Tot a punt per a la 8a Nit d'Escola Valenciana

L'informatiu, 3/03/2011

El teatre Calderon d'Alcoi acollirà este divendres l'acte de celebració, al qual assistiran més de mig miler de persones, i el Betlem de Tirisiti, el Babaclub, el Canal Super3, Francesc de Paula Burguera i Empar Granell rebran els guardons per la seua tasca de promoció del valencià.

Demà divendres, 4 de març, Escola Valenciana celebra la seua Nit —la celebració més important de l'entitat al cap de l'any— a Alcoi, dedicada enguany a Enric Valor. Durant la cerimònia es lliuraran els guardons d'Escola Valenciana a la promoció del valencià. Enguany, els guardonats són el Betlem del Tirisiti, el Babaclub, el Canal Super3, Francesc de Paula Burguera i Empar Granell, a títol pòstum. També es presentaran les Trobades d'enguany i el seu lema, relacionat amb l'escriptor de Castalla.

I és que enguany, quan s'acompleix el centenari del naixement d'un dels nostres escriptors de referència, Enric Valor, i Escola Valenciana ha volgut homenatjar i difondre l'obra de l'autor de Castalla i el punt de partida serà la Nit, amb un espectacle coordinat per la companyia teatral La Dependent, conduït per la periodista alcoiana Reis Juan, i en el qual actuaran els grups musicals Arthur Caravan i Bot de núvol, que comptaran amb les coreografies del grup de dansa Guawasi.

L'espectacle, coordinat per la companyia teatral La Dependent, estarà conduït per la periodista alcoiana Reis Juan, i hi actuaran els grups musicals Arthur Caravan i Bot de núvol, que comptaran amb les coreografies del grup de dansa Guawasi

Després de l'espectacle es procedirà a l'entrega dels guardons als premiats d'enguany. Babaclub (TVV) i Canal Super 3 (TV3) rebran el de l'Ús Social del Valencià, per la "gran rellevància la tasca que ambdues cadenes han fet durant els darrers 20 anys en l'àmbit de la programació infantil, que es fa i s'ha fet sempre íntegrament en valencià". Empar Granell es durà el guardó a la Trajectòria Individual, ja que, com a secretària i vice-presidenta que ha sigut de Escola valenciana, "amb la seua energia ha fet que es creara una de les entitats més potents de la nostra federació", apunta l'organització.

Finalment, els guardons Extraordinaris, recauran en el Betlem del Tirisiti i Francesc de Paula Burguera. Del Betlem de Tirisiti, Escola Valenciana apunta que, com a "manifestació cultural i tradicional viva, amb un valor històric i antropològic inqüestionable, transmet des de finals del segle XIX a multitud d'espectadors un costumari de la nostra societat des de la ironia i l'humor". A Francesc de Paula Burguera, el premien "per la seua rica i exhaustiva trajectòria política, periodística i literària, que ha enriquit el nostre bagatge cultural i la promoció que sempre ha fet respecte al nostre tret d'identitat més important, el valencià".

A la Nit d'Escola Valenciana assisteixen representants institucionals, culturals i polítics valencians entre els quals s'esperen l'alcalde d'Alcoi, Jordi Sedano; el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte; el síndic de Compromís, Enric Morera; el diputat d'EUPV, Lluís Torró; el secretari general de CCOOPV, Paco Molina; el portaveu d'Intersindical Valenciana, Vicent Mauri, i el vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manel Pérez Saldanya, entre molts altres. En total es preveuen més de 400 assistents.

Una vegada finalitzat l'acte tindrà lloc un sopar a l'Hotel AC i un espectacle anomenat la Nit de la Nit, on actuaran Xavi Castillo, Inèrcia i Pasqu Selector. Fins ara, la Nit d'Escola Valenciana ha viatjat ja a València, el Puig, Alzira, Xàtiva, Godella, Calp, Castelló i ara a Alcoi.

Escola Valenciana presenta l’aposta pel plurilingüisme

Escola Valenciana va presentar dissabte un document on palesa la seua aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià, sense distincions.  Els programes considerats òptims són els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d’Immersió Lingúística (PPIL). No obstant això, en aquells centres en que l’aplicació d’aquests programes no fóra possible s’aplicaria el Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l’ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%.

Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l’entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià, s’aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s’opta per no ajornar la llengua dominant s’hauria d’incorporar l’anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària. La Unitat per l’Educació Mutilingue, organització a qui s’ha encarregat l’estudi, recorda que l’objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”.

Jaume Fullana, d’Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe - i que EV comparteix-i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.

Escola Valenciana presentà dissabte  el document “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” a una Aula Magna de la Universitat de València plena de gom a gom. Un document que ha estat encarregat a la Unitat per l’Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d’Alacant, l’Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la redacció del document hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l’Educació Multilingüe.

Jaume Fullana, portaveu d’educació d’Escola Valenciana, ha destacat l’aposta per una “visió inclusiva de l’escola, de centrar-se en l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguen al finalitzar els seus estudis obligatori una competència equilibrada de les llengües oficials i ser capaços d’interactuar bàsicament amb una o dues llengües estrangeres.”

Des d’Escola Valenciana i la UEM s’ha insistit en què aquest document persegueix acabar amb una visió segregadora dels programes d’ensenyament, per això incideix també en la introducció de mesures correctores en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) actuals per garantir competències plurilingües satisfactòries. Tot i això han deixat clar que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià els programes d’ensenyament en valencià han sigut l’única opció eficaç per impartir el model d’enriquiment d’educació bilingüe.

Un PIP amb el 50% de valencià

Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.

En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet - han recordat - cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística.

Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.

La introducció de dues llengües estrangeres

Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.

En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.

La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.

Escola Valenciana i el model educatiu

Pica'm, 25/02/2011

Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? Com s’ha d’organitzar la vehiculació de les llengües entre les àrees del currículum? Quins han de ser els paràmetres de formació del professorat? Quins mecanismes d’avaluació hem d’aplicar? Quin és el paper de pares i mares? Aquestes són algunes de les preguntes a què pretén donar resposta el document marc: L’escola valenciana, un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià.

Aquest document, elaborat per la Unitat per l’Educació Multilingüe, es presentarà demà dissabte a l’Aula Magna de la Universitat de València, en un acte amb la presència de les universitats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i institucions públiques i privades.

Els encarregats de presentar el document són el director de la Unitat per l’Educació Multilingüe, Vicent Brotons; el portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Jaume Fullana; i l’autor del document, l’especialista en educació multilingüe Vicent Pascual.

La presentació arriba després de mesos de reunions d’Escola Valenciana amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d’agents possibles d’un nou consens educatiu. El projecte incideix especialment en la necessitat d’aprofundir en les competències bilingües de l’alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d’eficiència en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l’aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius.

Algunes institucions i entitats que han confirmat assistència a la presentació són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, les cinc univeristats públiques valencianes, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, ANPE, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diferents directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d’Escola Valenciana i altres representants d’associacions i empreses de diferents sectors culturals i educatius del País Valencià.

La 'literatura d'idees' perd Josep Iborra

Vilaweb, 25/02/2011

Josep Iborra s'ha mort als vuitanta-dos anys. Nascut a Benissa (Marina Alta) el 1929, va centrar la producció literària en l'assaig i en la crítica literària. Considerat un dels especialistes en l'obra i la personalitat de Joan Fuster, el 1982 va escriure l'assaig 'Fuster portàtil' (3i4, Premi d'Assaig Joan Fuster), que fou el primer estudi de conjunt de l'escriptor de Sueca. Com a crític, va fer un seguiment atent de la literatura contemporània i va treballar per la renovació cultural valenciana.

Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, va obtenir el títol de doctor en filologia romànica per la mateixa universitat amb la tesi 'Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster'. De ben jove  va publicar a la revista Pont Blau, editada per catalans exiliats a Mèxic, una sèrie de relats que més tard formaren el volum 'Pàraboles i prou' (1955), l'únic de creació literària.

Durant la transició democràtica, Iborra va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, quan aquest es va dissoldre, va entrar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, en condició de secretari fins a la seva jubilació.

