diumenge, 23 de febrer del 2014

Les noves tecnologies

Dissabte participàrem en una reunió d'1Entretants, la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià. Tinguérem ocasió de ser testimonis de l'organització de les pròximes jornades de l'entitat, que celebraran el proper dia 21 i 22 de març. Va quedar demostrat que amb gent escollida i uns quants recursos es poden fer grans coses, com difondre la cultura TIC. "Però si ja estem immersos en les noves tecnologies, direu. Feia falta que una entitat en fera de difusió?". En efecte, estem envoltats per les noves tecnologies, però cal fer-les servir per a coses diferents a l'ús que els dóna el sistema. Cal crear, millorar la comunicació, convertir-les en eines d'aprenentatge, transformar-les en generadores d'idees, en estímuls, en vehicles on viatgen projectes, en motius d'igualtat, en impulsos de progrés, en els fonaments de la globalització positiva...

Després raonàrem de obrir un camí de col·laboració  entre 1Entretants i Escola Valenciana, un projecte convergent que cal treballar més, arredonir i fer-lo viable. La participació directa a les Trobades podria ser una primera meta. Nosaltres suggerírem convertir la Trobada de la Ribera en l'experiència pilot. Una peça clau d'este trajecte són les comunitats educatives i ara que s'està parlant tant de les comunitats d'aprenentatge és el moment més apropiat per debatre quin paper li donem a les noves tecnologies en este nou cicle que s'obri. 

dissabte, 8 de febrer del 2014

Una polèmica falsa i desgastada

Novament, alguns representants polítics del partit que ens governa des de fa 18 anys es trauen de la mànega la recurrent polèmica, ja antiga i desgastada, de la unitat de la llengua. L'excusa, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I una altra vegada, als bars, tertúlies al voltant d'una picadeta, i altres llocs d'intens trànsit quotidià, les opinions van i vénen -s'entrecreuen, diria jo-; unes de descriptives i d'altres de contingut més verinós, però totes carregades d'un halo de cansament i, fins i tot, de fàstic. La qüestió a què ens referim per milionèsima vegada està passada de rosca.
Hi hagué una època més fresca que ens exaltàvem, que les venes del coll se'ns unflaven, entusiasmats per atrinxerar-nos contra allò o això altre, però al nostre país ja han succeït massa coses i estem farts de cortines de fum i de jugar a intentar mossegar la carlota que penja d'un cordell i que balanceja d'un pal, perquè és una trampa a què ja ens hem acostumat.
A més a més, estes discussions solien acabar en no res, ser una tempesta d'estiu i deixaven una evident amargor de confrontació encesa -com unes brases que cremaven i que tardaven a consumir-se- entre els tertulians.
Els castellanoparlants, però,  no hi tenen este problema. De nord a sud de la península i més enllà de la mar que ens separa d'Amèrica llatina algú posa en dubte la unitat de l'espanyol? Algú es dedica a debatre la seua normativa homogeneïtzadora? Crec que no  ho fa ningú,
El que hem de celebrar, i fer festa grossa, és la riquesa i la diversitat de la nostra llengua, un tresor del qual ens hem sentir orgullosos i del qual hem de tindre cura, perquè és un patrimoni vastíssim i enormement valuós.
Aquells amb més predisposició a desenterrar antics conflictes per revifar  autoodis haurien de pensar que eixa època ja ha passat i que en la societat de la informació i del coneixement -i en este món nostre tan globalitzat, per a bé o per a mal- d'una deformitat d'emocions contradictòries no es poden traure grans idees constructives, i menys a la lona política.

dissabte, 1 de febrer del 2014

L'educació com més va, pitjor

L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros.
Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix.
El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions?
Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arriba a la quota més alta de manipulació en afirmar que els centres educatius públics, que desenvolupen projectes d'igualtat de gènere, obliguen els xiquets a pixar assentats a la tassa del vàter, per evitar que pixen drets i així no demostren la superioritat del penis. Quina barbaritat! Els cervell grisos neoliberals cada vegada fan més punta al llapis de l'enginy.