L'AVL prepara la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor
EUROPA PRESS, 22/11/2011
'Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença' és el títol de l'exposició que des d'este dimarts invita al públic del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a endinsar-se en la vida i l'obra d'este escriptor, periodista i polític, considerat una figura fonamental en la "dignificació" de la llengua valenciana literària. Després d'uns anys d'"injustificat oblit", l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li dedica un any d'homenatge que arranca amb esta mostra, l'objectiu de la qual és "projectar la seua imatge, descarregada de prejudicis, al segle XXI".
Així ho ha destacat a la presentació de l'exposició el president en funcions de l'AVL, Manuel Pérez Saldanya, que ha estat acompanyat pel president de la comissió de l''Any Llorente' de l'ens normatiu valencià, Antoni Ferrando; el comissari de la selecció, Rafael Roca, i el director del MuVIM, Javier Varela.
Pérez Saldanya ha explicat que Llorente (1836-1911) presenta un "valor especial" per a l'Acadèmia, tant pel seu treball lingüístic com literari, ja que ha estat un dels escriptors "que més va contribuir al seu moment a dignificar el model referència de llengua, juntament al mallorquí Marià Aguiló i català Jacint Verdaguer", amb qui compartia admiració i amistat.
Llorente forma part del "cànon literari", ha afegit el filòleg, "per moltes raons: va aconseguir una gran influència i va representar un model lingüístic i estètic d'alt nivell marcat pel romanticisme".
Així i tot, Pérez Saldanya ha apuntat que els últims anys hi ha hagut un lapse en què personatge "s'ha carregat de tòpics negatius que esta exposició corregirà". En este sentit, ha comentat que la receptivitat dels autors depèn del moment històric i en el cas de Llorente, hi ha hagut una sèrie de prejudicis "dissuasoris" per al lector modern.
Prova d'això, ha afegit sobre esta qüestió Rafael Roca, és que la societat valenciana i, fins i tot, els estudiants de filologia, tenen la impressió que Teodor Llorente era algú "ancià, com si mai haguera estat jove".
Per a acabar amb esta imatge distorsionada, la mostra "descobrix la cara més oculta" de l'autor a través d'abundant material --gran part d'ell cedit pels seus descendents-- com llibres, fotografies, pintures, gravats i pertinences personals.
La primera part de l'exhibició es dedica a 'La família de Llorente', per la qual escriptor sentia una verdadera veneració, tal com ho demostren alguns dels seus poemes més sentits. Seguidament, el recorregut es deté en la seua faceta com escriptor en valencià i incidix en com va decidir utilitzar aquesta llengua durant 60 anys --la seua primera composició data de 1855 i l'última de pocs dies abans de la seua mort-- tot i que no era res habitual.
Sota el lema 'Llorente: periodista, historiador, traductor i polític' se subratlla el paper del valencià com a líder polític --va ocupar les més altes responsabilitats en el Partit Conservador--, social i cultural i la seua rellevància en el panorama de la comunicació, amb la fundació del diari 'Les Províncies'. També se l'assenyala com un erudit sempre atent a les tendències europees, la qual cosa el va portar a traduir a grans noms com Víctor Hugo o Goethe.
L'exposició acaba amb un apartat centrat en el moviment literari de la Renaixença valenciana. El comissari de la mostra ha apuntat que el sentiment de Llorente ha estat "provincialista i perfectament encaixable amb la pertinença a Espanya, una cosa que no va posar en dubte cap coetani de l'escriptor, ni tan sols a Catalunya, on no va començar a parlar-se de catalanisme polític fins a bastant tard".
PECES DESTACADES
Entre tots els fons exposats destaquen verdaderes curiositats, com una petita creu de fusta d'olivera que Verdaguer va portar a Llorente de Terra Santa i que va protagonitzar un dels poemes del valencià, un retrat del jove poeta que s'ha pogut atribuir a Gastaldi o el bust fet per Mariano Benlliure.
A més de l'exposició, l''Any Llorente' declarat per l'AVL inclou altres iniciatives, com la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor, que estarà llista d'ací a dos mesos, ha destacat, per part seua, Antoni Ferrando.
També s'ha editat un gran catàleg que acompanya a la mostra; es publicarà una antologia poètica de caràcter didàctic; es posarà en marxa un portal per a possibilitar l'accés digitalitzat a tot el material fet per l'AVL i es realitzarà un DVD.
EUROPA PRESS, 22/11/2011
'Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença' és el títol de l'exposició que des d'este dimarts invita al públic del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a endinsar-se en la vida i l'obra d'este escriptor, periodista i polític, considerat una figura fonamental en la "dignificació" de la llengua valenciana literària. Després d'uns anys d'"injustificat oblit", l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li dedica un any d'homenatge que arranca amb esta mostra, l'objectiu de la qual és "projectar la seua imatge, descarregada de prejudicis, al segle XXI".
Així ho ha destacat a la presentació de l'exposició el president en funcions de l'AVL, Manuel Pérez Saldanya, que ha estat acompanyat pel president de la comissió de l''Any Llorente' de l'ens normatiu valencià, Antoni Ferrando; el comissari de la selecció, Rafael Roca, i el director del MuVIM, Javier Varela.
Pérez Saldanya ha explicat que Llorente (1836-1911) presenta un "valor especial" per a l'Acadèmia, tant pel seu treball lingüístic com literari, ja que ha estat un dels escriptors "que més va contribuir al seu moment a dignificar el model referència de llengua, juntament al mallorquí Marià Aguiló i català Jacint Verdaguer", amb qui compartia admiració i amistat.
Llorente forma part del "cànon literari", ha afegit el filòleg, "per moltes raons: va aconseguir una gran influència i va representar un model lingüístic i estètic d'alt nivell marcat pel romanticisme".
Així i tot, Pérez Saldanya ha apuntat que els últims anys hi ha hagut un lapse en què personatge "s'ha carregat de tòpics negatius que esta exposició corregirà". En este sentit, ha comentat que la receptivitat dels autors depèn del moment històric i en el cas de Llorente, hi ha hagut una sèrie de prejudicis "dissuasoris" per al lector modern.
Prova d'això, ha afegit sobre esta qüestió Rafael Roca, és que la societat valenciana i, fins i tot, els estudiants de filologia, tenen la impressió que Teodor Llorente era algú "ancià, com si mai haguera estat jove".
Per a acabar amb esta imatge distorsionada, la mostra "descobrix la cara més oculta" de l'autor a través d'abundant material --gran part d'ell cedit pels seus descendents-- com llibres, fotografies, pintures, gravats i pertinences personals.
La primera part de l'exhibició es dedica a 'La família de Llorente', per la qual escriptor sentia una verdadera veneració, tal com ho demostren alguns dels seus poemes més sentits. Seguidament, el recorregut es deté en la seua faceta com escriptor en valencià i incidix en com va decidir utilitzar aquesta llengua durant 60 anys --la seua primera composició data de 1855 i l'última de pocs dies abans de la seua mort-- tot i que no era res habitual.
Sota el lema 'Llorente: periodista, historiador, traductor i polític' se subratlla el paper del valencià com a líder polític --va ocupar les més altes responsabilitats en el Partit Conservador--, social i cultural i la seua rellevància en el panorama de la comunicació, amb la fundació del diari 'Les Províncies'. També se l'assenyala com un erudit sempre atent a les tendències europees, la qual cosa el va portar a traduir a grans noms com Víctor Hugo o Goethe.
L'exposició acaba amb un apartat centrat en el moviment literari de la Renaixença valenciana. El comissari de la mostra ha apuntat que el sentiment de Llorente ha estat "provincialista i perfectament encaixable amb la pertinença a Espanya, una cosa que no va posar en dubte cap coetani de l'escriptor, ni tan sols a Catalunya, on no va començar a parlar-se de catalanisme polític fins a bastant tard".
PECES DESTACADES
Entre tots els fons exposats destaquen verdaderes curiositats, com una petita creu de fusta d'olivera que Verdaguer va portar a Llorente de Terra Santa i que va protagonitzar un dels poemes del valencià, un retrat del jove poeta que s'ha pogut atribuir a Gastaldi o el bust fet per Mariano Benlliure.
A més de l'exposició, l''Any Llorente' declarat per l'AVL inclou altres iniciatives, com la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor, que estarà llista d'ací a dos mesos, ha destacat, per part seua, Antoni Ferrando.
També s'ha editat un gran catàleg que acompanya a la mostra; es publicarà una antologia poètica de caràcter didàctic; es posarà en marxa un portal per a possibilitar l'accés digitalitzat a tot el material fet per l'AVL i es realitzarà un DVD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada