dijous, 23 de desembre del 2010

ACPV i Escola Valenciana tornen al diàleg

PICA'M, 23/12/2010

Vicent Moreno i Eliseu Climent, presidents de FEV i ACPV respectivament, encetaren ahir un fòrum de reunions mensuals amb l’objectiu d’avaluar projectes recents com el Compromís pel Valencià i generar estratègies comunes per al 2011.

Les dues entitats aposten per l’acció conjunta en aspectes destacats per evitar “renúncies” com la del requisit lingüístic a la funció pública.

Membres d’Escola Valenciana i Acció Cultural, encapçalats pel seus presidents Vicent Moreno i Eliseu Climent respectivament, es reuniren ahir al migdia al Centre de Cultura Contemporània Octubre. Aquesta ha estat la primera d’una bateria de reunions en què les dues entitats busquen pactar un discurs conjunt en temes claus de la política lingüística al País Valencià.

ACPV i FEV compaginaran els seus programes propis amb reflexions conjuntes encaminades a ampliar la tasca de pressió per generalitzar un sistema educatiu de qualitat en valencià adaptat al context actual i per fer créixer la xarxa social que demana viure en valencià. Això inclou - han assegurat- exigir postures més contundents en la defensa d’aspectes claus com el requisit lingüístic.

Tant Acció Cultural com Escola Valenciana han destacat que les estratègies de futur per generar grans plataformes de consens deuen tenir en compte “allò que ha funcionat i allò que no” en els precedents del treball conjunt i han afirmat que caldrà generar un equilibri entre la capacitat de consens i el compromís de dur a terme mesures concretes que es duen a la pràctica. “Hem de passar del món de les idees al dels fets”, han afegit.

dimarts, 21 de desembre del 2010

ESCOLA I INTERSINDICAL ACORDEN SUMAR ESFORÇOS PER AMPLIAR EL MOVIMENT EN DEFENSA DEL VALENCIÀ


Escola Valenciana i la Intersindical Valenciana han mantingut hui una reunió on han acordat sumar esforços per generar un moviment ampli de suport al valencià.  De moment, han acordat engegar una comissió oberta a altres agents per dissenyar una gran campanya “sense precedents” a favor del seu ús social i de promoció de l’ensenyament plurilingüe en valencià a partir del 2011. Al mateix temps Vicent Maurí ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació”, tal i com va proposar Escola Valenciana fa uns dies. 
Hui s’han reunit a València dos dels agents més  representatius del camp de l’ensenyament valencià, el sindicat majoritari i l’entitat cívica que reuneix milers de persones en defensa de l’ensenyament en valencià de qualitat. A la reunió han assistit Vicent Moreno i Àngel Martí, president i gerent d’Escola, respectivament, i Vicent Maurí, Adel Francés i Rafa Reig, per part del Secretariat de la lntersindical Valenciana. L’educació ha estat protagonista. Escola Valenciana i Intersindical Valenciana han apostat per oferir un discurs unitari: l’ensenyament en valencià com a eina més eficaç per assolir el bilingüisme i caminar cap al plurilingüisme.  En aquest sentit les dues entitats han animat a la resta de la comunitat educativa a sumar-se al debat, donat que “cal continuar treballant per actualitzar conceptes, per respondre als reptes  de l’ensenyament el segle XXI”.
De moment, la Intersindical Valenciana ha apostat també per crear una comissió conjunta per multiplicar l’ús social, l’ús en les administracions públiques i la promoció de l’ensenyament en valencià, i també per aportar noves idees que actualitzen el sistema educatiu cap a una generalització dels programes d’ensenyament en valencià que garantitzen una competència trlingüe dels alumnes.
Les dues entitats consideren necessari treballar per tal que el valencià siga una llengua normalitzada en el conjunt de les Administracions Públiques i en RTVV per a donar compliment a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
En aquest camí tant Escola com Intersindical han destacat que cal obrir una etapa on el moviment de defensa es regenere i s’amplie. “El futur del valencià no pot continuar sent un debat a propòsit del 9 d’octubre, 23 novembre o 25 d’abril, hem d’anar més enllà”, ha destacat el nou president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Aquest ha afegit que “cal avançar en la transversalitat de la llengua, que ha de tenir defensors en totes les opcions polítiques, però defensors que aporten quelcom concret i  útil”.
Com ho va fer Escola fa uns dies, la Intersindical ha animat els partits polítics a “formalitzar un pacte per allunyar la llengua de la confrontació electoral”.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Ja tenim targeta de Nadal de la 26 Trobada de Llombai

Quin model d’educació plurilingüe i intercultural?

Diego Gómez i García, Escola Valenciana

El senyor Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d’escola plurilingüe en anglès. Per a ell i per al seu equip encapçalat per la seua Secretaria Autonómica, no hi ha més objectiu que l’anglés i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni una paraula de suport a l’ensenyament en valencià, ni a la seua promoció. Política lingüística zero. Sembla que el senyor Conseller, baix les directrius del seu partit i del president Francisco Camps, vol carregar-se la LUEV donat que és el manament bàsic i preescriptiu que entrebanca els seus horitzons de desfeta de l’actual sistema educatiu.

Molta publicitat, però des de la Conselleria de Campanar encara no tenen resposta a qüestions com: quins objectius s’ha de proposar un nou model d’educació plurilingüe i intercultural? quina serà l’organització del sistema educatiu valencià pel que fa a l’articulació de les llengües? Com es realitzarà la seua planificació en els centres? Com s’avaluarà? Amb quins recursos comptaran els centres? Com s’orientarà la formació inicial i permanent del professorat?, etc.

El senyor Conseller té raó en fer palès que la globalització, el desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes comencen a estudiar l’anglès cada vegada més prompte. Però evidentment, el senyor Font de Mora s’oblida de reconèixer que si no prenem les mesures necessàries, aquesta situació pot perjudicar greument el valencià, matxucat i premsat per dues llengües dominants: el castellà i l’anglès. S’oblida també que les línies en valencià són també el context idoni d’entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap al trilingüisme.

La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un parell de dècades, és cert. A la meua aula d’Infantil de tres anys d’ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs, bolivians, romanesos, d’ètnia gitana, castellonoparlants i pocs valencianoparlants. La resposta educativa a aquesta diversitat no pot ser elitista i emmarcada dins d’unes metes únicament plurilingües. El meu alumnat i l’alumnat dels nostres pobles i ciutats ha d’aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i també cal una competència intercultural que els habilite per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.

El 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià

Senyor Conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és que l’escola valenciana ha sigut l’única opció valida per a impartir el model d’educació bilingüe que el País Valencià necessitava i l’única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat ha anant demanant als centres educatius valencians. Així ho han posat de manifest totes les avaluacions que s’han realitzat en el nostre sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats pels departaments corresponents de la Conselleria). Senyor Conseller, per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat actual resten molt lluny d’aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià. A la vista d’aquestes reflexions i en poques paraules: el model plurilingüe de Font de Mora i Conxa Gomez té un clar transfons polític que poc té a veure en la recerca de les bones pràctiques en educació plurilingüe arreu del món, que no ha empatitzat amb el professorat i que sols compta amb un sector elitista de pares i mares que no valoren el valencià com a llengua pròpia. El projecte de la Conselleria pretén clarament marginar el valencià en favor del castellà i l’anglès.

Des d’Escola Valenciana, amb el seu nou president Vicent Moreno al capdavant, reconeguem que cal fer evolucionar el marc actual d’educació bilingüe cap a una educació plurilingüe i intercultural, que és la seua continuació natural, amb un objectiu global: aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena treballar. Vosté té la paraula Senyor Conseller.

divendres, 10 de desembre del 2010

La campanya de cinema en valencià fou una festa a El Punt



   A finals del mes passat de novembre, prop de 500 xiquets i xiquetes provinents de centres educatius públics i concertats de la Ribera van gaudir d'un matinal de cine en valencià amb pel·lícules d'estrena que van fer les delícies dels més menuts i dels més fadrins.
   Cinema a l'escola és una iniciativa d'Escola Valenciana que busca apropar els aficionats al cine a les produccions cinematogràfiques que ja compten amb un doblatge en la nostra llengua. Es tracta d'un intent de cobrir una llacuna de demanda de llargmetratges en el nostre propi idioma i de fer evident a les sales de projecció comercials que hi ha una demanda potencial que cal satisfer amb programes estables i continuats.
   Les projeccions d'estes pel·lícules es feren a El Punt d'Alzira, i com hem dit abans, van tindre una gran acollida entre els centres educatius de la comarca. Esta campanya s'ha organitzat des de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, que ha fet una convocatòria prèvia a tots els centres. Al final, per falta de més calendari, moltes escoles i instituts es van quedar amb les ganes d'assistir a una projecció de cine en valencià.
   En les pròximes edicions de la campanya Cinema en valencià, farem una convocatòria molt més ambiciosa i s'intentarà que altres cines de la Ribera s'incorporen a esta oferta per vore una bona pel·lícula en valencià, precedida per un treball en classe amb els materials didàctics que reben els centres que hi participen. Gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració i entusiasme.

divendres, 3 de desembre del 2010

Cartell i logo de la 26 Trobada de Llombai

La SC El Micalet entrega els Premis Miquelet com a cloenda de la seua Setmana Cultural

Els premiats amb el president de l'entitat
1 desembre de 2010. Valencianisme.com

La Societat Coral el Micalet va celebrar el passat dissabte la 23ª edició del tradicional sopar-lliurament dels seus guardons anuals, els Premis Miquelet, a Iván Martínez i Rosa Mª Sanchís. En el mateix acte també es van lliurar, com és tradicional, els prestigiosos Miquelets d’Honor que enguany han rebut, com a defensors de la llengua i la cultura del País Valencià, Escola Valenciana, com a Miquelet d’Honor col·lectiu, i Didín Puig, com a Miquelet d’Honor individual.

Els guanyadors  del Premis Miquetet han sigut Iván Martínez, que amb el seu estudi ‘En els origens de la indústria rural. L’artesanat a Alzira i la Ribera en els segles XIII-XV’ s’ha endut el Joan Coromines 2010, premi d’investigació històrica; i Rosa Mª Sanchis, que amb ‘Karícies.com’ ha aconseguit l’Enric Soler i Godes 2010, premi d’experiències pedagògiques a l’escola. IEl premi Micalet 2010 de dramatúrgia teatral enguany ha quedat desert per decisió del jurat.

La vetlada literària, que va començar amb l’actuació del cantautor valencià Nèstor Mont, va incloure a més el lliurament de dues beques d’estudis musicals, una destinada a ex alumnes de l’Institut Obrer de València que ha sigut per a Ismael Gómez Muñoz, estudiant de segon curs d’ensenyament elemental de violí; i una altra que atorga la Fundació Teodulfo Lagunero i que li ha sigut concedida a Rafael Soler Vilaplana, estudiant de segon curs d’ensenyament professional de piano.

A la cerimònia de lliurament dels Premis Miquelet i Miquelets d’Honor 2010, que va estar presentada per l’actor Pep Ricart, el president de la Societat Coral el Micalet, Tonetxo Pardiñas, va voler destacar en el seu discurs la participació i col·laboració de la Universitat de València, d’Edicions 96 i de la fundació Teodulfo Lagunero, que participa  als premis i també a la beca d’estudis musicals. Una col·laboració que segons Pardiñas permet oferir estos premis i “continuar treballant per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història, a traves del gaudi, de la investigació i de l’ensenyament”.

Del Miquelet d’Honor 2010 col·lectiu, Escola Valenciana, el president de la SC el Micalet va dir que “al llarg de 25 anys ens ha demostrat la seua força, la seua capacitat de mobilització, la seua creativitat per a la dinamització social i, el que jo crec que més la defineix i més valuós fa el moviment, la seua transversalitat. A les seues mobilitzacions, per la llengua, per l’ensenyament, cabem tots i som cridats tots a participar”.

En quant a l'escriptora i periodista Didín Puig, guardonada amb el Miquelet d’Honor 2010 individual, va destacar que és “una dona què, des del treball callat, sense estridències, ha anat donant passes que ens feien avançar com a poble”. I ha afegit que “el treball del dia a dia de persones com Didín Puig fa que pague la pena ser ací, i treballar pel nostre poble malgrat les agressions que patim des de l’administració”.

Al seu parlament, Tonetxo Pardiñas ha volgut “fer una crida a continuar treballant pel nostre País, la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets. Treballar per avançar cap a la recuperació del nostre autogovern és feina de tots, i l’hem d’afrontar amb il·lusió, energia i generositat. O aconseguim confluir les entitats que conformen la societat civil i els nostres representants o continuarem tenint el que tenim: agressions a la llengua i a la història i la negació del nostre dret a decidir”.

Paraules que han rebut una ovació per part de l’auditori congregat, on es trobaven representants de l’àmbit cultural i social com ara de la Universitat de València, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, Acció Cultural del País Valencià, el Centre Excursionista de València, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià, el Casal Jaume I de Carlet, la Plataforma del Voluntariat Social del País Valencià; a més de representants polítics com ara membres de Compromís per València, Esquerra Unida i del grup municipal del PSPV-PSOE.

Davant de les quasi dos-centes persones que han assistit al lliurament, Pardiñas també ha recordat el nomenament, el passat 24 d’abril, de Josep Lluís Bausset com a Miquelet d’Honor Extraordinari, diguent d’ell que és un “personatge a imitar, treballador infatigable pel nostre País i per la nostra llengua que continua, als seus 100 anys, donant exemple de fidelitat a la terra”.

El lliurament dels Premis Miquelet i Miquelets d’Honor 2010 ha finalitzat amb l’actuació del grup Amazur que ha oferit una actuació musical de txalaparta, instrument basc tradicional de percussió.

divendres, 26 de novembre del 2010

Presentació del llibre commemoratiu d'Escola Valenciana

Escola Valenciana tanca els 25 anys de Trobades amb la presentació del seu llibre commemoratiu.

L'entitat cívica presenta un espectacular volum en el qual ret homenatge a tots els que han defensat l'ensenyament en valencià, fins i tot abans del naixement de la mateixa Escola Valenciana.

L'INFORMATIU. 26 novembre 2010

Amb la publicació L'Escola Valenciana. 25 anys de Trobades, Escola Valenciana culmina tot un any de celebracions per commemorar les noces de plata d’esta entitat cívica que té com a principal objectiu la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua, amb una incidència especial en el sistema educatiu valencià.

El llibre, com explicà en la presentació ahir a La Nau de la Universitat de València el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i també l’autor Víctor Labrado, naix amb una doble voluntat. Per una banda deixar testimoni escrit del naixement i evolució de l’entitat mateixa, que en este quart de segle d'història ha aconseguit ocupar un espai important dins el panorama de la societat valenciana, tal com explica Joan Francesc Mira en el pròleg del llibre, "Escola Valenciana, doncs, és molt més que 'escola', i molt més que una 'Federació d'Associacions per la Llengua'. És la prova vivent, l'argument empíric, que els valencians civils, justs, eficaços, responsables, dignes, lleials, també són o som uns valencians possibles i abundants: tan possibles, que Escola Valenciana mobilitza cada any dos-cents mil pares, mestres i criatures d'extrem a extrem del país". Per tot això, un dels propòsits del llibre és explicar a les futures generacions com s'ha bastit aquesta entitat, i quines són les claus que han fet possible el present d'un dels moviments cívics amb més profunditat i envergadura del nostre territori.

La segona intenció de l'obra, és fer un homenatge merescut, a totes aquelles persones que al llarg de 25 anys, i més enllà, han fet possible amb el seu esforç i la seua presència que el valencià siga una llengua viva i present a les nostres escoles

Per altra banda, la segona intenció de l'obra, és fer un homenatge merescut, a totes aquelles persones que al llarg de 25 anys, i més enllà, han fet possible amb el seu esforç i la seua presència que el valencià siga una llengua viva i present a les nostres escoles i, per tant, una llengua de futur. Per aconseguir-ho, Víctor Labrado ha realitzat més de 40 entrevistes, a més de tasques de documentació, per recollir testimonis i vivències del protagonistes d'aquella revolució silenciosa que va començar allà per l'any 1986, amb la realització de les primeres trobades. A partir del testimoni oral, Labrado ha elaborat un text amb una prosa fluida que porta al lector a descobrir, amb la veracitat que ofereix la veu directa dels protagonistes, els moments claus de la història recent de l'ensenyament en valencià i la formació del moviment d'Escola Valenciana.

