Diumenge que ve, 10 d'abril, no teniu una millor proposta: veniu-vos-en sense pensar-ho dues vegades a la 26 Trobada de Llombai. Segons la predicció metereològica farà un oratge de primera, de manera que vos alceu a bona hora, a hora de diumenge, i sense estalviar-vos un bon desdejuni pugeu tots al cotxe i enfileu-vos cap a Llombai. Sense presses, però tampoc sense pauses. Perquè si no veniu, quan vos ho conten, vos en penedireu, de veres. A més, segur que vos heu comboiat amb la tropa del centre per passar junts el dia.
I ací, a Llombai, vos deixeu arrossegar per les activitats programades. La cercavila, l'arrancada dels tallers, de les animacions de carrer, les actuacions a l'entaulat, les exposicions, els esports tradicionals... Podeu fer també una passejada pel poble, que per això hi ha torns de visites guiades. Allà al migdia, la cerveseta i el refresquet, acompanyats per uns cacaus cruixents i unes olives saboroses... al solet d'una terrasseta. Que no sabem viure ni poc!.
Després, feu una altra volta pels tallers, cadascun més divertit i enrotllat que l'anterior, i una miqueta menys que el posterior. La xicalla s'ho passa de meravella, d'ací cap allà, torna i vés, maquillant-se, recomponent, tallant i apegant, muntant peces i sorprenent-se bocabadats del resultat final. La veritat és que no s'ho veuen acabat.
Es farà l'hora de dinar i sentireu com el cuquet de la fam remuga. No patiu... tot està previst. Hem pres mesures, com deia el nostre amic Ovidi Montllor, que continua de vacances. Per solucionar este contratemps tan previsible hem organitzat la 3ª Jornada Gastronòmica, amb una oferta per a tots els paladars i, com no podia ser d'una altra manera en època de crisi, per a totes les butxaques. Que voleu dinar al carrer?. Hi ha terrassetes per a tots els gustos: al sol, a l'ombra, a recer. Que preferiu dinar a l'interior?. No trobareu locals més acollidors. Que quasi que preferiu més fer pícnic?. A l'ermita està tot preparat perquè assaboriu el dinar que heu portat de casa. Que heu quedat amb la tropa del col·le per a dinar al carrer, a peu d'obra, vull dir, on estava el taller?. També està bé, que per a gustos, colors, solen dir.
Els menuts dinen amb un rampell i, hala, se'n van al pati del CEIP Sant Francesc de Borja, que allí hi ha castells unflables i un grup de monitors scouts els ensenyaran quatre jocs i, de passada, alguna cançó enganxosa, per cantar-la al cotxe, de tornada.
Encara hi haurà temps per a fer una becadeta, fer-se el café de rigor o jugar una partida de dominó, mentre la Trobada recupera l'alé després de quedar-se endormiscada però vigilant.
Allà a les cinc, és el moment de la cloenda. I pensareu... ja s'ha acabat la Trobada?! La cloenda no és el moment dels adéus, encara que semble el contrari, sinó dels fins ara. Unes paraules de comiat i tindrem Dani Miquel, amb un somriure d'orella a orella, la guitarra travessada sobre el pit i un grapat de músics ben entonats a la seua reraguarda, desficiosos per cantar-nos una pila de cançons i per contar-nos les rondalles d'Enric Valor.
Ja ho sabeu, massa que ho sabeu i tot... esteu convidats. Ara, a vosaltres no fa falta que vos convide que sou de casa. Veniu-vos-en a la Trobada de Llombai, no sigueu faves. Encara que siga per a què no vos diga ningú: Quina llàstima no haver vingut!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada