dilluns, 28 de novembre del 2011

Els premis Miquelet guardonen la conservació del patrimoni i de la llengua

Aquest dissabte s'ha celebrat el tradicional sopar d'entrega dels XXIV Premis Miquelet, atorgats per la Societat Coral el Micalet. En l'any del centenari del naixement del mestre Salvador Giner, figura clau en la història de la Societat, els Miquelets han reconegut la tasca de conservació i recuperació del patrimoni cultural al País Valencià per part del Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina, i la labor de la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet, per la seua estima i enaltiment a la llengua a través de dècades de dedicació a la música en català.

SUSANNA LIGERO TORMO. L'informatiu, 28 novembre 2011

La vetllada del dissabte va tenir múltiples protagonistes, tots units pel fil conductor d'haver fet una aportació impagable a la cultura valenciana. Aplegades sota a l'ampara del Teatre Micalet, entorn a dues-centes persones hi van acudir per participar en una cerimònia que any rere any premia la creativitat, la innovació i la dedicació en i per a la cultura al País Valencià.

La nit de premis començava en blanc, en declarar-se desert el Premi Enric Soler i Godes d'experiències pedagògiques a l'escola, ja que el jurat ha considerat que cap de les obres presentades arribava al nivell exigit. El primer premi efectiu de la nit, doncs, anava en directa conjunció a l'espai acollent: la guanyadora del Premi Micalet de Teatre ha estat per a València, Hollywood, Iturbi, del dramaturg Manuel Molins, que el jurat del guardó va qualificar com a “esplèndida”, una obra entre el documental i la paròdia sobre el músic José Iturbi. Per la seua banda, el Premi Joan Coromines d'Investigació va anar per a Elvira Asensi Silvestre, per l'obra Música a l’abast de tothom. El cas de les bandes valencianes en el tombant del segle XIX, un treball de recerca sobre com al segle XIX la música va abandonar els seus espais habituals per a eixir al carrer, “a l'aire lliure”, pas històric que “va democratitzar la música”, segons va dir Asensi al seu discurs.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés

El Miquelet d'Honor Col·lectiu 2011 va anar a parar al Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina. És aquesta una associació que porta a les espatlles més de quaranta anys de treball per descobrir, recuperar i protegir el patrimoni cultural del País Valencià, centrant-se sobretot a la comarca de El Comptat, i que aquest any ha trobat el seu reconeixement “per la seua incessant recerca, conservació i restauració a través d'una acurada cultura museística”. Molt significatiu és aquest premi, sobretot a una època on les tisores tenen les fulles especialment afilades per a l'àmbit de la cultura, i protegir i fer ús d'allò que ja es posseïx s'esbossa com una de les vies de supervivència. En declaracions a L'informatiu, el president del Centre d'Estudis Contestans, Pere Ferrer Marsset, va assenyalar com “la desfeta del patrimoni no para”, i ara amb la crisi ubiqua, l'abandó s'accentua, malgrat que un cop restaurat i protegit, al patrimoni se li pot donar un ús econòmic. “En una comarca com la de El Comptat, amb una indústria de capa caiguda, podria ben servir de recurs si turísticament se sapiguera vendre el producte”, va exposar Ferrer Masset sempre, això sí, prioritzant “la restauració dels béns”.

Els Miquelets d'Honor 2011 han tingut aquest any una gran protagonista, en recaure la seua versió Individual en la cantant i compositora mallorquina Mª del Mar Bonet, guardonada “per haver donar a conéixer la nova generació a més d'una generació amb una activitat incansable pel nostre àmbit cultural, i arreu del món”. Davant dels assistents, Bonet va confessar sentir-se “emocionada i agraïda per rebre un premi tan emblemàtic”, i també va donar les gràcies efusivament per el detall que va tenir la Societat Coral amb ella: la jove alumna de cant Mireia Pardiñas va entonar amb la seua extraordinària veu dues cançons dedicades a la cantant, la primera composada d'una barreja de versos de les cançons de Bonet i un altra composada expressament per ella pel director de l'orquestra del el Micalet, Miquel Juan.

Al seu discurs, Mª del Mar Bonet va parlar també dels seus primers records al País Valencià, i va fer sentides mencions a personatges imprescindibles de la cultura valenciana com Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés, gràcies als quals es va consolidar “aquesta relació amorosa” amb el País Valencià, “perquè són els amics els que et fan estimar un país i he anat vivint aquest amor de la mà de tots ells”. Per a Bonet, rebre aquest premi ha estat “una nova mostra de l'afecte i l'estima entre aquesta cantant de Mallorca i la ciutat de Valencià”, va concloure amb emoció.

