diumenge, 29 de gener del 2012

I això, qui ho paga?

JOSEP FRANCO. L'informatiu, 27 gener 2012

La setmana passada, quan demanava una creueta per a la ciència, un servidor ignorava que, entre nosaltres, els valencians, tenim un científic de primera magnitud que, si la informació que ens dóna en la seua web és certa, és l’autor de la teoria dels camps magnètics de l’àtom, que explica, més clar que l’aigua i de tacada, “los misterios de la estructura de la luz, el calor y el magnetismo”.

El pare d’aquesta teoria global és Juan Vicente Santacreu Ferrer, més conegut per ser, també, el pare de Natalia, una xiqueta valenciana que va patir molt perquè els seus mestres s’entossudiren a fer-la llegir, parlar i escriure en valencià, un idioma “virtual” en la capital valenciana, segons el pare de la teoria i de la criatura.

Indignat contra aquella imposició nacionalista que era una mostra més de la “represión contra el español como lengua nacional”, Juan Vicente Santacreu Ferrer es va querellar contra la Generalitat Valenciana i es va inventar la plataforma Masby. Un nom una miqueta cursi que deriva de mass by i que significaria “més enllà de les masses”, encara que en això de les traduccions no se sap mai.

Jo, que no sóc un científic tan expert com Juan Vicente, no comprenc com un sonat pot enviar les seues defecacions mentals a totes les escoles valencianes, a través de la xarxa pública de la conselleria d’educació

El cas és que, dilluns passat, tots els centres educatius valencians van rebre una carta de la plataforma Masby –un nom una miqueta drag queen, ara que ho pense–, que deixava ben clar que la mani de dissabte passat havia estat manipulada, com sempre, pels rojos i els catalanistes, per dir-ho en poques paraules.

Jo, que no sóc un científic tan expert com Juan Vicente, no comprenc com un sonat pot enviar les seues defecacions mentals a totes les escoles valencianes, a través de la xarxa pública de la conselleria d’educació. Però com ell és el descobridor de la teoria dels camps magnètics de l’àtom, ho deu haver tingut molt fàcil.

Tan fàcil com els ha resultat a Manos Limpias, Libertad e identidad i la Falange Española de las JONS, seure enfront d’un tribunal el senyor Baltasar Garzón, que és del Barça. I jo, a la vista de tantes facilitats judicials i cibernètiques, em pregunte qui paga els advocats, la publicitat, les webs, els viatges i les amenaces d’aquesta gent, que només són quatre gats: la web de Masby s’enllaça amb la de Libertad e identidad; aquesta, amb la de Manos Limpias i, curiosament, totes van a parar a la Universidad Católica CEU San Pablo, de Madrid. Ho podeu comprovar fent uns quants clics al Google. Pura endogàmia nacional-catòlica.

Si només són quatre gats, com poden assegurar-se un ressò mediàtic superior al de moltes organitzacions polítiques? Per què els mitjans de comunicació, i els jutges, els fan tant de cas? Perquè això ho paga algú, és la resposta immediata. Però qui?

Com en tantes altres coses de la vida, l’art s’avança a donar-nos una resposta. Abans d’inventar-se els Veriueu-ho, Xavi Castillo i la gent de Pot de Plom ja sabien qui pagava totes aquestes extravagàncies: campanyes, anuncis, webs, rodes de premsa, conferències, presentacions, pamflets, advocats, viatges... Lector o lectora que tens descomptes en la teua nòmina, posa’t la mà al cor, respira fondo i repeteix, amb mi i amb el capità moro de Xavi Castillo: això ho pague jo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada