Hem canviat d'adreça

Si vols continuar rebent informació de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, has de clicar damunt d'este enllaç. El blog que tanta informació ha distribuït, ens ve ara menut i hem canviat a un web administrada amb joomla. Això ens permetrà, ampliar continguts i classificar-los millor, a més de disposar d'un operatiu molt més potent i eficaç d'elaboració i edició de dades. Esperem que este nou web siga tan ben rebut com ho va ser el nostre blog, el qual ha acumulat en tan sols 3 anys prop de 14.000 entrades. Gràcies per la vostra fidelitat i pel vostre compromís amb el valencià.

Xúquer Viu, decidit a defensar el riu que ens fa comarca

Vista parcial de l'Assemblea, amb la mesa de ponents al fons

El passat dissabte va tindre lloc l'Assemblea anual de Xúquer Viu, en què participaren no sols simpatitzants i activistes integrats en esta entitat social, sinó representants d'altres organitzacions socials i ajuntaments de la comarca de la Ribera, amb un total de 60 assistents. La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera va formar part d'este grup destacat d'entitats presents, perquè comparteix des del seu naixement, amb Xúquer Viu, la preocupació per la situació del nostre riu, un riu que ens dóna nom i que és la nostra columna vertebral com a territori.

En esta Assemblea es feu un repàs a les activitats desenvolupades per Xúquer Viu, es van exposar els nous reptes que ens esperen en un futur immediat i es van fer propostes per reivindicar, tant davant l'administració central com també l'autonòmica, la regeneració ecològica i la funcionalitat social del Xúquer. Així mateix, es va acordar per unanimitat crear un grup de pressió, paral·lel al que s'ha constituït a Alacant que proposa els transvasament d'aigua del nostre riu des d'Antella i l'ús de l'aigua per a destinar-la a projectes especulatius del sud del País.

També es va prendre la decisió de planificar una activitat emblemàtica a la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que es farà, precisament, a Antella. Amb eixe objectiu, Xúquer Viu, el Col·lecciu d'Ensenyants de la Ribera i la Coordinadora, duran a terme una reunió de coordinació a tres bandes perquè este projecte es faça realitat el 22 d'abril de 2012, dia de la 27 Trobada.

Homenatge a la passió per l´educació

Membres del Coderi i de la Coordinadora amb Lluís Cases

El mestre i director del col·legi públic de Montserrat, Josep Lluís Cases, rep el reconeixement amb motiu de la seua jubilació i pel seu compromís amb la llengua
     
LEVANTE-EMV 6/12/2011

El mestre i director del col·legi públic de Montserrat, Josep Lluís Cases, va rebre dissabte passat un homenatge amb motiu de la seua jubilació. Convocat per amics i ex-alumnes de Cases (Silla, 1951) i en "reconeixement a l'aportació professional i personal" que tothom li reconeix, i amb l'excusa de la seua jubilació, el que en un principi s'havia previst com un sopar d'amics, de Silla i de Montserrat, va acabar convertint-se en un acte, celebrat a la Casa de la Cultura, i en el qual van participar les institucions montserrateres, encapçalades pel seu alcalde, el Col·lectiu de Mestres de la Ribera (CODERI) i la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera - Escola Valenciana.

Es va presentar un video biogràfic, en el qual van participar més de 50 amics i companys de Cases, així com antics alumnes, amb imatges de la seua vida i de la seua activitat social i professional. La participació de Silla, poble d'on és natural Cases, va estar important, perquè malgrat que la seua professió l'ha exercida a Xirivella, Torís i sobre tot a Montserrat (30 anys, dels quals 26 com a director), no ha abandonat mai les relacions i compromisos sillers, d'on ha estat regidor municipal. El catedràtic de l'Institut de Silla, amic i company d'estudis, Francesc López, va fer un parlament molt singular, perquè va rellegir el poema de Vicent Andrès Estellès, Assumiràs la veu d'un poble, convertint Cases en el protagonista. La intervenció de la representant del Col·lectiu de Mestres de la Ribera i la Coordinadora de Centres  van coincidir a senyalar la important llavor que ha dut endavant Cases, així com el seu ferm compromís amb la llengua i amb el País.

Amb un sopar popular es va cloure una jornada molt emotiva que ha estat considerada com el preludi d'altres actes que es dedicaran a aquest il·lustre mestre, perquè els organitzadors estudien la possibilitat de sol·licitar que el nou centre escolar porte el nom de Josep Lluís Cases i que l'ajuntament acorde el seu nomenament de fill adoptiu, com se li va fer saber, de manera informal, a l'alcalde.

Els premis Miquelet guardonen la conservació del patrimoni i de la llengua

Aquest dissabte s'ha celebrat el tradicional sopar d'entrega dels XXIV Premis Miquelet, atorgats per la Societat Coral el Micalet. En l'any del centenari del naixement del mestre Salvador Giner, figura clau en la història de la Societat, els Miquelets han reconegut la tasca de conservació i recuperació del patrimoni cultural al País Valencià per part del Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina, i la labor de la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet, per la seua estima i enaltiment a la llengua a través de dècades de dedicació a la música en català.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'informatiu, 28 novembre 2011

La vetllada del dissabte va tenir múltiples protagonistes, tots units pel fil conductor d'haver fet una aportació impagable a la cultura valenciana. Aplegades sota a l'ampara del Teatre Micalet, entorn a dues-centes persones hi van acudir per participar en una cerimònia que any rere any premia la creativitat, la innovació i la dedicació en i per a la cultura al País Valencià.

La nit de premis començava en blanc, en declarar-se desert el Premi Enric Soler i Godes d'experiències pedagògiques a l'escola, ja que el jurat ha considerat que cap de les obres presentades arribava al nivell exigit. El primer premi efectiu de la nit, doncs, anava en directa conjunció a l'espai acollent: la guanyadora del Premi Micalet de Teatre ha estat per a València, Hollywood, Iturbi, del dramaturg Manuel Molins, que el jurat del guardó va qualificar com a “esplèndida”, una obra entre el documental i la paròdia sobre el músic José Iturbi. Per la seua banda, el Premi Joan Coromines d'Investigació va anar per a Elvira Asensi Silvestre, per l'obra Música a l’abast de tothom. El cas de les bandes valencianes en el tombant del segle XIX, un treball de recerca sobre com al segle XIX la música va abandonar els seus espais habituals per a eixir al carrer, “a l'aire lliure”, pas històric que “va democratitzar la música”, segons va dir Asensi al seu discurs.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés

El Miquelet d'Honor Col·lectiu 2011 va anar a parar al Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina. És aquesta una associació que porta a les espatlles més de quaranta anys de treball per descobrir, recuperar i protegir el patrimoni cultural del País Valencià, centrant-se sobretot a la comarca de El Comptat, i que aquest any ha trobat el seu reconeixement “per la seua incessant recerca, conservació i restauració a través d'una acurada cultura museística”. Molt significatiu és aquest premi, sobretot a una època on les tisores tenen les fulles especialment afilades per a l'àmbit de la cultura, i protegir i fer ús d'allò que ja es posseïx s'esbossa com una de les vies de supervivència. En declaracions a L'informatiu, el president del Centre d'Estudis Contestans, Pere Ferrer Marsset, va assenyalar com “la desfeta del patrimoni no para”, i ara amb la crisi ubiqua, l'abandó s'accentua, malgrat que un cop restaurat i protegit, al patrimoni se li pot donar un ús econòmic. “En una comarca com la de El Comptat, amb una indústria de capa caiguda, podria ben servir de recurs si turísticament se sapiguera vendre el producte”, va exposar Ferrer Masset sempre, això sí, prioritzant “la restauració dels béns”.

Els Miquelets d'Honor 2011 han tingut aquest any una gran protagonista, en recaure la seua versió Individual en la cantant i compositora mallorquina Mª del Mar Bonet, guardonada “per haver donar a conéixer la nova generació a més d'una generació amb una activitat incansable pel nostre àmbit cultural, i arreu del món”. Davant dels assistents, Bonet va confessar sentir-se “emocionada i agraïda per rebre un premi tan emblemàtic”, i també va donar les gràcies efusivament per el detall que va tenir la Societat Coral amb ella: la jove alumna de cant Mireia Pardiñas va entonar amb la seua extraordinària veu dues cançons dedicades a la cantant, la primera composada d'una barreja de versos de les cançons de Bonet i un altra composada expressament per ella pel director de l'orquestra del el Micalet, Miquel Juan.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés, gràcies als quals es va consolidar “aquesta relació amorosa” amb el País Valencià, “perquè són els amics els que et fan estimar un país i he anat vivint aquest amor de la mà de tots ells”. Per a Bonet, rebre aquest premi ha estat “una nova mostra de l'afecte i l'estima entre aquesta cantant de Mallorca i la ciutat de Valencià”, va concloure amb emoció.

La nit va trobar la seua culminació amb el discurs d'acomiadament de Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral, que va remarcar de nou la vàlua de tots els guardonats i l'agraïment cap a tots els presents i col·laboradors. Les seues paraules van anar seguides d'una emocionant interpretació de la Muixeranga, que va posar punt i final a una nit ple de música i reivindicació de la llengua i cultura valencianes.

Enhorabona, Paco, enhorabona

El nostre Paco Muñoz ha estat distingit amb el premi d'Actuació Cívica que concedeix la Fundació Lluís Carulla. No enumerarem els mèrits de Paco perquè són més que coneguts, i sobrats. Sols volem transmetre-li la nostra enhorabona per una distinció que  reconeix una tasca, la seua, feta des dels escenaris, a colp de veu i d'estima pel valencià. Paco, tu honores la Fundació Carulla amb este premi.

El professor Joan Beltran i Cavallé, de Tortosa, ha rebut un dels premis d'Actuació Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla, durant un acte solemne celebrat a l'Ajuntament de Barcelona sota la presidència del seu alcalde, Xavier Trias. Es tracta de la XXXIena edició d'aquests guardons i l'acte de lliurament coincidia també amb el del Premi d'Honor Lluís Carulla, concedit enguany a la directora, guionista i productora de cinema Isona Passola.

L'acta del jurat destaca que Beltran "professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l'Ebre, s'ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l'Ebre. És autor d'una obra extensa, ben feta i massa poc divulgada fora de les terres de l'Ebre, amb títols com L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre; Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal; i, conjuntament amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció".

Els altres premiats són l'impulsor de la immersió lingüística Joaquim Arenas i Sampera, de Mataró, la pedagoga Maria Antònia Canals i Tolosa, de Girona, l'economista i polític Miquel Esquirol i Clavero, l'editor i impressor lleidatà Lluís Pagès i Marigot i el cantant valencià Paco Muñoz.

Els Premis d'Actuació Cívica, dotats amb 5.000 euros cadascun, estan destinats a fer conèixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc.

El jurat estava format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.

Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià

Hui, dia en què es compleixen 28 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià i ho ha fet anunciant quatre noves parelles lingüístiques: María José Català (PP) farà d'ensenyant de Marga Sanz (EUPV) i Fran Ferri (Compromís) ho farà d'Ana Barceló (PSPV). Hui també es compleixen 89 anys del naixement de Joan Fuster.

23/11/2011

"Fa temps que defensem que el valencià és cosa de tots, ho hem demostat en la defensa de l'ensenyament en valencià i hui també és un bon exemple d'això" ha defensat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a l'inici de la roda de premsa que ha tingut lloc hui a les Corts Valencianes i on s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià. Una campanya que ha aconseguit enguany la participació de tots els partits polítics amb representació parlamentària, asseguts en una mateixa taula i participant units en una mateixa campanya.

El programa Voluntariat pel Valencià consisteix en posar en contacte persones que volen aprendre valencià amb persones que el volen ensenyar dedicant una hora a la setmana durant deu setmanes a aquest propòsit. L'alcaldessa de Torrent i diputada del Partit Popular, Maria José Català, participarà com a voluntària de la portaveu parlamentària d'EUPV, Marga Sanz; mentre que el diputat de Compromís, Fran Ferri, ho farà amb la diputada del PSPV, Ana Barceló.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha agraït als quatre participants la seua col·laboració amb el programa. "Volem ressaltar el simbolisme que els quatre partits parlamentaris se sumen al projecte. Volem que cada dia més parlamentaris utilitzen el valencià i fer-lo així més present a la societat. Els representants polítics són referents mediàtics i és important que utilizen el valencià, nosaltres els convidem a fer-ho sempre".

Vicent Moreno ha incidit que el valencià té dos grans reptes: "Mantenir i augmentar la presència del valencià a l'aula per garantir el seu coneixement, i millorar l'ús social de la llengua a tots els àmbits de la societat valenciana". En aquest punt incideix precisament el Voluntariat. "Cal portar el valencià al carrer, a l'oficina, als despatxos, a l'oci, al teatre... a tots els llocs. Cal fer més present el valencià, els valencianoparlants no hem de ser mai valencianocallants. Amb la llengua ben visible segur que sumem cada dia més gent al futur de la nostra llengua".

El Voluntariat pel Valencià en xifres

El Voluntariat pel Valencià és un programa coordinat per Escola Valenciana i que des de la seua creació en 2005 ha creat més de 5000 parelles lingüístiques. El projecte està establert a més de 50 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com a Castelló, València, Alacant i Elx. Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques. El programa està establert a més de 30 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com Castelló, València, Alacant i Elx, a més de localitats com Alcoi, Torrent, Algemesí, Vinaròs, Burjassot... Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques.

Apuntar-se al programa és ben senzill: només cal accedir al web www.voluntariatpelvalencia.org i seguir totes les indicacions.

