Valencianisme.com, 8/04/2011
Valencianisme.com ha parlat amb Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana des del passat mes de novembre. Amb ell hem repassat, entre altres temes, la proposta d'un gran pacte del valencià que ha impulsat l'entitat cívica, el paper de l'idioma propi dins d'un sistema educatiu plurilingüe, les relacions entre l'AVL, l'IEC i les universitats, i la presència del valencià en els mitjans de comunicació.
"Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants"
Vicent Moreno va ser escollit com a nou president d’Escola Valenciana el passat mes de novembre en substitució de Diego Gómez. Com ha viscut tots aquests mesos al capdavant de l’entitat?
La presidència de Diego Gómez van ser huit anys molt profitosos per a la nostra entitat. Ens vam consolidar com a entitat social de referència i vam engegar moltes iniciatives que superen l'àmbit estrictament escolar. Ara jo estic tot just començant i ho faig amb totes les ganes del món, treballant tot el que podem i fent tota la força que podem.
Una de les seues primeres propostes va ser la d’arribar a un gran pacte social pel valencià. ¿Quin balanç ens podria fer de les trobades mantingudes per Escola Valenciana els darrers mesos amb diferents entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques?
La valoració és prou positiva. Hem fet moltíssimes reunions i les nostres propostes sempre hem sigut ben rebudes. El teixit social del País Valencià està ben viu.
En el marc d’eixa iniciativa, Escola Valenciana ha insistit en la necessitat de “despolititzar” la llengua. A què es refereixen exactament: ¿cal traure la llengua del debat polític o consideren que s’ha de trencar la vinculació entre la lluita a favor del valencià i el nacionalisme valencià?
Jo dic molt una frase: el valencià no té color polític. El valencià és cosa de totes i tots, és patrimoni del poble valencià. No és de cap partit ni de cap color. I és per això que entenem que és cosa de totes i tots utilitzar-lo, potenciar-lo i impulsar-lo. La promoció del valencià ha de ser una política de país, no d'uns o altres. El problema és que el valencià a vegades serveix per a omplir-se la boca, molts que diuen que el defensen no el parlen en públic perquè tenen vergonya. De fet, això mateix els hauria de fer vergonya. Hem de treure la màscara a aquesta gent, tinga el color polític que tinga. Els qui la parlem l’hem de defensar a totes. Per això ens trobareu al costat d’aquelles polítiques que afavorisquen el procés de recuperació i enfortiment de la nostra llengua i en contra d’aquelles que ho entrebanquen, vinguen d’on vinguen. Qualsevol govern que s’estima la seua llengua, vol que es llija i que s’escriga.
En ocasions anteriors, Escola Valenciana va impulsar acords respecte del valencià amb els principals partits de l’oposició, però aquesta vegada vostés han remarcat que cal sumar el PP al consens. ¿Creu que és possible que els populars puguen afegir-se a aquest nou acord per la llengua? Si és així, en quins termes? Dit d’una altra, ¿fins on estaria disposada a arribar la plataforma per a integrar els populars en el pacte?
No es tracta de moure's o no. Nosaltres tenim unes propostes, ben treballades, referents a l'educació i a l'ús social de la llengua, propostes que traslladem a tothom, siga qui siga, perquè les estudie, conversem al respecte, les millorem si podem i llavors si vol aquesta altra part les incorpora a la seua pràctica política, sindical o de l'àmbit que siga. Per exemple, hem elaborat un document de propostes dirigides als partits polítics en llengua i educació. Les hem explicades i qui ha volgut les ha assumides. Ara nosaltres fiscalitzarem el grau de compliment d'aquests partits amb els seus compromisos. Sobre el Partit Popular en concret he de dir que ens estem reunint amb representants municipals d'aquest partit, i creiem que hi ha un sector del mateix de determinades comarques que estarien disposats a alçar la veu contra la eliminació de les línies en valencià en el cas de dur-se a terme. És una qüestió en la qual hem de mantenir tots una postura de responsabilitat, anar a poc a poc, parlar i escoltar a tothom.
Pot semblar una paradoxa pretendre arribar a consensos en matèria lingüística amb un PP que al llarg de les seues quatre dècades de govern ha mantingut un conflicte gairebé continu amb el món educatiu valencià. Per què, doncs, vol ara Escola Valenciana entendre’s amb els populars?
Nosaltres volem, com he dit abans, que l'impuls del valencià siga una política prioritària del país. I per això volem parlar amb tothom. Per nosaltres, com es diu, que no en quede. Que ningú puga dir que no té les nostres propostes damunt la taula. Si un cop provada la interlocució no s'obtenen resultats, doncs aquesta fase quedarà tancada. També hem de tindre clar que els partits no són monolítics, hi ha sensibilitats diferents, també en el tema de la llengua. I hem de saber aprofitar-ho.
Algunes veus dins del món nacionalista valencià creuen que darrere d’aquesta campanya s’amaga la resignació en comprovar que no hi haurà al País Valencià cap alternativa de govern al PP durant els pròxims anys. Què en pensa Vicent Moreno?
La pràctica diària d'Escola Valenciana ha de viure al marge de les majories parlamentàries. És evident que pot haver-hi responsables polítics més o menys decidits i sensibles a donar l'impuls del valencià, o que posen més pals a les rodes del futur de la llengua, però nosaltres tenim la nostra línia clara, governe qui governe: fer avançar la llengua en l'educació i en la societat. I si cal parlar amb qui siga, s'hi parla, i si cal enfrontar-se amb qui siga, ens hi enfrontem.
Per a entrar en la segona part de l’entrevista, ens agradaria que imaginarem, en primer lloc, un escenari polític possible d’ací un any: el PP reedita la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes el pròxim mes de maig i en març de 2012 recupera el govern espanyol, també amb una representació parlamentària suficient com per a governar en solitari. ¿Creu que perillarien, en eixe supòsit els programes d’ensenyament en valencià?
Només cal llegir-ne el programa electoral. El PP afirma que impulsarà un programa pretesament plurilingüe que pot suposar a la pràctica la supressió dels programes d'ensenyament en valencià. Per tant, així és, creiem que perillarien. El mateix Font de Mora va dir fa poques setmanes a les Corts que vol suprimir-ne les línies. És un plantejament que encara no s'ha fet realitat, i en tot cas siga quin siga el resultat electoral nosaltres actuarem perquè això no passe, parlarem amb qui hàgem de parlar i si cal eixirem al carrer.
Precisament, fa pocs dies coneixíem que el conseller Font de Mora havia aprovat la modificació de les ordres de desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). En la pràctica, com creu que repercutirà aquest canvi el pròxim curs?
La Conselleria d'Educació fa temps que sega l'herba davall dels peus de l'ensenyament en valencià. I ara ho fa cada dia amb més insistència. S'emparen en un suposat plurilingüisme, però si la intenció és aquesta no ho poden fer més malament. Nosaltres, Escola Valenciana, escoltem els experts i proposem més valencià com a via per a més plurilingüisme. La Conselleria està portant un altre camí.
En relació amb el model educatiu valencià, ens agradaria traslladar-li un cas que ens ha comentat un matrimoni d’una població valencianoparlant. Ens expliquen que molts pares matriculen els seus fills en els programes d’ensenyament en valencià a fi que no compartisquen aula amb els nouvinguts. Poden convertir-se les anomenades línies en valencià en línies ètniques?
Les línies en valencià en general funcionen més que bé. Sí que és cert que un fenomen paregut al que descrius es pot arribar a donar en casos concrets. És una de les raons per les quals per Escola Valenciana la situació òptima seria que tothom seguira programes d'immersió: són els que millors resultats donen i a més reforcen la cohesió social.
La legislatura que estem a punt d’acabar s’ha vist marcada per les propostes del titular d’Educació relatives a la introducció d’altres llengües en les aules valencianes. ¿Considera perillós el fet que el Consell puga contraposar l’ensenyament en valencià amb l’aprenentatge d’idiomes estrangers?
Més que perillós, no té trellat. Estudiar en valencià, amb programes d'immersió, és la millor manera de fer alumnes bilingües i obrir la porta a una tercera i quarta llengua. Més valencià significa més llengües, més valencià significa més oportunitats.
Paral•lelament, Escola Valenciana ha presentat el seu full de ruta per a la implantació d’un sistema educatiu plurilingüe. A grans trets, ens podria explicar en què consisteix eixa proposta?
Com et comentava, en la línia d'avançar cap a un model educatiu d'èxit, Escola Valenciana va encarregar a la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat un document que ens marque els passos a seguir. La proposta és senzilla: la millor manera de fer alumnes plurilingües són els programes d'ensenyament en valencià i immersió reforçats amb una llengua estrangera. La millor forma de garantir el coneixement d'una llengua minoritzada com el valencià és fer immersió, i es pot fer introduint una tercera llengua, per exemple l'anglés. La llengua predominant socialment, el castellà, es pot ajornar fins els 8 anys, tercer de primària. Aquest és el programa òptim: immersió en valencià, reforçament de l'anglés des dels 3 anys, castellà als 8 anys. En els casos que no es puga aplicar aquest programa òptim caldria almenys millorar els actuals programes d'incorporació progressiva perquè mai hi haja menys de la meitat de les matèries en valencià. Si no, no es pot complir la Llei, que diu que els alumnes han d'acabar dominant les dues llengües oficials.
També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va pronunciar recentment sobre el paper de la llengua pròpia en l’ensenyament. Com valora Escola Valenciana eixa declaració de l’ens normatiu?
Justament feia pocs dies que ens havíem reunit amb l'Acadèmcia i els havíem expressat les nostres propostes i inquietuds. Com és lògic, ens va agradar la declaració, que al cap i a la fi demanava que es complira la Llei i l'Estatut d'autonomia. És un pas endavant en l'actitud de l'Acadèmia, que a vegades ens resulta massa prudent.
Ara que parlem de l’AVL, diferents companys del nostre portal han expressat el seu desig que Escola Valenciana faça de mitjancer entre la mateixa Acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les universitats valencianes. En el marc d’eixe gran acord pel valencià al qual ens referíem adés, podria la federació tendir ponts entre les tres parts?
Nosaltres sempre hem expressat el nostre desig que les dues entitats normatives tinguen una estreta col•laboració. De fet ambdues comparteixen la preferència pel model policèntric convergent. En les nostres propostes que hem traslladat als partits se n'inclouen algunes que justament van en aquest sentit: que les universitats, l'AVL i l'IEC han de potenciar la col•laboració pel bé de la llengua. Si Escola Valenciana pot contribuir-hi, encantats de la vida. De fet, tenim molt bona relació amb les tres parts.
Un altre dels pilars en la normalització del valencià hauria d’haver sigut, a priori, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). ¿Té previst Escola Valenciana integrar l’ens públic dins d’eixa ronda de contactes per a arribar a consensos sobre el valencià?
RTVV té en la seua llei de creació justament el que comentes: ser un referent de la normalització. Ho ha aplicat de forma molt incompleta, és evident. Per exemple, funciona bé la programació infantil, cent per cent en valencià. En l'última Nit d'Escola, a principis de març, vam decidir premiar el model de la programació infantil de RTVV, juntament amb el Club Super 3 de Televisió de Catalunya, per la seua contribució a la normalització. A última hora Canal 9 va decidir no acudir a recollir el premi. És tota una declaració d'intencions.
Amb el tancament de les emissions de TV3, l’oferta de cadenes de televisió en valencià s’ha reduït encara més. ¿Ha pensat Escola Valenciana col•laborar amb altres entitats del nostre àmbit lingüístic per a impulsar campanyes per l’intercanvi dels mitjans de comunicació en la llengua compartida?
Escola Valenciana ha estat sempre a favor que tots els ciutadans que compartim llengua hem de rebre totes les televisions en la nostra llengua. Estem oberts a totes les col•laboracions que facen falta.
Aprofitant que parlem de TV3, els principals diaris valencians han assenyalat en diverses ocasions les diferències existents entre l’entitat propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià, i Escola Valenciana. Què ens podria dir al respecte com a president d’una de les parts?
Acció Cultural i Escola Valenciana tenen relacions absolutament normals. Compartim fòrums i parlem habitualment dels temes que ens afecten. Com és lògic cada entitat té el seu àmbit d'actuació, les seues prioritats i la seua manera de funcionar, però totes dues compartim espai i opinions en molts aspectes. Tant Acció Cultural com Escola Valenciana són dues entitats imprescindibles respecte del teixit social del País Valencià en defensa de la llengua i la cultura.
Internet, les xarxes socials, etcètera, han servit com a mitjà de difusió de la nostra llengua en una època en què el domini del castellà és aclaparador en els mitjans de comunicació convencionals. En eixe sentit, un grup d’internautes ha impulsat una campanya per al reconeixement del domini .val. S’afegirà Escola Valenciana a eixa iniciativa?
El debat sobre el domini .val encara no s'ha produit en el si d'Escola Valenciana. Ara per ara, estem en el patronat de la Fundació PuntCat com a membres fundadors de l'entitat, perquè entenem que la presència d'una llengua i una cultura pròpies a la xarxa és imprescindible hui dia.
Són tantes les preguntes que podríem plantejar-li que no tallaríem mai l’entrevista. Li agradaria comentar-nos alguna qüestió a la qual no hàgem fet referència?
Ens queden, com dius, mil i un temes per parlar. I això que ja portem una bona estona! No acabaríem mai. Si voleu, quan vulgueu, tornem a fer una altra entrevista. Jo encantat de la vida. De motius no ens en faltaran, segur. Només, si em permets, una última reflexió: hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants, però de veres. Ens hem de fer visibles.
Arribem al final de l’entrevista. Com de costum, li demanarem la seua opinió sobre Valencianisme.com. Visita Vicent Moreno el nostre portal?
Reconec que encara em falten hàbits de navegació. Per qüestions de la feina i d'anar sempre amunt i avall, més encara ara que ocupe la presidència d'Escola Valenciana, em falten hores per a navegar. Però sí que és cert que Valencianisme.com està entre les pàgines que visite més habitualment, perquè informa de temes que m'interessen, en concret de notícies vinculades a la llengua i la cultura des d'una perspectiva valenciana, i sempre que puc m'informe amb vosaltres i altres pàgines. Això sí: informar-me, sempre en valencià.
Valencianisme.com ha parlat amb Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana des del passat mes de novembre. Amb ell hem repassat, entre altres temes, la proposta d'un gran pacte del valencià que ha impulsat l'entitat cívica, el paper de l'idioma propi dins d'un sistema educatiu plurilingüe, les relacions entre l'AVL, l'IEC i les universitats, i la presència del valencià en els mitjans de comunicació.
"Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants"
Vicent Moreno va ser escollit com a nou president d’Escola Valenciana el passat mes de novembre en substitució de Diego Gómez. Com ha viscut tots aquests mesos al capdavant de l’entitat?
La presidència de Diego Gómez van ser huit anys molt profitosos per a la nostra entitat. Ens vam consolidar com a entitat social de referència i vam engegar moltes iniciatives que superen l'àmbit estrictament escolar. Ara jo estic tot just començant i ho faig amb totes les ganes del món, treballant tot el que podem i fent tota la força que podem.
Una de les seues primeres propostes va ser la d’arribar a un gran pacte social pel valencià. ¿Quin balanç ens podria fer de les trobades mantingudes per Escola Valenciana els darrers mesos amb diferents entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques?
La valoració és prou positiva. Hem fet moltíssimes reunions i les nostres propostes sempre hem sigut ben rebudes. El teixit social del País Valencià està ben viu.
En el marc d’eixa iniciativa, Escola Valenciana ha insistit en la necessitat de “despolititzar” la llengua. A què es refereixen exactament: ¿cal traure la llengua del debat polític o consideren que s’ha de trencar la vinculació entre la lluita a favor del valencià i el nacionalisme valencià?
