Vine-te'n en bici a la Trobada

AQUEST DIUMENGE, 19 D'ABRIL, DIA MUNDIAL DE LA BICI

Pedro Domínguez

La Veu del País Valencià, 15/04/2015

La bicicleta és el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, perquè no consumeix derivats del petroli, ni embruta l'atmosfera, ni fa soroll, ni estressa, ni a penes ocupa espai. A més, manté en bona forma física, és molt barata, molt segura per si mateixa, fàcil de reparar, fàcil d'aparcar, fàcil de conduir, permet l'observació del paisatge, integrar-se amb la Natura, etc. Si hi ha alguna tecnologia realment bona i sostenible eixa és la bicicleta, el model de transport més ecològic, saludable, autònom i econòmic de tots els que hem inventat.

Per això, el pròxim diumenge 19 d'abril, es celebra a tot arreu el Dia Mundial de la Bicicleta, per a conscienciar sobre els seus avantatges, insuperables en les distàncies curtes, i fomentar el seu ús entre els ciutadans de totes les edats i condicions. Quin goig i quina qualitat de vida tindrem en les nostres ciutats quan predominen les bicis en lloc dels vehicles motoritzats!

En eixe sentit, la Ribera en Bici i els Amics de la Muntanyeta ens afegim a aquesta celebració, conscienciació i reivindicació amb un passeig en bici, sense presses i quasi tot per camins rurals, cap a la XXX Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera, que enguany es celebra a Alginet, també aquest diumenge. És una feliç coincidència que ens permet practicar la simbiosis i la sinergia que ha d'existir entre la cultura i l'ecologia, dues qüestions imprescindibles per a resoldre els greus problemes que ens aclaparen hui i fiquen en perill el nostre futur.

Fent memòria, aquest ja és el sèptim any que cooperem amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i anem en bici a la Trobada. Set anys en els quals hem pedalejat cap a Benifaió, Manuel, Llombai, Antella, Alberic, Corbera i Alginet ara, recorrent esta bonica comarca en totes direccions, gaudint de la primavera, de l'aroma de la tarongina, de l'esport suau, de la bona companyia, de la cultura...

En la Trobada es fan nombroses sinergies i enguany especialment s'assumix la defensa del riu Xúquer, una lluita encapçalada per Xúquer Viu i amb el suport de molta gent que volem evitar que se li lleve més aigua al riu, perquè ja està sobreexplotat i l'estiu passat es va quedar tallat, sense cap cabal, a partir de l'últim assut. Els riberencs reclamem un cabal ecològic per al Xúquer suficient en quantitat i qualitat perquè el riu duga aigua en tots els seus trams i no li passe com als altres rius valencians, que no arriben al mar perquè els deixen secs i morts molts km abans de la seua desembocadura. A més, nosaltres aprofitarem per a recollir també en la Trobada més signatures per a demanar amb força la Via Verda Ribera-Safor, de la qual ja en tenim unes 2.300.

L'itinerari i horari del passeig en bici serà el següent:
→ 8:30 h eixida de la plaça del Convent en Sueca
→ 9:00 h eixida de la plaça Major d'Alzira
→ 9:30 h passem per la plaça de l'Organista Cabanilles en Algemesí
→ 9:50 h ambdues columnes ens trobem al punt geogràfic (39.217999, -0.445420)
→10:15 h, aproximadament, entrem pel carrer Major a Alginet

En arribar-hi, tindrem un xicotet refrigeri d'aigua i suc per a recuperar forces. La tornada serà cap a les 17:30 h pels mateixos camins.

Cal revisar bé la bici el dia anterior: frens, eixos, marxes, pneumàtics, etc. I el diumenge cal desdejunar bé, dur aigua, roba còmoda que cobrisca la pell per a evitar cremades solars, impermeable per si fera falta, gorra, pneumàtics de recanvi, pegats, ferramentes bàsiques, etc. El casc és recomanable per a tots i obligatori per als menors, que han de vindre acompanyats d'algun major responsable i mentalitzar-se que es tracta d'un passeig no d'una cursa. Durem guies i servei d'ordre però cadascú és responsable del que fa i de la seua seguretat.

Anima't i vine amb nosaltres a gaudir de la bici, del paisatge, de la bona companyia i de la cultura!

El 24 d'abril, lliurament del premi Sambori comarcal

Quasi una setmana després de celebrar-se la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera es durà a terme l'acte de lliurament dels premis comarcals Sambori al Teatre Modern d'Alginet. Es farà a les 6 de la vesprada i estan convocats a esta cerimònia de lliurament els xiquets i xiquetes guardonats pels seus treballs literaris.

Segur que entre els guardonats i les guardonades d'enguany es troba alguna futura figura de la nostra literatura en valencià... O un/una publicista d'èxit... O un notari o notària rigorosos amb les dièresis de les escriptures públiques... O un metge o una metgessa que escriuran receptes per a llegir-les amb gust... O un/una periodista polifacètic/a de la nostra tornada a crear Radiotelevisió Valenciana... O un llibreter de barri a qui demanar-li consell de lectura... O un/una municipal simpàtic/a que et pose una multa de trànsit amb tots els accents al seu lloc... O una bibliotecària molt observadora darrere les seues ulleres de disseny... O uns futurs pares que expliquen contalles fantàstiques als seus fills... O, encara que siga, algú que escriga uns poemes preciosos i plens d'emoció al seu enamorat o enamorada. Al final, saber de lletres, com deien els nostres majors, ens fa molt de profit. I més encara en valencià. El doble!

No cal dir que el local -el Teatre Modern, com déiem- s'omplirà de gom a gom, com tots els anys, perquè el premi Sambori de literatura en valencià desperta molta expectació, proporcional a l'enorme participació de treballs literaris que es presenten. Per als centres educatius de la comarca, i sobretot per als/les mestres, és una convocatòria important del calendari d'activitats educatives en què participar, per això es produeix una certa intranquil·litat quan veuen que la data s'acosta i no han rebut cap informació. Ai, que s'han retardat els papers en la impremta i el servei de correus va com va!

El Sambori també serveix per tindre una exigència de qualitat als centres educatius quan es tracta de fer alguna creació literària. Ja no és que l'han de fer, els xiquets i les xiquetes, super bé, sinó per a l'ocasió cal brodar-la. I per aconseguir-ho, l'aula es transforma per unes setmanes en un taller literari en què les paraules, l'argument, els personatges, les il·lustracions i la sintaxi van convertint-se en filigranes com si es tractara d'una peça d'orfebreria. És com si sentira el mestre o la mestra dir-los "vinga, és l'hora de repassar aquelles parts del text més fluixes". És, per tant, una gratíssima experiència literària posada a l'abast dels centres educatius que els allunya de la rutina arrebossada amb clarió i amb regust de taula de multiplicar.

Per a esta edició dels premis Sambori, exerciran de presentadors de la cerimònia Emili Gascó i Sònia Bosch i també es comptarà amb l'actuació del Grup Trobada, un grup de xiquets i xiquetes de Castelló de la Ribera que, des de fa un bon grapat d'anys, versiona en valencià cançons de moda i la veritat és que ho fan de meravella.

L'Ocupacional fa el recordatori de la 30 Trobada

El Centre Ocupacional està fent el recordatori per a la Trobada. 

Es tracta d'un encàrrec que va sorgir al si de la Comissió Organitzadora prenent exemple de la Trobada de l'any passat en què va ser el Taller Ocupacional de Sueca l'encarregat de fer un trencadís que reproduïa el cartell oficial que representava el castell coronat per una figuera de pala, molt característica als vessants escarpats del turó.

Amb el disseny del cartell de Sandra Espert, els usuaris del Centre Ocupacional Hort de Feliu seran els encarregats de fer més de 100 recordatoris per a la Trobada a Alginet. El recordatori serà també un trencadís amb la imatge del cartell guanyador que simbolitza moltes petjades que van cap a un gran somriure.

