Constitució de la Comissió Organitzadora de la 25ena Trobada a Manuel

El 13 de gener, dimecres, se celebrarà a Manuel la primera reunió de la Comissió Organitzadora de la 25ena Trobada per constituir-la. En esta reunió es prendran acords perquè l'organització de la Trobada puga arrancar com és el calendari de reunions, la data de celebració de la 25ena Trobada, el model organitzatiu, el repartiment de tasques i altres aspectes que adaptaran la Trobada al perfil de Manuel. Estan convocats a esta primera sessió de treball de la Comissió, representants de l'Ajuntament de Manuel, representants de la comunitat educativa del CEIP Pintor Estruch i representants d'entitats culturals i socials amb més dinamisme de la població, a més d'aquells membres de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera que participaran directament en l'organització de la Trobada.

Associacions, sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del valencià com un requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública

La nova llei de la funció pública valenciana eixirà publicada sense incorporar el requisit lingüístic com a criteri ineludible per a accedir a un lloc de treball públic. Saber valencià, saber escriure'l, entendre'l oralment i per escrit i saber parlar-lo hauria de ser una exigència en totes les convocatòries d'oposicions, processos selectius i convocatòries de borses de treball en tot el territori valencià. I això hauria d'ocórrer en totes les institucions públiques valencianes, des de les administracions centrals fins a les locals. Sense el requisit lingüístic, les administracions públiques s'allunyen dels seus administrats i administrades i es converteixen en organismes foranis, estranys. A què està jugant la Generalitat Valenciana i les organitzacions que han firmat disciplinadament l'esborrany de la nova llei?.

La campanya SÍ AL VALENCIÀ pretén informar l'opinió pública valenciana del desgavell que s'ha comés i de les intencions polítiques que oculta este desgavell que no són unes altres que continuar marginant el valencià.

Estos són els enllaços per a llegir el manifest i el llistat d'organitzacions adherides

[manifest pel requisit] [adhesions al manifest]

Naix Un Entre Tants, la Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià

Un Entre Tants és una iniciativa remarcable. És remarcable perquè al País Valencià no tenim una gran tradició de pàgines web de recursos educatius associats a l'ensenyament del valencià. Benvinguda siga esta iniciativa que ha vingut a tapar una llacuna i fer-ne possible altres en un, confiem, futur immediat. En este web trobaràs seccions molt interessants:

• Portada
• Convida
• Perfil
• Membres
• Multimèdia
  • Fotos
• Fòrum
  • Xat
• Blog
• Activitats
• Grups
• Anotacions
  • Portfolio
• EduXarxes
  • Projecte Espurna
  • Edutac: Tecn. i Educació
  • Animació Lectora
  • Internet en el Aula
  • Redes S. Educativas

La 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià es farà a Manuel

Després d'un periple que ens ha portat a Riola, Fortaleny, Llaurí, Guadassuar, Alzira i Manuel, des d'abans de l'estiu que començaren les gestions, la 25ena Trobada es confirma a Manuel.

Enguany ha estat complicat, complicat perquè la crisi també condiciona els ajuntaments riberencs a l'hora de prendre la decisió de ser els amfitrions de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Han estat 4 processos de gestions que s'han mantingut oberts fins a la Jornada Hem fet 25 anys, celebrada a Benifaió, el passat 11 de desembre de 2009. En esta Jornada, que tenia com a objectiu reflexionar sobre el futur model organitzatiu de la Coordinadora i perfilar un projecte de treball anual a la comarca, es va prendre la decisió de accelerar els contactes i les gestions amb Manuel, ja que era la població que posseïa un major grau de receptivitat davant la celebració de la 25ena Trobada.

En eixe sentit, i després de unes quantes reunions amb representants de l'Ajuntament, tant de l'equip de govern com dels grups polítics de l'oposició, i amb representants de la comunitat educativa del CEIP Pintor Estruch, dins l'àmbit del Claustre de Professors i Professores i del Consell Escolar, dilluns, 28 de desembre, el ple municipal prengué la decisió unànime de celebrar la 25ena Trobada a Manuel.

Als propers dies es constituirà la comissió organitzativa de la 25ena Trobada, la qual estarà formada per la regidora d'educació, 3 representants de la Coordinadora de Centres, 3 representants de l'AMPA, 3 representants de les entitats culturals, socials i educatives locals, 3 professors o professores del claustre del CEIP Pintor Estruch i 1 representant per cadascun dels grups polítics amb representació municipal, llevat del grup que governa Manuel. El coordinador de la 25ena Trobada, serà Joan Cortés, actual secretari de la Coordinadora de Centres.

No cal dir que la 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera serà una Trobada emblemàtica per a la Coordinadora i per a la comarca de la Ribera, ja que és la Trobada que fa 25. En esta Trobada hi haurà moltes novetats per tractar-se de la número 25 i perquè esta Trobada representa un punt d'inflexió per a les pròximes. La Coordinadora desitja que la 25 Trobada conserve la força reivindicativa dels centres educatius de la comarca de la Ribera però que sume l'energia reivindicativa dels moviments socials i culturals que actualment llluiten per millorar les condicions de vida dels riberencs i de les riberenques i per superar aquells handicaps socials i polítics que llasten el futur immediat de la comarca. També pretenem que uns altres sectors socials, a banda del coratjós sector educatiu, s'incorporen a la celebració de les Trobades, i en esta direcció apuntarà el nostre treball col·lectiu i els nostres esforços personals.

A mesura que es desenvolupe l'estructura organitzativa de la 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, anirem informant puntualment d'aquells esdeveniments que esperem vos interessen.

Li concedeixen a Josep Chaqués el premi de la Fundació Lluís Carulla

Roda de premsa de la presentació del III Premi Sambori a Catalunya 2009

Mitja hora abans de celebrar-se la reunió de la Junta de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera li van comunicar al nostre amic i company Josep Chaqués la concessió del prestigiós premi que atorga la Fundació Lluís Carulla. Aquest premi se li ha concedit per la seua trajectòria de compromís social i cultural amb la recuperació i la dignificació del valencià, tant a l'àmbit de l'ensenyament com en la seua vessant d'ús social. No és una distinció sols merescuda, que sí que ho és, sinó també guanyada a pols, a causa de la difícil situació que travessa la nostra llengua al nostre país des de la restauració de la democràcia. És per això que ens hem d'alegrar per ell, però també és motiu de goig per a una comarca, la de la Ribera, que ara és com és en bona part gràcies al treball incansable, constant i entusiasta d'una persona que ha fet servir tota una vida per fer realitat un somni compartit. Enhorabona, Pep, rep una forta abraçada de tots aquells que compartim amb tu aqueix horitzó que ens sembla que ja l'abastem amb la punta dels dits.

ESCOLA VALENCIANA “DÓNA CARABASSES”AL GOVERN CAMPS EN MATÈRIA EDUCATIVA

L’entitat cívica escenifica el suspens en les recuperacions de setembre del Govern Camps en matèria educativa lliurant tres carabasses amb els noms de Camps, Font de Mora i Concha Gómez. La manca de recursos, l’actitud autoritària i la manca de rigor pedagògic en les propostes de plurilingüisme centren les crítiques. Escola recorda que “per manca de planificació i oferta uns 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià a infantil i primària, aquest curs, i per tant, acaben el sistema educatiu sense ser bilingües i evidentment tampoc trilingües”. A secundària la situació de l’ensenyament en valencià és encara més alarmant, donat que dels 138.223 alumnes que estudiaven el curs passat en valencià el darrer curs a l’escola, només 58.626 van obtenir plaça a secundària.

“El Govern Valenciana va suspendre en matèria de gestió educativa el curs 08-09, i per a Escola Valenciana el govern no ha aconseguit tampoc recuperar l’assignatura el mes de setembre, continuen descuidant l’educació dels nostres alumnes”. Així s’ha expressat Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, en l’acte organitzat hui a les portes de la Conselleria d’Educació on s’han lliurat tres carabasses personalitzades per als que l’entitat considera “màxims responsables” de la situació de l’ensenyament valencià: Francisco Camps, Alejandro Font de Mora i Concha Gómez. Escola ha presentat també un escrit per registre adreçat al Conseller. A la vegada, l’entitat ha lloat la capacitat de superació de ampes, docents i alumnes per mantenir tot i la “incompetència” del Conseller un model d’ensenyament públic que continua donant resultats molt per sobre del model privat.

Escola ha criticat especialment l’actitud de Conselleria en tres factors: la manca de recursos, l’actitud autoritària i la manca de rigor pedagògic en les propostes de plurilingüisme.

En el capítol de la manca de recursos l’entitat denuncia el “despilfarrament” de recursos que ha generat les “ocurrències del Conseller com ara la contractació de professors intèrprets d’anglés i després el seu acomiadament, o les campanyes que la Conselleria va engegar per justificar el fulla de ruta de confrontació en la matèria d’educació per la ciutadania”. En canvi no s’ha apostat per la millora d’instal·lacions, l’eliminació dels barracons o la inversió real en plurilingüisme.

Precisament és en aquesta matèria on Escola Valenciana centra els seus esforços. “Lliurem carabasses a Camps, Font de Mora i Concha Gómez perquè fomenten el monolingüisme”. Segons Escola Valenciana el Govern camps “ha utilitzat el concepte de plurilingüisme com a font de confrontació política amb el govern central però a la pràctica continua potenciant un sistema on els alumnes obtenen un nivell estretament acceptable únicament en castellà”. L’entitat cívica ha recordat que continua damunt la taula la seua proposta: El Pla per l’Escola Plurilingüe. La fórmula en caminar cap al trilingüisme partint dels programes bilingües o d’ensenyament en valencià, i fer-ho generalitzant aquests programes i dotant al sistema de 3000 professors trilingües més, fins a completar cinc docents per centre amb domini de valencià, castellà i anglès. Això permetria “encarar la formació plurilingüe des dels quatre anys, amb aules reduïdes i amb la introducció de l’anglés per mòduls en assignatures, dins el concepte de la immersió linguïstica en valencià”. Escola Valenciana se centra en el principi que “quan més llengües es dominen més capacitat és té per aprendre de noves” i recorda que per això “fins i tot els alumnes de les línies en valencià tenen millor nivell de castellà que els alumnes que opten per no estudiar a la línia”. Tot i que aquests arguments són compartits per tècnics de Conselleria, el govern Camps insisteix en continuar deixant sense plaça a milers de famílies que trien ensenyament bilingüe en valencià, durant aquest curs Escola Valenciana estima que per “manca de planificació i oferta uns 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià cada any, i per tant, acaben el sistema educatiu sense ser bilingües i evidentment tampoc trilingües”. A secundària la situació de l’ensenyament en valencià és encara més alarmant, donat que dels 138.223 alumnes que estudiaven el curs passat en valencià el darrer curs a l’escola, només 58.626 van obtenir plaça a secundària.

A la manca de recursos i el caos en matèria plurilingüe se suma l’actitud autoritària del Conseller, incapaç d’arribar a consensos i que ha utilitzat l’amenaça i persecució política com a eina per imposar les seues “ocurrències”. La prova és evident, en els darrers encontres Font de Mora va advertir a la Plataforma per l’ensenyament públic que o es signava un pacte o es retirarien els escassos avanços que havia ofertat en la negociació. Per Diego Gómez “aquesta actitud és inacceptable, un conseller que castiga a milers d’alumnes valencians per rancúnies amb la comunitat educativa”.

En aquest aspecte, Escola Valenciana també ha acusat el Conseller d’haver amenaçat i pressionat docents que han participat en les mobilitzacions que l’entitat va protagonitzar durant el curs passat. Fins i tot, denúncia l’entitat, es va donar el cas d’identificació i amenaces d’expedients a mestres que havien participat en la campanya de mailing massiu als diputats de les corts demanant millores en el sistema educatiu

Escola Valenciana ha anunciat que ha obert un arxiu de docents afectats per aquestes pressions i altres, i emetrà informes públics i possibles accions legals en el marc de la seua Oficina de Drets. Els docents afectats poden informar a l’entitat al correu drets@fev.org.

D’altra banda, l’entitat cívica ha anunciat que té constància de multitud de centres on la Conselleria s’havia compromés ha atendre la desbordant demanda en valencià i finalment ha reubicat els alumnes en línies d’incorporació progressiva o ensenyament en castellà.