Segons Vicent Moreno, "El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i la mostra desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys". I ha afegit: "aproximadament al 40% d'ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 25% ho fa el PSPV-PSOE i en el 35% restant ho fa Compromís, EUPV o Independents. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià".

29 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La presentació del Voluntariat ha coincidit enguany amb el dia del 28é aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquest sentit, Vicent Moreno ha destacat "la importància de mantenir les línies en valencià com a garantia indispensable de futur de la llengua, però també perquè les avaluacions afirmen que els alumnes que estudien en valencià saben més valencià però també més castellà i més anglés". L'entitat cívica s'ha mostrat esperançada per les xifres de coneixement del valencià dels joves d'entre 15 i 34 anys i ha atribuït aquestes xifres als efectes de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

A més, el president d'Escola Valenciana ha apostat perquè "la crisi no siga un impediment per fer coses a favor del valencià, sobretot a les administracions, però també per nosaltres, la societat civil". Vicent Moreno ha fet una crida al món cívic a no decaure davant la davallada d'ingressos provocada per la crisi: "Escola Valenciana no baixarà el ritme, hem de ser capaços de fer més amb menys, i l'acte de hui o la campanya Sí al valencià en defensa de l'ensenyament en la nostra llengua en són un clar exemple". Escola Valenciana ha anunciat que a partir de l'u de desembre l'entitat posarà en funcionament la campanya Amics d'Escola Valenciana, amb l'objectiu d'eixamplar la base social de suport al valencià i de potenciar l'autofinançament de l'entitat.

Una exposició projecta al segle XXI la figura i obra de Teodor Llorente "descarregades de tòpics"

L'AVL prepara la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor

EUROPA PRESS, 22/11/2011

'Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença' és el títol de l'exposició que des d'este dimarts invita al públic del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a endinsar-se en la vida i l'obra d'este escriptor, periodista i polític, considerat una figura fonamental en la "dignificació" de la llengua valenciana literària. Després d'uns anys d'"injustificat oblit", l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li dedica un any d'homenatge que arranca amb esta mostra, l'objectiu de la qual és "projectar la seua imatge, descarregada de prejudicis, al segle XXI".

Així ho ha destacat a la presentació de l'exposició el president en funcions de l'AVL, Manuel Pérez Saldanya, que ha estat acompanyat pel president de la comissió de l''Any Llorente' de l'ens normatiu valencià, Antoni Ferrando; el comissari de la selecció, Rafael Roca, i el director del MuVIM, Javier Varela.

Pérez Saldanya ha explicat que Llorente (1836-1911) presenta un "valor especial" per a l'Acadèmia, tant pel seu treball lingüístic com literari, ja que ha estat un dels escriptors "que més va contribuir al seu moment a dignificar el model referència de llengua, juntament al mallorquí Marià Aguiló i català Jacint Verdaguer", amb qui compartia admiració i amistat.

Llorente forma part del "cànon literari", ha afegit el filòleg, "per moltes raons: va aconseguir una gran influència i va representar un model lingüístic i estètic d'alt nivell marcat pel romanticisme".

Així i tot, Pérez Saldanya ha apuntat que els últims anys hi ha hagut un lapse en què personatge "s'ha carregat de tòpics negatius que esta exposició corregirà". En este sentit, ha comentat que la receptivitat dels autors depèn del moment històric i en el cas de Llorente, hi ha hagut una sèrie de prejudicis "dissuasoris" per al lector modern.

Prova d'això, ha afegit sobre esta qüestió Rafael Roca, és que la societat valenciana i, fins i tot, els estudiants de filologia, tenen la impressió que Teodor Llorente era algú "ancià, com si mai haguera estat jove".

Per a acabar amb esta imatge distorsionada, la mostra "descobrix la cara més oculta" de l'autor a través d'abundant material --gran part d'ell cedit pels seus descendents-- com llibres, fotografies, pintures, gravats i pertinences personals.

La primera part de l'exhibició es dedica a 'La família de Llorente', per la qual escriptor sentia una verdadera veneració, tal com ho demostren alguns dels seus poemes més sentits. Seguidament, el recorregut es deté en la seua faceta com escriptor en valencià i incidix en com va decidir utilitzar aquesta llengua durant 60 anys --la seua primera composició data de 1855 i l'última de pocs dies abans de la seua mort-- tot i que no era res habitual.

Sota el lema 'Llorente: periodista, historiador, traductor i polític' se subratlla el paper del valencià com a líder polític --va ocupar les més altes responsabilitats en el Partit Conservador--, social i cultural i la seua rellevància en el panorama de la comunicació, amb la fundació del diari 'Les Províncies'. També se l'assenyala com un erudit sempre atent a les tendències europees, la qual cosa el va portar a traduir a grans noms com Víctor Hugo o Goethe.

L'exposició acaba amb un apartat centrat en el moviment literari de la Renaixença valenciana. El comissari de la mostra ha apuntat que el sentiment de Llorente ha estat "provincialista i perfectament encaixable amb la pertinença a Espanya, una cosa que no va posar en dubte cap coetani de l'escriptor, ni tan sols a Catalunya, on no va començar a parlar-se de catalanisme polític fins a bastant tard".

PECES DESTACADES

Entre tots els fons exposats destaquen verdaderes curiositats, com una petita creu de fusta d'olivera que Verdaguer va portar a Llorente de Terra Santa i que va protagonitzar un dels poemes del valencià, un retrat del jove poeta que s'ha pogut atribuir a Gastaldi o el bust fet per Mariano Benlliure.

A més de l'exposició, l''Any Llorente' declarat per l'AVL inclou altres iniciatives, com la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor, que estarà llista d'ací a dos mesos, ha destacat, per part seua, Antoni Ferrando.

També s'ha editat un gran catàleg que acompanya a la mostra; es publicarà una antologia poètica de caràcter didàctic; es posarà en marxa un portal per a possibilitar l'accés digitalitzat a tot el material fet per l'AVL i es realitzarà un DVD.

La comunitat educativa força la negociació d'un nou model plurilingüe al País Valencià

Els sindicats i Escola Valenciana aplaudeixen 'la voluntat d'arribar a consensos manifestada per l'administració'

Vilaweb, 18/11/2011

La Conselleria d'Educació s'ha fet enrere en els postulats recollits en l'esborrany de decret sobre el nou model lingüístic a l'educació valenciana i que s'encamina cap a l'eliminació de l'ensenyament en català. Així, el govern començarà a negociar un nou model lingüístic punt per punt, segons que explica Escola Valenciana, que considera que aquest fet significa, 'de facto, la retirada del text proposat per l'anterior conseller', Alejandro Font de Mora.

Avui hi ha hagut una reunió del grup de treball sobre plurilingüisme entre el govern i STEPV, CC OO, UGT i Escola Valenciana. Els sindicats aplaudeix 'la voluntat d'arribar a consensos manfiestada per l'administració' i que aquesta hagi acceptat un calendari de reunions 'més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe'.

