Sí al valencià, per guanyar el futur

Sal·lus Herrero

Levante-EMV, 26/12/2012

Una amiga de la ciutat de València -russafina- que fins fa tres anys era castellanoparlant només i que, a pesar, d´haver anat a un col·legi privat de València, -els dominics- no tenia del tot clar que el valencià i el català foren la mateixa llengua. Segurament perquè no li ho havien explicat bé i el seu nòvio de llavors li deia que el valencià havia arribat a València en vaixell des de Sardenya (o des del Marroc!). No ho tenia clar això. El que tenia clar el seu nuvi és que el valencià no era català, perquè així li ho havien dit des de RTVV, tot i que ell només el feia servir, el valencià, per a dir "Sant Vicent Ferrer" i poca cosa més. Perquè havia sigut batejat en la pileta dominicana del carrer del Mar i ja se sap dels dominics, "els gossos de déu", ho solen fer tot el espanyol. Només un poquetet en valencià, però d'habitud parla quasi sempre en espanyol només perquè era la llengua de prestigi a la ciutat del Túria. No obstant, la meua amiga, des que està a la Universitat de València i ha estudiat alguna assignatura de filologia catalana, s´ha posat a parlar i a escriure també en català i, tot i que encara li manca una major fluïdesa. Ja pot, però, conversar en valencià, escriure´l i llegir sense problemes i ha començat a tenir-li una certa estima al valencià perquè el coneixement fa l´estima i el desconeixement genera ignorància, indiferència, odi i burreria.

Com explicava Francesc Burguera el 13 dagost d´enguany al Levante-EMV, a l´article "Sí al valencià", la dreta que ens malgoverna el nostre país està en contra de donar-li suport decidit al valencià i intenta deprestigiar l´ensenyament i l´ús social del valencià, dir que no paga la pena, que no hi ha la demanda que hi ha realment entre l´alumnat i les associacions de mares i pares, que el valencià no és català (que és polonés o xinés!), que no hi ha un clam pels carrers del País Valencià a favor de l´ensenyament del valencià, però sí a favor de l´espanyol, de l´anglés o del xinés. Tots els dies veiem manifestacions molt nombroses demanant més espanyol, més anglés i més xinés, i mai, "jamai dels jamais", veiem pancartes, ni manifests, ni manis ni reivindicacions que demanen més valencià. No hi ha més cec que el que no vol vore. Potser, aquesta ceguesa és perquè als sectors de dretes, potser hi ha qui creu que defensar el valencià és incompatible amb la defensa dels drets humans, socials, laborals, educatius, culturals, l´ecologia, etc, que "ells" defenen tant i amb tantes energies i sinèrgies per a generar la plena ocupació i uns serveis socials complets on la marginació desaparega.

Haurem d´explicar-los, millor, -a aquests provincians sucursalistes- que quan defensem el valencià volem construir un altre País i un altre món menys dolent corrupte i miserable que el que ells contribueixen a fer possible; em sembla que al·lucinen aquesta gent del PP, pervertint del tot les nostres demandes, girant-les del revés i fent mofa i befa des dels diaris del nacionalisme espanyol de Madrid i d´altres diaris "conservadors" de València, fundat per Teodor Llorente, que va defensar, el millor que va saber, la nostra llengua i la seua unitat i germandat de valencians amb baleàrics i catalans, al segle XIX, d´una manera prou presentable i a l´alçada de les seues circumstàncies, com li reconeix i es queixa Joan Fuster, agraïnt-li la seua faena i criticant les insuficiències; Llorente era un home molt ´moderat´ de la burgesia valenciana, amb bones connexions amb Catalunya, però també amb moltes "dependències" amb Madrid, com s´han encarregat de dir-ho, últimament, entre d´altres, l´investigador Rafael Roca, l´escriptor Josep Piera, etc;

Per això aquesta insistència obsessiva, insidiosa, hostilitzant i vergonyosa contra el valencià, sembla que fa algun forat entre els seus addictes, de manera que, segons em contava aquesta amiga, -que ara està d´Erasmus a Paris aprenent francés-, aquest estiu estava parlant amb un grup d´amics seus joves sobre la importància de les llengües per a trobar treball a l´avenir pròxim, a causa de la fotuda crisi, llavors, un dels seus col·legues, castellanoparlant de les comarques del Camp de Morvedre, -segurament influit pel bombardeig mediàtic del "Partido Popular de la Comunidad", contra el valencià-català-, va sentir la necessitat o la urgència de postil·lar que el francés, l´anglés o l´alemany sí que podien ajudar-te a trobar treball , però que el català era poc important per a trobar faena€ perquè, segons ell, era una llengua d´"anar per casa", domèstica, gairebé sense importància... La meua amiga, que ara està a Paris, es va mostrar en desacord i va replicar allò dient que ella pensava que el valencià també era important perquè ella després d´aprendre bé el francés, l´anglés i el xinés, (que també vol aprendre), potser li eixiria treball de traducció d´aquestes llengües al català, per la qual cosa hi havia un mercat laboral en la traducció al català, és a dir, que no era incompatible saber més llengües (en aquest cas,"més és millor" i no menys) i perquè era la nostra llengua i calia fer-la servir per recuperar-la del tot i normalitzar-la després de tants anys d´opressió, repressió i censures; no obstant, un altra xica, que participava a la discusió, nóvia de l´altre, també castellanoparlant de la comarca de Camp de Túria, li va dir que ´no respectava´ l´opinió dels altres i acusava a la meua amiga de voler ´imposar´ la seua "opinió" favorable al valencià-català.