A la presentació, no obstant això, tant l'autor com Josep Lluís Sirera, que participava en representació institucional de la Universitat de València, no oblidaren destacar l'aspecte visual de l'obra. Un aspecte en el qual té un paper destacat Xavier Mariscal, que ha sigut l'encarregat d'elaborar la coberta del llibre, i també aporta una mostra dels treballs que ha realitzat per esta entitat. A tot açò, cal afegir una important quantitat d'imatges, seleccionades pel fotògraf i dissenyador Francesc Vera, de totes les comarques valencianes.

Tancament d'un any de celebracions

Amb la publicació d'esta obra, Escola Valenciana posa punt i final a les celebracions dels 25 anys de les primeres Trobades d'Escoles en Valencià, unes celebracions que s'iniciaren el passat mes de febrer amb la Nit d'Escola Valenciana i continuaren amb les Trobades d'Escoles en Valencià durant tota la primavera, amb 23 festes per la llengua fetes arreu de les nostres comarques amb el lema Tu tens la clau amb més de 200.000 assistents, que tingueren el punt culminant el passat 9 d'Octubre, amb la Festa pel Valencià.

Com a casa pel valencià

Gran empresària a Romania, i ara, voluntària en un projecte per a crear “nous valencianoparlants”. Amb 40 anys, i no més de sis a la Comunitat Valenciana, Dariana Groza és el màxim exponent de tot allò que entenem per ‘integració’.

TAMARA GIL. L'Informatiu. 26 novembre 2010   

Diuen que és de la Marina Alta. O, tal vegada, de la Vall d'Albaida. Pot ser que de l'Horta. No coincideixen en la seua procedència exacta, encara que d'alguna cosa estan segurs: és de la terreta. La senten com a seua. Per això ningú no la creu quan somrient i en un valencià més que perfecte, ella assegura: “Sóc romanesa”.

Xarradora, segura i amb una autonomia que evidencia la seua gran capacitat per a aconseguir qualsevol cosa. Com assolir una integració tan absoluta que li faça sentir-se “del poble”, sense cap tipus de discriminació. O, fins i tot, que el seu treball a la Comunitat Valenciana se centre a ensenyar valencià a qualsevol persona que s'apunte al Voluntariat pel Valencià, del qual forma part. Allí exposen el seu perfil com un exemple. I és clar que ho és. Encara que la seua història amague altres secrets que ressalten encara més les fases de superació per les quals, al llarg de la seua vida, ha passat.

Enginyera industrial, amb un màster al sarró, i després de començar com a secretària en una empresa de productes càrnics, Dariana va convertir-se als 30 anys, en una icona del món empresarial en el seu país. Al costat de la seua germana, tres anys menor que ella, van ser les primeres dones a dirigir una franquícia de gasolineres austríaques a Romania. Fins a eixe moment, cap dona havia aconseguit eixe lloc en la empresa. Elles sí, i hi van tenir èxit. “Hem obert camins”, explica Dariana orgullosa, mentre explica que, des de llavors, el cap del grup austríac es va plantejar contractar més dones que ocuparen eixe càrrec.

Va tenir l'oportunitat de viure en una igualtat de facto. “Jo puc fer qualsevol cosa que vulga fer”. Dariana no reconeix les dificultats de ser dona, ni en el món empresarial, en el qual es mou, ni en cap altre. Esta és una de les característiques que destaca del comunisme en el qual es va educar fins als 19 anys. Un sistema que no lloa, com tampoc alaba el capitalisme. “No me n’agrada cap”, afirma la romanesa, que s'inclina més per escollir les “coses bones” de cadascun per a formar un altre sistema des del punt de vista social. “Del comunisme, la igualtat i el sistema educatiu; del capitalisme, que cadascú té la seua oportunitat d’ arribar on vulga”.

