Escola Valenciana demanda l'ordre de centres plurilingües per incomplir la llei

L'oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha encetat un procés contenciós administratiu contra l'ordre de centres plurilingües presentada per la Conselleria d'Educació el darrer 30 de juny. El motiu respon a un error de procediment de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, donat que l'ordre modifica el disseny particular de programa posteriorment al tancament de termini de matriculació

El fet provoca una situació d'inseguretat jurídica a la voluntat expressada pels pares i mares en el full de matricula, un aspecte censurat per la resolució oficial d'inici de curs 2010-11. Dita resolució dictamina els procediments legals per a modificar el disseny particular del programa del centres(DPP), això és, els cronogrames on s'especifica l'ús de cada llengua per assignatura. Segons la normativa de la pròpia administració la data límit per realitzar dits canvis era el 31 de gener de 2011.

L'ordre de centres plurilingües va eixir a la llum unes setmanes abans del decret de Font de Mora, i preveia modificacions en els programes língüístics, com ara atorgar la possibilitat que cada alumne triara la llengua amb què fer els exàmens.

L'expedient ha estat enviat ara al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i s'obri a partir de hui un període de 9 dies perquè altres actors implicats presenten les corresponents al·legacions.

Escola Valenciana ha afirmat que no es mostra en contra de la creació de dita xarxa sinó de "la improvisació de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents durant el darrer curs, al servei no dels interessos educatius del valencians sinó a la voluntat política efectista de l'anterior conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora.

Escola Valenciana ha demanat que l'actual Conseller d'Educació, José Ciscar, inste a Rafael Carbonell, anterior i actual Director general de Centres Docents a apostar per la via del diàleg i a convertir la Xarxa de Centres Docents Plurilingúes en un autèntic referent pedagògic.

L'entitat cívica ha recordat que continua fent seguiment dels diferents casos d'incompliment del dret a estudiar en valencià.

Escola Valenciana denuncia una estratègia de bloqueig de l'ensenyament en valencià

Per primera vegada des de 1983 el percentatge de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha augmentat sinó que disminueix del 29% al 28%. La xifra constrasta amb el manteniment de la demanda i respon a una estratègia impulsada els últims anys per la Conselleria d'Educació basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió. Escola Valenciana denuncia que en el present curs dels 2.582 centres públics i privats només 1.081 ofereixen ensenyament en valencià, només un 41'8%.

"La Conselleria d'Educació imposa l'ensenyament vehicular en castellà en quasi el 60% de centres valencians, i això ho fa sabent que el programa educatiu en castellà genera alumnes monolingües", ha destacat Escola Valenciana. L'entitat cívica ha fet públic hui que el curs 2011-12 és el primer des de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià en què el tant per cent de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha crescut, passant del 29 al 28%. L'ensenyament en valencià havia crescut en els darrers 28 anys entre el 3 i el 15% anual, una xifra que estava molt per baix encara de la demanada.

La xifra d'alumnes matriculats (infantil, primària, secundària) és de 784.191 alumnes, dels quals 222.907 estudien en valencià, un 28% del total. El curs passat la xifra d'alumnes matriculats en valencià era d'un 29%, 222.236 de 764.972 en total. Tot i que ha augmentat la xifra total d'alumnes en valencià el percentatge és menor per primera vegada.

Escola Valenciana denuncia que aquestes xifres responen a una campanya organitzada de l'administració educativa basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió de la matriculació.

Segons l'estudi que Escola Valenciana va realitzar el curs 2009-10 en 270 centres educatius de poblacions de més de 40.000 habitants, allà on es pot triar valencià o castellà més del 50% de famílies trien l'opció de valencià. Però el fet és que només el 41,8% de centres, 1.081, oferten ensenyament en valencià.

La xifra de l'estudi permet fer una estimació del que passaria si als 2.582 centres públics i privats s'oferira la matriculació en valencià i si es respectara la petició en primera instància dels pares que la demanen. En aquest cas la xifra de matriculats en valencià podria fins i tot doblar-se.

"Les xifres de matriculació demostren que no es respecta el dret dels pares a matricular en valencià els seus fills com marca la llei. Això respon a una estratègia d'entorpiment institucional que crea una discriminació envers la nostra llengua i un frau de llei", afirma Escola Valenciana. "Mentre es parla públicament de plurilingüisme per darrere s'ofeguen els programes que millors resultats donen en coneixement de llengües, que són els que tenen el valencià com a llengua vehicular".

