No ixen els números

La virtud més acurada del sistema educatiu hauria de ser la continuïtat, però sembla que aqueixa no és la prioritat de la conselleria d'educació. Així ho demostren les dades de la campanya de matriculació per al curs vinent. Quasi el 55% dels alumnes que estudien en valencià a educació primària no podran continuar fent-ho en passar a educació secundària. És una vertadera llàstima com es dilapida una demanda que ha estat fidel al model d'ensenyament en valencià durant 8 anys. La gent, els pares i les mares de tot arreu, valoren cada any que passa més, que els seus fills i filles tinguen un nivell acceptable de coneixement de valencià. Miren cap al futur i opten pel valencià. Però l'administració no fa créixer l'oferta al ritme que creix la demanda, una demanda que es veu vindre de lluny, que creix com el caramull. Comet manca de previsió a propòsit, amb intencionalitat política i nocturnitat traïdora. Però les xifres canten i els estudis també, encara que els amaguen en un calaix amb la clau rodada. Aqueixos estudis secrets afirmen que els xiquets i les xiquetes que estudien en valencià estan més preparats i preparades per a aprendre altres llengües. Xiiiit, que no se sàpia, que no se n'assabente ningú. Els usuaris i les usuàries dels sistema educatiu públic valencià ho intueixen, per mitjà del seu sisé sentit. La conselleria, mentrestant, fa l'impossible perquè la demanda del valencià no s'escampe com una taca d'oli, puge com la marea, es faça massa evident. Ojos que no ven...