Jo dic molt una frase: el valencià no té color polític. El valencià és cosa de totes i tots, és patrimoni del poble valencià. No és de cap partit ni de cap color. I és per això que entenem que és cosa de totes i tots utilitzar-lo, potenciar-lo i impulsar-lo. La promoció del valencià ha de ser una política de país, no d'uns o altres. El problema és que el valencià a vegades serveix per a omplir-se la boca, molts que diuen que el defensen no el parlen en públic perquè tenen vergonya. De fet, això mateix els hauria de fer vergonya. Hem de treure la màscara a aquesta gent, tinga el color polític que tinga. Els qui la parlem l’hem de defensar a totes. Per això ens trobareu al costat d’aquelles polítiques que afavorisquen el procés de recuperació i enfortiment de la nostra llengua i en contra d’aquelles que ho entrebanquen, vinguen d’on vinguen. Qualsevol govern que s’estima la seua llengua, vol que es llija i que s’escriga.
En ocasions anteriors, Escola Valenciana va impulsar acords respecte del valencià amb els principals partits de l’oposició, però aquesta vegada vostés han remarcat que cal sumar el PP al consens. ¿Creu que és possible que els populars puguen afegir-se a aquest nou acord per la llengua? Si és així, en quins termes? Dit d’una altra, ¿fins on estaria disposada a arribar la plataforma per a integrar els populars en el pacte?
No es tracta de moure's o no. Nosaltres tenim unes propostes, ben treballades, referents a l'educació i a l'ús social de la llengua, propostes que traslladem a tothom, siga qui siga, perquè les estudie, conversem al respecte, les millorem si podem i llavors si vol aquesta altra part les incorpora a la seua pràctica política, sindical o de l'àmbit que siga. Per exemple, hem elaborat un document de propostes dirigides als partits polítics en llengua i educació. Les hem explicades i qui ha volgut les ha assumides. Ara nosaltres fiscalitzarem el grau de compliment d'aquests partits amb els seus compromisos. Sobre el Partit Popular en concret he de dir que ens estem reunint amb representants municipals d'aquest partit, i creiem que hi ha un sector del mateix de determinades comarques que estarien disposats a alçar la veu contra la eliminació de les línies en valencià en el cas de dur-se a terme. És una qüestió en la qual hem de mantenir tots una postura de responsabilitat, anar a poc a poc, parlar i escoltar a tothom.
Pot semblar una paradoxa pretendre arribar a consensos en matèria lingüística amb un PP que al llarg de les seues quatre dècades de govern ha mantingut un conflicte gairebé continu amb el món educatiu valencià. Per què, doncs, vol ara Escola Valenciana entendre’s amb els populars?
Nosaltres volem, com he dit abans, que l'impuls del valencià siga una política prioritària del país. I per això volem parlar amb tothom. Per nosaltres, com es diu, que no en quede. Que ningú puga dir que no té les nostres propostes damunt la taula. Si un cop provada la interlocució no s'obtenen resultats, doncs aquesta fase quedarà tancada. També hem de tindre clar que els partits no són monolítics, hi ha sensibilitats diferents, també en el tema de la llengua. I hem de saber aprofitar-ho.
Algunes veus dins del món nacionalista valencià creuen que darrere d’aquesta campanya s’amaga la resignació en comprovar que no hi haurà al País Valencià cap alternativa de govern al PP durant els pròxims anys. Què en pensa Vicent Moreno?
La pràctica diària d'Escola Valenciana ha de viure al marge de les majories parlamentàries. És evident que pot haver-hi responsables polítics més o menys decidits i sensibles a donar l'impuls del valencià, o que posen més pals a les rodes del futur de la llengua, però nosaltres tenim la nostra línia clara, governe qui governe: fer avançar la llengua en l'educació i en la societat. I si cal parlar amb qui siga, s'hi parla, i si cal enfrontar-se amb qui siga, ens hi enfrontem.
Per a entrar en la segona part de l’entrevista, ens agradaria que imaginarem, en primer lloc, un escenari polític possible d’ací un any: el PP reedita la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes el pròxim mes de maig i en març de 2012 recupera el govern espanyol, també amb una representació parlamentària suficient com per a governar en solitari. ¿Creu que perillarien, en eixe supòsit els programes d’ensenyament en valencià?
Només cal llegir-ne el programa electoral. El PP afirma que impulsarà un programa pretesament plurilingüe que pot suposar a la pràctica la supressió dels programes d'ensenyament en valencià. Per tant, així és, creiem que perillarien. El mateix Font de Mora va dir fa poques setmanes a les Corts que vol suprimir-ne les línies. És un plantejament que encara no s'ha fet realitat, i en tot cas siga quin siga el resultat electoral nosaltres actuarem perquè això no passe, parlarem amb qui hàgem de parlar i si cal eixirem al carrer.