Per als sindicats i EV, el canvi d'actitud 'respon al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior conseller d'Educació'.

2012, any de Joan Fuster

Un jove estudiant proposa a la xarxa un homenatge virtual a Joan Fuster, aprofitant el 90 aniversari del naixement de l'escriptor de Sueca i el 50è de la publicació de 'Nosaltres, els valencians'. Diverses veus s'han fet ja ressò de la seua iniciativa, que beu dels homenatges semblants que altres escriptors han rebut els darrers mesos a internet.

S. MORENO. L'Informatiu, 18 novembre 2011

2011 ha estat un any farcit d'homenatges a alguns dels escriptors valencians més importants del segle XX. Es complien 100 anys del naixement dels dos gramàtics més importants de cara a la normalització i l'harmonització de la llengua, com Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, i no han sigut pocs els homenatges que institucions i -sobretot- universitats han ret als mestres. També Vicent Andrés Estellés -tot i que sense coincidir amb cap efemèride- ha sigut objecte els darrers mesos de recordatoris en forma d'obra de teatre, de festes i, més darrerament, d'exposicions. Però hi ha qui trobava a faltar l'homenatge a un altre gran del segle XXI.

Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern

L'estudiant de filologia catalana Àngel Cano parlava fa uns dies al seu bloc de la Santíssima Trinitat, que estaria conformada per Estellés, Valor... i Joan Fuster. “Què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes?”, escrivia. I així se li va ocórrer proposar un homenatge a la xarxa -lluny del boato que ofereixen els recordatoris institucionals- a la figura de l'escriptor suecà, que l'any vinent hauria complit 90 anys. Però encara hi ha més: en declaracions a l'Informatiu, Cano recorda que en 2012 se celebrarà el 50è aniversari de l'obra més coneguda de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, i que també farà 20 anys de la mort de l'escriptor i assagista.

Segons explica, la idea de l'homenatge li sobrevingué durant una conversa amb el professor Isidre Crespo, tot un estudiós de l'obra de Fuster. Ambdós coincidiren en la necessitat de celebrar el 50è aniversari d'una obra “clau” per a la societat valenciana. “ Aleshores, vaig pensar en els massius homenatges que se'ls ha fet aquest any, mitjançant les xarxes socials i blocs, al mateix Estellés, a Enric Valor, a Manuel Sanchis Guarner o, fa uns dies, a la Monserrat Roig. I, per què no fer-ne un, per molt humil que siga, amb Fuster de protagonista? El suecà té un ampli ventall d'aforismes, d'articles i d'assajos d'on hom pot extraure una frase i escriure-la diàriament, setmanalment o mensualment en qualsevol de la xarxa social que utilitze”, explica a este diari.

Per això, Àngel Cano proposa que els blocaires i usuaris de les xarxes socials valencianoparlants publiquen periòdicament, al llarg de 2012, frases, extractes o aforismes de Joan Fuster. “Ara bé, estaria molt bé també que el dia que va morir (21 de juny) i el que va nàixer (23 de novembre), els blocaires d'arreu del País Valencià, i també de Catalunya, de les Illes Balears i de qualsevol indret del món, li dedicaren un text, vídeo, poema o cançó d'homenatge”, afegeix. Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern. Els recordatoris s'arredonirien amb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts, amb l'objectiu de familiaritzar la gent jove amb l'obra de l'escriptor suecà. I Cano remata: “La idea és arribar com més lluny millor, sense condicions, que entre tots puguem fer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li deguem. Però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc on es mereix”.

XXI UNIVERSITAT DEL TIRANT

Les jornades tindran lloc els dies 25 i 26 de novembre a l’Octubre CCC sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país"

L'ACV Tirant lo Blanc organitza els dies 25 i 26 de Novembre, a l'Octubre CCC de València, la Universitat del Tirant que enguany arriba a la seua XXIa edició. Les jornades, sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país" faran una ullada a les dues dècades d'existència de l’ entitat al temps que tractarà d'analitzar les perspectives de futur per als valencians i les valencianes. L'assistència , que serà lliure i oberta al públic general, podrà ser convalidada per 1 crèdit de lliure elecció a la Universitat de València.

La Universitat del Tirant comptarà amb la participació d'un sucós grup de personalitats valencianes de l'àmbit de la cultura, l'economia, la política, el periodisme, el sindicalisme i la justícia. Així, l'ex rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra junt al director d’aquesta edició, Ferran Puchades, seran els responsables d'encetar la programació de divendres 25. Acte seguit serà el torn de Diego Gómez, Vicent Esteve i Dolors Pedrós qui analitzaran el paper de la cultura i l'educació com elements cohesionadors.

La programació de dissabte s'iniciarà amb una xarrada al voltant de l'evolució dels paradigmes identitaris després de 30 anys d'autogovern a càrrec de Vicent Flor, Ferran Archilés i Anselm Bodoque. Continuarà després amb una taula redona sobre la democràcia valenciana en la qual hi participen la diputada a les corts valencianes Mònica Oltra, el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch i Ximo Clemente, de la Unió de Periodistes Valencians. 

A la vesprada serà el torn de la presentació del primer exemplar dels quaderns de pensament Demos, impulsats per la Fundació Nexe i  dirigits pel sociòleg Vicent Flor. Posteriorment tindrà lloc la tertúlia  "Hi ha espai a Espanya per a la diferència?" on participaran el síndic de Compromís, Enric Morera, Aitor Esteban i Carles Campuzano, tots dos diputats al Congrés per PNB i CiU , respectivament.

La última de les tertúlies pretén ser un lloc de trobada per alguns dels amics i amigues més significats de l'entitat com són els professors Josep Vicent Boira i Vicent Soler, l'empresari Xavier Marí,  el sindicalista Vicent Maurí, el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno i l'històric valencianista Agustí Colomer. 

Després de la cloenda, a càrrec del president de l'entitat, David Joan Marí,   s'iniciarà la Nit del Tirant  on s'hi projectarà un documental especial amb motiu del 20é aniversari, i es lliuraran els premis al I Concurs d'Idees per a fomentar l'ús del valencià, i els premis a l'Acció Cívica Valenciana i l'Acció Valencianista de Base. La nit clourà amb l’actuació musical de Soul Atac.