La nit va trobar la seua culminació amb el discurs d'acomiadament de Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral, que va remarcar de nou la vàlua de tots els guardonats i l'agraïment cap a tots els presents i col·laboradors. Les seues paraules van anar seguides d'una emocionant interpretació de la Muixeranga, que va posar punt i final a una nit ple de música i reivindicació de la llengua i cultura valencianes.

divendres, 25 de novembre del 2011

Enhorabona, Paco, enhorabona

El nostre Paco Muñoz ha estat distingit amb el premi d'Actuació Cívica que concedeix la Fundació Lluís Carulla. No enumerarem els mèrits de Paco perquè són més que coneguts, i sobrats. Sols volem transmetre-li la nostra enhorabona per una distinció que  reconeix una tasca, la seua, feta des dels escenaris, a colp de veu i d'estima pel valencià. Paco, tu honores la Fundació Carulla amb este premi.

El professor Joan Beltran i Cavallé, de Tortosa, ha rebut un dels premis d'Actuació Cívica que atorga la Fundació Lluís Carulla, durant un acte solemne celebrat a l'Ajuntament de Barcelona sota la presidència del seu alcalde, Xavier Trias. Es tracta de la XXXIena edició d'aquests guardons i l'acte de lliurament coincidia també amb el del Premi d'Honor Lluís Carulla, concedit enguany a la directora, guionista i productora de cinema Isona Passola.

L'acta del jurat destaca que Beltran "professor i coordinador dels cursos de reciclatge de català per a mestres a les Terres de l'Ebre, s'ha dedicat amb una tenacitat i una constància exemplars a investigar, documentar i reflexionar entorn de la llengua catalana, preferentment en aspectes propis de les Terres de l'Ebre. És autor d'una obra extensa, ben feta i massa poc divulgada fora de les terres de l'Ebre, amb títols com L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre; Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l'Ebre i del Maestrat en el context del català formal; i, conjuntament amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció".

Els altres premiats són l'impulsor de la immersió lingüística Joaquim Arenas i Sampera, de Mataró, la pedagoga Maria Antònia Canals i Tolosa, de Girona, l'economista i polític Miquel Esquirol i Clavero, l'editor i impressor lleidatà Lluís Pagès i Marigot i el cantant valencià Paco Muñoz.

Els Premis d'Actuació Cívica, dotats amb 5.000 euros cadascun, estan destinats a fer conèixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint anònima, però exemplar) de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en els diversos àmbits de la vida i de la relació humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les ciències, l'art, la cultura popular, la música, el teatre, l'economia, el dret, l'acció social i cívica, etc.

El jurat estava format per Salvador Cardús, Muriel Casals, Àngel Castiñeira, Vicent Partal, Marta Pessarrodona, Ramon Pla i Arxé, Joaquim Triadú, Carme Valls i Vicenç Villatoro.

dimecres, 23 de novembre del 2011

Les Corts Valencianes s'apunten al Voluntariat pel Valencià

Hui, dia en què es compleixen 28 anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià i ho ha fet anunciant quatre noves parelles lingüístiques: María José Català (PP) farà d'ensenyant de Marga Sanz (EUPV) i Fran Ferri (Compromís) ho farà d'Ana Barceló (PSPV). Hui també es compleixen 89 anys del naixement de Joan Fuster.

23/11/2011

"Fa temps que defensem que el valencià és cosa de tots, ho hem demostat en la defensa de l'ensenyament en valencià i hui també és un bon exemple d'això" ha defensat el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, a l'inici de la roda de premsa que ha tingut lloc hui a les Corts Valencianes i on s'ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià. Una campanya que ha aconseguit enguany la participació de tots els partits polítics amb representació parlamentària, asseguts en una mateixa taula i participant units en una mateixa campanya.

El programa Voluntariat pel Valencià consisteix en posar en contacte persones que volen aprendre valencià amb persones que el volen ensenyar dedicant una hora a la setmana durant deu setmanes a aquest propòsit. L'alcaldessa de Torrent i diputada del Partit Popular, Maria José Català, participarà com a voluntària de la portaveu parlamentària d'EUPV, Marga Sanz; mentre que el diputat de Compromís, Fran Ferri, ho farà amb la diputada del PSPV, Ana Barceló.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha agraït als quatre participants la seua col·laboració amb el programa. "Volem ressaltar el simbolisme que els quatre partits parlamentaris se sumen al projecte. Volem que cada dia més parlamentaris utilitzen el valencià i fer-lo així més present a la societat. Els representants polítics són referents mediàtics i és important que utilizen el valencià, nosaltres els convidem a fer-ho sempre".

Vicent Moreno ha incidit que el valencià té dos grans reptes: "Mantenir i augmentar la presència del valencià a l'aula per garantir el seu coneixement, i millorar l'ús social de la llengua a tots els àmbits de la societat valenciana". En aquest punt incideix precisament el Voluntariat. "Cal portar el valencià al carrer, a l'oficina, als despatxos, a l'oci, al teatre... a tots els llocs. Cal fer més present el valencià, els valencianoparlants no hem de ser mai valencianocallants. Amb la llengua ben visible segur que sumem cada dia més gent al futur de la nostra llengua".

El Voluntariat pel Valencià en xifres

El Voluntariat pel Valencià és un programa coordinat per Escola Valenciana i que des de la seua creació en 2005 ha creat més de 5000 parelles lingüístiques. El projecte està establert a més de 50 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com a Castelló, València, Alacant i Elx. Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques. El programa està establert a més de 30 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com Castelló, València, Alacant i Elx, a més de localitats com Alcoi, Torrent, Algemesí, Vinaròs, Burjassot... Des que es va crear el programa només a València s'han creat més de 1500 parelles lingüístiques.

Apuntar-se al programa és ben senzill: només cal accedir al web www.voluntariatpelvalencia.org i seguir totes les indicacions.

Segons Vicent Moreno, "El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i la mostra desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys". I ha afegit: "aproximadament al 40% d'ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 25% ho fa el PSPV-PSOE i en el 35% restant ho fa Compromís, EUPV o Independents. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià".

29 aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La presentació del Voluntariat ha coincidit enguany amb el dia del 28é aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. En aquest sentit, Vicent Moreno ha destacat "la importància de mantenir les línies en valencià com a garantia indispensable de futur de la llengua, però també perquè les avaluacions afirmen que els alumnes que estudien en valencià saben més valencià però també més castellà i més anglés". L'entitat cívica s'ha mostrat esperançada per les xifres de coneixement del valencià dels joves d'entre 15 i 34 anys i ha atribuït aquestes xifres als efectes de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

A més, el president d'Escola Valenciana ha apostat perquè "la crisi no siga un impediment per fer coses a favor del valencià, sobretot a les administracions, però també per nosaltres, la societat civil". Vicent Moreno ha fet una crida al món cívic a no decaure davant la davallada d'ingressos provocada per la crisi: "Escola Valenciana no baixarà el ritme, hem de ser capaços de fer més amb menys, i l'acte de hui o la campanya Sí al valencià en defensa de l'ensenyament en la nostra llengua en són un clar exemple". Escola Valenciana ha anunciat que a partir de l'u de desembre l'entitat posarà en funcionament la campanya Amics d'Escola Valenciana, amb l'objectiu d'eixamplar la base social de suport al valencià i de potenciar l'autofinançament de l'entitat.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Una exposició projecta al segle XXI la figura i obra de Teodor Llorente "descarregades de tòpics"

L'AVL prepara la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor

EUROPA PRESS, 22/11/2011

'Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença' és el títol de l'exposició que des d'este dimarts invita al públic del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) a endinsar-se en la vida i l'obra d'este escriptor, periodista i polític, considerat una figura fonamental en la "dignificació" de la llengua valenciana literària. Després d'uns anys d'"injustificat oblit", l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li dedica un any d'homenatge que arranca amb esta mostra, l'objectiu de la qual és "projectar la seua imatge, descarregada de prejudicis, al segle XXI".

Així ho ha destacat a la presentació de l'exposició el president en funcions de l'AVL, Manuel Pérez Saldanya, que ha estat acompanyat pel president de la comissió de l''Any Llorente' de l'ens normatiu valencià, Antoni Ferrando; el comissari de la selecció, Rafael Roca, i el director del MuVIM, Javier Varela.

Pérez Saldanya ha explicat que Llorente (1836-1911) presenta un "valor especial" per a l'Acadèmia, tant pel seu treball lingüístic com literari, ja que ha estat un dels escriptors "que més va contribuir al seu moment a dignificar el model referència de llengua, juntament al mallorquí Marià Aguiló i català Jacint Verdaguer", amb qui compartia admiració i amistat.

Llorente forma part del "cànon literari", ha afegit el filòleg, "per moltes raons: va aconseguir una gran influència i va representar un model lingüístic i estètic d'alt nivell marcat pel romanticisme".

Així i tot, Pérez Saldanya ha apuntat que els últims anys hi ha hagut un lapse en què personatge "s'ha carregat de tòpics negatius que esta exposició corregirà". En este sentit, ha comentat que la receptivitat dels autors depèn del moment històric i en el cas de Llorente, hi ha hagut una sèrie de prejudicis "dissuasoris" per al lector modern.

Prova d'això, ha afegit sobre esta qüestió Rafael Roca, és que la societat valenciana i, fins i tot, els estudiants de filologia, tenen la impressió que Teodor Llorente era algú "ancià, com si mai haguera estat jove".

Per a acabar amb esta imatge distorsionada, la mostra "descobrix la cara més oculta" de l'autor a través d'abundant material --gran part d'ell cedit pels seus descendents-- com llibres, fotografies, pintures, gravats i pertinences personals.

La primera part de l'exhibició es dedica a 'La família de Llorente', per la qual escriptor sentia una verdadera veneració, tal com ho demostren alguns dels seus poemes més sentits. Seguidament, el recorregut es deté en la seua faceta com escriptor en valencià i incidix en com va decidir utilitzar aquesta llengua durant 60 anys --la seua primera composició data de 1855 i l'última de pocs dies abans de la seua mort-- tot i que no era res habitual.

Sota el lema 'Llorente: periodista, historiador, traductor i polític' se subratlla el paper del valencià com a líder polític --va ocupar les més altes responsabilitats en el Partit Conservador--, social i cultural i la seua rellevància en el panorama de la comunicació, amb la fundació del diari 'Les Províncies'. També se l'assenyala com un erudit sempre atent a les tendències europees, la qual cosa el va portar a traduir a grans noms com Víctor Hugo o Goethe.

L'exposició acaba amb un apartat centrat en el moviment literari de la Renaixença valenciana. El comissari de la mostra ha apuntat que el sentiment de Llorente ha estat "provincialista i perfectament encaixable amb la pertinença a Espanya, una cosa que no va posar en dubte cap coetani de l'escriptor, ni tan sols a Catalunya, on no va començar a parlar-se de catalanisme polític fins a bastant tard".

PECES DESTACADES

Entre tots els fons exposats destaquen verdaderes curiositats, com una petita creu de fusta d'olivera que Verdaguer va portar a Llorente de Terra Santa i que va protagonitzar un dels poemes del valencià, un retrat del jove poeta que s'ha pogut atribuir a Gastaldi o el bust fet per Mariano Benlliure.

A més de l'exposició, l''Any Llorente' declarat per l'AVL inclou altres iniciatives, com la primera edició crítica completa de la producció en vers i prosa en valencià de l'autor, que estarà llista d'ací a dos mesos, ha destacat, per part seua, Antoni Ferrando.

També s'ha editat un gran catàleg que acompanya a la mostra; es publicarà una antologia poètica de caràcter didàctic; es posarà en marxa un portal per a possibilitar l'accés digitalitzat a tot el material fet per l'AVL i es realitzarà un DVD.

divendres, 18 de novembre del 2011

La comunitat educativa força la negociació d'un nou model plurilingüe al País Valencià

Els sindicats i Escola Valenciana aplaudeixen 'la voluntat d'arribar a consensos manifestada per l'administració'

Vilaweb, 18/11/2011

La Conselleria d'Educació s'ha fet enrere en els postulats recollits en l'esborrany de decret sobre el nou model lingüístic a l'educació valenciana i que s'encamina cap a l'eliminació de l'ensenyament en català. Així, el govern començarà a negociar un nou model lingüístic punt per punt, segons que explica Escola Valenciana, que considera que aquest fet significa, 'de facto, la retirada del text proposat per l'anterior conseller', Alejandro Font de Mora.

Avui hi ha hagut una reunió del grup de treball sobre plurilingüisme entre el govern i STEPV, CC OO, UGT i Escola Valenciana. Els sindicats aplaudeix 'la voluntat d'arribar a consensos manfiestada per l'administració' i que aquesta hagi acceptat un calendari de reunions 'més ampli per a negociar punt per punt el model plurilingüe'.

Per als sindicats i EV, el canvi d'actitud 'respon al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret plantejat per l'anterior conseller d'Educació'.

2012, any de Joan Fuster

Un jove estudiant proposa a la xarxa un homenatge virtual a Joan Fuster, aprofitant el 90 aniversari del naixement de l'escriptor de Sueca i el 50è de la publicació de 'Nosaltres, els valencians'. Diverses veus s'han fet ja ressò de la seua iniciativa, que beu dels homenatges semblants que altres escriptors han rebut els darrers mesos a internet.

S. MORENO. L'Informatiu, 18 novembre 2011

2011 ha estat un any farcit d'homenatges a alguns dels escriptors valencians més importants del segle XX. Es complien 100 anys del naixement dels dos gramàtics més importants de cara a la normalització i l'harmonització de la llengua, com Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner, i no han sigut pocs els homenatges que institucions i -sobretot- universitats han ret als mestres. També Vicent Andrés Estellés -tot i que sense coincidir amb cap efemèride- ha sigut objecte els darrers mesos de recordatoris en forma d'obra de teatre, de festes i, més darrerament, d'exposicions. Però hi ha qui trobava a faltar l'homenatge a un altre gran del segle XXI.

Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern

L'estudiant de filologia catalana Àngel Cano parlava fa uns dies al seu bloc de la Santíssima Trinitat, que estaria conformada per Estellés, Valor... i Joan Fuster. “Què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes?”, escrivia. I així se li va ocórrer proposar un homenatge a la xarxa -lluny del boato que ofereixen els recordatoris institucionals- a la figura de l'escriptor suecà, que l'any vinent hauria complit 90 anys. Però encara hi ha més: en declaracions a l'Informatiu, Cano recorda que en 2012 se celebrarà el 50è aniversari de l'obra més coneguda de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, i que també farà 20 anys de la mort de l'escriptor i assagista.

Segons explica, la idea de l'homenatge li sobrevingué durant una conversa amb el professor Isidre Crespo, tot un estudiós de l'obra de Fuster. Ambdós coincidiren en la necessitat de celebrar el 50è aniversari d'una obra “clau” per a la societat valenciana. “ Aleshores, vaig pensar en els massius homenatges que se'ls ha fet aquest any, mitjançant les xarxes socials i blocs, al mateix Estellés, a Enric Valor, a Manuel Sanchis Guarner o, fa uns dies, a la Monserrat Roig. I, per què no fer-ne un, per molt humil que siga, amb Fuster de protagonista? El suecà té un ampli ventall d'aforismes, d'articles i d'assajos d'on hom pot extraure una frase i escriure-la diàriament, setmanalment o mensualment en qualsevol de la xarxa social que utilitze”, explica a este diari.

Per això, Àngel Cano proposa que els blocaires i usuaris de les xarxes socials valencianoparlants publiquen periòdicament, al llarg de 2012, frases, extractes o aforismes de Joan Fuster. “Ara bé, estaria molt bé també que el dia que va morir (21 de juny) i el que va nàixer (23 de novembre), els blocaires d'arreu del País Valencià, i també de Catalunya, de les Illes Balears i de qualsevol indret del món, li dedicaren un text, vídeo, poema o cançó d'homenatge”, afegeix. Entre els que ja s'han sumat a la iniciativa, explica, estan el propi Isidre Crespo, el col·laborador de l'Informatiu Antoni Rubio i el crític literari Joan Josep Isern. Els recordatoris s'arredonirien amb la possibilitat de dur a terme xerrades a diferents instituts, amb l'objectiu de familiaritzar la gent jove amb l'obra de l'escriptor suecà. I Cano remata: “La idea és arribar com més lluny millor, sense condicions, que entre tots puguem fer-li un homenatge humil a un dels nostres pares. Res serà suficient per tornar-li tot el que li deguem. Però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc on es mereix”.

dijous, 17 de novembre del 2011

XXI UNIVERSITAT DEL TIRANT

Les jornades tindran lloc els dies 25 i 26 de novembre a l’Octubre CCC sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país"

L'ACV Tirant lo Blanc organitza els dies 25 i 26 de Novembre, a l'Octubre CCC de València, la Universitat del Tirant que enguany arriba a la seua XXIa edició. Les jornades, sota el lema "20 anys de Tirant. Claus per encarar el futur del país" faran una ullada a les dues dècades d'existència de l’ entitat al temps que tractarà d'analitzar les perspectives de futur per als valencians i les valencianes. L'assistència , que serà lliure i oberta al públic general, podrà ser convalidada per 1 crèdit de lliure elecció a la Universitat de València.

La Universitat del Tirant comptarà amb la participació d'un sucós grup de personalitats valencianes de l'àmbit de la cultura, l'economia, la política, el periodisme, el sindicalisme i la justícia. Així, l'ex rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra junt al director d’aquesta edició, Ferran Puchades, seran els responsables d'encetar la programació de divendres 25. Acte seguit serà el torn de Diego Gómez, Vicent Esteve i Dolors Pedrós qui analitzaran el paper de la cultura i l'educació com elements cohesionadors.
La programació de dissabte s'iniciarà amb una xarrada al voltant de l'evolució dels paradigmes identitaris després de 30 anys d'autogovern a càrrec de Vicent Flor, Ferran Archilés i Anselm Bodoque. Continuarà després amb una taula redona sobre la democràcia valenciana en la qual hi participen la diputada a les corts valencianes Mònica Oltra, el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch i Ximo Clemente, de la Unió de Periodistes Valencians. 

A la vesprada serà el torn de la presentació del primer exemplar dels quaderns de pensament Demos, impulsats per la Fundació Nexe i  dirigits pel sociòleg Vicent Flor. Posteriorment tindrà lloc la tertúlia  "Hi ha espai a Espanya per a la diferència?" on participaran el síndic de Compromís, Enric Morera, Aitor Esteban i Carles Campuzano, tots dos diputats al Congrés per PNB i CiU , respectivament.

La última de les tertúlies pretén ser un lloc de trobada per alguns dels amics i amigues més significats de l'entitat com són els professors Josep Vicent Boira i Vicent Soler, l'empresari Xavier Marí,  el sindicalista Vicent Maurí, el president d'Escola Valenciana Vicent Moreno i l'històric valencianista Agustí Colomer. 

Després de la cloenda, a càrrec del president de l'entitat, David Joan Marí,   s'iniciarà la Nit del Tirant  on s'hi projectarà un documental especial amb motiu del 20é aniversari, i es lliuraran els premis al I Concurs d'Idees per a fomentar l'ús del valencià, i els premis a l'Acció Cívica Valenciana i l'Acció Valencianista de Base. La nit clourà amb l’actuació musical de Soul Atac.

Informació i inscripcions a www.tirant.org

diumenge, 13 de novembre del 2011

Urbà Lozano, tercer escriptor d’Alginet que guanya el Premi de Novel.la Ciutat d’Alzira, ell amb “La trampa del desig”

Riberaexpress, 12/11/2011

L’escriptor Urbà Lozano és el guanyador del XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La trampa del desig. El XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a José María Seguí per Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic. El XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha correspost a El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera, mentre que el VI Premi de Poesia Ibn Jafadja l’ha guanyat Berna Blanch amb Pol·len. Tal com ja es va fer públic, el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira ha sigut per a Paco Romeu amb Iceberg, mentre que Joan Tortajada ha quedat finalista d’aquest guardó amb Trepes!. Raquel Ricart ha rebut el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per A les mars perdudes, i Juan Emilio Gumbau, autor d’El viatge de Lluna a les muntanyes, ha estat guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Els guanyadors de les diferents modalitats han recollit, esta nit, l’estatueta dissenyada per l’artista Manuel Boix

Els guanyadors de les 7 modalitats dels Ciutat d'Alzira en el tradicional sopar de lliurament dels premis. L’acte ha estat presentat per l’actor Àlex Gadea, amb l’acompanyament musical de València Hot Five, i hi han assistit més de 700 persones, entre les quals figurava una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia, que fa que any rere any es consolide el prestigi dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira. Hi han estat presents autoritats, líders polítics i representants dels principals sindicats i del moviment Escola Valenciana. Entre ells han assistit la Delegada del Govern, Ana Botella, la Directora General de Patrimoni, Marta Alonso, el Vicerrector de la Univrsitat de València, Antonio Ariño, el vicepresident de la Fundació Bnacaixa, Joaquín Azagra, la vicepresidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Marta Hernandis, el director de la UNED Alzira-València, Javier Paniagua i el president de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua, Manuel Pérez. El regidor de Cultura, Carlos Correal, va llegir el discurs de l’alcaldessa, Elena Bastidas, ausent per una indisposició.

A aquesta edició, s’havien presentat un total de 135 originals, i els guanyadors es repartiran una dotació global de 82.000 €.

El XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 18.000 € per l’Ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a La trampa del desig, d’Urbà Lozano. Daniel i Mirsada coincideixen en un embús de trànsit. Vénen de mons ben diferents i tenen un passat convuls: Daniel estudià medicina i va entrar en política per a prosperar més i més ràpid; Mirsada és una refugiada bosniana que es va escapar de la brutalitat de la guerra que desintegrà Iugoslàvia. L’atzar entrellaça les vides dels dos protagonistes i els submergeix en una relació de convivència estranya. Una novel·la sobre el desig que ens desvela els anhels més profunds que tots covem al nostre interior.

Urbà Lozano (Alginet, 1967) ha publicat obres com ara Plagis (Premi Ciutat de València) o Femení singular (Premi Vila de Teulada) i ha participat en obres col·lectives com Dotze bitlles i un bitllot o Subsòl, com a membre del col·lectiu Unai Siset. És el tercer autor d’Alginet que guanya este guardó, anteriorment ho aconseguiren, Josep Lozano i Alan Greus.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic, de José María Seguí, és l’obra guardonada amb el XVII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 18.000 € per la Universitat de València. Aquesta obra analitza el debat europeu al voltant dels transgènics, i valora els aspectes científics, polítics, sociològics, psicològics i comunicatius d’aquesta controvèrsia. L’obra es proposa donar informació científica a la societat perquè puga decidir sobre les bondats i els perills dels transgènics.

José María Seguí (València, 1969) és doctor en Ciències Biològiques. Actualment és professor del Departament de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València. Ha publicat articles en revistes científiques i va guanyar el premi Prismas Casa de las Ciencias al millor text inèdit de divulgació científica.

El jurat del XIII Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que la Mancomunitat de la Ribera Alta dota amb 10.000 €– ha distingit El somni d’una pàtria de paraules, de Josep Piera. Aquesta obra és una biografia novel·lada de Teodor Llorente que vol traure del que anomena «l’Alzheimer valencià» qui va ser el poeta i el personatge més rellevant de tot el nostre segle xix. La seua obra i la seua vida, revisades i rellegides ara, permeten veure la idea en què va creure: fer renàixer un món d’emocions vindicant la llengua i la cultura històriques dels valencians. Josep Piera (Beniopa, 1947) és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. Com a prosista, ha publicat diaris, llibres de viatges, biografies i memòries.

El VI Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 6.000 € per la UNED– ha sigut per a Berna Blanch per Pol·len. Aquest és un poemari sentit i fet en llargues caminades per la nostra geografia, una reflexió sobre la condició humana a través de la contemplació del paisatge. Berna Blanch (Catarroja, 1971) ha rebut nombrosos guardons literaris en l’àmbit poètic i ha publicat llibres com La llum antiga, Incorpòria, El tacte del reflex i Espiga.

Narrativa juvenil i infantil i teatre

D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2011 els veredictes de les quals ja s’han fet públics: el VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El VI Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca –dotat amb 8.000 € per l’Ajuntament d’Alzira– ha sigut per a Iceberg, de Paco Romeu. Es tracta d’una comèdia dramàtica que comença amb un inexplicable assassinat ocorregut el 2009, encara que el cos principal de l’obra ens situa en una nit d’abril quinze anys abans, quan una confusió trivial, l’alcohol, les drogues i l’herència emocional dels personatges acaben desencadenant una vertiginosa caiguda als inferns. Paco Romeu (València, 1967) ha rebut diferents premis en certàmens de narrativa breu i ha fet de guionista. Com a dramaturg, ha escrit diverses obres per a l’Escola Municipal de Teatre de Picassent.

El jurat va distingir també com a finalista Trepes!, de Joan Tortajada, que mostra la lluita de poder i ambició de cinc directius d’una empresa per assolir el càrrec de director general. Joan Tortajada forma part de la companyia amateur de teatre de l’Escola Pia de Barcelona, la qual dirigeix actualment. A més, ha escrit obres teatrals, obres musicals, guions de telecomèdia i guions de curtmetratges.

El veredicte del XVI Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 4 de novembre. A les mars perdudes, de Raquel Ricart, va obtenir el Premi Bancaixa que l’Obra Social d’aquesta entitat patrocina amb 18.000 €. Es tracta d’una aventura d’estiu, el viatge interior d’una adolescent, un riu d’hormones capaç de provocar mareig a un transatlàntic i amb un món interior com una cova plena de tresors. Fa tres anys, el pare d’Alícia passa una temporada amb ella i tot es congria per tal que els personatges es reconcilien amb els propis sentiments i amb les pròpies vides. Raquel Ricart (Bétera, 1962) és autora d’una novel·la negra i dues novel·les juvenils. Amb Les ratlles de la vida, va guanyar el Premi Andròmina de Narrativa i el Premi de la Crítica.

Juan Emilio Gumbau ha sigut l’autor guardonat amb el XVI Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 4.000 €. La seua obra, El viatge de Lluna a les muntanyes, és la història d’una xiqueta lògica i molt madura que haurà d’encetar un viatge sorprenent i enriquidor a la recerca dels seus pares perduts. Al llarg del camí es trobarà amb situacions absurdes i personatges sorprenents que la xiqueta, amb la seua presència, canviarà de manera inesperada. Juan Emilio Gumbau (Borriana, 1970) compagina l’ensenyament amb la creació d’històries per al públic infantil i juvenil. Ha publicat quatre obres de narrativa, a més de diversos contes i un llibre de viatges.

dimarts, 8 de novembre del 2011

La comissió organitzadora de la 27 Trobada d'Antella ha estat constituïda

Ahir, dilluns, es va procedir a constituir la comissió que organitzarà la 27 Trobada que es farà a Antella el 22 d'abril de 2012. Formen part d'esta comissió representants de la comunitat educativa del CEIP Xarquia, d'entitats socials, culturals i esportives, així com de l'Ajuntament i del sector de la restauració de la població. Durant la reunió es van assignar responsables de les diferents àrees de treball de la Trobada a l'espera de començar les tasques organitzatives a partir de les decisions que es prenguen la propera reunió del mes de desembre.

D'ací un mes coneixerem el logo de la 27 Trobada d'Antella

En efecte, el logo de la 27 Trobada ja està dissenyant-se. Com en totes les edicions, a banda de compartir amb la resta de Trobades que es fan al País una mateixa imatge corporativa creada per Xavier Mariscal per a Escola Valenciana, la comarca de la Ribera tindrà un any més una imatge distintiva que simbolitzarà algun aspecte significatiu d'Antella o del seu entorn.

L'any Fuster, els monòlegs i Per tot

Com ja vam anunciar el mes passat en este mateig blog, En rogle, club de lectura, dedicarà la 27 Trobada a recordar la figura i obra de Joan Fuster. A tal efecte, s'enviaran als centres educatius unes orientacions didàctiques per mitjà de les quals es proposaran activitats a realitzar i recursos a fer servir. En estes orientacions, també s'oferirà la possibilitat de sol·licitar una tanda de monòlegs basats en Diccionari per a ociosos. El programa d'activitats al voltant de l'escriptor de Sueca es completarà amb altres activitats realitzades a Antella i al seu poble natal.
Per tot és un nou producte de la Trobada de la Ribera que consisteix a programar visites guiades i amb una unitat didàctica a paratges, monuments i llocs de tot arreu de la comarca. S'està elaborant la proposta de visita guiada d'Antella, però d'altres poblacions per on ha passat la Trobada, també assumiran el repte de confeccionar unes altres unitats didàctiques i un programa de visites guiades per als centres educatius de la comarca, adreçades a educació primària, ESO, cicles formatius i batxillerat. L'oferta general de Per tot estarà a la disposició de tots i totes en la nostra web, que s'inaugurarà pròximament.

A banda d'estes novetats, a la 27 Trobada hi haurà, com sempre, una oferta molt interessant

Tallers, paradetes d'entitats, cercavila cívica, exhibicions esportives, exposicions, cinema, monòlegs, actuacions d'entaulat, dansades populars, jornada gastronòmica, música, rifa, samarretes, premis Sambori, vine-te'n en bici a la Trobada, les 3 millors fotos, premi a la taula millor parada i els invitats més polits... serà l'oferta que fem tots els anys, amb la personalització enriquidora d'Antella, l'amfitriona d'enguany de la 27 Trobada.

dimarts, 1 de novembre del 2011

La nostra llengua, un imperatiu per a RTVV

Tot i que la televisió autonòmica va sorgir per a potenciar la nostra identitat cultural i lingüística, Canal 9 no ofereix els continguts en valencià que caldria. Divendres, el Síndic de Greuges recordava a López Jaraba l'obligació d'augmentar l'oferta en valencià, mentre aquest es justificava en la presència de població castellanoparlant.

ISMAEL MARCO. L'Informatiu, 31 octubre 2011   

En 1989, va nàixer Canal 9. Com totes les televisions autonòmiques, el seu objectiu era clar: potenciar i fomentar la identitat cultural i lingüística de les nostres terres. Però vint-i-dos anys després, el desig de recerca d'un mitjà en la nostra pròpia llengua, sembla estar molt lluny de la realitat i més pròxim a un somni utòpic. Divendres, el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, José Cholbi, reiterava a la direcció general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) l'obligació d'intensificar la seua programació en valencià. A més, Cholbi suggeria al seu màxim responsable, José López Jaraba, que realitze totes les mesures necessàries per a augmentar progressivament la programació en valencià, segons la disponibilitat pressupostària de l'ens.

La resposta de López Jaraba no es va fer esperar. RTVV manifestava que promou el foment de la llengua i la cultura valencianes en quasi tota la programació. Des de la corporació, es deia que els seus canals de televisió s'emeten “24 hores majoritàriament en valencià” i que Ràdio 9 i Sí Radio emeten íntegrament en valencià. Aquest fet contrasta amb el que poden vore tots els valencians en connectar qualsevol dels canals autonòmics. Al mateix temps, López Jaraba justifica la programació “puntual” en castellà per la presència de població castellanoparlant a la nostra autonomia.

En aquest sentit, el representant d'Esquerra Unida en el Consell d'Administració de RTVV, Guillermo Sampedro, va demanar dissabte a López Jaraba que “augmente immediatament la programació en valencià, tal com reclama el Síndic”. “Resulta lamentable que fins i tot el Síndic de Greuges haja de reclamar la presència del valencià a Canal 9, quan la cadena va nàixer precisament per a fomentar l'ús de la llengua”, va exposar Sampedro. Així doncs, va assenyalar que l'augment del valencià a la televisió autonòmica “és una obligació i no un suggeriment”.