Per què una Jornada Gastronòmica a la Trobada?

És una pregunta interessant que pot tindre respostes molt diverses. La primera resposta és la més òbvia. La Jornada Gastronòmica fa de pont entre les activitats del matí i les activitats de la vesprada. En este sentit, cohesiona la Trobada en un sol bloc, proposant als/a les participants un parell d'hores de descans, en què poden conéixer l'oferta hostalera de la població amfitriona de la Trobada.
En eixes dues hores de gaudi gastronòmic, les persones s'ajunten amb les persones que coneixen, interactuen, s'hi relacionen, s'intercanvien grans dosis de química personal i col·lectiva, reben una injecció de bon rotllo.... Que és proporcional a aquelles altres jornades terapèutiques organitzades per a executius o directius de grans empreses, en llocs on abans anaven a buscar les cabres que es perdien, i que valen una pasta.
I si la Jornada Gastronòmica de la Trobada no serveix per a això, hauria de servir perquè és un dia on s'apleguen les AMPA, els/les mestres, pares i mares, polítics i polítiques. Ha de ser un dia per a xarrar dels assumptes terrenals llevant-los tot el ferro i tota la gravetat incòmoda, empassant-se una cervesa ben fresca i unes olives trencades. Entre cullerada i cullerada, solem tindre la guàrdia baixa i es poden dir coses que no es podrien dir en una reunió formal, amb un ordre del dia, sempre acompanyats pel dringar dels coberts que sonen a música celestial quan estàs en bona companyia.
Hi ha, però, una raó amagada, igual de potent que la generació del teixit personal i social de què parlem i l'exercitació dels més elementals hàbits socials i d'intel·ligència emocional.
Es tracta de la vella raó de la normalització del valencià, una normalització que ha d'entrar per la porta gran als establiments hostalers (bars, restaurants, forns...) amb la intenció de quedar-se amb la major naturalitat del món. Es tracta d'una raó de pes, un dels objectius de la celebració de la Trobada.
Este impuls normalitzador, mitjançant la valencianització dels cartes, menús i cartells informatius d'estos establiments aspira a véncer els recels a oferir estos documents informatius en valencià, uns recels alimentats per una espiral de dubtes, del què diran o pel rebuig hipotètic dels clients de tota la vida.
I després, no passa res. No es produeix cap remor en contra, ni miren els menús amb males cares, ni fan comentaris negatius, perquè la rutina s'imposa i a un dia li segueix un altre dia, amb el beneplàcit de tots i totes.
La gent que s'asseu a fer-se un café o menjar-se un entrepà s'hi agafa l'ús del valencià fins i tot com a una millora que calia fer. De fet, quan uns anys després tornem a estos establiments, el valencià continua utilitzant-se als menús i als cartells informatius. No és cap miracle lingüístic és senzillament que els hostalers s'han retrobat amb un altre idioma útil i en fan ús.