"Exigim que es deixen de boicotejar els processos d'obertura de noves línies en valencià i que es recupere el procés informatiu dirigit als pares. No es cobreix la demanda de matriculació en valencià i l'administració ha de donar resposta enlloc de perpetuar la discriminació".

L'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana tramita cada any centenars de queixes per no respectar el dret dels pares a matricular els seus fills en valencià.

ALTRES NOTÍCIES D'INTERÉS

Centres educatius valencians lideraran un projecte TIC de gestió per a l’excel·lència educativa. Devedeteca Núm.2
Perquè les pel·lícules també parlen en valencià

 

Tot a punt per a la 8a Nit d'Escola Valenciana

L'informatiu, 3/03/2011

El teatre Calderon d'Alcoi acollirà este divendres l'acte de celebració, al qual assistiran més de mig miler de persones, i el Betlem de Tirisiti, el Babaclub, el Canal Super3, Francesc de Paula Burguera i Empar Granell rebran els guardons per la seua tasca de promoció del valencià.

Demà divendres, 4 de març, Escola Valenciana celebra la seua Nit —la celebració més important de l'entitat al cap de l'any— a Alcoi, dedicada enguany a Enric Valor. Durant la cerimònia es lliuraran els guardons d'Escola Valenciana a la promoció del valencià. Enguany, els guardonats són el Betlem del Tirisiti, el Babaclub, el Canal Super3, Francesc de Paula Burguera i Empar Granell, a títol pòstum. També es presentaran les Trobades d'enguany i el seu lema, relacionat amb l'escriptor de Castalla.

I és que enguany, quan s'acompleix el centenari del naixement d'un dels nostres escriptors de referència, Enric Valor, i Escola Valenciana ha volgut homenatjar i difondre l'obra de l'autor de Castalla i el punt de partida serà la Nit, amb un espectacle coordinat per la companyia teatral La Dependent, conduït per la periodista alcoiana Reis Juan, i en el qual actuaran els grups musicals Arthur Caravan i Bot de núvol, que comptaran amb les coreografies del grup de dansa Guawasi.

L'espectacle, coordinat per la companyia teatral La Dependent, estarà conduït per la periodista alcoiana Reis Juan, i hi actuaran els grups musicals Arthur Caravan i Bot de núvol, que comptaran amb les coreografies del grup de dansa Guawasi

Després de l'espectacle es procedirà a l'entrega dels guardons als premiats d'enguany. Babaclub (TVV) i Canal Super 3 (TV3) rebran el de l'Ús Social del Valencià, per la "gran rellevància la tasca que ambdues cadenes han fet durant els darrers 20 anys en l'àmbit de la programació infantil, que es fa i s'ha fet sempre íntegrament en valencià". Empar Granell es durà el guardó a la Trajectòria Individual, ja que, com a secretària i vice-presidenta que ha sigut de Escola valenciana, "amb la seua energia ha fet que es creara una de les entitats més potents de la nostra federació", apunta l'organització.

Finalment, els guardons Extraordinaris, recauran en el Betlem del Tirisiti i Francesc de Paula Burguera. Del Betlem de Tirisiti, Escola Valenciana apunta que, com a "manifestació cultural i tradicional viva, amb un valor històric i antropològic inqüestionable, transmet des de finals del segle XIX a multitud d'espectadors un costumari de la nostra societat des de la ironia i l'humor". A Francesc de Paula Burguera, el premien "per la seua rica i exhaustiva trajectòria política, periodística i literària, que ha enriquit el nostre bagatge cultural i la promoció que sempre ha fet respecte al nostre tret d'identitat més important, el valencià".

A la Nit d'Escola Valenciana assisteixen representants institucionals, culturals i polítics valencians entre els quals s'esperen l'alcalde d'Alcoi, Jordi Sedano; el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte; el síndic de Compromís, Enric Morera; el diputat d'EUPV, Lluís Torró; el secretari general de CCOOPV, Paco Molina; el portaveu d'Intersindical Valenciana, Vicent Mauri, i el vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Manel Pérez Saldanya, entre molts altres. En total es preveuen més de 400 assistents.

Una vegada finalitzat l'acte tindrà lloc un sopar a l'Hotel AC i un espectacle anomenat la Nit de la Nit, on actuaran Xavi Castillo, Inèrcia i Pasqu Selector. Fins ara, la Nit d'Escola Valenciana ha viatjat ja a València, el Puig, Alzira, Xàtiva, Godella, Calp, Castelló i ara a Alcoi.

Escola Valenciana presenta l’aposta pel plurilingüisme

Escola Valenciana va presentar dissabte un document on palesa la seua aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià, sense distincions.  Els programes considerats òptims són els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d’Immersió Lingúística (PPIL). No obstant això, en aquells centres en que l’aplicació d’aquests programes no fóra possible s’aplicaria el Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l’ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%.

Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l’entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià, s’aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s’opta per no ajornar la llengua dominant s’hauria d’incorporar l’anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària. La Unitat per l’Educació Mutilingue, organització a qui s’ha encarregat l’estudi, recorda que l’objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”.

Jaume Fullana, d’Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe - i que EV comparteix-i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.

Escola Valenciana presentà dissabte  el document “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” a una Aula Magna de la Universitat de València plena de gom a gom. Un document que ha estat encarregat a la Unitat per l’Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d’Alacant, l’Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la redacció del document hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l’Educació Multilingüe.

Jaume Fullana, portaveu d’educació d’Escola Valenciana, ha destacat l’aposta per una “visió inclusiva de l’escola, de centrar-se en l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguen al finalitzar els seus estudis obligatori una competència equilibrada de les llengües oficials i ser capaços d’interactuar bàsicament amb una o dues llengües estrangeres.”

Des d’Escola Valenciana i la UEM s’ha insistit en què aquest document persegueix acabar amb una visió segregadora dels programes d’ensenyament, per això incideix també en la introducció de mesures correctores en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) actuals per garantir competències plurilingües satisfactòries. Tot i això han deixat clar que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià els programes d’ensenyament en valencià han sigut l’única opció eficaç per impartir el model d’enriquiment d’educació bilingüe.

Un PIP amb el 50% de valencià

Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.

En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet - han recordat - cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística.

Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.

La introducció de dues llengües estrangeres

Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.

En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.

La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.

Escola Valenciana i el model educatiu

Pica'm, 25/02/2011

Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? Com s’ha d’organitzar la vehiculació de les llengües entre les àrees del currículum? Quins han de ser els paràmetres de formació del professorat? Quins mecanismes d’avaluació hem d’aplicar? Quin és el paper de pares i mares? Aquestes són algunes de les preguntes a què pretén donar resposta el document marc: L’escola valenciana, un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià.

Aquest document, elaborat per la Unitat per l’Educació Multilingüe, es presentarà demà dissabte a l’Aula Magna de la Universitat de València, en un acte amb la presència de les universitats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i institucions públiques i privades.

Els encarregats de presentar el document són el director de la Unitat per l’Educació Multilingüe, Vicent Brotons; el portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Jaume Fullana; i l’autor del document, l’especialista en educació multilingüe Vicent Pascual.

La presentació arriba després de mesos de reunions d’Escola Valenciana amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d’agents possibles d’un nou consens educatiu. El projecte incideix especialment en la necessitat d’aprofundir en les competències bilingües de l’alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d’eficiència en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l’aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius.

Algunes institucions i entitats que han confirmat assistència a la presentació són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, les cinc univeristats públiques valencianes, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, ANPE, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diferents directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d’Escola Valenciana i altres representants d’associacions i empreses de diferents sectors culturals i educatius del País Valencià.

E V anuncia un document per l'educació plurilingüe “concret, de consens i aplicable a tots els centres”

L'entitat cívica afirma que l'ordre sobre plurilinguisme enviada hui per la Conselleria d'Educació als sindicats “no resol cap problema i segons l'aplicació que en faça cada centre podria significar fins i tot un retrocés pel que fa a l'adquisició de les competències plurilingües de l'alumnat”. Segons Jaume Fullana, portaveu d'educació de l'entitat cívica, la proposta és “superficial i poc concreta”, ja que “s'ha d'anar més enllà de penjar plaques en les portes de les escoles”.

Un model d'Educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. Aquest és el títol del document elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe i que es presentarà el proper dia 26 de febrer a la Nau de la Universitat de València, en un acte amb representació de les univeristats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i altres institucions com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre molts altres.

La presentació arriba després de mesos de reunions amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d'agents possibles. El projecte incideix especialment en la necessitat d'aprofundir en les competències bilingües de l'alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d'eficiència en l'aprenentatge d'una llengua estrangera.

La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l'aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius. L'entitat cívica ha destacat que ja va avançar el darrer u de febrer les línies bàsiques del document a la secretària autonòmica d'Eduació, Concha Gómez, a més de remetre-li una invitació per a l'acte. Ambdues parts van acordar reunir-se un cop presentat el document per analitzar la proposta.

La nova ordre del conseller: superficial, poc concreta i regressiva

En aquest sentit, Escola Valenciana s'ha mostrat sorpresa que la Conselleria d'Educació anuncie ara una nova ordre sobre plurilingüisme, en referència al projecte que hui ha remés als sindicats la pròpia Conselleria. Una ordre que se suma a les diferents ja publicades els darrers dos anys i que no han tingut continuïtat, com ara la dels centres amb immersió lingüïstica en anglés.

En línies generals la nova proposta feta pública pel conseller Font de Mora ofereix la possibilitat a un nombre determinat de centres d'introduir una assignatura en llengua estrangera, però sense concreció. Per Jaume Fullana, portaveu d'Educació d'Escola Valenciana, "no es concreten els mínims necessaris que asseguren una competència satisfactòria de les dues llengües oficials i una d'estrangera". En aquest sentit l'entitat qualifica la proposta de "superficial i poc concreta".

Alguns aspectes de l'ordre de la Conselleria, com la de deixar en mans exclusivament dels alumnes la decisió de realitzar les proves d'avaluació de caràcter parcial o final en valencià o en castellà, resulten sorprenents i absents de rigor.

A més a més, pel fet de no concretar-se els mínims necessaris que asseguren una competència plurilingüe, podria significar un retrocés d'acord amb les aplicacions concretes que es pugueren determinar des dels centres.

Un altre punt feble de la proposta, segons Escola, recau en l'avaluació externa, és a dir, els controls que l'administració fa per comprovar l'eficiència del sistema. La Conselleria reconeix explícitament en el document que només contempla avaluacions externes de la llengua estrangera. El grau de domini de valencià i castellà queda exempt doncs d'avaluació per part de l'administració.

Escola Valenciana ha convidat a la Conselleria a sumar-se al consens per l'educació pluilingüe ja que "compartim l'objectiu d'aconseguir la millor competència lingüística en valencià, castellà i una llengua estrangera per a l'alumnat".

Escola Valenciana crida a no instrumentalitzar políticament el valencià

El nou president d’Escola Valenciana porta 12 dies en el càrrec i ja ha presentat la seua primera gran campanya: Parla’m en Valencià. Vicent Moreno ha llançat un missatge clar als polítics: “que “solucionen problemes i no els creen” i ha afirmat que “seria molt saludable que el president de la Generalitat s’apuntara al Voluntariat pel Valencià”. Moreno aposta per un missatge conciliador: “El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià on hi participen ajuntaments de tots els partits polítics”.

Escola Valenciana presenta per tercer any consecutiu la campanya comunicativa “Parla’m en valencià”, per promoure una de les seues activitats més importants, el Voluntariat pel Valencià. Aquesta campanya compta amb el suport de Bancaixa i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La dinàmica del Voluntariat pel Valencià és ben senzilla, una persona valencianoparlant dedica 1 hora a la setmana a conversar amb una persona que vol soltar-se a parlar en valencià.

Aquest ha estat el primer acte públic del nou president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que justament va ser l’impulsor d’aquest programa de parelles lingüístiques fa 5 anys en Escola Valenciana.

Des d’Escola Valenciana es considera imprescindible difondre un servei gratuït per a la societat com és el Voluntariat pel Valencià perquè els valors que es desprenen d’aquesta activitat són els propis valors de l’entitat: diàleg, integració, solidaritat, ganes de sumar i de dir sí al valencià.

El president d’Escola Valenciana ha aprofitat aquesta presentació per llançar un repte constructiu al govern valencià: “malauradament per a 2011 s’han retallat molt les ja esquífides partides econòmiques destinades a la promoció i ús del valencià. És per això que oferim a Francisco Camps i a tot l’equip de govern valencià que contribuesquen a promoure la nostra llengua apuntant-se al Voluntariat pel Valencià. Només han de destinar una hora a la setmana a parlar amb un ciutadà o una ciutadana en la nostra llengua. Escola Valenciana posa la tassa i la infusió Parla’m en valencià, ells només han de conversar en la nostra llengua amb una despesa econòmica zero”.

Els cinc anys d’experiència del Voluntariat pel Valencià demostren que la societat civil respon molt positivament a aquest tipus d’iniciatives. Metges, advocades, administratius, estudiants, empresàries, banquers, botiguers o cuiners volen soltar-se a parlar en valencià per mil raons i el Voluntariat pel Valencià és una eina per aconseguir-ho.

Segons Vicent Moreno, “El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i l’ensenya desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys”. I ha afegit: “aproximadament al 40% d’ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 30% ho fa el PSPV-PSOE i en el 30% restant ho fa el Bloc, Independents o EU. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià”.