dimecres, 30 de desembre del 2009

La 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià es farà a Manuel



Després d'un periple que ens ha portat a Riola, Fortaleny, Llaurí, Guadassuar, Alzira i Manuel, des d'abans de l'estiu que començaren les gestions, la 25ena Trobada es confirma a Manuel.

Enguany ha estat complicat, complicat perquè la crisi també condiciona els ajuntaments riberencs a l'hora de prendre la decisió de ser els amfitrions de la Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. Han estat 4 processos de gestions que s'han mantingut oberts fins a la Jornada Hem fet 25 anys, celebrada a Benifaió, el passat 11 de desembre de 2009. En esta Jornada, que tenia com a objectiu reflexionar sobre el futur model organitzatiu de la Coordinadora i perfilar un projecte de treball anual a la comarca, es va prendre la decisió de accelerar els contactes i les gestions amb Manuel, ja que era la població que posseïa un major grau de receptivitat davant la celebració de la 25ena Trobada.

En eixe sentit, i després de unes quantes reunions amb representants de l'Ajuntament, tant de l'equip de govern com dels grups polítics de l'oposició, i amb representants de la comunitat educativa del CEIP Pintor Estruch, dins l'àmbit del Claustre de Professors i Professores i del Consell Escolar, dilluns, 28 de desembre, el ple municipal prengué la decisió unànime de celebrar la 25ena Trobada a Manuel.

Als propers dies es constituirà la comissió organitzativa de la 25ena Trobada, la qual estarà formada per la regidora d'educació, 3 representants de la Coordinadora de Centres, 3 representants de l'AMPA, 3 representants de les entitats culturals, socials i educatives locals, 3 professors o professores del claustre del CEIP Pintor Estruch i 1 representant per cadascun dels grups polítics amb representació municipal, llevat del grup que governa Manuel. El coordinador de la 25ena Trobada, serà Joan Cortés, actual secretari de la Coordinadora de Centres.

No cal dir que la 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera serà una Trobada emblemàtica per a la Coordinadora i per a la comarca de la Ribera, ja que és la Trobada que fa 25. En esta Trobada hi haurà moltes novetats per tractar-se de la número 25 i perquè esta Trobada representa un punt d'inflexió per a les pròximes. La Coordinadora desitja que la 25 Trobada conserve la força reivindicativa dels centres educatius de la comarca de la Ribera però que sume l'energia reivindicativa dels moviments socials i culturals que actualment llluiten per millorar les condicions de vida dels riberencs i de les riberenques i per superar aquells handicaps socials i polítics que llasten el futur immediat de la comarca. També pretenem que uns altres sectors socials, a banda del coratjós sector educatiu, s'incorporen a la celebració de les Trobades, i en esta direcció apuntarà el nostre treball col·lectiu i els nostres esforços personals.

A mesura que es desenvolupe l'estructura organitzativa de la 25ena Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, anirem informant puntualment d'aquells esdeveniments que esperem vos interessen.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Li concedeixen a Josep Chaqués el premi de la Fundació Lluís Carulla

Roda de premsa de la presentació del III Premi Sambori a Catalunya 2009

Mitja hora abans de celebrar-se la reunió de la Junta de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera li van comunicar al nostre amic i company Josep Chaqués la concessió del prestigiós premi que atorga la Fundació Lluís Carulla. Aquest premi se li ha concedit per la seua trajectòria de compromís social i cultural amb la recuperació i la dignificació del valencià, tant a l'àmbit de l'ensenyament com en la seua vessant d'ús social. No és una distinció sols merescuda, que sí que ho és, sinó també guanyada a pols, a causa de la difícil situació que travessa la nostra llengua al nostre país des de la restauració de la democràcia. És per això que ens hem d'alegrar per ell, però també és motiu de goig per a una comarca, la de la Ribera, que ara és com és en bona part gràcies al treball incansable, constant i entusiasta d'una persona que ha fet servir tota una vida per fer realitat un somni compartit. Enhorabona, Pep, rep una forta abraçada de tots aquells que compartim amb tu aqueix horitzó que ens sembla que ja l'abastem amb la punta dels dits.

dilluns, 7 de setembre del 2009

ESCOLA VALENCIANA “DÓNA CARABASSES”AL GOVERN CAMPS EN MATÈRIA EDUCATIVA


L’entitat cívica escenifica el suspens en les recuperacions de setembre del Govern Camps en matèria educativa lliurant tres carabasses amb els noms de Camps, Font de Mora i Concha Gómez. La manca de recursos, l’actitud autoritària i la manca de rigor pedagògic en les propostes de plurilingüisme centren les crítiques. Escola recorda que “per manca de planificació i oferta uns 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià a infantil i primària, aquest curs, i per tant, acaben el sistema educatiu sense ser bilingües i evidentment tampoc trilingües”. A secundària la situació de l’ensenyament en valencià és encara més alarmant, donat que dels 138.223 alumnes que estudiaven el curs passat en valencià el darrer curs a l’escola, només 58.626 van obtenir plaça a secundària.

“El Govern Valenciana va suspendre en matèria de gestió educativa el curs 08-09, i per a Escola Valenciana el govern no ha aconseguit tampoc recuperar l’assignatura el mes de setembre, continuen descuidant l’educació dels nostres alumnes”. Així s’ha expressat Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, en l’acte organitzat hui a les portes de la Conselleria d’Educació on s’han lliurat tres carabasses personalitzades per als que l’entitat considera “màxims responsables” de la situació de l’ensenyament valencià: Francisco Camps, Alejandro Font de Mora i Concha Gómez. Escola ha presentat també un escrit per registre adreçat al Conseller. A la vegada, l’entitat ha lloat la capacitat de superació de ampes, docents i alumnes per mantenir tot i la “incompetència” del Conseller un model d’ensenyament públic que continua donant resultats molt per sobre del model privat.

Escola ha criticat especialment l’actitud de Conselleria en tres factors: la manca de recursos, l’actitud autoritària i la manca de rigor pedagògic en les propostes de plurilingüisme.

En el capítol de la manca de recursos l’entitat denuncia el “despilfarrament” de recursos que ha generat les “ocurrències del Conseller com ara la contractació de professors intèrprets d’anglés i després el seu acomiadament, o les campanyes que la Conselleria va engegar per justificar el fulla de ruta de confrontació en la matèria d’educació per la ciutadania”. En canvi no s’ha apostat per la millora d’instal·lacions, l’eliminació dels barracons o la inversió real en plurilingüisme.

Precisament és en aquesta matèria on Escola Valenciana centra els seus esforços. “Lliurem carabasses a Camps, Font de Mora i Concha Gómez perquè fomenten el monolingüisme”. Segons Escola Valenciana el Govern camps “ha utilitzat el concepte de plurilingüisme com a font de confrontació política amb el govern central però a la pràctica continua potenciant un sistema on els alumnes obtenen un nivell estretament acceptable únicament en castellà”. L’entitat cívica ha recordat que continua damunt la taula la seua proposta: El Pla per l’Escola Plurilingüe. La fórmula en caminar cap al trilingüisme partint dels programes bilingües o d’ensenyament en valencià, i fer-ho generalitzant aquests programes i dotant al sistema de 3000 professors trilingües més, fins a completar cinc docents per centre amb domini de valencià, castellà i anglès. Això permetria “encarar la formació plurilingüe des dels quatre anys, amb aules reduïdes i amb la introducció de l’anglés per mòduls en assignatures, dins el concepte de la immersió linguïstica en valencià”. Escola Valenciana se centra en el principi que “quan més llengües es dominen més capacitat és té per aprendre de noves” i recorda que per això “fins i tot els alumnes de les línies en valencià tenen millor nivell de castellà que els alumnes que opten per no estudiar a la línia”. Tot i que aquests arguments són compartits per tècnics de Conselleria, el govern Camps insisteix en continuar deixant sense plaça a milers de famílies que trien ensenyament bilingüe en valencià, durant aquest curs Escola Valenciana estima que per “manca de planificació i oferta uns 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià cada any, i per tant, acaben el sistema educatiu sense ser bilingües i evidentment tampoc trilingües”. A secundària la situació de l’ensenyament en valencià és encara més alarmant, donat que dels 138.223 alumnes que estudiaven el curs passat en valencià el darrer curs a l’escola, només 58.626 van obtenir plaça a secundària.

A la manca de recursos i el caos en matèria plurilingüe se suma l’actitud autoritària del Conseller, incapaç d’arribar a consensos i que ha utilitzat l’amenaça i persecució política com a eina per imposar les seues “ocurrències”. La prova és evident, en els darrers encontres Font de Mora va advertir a la Plataforma per l’ensenyament públic que o es signava un pacte o es retirarien els escassos avanços que havia ofertat en la negociació. Per Diego Gómez “aquesta actitud és inacceptable, un conseller que castiga a milers d’alumnes valencians per rancúnies amb la comunitat educativa”.

En aquest aspecte, Escola Valenciana també ha acusat el Conseller d’haver amenaçat i pressionat docents que han participat en les mobilitzacions que l’entitat va protagonitzar durant el curs passat. Fins i tot, denúncia l’entitat, es va donar el cas d’identificació i amenaces d’expedients a mestres que havien participat en la campanya de mailing massiu als diputats de les corts demanant millores en el sistema educatiu

Escola Valenciana ha anunciat que ha obert un arxiu de docents afectats per aquestes pressions i altres, i emetrà informes públics i possibles accions legals en el marc de la seua Oficina de Drets. Els docents afectats poden informar a l’entitat al correu drets@fev.org.

D’altra banda, l’entitat cívica ha anunciat que té constància de multitud de centres on la Conselleria s’havia compromés ha atendre la desbordant demanda en valencià i finalment ha reubicat els alumnes en línies d’incorporació progressiva o ensenyament en castellà.

divendres, 3 de juliol del 2009

Les rebaixes arriben a la llengua

EXTRACTE SENCER L'ARTICLE APAREGUT EN L'EDICIÓ DE HUI 3/07/09 DEL DIARI LEVANTE

Alboraia fulmina l'Oficina de Promoció del Valencià i els lingüistes temen que altres ciutats copien l'acció

L'Ajuntament d'Alboraia ha fulminat l'Oficina municipal de Promoció del Valencià, que funcionava des de fa vora una dècada. La supressió, realitzada mitjançant la modificació del reglament municipal d'ús del valencià, comporta l'amortització de la plaça de la tècnica lingüística. La reducció de despeses està en el rerefons de la decisió de l'equip de govern del PP, reconeixen fonts del consistori, que afegeixen que l'oficina "ha funcionat bé, però ara ja no és necessària". De poc han valgut les al·legacions en contra de la Coordinadora de Dinamització Lingüística (plataforma que reuneix traductors, correctors i tècnics de tota la Comunitat Valenciana), que veu en la mesura un perillós precedent. Tampoc ha servit de res l'oposició dels grups municipals de Bloc i PSPV.

La determinació de l'ajuntament, aprovada en l'últim ple municipal (dilluns passat) per onze vots a favor (els edils del PP) i nou en contra, no cau de noves. L'equip de govern ja va intentar eliminar els costos de l'oficina i de la tècnica en els pressupostos d'enguany -debatuts en el ple anterior-, però va haver de fer marxa enrere, ja que el reglament municipal de promoció del valencià donava cobertura a aquests organismes lingüístics. Solució? Modificar el reglament.

Això és el que va fer en l'últim ple. Segons fonts de l'ajuntament, és un canvi "lleu" de la normativa, una adaptació a "les noves circumstàncies", doncs "amb el pas del temps els funcionaris han acreditat un coneixement del valencià suficient". D'aquesta manera, les funcions que realitzava l'oficina de promoció de la llengua passen a dependre ara del departament municipal de Recursos Humans.

La Coordinadora de Dinamització Lingüística reconeixia en el seu escrit d'al·legacions que l'Ajuntament d'Alboraia ha avançat en la promoció del valencià, però "ni ha eliminat ni pot eliminar la necessitat i l'obligació que té de continuar eixa gestió, ja que és un deure permanent que té envers els drets dels seus treballadors i de la ciutadania d'Alboraia".

Per als tècnics, les dades sociolingüístiques -tant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), al seu Llibre Blanc, com de la pròpia Conselleria d'Educació- neguen que el coneixement i ús del valencià siga suficient, sinò que "continuen mostrant la necessitat de la gestió lingüística tant en l'àmbit social com administratiu".

La decisió del consistori d'Alboraia -l'alcalde és Manuel Álvaro, diputat provincial també pel PP- contradiu les directrius que la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) va aprovar arran de la commemoració el 2008 dels 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Fins i tot, la moció amb setze propostes remesa per aquesta institució incloia en el seu punt sisé: "Impulsar la creació o el funcionament d'oficines municipals de promoció del valencià". Just el contrari ha fet ara Alboraia.

El municipi ja no exigirà el valencià en els rètols i no donarà incentius

L'eliminació de l'oficina de promoció del valencià no és la conseqüència única de la modificació del reglament de valencià d'Alboraia, sinò que la normativa sobre l'ús de la llengua pròpia es fa més suau. Si en el text vigent fins ara l'ajuntament havia de demanar als organismes que els seus rètols i indicacions estigueren en valencià, ara el nou document diu que han d'estar "en valencià o castellà".

Igualment, si el consistori s'obligava a demanar a la resta d'administracions que es comunicaren amb ell en valencià, ara diu que ho poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials. Aquest punt era un dels que el Consell va incloure en el famós decàleg d'Ares del Maestrat de 2003 per a la promoció del valencià en les institucions.

Fins i tot, les inscripcions i rètols municipals no han d'anar ja obligatòriament en valencià. Segons la nova normativa de Manuel Álvaro, les poden fer en castellà. Al mateix temps, el nou reglament elimina les ajudes i incentius a empreses i establiments comercials per tal que "valencianitzen" els seus rètols i factures.

Primeres conclusions precipitades:
  1. El PP ha alçat la veda perquè els ajuntaments governats pel partit es desempelluguen també de les oficines de promoció lingüística, les facen inoperatives o retallen les seues iniciatives dins i fora del consistori.
  2. És un globus sonda per vore què passa en aquells ajuntaments governats per ells, un experiment per mesurar la capacitat de mobilització o el descontent social que puga causar.
  3. Si això passa als ajuntaments que tenen una experiència de 10 anys a fer funcionar les oficines de promoció lingüística, què passarà a la resta d'ajuntaments que estan en la federació valenciana de municipis i províncies?.
  4. Es tracta de fer saltar el conillet d'Índies per comprovar la fermesa, solvència o fleblesa jurídica dels estaments administratius regulats per normatives lingüístiques autonòmiques.
  5. És una homenia d'un alcalde i senador del PP "echao palante", que espera que altres homínids de les cavernes es tiren a la piscina, i per tant és una maniobra del sector dur del partit.
Què hi podem fer?

El refranyer valencià diu que si et deixes ficar el dit dins l'ull, aviat et deixaran cec i coix.

divendres, 19 de juny del 2009

Festa de la campanya 'Obri la porta a les llengües': un acte testimonial carregat de convicció

Ahir, dijous, 18 de juny, la gent d'Escola Valenciana i un grup nombrós d'amics i amigues ens concentràrem davant el Palau de la Generalitat per a fer un lliurament simbòlic al president Francisco Camps, el president de tots els valencians i valencianes, d'una urna que contenia una mostra dels milers de targetes que li estan enviant amb la nostra campanya "Obri la porta a les llengües". Entre aquest centenar llarg de persones, hi havia representants coneguts de partits polítics, sindicats, organitzacions i entitats socials de fort arrelament al nostre país.

Aquesta campanya, vol denunciar públicament la situació d'estancament i, fins i tot, de boicot i reculament que pateix la generalització dels programes d'ensenyament en valencià als centres educatius valencians. Així mateix, volem denunciar públicament que la política lingüística del govern valencià és un frau, una estratègia que en lloc de buscar el prestigi, la recuperació i la dignitat del valencià, persegueix l'objectiu de rebaixar-lo, d'envilir-lo i d'humiliar-lo. Per això, Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, va exigir, com a únic camí per a eixir d'aquesta dinàmica regressiva, la dimissió del conseller d'educació Alejandro Font de Mora, ja que la seua gestió al davant de la conselleria ha estat nefasta per al valencià i per al sistema educatiu valencià.

És una circumstància coneguda per la societat valenciana que Rita Barberà, alcaldessa de València, va prohibir l'ús de megafonia i de pantalles gegants en aquest acte reivindicatiu d'Escola Valencia, tot i que comptava amb els permisos pertinents de la Delegació de Govern. El seu va ser un intent histèric de boicotejar una concentració que representava moltes veus, molts milers de valencians i valencianes que rebutgen el talant incívic dels nostres governants. L'actitud de l'alcadessa de València denota el seu baix perfil democràtic, en peu de guerra amb qui no combrega amb les idees i els fets del PP.

Ací baix, teniu, un reportatge fotogràfic, bastant desordenat, de la festa.






















divendres, 12 de juny del 2009

No ixen els números

La virtud més acurada del sistema educatiu hauria de ser la continuïtat, però sembla que aqueixa no és la prioritat de la conselleria d'educació. Així ho demostren les dades de la campanya de matriculació per al curs vinent. Quasi el 55% dels alumnes que estudien en valencià a educació primària no podran continuar fent-ho en passar a educació secundària. És una vertadera llàstima com es dilapida una demanda que ha estat fidel al model d'ensenyament en valencià durant 8 anys. La gent, els pares i les mares de tot arreu, valoren cada any que passa més, que els seus fills i filles tinguen un nivell acceptable de coneixement de valencià. Miren cap al futur i opten pel valencià. Però l'administració no fa créixer l'oferta al ritme que creix la demanda, una demanda que es veu vindre de lluny, que creix com el caramull. Comet manca de previsió a propòsit, amb intencionalitat política i nocturnitat traïdora. Però les xifres canten i els estudis també, encara que els amaguen en un calaix amb la clau rodada. Aqueixos estudis secrets afirmen que els xiquets i les xiquetes que estudien en valencià estan més preparats i preparades per a aprendre altres llengües. Xiiiit, que no se sàpia, que no se n'assabente ningú. Els usuaris i les usuàries dels sistema educatiu públic valencià ho intueixen, per mitjà del seu sisé sentit. La conselleria, mentrestant, fa l'impossible perquè la demanda del valencià no s'escampe com una taca d'oli, puge com la marea, es faça massa evident. Ojos que no ven...

dilluns, 8 de juny del 2009

L'administració entrebanca els PEV

Es tracta d'una estratègia que es repeteix cada vegada que es produeix una sol·licitud per a implantar el programa d'ensenyament en valencià. L'administració educativa denega, una rere l'altra, totes les peticions, la majoria avalades pels seus respectius Consells Escolars. La intenció és clara: evitar que l'oferta satisfaga la demanda de programes. Aquest joc brut emprat per la Conselleria d'Educació impedeix també la consolidació, conversió i la progressió dels programes d'uns nivells educatius inferiors a altres superiors, en l'horitzontal en la vertical del sistema, i barra la generalització dels programes d'ensenyament en valencià a tot el sistema educatiu. Com a cas il·lustratiu del que estem dient, el que ha ocorregut al IES Rei En Jaume d'Alzira, que havia sol·licitat un PEV per a 1er. de batxillerat i ha estat denegat, malgrat que havia estat demanat pels pares i pels alumnes.

D'aquesta dinàmica, no se'n lliura tampoc els centres educatius concertats. Cal recordar que sols un 6% d'alumnes que estudia en valencià ho fa en centres educatius concertats.

Fins i tot la informàtica s'atrinxera en contra del creixement del programes d'ensenyament en valencià, perquè el programa ITACA, que fan servir els centres educatius per a la seua gestió administrativa, no admet que tot l'alumnat d'un centre es matricule en un PEV. Valdria la pena saber si al contrari sí que seria possible.

L'administració educativa ha dissenyat tot un seguit d'estratègies per dissuadir, castigar o dispersar la demanda de programes:

  • Anul·la PEVs i dispersa l'alumnat que insisteix a estudiar en valencià.
  • Imposa PIPs sense haver-los sol·licitat, en contra de decisions majoritàries i democràtiques.
  • Quan la demanda supera l'oferta, distribueix alumnat a altres centre educatius, sense la garantia que tinguen PEV.
  • A les peticions dels Consells Escolars de Centres que sol·liciten PEVs els aplica el silenci administratiu, els dóna llargues o els enfronta a llargs processos burocràtics.

dimecres, 3 de juny del 2009

Informe d'Escola Valenciana de la campanya de matriculació

95.588 alumnes més d’infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d’Educació ofertara les places que les famílies sol•liciten
LA DEMANDA DE VALENCIÀ EN ELS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA SUPERA JA EL 55% MENTRE QUE L’OFERTA SE SITUA EN EL 43%.
Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés, per això, allà on poden triar, matriculen en major mesura els seus fills en valencià perquè és garantia de plurilingüisme. Aquesta és una de les conclusions de l’anàlisi que Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic aquest matí en una nota de premsa.
L’estudi analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on es possible triar l’opció de matrícula als programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL). L’anàlisi fa incidència en València, Alacant i Elx, així com exemples flagrants, com el cas de Mislata.
Des que l’entitat va encetar la campanya “Obri la porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià”, s’han rebut vora 300 consultes de pares i mares a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana pel fet que durant el període de matriculació o no s’ofertava ensenyament en valencià als centres que els pertoca matricular els fills de 3 anys o perquè veien que la demanda superava en molt l’oferta.
En total, al País Valencià hi ha 748 centres d’infantil i primària que ofereixen programes d’ensenyament en valencià, el que implica un 43% dels 1726 centres públics i privats d’infantil i primària que hi han a l’actualitat. Al curs 2008-2009 dels 445.335 alumnes d’infantil i primària només 138.223 i només parlem de l’ensenyament públic.
L’estudi demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d’ensenyament en valencià en tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 55% del total, això és 233.881 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 138.223 actuals, i implica que amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià augmentaria en més 95.558 alumnes. Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana: “ l’únic que volem fer entendre al govern valencià és que tots els pares i mares valencians tenen el dret a escollir la llengua en què volen que aprenguen els seus fills, i el dret a estudiar en valencià no està garantit, per això demanem que almenys el 50% de l’oferta siga en la nostra llengua”.
En tant l’ensenyament concertat, hi han escassos exemples d’oferta d’ensenyament en valencià. Tan sols 31 centres a tot el nostre territori l’oferten i tenen una gran demanda. Un exemple és el CC Maria Auxiliadora d’Algemesi. “volem que els centres privats i concertats se sumen a la nostra aposta perquè la ciutadania ho exigeix i la Conselleria d’Educació ho hauria d’establir”, ha explicat Gómez.
A l’actualitat hi ha dues vies per obrir noves línies en valencià. Una és que el propi centre, d’acord amb el Consell Escolar, sol•licite a la Conselleria l’obertura d’una nova línia. L’altra via és que la pròpia Conselleria ho decidisca. En el primer cas estan ja dotzenes de centres com el CP Raquel Payà de València, que malgrat que està aprovat per consell escolar encara està pendent de tindre una línia en valencià a 3 anys.
La resposta que la Conselleria ha donat aquesta setmana és desobeir el que marca la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la normativa vigent i desautoritzar els acords de consens dels Consells Escolars, paralitzant totes les sol•licituds. Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, ha afirmat que “quan més autoritària siga la resposta de Font de Mora i Concha Gómez més pressió rebrà de les famílies i els centres, anem a presentar demandes cas per cas, a organitzar les famílies per canalitzar les reivindicacions, aquesta lluita la guanyarem ens coste dies, mesos o anys. La impunitat dels governants ineficients s’ha acabat ”.
Els exemples són patents a cada escola del nostre territori, el CP Cervantes d’Alboraia també està saturat i a l’alumnat que s’ha quedat fora de la unitat de valencià en 3 anys té dues opcions, o anar a la línia en castellà del mateix centre o traslladar-se a altres districtes sense saber ben bé si trobaran plaça d’ensenyament en valencià a escoles com el CP Patacona, on encara no se sap si la Conselleria els ha concedit una línia d’ensenyament en valencià. El mateix passa al CP Jacint Castanyeda de Xàtiva o el CP Villar Palasí i el CP Sanchis Guarner de Paterna, dos centres que històricament estan demanant una altra línia en valencià i enguany tampoc els l’han concedida.
“És de jutjat de guàrdia el que està fent la Conselleria d’Educació de cara a les famílies que opten per l’ensenyament en valencià, perquè els posa impediments de tot tipus, o traslladar-se a un altre districte amb les conseqüents molèsties o a matricular els seus fills en un model educatiu que no comparteixen”, ha explicat Diego Gómez.
D’altra banda, respecte als tres centres on es vol establir per al curs que ve el Pla Experimental de Font de Mora, el CP Sanchis Yago de Castelló, el CP nº5 d’Alzira i el CP Costa Blanca d’Alacant encara no s’ha publicat cap normativa que explicite com s’executarà aquest suposat model de col•legi britànic i els pares i mares que han matriculat els fills en aquest centre només tenien l’opció de marcar PIL (ensenyament en valencià) o PIP (ensenyament en castellà): “sembla que Font de Mora siga un gran còmic incongruent i l’educació no es pot agafar a risa, perquè és un tema molt seriós, per tant com és possible que establesca un Pla buit i improvisat?”, ha valorat Diego Gómez.
La pressió dels pares i les mares estan donant resultats positius en alguns casos: “ Des d’Escola Valenciana els animem a dur endavant qualsevol via jurídica que calga, i a través de la nostra Oficina de Drets Lingüístics molts pares i mares estan intentant que es respecten els seus drets després d’haver vist que els seus fills han estat exclosos de les llistes d’admesos als centres perquè han marcat ensenyament en valencià i no hi havia prou oferta”, ha assegurat el president d’Escola valenciana.
En aquesta línia hi ha dos centres ben significatius que finalment han aconseguit un canvi gràcies als pares i mares i la implicació de tot el Consell Escolar. Són exemples el CP Cervantes de València, on la demanda d’ensenyament en valencià doblava l’oferta i finalment per al curs 2009- 2010 s’ha reconvertit una unitat per acollir 25 alumnes més en valencià. L’altre cas és el CP Verge del Miracle de Rafelbonyol, que després d’anys de lluita han aconseguit que s’òbriga una nova unitat en 3 anys d’ensenyament en valencià, pel que ara per ara en tindrà 4 i totes plenes.

EL CAS DE VALÈNCIA – MATRICULACIÓ EN 3 ANYS
Total centres públics: 93
Total centres privats: 80
Centres públics amb ensenyament en valencià: 50
Centres privats amb ensenyament en valencià: 6

La meitat dels centres públics oferten alguna línia d’ensenyament en valencià i són línies saturades de demanda. 43 dels centres públics ni tan sols oferten una línia en valencià.
Pel que fa a l’ensenyament privat i concertat a la capital valenciana només 6 dels 80 centres oferten alguna línia d’ensenyament en valencià.
Hi ha districtes on la demanda de matriculació en línies de valencià està saturada per la falta d’oferta. És el cas del Districte 4, on estan el CP Campanar, amb 49 sol•licituds en primera instància d’ensenyament en valencià per a 3 anys i una oferta de 25 places, és a dir que 14 alumnes perden el dret a rebre ensenyament en valencià i es vulnera una vegada més la LUEV i l’Estatut d’Autonomia.
Fa molts cursos que el CP Campanar té excés de demanda de PIL sense que l’Administració articule nova oferta en el programa. L’excedent es perd en segones opcions, els xiquets passen al programa PIP (ensenyament en castellà) o els envien a un altre col•legi on queden places de castellà, perquè les d’ensenyament en valencià també estan plenes a altres centres.
El curs passat enviaren l’excedent fora del districte educatiu, al CP Arquitecte Santiago Calatrava de Benimàmet i després els retornaren, habilitant una aula en un barracot al CP Giner de los Rios. Els pares i mares d’aquesta aula arrepleguen firmes per a que a la seua aula s’aplique algun programa d’ensenyament en valencià (PEV o PIL). A hores d’ara estan igual.
Altres exemples on la demanda supera l’oferta en primera opció a la ciutat de València són: CP Carles Salvador, CP Doctor López Rosat, CP Eliseo Vidal, CP José Mico Soto ( amb 25 places per a 34 sol•licituds), CP Max Aub ( amb 25 places per a 38 sol•licituds), CP Miquel Adlert Noguerol, CP Pablo Neruda, CP Pràctiques, CP Rodríguez Fornós, CP Santa Teresa ( amb 38 sol•licituds per a 25 places).

EL CAS ALACANT - MATRICULACIÓ EN 3 ANYS
Total centres públics: 54
Centres públics amb ensenyament en valencià: 12
Total centres privats o concertats: 33
Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 1

Només 13 centres dels 87 existents a Alacant ciutat oferten alguna línia d’ensenyament en valencià i dels 13 només 1 és concertat, la resta són públics.
De nou també enguany el CP Azorín i el CP Enric Valor concentren una gran demanda de places en valencià a la qual no poden atendre. A l’Azorín han estat 41 famílies les que han sol•licitat matrícula en valencià per a 25 places, a l’Enric Valor ho ha sol•licitat 40 famílies per a 24 places.
El CP Costa Blanca, un dels tres centres on s’aplicarà el curs 2009-2010 el Pla Experimental de Font de Mora, ha vist rescindit també el programa d’ensenyament en valencià que tenia establert i que en el període de matriculació de l’any passat va tindre 51 sol•licituds de matrícula en valencià per a 25 places.

EL CAS D’ELX - MATRICULACIÓ EN 3 ANYS
Total centres públics: 36
Centres públics amb ensenyament en valencià: 16
Total centres privats o concertats: 9
Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Actualment a Elx s’oferta només un 18% d’ensenyament en valencià i la demanda està saturada. A més tant la comunitat educativa com els pares i mares afirmen que el problema s’agreuja perquè l’oferta no està ben equilibrada per districtes.
De fet per al curs que ve hi haurà un nou centre que tindrà oferta d’ensenyament en valencià, el nª25, però justament estarà ubicat a un districte on ja hi ha altres centres que oferten enseyament en valencià. Per contra al districte on es troba el CP Palmeral la demanda està saturada i altres centres del voltant com el CP Reis Catòlics o el CP Hispanitat només oferten línies d’ensenyament en castellà. En conseqüència, enguany 77 famílies han demanat ensenyament en valencià al CP El Palmeral per a cobrir 50 places. Ahir van eixir les llistes d’admesos i 27 xiquets i xiquetes han perdut el dret a estudiar en valencià. Alguns d’ells han estat reconduïts a col•legis llunyans d’altres districtes i d’altres als col•legis dels voltants on hi ha exclusivament ensenyament en castellà.

CASOS FLAGRANTS – MISLATA - MATRICULACIÓ EN 3 ANYS
Total centres públics: 6
Centres públics amb ensenyament en valencià: 5
Total centres privats o concertats: 2
Centres privats o concertats amb ensenyament en valencià: 0

Dels 8 centres d’infantil i primària de Mislata, 5 oferten ensenyament en valencià i en 3 d’ells la demanda d’ensenyament en valencià està saturada.
Els casos del CP Amadeo Tortajada i el CP Ausiàs March continuen sent casos flagrants d’incoherència administrativa per part de la Conselleria d’Educació.
A l’escola Amadeo Tortajada hi ha 2 línies d’ensenyament en castellà (PIP) que sumen un total de 50 places i una línia d’ensenyament en valencià en 3 anys, que són 25 places disponibles. Han hagut 46 sol•licituds en primera instància d’ensenyament en valencià i 13 en castellà. Per tant 21 xiquets i xiquetes no podran estudiar en valencià per manca d’oferta de places. Doncs bé, si als últims 4 cursos el CP Amadeo Tortajada ha hagut de canviar les opcions lingüístiques com a resultat de la demanda de les famílies, quedant 2 aules de 3 anys en PEV/PIL i 1 aula en PIP, enguany els ha comunicat la inspecció que no es farà. On està el respecte a l’opció de les famílies? Què fa la Direcció General d’Ordenació de Centres?
En l’exemple de l’escola Ausiàs March, s’oferten 50 places i ha tingut 73 sol•licituds de matrícula en valencià.
Un altre cas, el CP l’Almassil, té una oferta de 75 places per a 81 sol•licituds. A més té una aula de 5 anys que, en principi, estava habilitada amb les resultes de la demanda de la zona. No es va tenir en compte la demanda de les famílies i es va habilitar en PIP (ensenyament en castellà). Ara, la totalitat de les famílies ha signat que volen per al proper curs 2009-2010 canviar a PEV/PIL. (ensenyament en valencià, és a dir, ensenyament plurilingüe). Varen elevar la proposta al Consell Escolar del centre, el qual va aprovar el canvi de modalitat lingüística el 27 d’abril de 2009, un dia abans de que eixiren les vacants de l’oferta. L’acord del Consell Escolar va ser portat a la Comissió Municipal d’Escolarització del dia següent, en el que havien de traure les vacants. La inspecció els va comunicar, ahir 28 de maig, que no se’ls autoritza, tot i que compten amb la firma de tots els pares i mares.
En conseqüència, Escola Valenciana està preparant un acte festiu i reivindicatiu per al dia 18 de juny en la ciutat de València que marcarà el punt i final de la campanya de 70.000 postals que docents, pares, mares i ciutadans estan enviant-li al president Camps sota el lema “Obri la Porta a les Llengües” i que especifica cinc punts de quin model d’escola plurilingüe exigeix cada cop més la ciutadania valenciana, un model basat en l’ensenyament en valencià, l’únic que garanteix l’aprenentatge de les dues llengües oficials i una tercera llengua com l’anglés.

dimarts, 2 de juny del 2009

L'organització es reuneix per valorar la XXIV Trobada d'Almussafes


Ahir, dilluns, es va reunir al CEIP Almazaf d'Almussafes, la Comissió Organitzadora de la XXIV Trobada, per fer balanç de la Trobada. Tots els grups de treball (Premis Sambori, tallers, entaulat, exposicions, etc) van valorar positivament el programa d'activitats que formava part de la convocatòria d'enguany i va subratllar l'èxit que ha suposat el canvi de fer-la de vesprada. També s'han puntualitzat aspectes a millorar de l'organització per a aplicar-ho en futures convocatòries. La reunió es va desenvolupar d'una manera distesa on es van recordar anècdotes que van succeir durant la celebració d'aquesta Trobada.

dilluns, 1 de juny del 2009

Es reuneix la 7ena Mesa pel Xúquer

Dissabre passat, a les 11 del matí, es va reunir, als locals de la Mancomunitat de la Ribera Baixa la 7ena Mesa pel Xúquer, per fer balanç de les accions per defensar la sostenibilitat i la regeneració del Xúquer. A aquesta reunió, a més d'Escola Valenciana, assistiren alcaldes de la comarca de la Ribera així com nombroses organitzacions que fan costat a Xúquer Viu en les campanyes que desenvolupa, inclòs el representant de les comunitats de regants de la Ribera Baixa. Els representants de Xúquer Viu van explicar els esforços que s'estan fent per defendre una definició de la conca del Xúquer perquè aquest no perda entitat ni caiga en mans dels interessos mercantilistes d'explotació del riu que, a la llarga, el convertirien en una claveguera, a més de satisfer les necessitats de les dues comunitats que travessa, Castella La Manxa i el País Valencià. Així mateix, es va exposar el pla que ha dissenyat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per previndre les destrosses i la pèrdua de vides humanes de les riuades que, de forma intermitent, afecten la Ribera Baixa. En aquest sentit, totes les organitzacions van coincidir a dir que totes les intervencions s'han d'inspirar en el principi de la sostenibilitat, no han de ser agressives i han de posseir un benefici social per a les poblacions costaneres. D'altra banda, s'ha rebutjat la intenció de l'administració d'instal·lar una depuradora a l'assut de la Marquesa per enviar al sud del territori valencià aigua per al consum humà, ja que això vulneraria la destinació de l'aigua sols per a usos agrícoles.

divendres, 29 de maig del 2009

L'espoleta de l'opció lingüística

Les “instruccions de 7/04/09, de la DG d’Ordenació i Centres Docents per al desplegament i l’aplicació de l’Ordre de 27/04/07, sobre admissió d’alumnes” ha aconseguit ficar la por a la pell als centres educatius que desenvolupen la modalitat lingüística d'ensenyament en valencià. La introducció d'una casella d'opció lingüística en la sol•licitud de matrícula per a xiquets i xiquetes d'Educació Infantil de 3 anys i les instruccions sobre què fer en els casos en què se sol•licite una modalitat lingüística diferent a la del centre, significa un crit d'alerta del risc que puguen córrer els PEV i els PIL.
Si es confirma aquesta casuística a curt termini, havent vacants i en atenció als requeriments dels pares, es podran formar grups escolars de modalitats lingüístiques diferents compartint un mateix espai escolar. Aquests grups, en un hipotètic escenari virtual, serien el cap de platja per a futurs canvis de modalitats en altres nivells i centres educatius, com expliquen sòbriament les al•ludides Instruccions. Amb el temps, una reduïda i dispersa demanda haurà minat la llarga i fecunda experiència dels programes d'ensenyament en valencià a les comunitats educatives on ha fructificat per decisió democràtica, amb el consens de tots els sectors implicats.
En aquest sentit, l'apartat d'aquestes Instruccions que més atempta contra la cohesió i supervivència dels programes d'ensenyament en valencià i, curiosament, contra el concepte nítid de vacant en un centre educatiu amb aquesta modalitat lingüística és el d). Aquest apartat aclareix que “en el cas que no hi haja vacants de la modalitat lingüística sol•licitada en la zona d’influència, l’Administració educativa (...) estudiarà la possibilitat d’atendre la dita demanda, en la zona d’influència o en una altra zona de la localitat, d’acord amb la planificació educativa”. Sembla un travallengua de Groucho Marx. En poques paraules, que s'intentarà col•locar la peça del puzle encara que no encaixe amb el tipus de vacant generada pel centre educatiu. No és ciència ficció, ja està passant.

dijous, 28 de maig del 2009

El valencià contra el mal oratge

De nou, com tots els anys durant el període de comprén la campanya de matriculació escolar, els mitjans de comunicació retrauen el desequilibri existent en la balança que expressa l'oferta i la demanda quant als programes d'ensenyament en valencià. D'uns anys ençà, des que la gent ha anat reconeixent els beneficis socials d'aprendre valencià i refredat el malintencionat conflicte lingüístic, la demanda de programes s'han disparat, però l'administració educativa, davant d'aquest fenomen, ha reaccionat sempre congelant la creació de línies d'ensenyament en valencià, posant el peu al fre en una situació escolar que significa que l'aplicació de la llei d'ús i ensenyament en valencià va pel bon camí, té èxit i compta amb una bona acollida creixent i ferma. Si això ocorre sense el suport de l'administració.... què haguera passat amb una complicitat política decidida?.

dimecres, 27 de maig del 2009

Rita Barberà i la llengua

Reproduïsc, íntegre, l'article de Josep Lluís Bausset, publicat al periòdic Levante, hui, dimecres, 27/05/09. És molt interessant pel que diu i pel qui ho diu.

Amb 98 anys que tinc fets, ja no em sorprèn res ! Com que n´he vist de tots colors, ja no m´estranya res. Dic això, perquè amb motiu de l´homilia de Carlos Osoro, nou arquebisbe de València, l´alcaldessa del Cap i Casal afirmava: «Hay que reconocer el esfuerzo que ha hecho», valorant molt positivament, (com jo mateix també ho valore) la utilització del valencià per part del nou pastor de la diòcesi. Llàstima que ella mateixa no faça també l´esforç que va fer l´arquebisbe. Crec que l´alcaldessa de València, si tant valora el gest fet per l´arquebisbe, podria demanar al president Francisco Camps, o al conseller Alejandro Font de Mora, o a la presidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, que també feren l´esforç d´utilitzar la nostra llengua, en compte de marginar-la. Crec que l´alcaldessa de València hauria de començar a utilitzar el valencià ella mateixa, i potenciar més la nostra llengua, i dir-li al conseller Font de Mora que es deixe d´experiments ridículs, com l´intent de donar l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania en anglès, o pretendre impartir el xinès mandarí als nostres xiquets. L´alcaldessa de Valencia, si tant valora l´esforç que va fer el nou arquebisbe, podria haver aconsellar a la presidenta de les Corts Valencianes que en compte d´escriure l´article «Por un futuro mejor», amb motiu del 25 d´abril, haguera fet l´esforç d´escriure´l en valencià, la llengua pròpia del país, i paradoxalment, la menys protegida. I ella mateixa podria tindre una miqueta més de trellat, per tal de no fer el ridícul quan reivindica «l´origen del valenciano antes de la Conquista de Jaime I». Per què no reivindica també l´origen de l´espanyol a Cuba o a Mèxic, abans de la conquesta de Cristóbal Colón ? L´alcaldessa de València, si tant valora l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro en la seua homilia, perquè no denuncia l´actitud de l´Ajuntament d´Alcoi (només és un exemple dels molts casos que hi ha) quan incumplix la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, en referència a l´absència de la nostra llengua en la retolació viària, la publicitat institucional i la comunicació amb els ciutadans ? Per què l´alcaldessa de València no protesta públicament, pel fet que segons un informe de l´Escola Valenciana, un 52,2% dels centres no aporten cap línia d´ensenyament en valencià ? Un 52,2%! I per què no protesta, ella que valora tant «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, pel fet que només un 26,2 % de l´alumnat d´infantil, primària i secundària de les escoles públiques ensenyen en valencià? Per què no denuncia públicament que el percentatge de crèdits impartits en valencià a les nostres universitats és, simplement, testimonial? Per què no protesta pel fet que a l´Administració valenciana, dels 15669 empleats públics (tal i com informava l´Escola Valenciana) només a 193 se´ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià, cosa que suposa un 1,2 % del total? Aquestes xifres indiquen que el dret dels ciutadans a ser atesos en la nostra llengua pels empleats de la Generalitat, es veu molt reduït. Què passaria si hi haguera un 1,2% dels empleats que només atengueren els ciutadans en castellà, i el 98,8% restant només atengueren en valencià? En eixe cas, sí que l´alcaldessa del Cap i Casal posaria el crit al cel, per la «discriminación que sufren los castellanohablantes». Però en el cas contrari, que és el que es dóna, l´alcaldessa de València no veu cap mena de discriminació. Per què l´alcaldessa, ella que proclama als quatre vents el respecte a la justícia (quan li dóna la raó, evidentment!) no acata les 17 sentències (!!!!) del Tribunal Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, que han provat l´equivalència legal de les denominacions català-valencià per a la nostra llengua, i encara s´obstina en negar una evidència científica? A la llum de totes aquestes preguntes que li faig a la senyora Rita Barberà, i que ja sé que no obtindré resposta, he de dubtar molt i molt, que l´alcaldessa de València s´alegrara de l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro, en la seua primera homilia al Cap i Casal. Si l´arquebisbe no haguera dit cap paraula en la llengua de Sant Vicent Ferrer, d´Ausiàs March o de Joanot Martorell, l´alcaldessa de València haguera protestat, o ja ho haguera trobat bé? Tinc la impressió, o millor dit, la convicció, que la senyora Rita Barberà ho haguera trobat «normal», perquè ella que és tan «valenciana», sempre que fa alguna declaració o intervé al ple de l´Ajuntament, ho fa en castellà, tot i que valorava positivament, «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, en fer una part de l´homilia en valencià. Per què la senyora Rita Barberà, que valora tan positivament l´esforç de l´arquebisbe, no va presentar cap protesta al cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) quan va bloquejar el missal en valencià presentat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 2002? Per què no protesta l´alcaldesa de València a l´Arquebisbat, pel fet que al Cap i Casal només n´hi ha misses en valencià a l´Oratori de Sant Felip Neri, i a les parròquies de Sant Pasqual Baylon i Sant Marcel·lí? Va els diumenges la sra. Rita Barberà a alguna d´eixes celebracions en valencià, o va a misses en castellà, que deuen ser més «elegants»? Per què l´alcaldessa de València, que valora tant el gest de l´arquebisbe Osoro, no fa un homenatge públic als capellans Antoni Sanchis, Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, Juli Ciges, Josep Mª Ruix, Vicent Micó, Vicent Sarrió, August Monzon, Pere Riutort, J. A. Comes o Andreu Peiró... que, malgrat les dificultats i el nul recolzament del cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) ja fa temps que celebren les misses en valencià? Per cert, sra. alcaldessa, vostè que presumeix de ser tan valenciana: l´any passat, en celebrar-se el VIIIè Centenari del naixement del rei Jaume I, el Consell Valencià de Cultura va aconsellar que l´actual plaça de l´Ajuntament del Cap i Casal, passara a anomenar-se plaça de Jaume I. A tots ens haguera agradar un gest de «valenciania» de la seua part ! Vostè va negar qualsevol possibilitat de canvi, argumentant el cost econòmic que suposaria això per als veïns de la plaça. Però hi ha una cosa que no entenc: quan vostè va canviar el nom de plaça del País Valencià per plaça de l´Ajuntament, els veïns no van sofrir cap mena de cost econòmic? Per què en el primer cas no va tindre en compte el cost econòmic que suposaria per als veïns el canvi de nom de la plaça, i ara sí ? Costaria tant canviar el nom del carrer Arzobispo Mayoral (un arquebisbe nefast per als valencians) al costat mateix de l´Ajuntament per mossèn Vicent Sorribes? O és que vostè li té una devoció particular, i es troba tan a gust amb aquest arquebisbe que va desvalencianitzar la nostra Església? Amb 98 anys ja no em sorprèn res. Ni tan sols les declaracions de l´alcaldessa de València, que parla sempre castellà, tot i que, això sí, s´alegra de les paraules en valencià de l´arquebisbe Osoro. A qui pretén enganyar o confondre senyora alcaldessa? A mi, de segur que no! Ja tinc molts anys i em conec aquella gent que s´alegra «del esfuerzo que ha hecho el arzobispo», però ells no l´imiten.

dimarts, 19 de maig del 2009

Fa 25 anys que fem Trobades


A dues dies vista de la cloenda de la XXIV Trobada d'Almussafes, ja hem de començar a pensar en com celebrarem els primers 25 anys de Trobades a la Ribera. L'any 2010 serà una fita important, perquè durant aquests 25 anys molta gent, molts centres educatius i moltes entitats culturals i socials han fet un esforç continuat per traure el valencià al carrer i reivindicar el seu redreçament i la seua dignificació. Aquest esforç ha tingut la seua recompensa: la gent de la comarca ara posseeix una altra sensibilitat cap a la seua llengua que no tenia abans, ni tindria sense el degoteig de les Trobades. Que no s'ha avançat prou?. D'acord, però n'hem de sentir-nos satisfets i fer una alenada forta i amb optimisme abans de reprendre el camí que ens conduirà a celebrar aquests 25 anys de festes per la llengua, un quart de segle de collites que no hem deixat arrere sinó que estan al nostre voltant, que ens acompanyen i que descobrim allà on girem els ulls. Enhorabona a tots i a totes. Endavant.