Davant d´aquesta ´insolència´, la meua amica es va quedar "phantydifussa" i atordida. Anem vore, li va dir, si estem parlant de llengües i la seua importància, sembla que hi haja butlla per a defensar totes les altres llengües, menys el valencià, que ha de ser atacat acarnissadament€ i el que s´imposa en realitat, -com a nacionalisme banal-, en la pràctica és menysprear el català-valencià com si no pagara la pena i fora ben prescindible, que és el que busquen els governs de dretes que ens mal governen; si algú defensa el valencià és que vol "imposar" la seua opinió, però si algú altre "opina" en contra del valencià, no vol imposar el seu punt de vista, perquè estar en contra del valencià sembla ser "la veritat científica" revelada i natural del catecisme universal de l´estulticia de la dreta ´valenciana´ (aldeana), millor dit espanyola€ que pensa banalment que no és nacionalista, perquè no es mira davant l´espill ni es veu la seua gepa i perquè creu que només s´ha de defensar l´espanyol i l´anglés (el xinés o l´alemany, ara que Rajoy aprén dos frases per a quedar bé davant d´Angela Merkel que té raó endir que l'estat espanyol s'ha d'obrir a més llengües que al monolingüisme castellà). Per què aquesta dreta (i sovint esquerra) que ens ha tocat en sort ha de perseguir i "menystenir" el valencià? Potser perquè això els dóna un toc de "cosmopolitisme" sensacional?. Probablement creuen que si ataquen amb sanya el català et consideres molt més "llest" i "culte" que els altres, els que el defensen i s'obrin a d'altres llengües. Podriem concloure que, segons ells, totes les llengües són defensables, menys "la nostra" perquè els del PP i d´altres, fan tot el que poden per fer minvar el seu ensenyament, el seu ús i la seua extensió social a tots els àmbits. Perquè, per desgràcia, -una desgràcia terrible i calamitosa, no cal dir-ho-, estan en contra del valencià (i dels valencians que defensen el valencià, als que consideren "fonamentalistes radicals"; en canvi, "ells" s´observen com a si mateix,-genocidiant el valencià-, com a germanetes de la caritat anestesiant els malalt per acurtar l´agonia de la bona mort). I com a estrategia genocidiadora, fan servir la dictadura del dialectisme secessionista i del genuïnisme academicista. Magrat que estiga d'acord en adaptar els primers anys de l'escola al parlar del medi, perquè l'alumnat s'identifique més, cal combinar els parlars locals amb estàrdars solvents per a no caure en cap dictadura dialectalista que limite una llengua a l'àmbit localista, al meu parer.

Nosaltres el valencians, -diguen el que diguen els peperos i els seus acòlits-, des d´Escola Valenciana, des del Sindicat de Treballadors de l´Ensenyament del Pais Valencià i d'altres sindicats, ACPV, des de Compromís, el PSPV, EUPV, Els Verds, el republicans valencians, els sobiranistes, els de la memoria histórica, els Salvem, els ecologistes, els pacifistes, els antiracistes, els poetes, els escriptors en llengua catalana, els estellesians, llorentins, llombartins o fusterians, etc., la millor societat civil valenciana, només podem dir, amb Burguera, sí a les altres llengües del món, però, prioritàriament, també i sobretot "Sí al Valencià". És de llei, és el que la majoria de la societat valenciana vol, en contra dels intents del PP i els seus propòsits perquè desaparega del tot seguint les consignes espanyolitzadores i castellanitzadores del ministre Wert que cerquen exterminar el valencià, ambb el suport de la consellera Mª José Catala i del president Fabra i Bauzà.

Defensar la nostra llengua sencera i completa és el que un País digne del seu nom distintiu (valencià), i d´una democràcia sense crosses, ni coissejos, ni cometes, es mereix perquè ¿qui defensarà el valencià, la nostra llengua, que és una de les nostres senyes d´identitat més importants, si no la defensem nosaltres, els valencians (catalans i balears)? No la podem deixar de banda o llençar l´aigua de la safa com si només hi haguera aigua bruta i no un nadó, hem de maldar per defensar la nostra llengua i cultura, per guanyar el futur, pel pur goig de viure, de persistir i de projectar-se al món actual com a valencianes i valencians del segle XXI, exigint el mateix respecte i els mateixos drets humans i de ciutadania que els altres habitants i pobles del món i de les seues respectives llengües i cultures; ni més ni menys!.