En època de crisi és quan més s'hi evidencia el paper que els polítics, i per extensió els governs, atorguen a la cultura i a l'educació. Per als partits de dreta és un luxe que no ens podem permetre, per als partits progressistes és una eina per a construir el futur. La llei Wert aposta per la primera filosofia, una filosofia que impregna bona part de la societat civil, de la ciutadania. Al cap i a la fi, diu que qui tinga diners que es pague una bona educació, que es podrà pagar un consum acceptable de cultura. Al meua parer, res no s'ha fet en quatre dies, per això cal confiar en la cultura i en l'educació perquè es construesca a llarg termini una societat on faça goig viure. La dreta diu que no hi ha temps per a romanços, que no paga la pena, però la vertitat és que patim una societat que començà a construir-se -almenys des de la prespectiva de la història més recent- amb l'economia de l'estraperlo i la cultura política dels colpistes que provocaren una guerra civil. I això col·loca la qüestió a debatre en un blanc sobre negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada