25 anys fent Bromera

L'editorial Bromera compleix 25 anys i, aprofitant els actes de celebració del passat divendres a València, L'informatiu fa un repàs del seu recorregut, el seu públic, els seus autors i les iniciatives que l'han convertida no tan sols en una empresa editorial, sinó en tota una institució del món de la cultura i el llibre valencians.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'Informatiu, 10 octubre 2011

Amb més de 1.800 títols publicats, i 7 milions d'exemplars venuts, Bromera arriba al seu primer quart de segle amb una salut envejable. Des dels seus inicis “una mica precaris”, segons les paraules del seu editor i fundador Josep Gregori, Bromera ha seguit una trajectòria ferma i imparable que ha marcat els hàbits lectors de diverses generacions de valencians, amb una incidència especial entre les més joves.

Precisament fou un llibre amb gran èxit entre el sector juvenil, L'últim roder, de l'escriptor suecà Josep Franco, el primer que va editar Bromera, que va ser el punt de partida per la col·lecció Els nostres autors. L'èxit d'aquesta història d'aventures va ser el glop d'aire necessari perquè Bromera continuara respirant, i la seua aposta per la literatura en valencià al País Valencià es consolidara. Com va explicar Josep Gregori a la roda de premsa celebrada el passat divendres a València, “per nosaltres era important que el valencià fóra el vehicle de modernització del País”.

L'acompliment d'aquest propòsit passava per centrar l'atenció en el públic més jove. Es diu que som els llibres que llegim, i bé es pot dir que segons per quina col·lecció de Bromera anem, almenys se'n pot encertar l'edat. Desenes de milers de xiquets valencians van encetar-se a la passió pels llibres llegint les aventures que un Micalet galàctic els posava a les mans. Amb l'adolescència i els seus drames, saltava l'Espurna i amb ella anaven fent gana de lletra fins arribar a la complexa i variada Eclèctica. De No sigues bajoca!, a Què t'angoixa, Núria?, passant per Gràcies per la propina fins arribar a La plaça del diamant. Com diu Joan Carles Girbés, director de publicacions, es pot parlar d'una “generació Bromera”, una generació de valencians que ha crescut llegint en la seua llengua, i que fins i tot amb el temps s'ha iniciat a escriure i publicar en ella.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals

A més a més, les diferents col·leccions que han anat eixint amb els anys han demostrat la voluntat de Bromera per utilitzar el valencià en totes les seues vessants i registres, no tan sols la novel·la, sinó també per cobrir tot tipus de gèneres, des de la poesia i el teatre, passant per l'assaig literari, el de divulgació científica, i també el sociolingüístic, fins a la publicació de materials per a la docència i manuals de consultes lingüístiques.

Però Bromera no només ha anat formant lectors, sinó que també durant els seus vint-i-cinc anys ha descobert i consolidat autors hui imprescindibles per a la literatura valenciana, com Josep Franco, Pasqual Alapont o Carme Miquel, i de la mateixa manera ha continuat amb la difusió de les obres d'escriptors valencians amb més trajectòria com Ferran Torrent, Isabel Clara-Simó o Joan Francesc Mira. Aquests i tants altres autors han anat construint el que podríem anomenar un model lingüístic propi, un estil valencià, germà de l'estàndard oriental que arriba des de Catalunya, però fort en la seua pròpia identitat, peculiar i matisat segons qui subjecta la ploma. Un estil que s'ha consolidat també gràcies a les traduccions de grans obres de la narrativa contemporània, com Dario Fo, Margarat Atwood, Herta Müller o Frank McCourt, molts cops a càrrec dels autors més estimats per l'editorial.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals. Diverses iniciatives ho han demostrat: els seus premis literaris, com el Premi Enric Valor de Novel·la o el Premi Ciutat d'Alzira, han obert la porta a l'entrada d'autors novells i ha recompensat la seua aportació a la vida de les lletres valencianes. I també cal recordar les seues publicacions periòdiques, com L'illa, un contenidor de reflexió i crítica literària on Bromera presenta les seues últimes novetats; i Txt, revista orientada al professorat especialitzada en matèria formativa.

Però sens dubte, el paradigma d'aquesta labor és la Fundació Bromera per al foment de la lectura, que porta deu anys organitzant activitats per a la promoció del necessari hàbit de llegir. Conferències, cicles de lectura, participació a setmanes culturals i també la posada a la venda de títols senzills, i a preu reduït, per a les persones no escolaritzades en valencià amb la campanya Llegir en valencià, són de les seues iniciatives amb més èxit. Però no les úniques: a la campanya Llegim tradició, fem cultura que va tenir lloc l'any passat, es va organitzar una sèrie de “rutes literàries”, com la Ruta rondallística d'Enric Valor, per recórrer els llocs entre Cocentaina i la Font Roja que formaven part del paisatge de les rondalles de Valor. Una activitat per afermar la connexió entre espai i llengua, essencial per tal de mantenir tots dos vius.

Les rondalles d'Enric Valor són un punt clau de l'imaginari col·lectiu valencià, i gràcies a l'editorial Bromera aquest imaginari va enriquint-se. Quan fa poc parlàvem amb l'escriptor Josep Franco, ens contava que més d'un cop algun mestre l'havia cridat per preguntar-li on es trobava la tomba d'aquell ja mític últim roder, ja que volia portar-hi els seus alumnes d'excursió. A vint-i-cinc anys del germen de tot açò, cal felicitar Bromera i la seua tasca, i també els lectors valencians, que amb el seu suport i interès, han aconseguit que l'editorial valenciana més activa dels últims anys haja arribat a la maduresa amb bona forma, i que avance amb bon pas, malgrat el mal moment pel qual el món en general, i la cultura en particular, semblen estar passant.