dilluns, 28 de febrer del 2011

Escola Valenciana presenta l’aposta pel plurilingüisme

Escola Valenciana va presentar dissabte un document on palesa la seua aposta per una educació plurilingüe de qualitat per a tot l’alumnat valencià, sense distincions.  Els programes considerats òptims són els Programes Plurilingües d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i els Programes Plurilingües d’Immersió Lingúística (PPIL). No obstant això, en aquells centres en que l’aplicació d’aquests programes no fóra possible s’aplicaria el Programa Plurilingüe d’Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l’ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%.

Pel que fa a la incorporació eficient de l’anglés, l’entitat cívica proposa dues vies. En el cas ideal, el dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià, s’aposta per consolidar les llengües valencià i anglés des d’infantil i primer cicle de primària introduint la llengua amb major presència social (castellà) a partir dels 7 anys. En aquest cas l’anglés comptaria amb un 25% d’ús vehicular des dels tres anys. Si s’opta per no ajornar la llengua dominant s’hauria d’incorporar l’anglés de forma més incident en el 1r. cicle de primària. La Unitat per l’Educació Mutilingue, organització a qui s’ha encarregat l’estudi, recorda que l’objectiu és “proporcionar als alumnes una igual competència en valencià i castellà i el domini funcional de dues llengües estrangeres”.

Jaume Fullana, d’Escola Valenciana, ha convidat l’administració educativa a acurtar “la distància entre els objectius que formula en matèria d’educació plurilingüe - i que EV comparteix-i les seues actuacions que no encaixen en una política educativa plurilingüe coherent”.

Escola Valenciana presentà dissabte  el document “Un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià” a una Aula Magna de la Universitat de València plena de gom a gom. Un document que ha estat encarregat a la Unitat per l’Educació Multilingüe, organisme format per la Universitat d’Alacant, l’Institut Interunivesitari de Filologia Valenciana i la pròpia entitat cívica. En la redacció del document hi han participat, a més, assessors independents experts en educació. En la taula de ponents ha estat formada per Jaume Fullana, portaveu de la comissió d’educació d’Escola Valenciana; Vicent Pasqual, especialista d’educació plurilingüe, i Vicent Brotons, portaveu de la Unitat per l’Educació Multilingüe.

Jaume Fullana, portaveu d’educació d’Escola Valenciana, ha destacat l’aposta per una “visió inclusiva de l’escola, de centrar-se en l’objectiu de garantir que tots els alumnes tinguen al finalitzar els seus estudis obligatori una competència equilibrada de les llengües oficials i ser capaços d’interactuar bàsicament amb una o dues llengües estrangeres.”

Des d’Escola Valenciana i la UEM s’ha insistit en què aquest document persegueix acabar amb una visió segregadora dels programes d’ensenyament, per això incideix també en la introducció de mesures correctores en els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) actuals per garantir competències plurilingües satisfactòries. Tot i això han deixat clar que des de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià els programes d’ensenyament en valencià han sigut l’única opció eficaç per impartir el model d’enriquiment d’educació bilingüe.

Un PIP amb el 50% de valencià

Una de les principals novetats conceptuals de l’informe resideix en la voluntat d’apostar per una visió inclusiva dels programes d’ensenyament, trencar el marge de diferència en competència bilingüe entre els alumnes matriculats en ensenyament en valencià (Programa d’Ensenyament en Valencià i Programa d’Immersió lingüística, PEV i PIL) i els matriculats en els PIP (popularment conegut com línies en castellà). El document proposa en aquests programes (PIP) que l’ús vehicular del valencià no vaja mai per baix del 50% de les àrees no lingüístiques. “Per baix del 50% no s’aconsegueixen alumnes bilingües en valencià i castellà, objectiu present a la LOE i la LUEV”, han afirmat en la presentació. Això implicaria, en la pràctica, que caldria vehicular un mínim de tres àrees en valencià.

En aquest sentit, des d’Escola valenciana s’ha recordat que el propòsit d’aquest programa és anar incorporant progressivament el valencià a partir de la llengua vehicular en castellà, per finalitzar el segon cicle de primària estar en igualtat de condicions respecte al domini bilingüe dels alumnes d’ensenyament en valencià. Actualment, les aplicacions dels PIP no estan aconseguint els seus objectius i situen l’alumnat en desavantatge competencial respecte als que han cursat els PIL i els PEV. A aquest fet - han recordat - cal sumar la proposta d’orde del darrer dilluns proposada per la conselleria d’Educació, segons la qual és limitaria l’ús de valencià a només una assignatura de l’àrea no lingüística.

Una mesura que es fa- segons l’entitat- per contentar políticament un sector minoritari de pares però que afectarà les oportunitats dels alumnes que trien aquest programa, que representen un 65% de l’alumnat d’infantil i primària i un 80% de secundària. “Si l’ordre s’aprova es comdemnarà al monolingüisme a milers d’alumnes valencians”. En la presentació s’ha recordat que “els diferents estudis indiquen que els alumnes d’ensenyament en valencià no només demostren més capacitació en valencià sinó també en castellà”.

La introducció de dues llengües estrangeres

Es proposa un marc de màxima eficiència: partir dels programes plurilingües d’ensenyament en valencià i introduir l’anglés a partir de l’educació infantil. Cal partir de les experiències d’ensenyament de llengües en contacte, en la línia marcada per Cummings al Canadà com a referent teòric. En aquest sentit, la UEM recomana ajornar la introducció de la llengua dominant- el castellà- a l’acabament del primer cicle de primària o inici del segon, als 7 o 8 anys. En aquest marc, l’anglés seria introduït com a llengua d’instrucció des dels tres o quatre anys i disposaria del 25% del temps vehicular. Segons s’ha remarcat “la generalització d’aquest model portaria com a conseqüència una millora en la competència lingüistica en anglés important, sense afectar al domini del castellà i del valencià”.

En el segon dels casos es parteix de la base que es decidira en els PIP no ajornar l’ensenyament del castellà. En aquest cas, el castellà seria la llengua inicial d’aprenentatge de la lectoescritura, amb una presència d’ús vehicular del valencià mínima del 50% i atorgant a l’anglés un 33% del temps vehicular a partir del primer cicle de primària.

La segona llengua estrangera, si no es donen circumstàncies molt especials que aconsellen la seua incorporació al tercer cicle de primària, seria introduïda a l’educació secundària obligatòria.

divendres, 25 de febrer del 2011

Escola Valenciana i el model educatiu

Pica'm, 25/02/2011

Quins han de ser els objectius del model valencià d’educació plurilingüe i intercultural? Com s’ha d’organitzar la vehiculació de les llengües entre les àrees del currículum? Quins han de ser els paràmetres de formació del professorat? Quins mecanismes d’avaluació hem d’aplicar? Quin és el paper de pares i mares? Aquestes són algunes de les preguntes a què pretén donar resposta el document marc: L’escola valenciana, un model d’educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià.

Aquest document, elaborat per la Unitat per l’Educació Multilingüe, es presentarà demà dissabte a l’Aula Magna de la Universitat de València, en un acte amb la presència de les universitats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i institucions públiques i privades.

Els encarregats de presentar el document són el director de la Unitat per l’Educació Multilingüe, Vicent Brotons; el portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Jaume Fullana; i l’autor del document, l’especialista en educació multilingüe Vicent Pascual.

La presentació arriba després de mesos de reunions d’Escola Valenciana amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d’agents possibles d’un nou consens educatiu. El projecte incideix especialment en la necessitat d’aprofundir en les competències bilingües de l’alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d’eficiència en l’aprenentatge d’una llengua estrangera. La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l’aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius.

Algunes institucions i entitats que han confirmat assistència a la presentació són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, les cinc univeristats públiques valencianes, Intersindical, CCOO, UGT, CSIF, ANPE, Confederació Gonçal Anaya, Moviments de Renovació Pedagògica, Associació de Directors de Secundària, PSPV-PSOE, EUPV, Bloc, IPV, ERPV, diferents directors de centres educatius, les coordinadores comarcals d’Escola Valenciana i altres representants d’associacions i empreses de diferents sectors culturals i educatius del País Valencià.

La 'literatura d'idees' perd Josep Iborra

Vilaweb, 25/02/2011
Josep Iborra s'ha mort als vuitanta-dos anys. Nascut a Benissa (Marina Alta) el 1929, va centrar la producció literària en l'assaig i en la crítica literària. Considerat un dels especialistes en l'obra i la personalitat de Joan Fuster, el 1982 va escriure l'assaig 'Fuster portàtil' (3i4, Premi d'Assaig Joan Fuster), que fou el primer estudi de conjunt de l'escriptor de Sueca. Com a crític, va fer un seguiment atent de la literatura contemporània i va treballar per la renovació cultural valenciana.
Llicenciat en dret i en filosofia i lletres per la Universitat de València, va obtenir el títol de doctor en filologia romànica per la mateixa universitat amb la tesi 'Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster'. De ben jove  va publicar a la revista Pont Blau, editada per catalans exiliats a Mèxic, una sèrie de relats que més tard formaren el volum 'Pàraboles i prou' (1955), l'únic de creació literària.
Durant la transició democràtica, Iborra va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de València i, quan aquest es va dissoldre, va entrar al Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València, en condició de secretari fins a la seva jubilació.
La crítica literària, publicada a Serra d'Or, L'Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya, etc., s'ha recopilat en dos llibres: 'Confluències' i 'La trinxera literària', tots dos publicats l'any 1995. Entre els articles publicats aquells anys es destaquen 'La poesia política valenciana (1930-1939)' (1974) i 'La novel·la al País Valencià" (1977).
Les seves darreres obres foren dietaris: 'Inflexions' (Editorial Bromera, Premi Ciutat d'Alzira 2004; Premi de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2004; Premi de l'Institut Interuniversitari de València, 2005; i el Premi de la Crítica de l'AELC del País Valencià, 2005) i 'Breviari d'un bizantí' (Arola, Premi Rovira i Virgili, 2006).
Sobre 'Breviari d'un bizantí' Josep Iborra va declarar al Punt que l’obra reunia textos independents, amb reflexions sobre àrees diverses: cultura, política, ètica, religió, ciència… 'Són preses de posició sobre alguns aspectes a través de textos curts que tenen formes diverses: fragmentaris, narratius, parabòlics…', són 'exercicis de pensament'. És així que elucubra sobre la diferència entre l’aforisme clàssic tradicional i l’aforisme modern a partir de textos de Charles Baudelaire; o sobre 'el tòpic que tot ja s'ha dit', a base d'analitzar personatges de 'Fuente Ovejuna' de Lope de Vega amb els del 'Decameró'.
El funeral de Josep Iborra es farà avui a les 15.30 al Tanatori Servisa de València, segons que informa l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV).

dimarts, 22 de febrer del 2011

La resolució del CECV frustra el futur de l'ensenyament en valencià

La Permanent del Consell Escolar Valencià ha aprovat la modificació del decret 79/1984, que regula l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, en l'articulat que feia referència a l'augment progressiu de la quantitat d'assignatures estudiades i impartides en valencià, a partir de 3er d'educació primària, al Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) En este article, que abans de la modificació feia referència al mínim d'assignatures que havien de donar-se en valencià i que impulsava una progressió quantitativa en posteriors nivells i cursos acadèmics, ara limita a dues la quantitat d'àrees a impartir, una la pròpia assignatura de valencià i l'altra sense especificar, quan en l'antiga redacció es tractava del Coneixement del Medi.

Primer que res, esta desafortunada resolució traeix l'esperit dels Programes d'Incorporació Progressiva (PIP), ja que en la seua essència es pretenia precisament allò que enunciava el seu nom: incorporar progressivament la quantitat d'assignatures a mesura que s'incrementava el coneixement de la llengua vehicular, el valencià. Amb este sortre baix que ara força la modificació, ni es permetrà que el valencià augmente la seua utilització als centres educatius que apliquen programes PIP ni es millorarà la complementariarietat de programes, sobretot amb el PEV i PIL, perquè farà impossible la seua conversió i accessibilitat.

D'altra banda, esta modificació aprovada unilateralment per la Conselleria d'Educació, amb els votos en contra dels sindicats i associacions de mares i pares d'alumnes majoritaris en el sector educatiu, converteix la presència del valencià en el Centres PIP en una anècdota, en un fet residual, en una època de reptes en què una errònia política educativa que es plantege el plurilingüisme o el multilingüisme des d'una concepció tan desentabilitzadora suposa iniciar un procés agònic d'extinció del valencià o, almenys, la condemna a la seua minorització permanent.

Què succeirà amb els centres educatius públics que amb esforç i dedicació estan aplicant un Programa d'Incorporació Progressiva, a les zones urbanes i a les zones castellanoparlants i que concebien l'aplicació del programa com una millora per al futur acadèmic, laboral i personal del seu alumnat?. Què ocorrerà ara amb els centres educatius concertats que havien optat amb energia i interés pel PIP en resposta a les demanda dels seus respectius Consells Escolars de Centre?. La Conselleria d'Educació permetrà a partir d'ara i massivament una conversió de PIPs en PEVs o la pròxima jugada és transformar els Programes d'Ensenyament en Valencià en reserves apatxes en les quals s'incentivaran les desercions, com així ho anuncia l'esborrany de Xarxa de Centres Plurilingües?.

dilluns, 21 de febrer del 2011

L'hora de dinar, el dia de la 26 Trobada, també és una festa

El 10 d'abril, al migdia, la festa continua a l'hora de dinar. A eixa hora, hi haurà dos ofertes relacionades amb la gastronomia que no podreu rebutjar. La primera és la III Jornada Gastronòmica i la segona el I Premi a la taula millor parada i els invitats més polits. Si sou dels qui vos agrada la bona taula assaborint l'oferta gastronòmica local o vos la munteu tots els anys amb els vostres companys i companyes de centre, presteu atenció als següents cartells. D'ací poc, vos arribarà als centres educatius més informació d'estes dues activitats. Ah, i a l'hora de dinar, per als més menuts, hi haurà jocs infantils amb monitors al pati del col·legi Sant Francesc de Borja.

E V anuncia un document per l'educació plurilingüe “concret, de consens i aplicable a tots els centres”

L'entitat cívica afirma que l'ordre sobre plurilinguisme enviada hui per la Conselleria d'Educació als sindicats “no resol cap problema i segons l'aplicació que en faça cada centre podria significar fins i tot un retrocés pel que fa a l'adquisició de les competències plurilingües de l'alumnat”. Segons Jaume Fullana, portaveu d'educació de l'entitat cívica, la proposta és “superficial i poc concreta”, ja que “s'ha d'anar més enllà de penjar plaques en les portes de les escoles”.

Un model d'Educació plurilingüe i intercultural per al sistema educatiu valencià. Aquest és el títol del document elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe i que es presentarà el proper dia 26 de febrer a la Nau de la Universitat de València, en un acte amb representació de les univeristats públiques valencianes, sindicats, partits polítics i altres institucions com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre molts altres.

La presentació arriba després de mesos de reunions amb la comunitat educativa i agents socials, en un intent de fer partíceps el màxim d'agents possibles. El projecte incideix especialment en la necessitat d'aprofundir en les competències bilingües de l'alumnat (valencià i castellà) i introduir elements d'eficiència en l'aprenentatge d'una llengua estrangera.

La iniciativa es construeix a partir dels pilars del consens, la concreció i l'aplicació genèrica i efectiva a tots els centres educatius. L'entitat cívica ha destacat que ja va avançar el darrer u de febrer les línies bàsiques del document a la secretària autonòmica d'Eduació, Concha Gómez, a més de remetre-li una invitació per a l'acte. Ambdues parts van acordar reunir-se un cop presentat el document per analitzar la proposta.

La nova ordre del conseller: superficial, poc concreta i regressiva

En aquest sentit, Escola Valenciana s'ha mostrat sorpresa que la Conselleria d'Educació anuncie ara una nova ordre sobre plurilingüisme, en referència al projecte que hui ha remés als sindicats la pròpia Conselleria. Una ordre que se suma a les diferents ja publicades els darrers dos anys i que no han tingut continuïtat, com ara la dels centres amb immersió lingüïstica en anglés.

En línies generals la nova proposta feta pública pel conseller Font de Mora ofereix la possibilitat a un nombre determinat de centres d'introduir una assignatura en llengua estrangera, però sense concreció. Per Jaume Fullana, portaveu d'Educació d'Escola Valenciana, "no es concreten els mínims necessaris que asseguren una competència satisfactòria de les dues llengües oficials i una d'estrangera". En aquest sentit l'entitat qualifica la proposta de "superficial i poc concreta".

Alguns aspectes de l'ordre de la Conselleria, com la de deixar en mans exclusivament dels alumnes la decisió de realitzar les proves d'avaluació de caràcter parcial o final en valencià o en castellà, resulten sorprenents i absents de rigor.

A més a més, pel fet de no concretar-se els mínims necessaris que asseguren una competència plurilingüe, podria significar un retrocés d'acord amb les aplicacions concretes que es pugueren determinar des dels centres.

Un altre punt feble de la proposta, segons Escola, recau en l'avaluació externa, és a dir, els controls que l'administració fa per comprovar l'eficiència del sistema. La Conselleria reconeix explícitament en el document que només contempla avaluacions externes de la llengua estrangera. El grau de domini de valencià i castellà queda exempt doncs d'avaluació per part de l'administració.

Escola Valenciana ha convidat a la Conselleria a sumar-se al consens per l'educació pluilingüe ja que "compartim l'objectiu d'aconseguir la millor competència lingüística en valencià, castellà i una llengua estrangera per a l'alumnat".

divendres, 18 de febrer del 2011

El Consell ix victoriós de la seua "croada" contra l'emissió de TV3 al País Valencià


Valencianisme.com. 17/02/2011

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat propiètaria dels repetidors de TV3 a casa nostra, ha acordat en una junta directiva celebrada amb caràcter d'urgència el cessament de les emissions de la cadena catalana. La mesura té lloc a causa de l'entrada en vigor de la modificació de la llei audiovisual valenciana, una norma en virtut de la qual el Consell haguera pogut imposar-li una multa de 60.000 euros cada 15 dies per dites emissions.

Amb el tancament dels repetidors per part d'ACPV, el govern valencià culmina amb èxit la seua persecució contra les emissions dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en terres valencianes, que va començar a pocs mesos dels comicis autonòmics i municipals de 2007 i que s'ha mantingut intermitentment segons s'acostaven altres convocatòries electorals.

Ara mateix, ACPV ha de fer front al pagament de 600.000 euros abans del 20 de març, després que la Direcció General de Tributs de la Conselleria d'Economia i Hisenda haja desestimat el recurs d'alçada presentat per l'entitat contra les sancions imposades per la Conselleria.

En este sentit, en cas que Acció Cultural no abonara esta quantitat s'obriria la via del constrenyiment administratiu, que traduït en xifres suposaria un recàrrec del 20% del deute més els interessos de demora. En eixe supòsit, el termini per a abonar l'import de la sanció seria de 50 dies i, a més, se li bloquejaria la possibilitat de percebre ajudes públiques de qualsevol tipus.

Igualment, si ACPV no pagara el deute incrementat pel procediment de constrenyiment en el termini indicat més amunt, s'obriria el procediment d'embargament dels béns i drets de l'entitat: comptes corrents, ajudes pendents de cobrament, propietats immobiliàries i mobiliàries, entre d'altres.

dijous, 17 de febrer del 2011

L'Acadèmia censura a les universitats i al Consell per no garantir les classes en valencià


La institució denuncia que vulneren el principi d'igualtat lingüística de l'Estatut - Demanda als càrrecs públics que s'expressen públicament en la llengua autòctona

Levante-EMV. 17/02/2011

Després de 28 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) els comptes no ixen. A pesar dels èxits aconseguits per la norma, l'ús del valencià, sobretot en els més jóvens, no es generalitza i això preocupa i molt a les institucions que vetlen per la seua supervivència. De fet, un dels majors problemes és que la pròpia norma no s'aplica per part dels que la van impulsar i l'han de fomentar, la Generalitat i les universitats. És per això, i vista l'actual situació social, per la qual cosa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)va donar ahir un estirada d'orelles a estes institucions.

En una declaració institucional, aprovada per unanimitat per tots els seus acadèmics, l'AVL conclou que en l'actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyança universitària, "es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu la llei".

Per això, la institució demana al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes que adopten "les mesures oportunes per a garantir que no es produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics". Respecte d'això, recorden que l'Estatut d'Autonomia reconeix que tots els valencians i valencianes "tenen el dret a rebre l'ensenyança en idioma valencià" i que la LUEV preveu que els alumnes de l'ensenyança obligatòria "al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyança, i qualsevol que haja sigut la llengua habitual a l'iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà".

Fonts de l'AVL consultades per este periòdic van reconéixer que esta important inclusió dels drets lingüístics en l'Estatut "no s'ha reflectit en actuacions positives cap a la llengua". Segons van asseverar, les institucions "no han de ser neutrals" en el plurilingüisme i han d'apostar per la llengua pròpia.
En eixe sentit, l'AVL demana en les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com a materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià. A més, considera que cal assegurar l'ensenyança en valencià en tots els centres educatius d'Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi de "aconseguir realment" el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.

Així mateix, van sol·licitar garantir en l'ensenyança universitària el dret de tots els alumnes que s'han matriculat en valencià a "rebre una docència real i efectiva en valencià" i en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària. La institució també recomana en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l'ús oral i escrit del valencià, "la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana", segons figura en l'Estatut d'Autonomia.

Escola i EUPV amb l'AVL

Des d'Escola Valenciana van celebrar la declaració de l'AVL, "ja que el seu paper en defensa de la llengua és vital". Per a l'entitat cívica, la de la institució lingüística és una incorporació de luxe al consens que ha d'haver-hi sobre que el valencià "és la garantia d'una educació plurilingüe i de qualitat". Per això, van instar a la Generalitat i les universitats a fer cas de les indicacions de la institució normativa.

Per la seua banda, des d'EUPV van manifestar que el comunicat de l'AVL "ha de fer reflexionar al Consell del PP, qui arracona el valencià durant massa temps. És ja simptomàtic que inclús l'AVL es pronuncie d'esta manera, deixant patent la delicadíssima situació de la nostra llengua en un àmbit, l'educatiu, en el que a més hauria d'estar en unes condicions d'igualtat totals amb el castellà". "L'AVL retrata un panorama desolador", van dir.

Font de Mora diu que l'AVL l'avala

La declaració de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va agafar ahir el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, compareixent en les Corts Valencianes. Després de fer-li referència el diputat de Compromís, Josep Maria Pañella, sobre el comunicat, Font de Mora va contestar que la institució "està plenament d'acord" amb ell perquè demanen fer compatible, com la seua conselleria, "l'ensenyança del valencià, el castellà i una llengua pròpia". "Demanen programes educatius plurilingües com està impulsant la Generalitat", va afegir.

Segons Font de Mora, des d'Educació "estem treballant en el foment del valencià". A partir d'ací el conseller va assegurar que la Generalitat executa en estos moments 46 obres educatives per un valor d'uns 200 milions d'euros, inversió que, al seu parer, es realitza "per a continuar generant ocupació" a pesar del "moment de greu crisi econòmica", va manifestar. A més va dir que des de 2003 s'han posat en funcionament 400 centre.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Un funcionari d'ADIF es nega a atendre una consulta en valencià sobre un passatger invàlid

Valencianisme.com. 14/02/2011

Els fets van ocórrer el divendres dia 28 de gener, al voltant de les 9:30 h, a l'Estació del Nord de la ciutat de València. Un veí de Carcaixent, que no ha volgut revelar la seua identitat, va entrar a l'oficina d'atenció al client per a efectuar una consulta sobre el seu acompanyant, una persona discapacitada que es desplaça amb cadira de rodes. El funcionari d'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que el va atendre, però, es va negar a facilitar-li la informació demanada i va exigir que li parlara "en cristià".

Segons les mateixes fonts, el ciutadà es va dirigir a l'oficina d'atenció al client per a "saber com creuar les vies amb una persona que va amb cadira de rodes i que pesa 90 kg", per tal com a  Carcaixent (la Ribera Alta) no hi ha ascensor i, per tant, les persones amb mobilitat reduïda que viatgen amb cadira de rodes han d'anar fins a la fi de l'andana i creuar les vies sobre un pas a nivell de fusta.

En eixe moment, el funcionari estatal el va "avisar" que si li "parlava així" tindria un "problema", ja que no li contestaria la petició si se li adreçava en eixa llengua.

Davant d'eixa situació, el veí de Carcaixent va demanar si hi havia alguna altra persona que poguera atendre la seua consulta. Aleshores, la resposta del mateix funcionari va ser negativa: "Jo sóc d'Astúries i la meua companya és de Múrcia. No et contestaré si em parles en valencià", va reiterar amb to bròfec mentre mirava cap a les persones que hi havia darrere fent cua.

divendres, 11 de febrer del 2011

El doblatge en valencià arriba als instituts


Pica'm. 11/02/2011
Escola Valenciana està oferint als ajuntaments i als centres d’ensenyament de secundària la possibilitat d’acollir una entretinguda activitat per tal que professorat i alumnat experimente amb un taller de doblatge en valencià.

Es tracta d’oferir propostes d’activitats extraescolars de qualitat, i alhora promocionar el coneixement per part de l’alumnat i el professorat dels centres de secundària de les produccions rodades i/o doblades al valencià. Característiques de l’activitat: Cada centre educatiu triarà el moment més adient per a dur a terme l’activitat al seu espai.

El projecte - campanya es durà a terme durant tot el 2011. El període perquè els centres puguen sol·licitar-hi la seua participació serà preferentment durant tot el mes de febrer, encara que podran afegir-s’hi en qualsevol moment sempre que hi haja dies lliures. El lloc de les sessions serà supervisat pel personal d’Escola Valenciana. És important que es duguen a terme a les instal·lacions dels centres, o es poden estudiar altres ubicacions proposades pels centres o Ajuntaments que tinguen la infraestructura mínima adient. Els centres o Ajuntaments es faran càrrec de la despesa generada per la contractació del tècnic i coordinador de la sessió, i del corresponent equip de projecció si calguera. Les sessions es duran a terme sense excepció amb l’esmentat equip.

De l’activitat podran participar uns 40 alumnes en dos sessions. De forma prèvia el coordinador del projecte-campanya enviarà informació i material de manera pactada amb l’organització, que serà utilitzat de forma pedagògica. Hi haurà un treball previ a la sessió corresponent que inclourà la visita i l’estudi dels continguts del web www.audiovisualsenvalencia.com.

dijous, 3 de febrer del 2011

Escola Valenciana i la Conselleria d'Educació enceten el diàleg

Escola Valenciana i la Conselleria d'Educació enceten diàleg al voltant del model plurilingüe d'ensenyament

Representants de l'entitat cívica i de la Conselleria mantenen la primera reunió en dos anys entre ambdues parts. Escola Valenciana proposa a la Secretaria Autonòmica d'Educació un intercanvi d'idees al voltant de metodologia, competència lingüística dels docents, avaluació eficient del sistema i promoció de l'ensenyament en valencià. Escola Valenciana ha avançat que abans del mes d'abril tindrà enllestit un document de línies mestres per “optimitzar” el sistema d'aprenentatge de llengües dels centres valencians.

Aquest ha estat un primer contacte, on han participat Vicent Moreno, Jaume Fullana i Àngel Martí president, portaveu de la comissió d'educació i gerent d'Escola Valenciana respectivament, i la Secretària Autonòmica d'Educació, Concha Gómez; el director general d'Ordenació i Centres Docents, Rafael Carbonell, i el cap de l'Àrea de Política Lingüística, Vicent Satorres. La Conselleria d'Educació i Escola Valenciana han destacat la coincidència en els objectius pel que fa a la potenciació d'un sistema educatiu que aconseguisca un igual domini de les dues llengües oficials i d'una tercera llengua estrangera. Jaume Fullana, d'Escola Valenciana, ha insistit en el fet que “és inqüestionable que les competències lingüístiques dels alumnes d'ensenyament en valencià són superiors, tant en valencià com en castellà”. En aquest sentit, l'entitat cívica ha convidat la Conselleria d'Educació “a construir a partir de l'experiència dels programes d'ensenyament en valencià i immersió lingüística”.

Escola Valenciana ha realitzat un diagnòstic general dels aspectes clau a millorar pel que fa a l'ensenyament de les llengües: formació i competència lingüística del professorat, introducció d'elements avaluadors eficients i campanyes d'informació eficients a les famílies. En aquesta línia, Escola Valenciana ha avançat que abans del mes d'abril tindrà enllestit un document de línies mestres per optimitzar el sistema d'aprenentatge de llengües dels centres valencians. L'entitat ha anunciat que ha encarregat el document a diferents tècnics interns i externs i que el projecte està tutelat per la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant. L'entitat cívica ha acordat amb la Conselleria tornar a reunir-se un cop estiga en condicions de presentar aquest projecte. Escola Valenciana ha recordat que la trobada amb la Conselleria s'emmarca dins la ronda de contactes que l'entitat va començar el mes de desembre i que persegueixen fomentar propostes al voltant de la llengua amb “altes quotes de consens”. En aquesta línia, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, ha recordat que “el valencià no té color polític, és cosa de tots i totes”.

La Federació d'Associacions per la Llengua ha anunciat que en les darreres setmanes també ha encetat una línia de contactes amb regidors i alcaldes de “totes les formacions polítiques” i, tot i que asseguren que és prompte per fer valoracions, han especulat amb la possibilitat real d'arribar a “acords unitaris pel que fa a l'ensenyament en valencià”.

dimecres, 2 de febrer del 2011

125.000 aspirants al Sambori

Levante-EMV. 2/02/2011

El concurs escolar de literatura en valencià superarà els 115.000 participants de 2010

El premi Sambori bat records. La XIII edició del guardó escolar de literatura en valencià arribarà als 125.000 participants, segons es va anunciar ahir en la presentació de les bases de 2011. Uns 90.000 seran de la Comunitat Valenciana i al voltant de 30.000 vindran de Catalunya i les Illes Balears. En les darreres edicions el certamen no ha parat de crèixer fins aconseguir l'any passat 115.000 treballs presentats, 85.832 alumnes de 575 centres educatius de la Comunitat Valenciana i uns 30.000 de Catalunya i de les Illes Balears.

Per aquesta XIII edició s'han repartit per totes les comarques 6500 cartells i 16.000 díptics. El termini de presentació de treballs a la fase comarcal serà el proper 12 de febrer. Posteriorment els guanyadors comarcals passaran a la gran final de la Comunitat Valenciana, que se celebrarà el dia 28 de maig a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Des de fa dos anys el premi Sambori arriban a tots els nivells educatius, des de les escoletes fins a les escoles d'adults, passant també per les universitats i per les escoles d'idiomes. El concurs, segons la Fundació Sambori, organitzadora del certamen, "té l'objectiu de promoure i difondre l'ús del valencià dins l'àmbit educatiu, a més d'incentivar la creativitat artística i imaginativa de les xiquetes i els xiquets".

El president de la Fundació Sambori, Josep Chaqués va destacar que és important que "un dels premis literaris amb més participació del món siga en valencià" i va animar a que "tots els actors valencians treballen des del seu camp en la defensa de la llengua". El president d'Escola Valencia, associació que fa 13 anys va crear el premi, va assenyalar que "el Sambori demostra que el valencià no té color polític" i va convidar a la societat valenciana a sumar-se a "una gran ofensiva per la llengua on hi hem d'estar tothom".

dimarts, 1 de febrer del 2011

Bromera, 25 anys de literatura en valencià

L'edició revisada de “L'últim roder”, de Josep Franco, la primera novel·la publicada per l'editorial, es presenta a Alzira per a iniciar la celebració de l'efemèride

Edicions Bromera, nascuda el gener de 1986, comença les celebracions del seu 25é aniversari amb la presentació de L'últim roder, de Josep Franco. L'acte tindrà lloc el proper dimarts, 25 de gener, a les 19.25 hores, a la casa de la Cultura d'Alzira. L'obra, publicada en la col·lecció «Els Nostres Autors», va ser la primera novel·la en el catàleg d'Edicions Bromera. Convertida en un best-seller amb 32 edicions i més de 75.000 exemplars venuts, la trajectòria de L'últim roder és un reflex de la de Bromera, ja que va ser el seu èxit el que va fer possible que la flamant editorial es plantejara nous reptes i nous projectes.

Aquest va ser l'inici d'un projecte engrescador i il·lusionador que naixia en una societat on el valencià feia un salt qualitatiu gràcies a la llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que a hores d'ara s'ha consolidat com “l'editorial més potent del nostre país”, indiquen. El balanç fet l'editorial d'Alzira no pot ser més positiu: quasi quaranta col·leccions que abracen una gran diversitat de gèneres i tots els segments d'edat; vora 1.200 títols publicats, i 6.500.000 exemplars venuts. A més, també recorden la tasca cultural “importantíssima“ feta per Bromera, que inclou el patrocini i la publicació de premis literaris, com els Ciutat d'Alzira, l'Alfons el Magnànim o l'Enric Valor; la creació de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura el 2003; l'edició de les revistes L'Illa i TXT; l'organització d'animacions lectores per a escolars, i la col·laboració en diferents cursos i jornades sobre literatura, entre moltes altres iniciatives.