Les rebaixes arriben a la llengua

EXTRACTE SENCER L'ARTICLE APAREGUT EN L'EDICIÓ DE HUI 3/07/09 DEL DIARI LEVANTE

Alboraia fulmina l'Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l'acció

L'Ajuntament d'Alboraia ha fulminat l'Oficina municipal de Promoció del Valencià, que funcionava des de fa vora una dècada. La supressió, realitzada mitjançant la modificació del reglament municipal d'ús del valencià, comporta l'amortització de la plaça de la tècnica lingüística. La reducció de despeses està en el rerefons de la decisió de l'equip de govern del PP, reconeixen fonts del consistori, que afegeixen que l'oficina "ha funcionat bé, però ara ja no és necessària". De poc han valgut les al·legacions en contra de la Coordinadora de Dinamització Lingüística (plataforma que reuneix traductors, correctors i tècnics de tota la Comunitat Valenciana), que veu en la mesura un perillós precedent. Tampoc ha servit de res l'oposició dels grups municipals de Bloc i PSPV.

La determinació de l'ajuntament, aprovada en l'últim ple municipal (dilluns passat) per onze vots a favor (els edils del PP) i nou en contra, no cau de noves. L'equip de govern ja va intentar eliminar els costos de l'oficina i de la tècnica en els pressupostos d'enguany -debatuts en el ple anterior-, però va haver de fer marxa enrere, ja que el reglament municipal de promoció del valencià donava cobertura a aquests organismes lingüístics. Solució? Modificar el reglament.

Això és el que va fer en l'últim ple. Segons fonts de l'ajuntament, és un canvi "lleu" de la normativa, una adaptació a "les noves circumstàncies", doncs "amb el pas del temps els funcionaris han acreditat un coneixement del valencià suficient". D'aquesta manera, les funcions que realitzava l'oficina de promoció de la llengua passen a dependre ara del departament municipal de Recursos Humans.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística reconeixia en el seu escrit d'al·legacions que l'Ajuntament d'Alboraia ha avançat en la promoció del valencià, però "ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l'obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d'Alboraia".

Per als tècnics, les dades sociolingüístiques -tant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), al seu Llibre Blanc, com de la pròpia Conselleria d'Educació- neguen que el coneixement i ús del valencià siga suficient, sinò que "continuen mostrant la necessitat de la gestió lingüística tant en l'àmbit social com administratiu".

La decisió del consistori d'Alboraia -l'alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP- contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloia en el seu punt sisé: "Impulsar la creació o el funcionament d'oficines municipals de promoció del valencià". Just el contrari ha fet ara Alboraia.

El municipi ja no exigirà el valencià en els rètols i no donarà incentius

L'eliminació de l'oficina de promoció del valencià no és la conseqüència única de la modificació del reglament de valencià d'Alboraia, sinò que la normativa sobre l'ús de la llengua pròpia es fa més suau. Si en el text vigent fins ara l'ajuntament havia de demanar als organismes que els seus rètols i indicacions estigueren en valencià, ara el nou document diu que han d'estar "en valencià o castellà".

Igualment, si el consistori s'obligava a demanar a la resta d'administracions que es comunicaren amb ell en valencià, ara diu que ho poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials. Aquest punt era un dels que el Consell va incloure en el famós decàleg d'Ares del Maestrat de 2003 per a la promoció del valencià en les institucions.

Fins i tot, les inscripcions i rètols municipals no han d'anar ja obligatòriament en valencià. Segons la nova normativa de Manuel Álvaro, les poden fer en castellà. Al mateix temps, el nou reglament elimina les ajudes i incentius a empreses i establiments comercials per tal que "valencianitzen" els seus rètols i factures.

Primeres conclusions precipitades:

1. El PP ha alçat la veda perquè els ajuntaments governats pel partit es desempelluguen també de les oficines de promoció lingüística, les facen inoperatives o retallen les seues iniciatives dins i fora del consistori.
2. És un globus sonda per vore què passa en aquells ajuntaments governats per ells, un experiment per mesurar la capacitat de mobilització o el descontent social que puga causar.
3. Si això passa als ajuntaments que tenen una experiència de 10 anys a fer funcionar les oficines de promoció lingüística, què passarà a la resta d'ajuntaments que estan en la federació valenciana de municipis i províncies?.
4. Es tracta de fer saltar el conillet d'Índies per comprovar la fermesa, solvència o fleblesa jurídica dels estaments administratius regulats per normatives lingüístiques autonòmiques.
5. És una homenia d'un alcalde i senador del PP "echao palante", que espera que altres homínids de les cavernes es tiren a la piscina, i per tant és una maniobra del sector dur del partit.

Què hi podem fer?

El refranyer valencià diu que si et deixes ficar el dit dins l'ull, aviat et deixaran cec i coix.