Diego Gómez
Vilaweb, 9/12/2012
La celebració del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló (21 desembre de 1932), adquireix una transcendència vital en aquest moments on l’inoportú ministre d’Educació senyor Wert, ha presentat l’esborrany de la Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE en castellà). Avantprojecte que sense dubtes, ens fa retrocedir fins a èpoques pre-democràtiques en matèria d’ensenyament i de competència lingüística en la nostra llengua.
Comparativament, les Normes de Castelló han acomplit clarament l’objectiu que marcaren les entitats i les persones que les promogueren. Per una banda acabar amb l’anarquia ortogràfica existent i fins i tot, encara va produir unes altres conseqüències de consens socials. Les Normes del 32, són alguna cosa més que arqueologia o relíquia del passat, són tot un model a seguir pel seu contingut i per la seua gestació, fruit d’un acord ample i important socialment i políticament del qual podria prendre nota el ministre, poc amic del consens i titella de les directrius recessives, espanyolistes i monolingües del seus caps, els senyors Aznar i Rajoy.
Seguint amb les comparacions, les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià. Model normatiu d’utilització continuada i massiva per editorials, ensenyants, mitjans de comunicació, organismes acadèmics, administracions públiques, escriptors i milers de persones en la seua vida quotidiana. Gràcies a les Normes el sistema educatiu valencià dels darrers trenta anys ha assegurat l’assoliment de la competència lingüística en valencià (el nostre català en paraules del mestre Enric Valor) de centenars de milers de xiquets i xiquetes. I ara en un tres i no res, el ministre sense Wertgonya, ens condemna a convertir la nostra llengua en una assignatura d’especialitat en un nivell d’obligatorietat menor que altres com Religió. Tot un despropòsit orquestrat.
Des de Castelló, tots els desembres ens arriba l’esperit conciliador i de compromís col·lectiu que suposa el recordatori de la signatura de les Normes del 32. Aquest esperit és desitjable en qualsevol intent de planificació del futur col·lectiu d’un poble, i més si es tracta de temes d’identitat com la seua llengua. Això han esdevingut les Normes de Castelló, tot un símbol d’identitat col·lectiva, tot un emblema, una representació fidel dels interessos del poble valencià. Per això diferents entitats, associacions, col·lectius i personalitats de tots els territoris de parla comuna, fan una crida a l’assistència massiva a la manifestació del dissabte 15 de desembre a Castelló pels drets lingüístics i socials, que ha organitzat l’entitat Castelló per la Llengua. La commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló haurà de cridar a la societat civil a defensar l’ús vehicular de la nostra llengua en els sistemes educatius i a demanar la retirada de l’avantprojecte Wert perquè comporta un atac sense precedents a la llengua pròpia dels nostres territoris.
Vilaweb, 9/12/2012
La celebració del 80 aniversari de la signatura de les Normes de Castelló (21 desembre de 1932), adquireix una transcendència vital en aquest moments on l’inoportú ministre d’Educació senyor Wert, ha presentat l’esborrany de la Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE en castellà). Avantprojecte que sense dubtes, ens fa retrocedir fins a èpoques pre-democràtiques en matèria d’ensenyament i de competència lingüística en la nostra llengua.
Comparativament, les Normes de Castelló han acomplit clarament l’objectiu que marcaren les entitats i les persones que les promogueren. Per una banda acabar amb l’anarquia ortogràfica existent i fins i tot, encara va produir unes altres conseqüències de consens socials. Les Normes del 32, són alguna cosa més que arqueologia o relíquia del passat, són tot un model a seguir pel seu contingut i per la seua gestació, fruit d’un acord ample i important socialment i políticament del qual podria prendre nota el ministre, poc amic del consens i titella de les directrius recessives, espanyolistes i monolingües del seus caps, els senyors Aznar i Rajoy.
Seguint amb les comparacions, les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià. Model normatiu d’utilització continuada i massiva per editorials, ensenyants, mitjans de comunicació, organismes acadèmics, administracions públiques, escriptors i milers de persones en la seua vida quotidiana. Gràcies a les Normes el sistema educatiu valencià dels darrers trenta anys ha assegurat l’assoliment de la competència lingüística en valencià (el nostre català en paraules del mestre Enric Valor) de centenars de milers de xiquets i xiquetes. I ara en un tres i no res, el ministre sense Wertgonya, ens condemna a convertir la nostra llengua en una assignatura d’especialitat en un nivell d’obligatorietat menor que altres com Religió. Tot un despropòsit orquestrat.
Des de Castelló, tots els desembres ens arriba l’esperit conciliador i de compromís col·lectiu que suposa el recordatori de la signatura de les Normes del 32. Aquest esperit és desitjable en qualsevol intent de planificació del futur col·lectiu d’un poble, i més si es tracta de temes d’identitat com la seua llengua. Això han esdevingut les Normes de Castelló, tot un símbol d’identitat col·lectiva, tot un emblema, una representació fidel dels interessos del poble valencià. Per això diferents entitats, associacions, col·lectius i personalitats de tots els territoris de parla comuna, fan una crida a l’assistència massiva a la manifestació del dissabte 15 de desembre a Castelló pels drets lingüístics i socials, que ha organitzat l’entitat Castelló per la Llengua. La commemoració dels 80 anys de les Normes de Castelló haurà de cridar a la societat civil a defensar l’ús vehicular de la nostra llengua en els sistemes educatius i a demanar la retirada de l’avantprojecte Wert perquè comporta un atac sense precedents a la llengua pròpia dels nostres territoris.