L'administració entrebanca els PEV

Es tracta d'una estratègia que es repeteix cada vegada que es produeix una sol·licitud per a implantar el programa d'ensenyament en valencià. L'administració educativa denega, una rere l'altra, totes les peticions, la majoria avalades pels seus respectius Consells Escolars. La intenció és clara: evitar que l'oferta satisfaga la demanda de programes. Aquest joc brut emprat per la Conselleria d'Educació impedeix també la consolidació, conversió i la progressió dels programes d'uns nivells educatius inferiors a altres superiors, en l'horitzontal en la vertical del sistema, i barra la generalització dels programes d'ensenyament en valencià a tot el sistema educatiu. Com a cas il·lustratiu del que estem dient, el que ha ocorregut al IES Rei En Jaume d'Alzira, que havia sol·licitat un PEV per a 1er. de batxillerat i ha estat denegat, malgrat que havia estat demanat pels pares i pels alumnes.

D'aquesta dinàmica, no se'n lliura tampoc els centres educatius concertats. Cal recordar que sols un 6% d'alumnes que estudia en valencià ho fa en centres educatius concertats.

Fins i tot la informàtica s'atrinxera en contra del creixement del programes d'ensenyament en valencià, perquè el programa ITACA, que fan servir els centres educatius per a la seua gestió administrativa, no admet que tot l'alumnat d'un centre es matricule en un PEV. Valdria la pena saber si al contrari sí que seria possible.

L'administració educativa ha dissenyat tot un seguit d'estratègies per dissuadir, castigar o dispersar la demanda de programes:

• Anul·la PEVs i dispersa l'alumnat que insisteix a estudiar en valencià.
• Imposa PIPs sense haver-los sol·licitat, en contra de decisions majoritàries i democràtiques.
• Quan la demanda supera l'oferta, distribueix alumnat a altres centre educatius, sense la garantia que tinguen PEV.
• A les peticions dels Consells Escolars de Centres que sol·liciten PEVs els aplica el silenci administratiu, els dóna llargues o els enfronta a llargs processos burocràtics.