El Consell ix victoriós de la seua "croada" contra l'emissió de TV3 al País Valencià

Valencianisme.com. 17/02/2011

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat propiètaria dels repetidors de TV3 a casa nostra, ha acordat en una junta directiva celebrada amb caràcter d'urgència el cessament de les emissions de la cadena catalana. La mesura té lloc a causa de l'entrada en vigor de la modificació de la llei audiovisual valenciana, una norma en virtut de la qual el Consell haguera pogut imposar-li una multa de 60.000 euros cada 15 dies per dites emissions.

Amb el tancament dels repetidors per part d'ACPV, el govern valencià culmina amb èxit la seua persecució contra les emissions dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en terres valencianes, que va començar a pocs mesos dels comicis autonòmics i municipals de 2007 i que s'ha mantingut intermitentment segons s'acostaven altres convocatòries electorals.

Ara mateix, ACPV ha de fer front al pagament de 600.000 euros abans del 20 de març, després que la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Economia i Hisenda haja desestimat el recurs d'alçada presentat per l'entitat contra les sancions imposades per la Conselleria.

En este sentit, en cas que Acció Cultural no abonara esta quantitat s'obriria la via del constrenyiment administratiu, que traduït en xifres suposaria un recàrrec del 20% del deute més els interessos de demora. En eixe supòsit, el termini per a abonar l'import de la sanció seria de 50 dies i, a més, se li bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.

Igualment, si ACPV no pagara el deute incrementat pel procediment de constrenyiment en el termini indicat més amunt, s'obriria el procediment d'embargament dels béns i drets de l'entitat: comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries, entre d'altres.

L'Acadèmia censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en valencià

La institució denuncia que vulneren el principi d'igualtat lingüística de l'Estatut - Demanda als càrrecs públics que s'expressen públicament en la llengua autòctona

Levante-EMV. 17/02/2011

Després de 28 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) els comptes no ixen. A pesar dels èxits aconseguits per la norma, l'ús del valencià, sobretot en els més jóvens, no es generalitza i això preocupa i molt a les institucions que vetlen per la seua supervivència. De fet, un dels majors problemes és que la pròpia norma no s'aplica per part dels que la van impulsar i l'han de fomentar, la Generalitat i les universitats. És per això, i vista l'actual situació social, per la qual cosa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)va donar ahir un estirada d'orelles a estes institucions.

En una declaració institucional, aprovada per unanimitat per tots els seus acadèmics, l'AVL conclou que en l'actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyança universitària, "es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu la llei".

Per això, la institució demana al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes que adopten "les mesures oportunes per a garantir que no es produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics". Respecte d'això, recorden que l'Estatut d'Autonomia reconeix que tots els valencians i valencianes "tenen el dret a rebre l'ensenyança en idioma valencià" i que la LUEV preveu que els alumnes de l'ensenyança obligatòria "al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyança, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual a l'iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà".

Fonts de l'AVL consultades per este periòdic van reconéixer que esta important inclusió dels drets lingüístics en l'Estatut "no s'ha reflectit en actuacions positives cap a la llengua". Segons van asseverar, les institucions "no han de ser neutrals" en el plurilingüisme i han d'apostar per la llengua pròpia.
En eixe sentit, l'AVL demana en les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com a materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià. A més, considera que cal assegurar l'ensenyança en valencià en tots els centres educatius d'Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi de "aconseguir realment" el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

Així mateix, van sol·licitar garantir en l'ensenyança universitària el dret de tots els alumnes que s'han matriculat en valencià a "rebre una docència real i efectiva en valencià" i en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària. La institució també recomana en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l'ús oral i escrit del valencià, "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana", segons figura en l'Estatut d'Autonomia.

Escola i EUPV amb l'AVL

Des d'Escola Valenciana van celebrar la declaració de l'AVL, "ja que el seu paper en defensa de la llengua és vital". Per a l'entitat cívica, la de la institució lingüística és una incorporació de luxe al consens que ha d'haver-hi sobre que el valencià "és la garantia d'una educació plurilingüe i de qualitat". Per això, van instar a la Generalitat i les universitats a fer cas de les indicacions de la institució normativa.

Per la seua banda, des d'EUPV van manifestar que el comunicat de l'AVL "ha de fer reflexionar al Consell del PP, qui arracona el valencià durant massa temps. És ja simptomàtic que inclús l'AVL es pronuncie d'esta manera, deixant patent la delicadíssima situació de la nostra llengua en un àmbit, l'educatiu, en el que a més hauria d'estar en unes condicions d'igualtat totals amb el castellà". "L'AVL retrata un panorama desolador", van dir.

Font de Mora diu que l'AVL l'avala

La declaració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va agafar ahir el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, compareixent en les Corts Valencianes. Després de fer-li referència el diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, sobre el comunicat, Font de Mora va contestar que la institució "està plenament d'acord" amb ell perquè demanen fer compatible, com la seua conselleria, "l'ensenyança del valencià, el castellà i una llengua pròpia". "Demanen programes educatius plurilingües com està impulsant la Generalitat", va afegir.

Segons Font de Mora, des d'Educació "estem treballant en el foment del valencià". A partir d'ací el conseller va assegurar que la Generalitat executa en estos moments 46 obres educatives per un valor d'uns 200 milions d'euros, inversió que, al seu parer, es realitza "per a continuar generant ocupació" a pesar del "moment de greu crisi econòmica", va manifestar. A més va dir que des de 2003 s'han posat en funcionament 400 centre.

Un funcionari d'ADIF es nega a atendre una consulta en valencià sobre un passatger invàlid

Valencianisme.com. 14/02/2011

Els fets van ocórrer el divendres dia 28 de gener, al voltant de les 9:30 h, a l'Estació del Nord de la ciutat de València. Un veí de Carcaixent, que no ha volgut revelar la seua identitat, va entrar a l'oficina d'atenció al client per a efectuar una consulta sobre el seu acompanyant, una persona discapacitada que es desplaça amb cadira de rodes. El funcionari d'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que el va atendre, però, es va negar a facilitar-li la informació demanada i va exigir que li parlara "en cristià".

Segons les mateixes fonts, el ciutadà es va dirigir a l'oficina d'atenció al client per a "saber com creuar les vies amb una persona que va amb cadira de rodes i que pesa 90 kg", per tal com a  Carcaixent (la Ribera Alta) no hi ha ascensor i, per tant, les persones amb mobilitat reduïda que viatgen amb cadira de rodes han d'anar fins a la fi de l'andana i creuar les vies sobre un pas a nivell de fusta.

En eixe moment, el funcionari estatal el va "avisar" que si li "parlava així" tindria un "problema", ja que no li contestaria la petició si se li adreçava en eixa llengua.

Davant d'eixa situació, el veí de Carcaixent va demanar si hi havia alguna altra persona que poguera atendre la seua consulta. Aleshores, la resposta del mateix funcionari va ser negativa: "Jo sóc d'Astúries i la meua companya és de Múrcia. No et contestaré si em parles en valencià", va reiterar amb to bròfec mentre mirava cap a les persones que hi havia darrere fent cua.

El doblatge en valencià arriba als instituts

Pica'm. 11/02/2011
Escola Valenciana està oferint als ajuntaments i als centres d’ensenyament de secundària la possibilitat d’acollir una entretinguda activitat per tal que professorat i alumnat experimente amb un taller de doblatge en valencià.

Es tracta d’oferir propostes d’activitats extraescolars de qualitat, i alhora promocionar el coneixement per part de l’alumnat i el professorat dels centres de secundària de les produccions rodades i/o doblades al valencià. Característiques de l’activitat: Cada centre educatiu triarà el moment més adient per a dur a terme l’activitat al seu espai.

El projecte - campanya es durà a terme durant tot el 2011. El període perquè els centres puguen sol·licitar-hi la seua participació serà preferentment durant tot el mes de febrer, encara que podran afegir-s’hi en qualsevol moment sempre que hi haja dies lliures. El lloc de les sessions serà supervisat pel personal d’Escola Valenciana. És important que es duguen a terme a les instal·lacions dels centres, o es poden estudiar altres ubicacions proposades pels centres o Ajuntaments que tinguen la infraestructura mínima adient. Els centres o Ajuntaments es faran càrrec de la despesa generada per la contractació del tècnic i coordinador de la sessió, i del corresponent equip de projecció si calguera. Les sessions es duran a terme sense excepció amb l’esmentat equip.

De l’activitat podran participar uns 40 alumnes en dos sessions. De forma prèvia el coordinador del projecte-campanya enviarà informació i material de manera pactada amb l’organització, que serà utilitzat de forma pedagògica. Hi haurà un treball previ a la sessió corresponent que inclourà la visita i l’estudi dels continguts del web www.audiovisualsenvalencia.com.

Escola Valenciana i la Conselleria d'Educació enceten el diàleg

Escola Valenciana i la Conselleria d'Educació enceten diàleg al voltant del model plurilingüe d'ensenyament

Representants de l'entitat cívica i de la Conselleria mantenen la primera reunió en dos anys entre ambdues parts. Escola Valenciana proposa a la Secretaria Autonòmica d'Educació un intercanvi d'idees al voltant de metodologia, competència lingüística dels docents, avaluació eficient del sistema i promoció de l'ensenyament en valencià. Escola Valenciana ha avançat que abans del mes d'abril tindrà enllestit un document de línies mestres per “optimitzar” el sistema d'aprenentatge de llengües dels centres valencians.

Aquest ha estat un primer contacte, on han participat Vicent Moreno, Jaume Fullana i Àngel Martí president, portaveu de la comissió d'educació i gerent d'Escola Valenciana respectivament, i la Secretària Autonòmica d'Educació, Concha Gómez; el director general d'Ordenació i Centres Docents, Rafael Carbonell, i el cap de l'Àrea de Política Lingüística, Vicent Satorres. La Conselleria d'Educació i Escola Valenciana han destacat la coincidència en els objectius pel que fa a la potenciació d'un sistema educatiu que aconseguisca un igual domini de les dues llengües oficials i d'una tercera llengua estrangera. Jaume Fullana, d'Escola Valenciana, ha insistit en el fet que “és inqüestionable que les competències lingüístiques dels alumnes d'ensenyament en valencià són superiors, tant en valencià com en castellà”. En aquest sentit, l'entitat cívica ha convidat la Conselleria d'Educació “a construir a partir de l'experiència dels programes d'ensenyament en valencià i immersió lingüística”.

Escola Valenciana ha realitzat un diagnòstic general dels aspectes clau a millorar pel que fa a l'ensenyament de les llengües: formació i competència lingüística del professorat, introducció d'elements avaluadors eficients i campanyes d'informació eficients a les famílies. En aquesta línia, Escola Valenciana ha avançat que abans del mes d'abril tindrà enllestit un document de línies mestres per optimitzar el sistema d'aprenentatge de llengües dels centres valencians. L'entitat ha anunciat que ha encarregat el document a diferents tècnics interns i externs i que el projecte està tutelat per la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant. L'entitat cívica ha acordat amb la Conselleria tornar a reunir-se un cop estiga en condicions de presentar aquest projecte. Escola Valenciana ha recordat que la trobada amb la Conselleria s'emmarca dins la ronda de contactes que l'entitat va començar el mes de desembre i que persegueixen fomentar propostes al voltant de la llengua amb “altes quotes de consens”. En aquesta línia, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, ha recordat que “el valencià no té color polític, és cosa de tots i totes”.