La crítica literària, publicada a Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya, etc., s'ha recopilat en dos llibres: 'Confluències' i 'La trinxera literària', tots dos publicats l'any 1995. Entre els articles publicats aquells anys es destaquen 'La poesia política valenciana (1930-1939)' (1974) i 'La novel·la al País Valencià" (1977).

Les seves darreres obres foren dietaris: 'Inflexions' (Editorial Bromera, Premi Ciutat d'Alzira 2004; Premi de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2004; Premi de l'Institut Interuniversitari de València, 2005; i el Premi de la Crítica de l'AELC del País Valencià, 2005) i 'Breviari d'un bizantí' (Arola, Premi Rovira i Virgili, 2006).

Sobre 'Breviari d'un bizantí' Josep Iborra va declarar al Punt que l’obra reunia textos independents, amb reflexions sobre àrees diverses: cultura, política, ètica, religió, ciència… 'Són preses de posició sobre alguns aspectes a través de textos curts que tenen formes diverses: fragmentaris, narratius, parabòlics…', són 'exercicis de pensament'. És així que elucubra sobre la diferència entre l’aforisme clàssic tradicional i l’aforisme modern a partir de textos de Charles Baudelaire; o sobre 'el tòpic que tot ja s'ha dit', a base d'analitzar personatges de 'Fuente Ovejuna' de Lope de Vega amb els del 'Decameró'.

El funeral de Josep Iborra es farà avui a les 15.30 al Tanatori Servisa de València, segons que informa l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV).

La resolució del CECV frustra el futur de l'ensenyament en valencià

La Permanent del Consell Escolar Valencià ha aprovat la modificació del decret 79/1984, que regula l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'articulat que feia referència a l'augment progressiu de la quantitat d'assignatures estudiades i impartides en valencià, a partir de 3er d'educació primària, al Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) En este article, que abans de la modificació feia referència al mínim d'assignatures que havien de donar-se en valencià i que impulsava una progressió quantitativa en posteriors nivells i cursos acadèmics, ara limita a dues la quantitat d'àrees a impartir, una la pròpia assignatura de valencià i l'altra sense especificar, quan en l'antiga redacció es tractava del Coneixement del Medi.

Primer que res, esta desafortunada resolució traeix l'esperit dels Programes d'Incorporació Progressiva (PIP), ja que en la seua essència es pretenia precisament allò que enunciava el seu nom: incorporar progressivament la quantitat d'assignatures a mesura que s'incrementava el coneixement de la llengua vehicular, el valencià. Amb este sortre baix que ara força la modificació, ni es permetrà que el valencià augmente la seua utilització als centres educatius que apliquen programes PIP ni es millorarà la complementariarietat de programes, sobretot amb el PEV i PIL, perquè farà impossible la seua conversió i accessibilitat.

D'altra banda, esta modificació aprovada unilateralment per la Conselleria d'Educació, amb els votos en contra dels sindicats i associacions de mares i pares d'alumnes majoritaris en el sector educatiu, converteix la presència del valencià en el Centres PIP en una anècdota, en un fet residual, en una època de reptes en què una errònia política educativa que es plantege el plurilingüisme o el multilingüisme des d'una concepció tan desentabilitzadora suposa iniciar un procés agònic d'extinció del valencià o, almenys, la condemna a la seua minorització permanent.

Què succeirà amb els centres educatius públics que amb esforç i dedicació estan aplicant un Programa d'Incorporació Progressiva, a les zones urbanes i a les zones castellanoparlants i que concebien l'aplicació del programa com una millora per al futur acadèmic, laboral i personal del seu alumnat?. Què ocorrerà ara amb els centres educatius concertats que havien optat amb energia i interés pel PIP en resposta a les demanda dels seus respectius Consells Escolars de Centre?. La Conselleria d'Educació permetrà a partir d'ara i massivament una conversió de PIPs en PEVs o la pròxima jugada és transformar els Programes d'Ensenyament en Valencià en reserves apatxes en les quals s'incentivaran les desercions, com així ho anuncia l'esborrany de Xarxa de Centres Plurilingües?.

L'hora de dinar, el dia de la 26 Trobada, també és una festa

El 10 d'abril, al migdia, la festa continua a l'hora de dinar. A eixa hora, hi haurà dos ofertes relacionades amb la gastronomia que no podreu rebutjar. La primera és la III Jornada Gastronòmica i la segona el I Premi a la taula millor parada i els invitats més polits. Si sou dels qui vos agrada la bona taula assaborint l'oferta gastronòmica local o vos la munteu tots els anys amb els vostres companys i companyes de centre, presteu atenció als següents cartells. D'ací poc, vos arribarà als centres educatius més informació d'estes dues activitats. Ah, i a l'hora de dinar, per als més menuts, hi haurà jocs infantils amb monitors al pati del col·legi Sant Francesc de Borja.

E V anuncia un document per l'educació plurilingüe “concret, de consens i aplicable a tots els centres”

L'entitat cívica afirma que l'ordre sobre plurilinguisme enviada hui per la Conselleria d'Educació als sindicats “no resol cap problema i segons l'aplicació que en faça cada centre podria significar fins i tot un retrocés pel que fa a l'adquisició de les competències plurilingües de l'alumnat”. Segons Jaume Fullana, portaveu d'educació de l'entitat cívica, la proposta és “superficial i poc concreta”, ja que “s'ha d'anar més enllà de penjar plaques en les portes de les escoles”.

Un model d'Educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. Aquest és el títol del document elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe i que es presentarà el proper dia 26 de febrer a la Nau de la Universitat de València, en un acte amb representació de les univeristats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i altres institucions com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre molts altres.

La presentació arriba després de mesos de reunions amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d'agents possibles. El projecte incideix especialment en la necessitat d'aprofundir en les competències bilingües de l'alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d'eficiència en l'aprenentatge d'una llengua estrangera.

La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l'aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius. L'entitat cívica ha destacat que ja va avançar el darrer u de febrer les línies bàsiques del document a la secretària autonòmica d'Eduació, Concha Gómez, a més de remetre-li una invitació per a l'acte. Ambdues parts van acordar reunir-se un cop presentat el document per analitzar la proposta.

La nova ordre del conseller: superficial, poc concreta i regressiva

En aquest sentit, Escola Valenciana s'ha mostrat sorpresa que la Conselleria d'Educació anuncie ara una nova ordre sobre plurilingüisme, en referència al projecte que hui ha remés als sindicats la pròpia Conselleria. Una ordre que se suma a les diferents ja publicades els darrers dos anys i que no han tingut continuïtat, com ara la dels centres amb immersió lingüïstica en anglés.

En línies generals la nova proposta feta pública pel conseller Font de Mora ofereix la possibilitat a un nombre determinat de centres d'introduir una assignatura en llengua estrangera, però sense concreció. Per Jaume Fullana, portaveu d'Educació d'Escola Valenciana, "no es concreten els mínims necessaris que asseguren una competència satisfactòria de les dues llengües oficials i una d'estrangera". En aquest sentit l'entitat qualifica la proposta de "superficial i poc concreta".

Alguns aspectes de l'ordre de la Conselleria, com la de deixar en mans exclusivament dels alumnes la decisió de realitzar les proves d'avaluació de caràcter parcial o final en valencià o en castellà, resulten sorprenents i absents de rigor.

A més a més, pel fet de no concretar-se els mínims necessaris que asseguren una competència plurilingüe, podria significar un retrocés d'acord amb les aplicacions concretes que es pugueren determinar des dels centres.

Un altre punt feble de la proposta, segons Escola, recau en l'avaluació externa, és a dir, els controls que l'administració fa per comprovar l'eficiència del sistema. La Conselleria reconeix explícitament en el document que només contempla avaluacions externes de la llengua estrangera. El grau de domini de valencià i castellà queda exempt doncs d'avaluació per part de l'administració.

Escola Valenciana ha convidat a la Conselleria a sumar-se al consens per l'educació pluilingüe ja que "compartim l'objectiu d'aconseguir la millor competència lingüística en valencià, castellà i una llengua estrangera per a l'alumnat".