Precisament, fa pocs dies coneixíem que el conseller Font de Mora havia aprovat la modificació de les ordres de desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). En la pràctica, com creu que repercutirà aquest canvi el pròxim curs?
La Conselleria d'Educació fa temps que sega l'herba davall dels peus de l'ensenyament en valencià. I ara ho fa cada dia amb més insistència. S'emparen en un suposat plurilingüisme, però si la intenció és aquesta no ho poden fer més malament. Nosaltres, Escola Valenciana, escoltem els experts i proposem més valencià com a via per a més plurilingüisme. La Conselleria està portant un altre camí.
En relació amb el model educatiu valencià, ens agradaria traslladar-li un cas que ens ha comentat un matrimoni d’una població valencianoparlant. Ens expliquen que molts pares matriculen els seus fills en els programes d’ensenyament en valencià a fi que no compartisquen aula amb els nouvinguts. Poden convertir-se les anomenades línies en valencià en línies ètniques?
Les línies en valencià en general funcionen més que bé. Sí que és cert que un fenomen paregut al que descrius es pot arribar a donar en casos concrets. És una de les raons per les quals per Escola Valenciana la situació òptima seria que tothom seguira programes d'immersió: són els que millors resultats donen i a més reforcen la cohesió social.
La legislatura que estem a punt d’acabar s’ha vist marcada per les propostes del titular d’Educació relatives a la introducció d’altres llengües en les aules valencianes. ¿Considera perillós el fet que el Consell puga contraposar l’ensenyament en valencià amb l’aprenentatge d’idiomes estrangers?
Més que perillós, no té trellat. Estudiar en valencià, amb programes d'immersió, és la millor manera de fer alumnes bilingües i obrir la porta a una tercera i quarta llengua. Més valencià significa més llengües, més valencià significa més oportunitats.
Paral•lelament, Escola Valenciana ha presentat el seu full de ruta per a la implantació d’un sistema educatiu plurilingüe. A grans trets, ens podria explicar en què consisteix eixa proposta?
Com et comentava, en la línia d'avançar cap a un model educatiu d'èxit, Escola Valenciana va encarregar a la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat un document que ens marque els passos a seguir. La proposta és senzilla: la millor manera de fer alumnes plurilingües són els programes d'ensenyament en valencià i immersió reforçats amb una llengua estrangera. La millor forma de garantir el coneixement d'una llengua minoritzada com el valencià és fer immersió, i es pot fer introduint una tercera llengua, per exemple l'anglés. La llengua predominant socialment, el castellà, es pot ajornar fins els 8 anys, tercer de primària. Aquest és el programa òptim: immersió en valencià, reforçament de l'anglés des dels 3 anys, castellà als 8 anys. En els casos que no es puga aplicar aquest programa òptim caldria almenys millorar els actuals programes d'incorporació progressiva perquè mai hi haja menys de la meitat de les matèries en valencià. Si no, no es pot complir la Llei, que diu que els alumnes han d'acabar dominant les dues llengües oficials.
També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va pronunciar recentment sobre el paper de la llengua pròpia en l’ensenyament. Com valora Escola Valenciana eixa declaració de l’ens normatiu?
Justament feia pocs dies que ens havíem reunit amb l'Acadèmcia i els havíem expressat les nostres propostes i inquietuds. Com és lògic, ens va agradar la declaració, que al cap i a la fi demanava que es complira la Llei i l'Estatut d'autonomia. És un pas endavant en l'actitud de l'Acadèmia, que a vegades ens resulta massa prudent.
Ara que parlem de l’AVL, diferents companys del nostre portal han expressat el seu desig que Escola Valenciana faça de mitjancer entre la mateixa Acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les universitats valencianes. En el marc d’eixe gran acord pel valencià al qual ens referíem adés, podria la federació tendir ponts entre les tres parts?