Informació i inscripcions a www.tirant.org

Urbà Lozano, tercer escriptor d’Alginet que guanya el Premi de Novel.la Ciutat d’Alzira, ell amb “La trampa del desig”

Riberaexpress, 12/11/2011

L’escriptor Urbà Lozano és el guanyador del XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig. El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a José María Seguí per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic. El XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha correspost a El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera, mentre que el VI Premi de Poesia Ibn Jafadja l’ha guanyat Berna Blanch amb Pol·len. Tal com ja es va fer públic, el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut per a Paco Romeu amb Iceberg, mentre que Joan Tortajada ha quedat finalista d’aquest guardó amb Trepes!. Raquel Ricart ha rebut el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mars perdudes, i Juan Emilio Gumbau, autor d’El viatge de Lluna a les muntanyes, ha estat guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Els guanyadors de les diferents modalitats han recollit, esta nit, l’estatueta dissenyada per l’artista Manuel Boix

Els guanyadors de les 7 modalitats dels Ciutat d'Alzira en el tradicional sopar de lliurament dels premis. L’acte ha estat presentat per l’actor Àlex Gadea, amb l’acompanyament musical de València Hot Five, i hi han assistit més de 700 persones, entre les quals figurava una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, que fa que any rere any es consolide el prestigi dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Hi han estat presents autoritats, líders polítics i representants dels principals sindicats i del moviment Escola Valenciana. Entre ells han assistit la Delegada del Govern, Ana Botella, la Directora General de Patrimoni, Marta Alonso, el Vicerrector de la Univrsitat de València, Antonio Ariño, el vicepresident de la Fundació Bnacaixa, Joaquín Azagra, la vicepresidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Marta Hernandis, el director de la UNED Alzira-València, Javier Paniagua i el president de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez. El regidor de Cultura, Carlos Correal, va llegir el discurs de l’alcaldessa, Elena Bastidas, ausent per una indisposició.

A aquesta edició, s’havien presentat un total de 135 originals, i els guanyadors es repartiran una dotació global de 82.000 €.

El XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 18.000 € per l’Ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a La trampa del desig, d’Urbà Lozano. Daniel i Mirsada coincideixen en un embús de trànsit. Vénen de mons ben diferents i tenen un passat convuls: Daniel estudià medicina i va entrar en política per a prosperar més i més ràpid; Mirsada és una refugiada bosniana que es va escapar de la brutalitat de la guerra que desintegrà Iugoslàvia. L’atzar entrellaça les vides dels dos protagonistes i els submergeix en una relació de convivència estranya. Una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) ha publicat obres com ara Plagis (Premi Ciutat de València) o Femení singular (Premi Vila de Teulada) i ha participat en obres col·lectives com Dotze bitlles i un bitllot o Subsòl, com a membre del col·lectiu Unai Siset. És el tercer autor d’Alginet que guanya este guardó, anteriorment ho aconseguiren, Josep Lozano i Alan Greus.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, de José María Seguí, és l’obra guardonada amb el XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 18.000 € per la Universitat de València. Aquesta obra analitza el debat europeu al voltant dels transgènics, i valora els aspectes científics, polítics, sociològics, psicològics i comunicatius d’aquesta controvèrsia. L’obra es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

José María Seguí (València, 1969) és doctor en Ciències Biològiques. Actualment és professor del Departament de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València. Ha publicat articles en revistes científiques i va guanyar el premi Prismas Casa de las Ciencias al millor text inèdit de divulgació científica.

El jurat del XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que la Mancomunitat de la Ribera Alta dota amb 10.000 €– ha distingit El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera. Aquesta obra és una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que anomena «l’Alzheimer valencià» qui va ser el poeta i el personatge més rellevant de tot el nostre segle xix. La seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renàixer un món d’emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians. Josep Piera (Beniopa, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. Com a prosista, ha publicat diaris, llibres de viatges, biografies i memòries.

El VI Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 6.000 € per la UNED– ha sigut per a Berna Blanch per Pol·len. Aquest és un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge. Berna Blanch (Catarroja, 1971) ha rebut nombrosos guardons literaris en l’àmbit poètic i ha publicat llibres com La llum antiga, Incorpòria, El tacte del reflex i Espiga.

Narrativa juvenil i infantil i teatre

D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2011 els veredictes de les quals ja s’han fet públics: el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca –dotat amb 8.000 € per l’Ajuntament d’Alzira– ha sigut per a Iceberg, de Paco Romeu. Es tracta d’una comèdia dramàtica que comença amb un inexplicable assassinat ocorregut el 2009, encara que el cos principal de l’obra ens situa en una nit d’abril quinze anys abans, quan una confusió trivial, l’alcohol, les drogues i l’herència emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu (València, 1967) ha rebut diferents premis en certàmens de narrativa breu i ha fet de guionista. Com a dramaturg, ha escrit diverses obres per a l’Escola Municipal de Teatre de Picassent.

El jurat va distingir també com a finalista Trepes!, de Joan Tortajada, que mostra la lluita de poder i ambició de cinc directius d’una empresa per assolir el càrrec de director general. Joan Tortajada forma part de la companyia amateur de teatre de l’Escola Pia de Barcelona, la qual dirigeix actualment. A més, ha escrit obres teatrals, obres musicals, guions de telecomèdia i guions de curtmetratges.

El veredicte del XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 4 de novembre. A les mars perdudes, de Raquel Ricart, va obtenir el Premi Bancaixa que l’Obra Social d’aquesta entitat patrocina amb 18.000 €. Es tracta d’una aventura d’estiu, el viatge interior d’una adolescent, un riu d’hormones capaç de provocar mareig a un transatlàntic i amb un món interior com una cova plena de tresors. Fa tres anys, el pare d’Alícia passa una temporada amb ella i tot es congria per tal que els personatges es reconcilien amb els propis sentiments i amb les pròpies vides. Raquel Ricart (Bétera, 1962) és autora d’una novel·la negra i dues novel·les juvenils. Amb Les ratlles de la vida, va guanyar el Premi Andròmina de Narrativa i el Premi de la Crítica.

Juan Emilio Gumbau ha sigut l’autor guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 4.000 €. La seua obra, El viatge de Lluna a les muntanyes, és la història d’una xiqueta lògica i molt madura que haurà d’encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca dels seus pares perduts. Al llarg del camí es trobarà amb situacions absurdes i personatges sorprenents que la xiqueta, amb la seua presència, canviarà de manera inesperada. Juan Emilio Gumbau (Borriana, 1970) compagina l’ensenyament amb la creació d’històries per al públic infantil i juvenil. Ha publicat quatre obres de narrativa, a més de diversos contes i un llibre de viatges.

La comissió organitzadora de la 27 Trobada d'Antella ha estat constituïda

Ahir, dilluns, es va procedir a constituir la comissió que organitzarà la 27 Trobada que es farà a Antella el 22 d'abril de 2012. Formen part d'esta comissió representants de la comunitat educativa del CEIP Xarquia, d'entitats socials, culturals i esportives, així com de l'Ajuntament i del sector de la restauració de la població. Durant la reunió es van assignar responsables de les diferents àrees de treball de la Trobada a l'espera de començar les tasques organitzatives a partir de les decisions que es prenguen la propera reunió del mes de desembre.

D'ací un mes coneixerem el logo de la 27 Trobada d'Antella

En efecte, el logo de la 27 Trobada ja està dissenyant-se. Com en totes les edicions, a banda de compartir amb la resta de Trobades que es fan al País una mateixa imatge corporativa creada per Xavier Mariscal per a Escola Valenciana, la comarca de la Ribera tindrà un any més una imatge distintiva que simbolitzarà algun aspecte significatiu d'Antella o del seu entorn.

L'any Fuster, els monòlegs i Per tot

Com ja vam anunciar el mes passat en este mateig blog, En rogle, club de lectura, dedicarà la 27 Trobada a recordar la figura i obra de Joan Fuster. A tal efecte, s'enviaran als centres educatius unes orientacions didàctiques per mitjà de les quals es proposaran activitats a realitzar i recursos a fer servir. En estes orientacions, també s'oferirà la possibilitat de sol·licitar una tanda de monòlegs basats en Diccionari per a ociosos. El programa d'activitats al voltant de l'escriptor de Sueca es completarà amb altres activitats realitzades a Antella i al seu poble natal.

Per tot és un nou producte de la Trobada de la Ribera que consisteix a programar visites guiades i amb una unitat didàctica a paratges, monuments i llocs de tot arreu de la comarca. S'està elaborant la proposta de visita guiada d'Antella, però d'altres poblacions per on ha passat la Trobada, també assumiran el repte de confeccionar unes altres unitats didàctiques i un programa de visites guiades per als centres educatius de la comarca, adreçades a educació primària, ESO, cicles formatius i batxillerat. L'oferta general de Per tot estarà a la disposició de tots i totes en la nostra web, que s'inaugurarà pròximament.

A banda d'estes novetats, a la 27 Trobada hi haurà, com sempre, una oferta molt interessant

Tallers, paradetes d'entitats, cercavila cívica, exhibicions esportives, exposicions, cinema, monòlegs, actuacions d'entaulat, dansades populars, jornada gastronòmica, música, rifa, samarretes, premis Sambori, vine-te'n en bici a la Trobada, les 3 millors fotos, premi a la taula millor parada i els invitats més polits... serà l'oferta que fem tots els anys, amb la personalització enriquidora d'Antella, l'amfitriona d'enguany de la 27 Trobada.

La nostra llengua, un imperatiu per a RTVV

Tot i que la televisió autonòmica va sorgir per a potenciar la nostra identitat cultural i lingüística, Canal 9 no ofereix els continguts en valencià que caldria. Divendres, el Síndic de Greuges recordava a López Jaraba l'obligació d'augmentar l'oferta en valencià, mentre aquest es justificava en la presència de població castellanoparlant.

ISMAEL MARCO. L'Informatiu, 31 octubre 2011   

En 1989, va nàixer Canal 9. Com totes les televisions autonòmiques, el seu objectiu era clar: potenciar i fomentar la identitat cultural i lingüística de les nostres terres. Però vint-i-dos anys després, el desig de recerca d'un mitjà en la nostra pròpia llengua, sembla estar molt lluny de la realitat i més pròxim a un somni utòpic. Divendres, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, reiterava a la direcció general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) l'obligació d'intensificar la seua programació en valencià. A més, Cholbi suggeria al seu màxim responsable, José López Jaraba, que realitze totes les mesures necessàries per a augmentar progressivament la programació en valencià, segons la disponibilitat pressupostària de l'ens.

La resposta de López Jaraba no es va fer esperar. RTVV manifestava que promou el foment de la llengua i la cultura valencianes en quasi tota la programació. Des de la corporació, es deia que els seus canals de televisió s'emeten “24 hores majoritàriament en valencià” i que Ràdio 9 i Sí Radio emeten íntegrament en valencià. Aquest fet contrasta amb el que poden vore tots els valencians en connectar qualsevol dels canals autonòmics. Al mateix temps, López Jaraba justifica la programació “puntual” en castellà per la presència de població castellanoparlant a la nostra autonomia.

En aquest sentit, el representant d'Esquerra Unida en el Consell d'Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, va demanar dissabte a López Jaraba que “augmente immediatament la programació en valencià, tal com reclama el Síndic”. “Resulta lamentable que fins i tot el Síndic de Greuges haja de reclamar la presència del valencià a Canal 9, quan la cadena va nàixer precisament per a fomentar l'ús de la llengua”, va exposar Sampedro. Així doncs, va assenyalar que l'augment del valencià a la televisió autonòmica “és una obligació i no un suggeriment”.

Presentació a Alzira d'Una llengua que camina

Es presenta a Antella la 27 Trobada de la Ribera

Ahir, divendres, 21 d'octubre, es va dur a terme l'acte de presentació de la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. L'acte es va realitzar al saló de plens de l'Ajuntament i assistiren representants de les comunitats educatives del CEIP Xarquia i d'altres de la resta de la comarca, així com entitats socials i culturals de la població.

En este primer acte públic de la 27 Trobada, s'adreçaren als assistents l'alcalde d'Antella, el regidor de cultura, la directora del centre educatiu i el president de la Coordinadora de Centres. En la seua intervenció, l'alcalde va expressar la seua satisfacció que Antella fóra l'amfitriona de la Trobada de la Ribera de 2012 i va subratllar també que la seua celebració, el 22 d'abril de 2012,  significara una espenta per a l'ús social del valencià. En el torn de paraula del regidor de cultura, va assegurar que la seua regidoria es bolcaria en l'organització de la Trobada, ja que representava per a l'equip de govern actual una fita important.

Per la seua banda, la directora del centre educatiu públic va insistir que la comunitat educativa del CEIP Xarquia estava molt il·lusionada per començar a organitzar la 27 Trobada a Antella i que tant pares i mares i professorat es posarien de seguida mans a l'obra perquè la propera edició de la Trobada deixe un record inesborrable en la població, sobretot en els xiquets i xiquetes escolaritzats al col·legi.

Per acabar, el president de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, va explicar, amb l'ajuda d'un prower point, en què consistia l'oferta bàsica de la propera Trobada.

En finalitzar este acte de presentació, es va procedir a firmar el conveni entre l'Ajuntament d'Antella i la Coordinadora de Centres, plec de condicions i pressupost econòmic que garantirà que la 27 Trobada d'Antella siga una realitat el 22 d'abril de 2012.

Demà, tots i totes a la mani de Sueca

Demà, 14 d'octubre, a les 17 h, hi ha convocada una manifestació a Sueca, per l'anunci de la Conselleria d'Educació de privatitzar el CEIP Carrasquer, cedint 75 anys la gestió del centre educatiu a una empresa privada. Este model de gestió no és nou, és el que s'està practicant a la sanitat pública valenciana i que tantes comunitats autònomes, governades pel PP, volen copiar. 

A la nostra comarca no serà l'únic centre educatiu en què s'aplicarà este model, perquè també estan el CEIP Severí Torres, de Castelló de la Ribera, i el CEIP Santa Bàrbara, de Benifaió. 

Són tantes les ganes de retallar per estalviar diners que fiquen l'estisora en serveis bàsics -educació, sanitat...-, en serveis pròxims als ciutadans i ciutadanes d'a peu, que viuen de la seua nòmina i paguen els seus impostos. El deteriorament d'esta classe de serveis públics, que administren el benestar social i milloren la percepció de qualitat de vida, seran els primers àmbits a patir manca de recursos, intervenció de pressupostos i, en molts casos, desaparició física i estructural; la qual cosa significarà que si es perd, després d'haver lluitat per aconseguir-los, es tardarà molts anys a recuperar-los, perquè amb ells es perdrà també la cultura social vinculada a eixa prestació.

Arran d'estes privatitzacions, ens assalten molt dubtes. Després de la privatització, el centre educatiu continuarà prestant un servei públic? Què passarà amb el valencià? L'arraconaran perquè no garanteix beneficis econòmics ni és un ítem en les estratègies de marqueting? Quan es parla de qualitat educativa, compartim definició amb una empresa que avalua el rendiment industrial segons altres paràmetres? Farà servir la Conselleria d'Educació les privatitzacions de centres educatius públics per a castigar aquelles comunitats educatives més crítiques amb la seua política educativa?.

Si voleu mantindre-vos informats, cliqueu en este enllaç http://apamacarrasquer.blogspot.com/

25 anys fent Bromera

L'editorial Bromera compleix 25 anys i, aprofitant els actes de celebració del passat divendres a València, L'informatiu fa un repàs del seu recorregut, el seu públic, els seus autors i les iniciatives que l'han convertida no tan sols en una empresa editorial, sinó en tota una institució del món de la cultura i el llibre valencians.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'Informatiu, 10 octubre 2011

Amb més de 1.800 títols publicats, i 7 milions d'exemplars venuts, Bromera arriba al seu primer quart de segle amb una salut envejable. Des dels seus inicis “una mica precaris”, segons les paraules del seu editor i fundador Josep Gregori, Bromera ha seguit una trajectòria ferma i imparable que ha marcat els hàbits lectors de diverses generacions de valencians, amb una incidència especial entre les més joves.

Precisament fou un llibre amb gran èxit entre el sector juvenil, L'últim roder, de l'escriptor suecà Josep Franco, el primer que va editar Bromera, que va ser el punt de partida per la col·lecció Els nostres autors. L'èxit d'aquesta història d'aventures va ser el glop d'aire necessari perquè Bromera continuara respirant, i la seua aposta per la literatura en valencià al País Valencià es consolidara. Com va explicar Josep Gregori a la roda de premsa celebrada el passat divendres a València, “per nosaltres era important que el valencià fóra el vehicle de modernització del País”.

L'acompliment d'aquest propòsit passava per centrar l'atenció en el públic més jove. Es diu que som els llibres que llegim, i bé es pot dir que segons per quina col·lecció de Bromera anem, almenys se'n pot encertar l'edat. Desenes de milers de xiquets valencians van encetar-se a la passió pels llibres llegint les aventures que un Micalet galàctic els posava a les mans. Amb l'adolescència i els seus drames, saltava l'Espurna i amb ella anaven fent gana de lletra fins arribar a la complexa i variada Eclèctica. De No sigues bajoca!, a Què t'angoixa, Núria?, passant per Gràcies per la propina fins arribar a La plaça del diamant. Com diu Joan Carles Girbés, director de publicacions, es pot parlar d'una “generació Bromera”, una generació de valencians que ha crescut llegint en la seua llengua, i que fins i tot amb el temps s'ha iniciat a escriure i publicar en ella.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals

A més a més, les diferents col·leccions que han anat eixint amb els anys han demostrat la voluntat de Bromera per utilitzar el valencià en totes les seues vessants i registres, no tan sols la novel·la, sinó també per cobrir tot tipus de gèneres, des de la poesia i el teatre, passant per l'assaig literari, el de divulgació científica, i també el sociolingüístic, fins a la publicació de materials per a la docència i manuals de consultes lingüístiques.

Però Bromera no només ha anat formant lectors, sinó que també durant els seus vint-i-cinc anys ha descobert i consolidat autors hui imprescindibles per a la literatura valenciana, com Josep Franco, Pasqual Alapont o Carme Miquel, i de la mateixa manera ha continuat amb la difusió de les obres d'escriptors valencians amb més trajectòria com Ferran Torrent, Isabel Clara-Simó o Joan Francesc Mira. Aquests i tants altres autors han anat construint el que podríem anomenar un model lingüístic propi, un estil valencià, germà de l'estàndard oriental que arriba des de Catalunya, però fort en la seua pròpia identitat, peculiar i matisat segons qui subjecta la ploma. Un estil que s'ha consolidat també gràcies a les traduccions de grans obres de la narrativa contemporània, com Dario Fo, Margarat Atwood, Herta Müller o Frank McCourt, molts cops a càrrec dels autors més estimats per l'editorial.

Es pot dit que Bromera, ja des dels seus inicis, no es va limitar a ser una empresa amb una simple vocació comercial, sinó que el seu compromís amb la cultura ha estat un dels seus trets fonamentals. Diverses iniciatives ho han demostrat: els seus premis literaris, com el Premi Enric Valor de Novel·la o el Premi Ciutat d'Alzira, han obert la porta a l'entrada d'autors novells i ha recompensat la seua aportació a la vida de les lletres valencianes. I també cal recordar les seues publicacions periòdiques, com L'illa, un contenidor de reflexió i crítica literària on Bromera presenta les seues últimes novetats; i Txt, revista orientada al professorat especialitzada en matèria formativa.

Però sens dubte, el paradigma d'aquesta labor és la Fundació Bromera per al foment de la lectura, que porta deu anys organitzant activitats per a la promoció del necessari hàbit de llegir. Conferències, cicles de lectura, participació a setmanes culturals i també la posada a la venda de títols senzills, i a preu reduït, per a les persones no escolaritzades en valencià amb la campanya Llegir en valencià, són de les seues iniciatives amb més èxit. Però no les úniques: a la campanya Llegim tradició, fem cultura que va tenir lloc l'any passat, es va organitzar una sèrie de “rutes literàries”, com la Ruta rondallística d'Enric Valor, per recórrer els llocs entre Cocentaina i la Font Roja que formaven part del paisatge de les rondalles de Valor. Una activitat per afermar la connexió entre espai i llengua, essencial per tal de mantenir tots dos vius.

Les rondalles d'Enric Valor són un punt clau de l'imaginari col·lectiu valencià, i gràcies a l'editorial Bromera aquest imaginari va enriquint-se. Quan fa poc parlàvem amb l'escriptor Josep Franco, ens contava que més d'un cop algun mestre l'havia cridat per preguntar-li on es trobava la tomba d'aquell ja mític últim roder, ja que volia portar-hi els seus alumnes d'excursió. A vint-i-cinc anys del germen de tot açò, cal felicitar Bromera i la seua tasca, i també els lectors valencians, que amb el seu suport i interès, han aconseguit que l'editorial valenciana més activa dels últims anys haja arribat a la maduresa amb bona forma, i que avance amb bon pas, malgrat el mal moment pel qual el món en general, i la cultura en particular, semblen estar passant.

Estrena d'Una llengua que camina al Club Levante

Amanda Gascó retrata la vida de cinc valencians en un documental produït per Vilaweb per Televisió de Catalunya

<veure el documental>

JOSEP LLUÍS GALIANA. Levante-EMV, 8/10/2011

Produït per Vilaweb, en coproducció amb Televisió de Catalunya (TVC) i la col.laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, Edicions Bromera i Edicions 96, el documental Una llengua que camina - País Valencià va ser presentat el passat dijous al Club Diario Levante per la seua directora, Amanda Gascó. Al costat de la resta del nombrós equip de professionals i tècnics que han col.laborat en el rodatge, els productors i els protagonistes, Gascó va tenir també paraules d'agraïment per a la productora valenciana InfoTV.

La presentació de l'audiovisual, que va ser estrenat ahir a la TVC en l'espai El documental del Canal 33, va omplir totes les expectatives dels organitzadors amb un Club ple com un ou, acaparant l'atenció de polítics, professionals de l'ensenyament i nombrosos membres i simpatitzants d'Escola Valenciana. «Després de les preestrenes a Barcelona i València i la passada televisiva, Una llengua que camina, va explicar el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, es projectarà per tot el País Valencià a través del cicle Cinema a l'Escola d'Escola Valenciana i també està programat en el cicle d'activitats culturals dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira ».

Moreno va afirmar que «la nostra llengua avança i no gràcies al suport institucional ni a la Generalitat Valenciana». El mestre i director d'una escola de Catarroja va manifestar sentir-se orgullós "de formar part de l'entitat cívica Escola Valenciana. Tot i la falta d'oferta i de que molta gent es queda fora, Escola Valenciana té molta força i presència gràcies als 25 anys de les Trobades d'Escoles en Valencià, de la gira i la literatura per la llengua. Estem fent història », va afegir Moreno. «Una llengua que camina demostra que l'avanç en la normalització lingüística al País Valencià, va afirmar Diego Gómez, és conseqüència del naixement de l'ensenyament en valencià fa més de 25 anys».

La vida de cinc valencians

Vicent Partal, director fundador de Vilaweb-primer diari electrònic català des de 1996 - i productor del documental, va assegurar que La llengua que camina «retrata la vida de cinc valencians que saben quin és el seu país». No obstant això, Partal va mostrar la seva perplexitat en qualificar de situació absurda el fet que «un documental valencià que tracta sobre valencians no es pugui veure a la cadena de televisió pública valenciana».

Protagonitzada per cinc valencians procedents de diferents comarques del País Valencià, Una llengua que camina dóna a conèixer la realitat quotidiana de persones que desenvolupen la seua activitat professional i intenten viure en la seva pròpia llengua. Als testimonis de Diego Gómez, Dariana Groza, Xavier Sarrià, Mar Iglesias i Gerard Pitarch, s'uneixen les reflexions d'experts com els filòlegs Brauli Montoya i Vicent Pitarch, la responsable d'Edicions 96, Dolors Pedrós, el periodista i editor Joan Carles Girbés , el cantautor valencià i membre del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i Cantants en valencià, Pau Alabajos, i Vicent Moreno.

El valencià no pot pagar la crisi

Comunicat de premsa amb motiu del 9 d'octubre

El proper 9 d'octubre d'enguany ha vingut esqueixat per l'amargor d'una crisi que no hem provocat els ciutadans i les ciutadanes. A tot estirar, l'única responsabilitat que podem assumir és haver-nos cregut que la societat del benestar i la societat del consumisme desbocat eren la mateixa cosa. El nostre pecat ha resultat ser un deliri alimentat pels qui durant anys han guanyat diners especulant, fent tràfic d'influències i aliant-se amb polítics sense escrúpols que han venut el futur del nostre País al pes, al preu que corria. Però estos últims no pagaran la crisi, ni els bancs tampoc, ni les multinacionals que desplacen les seues empreses per anar-se'n a paradisos fiscals i laborals, ni les grans fortunes sense bandera.... La pagarem nosaltres, els de sempre, els qui ens veiem tots els dies pel carrer, la gent senzilla, les persones que estem acostumats a fer sacrificis per sobreviure i dur endavant la família.

Per què diguem estes coses? Perquè ara ens diuen que cal prioritzar, que cal renunciar a determinades conquestes de la societat del benestar, que cal fer sacrificis... I, potser, algú està pensant que la promoció del valencià ens la podem estalviar, perquè són molts diners, i no estem per a gastar. Però us he de dir que si alguna cosa hem de desprendre de la societat de benestar és tot el que està relacionat amb el materialisme, tan inhumà, i el que hem de conservar és el patrimoni de valors inherents a la nostra civilització: la cohesió social, la convivència, la tolerància, la cultura democràtica, els drets civils i humans, la sostenibilitat mediambiental, l'ètica política i econòmica, etc. Estos valors ens fan ciutadans i ciutadanes, i millors persones, perquè una societat basada en el materialisme, en la llei del més fort, en el cames ajudeu-me, ens situa de nou al llindar de la selva, i retrocedim no anys, sinó fins i tot segles.

El valencià també pertany a este patrimoni de valors, que cal conservar. Amb el valencià pensem, raonem, ensenyem, ens divertim, expressem emocions i som. El valencià és el vehicle en què viatja la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva. Per això és irrenunciable, per això no pot ser víctima de retallades capritxoses.

D'altra banda, d'uns anys ençà s'ha instal·lat entre nosaltres un nou debat: el plurilingüisme. Un debat que fracassarà si no es planteja al nostre País des de les perspectives adequades i amb l'impuls d'afegir a eixe debat constructiu els ingredients que facen possible un model d'educació que no difumine una experiència educativa bilingüe de 27 anys. Ens referim, com podeu suposar, als programes d'ensenyament en valencià, els quals, tot i que des de l'administració educativa s'ha intentat dispersar la seua demanda, cada curs més creixent, han assolit un grau d'èxit, reconegut per l'IVQE, que els consolida com l'únic model bilingüe amb suficients garanties per implantar i desenvolupar també el model plurilingüisme als centres educatius del nostre País.

Per això afirmem que el valencià és la porta a les llengües, perquè un model educatiu monolingüe, basat en el castellà, nodrit amb la filosofia de l'exclusió lingüística i, per tant, social, no posseeix ni suficient marge de maniobra ni suficient experiència avaluada per assegurar el seu èxit. I per eixe motiu us animem a sumar-vos, a donar suport al nostre model, un model bilingüe amb un rodatge de 27 anys, que evitarà que el sistema educatiu valencià, amb l'excusa d'atorgar una manipuladora i cínica llibertat lingüística, segregue el nostre idioma i el faça recular als anys anteriors al 1983, any de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

                                                                     Benifaió, 6 d'octubre de 2011