Adéu a les llibreries?

La Veu del País Valencià, 23/04/2013

Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres
—Joan Fuster

En aquest món globalitzat que ens ha pertocat en sort, o en desgràcia, sembla que dóna el mateix ser carnisser que àngel o dimoni. Segurament molts dels possibles lectors no comprendran eixa comparació: ¿com pot posar-se en peu d’igualtat un botiguer que un àngel o dimoni?; es pot ser comerciant i angelical o diabòlic, però no és comparable un ofici amb una disposició anímica o moral; són coses diferents, i el que un venedor de llentilles siga un sant no vol dir que tots els tenders ho siguen o al contrari. Són categories distintes.

Eixe axioma l’acceptem vosté, jo i potser molta més gent però certs dirigents socials i polítics han arribat a la conclusió que allò que els clàssics diuen esperit, ànima i intel.lecte és bescanviable amb les ungles, el pèl i la corfa. I amb el quilo de detergent o la mitja dotzena d’ous poden els llibres conjuminar-se innocentment. Les ments pensants, d’una economia engreixadora d’uns pocs i incivil per a la majoria, han posat en circulació la mala nova que els llibres i les botifarres són productes equivalents i tenen que comercialitzar-se amb mesures iguals.

Un, no sé si per un cert romanticisme caduc però que a mí em sembla el més natural del món, pensa que una cosa és la culturalització gràcies als llibres i tota una altra l’alimentació o neteja física. I no solament són espais diferents sinò ben sovint contraposats. En bona lògica comercial l’empleat d’un comerç de queviures (siga gran o menuda superfície) haurà de tractar el client amb eficient rapidesa. Una llibreria és sobre tot un lloc d’encontre on parlar de novetats editorials, on t’assabenten de les noves corrents literàries, on la conversació atemperada és l’habitual i, evidentment, on s’adquireixen llibres. Res de més diferent que la prestesa dels comerços i la ponderació de les llibreries.



Per principi els comerços (i ací sí singularment les grans superfícies) jugaran amb la totalitat dels seus productes per aconseguir una venda rendible. El descompte de les galetes es compensarà amb el major cost del sabó, l’oferta en el detergent anirà unida al preu escandallat de les sabates. Si en aquest comerç el llibre entra com un producte més, sens dubte, s’endinsarà en el paquet global de l’oferta comercial i no serà estrany vore’l convertit en una torna del quilo de prunes o del pantaló vaquer.

Però encara que la vessant mercantil tinga la seua transcendència (en realitat està a l’orige del problema) n’hi ha una altra que va unida a l’específica funció del llibre. Les llibreries no solament són un lloc de venda puntual o reglada oficialescament. No fa massa anys allí podiem trobar aquelles publicacions que el règim franquista prohibia o que la hipòcrita moral censurava i, ara mateix, trobarem volums que mai no vorem exposats a cap prestatgeria dels Pryca o Mercadona dels nostres caps de setmana o a la xarcuteria de vora casa. ¿Serà en les botigues a l’ús on podrem aconseguir eixes edicions, que obviament no produiran dividends substanciosos, si les llibreries desapareixen en perdre el producte més peculiar del seu tràfic?.

Potser que el món del llibre, tot des dels escriptors als llibreters passant per editors i distribuïdors, tinga que adaptar-se a les noves realitats comercials i tecnològiques així com a unes noves formes de vida que demanden un accés als productes diferent que en temps passats, però en qualsevol cas barrejar un intermediari cultural amb un intermediari mercantil, sense més, és un greu error que caldrà pagar, econòmicament i socialment, en terminis ben pròxims. ¿Si guillotinem les llibreries, demà mateix, que farem per acostar la lectura, sobre suport paper o de qualsevol altra mena, i els coneixements als ciutadans?. ¿Pagar campanyes d’extensió lectora de les quals només un lector passiu i desinformat podrà eixir-ne?. ¿O el que es pretén és que els llibres i els coneixements vagen arraconant-se junt als vestits de l’àvia a l’andana polsosa?.

Des del mateix moment del naixement de l’invent de Gutenberg els autèntics detentadors de poder han mirat amb mals ulls un artilugi que transmitia fàcilment i democràticament els coneixements. Les guerres del XV europeu, i totes les demés, tenien entre els seus objectius monopolitzar l’efecte que la lletra escrita podia suposar. Ara, en un temps i un espai on les violències són més sibil.lines, també sembla que volen propiciar l’ensorrament d’aquells llocs on el llibre és vehicle de instrospecció intel.ligent i sedimentació cívica. No sé si ho conseguiran, però vosté i jo no podem consentir que desapareguen les llibreries perque en eixe supòsit vosté i jo hauríem perdut un dels indrets culturals més importants i una de les portes que ens permet l’accés a la llibertat.