dijous, 23 de desembre del 2010

ACPV i Escola Valenciana tornen al diàleg

PICA'M, 23/12/2010

Vicent Moreno i Eliseu Climent, presidents de FEV i ACPV respectivament, encetaren ahir un fòrum de reunions mensuals amb l’objectiu d’avaluar projectes recents com el Compromís pel Valencià i generar estratègies comunes per al 2011.

Les dues entitats aposten per l’acció conjunta en aspectes destacats per evitar “renúncies” com la del requisit lingüístic a la funció pública.

Membres d’Escola Valenciana i Acció Cultural, encapçalats pel seus presidents Vicent Moreno i Eliseu Climent respectivament, es reuniren ahir al migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre. Aquesta ha estat la primera d’una bateria de reunions en què les dues entitats busquen pactar un discurs conjunt en temes claus de la política lingüística al País Valencià.

ACPV i FEV compaginaran els seus programes propis amb reflexions conjuntes encaminades a ampliar la tasca de pressió per generalitzar un sistema educatiu de qualitat en valencià adaptat al context actual i per fer créixer la xarxa social que demana viure en valencià. Això inclou - han assegurat- exigir postures més contundents en la defensa d’aspectes claus com el requisit lingüístic.

Tant Acció Cultural com Escola Valenciana han destacat que les estratègies de futur per generar grans plataformes de consens deuen tenir en compte “allò que ha funcionat i allò que no” en els precedents del treball conjunt i han afirmat que caldrà generar un equilibri entre la capacitat de consens i el compromís de dur a terme mesures concretes que es duen a la pràctica. “Hem de passar del món de les idees al dels fets”, han afegit.

dimarts, 21 de desembre del 2010

ESCOLA I INTERSINDICAL ACORDEN SUMAR ESFORÇOS PER AMPLIAR EL MOVIMENT EN DEFENSA DEL VALENCIÀ


Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han mantingut hui una reunió on han acordat sumar esforços per generar un moviment ampli de suport al valencià.  De moment, han acordat engegar una comissió oberta a altres agents per dissenyar una gran campanya “sense precedents” a favor del seu ús social i de promoció de l’ensenyament plurilingüe en valencià a partir del 2011. Al mateix temps Vicent Maurí ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació”, tal i com va proposar Escola Valenciana fa uns dies. 
Hui s’han reunit a València dos dels agents més  representatius del camp de l’ensenyament valencià, el sindicat majoritari i l’entitat cívica que reuneix milers de persones en defensa de l’ensenyament en valencià de qualitat. A la reunió han assistit Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola, respectivament, i Vicent Maurí, Adel Francés i Rafa Reig, per part del Secretariat de la lntersindical Valenciana. L’educació ha estat protagonista. Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han apostat per oferir un discurs unitari: l’ensenyament en valencià com a eina més eficaç per assolir el bilingüisme i caminar cap al plurilingüisme.  En aquest sentit les dues entitats han animat a la resta de la comunitat educativa a sumar-se al debat, donat que “cal continuar treballant per actualitzar conceptes, per respondre als reptes  de l’ensenyament el segle XXI”.
De moment, la Intersindical Valenciana ha apostat també per crear una comissió conjunta per multiplicar l’ús social, l’ús en les administracions públiques i la promoció de l’ensenyament en valencià, i també per aportar noves idees que actualitzen el sistema educatiu cap a una generalització dels programes d’ensenyament en valencià que garantitzen una competència trlingüe dels alumnes.
Les dues entitats consideren necessari treballar per tal que el valencià siga una llengua normalitzada en el conjunt de les Administracions Públiques i en RTVV per a donar compliment a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
En aquest camí tant Escola com Intersindical han destacat que cal obrir una etapa on el moviment de defensa es regenere i s’amplie. “El futur del valencià no pot continuar sent un debat a propòsit del 9 d’octubre, 23 novembre o 25 d’abril, hem d’anar més enllà”, ha destacat el nou president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Aquest ha afegit que “cal avançar en la transversalitat de la llengua, que ha de tenir defensors en totes les opcions polítiques, però defensors que aporten quelcom concret i  útil”.
Com ho va fer Escola fa uns dies, la Intersindical ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació electoral”.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Ja tenim targeta de Nadal de la 26 Trobada de Llombai

Quin model d’educació plurilingüe i intercultural?

Diego Gómez i García, Escola Valenciana

El senyor Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d’escola plurilingüe en anglès. Per a ell i per al seu equip encapçalat per la seua Secretaria Autonómica, no hi ha més objectiu que l’anglés i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni una paraula de suport a l’ensenyament en valencià, ni a la seua promoció. Política lingüística zero. Sembla que el senyor Conseller, baix les directrius del seu partit i del president Francisco Camps, vol carregar-se la LUEV donat que és el manament bàsic i preescriptiu que entrebanca els seus horitzons de desfeta de l’actual sistema educatiu.

Molta publicitat, però des de la Conselleria de Campanar encara no tenen resposta a qüestions com: quins objectius s’ha de proposar un nou model d’educació plurilingüe i intercultural? quina serà l’organització del sistema educatiu valencià pel que fa a l’articulació de les llengües? Com es realitzarà la seua planificació en els centres? Com s’avaluarà? Amb quins recursos comptaran els centres? Com s’orientarà la formació inicial i permanent del professorat?, etc.

El senyor Conseller té raó en fer palès que la globalització, el desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes comencen a estudiar l’anglès cada vegada més prompte. Però evidentment, el senyor Font de Mora s’oblida de reconèixer que si no prenem les mesures necessàries, aquesta situació pot perjudicar greument el valencià, matxucat i premsat per dues llengües dominants: el castellà i l’anglès. S’oblida també que les línies en valencià són també el context idoni d’entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap al trilingüisme.

La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un parell de dècades, és cert. A la meua aula d’Infantil de tres anys d’ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs, bolivians, romanesos, d’ètnia gitana, castellonoparlants i pocs valencianoparlants. La resposta educativa a aquesta diversitat no pot ser elitista i emmarcada dins d’unes metes únicament plurilingües. El meu alumnat i l’alumnat dels nostres pobles i ciutats ha d’aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i també cal una competència intercultural que els habilite per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.

El 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià

Senyor Conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és que l’escola valenciana ha sigut l’única opció valida per a impartir el model d’educació bilingüe que el País Valencià necessitava i l’única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat ha anant demanant als centres educatius valencians. Així ho han posat de manifest totes les avaluacions que s’han realitzat en el nostre sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats pels departaments corresponents de la Conselleria). Senyor Conseller, per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat actual resten molt lluny d’aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià. A la vista d’aquestes reflexions i en poques paraules: el model plurilingüe de Font de Mora i Conxa Gomez té un clar transfons polític que poc té a veure en la recerca de les bones pràctiques en educació plurilingüe arreu del món, que no ha empatitzat amb el professorat i que sols compta amb un sector elitista de pares i mares que no valoren el valencià com a llengua pròpia. El projecte de la Conselleria pretén clarament marginar el valencià en favor del castellà i l’anglès.

Des d’Escola Valenciana, amb el seu nou president Vicent Moreno al capdavant, reconeguem que cal fer evolucionar el marc actual d’educació bilingüe cap a una educació plurilingüe i intercultural, que és la seua continuació natural, amb un objectiu global: aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena treballar. Vosté té la paraula Senyor Conseller.

divendres, 10 de desembre del 2010

La campanya de cinema en valencià fou una festa a El Punt



   A finals del mes passat de novembre, prop de 500 xiquets i xiquetes provinents de centres educatius públics i concertats de la Ribera van gaudir d'un matinal de cine en valencià amb pel·lícules d'estrena que van fer les delícies dels més menuts i dels més fadrins.
   Cinema a l'escola és una iniciativa d'Escola Valenciana que busca apropar els aficionats al cine a les produccions cinematogràfiques que ja compten amb un doblatge en la nostra llengua. Es tracta d'un intent de cobrir una llacuna de demanda de llargmetratges en el nostre propi idioma i de fer evident a les sales de projecció comercials que hi ha una demanda potencial que cal satisfer amb programes estables i continuats.
   Les projeccions d'estes pel·lícules es feren a El Punt d'Alzira, i com hem dit abans, van tindre una gran acollida entre els centres educatius de la comarca. Esta campanya s'ha organitzat des de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que ha fet una convocatòria prèvia a tots els centres. Al final, per falta de més calendari, moltes escoles i instituts es van quedar amb les ganes d'assistir a una projecció de cine en valencià.
   En les pròximes edicions de la campanya Cinema en valencià, farem una convocatòria molt més ambiciosa i s'intentarà que altres cines de la Ribera s'incorporen a esta oferta per vore una bona pel·lícula en valencià, precedida per un treball en classe amb els materials didàctics que reben els centres que hi participen. Gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració i entusiasme.

divendres, 3 de desembre del 2010

Cartell i logo de la 26 Trobada de Llombai

La SC El Micalet entrega els Premis Miquelet com a cloenda de la seua Setmana Cultural

Els premiats amb el president de l'entitat
1 desembre de 2010. Valencianisme.com

La Societat Coral el Micalet va celebrar el passat dissabte la 23ª edició del tradicional sopar-lliurament dels seus guardons anuals, els Premis Miquelet, a Iván Martínez i Rosa Mª Sanchís. En el mateix acte també es van lliurar, com és tradicional, els prestigiosos Miquelets d’Honor que enguany han rebut, com a defensors de la llengua i la cultura del País Valencià, Escola Valenciana, com a Miquelet d’Honor col·lectiu, i Didín Puig, com a Miquelet d’Honor individual.

Els guanyadors  del Premis Miquetet han sigut Iván Martínez, que amb el seu estudi ‘En els origens de la indústria rural. L’artesanat a Alzira i la Ribera en els segles XIII-XV’ s’ha endut el Joan Coromines 2010, premi d’investigació històrica; i Rosa Mª Sanchis, que amb ‘Karícies.com’ ha aconseguit l’Enric Soler i Godes 2010, premi d’experiències pedagògiques a l’escola. IEl premi Micalet 2010 de dramatúrgia teatral enguany ha quedat desert per decisió del jurat.

La vetlada literària, que va començar amb l’actuació del cantautor valencià Nèstor Mont, va incloure a més el lliurament de dues beques d’estudis musicals, una destinada a ex alumnes de l’Institut Obrer de València que ha sigut per a Ismael Gómez Muñoz, estudiant de segon curs d’ensenyament elemental de violí; i una altra que atorga la Fundació Teodulfo Lagunero i que li ha sigut concedida a Rafael Soler Vilaplana, estudiant de segon curs d’ensenyament professional de piano.

A la cerimònia de lliurament dels Premis Miquelet i Miquelets d’Honor 2010, que va estar presentada per l’actor Pep Ricart, el president de la Societat Coral el Micalet, Tonetxo Pardiñas, va voler destacar en el seu discurs la participació i col·laboració de la Universitat de València, d’Edicions 96 i de la fundació Teodulfo Lagunero, que participa  als premis i també a la beca d’estudis musicals. Una col·laboració que segons Pardiñas permet oferir estos premis i “continuar treballant per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història, a traves del gaudi, de la investigació i de l’ensenyament”.

Del Miquelet d’Honor 2010 col·lectiu, Escola Valenciana, el president de la SC el Micalet va dir que “al llarg de 25 anys ens ha demostrat la seua força, la seua capacitat de mobilització, la seua creativitat per a la dinamització social i, el que jo crec que més la defineix i més valuós fa el moviment, la seua transversalitat. A les seues mobilitzacions, per la llengua, per l’ensenyament, cabem tots i som cridats tots a participar”.

En quant a l'escriptora i periodista Didín Puig, guardonada amb el Miquelet d’Honor 2010 individual, va destacar que és “una dona què, des del treball callat, sense estridències, ha anat donant passes que ens feien avançar com a poble”. I ha afegit que “el treball del dia a dia de persones com Didín Puig fa que pague la pena ser ací, i treballar pel nostre poble malgrat les agressions que patim des de l’administració”.

Al seu parlament, Tonetxo Pardiñas ha volgut “fer una crida a continuar treballant pel nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets. Treballar per avançar cap a la recuperació del nostre autogovern és feina de tots, i l’hem d’afrontar amb il·lusió, energia i generositat. O aconseguim confluir les entitats que conformen la societat civil i els nostres representants o continuarem tenint el que tenim: agressions a la llengua i a la història i la negació del nostre dret a decidir”.

Paraules que han rebut una ovació per part de l’auditori congregat, on es trobaven representants de l’àmbit cultural i social com ara de la Universitat de València, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, Acció Cultural del País Valencià, el Centre Excursionista de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, el Casal Jaume I de Carlet, la Plataforma del Voluntariat Social del País Valencià; a més de representants polítics com ara membres de Compromís per València, Esquerra Unida i del grup municipal del PSPV-PSOE.

Davant de les quasi dos-centes persones que han assistit al lliurament, Pardiñas també ha recordat el nomenament, el passat 24 d’abril, de Josep Lluís Bausset com a Miquelet d’Honor Extraordinari, diguent d’ell que és un “personatge a imitar, treballador infatigable pel nostre País i per la nostra llengua que continua, als seus 100 anys, donant exemple de fidelitat a la terra”.

El lliurament dels Premis Miquelet i Miquelets d’Honor 2010 ha finalitzat amb l’actuació del grup Amazur que ha oferit una actuació musical de txalaparta, instrument basc tradicional de percussió.