Per planificar la seua elaboració, els monitors responsables del taller encarregat de fer el trencadís es van reunir amb l’alcalde i regidor d’Educació, Jesús Boluda, per donar el vistiplau a la prova i posar així en marxa el treball que han de fer els usuaris per al dia de la Trobada. Els més de 100 recordatoris seran un regal del poble d’Alginet als centres educatius que participaran el proper 19 d’abril en la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que se celebrarà a Alginet. Un recordatori que els centres educatius de la Ribera podran endur-se per exposar-lo juntament amb els recordatoris de les 29 Trobades anteriors.

La decisió d'encarregar el recordatori als Tallers Ocupacionals pretén reivindicar el paper social i educatiu d'estos centres i exigir millors dotacions pressupostàries i de recursos perquè puguen desenvolupar la seua tasca professional i assistencial. Esperem que el nostre gest haja despertat la conciència col·lectiva de la comarca.

Almudena Francés estarà amb nosaltres

Almudena Francés, una contacontes experimentada en la transferència emocional amb un públic menut que l'adora i sempre experimental, engegant projectes nous, arriscant-se obrint noves línies de treball interpretatiu i sempre atenta a l'última producció literària dels escriptors i de les escriptores de literatura infantil en valencià i en altres llengües, estarà amb nosaltres el dia 19 d'abril a la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera d'Alginet. Xiquets i xiquetes, mares i pares, i resta del món, estigueu atents al programa de la Trobada d'Alginet. La participació d'Almudena Francés és una contribució de Xúquer Viu a la 30 Trobada d'Alginet.

Com a contacontes és excepcional i com a persona una delícia, i estes dues meitats s'ajunten quan actua, assetjada per un rogle de boques obertes i d'ulls redons com plats, per introduir-nos, com si d'un somni es tractara en històries encadenades, embadalits per personatges i succeïts que sempre ens deixen un regust dolç als llavis i un pensament lluminós al cap. Contarà, com un homenatge al Xúquer, un conte preciós sobre el nostre riu.

Hi farà dos actuacions, que s'intercalaran amb el Bruixot Carabassot, al Parc Enric Valor, que llinda amb el carrer Sant Ferran, la zona escollida com a zona per a fer pícnic.

Però deixaré que es presente ella mateixa, amb les seues pròpies paraules...

QUI SÓC?

Sóc Almudena Francés
i d'ofici contacontes
contant i embarbussant  
arreu del món done voltes.

Em dedique a contar contes i a animar a grans i menuts a endinsar-se en el plaer de la lectura.

Sempre vaig tenir moltes preguntes i les vaig formular en veu alta; de les respostes, en vaig obtenir explicacions i boniques mentides i aquests van ser els primers contes que em van contar.

La curiositat em porta a fer-me moltes preguntes i els contes m'ofereixen respostes sorprenents a més de noves preguntes que m'ajuden a créixer.

Un dia vaig començar a contar i em va atrapar: posar paraules als fets, narrar allò inenarrable, oir el silenci i veure com el conte emergeix, repassar les mirades, veure fluir les emocions, generar preguntes i trobar algunes respostes.

En els últims deu anys he contat sobretot en col·legis i biblioteques –moltes– i en places, bars, hospitals, teatres, universitats… He organitzat campanyes d'animació lectora per a ajuntaments i biblioteques, sóc una de les promotores del “Festival de la paraula”; també he impartit cursos a mestres i pares que volen saber com contar.   

Visc pensant com transmetre la passió per la lectura i de quina manera crear addicció als contes, a la vida.

Per què una Jornada Gastronòmica a la Trobada?

És una pregunta interessant que pot tindre respostes molt diverses. La primera resposta és la més òbvia. La Jornada Gastronòmica fa de pont entre les activitats del matí i les activitats de la vesprada. En este sentit, cohesiona la Trobada en un sol bloc, proposant als/a les participants un parell d'hores de descans, en què poden conéixer l'oferta hostalera de la població amfitriona de la Trobada.
En eixes dues hores de gaudi gastronòmic, les persones s'ajunten amb les persones que coneixen, interactuen, s'hi relacionen, s'intercanvien grans dosis de química personal i col·lectiva, reben una injecció de bon rotllo.... Que és proporcional a aquelles altres jornades terapèutiques organitzades per a executius o directius de grans empreses, en llocs on abans anaven a buscar les cabres que es perdien, i que valen una pasta.
I si la Jornada Gastronòmica de la Trobada no serveix per a això, hauria de servir perquè és un dia on s'apleguen les AMPA, els/les mestres, pares i mares, polítics i polítiques. Ha de ser un dia per a xarrar dels assumptes terrenals llevant-los tot el ferro i tota la gravetat incòmoda, empassant-se una cervesa ben fresca i unes olives trencades. Entre cullerada i cullerada, solem tindre la guàrdia baixa i es poden dir coses que no es podrien dir en una reunió formal, amb un ordre del dia, sempre acompanyats pel dringar dels coberts que sonen a música celestial quan estàs en bona companyia.
Hi ha, però, una raó amagada, igual de potent que la generació del teixit personal i social de què parlem i l'exercitació dels més elementals hàbits socials i d'intel·ligència emocional.
Es tracta de la vella raó de la normalització del valencià, una normalització que ha d'entrar per la porta gran als establiments hostalers (bars, restaurants, forns...) amb la intenció de quedar-se amb la major naturalitat del món. Es tracta d'una raó de pes, un dels objectius de la celebració de la Trobada.
Este impuls normalitzador, mitjançant la valencianització dels cartes, menús i cartells informatius d'estos establiments aspira a véncer els recels a oferir estos documents informatius en valencià, uns recels alimentats per una espiral de dubtes, del què diran o pel rebuig hipotètic dels clients de tota la vida.
I després, no passa res. No es produeix cap remor en contra, ni miren els menús amb males cares, ni fan comentaris negatius, perquè la rutina s'imposa i a un dia li segueix un altre dia, amb el beneplàcit de tots i totes.
La gent que s'asseu a fer-se un café o menjar-se un entrepà s'hi agafa l'ús del valencià fins i tot com a una millora que calia fer. De fet, quan uns anys després tornem a estos establiments, el valencià continua utilitzant-se als menús i als cartells informatius. No és cap miracle lingüístic és senzillament que els hostalers s'han retrobat amb un altre idioma útil i en fan ús.

La taula millor parada i els convidats més polits

Taula millor parada de la 29 Trobada de Corbera

Fa un bon grapat d'anys, durant les primeres Trobades de la Ribera, els participants solíem dinar al carrer, parant taula damunt del taulell i els cavallets que ens havia proveït l'organització per fer el nostre taller. Era una manifestació de germanor, una taula que admetia convidats i convidades que es deixaven caure a l'hora de dinar.
En eixa taula hi havia un extens ventall de cuinats i menjars, amb una diversitat proporcional al nombre de mares i pares, de mestres i de gent afegida que havien decidit quedar-se a dinar a l'aire lliure, en ple carrer, amb l'emoció encara bategant d'haver vingut a la Trobada, després d'haver, potser, creuat la comarca de punta a punta.
Hi havia també prou beguda per ofegar un batalló d'assedegats, que encara estava raonablement fresca. I hi havia allò que tant agradava a la xicalla: papes, cacaus, ganxets... Al voltant d'esta taula improvisada l'ambient de festa era evident, la gent tenia ganes de divertir-se i un voliol de rialles ressonaven per les galtes del carrer, amb les finestres obertes i un badall a la portes, perquè ja feia calor al migdia.
La imatge que he descrit, era una imatge habitual de les primeres Trobades, quan s'acabava la festa i es despertava el cuquet de la gana. Esta imatge és una activitat que volem recuperar i que s'ha dut a terme les darreres Trobades. Pretenem amb això recuperar part d'este ambient de festa que s'organitzava espontàniament al carrer, el dia de Trobada, tot i que el seu caràcter ha canviat i la convocatòria és una convocatòria més estructurada, perquè es tracta d'engalanar la taula parada inspirats en una temàtica concreta i que els convidats hi vagen d'etiqueta, d'una etiqueta divertida. S'aconsegueix així que la gent s'organitze, que planifique i que compartisca un plantejament comú, en allò tan elemental d'omplir la panxa i satisfer la gana de menjar.

