Comuniqueu-vos amb un QR

          Després de mesos de treballs de planificació i organització de la XXXI Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera  que enguany celebrarem a Algemesí el 17 d'abril, la Trobada se situa a pocs dies de ser una realitat.
          Sabeu que, des dels seus inicis, les Trobades de la Ribera han aspirat a cohesionar les comunitats educatives de la Ribera, a vertebrar la comarca al voltant del seu eix fluvial, el riu Xúquer, i a promoure la comunicació entre els centres educatius, els col·lectius i entitats locals i comarcals. Estos tres objectius han estat una constant en l'organització de les Trobades.
          Enguany desitgem utilitzar les noves tecnologies digitals per conéixer-nos millor, donar a conéixer els projectes en què estem treballant i, fins i tot, obrir els canals més òptims per posar-nos en contacte els uns amb els altres. Per això, per primera vegada, vos convidem a fer servir els codis QR per emmagatzemar i comunicar aquella informació que voleu posar a disposició dels visitants de la XXXI Trobada, dels companys i companyes de la resta de comunitats educatives. És una invitació perquè feu un exercici de síntesi mitjançant el qual poseu a l'abast de tothom la informació que està al vostre web, els projectes que esteu a punt d'engegar, la vostra predisposició a coordinar-vos, el vostre desig de pertànyer a una xarxa de centres, de pares o de docents per realitzar una activitat d'àmbit comarcal, etc. Fins i tot, podeu explicar el procés de l'elaboració del taller.
          La finalitat és que els vostres codis QR es pengem en posició vertical a les pancartes que situareu darrere dels tallers o paradetes perquè siguen captats pels aparells mòbils que es desxifraran. La mida ideal seria un foli d'A3 perquè puga captar-se a certa distància, amb comoditat.
          A continuació, vos donem informació sobre este recurs:
Com generar-ne:
https://www.youtube.com/results?search_query=com+generar+codis+QR
Com llegir-los:
https://www.youtube.com/results?search_query=com+llegir+codis+QR
6 alternatives:
http://www.genbeta.com/herramientas/seis-alternativas-para-generar-tus-codigos-qr
5 eines: 
https://elearningsoft.wordpress.com/2012/12/30/5-herramientas-para-generar-codigos-qr-2/
8 idees i eines: 
http://wwwhatsnew.com/2015/02/07/8-aplicaciones-para-hacer-mas-con-los-codigos-qr/

Lectura col·lectiva del Tirant

         

El proper divendres, 4 de març, es farà, al Museu Valencià de la Festa una lectura col·lectiva i continuada del Tirant lo Blanc. La lectura col·lectiva és una activitat del projecte EN ROGLE, CLUB DE LECTURA i arrancarà a les 10 h per acabar a les 12,30 h. El text que s'utilitzarà per a esta activitat és un text actualitzat de l'obra literària clàssica que ha elaborat l'escriptor suecà Víctor Labrado i s'ha publicat a l'editorial Andana.

Quant als lectors i lectores que participaran en esta experiència pertanyen als CC Maristes, IES Bernat Guinovart, IES Sant Vicent Ferrer, CC Maria Auxiliadora, CC Santa Anna, i CC Escola Pia.

El projecte cultural EN ROGLE és un projecte de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i té com a objectiu dinamitzar la lectura en valencià i donar a conéixer edicions i obres literàries mitjançant activitats diverses incloses en el programa d'actes de les Trobades.

En esta adaptació del Tirant lo Blanc, realitzada per Víctor Labrado,  "el rei de Sicília envia el cavaller Tirant lo Blanc a Constantinoble per socórrer l’emperador grec, que necessita salvar el seu imperi. Poc esperava Tirant que en aquella missió trobaria dos camps de batalla ben diferents, i dos rivals davant dels quals no podrà usar les mateixes armes: el Gran Turc i la princesa Carmesina. El valor, l’estratègia i la força faran costat a l’enginy del cavaller, disposat a aconseguir tots dos objectius amb honor i voluntat. Aquesta novel·la de cavalleries és un clàssic de la nostra literatura que ara trobem revisitat en un text traduït de l’anglés, i d’un autor desconegut que va fer seues les històries del cavaller".

A qui va adreçada la Trobada de la Ribera?

Esta pregunta ens roda pel cap des de fa alguns anys. És una pregunta que ens ha fet reflexionar sobre quin és el públic objectiu de les Trobades de la Ribera. Tot i que no som una empresa que desitja quantificar el seu nivell d'èxit analitzant qui assisteix als nostres actes, sí que som una organització, un moviment social, que continua treballant per la dignificació del valencià, a les aules i al carrer, que ens preocupa que la nostra Trobada siga una festa i res més, amb la ferma voluntat de transcendir i de crear programes culturals estables i amb gran ressò.

Per això tots els anys, plantegem a les comissions organitzadores de la Trobada les nostres preocupacions, per això la nostra Trobada dura tot un any a la localitat amfitriona, per això firmem un conveni amb l'Ajuntament, per això despleguem un ventall tan ampli d'activitats, amb diferents formats, continguts i pensant en molts perfils de gent que els puga interessar, per això...

Enguany, un grup nombrós de representants de les comunitats educatives d'Algemesí i de les entitats socials i culturals han valorat que la Trobada ha de plantejar-se augmentar l'oferta d'activitats per a els alumnes d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i esta proposta, que la Coordinadora assumeix completament, ha generat una pluja d'idees que ha donat com a resultat una llista d'activitats a fer inspirades en el perfil d'interessos d'este col·lectiu.

Una de les primeres propostes ha estat que la Ribera no podia renunciar a organitzar un concert potent de música en valencià, amb el segell de la Gira, la marca d'Escola Valenciana que organitza a l'estiu el Feslloch i que programa el concerts de la Gira, amb distints cartells, a totes les Trobades arreu del país. Enguany l'organitzarà la regidoria de cultura de l'Ajuntament d'Algemesí per al 22 d'abril, el divendres posterior a la XXXI Trobada, i actuarà Aspencat a l'Escorxador.

També hi haurà durant l'any de la Trobada unes altres activitats adreçades als alumnes d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca: contacontes i monòlegs, activitats sobre el canvi climàtic, taller de doblatge, una lectura col·lectiva del Tirant lo Blanc, un taller sobre la fabricació d'una càmera fotogràfica, activitats esportives, karaokes, cinema en valencià, activitats del projecte Viu el Xúquer, concurs de personalització del logo de la XXXI Trobada...

Ja està programada la lectura col·lectiva del Tirant per al dia 4 de març, una lectura ininterrompuda d'una versió actualitzada de l'obra de Joanot Martorell que s'hi farà de matí i durarà aproximadament 3 hores.

També s'ha convocat ja el concurs de curts a Instagram, un concurs que consisteix a gravar una seqüència d'imatges amb la intenció de convidar la gent a vindre a la XXXI Trobada d'Algemesí amb l'argument de donar suport al valencià. Per poder participar, només cal posar en circulació els audiovisuals des dels respectius compte d'Instagram per mitjà del hashtag #trobal16.

Com veieu, un programa d'activitats molt treballat.

Algemesí farà un lib dup per convidar la comarca a vindre a la XXXI Trobada

Efectivament, el proper dijous 18 de febrer les comunitats educatives d'Algemesí protagonitzaran un lib dup que gravarà i muntarà Berca TV perquè siga la targeta d'invitació adreçada a la resta de comunitats educatives de la Ribera perquè assistisquen el proper 17 d'abril a la XXXI Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, la qual s'organitza amb l'eslògan "Un país d'escoles", eslògan que comparteix amb les 20 Trobades d'arreu del País.

En este lib dup participaran totes i cadascuna de les comunitats educatives d'Algemesí i s'escenificarà una riuada de gent de xiquets i xiquetes amb diferents atrezzos i disfresses que cantaran en playback una de les cançons més conegudes de Dani Miquel "Parla valencià".

El lib dup en qüestió ha estat possible gràcies a un grup de treball sorgit al si de la comissió organitzadora de la XXXI Trobada i a l'extraordinària coordinació amb els equips docents dels centres educatius, tant públics com concertats, que s'han involucrat amb molt d'entusiasme en esta tasca.

Tots i totes esperem amb una gran expectació l'emissió d'este lib dup, que es donarà a conéixer a Berca TV, es penjarà a You Tube i es divulgarà per les xarxes socials. 

Vine-te'n en bici a la Trobada

AQUEST DIUMENGE, 19 D'ABRIL, DIA MUNDIAL DE LA BICI

Pedro Domínguez

La Veu del País Valencià, 15/04/2015

La bicicleta és el vehicle més respectuós amb les persones i el medi ambient, perquè no consumeix derivats del petroli, ni embruta l'atmosfera, ni fa soroll, ni estressa, ni a penes ocupa espai. A més, manté en bona forma física, és molt barata, molt segura per si mateixa, fàcil de reparar, fàcil d'aparcar, fàcil de conduir, permet l'observació del paisatge, integrar-se amb la Natura, etc. Si hi ha alguna tecnologia realment bona i sostenible eixa és la bicicleta, el model de transport més ecològic, saludable, autònom i econòmic de tots els que hem inventat.

Per això, el pròxim diumenge 19 d'abril, es celebra a tot arreu el Dia Mundial de la Bicicleta, per a conscienciar sobre els seus avantatges, insuperables en les distàncies curtes, i fomentar el seu ús entre els ciutadans de totes les edats i condicions. Quin goig i quina qualitat de vida tindrem en les nostres ciutats quan predominen les bicis en lloc dels vehicles motoritzats!

En eixe sentit, la Ribera en Bici i els Amics de la Muntanyeta ens afegim a aquesta celebració, conscienciació i reivindicació amb un passeig en bici, sense presses i quasi tot per camins rurals, cap a la XXX Trobada d'Escoles en Valencià de la Ribera, que enguany es celebra a Alginet, també aquest diumenge. És una feliç coincidència que ens permet practicar la simbiosis i la sinergia que ha d'existir entre la cultura i l'ecologia, dues qüestions imprescindibles per a resoldre els greus problemes que ens aclaparen hui i fiquen en perill el nostre futur.

Fent memòria, aquest ja és el sèptim any que cooperem amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i anem en bici a la Trobada. Set anys en els quals hem pedalejat cap a Benifaió, Manuel, Llombai, Antella, Alberic, Corbera i Alginet ara, recorrent esta bonica comarca en totes direccions, gaudint de la primavera, de l'aroma de la tarongina, de l'esport suau, de la bona companyia, de la cultura...

En la Trobada es fan nombroses sinergies i enguany especialment s'assumix la defensa del riu Xúquer, una lluita encapçalada per Xúquer Viu i amb el suport de molta gent que volem evitar que se li lleve més aigua al riu, perquè ja està sobreexplotat i l'estiu passat es va quedar tallat, sense cap cabal, a partir de l'últim assut. Els riberencs reclamem un cabal ecològic per al Xúquer suficient en quantitat i qualitat perquè el riu duga aigua en tots els seus trams i no li passe com als altres rius valencians, que no arriben al mar perquè els deixen secs i morts molts km abans de la seua desembocadura. A més, nosaltres aprofitarem per a recollir també en la Trobada més signatures per a demanar amb força la Via Verda Ribera-Safor, de la qual ja en tenim unes 2.300.

L'itinerari i horari del passeig en bici serà el següent:
→ 8:30 h eixida de la plaça del Convent en Sueca
→ 9:00 h eixida de la plaça Major d'Alzira
→ 9:30 h passem per la plaça de l'Organista Cabanilles en Algemesí
→ 9:50 h ambdues columnes ens trobem al punt geogràfic (39.217999, -0.445420)
→10:15 h, aproximadament, entrem pel carrer Major a Alginet

En arribar-hi, tindrem un xicotet refrigeri d'aigua i suc per a recuperar forces. La tornada serà cap a les 17:30 h pels mateixos camins.

Cal revisar bé la bici el dia anterior: frens, eixos, marxes, pneumàtics, etc. I el diumenge cal desdejunar bé, dur aigua, roba còmoda que cobrisca la pell per a evitar cremades solars, impermeable per si fera falta, gorra, pneumàtics de recanvi, pegats, ferramentes bàsiques, etc. El casc és recomanable per a tots i obligatori per als menors, que han de vindre acompanyats d'algun major responsable i mentalitzar-se que es tracta d'un passeig no d'una cursa. Durem guies i servei d'ordre però cadascú és responsable del que fa i de la seua seguretat.

Anima't i vine amb nosaltres a gaudir de la bici, del paisatge, de la bona companyia i de la cultura!

El 24 d'abril, lliurament del premi Sambori comarcal

Quasi una setmana després de celebrar-se la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera es durà a terme l'acte de lliurament dels premis comarcals Sambori al Teatre Modern d'Alginet. Es farà a les 6 de la vesprada i estan convocats a esta cerimònia de lliurament els xiquets i xiquetes guardonats pels seus treballs literaris.

Segur que entre els guardonats i les guardonades d'enguany es troba alguna futura figura de la nostra literatura en valencià... O un/una publicista d'èxit... O un notari o notària rigorosos amb les dièresis de les escriptures públiques... O un metge o una metgessa que escriuran receptes per a llegir-les amb gust... O un/una periodista polifacètic/a de la nostra tornada a crear Radiotelevisió Valenciana... O un llibreter de barri a qui demanar-li consell de lectura... O un/una municipal simpàtic/a que et pose una multa de trànsit amb tots els accents al seu lloc... O una bibliotecària molt observadora darrere les seues ulleres de disseny... O uns futurs pares que expliquen contalles fantàstiques als seus fills... O, encara que siga, algú que escriga uns poemes preciosos i plens d'emoció al seu enamorat o enamorada. Al final, saber de lletres, com deien els nostres majors, ens fa molt de profit. I més encara en valencià. El doble!

No cal dir que el local -el Teatre Modern, com déiem- s'omplirà de gom a gom, com tots els anys, perquè el premi Sambori de literatura en valencià desperta molta expectació, proporcional a l'enorme participació de treballs literaris que es presenten. Per als centres educatius de la comarca, i sobretot per als/les mestres, és una convocatòria important del calendari d'activitats educatives en què participar, per això es produeix una certa intranquil·litat quan veuen que la data s'acosta i no han rebut cap informació. Ai, que s'han retardat els papers en la impremta i el servei de correus va com va!

El Sambori també serveix per tindre una exigència de qualitat als centres educatius quan es tracta de fer alguna creació literària. Ja no és que l'han de fer, els xiquets i les xiquetes, super bé, sinó per a l'ocasió cal brodar-la. I per aconseguir-ho, l'aula es transforma per unes setmanes en un taller literari en què les paraules, l'argument, els personatges, les il·lustracions i la sintaxi van convertint-se en filigranes com si es tractara d'una peça d'orfebreria. És com si sentira el mestre o la mestra dir-los "vinga, és l'hora de repassar aquelles parts del text més fluixes". És, per tant, una gratíssima experiència literària posada a l'abast dels centres educatius que els allunya de la rutina arrebossada amb clarió i amb regust de taula de multiplicar.

Per a esta edició dels premis Sambori, exerciran de presentadors de la cerimònia Emili Gascó i Sònia Bosch i també es comptarà amb l'actuació del Grup Trobada, un grup de xiquets i xiquetes de Castelló de la Ribera que, des de fa un bon grapat d'anys, versiona en valencià cançons de moda i la veritat és que ho fan de meravella.

L'Ocupacional fa el recordatori de la 30 Trobada

El Centre Ocupacional està fent el recordatori per a la Trobada. 

Es tracta d'un encàrrec que va sorgir al si de la Comissió Organitzadora prenent exemple de la Trobada de l'any passat en què va ser el Taller Ocupacional de Sueca l'encarregat de fer un trencadís que reproduïa el cartell oficial que representava el castell coronat per una figuera de pala, molt característica als vessants escarpats del turó.

Amb el disseny del cartell de Sandra Espert, els usuaris del Centre Ocupacional Hort de Feliu seran els encarregats de fer més de 100 recordatoris per a la Trobada a Alginet. El recordatori serà també un trencadís amb la imatge del cartell guanyador que simbolitza moltes petjades que van cap a un gran somriure.

Per planificar la seua elaboració, els monitors responsables del taller encarregat de fer el trencadís es van reunir amb l’alcalde i regidor d’Educació, Jesús Boluda, per donar el vistiplau a la prova i posar així en marxa el treball que han de fer els usuaris per al dia de la Trobada. Els més de 100 recordatoris seran un regal del poble d’Alginet als centres educatius que participaran el proper 19 d’abril en la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià que se celebrarà a Alginet. Un recordatori que els centres educatius de la Ribera podran endur-se per exposar-lo juntament amb els recordatoris de les 29 Trobades anteriors.

La decisió d'encarregar el recordatori als Tallers Ocupacionals pretén reivindicar el paper social i educatiu d'estos centres i exigir millors dotacions pressupostàries i de recursos perquè puguen desenvolupar la seua tasca professional i assistencial. Esperem que el nostre gest haja despertat la conciència col·lectiva de la comarca.

Almudena Francés estarà amb nosaltres

Almudena Francés, una contacontes experimentada en la transferència emocional amb un públic menut que l'adora i sempre experimental, engegant projectes nous, arriscant-se obrint noves línies de treball interpretatiu i sempre atenta a l'última producció literària dels escriptors i de les escriptores de literatura infantil en valencià i en altres llengües, estarà amb nosaltres el dia 19 d'abril a la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera d'Alginet. Xiquets i xiquetes, mares i pares, i resta del món, estigueu atents al programa de la Trobada d'Alginet. La participació d'Almudena Francés és una contribució de Xúquer Viu a la 30 Trobada d'Alginet.

Com a contacontes és excepcional i com a persona una delícia, i estes dues meitats s'ajunten quan actua, assetjada per un rogle de boques obertes i d'ulls redons com plats, per introduir-nos, com si d'un somni es tractara en històries encadenades, embadalits per personatges i succeïts que sempre ens deixen un regust dolç als llavis i un pensament lluminós al cap. Contarà, com un homenatge al Xúquer, un conte preciós sobre el nostre riu.

Hi farà dos actuacions, que s'intercalaran amb el Bruixot Carabassot, al Parc Enric Valor, que llinda amb el carrer Sant Ferran, la zona escollida com a zona per a fer pícnic.

Però deixaré que es presente ella mateixa, amb les seues pròpies paraules...

QUI SÓC?

Sóc Almudena Francés
i d'ofici contacontes
contant i embarbussant  
arreu del món done voltes.

Em dedique a contar contes i a animar a grans i menuts a endinsar-se en el plaer de la lectura.

Sempre vaig tenir moltes preguntes i les vaig formular en veu alta; de les respostes, en vaig obtenir explicacions i boniques mentides i aquests van ser els primers contes que em van contar.

La curiositat em porta a fer-me moltes preguntes i els contes m'ofereixen respostes sorprenents a més de noves preguntes que m'ajuden a créixer.

Un dia vaig començar a contar i em va atrapar: posar paraules als fets, narrar allò inenarrable, oir el silenci i veure com el conte emergeix, repassar les mirades, veure fluir les emocions, generar preguntes i trobar algunes respostes.

En els últims deu anys he contat sobretot en col·legis i biblioteques –moltes– i en places, bars, hospitals, teatres, universitats… He organitzat campanyes d'animació lectora per a ajuntaments i biblioteques, sóc una de les promotores del “Festival de la paraula”; també he impartit cursos a mestres i pares que volen saber com contar.   

Visc pensant com transmetre la passió per la lectura i de quina manera crear addicció als contes, a la vida.

Per què una Jornada Gastronòmica a la Trobada?

És una pregunta interessant que pot tindre respostes molt diverses. La primera resposta és la més òbvia. La Jornada Gastronòmica fa de pont entre les activitats del matí i les activitats de la vesprada. En este sentit, cohesiona la Trobada en un sol bloc, proposant als/a les participants un parell d'hores de descans, en què poden conéixer l'oferta hostalera de la població amfitriona de la Trobada.
En eixes dues hores de gaudi gastronòmic, les persones s'ajunten amb les persones que coneixen, interactuen, s'hi relacionen, s'intercanvien grans dosis de química personal i col·lectiva, reben una injecció de bon rotllo.... Que és proporcional a aquelles altres jornades terapèutiques organitzades per a executius o directius de grans empreses, en llocs on abans anaven a buscar les cabres que es perdien, i que valen una pasta.
I si la Jornada Gastronòmica de la Trobada no serveix per a això, hauria de servir perquè és un dia on s'apleguen les AMPA, els/les mestres, pares i mares, polítics i polítiques. Ha de ser un dia per a xarrar dels assumptes terrenals llevant-los tot el ferro i tota la gravetat incòmoda, empassant-se una cervesa ben fresca i unes olives trencades. Entre cullerada i cullerada, solem tindre la guàrdia baixa i es poden dir coses que no es podrien dir en una reunió formal, amb un ordre del dia, sempre acompanyats pel dringar dels coberts que sonen a música celestial quan estàs en bona companyia.
Hi ha, però, una raó amagada, igual de potent que la generació del teixit personal i social de què parlem i l'exercitació dels més elementals hàbits socials i d'intel·ligència emocional.
Es tracta de la vella raó de la normalització del valencià, una normalització que ha d'entrar per la porta gran als establiments hostalers (bars, restaurants, forns...) amb la intenció de quedar-se amb la major naturalitat del món. Es tracta d'una raó de pes, un dels objectius de la celebració de la Trobada.
Este impuls normalitzador, mitjançant la valencianització dels cartes, menús i cartells informatius d'estos establiments aspira a véncer els recels a oferir estos documents informatius en valencià, uns recels alimentats per una espiral de dubtes, del què diran o pel rebuig hipotètic dels clients de tota la vida.
I després, no passa res. No es produeix cap remor en contra, ni miren els menús amb males cares, ni fan comentaris negatius, perquè la rutina s'imposa i a un dia li segueix un altre dia, amb el beneplàcit de tots i totes.
La gent que s'asseu a fer-se un café o menjar-se un entrepà s'hi agafa l'ús del valencià fins i tot com a una millora que calia fer. De fet, quan uns anys després tornem a estos establiments, el valencià continua utilitzant-se als menús i als cartells informatius. No és cap miracle lingüístic és senzillament que els hostalers s'han retrobat amb un altre idioma útil i en fan ús.

La taula millor parada i els convidats més polits

Taula millor parada de la 29 Trobada de Corbera

Fa un bon grapat d'anys, durant les primeres Trobades de la Ribera, els participants solíem dinar al carrer, parant taula damunt del taulell i els cavallets que ens havia proveït l'organització per fer el nostre taller. Era una manifestació de germanor, una taula que admetia convidats i convidades que es deixaven caure a l'hora de dinar.
En eixa taula hi havia un extens ventall de cuinats i menjars, amb una diversitat proporcional al nombre de mares i pares, de mestres i de gent afegida que havien decidit quedar-se a dinar a l'aire lliure, en ple carrer, amb l'emoció encara bategant d'haver vingut a la Trobada, després d'haver, potser, creuat la comarca de punta a punta.
Hi havia també prou beguda per ofegar un batalló d'assedegats, que encara estava raonablement fresca. I hi havia allò que tant agradava a la xicalla: papes, cacaus, ganxets... Al voltant d'esta taula improvisada l'ambient de festa era evident, la gent tenia ganes de divertir-se i un voliol de rialles ressonaven per les galtes del carrer, amb les finestres obertes i un badall a la portes, perquè ja feia calor al migdia.
La imatge que he descrit, era una imatge habitual de les primeres Trobades, quan s'acabava la festa i es despertava el cuquet de la gana. Esta imatge és una activitat que volem recuperar i que s'ha dut a terme les darreres Trobades. Pretenem amb això recuperar part d'este ambient de festa que s'organitzava espontàniament al carrer, el dia de Trobada, tot i que el seu caràcter ha canviat i la convocatòria és una convocatòria més estructurada, perquè es tracta d'engalanar la taula parada inspirats en una temàtica concreta i que els convidats hi vagen d'etiqueta, d'una etiqueta divertida. S'aconsegueix així que la gent s'organitze, que planifique i que compartisca un plantejament comú, en allò tan elemental d'omplir la panxa i satisfer la gana de menjar.

Patrocinador d'enguany del premi

I, de vegades, trobem a faltar situacions compartides, emocions generades entre tots i totes.
Enguany, també podreu animar-vos a participar en el PREMI A LA MILLOR TAULA PARADA I ELS CONVIDATS MÉS POLITS, no teniu res a perdre. I podreu guanyar, si poseu la vostra imaginació a treballar, un pastís gros i unes quantes botelles de cava, per celebrar-ho. Perquè el patrocinador del PREMI d'enguany no permetrà que vos sentiu insatisfets.

 

El bruixot Carabassot en la 30 Trobada

Enguany, la Trobada de la Ribera trau al carrer una obra de teatre que de segur deixarà bocabadats xiquets i xiquetes i ho farà en el mateix circuit de la 30 Trobada. La representació d'esta obra estarà a càrrec del grup de teatre d'Alginet Avant va el carro, un grup amb una llarga trajectòria interpretativa i que ja en una de les primeres reunions de la comissió organitzadora de la 30 Trobada s'oferí a col·laborar amb la Trobada, cosa que és d'agrair.

Pensem que el teatre ha de ser un instrument més de normalització del valencià i de dignificació del seu ús, per això vam acceptar de seguida el seu oferiment. D'altra banda, considereu la presència d'esta interpretació teatral al carrer el dia 19 d'abril, com una reivindicació perquè el teatre valencià reba el suport polític que es mereix de part de les institucions públiques valencianes, ja que en tots els pobles i ciutats del nostre país hauria d'existir una programació anual de teatre en valencià.

A continuació, trobareu la informació bàsica d'esta obra de teatre.

El Bruixot Carabassot

SINOPSI DE L’OBRA

Pau és la neta d’un mag molt poderós que ha trobat la fórmula màgica per obtenir tot el poder màgic del món.
El Bruixot Carabassot és un ésser malvat que vol aconseguir la poció màgica per poder furtar tots els joguets dels xiquets.
Pau amaga la poció i el Bruixot la busca desesperadament. Què passarà?
Aconseguirà la xiqueta salvar la màgia del món amb l’ajuda dels xiquets?
Podrà el Bruixot furtar totes les joguines i caramels del món?
Pau la Florista i el Bruixot Carabassot és una història interactiva plena d’aventures, on els espectadors juguen un paper molt important per a la resolució de l’enigma.

FITXA ARTÍSTICA

PAU LA FLORISTA: Helena Bosch
BRUIXOT CARABASSOT: Ramón Rivero
DIRECCIÓ: Avant va el carro
DISSENY DE VESTUARI I IL•LUMINACIÓ: Helena Bosch
Text: Creació pròpia

CURRÍCULUM DEL GRUP

El grup arreplega la tradició teatral de la “Peña Benavente”, de les dècades vint, trenta i principis dels quaranta i a les darreries dels anys seixanta es crea la “Unión Cultural” d’Alginet, que estrena obres d’autors valencians com Paco Barchino, Paco Comes o Eduardo Escalante, etc.; les més reconegudes foren: “¡Deixam la dona, Pepet!” o “Sels de novensa”; les quals representà per distints pobles de la Ribera.

Baix el nom de Grup Independent de Teatre “Avant va el carro” d’Alginet, comença la seua tasca el mes de Gener de 1991, posant en escena sainets, comèdies i algun que altre drama de distints autors com: “la Patti de peixcadors”, “La concejala”, “Per no ser sogre”, de “Ací no paga ningu”, “Una història del zoo”, “Balada per a tres innocents”, etc.

Amb l’arribada del nou segle, el grup es renova i una nova generació d’actors i actrius, amb l´impuls que suposa la creació de l’Escola de teatre d’Alginet, fica en marxa tota una sèrie de projectes teatrals que acosten al públic una nova alternativa teatral. Obres com: “Ai, carai”, “Beatrius”, “La primera de la classe”, “La escala humana”, “Minipeces de Chehov”, “Match d’improvisació”, “Nits de monòlegs”, “Circuit de microteatre”, “Aurora degollada”, “Swimming pool” o “Bojos d’amor”, entre d’altres; i una diversitat de col•laboracions amb l’Ajuntament i activitats culturals entre les que podem destacar: la Cavalcada de reis, Carnestoltes, la gala de presentació dels Premis de narrativa curta en valencià, la Setmana de teatre escolar, el Dia de la dona, Sant Antoni, lectures dramatitzades, etc.

A més, cada any es presenten tres espectacles que composen el final de curs de l’escola. Podem nomenar, entre els més destacats: “Infància robada”, estrenada al Festival Internacional de Teatre Infantil de Cuba 2004; “Momo”, “El mag d’Oz”, “Gernika”, “La cantante calva”, “El vuelo de la ciconia”, “Desequilibrado cuento de carretera”, etc.

La 30 Trobada d'Alginet va quallant

Reunió de la comissió organitzadora de la 30 Trobada

Enguany, viurem una Trobada especial. I per què és tan especial, direu vosaltres? És especial perquè és una xifra redona i alta. Enguany fem 30 Trobades a la Ribera i esta és una dada important per a la comarca i per als centres educatius que arrosseguen una llarga trajectòria d'aplicació de programes d'ensenyament en valencià. A més, hem de sentir-nos orgullosos de ser els pioners de la celebració de les Trobades com una festa lúdica i reivindicativa.
Este caràcter més especial de la 30 Trobada d'Alginet ens ha motivat a organitzar activitats especials, carregades de simbolisme i de contingut. El riu de Trobades n'és una.
Val a dir que esta activitat ha canviat, des que es va pensar, de format i d'organització. Ara ja no substitueix l'habitual cercavila cívica que fem tots els anys des del llindar urbà de la població amfitriona, sinó que la proposta definitiva l'encaixa amb el riu de Trobades d'una manera que, creiem, realçarà les dues escenificacions públiques de suport a l'ensenyament en valencià i a les reivindicacions que cada comunitat educativa desitge transmetre.
En este sentit, el riu de Trobades, que du a terme al mateix temps una reivindicació de l'estat de salut del Xúquer, estarà constituït per una tela continua de 2 metres d'ample per 100 metres de llargària que estan adornant les comunitats educatives d'Alginet i que estarà sostinguda per xiquets i xiquetes, pares i mares, mestres i professorat d'Alginet, i persones que van pertànyer a les 29 comissions organitzadores de les Trobades anteriors a la present. Estos cent metres de tela continua anirà precedit pels tabals i les dolçaines, convidant a la festa. Després, se situarà la pancarta de la comissió organitzadora de la 30 Trobada d'Alginet, seguida per les pancartes de les comunitats educatives de la població i la pancarta de representants d'organitzacions, entitats i col·lectius, autoritats municipals de la comarca i convidats emèrits de la Trobada, la qual portarà escrit l'eslògan de les Trobades 2015 L'ESCOLA QUE VOLEM. Finalment, sent el grup més  nombrós i més festiu se situaran les pancartes de les comunitats educatives que participen en la Trobada.
El recorregut del riu de Trobades i de la cercavila cívica s'iniciarà en la redona situada a l'extrem de l'avinguda del Poble Nou i arrancarà com tots els anys a les 10,30 h, després de l'esclat d'una carcassa.

Ràdio Trobada ja està en antena

Fa un parell de setmanes que han començat les emissions del programa Ràdio Trobada. Es tracta d'un programa setmanal, obert a la participació de les comunitats educatives d'Alginet, alumnes inclosos, que es mantindrà en la graella de programació radiofònica de la ràdio municipal mentre el poble siga l'amfitrió de la 30 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i es realitzen activitats al voltant d'este esdeveniment comarcal.

El programa està conduït magistralment per Sònia Bosch, que en serà la veu en antena de referència, acompanyada pels xiquets, xiquetes, professors i professores, mares i pares, els quals ajudaran a fer realitat una ràdio en valencià, centrada en les notícies que sorgesquen de l'organització de la 30 Trobada i en la divulgació de la producció cultural valenciana més actual.
És, per tant, un projecte educatiu coratjós que esperem que anime a participar a molta gent i que siga l'instrument perquè l'alumnat descobrisca el món de la comunicació, ja que hauran d'exercir de periodistes a la caça de l'entrevista, de la redacció de notícies i d'altres continguts.
El 19 d'abril, dia de la 30 Trobada, Ràdio Trobada eixirà al carrer per retransmetre en directe la festa pel valencià.  

El CEIP Carrasquer serà comunitat d'aprenentatge

La Comunitat d'Aprenentatge del CEIP Carrasquer de Sueca, prompte serà una realitat. L'11 de desembre, al Centre Cultural Bernat i Baldoví, 300 famílies, en una assemblea convocada amb eixa intenció, votaran la incorporació del centre al projecte de Comunitat d'Aprenentatge i s'hauran compromés a millorar, entre tots i totes, la qualitat educativa del centre. Amb esta cerimònia de consens democràtic el CEIP s'haurà convertit a Sueca en un centre educatiu pioner i en un referent per a la resta de la comarca, juntament amb altres centres educatius públics que ja són Comunitats d'Aprenentatge, com per exemple el CEIP Lluís Vives de Cullera, conegut popularment com l'Escola Laica.
En l'assemblea participarà Marta Soler Gallart, doctora per la Universitat de Harvard i directora del CREA de la Universitat de Barcelona que parlarà sobre "Les Comunitats d'Aprenentatge: Escoles que s'atreveixen a somiar".
També és una excel·lent notícia per a l'ensenyament en valencià, perquè els centres educatius que estan portant endavant programes d'ensenyament en valencià des de la publicació de la LUEV sempre s'han mostrat pedagògicament inquiets, sempre buscant la millor metodologia didàctica, sempre cultivant l'empatia constructiva amb l'AMPA. S'ha de saber que el CEIP Carrasquer de Sueca no ha faltat ni a una sola convocatòria de les Trobades de Centres de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i que la ciutat de Sueca ja ha exercit dues vegades d'amfitriona de la Trobada, l'última al 2007.
El trànsit a convertir-se en Comunitat d'Aprenentatge ha estat un procés que ha anat carregant-se d'intencionalitat i de significat a mesura que passaven el mesos. Es tracta d'un model i un projecte d'educació inclusiva en què es faciliten les eines i els àmbits de participació de tota la comunitat escolar, i fins i tot de persones alienes, en els processos d'aprenentatge.
Els motius que originen l'assumpció d'este model de gestió dels centres en són molts i molt variats, i satisfan les expectatives que els propis centres educatius es plantejaven, fins i tot les mancances que estos mateixos centres educatius percebien.
En paraules de Ramon Flecha "les Comunitats d'Aprenentatge són una alternativa solidària, educativa i participativa. Un model en que el professorat reconeix que pot ser el dipositari únic dels sabers i de la informació. Es tracta també d'un model que es planteja que l'alumnat no necessita sols coneixements, sinó també recursos per a gestionar-los. Perquè cal ensenyar a seleccionar i a analitzar críticament els volums d'informació existents".
Ramon Flecha és catedràtic de Sociologia i Doctor Honoris Causa per la Universitat West Timisoara. Les seues aportacions han contribuït a diferents àmbits de la sociologia, dedicant-se a concretar teories i pràctiques que superen les desigualtats socials. Va participar en la VIII Jornades Socioeducatives de Sueca de 2014, que debatien precisament el tema de les  "Comunitats d’Aprenentatge i el dret a l’educació de totes i tots".
La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera desitja a la comunitat educativa del CEIP Carrasquer de Sueca que l'assemblea de famílies de l'11 de desembre es convertisca en una festa i els millors ànims per a la seua travessia cap a la consolidació de la seua Comunitat d'Aprenentatge.

La política d'excessos de la Sra. Consellera

S'acosten les eleccions autonòmica i locals i els nervis dels polítics amb càrrecs de responsabilitat van crispant-se més i més a mesura que les campanyes van prenent forma. De fet, ja estem en campanya. La Sra. Consellera d'Educació, Mª José Català, almenys ja ho està, i ho demostra que des de la Conselleria no paren d'eixir a la llum, pels mitjans de comunicació, desficacis que no tenen nom perquè són merament focs d'artifici amb la pólvora mullada.
El fet és que Mª José Català, la nostra Consellera d'Educació, ha afirmat que pensa castellanitzar les línies d'ensenyament en valencià amb la introducció d'una assignatura més en castellà. Ho ordena la LOMQE, diu. Ignora, o fa el paperot, que als programes d'ensenyament en valencià l'alumnat ix coneixent a la perfecció les dues llengües oficials. Ho assegura  l'Institut Valencià de Qualitat Educativa i ho va deixar ben clar Àxel Blanch i Martorell, l'alumne discapacitat de l'IES Joan Fuster de Sueca a qui esta mateixa Consellera li negava un educador a temps complet, en atendre en perfecte castellà i valencià el remolí de mitjans de comunicació d'àmbit autonòmic i estatal que li demanaven la seua opinió. Vaja quina cosa! Són capaços d'eixa exhibició de bilingüisme els alumnes d'ensenyament monolingüe? Amb tota sinceritat, jo crec que no.
A banda d'això, la senyora Consellera d'Educació pren una altra iniciativa política personal i carrega amb tota la seua artilleria contra les mares i pares, les comunitats educatives, els claustres, els consells escolars i els Ajuntaments d'aquells pobles que fa temps, prop de 30 anys, optaren pel valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament. "Pobrets, deu pensar ella, cal traure'ls del seu error!" I planteja realitzar una consulta per preguntar-los quina llengua vehicular prefereixen, quin model educatiu és el que més els agrada. Però vosté què ha fet fins ara per generalitzar, promocionar i garantir els programes d'ensenyament en valencià quan, per calendari, s'iniciava cada curs la campanya de matriculació? Com ha explicat el plurilingüisme que nosaltres estem aplicant 30 anys per mitjà dels programes d'ensenyament bilingüe? No ha fet res de res. Ni vosté ni els seus predecessors en el càrrec.
Esta actual política d'excessos de la Sra. Consellera està motivada no solament per la proximitat de la campanya electoral sinó per la intenció secreta de revifar el conflicte lingüístic que ja havíem enterrat; un període amarg, de fel, destructiu i políticament desmesurat, histriònic. De passada, també desitja intoxicar la convivència escolar i, com no podia ser d'una altra manera, ocultar sota una capa ben grossa de falsedats, manipulacions i arguments antiquats els bons resultats dels programes d'ensenyament en valencià que funcionen des de fa 30 anys, no sols en l'àmbit acadèmic sinó aportant beneficis incontestables més enllà de les parets de les aules, al teixit social immediat.
Deixe de buscar-nos les pessigolles, d'inventar-se fantasmes i pel·lícules de sèrie B, perquè els ciutadans aspiren a viure en un país normalitzat, amb dues llengües oficials, sense ensurts de política ficció i governats per polítics, d'un o altre signe o color, que tinguen el trellat, l'audàcia i el coneixement suficient per a portar-nos a un futur de progrés.
Deixe's de romanços, no pretenga convéncer-nos que si considera un defecte genètic parlar en valencià, que nosaltres hagem de compartir amb vosté este sentiment d'autoodi vers la nostra llengua i la nostra cultura.

8 milions després d'abaixar la persiana

Dissabte passat, el nostre president Fabra es va reunir amb Ximo Pérez, president de l'Associació de Productors Audiovisuals Valencians, per informar-lo que ha decidit destinar una ajuda institucional, 8 milions per a ser més precisos, per rehabilitar el sector audiovisual valencià, durant 2014 i 2015. Els representants del sector audiovisual valencià han calculat que este gest polític podria crear entre 1.200 i 1.300 llocs de treball directes.
El cas és que el president Fabra, després d'abaixar la persiana de RTVV d'una forma tan sobtada, intransigent i traumàtica ara pretén usar unes simples tirites per aplicar-les a una mutilació estripada i lleja que va despertar fa uns mesos la indignació de la societat valenciana, horroritzada davant el fet consumat d'haver perdut un mitjà de comunicació públic, tan vertebrador del nostre país.
No deu ser una coincidència aleatòria que la ILP per refundar RTVV, esta vegada al 100% en valencià, d'intenció plural i allunyada de qualsevol corruptela política, haja aconseguit reunir ja 45.000 firmes, de les 50.000 necessàries per a presentar-la al parlament valencià.
Tampoc no deu ser una alegre coincidència la proximitat de les eleccions autonòmiques i locals, amb un PP valencià acorralat pels escàndols de corrupció política, de malversació de diners públics i de demostrada incompetència, en un país o territori intervingut per Madrid, a l'arbitri del ja pagarem si podem del ministre Montoro.
És un fet rellevant que el govern valencià, presidit per Alberto Fabra, haja demanat a la Televisió Española un temps de connexió de 2 hores per tal d'emetre una escaleta de programes semblant al que existia a Canal 9. Amb esta estratègia, i després d'haver perdut la màquina de guanyar eleccions que era la RTVV, el PP valencià recuperaria, amb diners públics, dels nostres impostos, un mitjà de comunicació des del qual poder continuar manipulant la informació política i, sobretot, un instrument a la seua mida per esborrar i fer oblidar a la ciutadania tots els desgavells i desastres que ha provocat una gestió capritxosa, faraònica i dilapidadora de recursos públics. Paga la pena participar en la jugada amb esta perspectiva?
Ximo Pérez va insistir a la reunió que la franja de connexió de la Televisió Española haurà de ser transitòria i temporal i que l'objectiu és la recuperació de la RTVV pública, amb un model de funcionament radicalment diferent al que hi havia abans del tancament. Cal tindre present que els valencians i les valencianes, a fi de disposar d'unes hores d'emissió més de TVE hem de llogar més espai a una televisió pública de tots els espanyols, un plantejament molt allunyat al que es practica a Catalunya i a altres comunitats autonòmiques. Eixe és el nostre pes a Madrid i la consistència del poder valencià a la capital del regne d'Espanya?
Hem de fugir, però, de la temptació de fer massa jocs de paraules o de trivialitzar les expectatives reals quan el sector audiovisual valencià a hores d'ara es troba en una situació agònica que pot accelerar la seua desaparició, i un sector així tardaria un bon grapat d'anys a regenerar-se i a recuperar les condicions mínimes per a prestar serveis a un nou mitjà. Quines condicions empresarials i professionals haurien d'inspirar la participació del sector audiovisual valencià en este aventura? Coincideixen el marc de condicions empresarials i professionals amb les motivacions polítiques d'un partit desesperat que ha perdut en les darreres eleccions europees prop de mig milió de vots?

Unes reflexions, sense sospesar les paraules

La solta de coloms és un acte habitual i simbòlic

Tot i que encara ressonen la música de dolçaina i tabal, les rialles enceses d'alegria dels xiquets i xiquetes que participaven en algun dels 114 tallers i els aplaudiments entusiastes dels assistents a l'extraordinària actuació del nostre paisà Dani Miquel, m'agradaria fer unes reflexions en veu alta i sense amidar les paraules, ni el seu calibre, ni la seua transcendència contextual ni la seua interpretació ecumènica.

Primer que res, conveniar amb totes i tots que fou una Trobada magnífica, hi hagué molta festa, la gent s'ho va passar de meravella i va viure un altre any una experiència global d'una infinitat de catadures difícil de catalogar. Vam viure una experiència intel·lectual, en trobar-nos amb gent que coincideix en la interpretació i les estratègies que han d'inspirar la defensa del valencià, dels programes d'ensenyament i el paper que ha de jugar la nostra llengua en l'àmbit social, cultural i polític.

Vam viure una experiència emocional, sentimental, en sentir-nos arrossegats per emocions i sentiments semblants als prop de 25.000 persones que van assistir a la 29 Trobada, des de tots els punts de la Ribera i, fins i tot, d'altres comarques. No es tractava d'emocions i sentiments exaltats, sinó que t'omplien el cos de serenor i de relax. En este sentit, jo, personalment, vaig observar que, en general, la gent estava molt relaxada i espremia cada minut de Trobada com qui trau el suc a una fruita deliciosa i refrescant.

Després del 6 d'abril, del dia de la 29 Trobada de Corbera, cal preguntar-se si esta experiència global i compartida es queda en un no-res o es trasllada a les comunitats educatives de la comarca per seguir impulsant l'escola de volem, la gestió que volem, la cultura participativa que volem, els projectes que s'han de dur endavant com a necessaris, l'educació de qualitat... Des de l'òptica de l'esperit de les Trobades que ha niat en nosaltres, com si carregàrem les piles d'eixe energia sense intoxicar encara que fan funcionar les organitzacions horitzontals, assembleàries i democràtiques.

Les noves tecnologies

Dissabte participàrem en una reunió d'1Entretants, la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià. Tinguérem ocasió de ser testimonis de l'organització de les pròximes jornades de l'entitat, que celebraran el proper dia 21 i 22 de març. Va quedar demostrat que amb gent escollida i uns quants recursos es poden fer grans coses, com difondre la cultura TIC. "Però si ja estem immersos en les noves tecnologies, direu. Feia falta que una entitat en fera de difusió?". En efecte, estem envoltats per les noves tecnologies, però cal fer-les servir per a coses diferents a l'ús que els dóna el sistema. Cal crear, millorar la comunicació, convertir-les en eines d'aprenentatge, transformar-les en generadores d'idees, en estímuls, en vehicles on viatgen projectes, en motius d'igualtat, en impulsos de progrés, en els fonaments de la globalització positiva...

Després raonàrem de obrir un camí de col·laboració  entre 1Entretants i Escola Valenciana, un projecte convergent que cal treballar més, arredonir i fer-lo viable. La participació directa a les Trobades podria ser una primera meta. Nosaltres suggerírem convertir la Trobada de la Ribera en l'experiència pilot. Una peça clau d'este trajecte són les comunitats educatives i ara que s'està parlant tant de les comunitats d'aprenentatge és el moment més apropiat per debatre quin paper li donem a les noves tecnologies en este nou cicle que s'obri. 

Una polèmica falsa i desgastada

Novament, alguns representants polítics del partit que ens governa des de fa 18 anys es trauen de la mànega la recurrent polèmica, ja antiga i desgastada, de la unitat de la llengua. L'excusa, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I una altra vegada, als bars, tertúlies al voltant d'una picadeta, i altres llocs d'intens trànsit quotidià, les opinions van i vénen -s'entrecreuen, diria jo-; unes de descriptives i d'altres de contingut més verinós, però totes carregades d'un halo de cansament i, fins i tot, de fàstic. La qüestió a què ens referim per milionèsima vegada està passada de rosca.
Hi hagué una època més fresca que ens exaltàvem, que les venes del coll se'ns unflaven, entusiasmats per atrinxerar-nos contra allò o això altre, però al nostre país ja han succeït massa coses i estem farts de cortines de fum i de jugar a intentar mossegar la carlota que penja d'un cordell i que balanceja d'un pal, perquè és una trampa a què ja ens hem acostumat.
A més a més, estes discussions solien acabar en no res, ser una tempesta d'estiu i deixaven una evident amargor de confrontació encesa -com unes brases que cremaven i que tardaven a consumir-se- entre els tertulians.
Els castellanoparlants, però,  no hi tenen este problema. De nord a sud de la península i més enllà de la mar que ens separa d'Amèrica llatina algú posa en dubte la unitat de l'espanyol? Algú es dedica a debatre la seua normativa homogeneïtzadora? Crec que no  ho fa ningú,
El que hem de celebrar, i fer festa grossa, és la riquesa i la diversitat de la nostra llengua, un tresor del qual ens hem sentir orgullosos i del qual hem de tindre cura, perquè és un patrimoni vastíssim i enormement valuós.
Aquells amb més predisposició a desenterrar antics conflictes per revifar  autoodis haurien de pensar que eixa època ja ha passat i que en la societat de la informació i del coneixement -i en este món nostre tan globalitzat, per a bé o per a mal- d'una deformitat d'emocions contradictòries no es poden traure grans idees constructives, i menys a la lona política.

L'educació com més va, pitjor

L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros.
Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix.
El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions?
Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arriba a la quota més alta de manipulació en afirmar que els centres educatius públics, que desenvolupen projectes d'igualtat de gènere, obliguen els xiquets a pixar assentats a la tassa del vàter, per evitar que pixen drets i així no demostren la superioritat del penis. Quina barbaritat! Els cervell grisos neoliberals cada vegada fan més punta al llapis de l'enginy.