Nosaltres sempre hem expressat el nostre desig que les dues entitats normatives tinguen una estreta col•laboració. De fet ambdues comparteixen la preferència pel model policèntric convergent. En les nostres propostes que hem traslladat als partits se n'inclouen algunes que justament van en aquest sentit: que les universitats, l'AVL i l'IEC han de potenciar la col•laboració pel bé de la llengua. Si Escola Valenciana pot contribuir-hi, encantats de la vida. De fet, tenim molt bona relació amb les tres parts.
Un altre dels pilars en la normalització del valencià hauria d’haver sigut, a priori, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). ¿Té previst Escola Valenciana integrar l’ens públic dins d’eixa ronda de contactes per a arribar a consensos sobre el valencià?
RTVV té en la seua llei de creació justament el que comentes: ser un referent de la normalització. Ho ha aplicat de forma molt incompleta, és evident. Per exemple, funciona bé la programació infantil, cent per cent en valencià. En l'última Nit d'Escola, a principis de març, vam decidir premiar el model de la programació infantil de RTVV, juntament amb el Club Super 3 de Televisió de Catalunya, per la seua contribució a la normalització. A última hora Canal 9 va decidir no acudir a recollir el premi. És tota una declaració d'intencions.
Amb el tancament de les emissions de TV3, l’oferta de cadenes de televisió en valencià s’ha reduït encara més. ¿Ha pensat Escola Valenciana col•laborar amb altres entitats del nostre àmbit lingüístic per a impulsar campanyes per l’intercanvi dels mitjans de comunicació en la llengua compartida?
Escola Valenciana ha estat sempre a favor que tots els ciutadans que compartim llengua hem de rebre totes les televisions en la nostra llengua. Estem oberts a totes les col•laboracions que facen falta.
Aprofitant que parlem de TV3, els principals diaris valencians han assenyalat en diverses ocasions les diferències existents entre l’entitat propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià, i Escola Valenciana. Què ens podria dir al respecte com a president d’una de les parts?
Acció Cultural i Escola Valenciana tenen relacions absolutament normals. Compartim fòrums i parlem habitualment dels temes que ens afecten. Com és lògic cada entitat té el seu àmbit d'actuació, les seues prioritats i la seua manera de funcionar, però totes dues compartim espai i opinions en molts aspectes. Tant Acció Cultural com Escola Valenciana són dues entitats imprescindibles respecte del teixit social del País Valencià en defensa de la llengua i la cultura.
Internet, les xarxes socials, etcètera, han servit com a mitjà de difusió de la nostra llengua en una època en què el domini del castellà és aclaparador en els mitjans de comunicació convencionals. En eixe sentit, un grup d’internautes ha impulsat una campanya per al reconeixement del domini .val. S’afegirà Escola Valenciana a eixa iniciativa?
El debat sobre el domini .val encara no s'ha produit en el si d'Escola Valenciana. Ara per ara, estem en el patronat de la Fundació PuntCat com a membres fundadors de l'entitat, perquè entenem que la presència d'una llengua i una cultura pròpies a la xarxa és imprescindible hui dia.
Són tantes les preguntes que podríem plantejar-li que no tallaríem mai l’entrevista. Li agradaria comentar-nos alguna qüestió a la qual no hàgem fet referència?
Ens queden, com dius, mil i un temes per parlar. I això que ja portem una bona estona! No acabaríem mai. Si voleu, quan vulgueu, tornem a fer una altra entrevista. Jo encantat de la vida. De motius no ens en faltaran, segur. Només, si em permets, una última reflexió: hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants, però de veres. Ens hem de fer visibles.
Arribem al final de l’entrevista. Com de costum, li demanarem la seua opinió sobre Valencianisme.com. Visita Vicent Moreno el nostre portal?
Reconec que encara em falten hàbits de navegació. Per qüestions de la feina i d'anar sempre amunt i avall, més encara ara que ocupe la presidència d'Escola Valenciana, em falten hores per a navegar. Però sí que és cert que Valencianisme.com està entre les pàgines que visite més habitualment, perquè informa de temes que m'interessen, en concret de notícies vinculades a la llengua i la cultura des d'una perspectiva valenciana, i sempre que puc m'informe amb vosaltres i altres pàgines. Això sí: informar-me, sempre en valencià.