Patrocinador d'enguany del premi

I, de vegades, trobem a faltar situacions compartides, emocions generades entre tots i totes.
Enguany, també podreu animar-vos a participar en el PREMI A LA MILLOR TAULA PARADA I ELS CONVIDATS MÉS POLITS, no teniu res a perdre. I podreu guanyar, si poseu la vostra imaginació a treballar, un pastís gros i unes quantes botelles de cava, per celebrar-ho. Perquè el patrocinador del PREMI d'enguany no permetrà que vos sentiu insatisfets.

 

El bruixot Carabassot en la 30 Trobada

Enguany, la Trobada de la Ribera trau al carrer una obra de teatre que de segur deixarà bocabadats xiquets i xiquetes i ho farà en el mateix circuit de la 30 Trobada. La representació d'esta obra estarà a càrrec del grup de teatre d'Alginet Avant va el carro, un grup amb una llarga trajectòria interpretativa i que ja en una de les primeres reunions de la comissió organitzadora de la 30 Trobada s'oferí a col·laborar amb la Trobada, cosa que és d'agrair.

Pensem que el teatre ha de ser un instrument més de normalització del valencià i de dignificació del seu ús, per això vam acceptar de seguida el seu oferiment. D'altra banda, considereu la presència d'esta interpretació teatral al carrer el dia 19 d'abril, com una reivindicació perquè el teatre valencià reba el suport polític que es mereix de part de les institucions públiques valencianes, ja que en tots els pobles i ciutats del nostre país hauria d'existir una programació anual de teatre en valencià.

A continuació, trobareu la informació bàsica d'esta obra de teatre.

El Bruixot Carabassot

SINOPSI DE L’OBRA

Pau és la neta d’un mag molt poderós que ha trobat la fórmula màgica per obtenir tot el poder màgic del món.
El Bruixot Carabassot és un ésser malvat que vol aconseguir la poció màgica per poder furtar tots els joguets dels xiquets.
Pau amaga la poció i el Bruixot la busca desesperadament. Què passarà?
Aconseguirà la xiqueta salvar la màgia del món amb l’ajuda dels xiquets?
Podrà el Bruixot furtar totes les joguines i caramels del món?
Pau la Florista i el Bruixot Carabassot és una història interactiva plena d’aventures, on els espectadors juguen un paper molt important per a la resolució de l’enigma.

FITXA ARTÍSTICA

PAU LA FLORISTA: Helena Bosch
BRUIXOT CARABASSOT: Ramón Rivero
DIRECCIÓ: Avant va el carro
DISSENY DE VESTUARI I IL•LUMINACIÓ: Helena Bosch
Text: Creació pròpia

CURRÍCULUM DEL GRUP

El grup arreplega la tradició teatral de la “Peña Benavente”, de les dècades vint, trenta i principis dels quaranta i a les darreries dels anys seixanta es crea la “Unión Cultural” d’Alginet, que estrena obres d’autors valencians com Paco Barchino, Paco Comes o Eduardo Escalante, etc.; les més reconegudes foren: “¡Deixam la dona, Pepet!” o “Sels de novensa”; les quals representà per distints pobles de la Ribera.

Baix el nom de Grup Independent de Teatre “Avant va el carro” d’Alginet, comença la seua tasca el mes de Gener de 1991, posant en escena sainets, comèdies i algun que altre drama de distints autors com: “la Patti de peixcadors”, “La concejala”, “Per no ser sogre”, de “Ací no paga ningu”, “Una història del zoo”, “Balada per a tres innocents”, etc.

Amb l’arribada del nou segle, el grup es renova i una nova generació d’actors i actrius, amb l´impuls que suposa la creació de l’Escola de teatre d’Alginet, fica en marxa tota una sèrie de projectes teatrals que acosten al públic una nova alternativa teatral. Obres com: “Ai, carai”, “Beatrius”, “La primera de la classe”, “La escala humana”, “Minipeces de Chehov”, “Match d’improvisació”, “Nits de monòlegs”, “Circuit de microteatre”, “Aurora degollada”, “Swimming pool” o “Bojos d’amor”, entre d’altres; i una diversitat de col•laboracions amb l’Ajuntament i activitats culturals entre les que podem destacar: la Cavalcada de reis, Carnestoltes, la gala de presentació dels Premis de narrativa curta en valencià, la Setmana de teatre escolar, el Dia de la dona, Sant Antoni, lectures dramatitzades, etc.

A més, cada any es presenten tres espectacles que composen el final de curs de l’escola. Podem nomenar, entre els més destacats: “Infància robada”, estrenada al Festival Internacional de Teatre Infantil de Cuba 2004; “Momo”, “El mag d’Oz”, “Gernika”, “La cantante calva”, “El vuelo de la ciconia”, “Desequilibrado cuento de carretera”, etc.

La 30 Trobada d'Alginet va quallant

Reunió de la comissió organitzadora de la 30 Trobada

Enguany, viurem una Trobada especial. I per què és tan especial, direu vosaltres? És especial perquè és una xifra redona i alta. Enguany fem 30 Trobades a la Ribera i esta és una dada important per a la comarca i per als centres educatius que arrosseguen una llarga trajectòria d'aplicació de programes d'ensenyament en valencià. A més, hem de sentir-nos orgullosos de ser els pioners de la celebració de les Trobades com una festa lúdica i reivindicativa.
Este caràcter més especial de la 30 Trobada d'Alginet ens ha motivat a organitzar activitats especials, carregades de simbolisme i de contingut. El riu de Trobades n'és una.
Val a dir que esta activitat ha canviat, des que es va pensar, de format i d'organització. Ara ja no substitueix l'habitual cercavila cívica que fem tots els anys des del llindar urbà de la població amfitriona, sinó que la proposta definitiva l'encaixa amb el riu de Trobades d'una manera que, creiem, realçarà les dues escenificacions públiques de suport a l'ensenyament en valencià i a les reivindicacions que cada comunitat educativa desitge transmetre.
En este sentit, el riu de Trobades, que du a terme al mateix temps una reivindicació de l'estat de salut del Xúquer, estarà constituït per una tela continua de 2 metres d'ample per 100 metres de llargària que estan adornant les comunitats educatives d'Alginet i que estarà sostinguda per xiquets i xiquetes, pares i mares, mestres i professorat d'Alginet, i persones que van pertànyer a les 29 comissions organitzadores de les Trobades anteriors a la present. Estos cent metres de tela continua anirà precedit pels tabals i les dolçaines, convidant a la festa. Després, se situarà la pancarta de la comissió organitzadora de la 30 Trobada d'Alginet, seguida per les pancartes de les comunitats educatives de la població i la pancarta de representants d'organitzacions, entitats i col·lectius, autoritats municipals de la comarca i convidats emèrits de la Trobada, la qual portarà escrit l'eslògan de les Trobades 2015 L'ESCOLA QUE VOLEM. Finalment, sent el grup més  nombrós i més festiu se situaran les pancartes de les comunitats educatives que participen en la Trobada.
El recorregut del riu de Trobades i de la cercavila cívica s'iniciarà en la redona situada a l'extrem de l'avinguda del Poble Nou i arrancarà com tots els anys a les 10,30 h, després de l'esclat d'una carcassa.

Ràdio Trobada ja està en antena

Fa un parell de setmanes que han començat les emissions del programa Ràdio Trobada. Es tracta d'un programa setmanal, obert a la participació de les comunitats educatives d'Alginet, alumnes inclosos, que es mantindrà en la graella de programació radiofònica de la ràdio municipal mentre el poble siga l'amfitrió de la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i es realitzen activitats al voltant d'este esdeveniment comarcal.

El programa està conduït magistralment per Sònia Bosch, que en serà la veu en antena de referència, acompanyada pels xiquets, xiquetes, professors i professores, mares i pares, els quals ajudaran a fer realitat una ràdio en valencià, centrada en les notícies que sorgesquen de l'organització de la 30 Trobada i en la divulgació de la producció cultural valenciana més actual.
És, per tant, un projecte educatiu coratjós que esperem que anime a participar a molta gent i que siga l'instrument perquè l'alumnat descobrisca el món de la comunicació, ja que hauran d'exercir de periodistes a la caça de l'entrevista, de la redacció de notícies i d'altres continguts.
El 19 d'abril, dia de la 30 Trobada, Ràdio Trobada eixirà al carrer per retransmetre en directe la festa pel valencià.