Comunicat de premsa amb motiu del 9 d'octubre
El proper 9 d'octubre d'enguany ha vingut esqueixat per l'amargor d'una crisi que no hem provocat els ciutadans i les ciutadanes. A tot estirar, l'única responsabilitat que podem assumir és haver-nos cregut que la societat del benestar i la societat del consumisme desbocat eren la mateixa cosa. El nostre pecat ha resultat ser un deliri alimentat pels qui durant anys han guanyat diners especulant, fent tràfic d'influències i aliant-se amb polítics sense escrúpols que han venut el futur del nostre País al pes, al preu que corria. Però estos últims no pagaran la crisi, ni els bancs tampoc, ni les multinacionals que desplacen les seues empreses per anar-se'n a paradisos fiscals i laborals, ni les grans fortunes sense bandera.... La pagarem nosaltres, els de sempre, els qui ens veiem tots els dies pel carrer, la gent senzilla, les persones que estem acostumats a fer sacrificis per sobreviure i dur endavant la família.
Per què diguem estes coses? Perquè ara ens diuen que cal prioritzar, que cal renunciar a determinades conquestes de la societat del benestar, que cal fer sacrificis... I, potser, algú està pensant que la promoció del valencià ens la podem estalviar, perquè són molts diners, i no estem per a gastar. Però us he de dir que si alguna cosa hem de desprendre de la societat de benestar és tot el que està relacionat amb el materialisme, tan inhumà, i el que hem de conservar és el patrimoni de valors inherents a la nostra civilització: la cohesió social, la convivència, la tolerància, la cultura democràtica, els drets civils i humans, la sostenibilitat mediambiental, l'ètica política i econòmica, etc. Estos valors ens fan ciutadans i ciutadanes, i millors persones, perquè una societat basada en el materialisme, en la llei del més fort, en el cames ajudeu-me, ens situa de nou al llindar de la selva, i retrocedim no anys, sinó fins i tot segles.
El valencià també pertany a este patrimoni de valors, que cal conservar. Amb el valencià pensem, raonem, ensenyem, ens divertim, expressem emocions i som. El valencià és el vehicle en què viatja la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva. Per això és irrenunciable, per això no pot ser víctima de retallades capritxoses.
D'altra banda, d'uns anys ençà s'ha instal·lat entre nosaltres un nou debat: el plurilingüisme. Un debat que fracassarà si no es planteja al nostre País des de les perspectives adequades i amb l'impuls d'afegir a eixe debat constructiu els ingredients que facen possible un model d'educació que no difumine una experiència educativa bilingüe de 27 anys. Ens referim, com podeu suposar, als programes d'ensenyament en valencià, els quals, tot i que des de l'administració educativa s'ha intentat dispersar la seua demanda, cada curs més creixent, han assolit un grau d'èxit, reconegut per l'IVQE, que els consolida com l'únic model bilingüe amb suficients garanties per implantar i desenvolupar també el model plurilingüisme als centres educatius del nostre País.
Per això afirmem que el valencià és la porta a les llengües, perquè un model educatiu monolingüe, basat en el castellà, nodrit amb la filosofia de l'exclusió lingüística i, per tant, social, no posseeix ni suficient marge de maniobra ni suficient experiència avaluada per assegurar el seu èxit. I per eixe motiu us animem a sumar-vos, a donar suport al nostre model, un model bilingüe amb un rodatge de 27 anys, que evitarà que el sistema educatiu valencià, amb l'excusa d'atorgar una manipuladora i cínica llibertat lingüística, segregue el nostre idioma i el faça recular als anys anteriors al 1983, any de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Benifaió, 6 d'octubre de 2011
El proper 9 d'octubre d'enguany ha vingut esqueixat per l'amargor d'una crisi que no hem provocat els ciutadans i les ciutadanes. A tot estirar, l'única responsabilitat que podem assumir és haver-nos cregut que la societat del benestar i la societat del consumisme desbocat eren la mateixa cosa. El nostre pecat ha resultat ser un deliri alimentat pels qui durant anys han guanyat diners especulant, fent tràfic d'influències i aliant-se amb polítics sense escrúpols que han venut el futur del nostre País al pes, al preu que corria. Però estos últims no pagaran la crisi, ni els bancs tampoc, ni les multinacionals que desplacen les seues empreses per anar-se'n a paradisos fiscals i laborals, ni les grans fortunes sense bandera.... La pagarem nosaltres, els de sempre, els qui ens veiem tots els dies pel carrer, la gent senzilla, les persones que estem acostumats a fer sacrificis per sobreviure i dur endavant la família.
Per què diguem estes coses? Perquè ara ens diuen que cal prioritzar, que cal renunciar a determinades conquestes de la societat del benestar, que cal fer sacrificis... I, potser, algú està pensant que la promoció del valencià ens la podem estalviar, perquè són molts diners, i no estem per a gastar. Però us he de dir que si alguna cosa hem de desprendre de la societat de benestar és tot el que està relacionat amb el materialisme, tan inhumà, i el que hem de conservar és el patrimoni de valors inherents a la nostra civilització: la cohesió social, la convivència, la tolerància, la cultura democràtica, els drets civils i humans, la sostenibilitat mediambiental, l'ètica política i econòmica, etc. Estos valors ens fan ciutadans i ciutadanes, i millors persones, perquè una societat basada en el materialisme, en la llei del més fort, en el cames ajudeu-me, ens situa de nou al llindar de la selva, i retrocedim no anys, sinó fins i tot segles.
El valencià també pertany a este patrimoni de valors, que cal conservar. Amb el valencià pensem, raonem, ensenyem, ens divertim, expressem emocions i som. El valencià és el vehicle en què viatja la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva. Per això és irrenunciable, per això no pot ser víctima de retallades capritxoses.
D'altra banda, d'uns anys ençà s'ha instal·lat entre nosaltres un nou debat: el plurilingüisme. Un debat que fracassarà si no es planteja al nostre País des de les perspectives adequades i amb l'impuls d'afegir a eixe debat constructiu els ingredients que facen possible un model d'educació que no difumine una experiència educativa bilingüe de 27 anys. Ens referim, com podeu suposar, als programes d'ensenyament en valencià, els quals, tot i que des de l'administració educativa s'ha intentat dispersar la seua demanda, cada curs més creixent, han assolit un grau d'èxit, reconegut per l'IVQE, que els consolida com l'únic model bilingüe amb suficients garanties per implantar i desenvolupar també el model plurilingüisme als centres educatius del nostre País.
Per això afirmem que el valencià és la porta a les llengües, perquè un model educatiu monolingüe, basat en el castellà, nodrit amb la filosofia de l'exclusió lingüística i, per tant, social, no posseeix ni suficient marge de maniobra ni suficient experiència avaluada per assegurar el seu èxit. I per eixe motiu us animem a sumar-vos, a donar suport al nostre model, un model bilingüe amb un rodatge de 27 anys, que evitarà que el sistema educatiu valencià, amb l'excusa d'atorgar una manipuladora i cínica llibertat lingüística, segregue el nostre idioma i el faça recular als anys anteriors al 1983, any de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Benifaió, 6 d'octubre de 2011
