El nostre company i amic Enric Ramiro ens ha enviat este conte que dedica Al poble de Llombai i la 26ena Trobada que se celebrarà el proper diumenge 10 d'abril en esta població acollidora de la Ribera. Gràcies, Enric, ha estat tot un detall. Encara esteu a temps de donar-lo a conéixer a la vostra aula abans de diumenge.
Llombai sempre s’ha caracteritzat per ser un poble molt participatiu. Hi ha moltes associacions i amb moltes iniciatives. Eren diversos els savis que habitaven els voltants: el de la lloma de la Serreta, el del cim de Santa Anna, el de la serra de les Raboses de Cullera, el de la Muntanyeta dels Sants de Sueca i el de la d’Alberic i el del Cavall Bernat. Però algú destacava per damunt de tots: la Bruixa Menjacebes que volava sobre el Besori.
Era una dona valenta, ben feta i amb unes bones dosis d’agror, saviesa, xuleria i extravagància. Ixe esperit confonia la gent, doncs era al mateix temps una atracció, una distracció i una revolució. El cas és que ha arribat el dia de les festes patronals en honor a sant Abdon i sant Senent, més coneguts com els sants de la Pedra.
El cas és que la Mancomunitat li va demanar a la Bruixa Menjacebes que predicara en els nous locals que tenien a Alzira. Instal·laren pantalles de grans dimensions pel voltant, condicionaren el Bingo de la Ribera, el Cefire i l’Hospital per atendre les multituds. I la Bruixa acceptà.
El dia assenyalat a l’hora assenyalada del mes i any acordat, estava ben present però amb la intuïció femenina que alguna cosa no era la correcta, doncs es malfiava que els assistents no tenien una actitud sincera i que no volien rebre unes ensenyances, sinó més bé passar una estona de diversió i després pelar-la ben pelada com es practica per algunes zones valencianes.
Arribà el moment de la xarrada i tot els assistents arribat, en trens de rodalies, autobusos Lozano, a peu, en carro i a genollons, es disposaren a sentir a la jove saviesa confiant de passar una bona estona a la seua costa. La mestra es presentà davant de tots i dsprés d’una breu pausa de silenci, va preguntar:
- Amigues i amics, sabeu de què vaig a parlar-vos?
- NOOooooooo –contestaren.
- En aquest cas –va dir- no vaig a dir-vos res més. No crec que valga la pena iniciar les meues reflexions, car no entendríeu res de res. Per tant, mentre no sapigeu de què vaig a parlar-vos, pense que és millor no dirigir-vos la paraula.
Els assistents, mig desorientats o sencers, es tornaren a sa casa. Però no contents amb aquesta solució, decidiren reclamar novament la presència de la Bruixa Menjacebes i quedaren de trobar-se després d’un parell de dies. I la bruixa els tornà a preguntar:
-Sabeu de què vaig a parlar-vos?
- SSSIIIíííííííííí!
- Doncs si ja ho sabeu, no fa falta que jo diga res més. Que passeu un bon dia.
Els llogaters tampocs es donaren per vençuts en aquesta ocasió i li demanaren una nova oportunitat que es va produir al cap d’un parell de dies.
- Sabeu de què vaig a parlar-vos?
- Uns sí i altres no.
- Doncs aquells que ho saben que ho comenten als que no ho saben. I se n’anà més feliç que unes pasqües.
Aquesta història ens ensenya que no hem d’estar pendents de salvadors, sinó que cada persona humana ha de vetlar per ella mateixa amb les seues creences i circumstàncies. I especialment que no ens hem de riure dels nostres amics, amigues o coneguts. Possiblement, el no pensar per un mateix ens pot provocar una situació de drogodependència greu.
(Inspirat en “Una broma del maestro” a http://pacomova.eresmas.net/cuentos_clasicos_india/cuentos)
