convicció, que la senyora Rita Barberà ho haguera trobat «normal», perquè ella que és tan «valenciana», sempre que fa alguna declaració o intervé al ple de l´Ajuntament, ho fa en castellà, tot i que valorava positivament, «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, en fer una part de l´homilia en valencià. Per què la senyora Rita Barberà, que valora tan positivament l´esforç de l´arquebisbe, no va presentar cap protesta al cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) quan va bloquejar el missal en valencià presentat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 2002? Per què no protesta l´alcaldesa de València a l´Arquebisbat, pel fet que al Cap i Casal només n´hi ha misses en valencià a l´Oratori de Sant Felip Neri, i a les parròquies de Sant Pasqual Baylon i Sant Marcel·lí? Va els diumenges la sra. Rita Barberà a alguna d´eixes celebracions en valencià, o va a misses en castellà, que deuen ser més «elegants»? Per què l´alcaldessa de València, que valora tant el gest de l´arquebisbe Osoro, no fa un homenatge públic als capellans Antoni Sanchis, Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, Juli Ciges, Josep Mª Ruix, Vicent Micó, Vicent Sarrió, August Monzon, Pere Riutort, J. A. Comes o Andreu Peiró... que, malgrat les dificultats i el nul recolzament del cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) ja fa temps que celebren les misses en valencià? Per cert, sra. alcaldessa, vostè que presumeix de ser tan valenciana: l´any passat, en celebrar-se el VIIIè Centenari del naixement del rei Jaume I, el Consell Valencià de Cultura va aconsellar que l´actual plaça de l´Ajuntament del Cap i Casal, passara a anomenar-se plaça de Jaume I. A tots ens haguera agradar un gest de «valenciania» de la seua part ! Vostè va negar qualsevol possibilitat de canvi, argumentant el cost econòmic que suposaria això per als veïns de la plaça. Però hi ha una cosa que no entenc: quan vostè va canviar el nom de plaça del País Valencià per plaça de l´Ajuntament, els veïns no van sofrir cap mena de cost econòmic? Per què en el primer cas no va tindre en compte el cost econòmic que suposaria per als veïns el canvi de nom de la plaça, i ara sí ? Costaria tant canviar el nom del carrer Arzobispo Mayoral (un arquebisbe nefast per als valencians) al costat mateix de l´Ajuntament per mossèn Vicent Sorribes? O és que vostè li té una devoció particular, i es troba tan a gust amb aquest arquebisbe que va desvalencianitzar la nostra Església? Amb 98 anys ja no em sorprèn res. Ni tan sols les declaracions de l´alcaldessa de València, que parla sempre castellà, tot i que, això sí, s´alegra de les paraules en valencià de l´arquebisbe Osoro. A qui pretén enganyar o confondre senyora alcaldessa? A mi, de segur que no! Ja tinc molts anys i em conec aquella gent que s´alegra «del esfuerzo que ha hecho el arzobispo», però ells no l´imiten.

Fa 25 anys que fem Trobades

A dues dies vista de la cloenda de la XXIV Trobada d'Almussafes, ja hem de començar a pensar en com celebrarem els primers 25 anys de Trobades a la Ribera. L'any 2010 serà una fita important, perquè durant aquests 25 anys molta gent, molts centres educatius i moltes entitats culturals i socials han fet un esforç continuat per traure el valencià al carrer i reivindicar el seu redreçament i la seua dignificació. Aquest esforç ha tingut la seua recompensa: la gent de la comarca ara posseeix una altra sensibilitat cap a la seua llengua que no tenia abans, ni tindria sense el degoteig de les Trobades. Que no s'ha avançat prou?. D'acord, però n'hem de sentir-nos satisfets i fer una alenada forta i amb optimisme abans de reprendre el camí que ens conduirà a celebrar aquests 25 anys de festes per la llengua, un quart de segle de collites que no hem deixat arrere sinó que estan al nostre voltant, que ens acompanyen i que descobrim allà on girem els ulls. Enhorabona a tots i a totes. Endavant.