La Federació d'Associacions per la Llengua ha anunciat que en les darreres setmanes també ha encetat una línia de contactes amb regidors i alcaldes de “totes les formacions polítiques” i, tot i que asseguren que és prompte per fer valoracions, han especulat amb la possibilitat real d'arribar a “acords unitaris pel que fa a l'ensenyament en valencià”.

125.000 aspirants al Sambori

Levante-EMV. 2/02/2011

El concurs escolar de literatura en valencià superarà els 115.000 participants de 2010

El premi Sambori bat records. La XIII edició del guardó escolar de literatura en valencià arribarà als 125.000 participants, segons es va anunciar ahir en la presentació de les bases de 2011. Uns 90.000 seran de la Comunitat Valenciana i al voltant de 30.000 vindran de Catalunya i les Illes Balears. En les darreres edicions el certamen no ha parat de crèixer fins aconseguir l'any passat 115.000 treballs presentats, 85.832 alumnes de 575 centres educatius de la Comunitat Valenciana i uns 30.000 de Catalunya i de les Illes Balears.

Per aquesta XIII edició s'han repartit per totes les comarques 6500 cartells i 16.000 díptics. El termini de presentació de treballs a la fase comarcal serà el proper 12 de febrer. Posteriorment els guanyadors comarcals passaran a la gran final de la Comunitat Valenciana, que se celebrarà el dia 28 de maig a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Des de fa dos anys el premi Sambori arriban a tots els nivells educatius, des de les escoletes fins a les escoles d'adults, passant també per les universitats i per les escoles d'idiomes. El concurs, segons la Fundació Sambori, organitzadora del certamen, "té l'objectiu de promoure i difondre l'ús del valencià dins l'àmbit educatiu, a més d'incentivar la creativitat artística i imaginativa de les xiquetes i els xiquets".

El president de la Fundació Sambori, Josep Chaqués va destacar que és important que "un dels premis literaris amb més participació del món siga en valencià" i va animar a que "tots els actors valencians treballen des del seu camp en la defensa de la llengua". El president d'Escola Valencia, associació que fa 13 anys va crear el premi, va assenyalar que "el Sambori demostra que el valencià no té color polític" i va convidar a la societat valenciana a sumar-se a "una gran ofensiva per la llengua on hi hem d'estar tothom".

Bromera, 25 anys de literatura en valencià

L'edició revisada de “L'últim roder”, de Josep Franco, la primera novel·la publicada per l'editorial, es presenta a Alzira per a iniciar la celebració de l'efemèride

Edicions Bromera, nascuda el gener de 1986, comença les celebracions del seu 25é aniversari amb la presentació de L'últim roder, de Josep Franco. L'acte tindrà lloc el proper dimarts, 25 de gener, a les 19.25 hores, a la casa de la Cultura d'Alzira. L'obra, publicada en la col·lecció «Els Nostres Autors», va ser la primera novel·la en el catàleg d'Edicions Bromera. Convertida en un best-seller amb 32 edicions i més de 75.000 exemplars venuts, la trajectòria de L'últim roder és un reflex de la de Bromera, ja que va ser el seu èxit el que va fer possible que la flamant editorial es plantejara nous reptes i nous projectes.

Aquest va ser l'inici d'un projecte engrescador i il·lusionador que naixia en una societat on el valencià feia un salt qualitatiu gràcies a la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que a hores d'ara s'ha consolidat com “l'editorial més potent del nostre país”, indiquen. El balanç fet l'editorial d'Alzira no pot ser més positiu: quasi quaranta col·leccions que abracen una gran diversitat de gèneres i tots els segments d'edat; vora 1.200 títols publicats, i 6.500.000 exemplars venuts. A més, també recorden la tasca cultural “importantíssima“ feta per Bromera, que inclou el patrocini i la publicació de premis literaris, com els Ciutat d'Alzira, l'Alfons el Magnànim o l'Enric Valor; la creació de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura el 2003; l'edició de les revistes L'Illa i TXT; l'organització d'animacions lectores per a escolars, i la col·laboració en diferents cursos i jornades sobre literatura, entre moltes altres iniciatives.