“Del comunisme em quede amb la igualtat i el sistema educatiu; del capitalisme, amb que cadascú té la seua oportunitat d’ arribar on vulga”, apunta Dariana

Ella ho va fer: va arribar al punt més alt. Fins als 34 anys, moment en el qual va haver de decidir. “L'empresa o el xiquet”. Dariana es va quedar embarassada del seu segon fill i greus problemes mèdics van arribar a posar en perill la seua vida i la del seu bebé. En aquells dies, la sanitat en el seu país funcionava a colp de butxaca. “És humiliant”, destaca la romanesa mentre explica com, sense els suborns, “podien fins i tot deixar-te morir”.

Va apostar per emigrar. El seu marit, amb formació d'advocat, però treballant des de feia dos anys a Lleida com a xofer internacional, havia comprat un pis en una finca a Catarroja, uns anys arrere. I allí que es va instal·lar ella, amb un fill d'uns onze anys i l'altre, d'uns pocs mesos.

Dariana va vindre a parar a un poble de la Comunitat Valenciana, sense tenir ni idea de parlar castellà ni valencià. Fins i tot, sense saber que este últim existia: “El meu marit no era conscient que a València es parlava el valencià”. En el col·legi al qual van anar a inscriure el seu primogènit va ser on van tenir el seu primer contacte amb eixa llengua de la qual desconeixien l’existència. El director, Vicent Moreno, actual president d’ Escola Valenciana, va ser qui els va explicar les línies lingüístiques en les quals impartien les classes en el centre. Tots dos van decidir que la millor opció era inscriure el seu fill en un programa d'immersió al valencià. I ací va començar la immersió dels seus fills, encara que també la d’ella.

Això sí, ningú la va obligar. “El xiquet portava els deures del col·legi en valencià i volia que l’ajudara”, explica la immigrant que va començar la seua adaptació apuntant-se a castellà per a estrangers en l'escola per a adults. Precisament, és en un mercadet solidari que organitza aquest centre on s'adona de la urgència d'aprendre la llengua del poble. Entre la multitud de persones, algú va demanar que es parlara en castellà “perquè hi havia una persona que no entenia el valencià”. L’apunten a ella. I a Dariana no li agrada la sensació: “No volia que per la meua presència, canviaren de llengua, o que jo no poguera entendre a algú que no canviara”. Com va ser el cas.

Vicent Moreno va ser la figura que li va obrir el camí. Encara que, al principi, de manera indirecta. Un fullet sobre el projecte pilot del Voluntariat en Valencià, Parla’m valencià, arriba a casa de Dariana en la motxilla del seu fill. Al principi, ella no ho entén, i no per la llengua, sinó per eixes escletxes del comunisme que li han marcat. “Allí el voluntariat era obligatori, no té gens d'enriquidor”, explica.

Taula, cadira…I, ni una paraula en castellà. Així és com passa Dariana una hora a la setmana, amb una dona amb la qual es troba per a parlar únicament en valencià. Durant més de dos mesos, en principi. Aqueix és el projecte en el qual s'involucra de ple, des que va arribar a Catarroja. “Va ser fotut”, recorda Dariana, qui en aquells dies sentia unes immenses ganes de poder parlar i d'explicar-li a la seua interlocutora la seua vida a Romania.

Amb llibres de Joan Pellicer, “al costat del sofà”, o Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, Dariana aconsegueix traure's en tan sols uns quants mesos el Grau Elemental de la llengua; després en vindria el Mitjà, i en el seu dia a dia, parlar a tota hora, de manera quotidiana, la “llengua del seu poble”, tal com ella ho descriu.

Primer, com a aprenent; i, més tard, com a voluntària per a entaular converses en valencià amb altres persones que vulguen aprendre’l. Ara, fins i tot, com a Tècnica del Voluntariat pel València a la seu de València. L’interés i l’ímpetu marquen els seus passos també a la Comunitat Valenciana, i se sent orgullosa de la xifra de gent que s'ha sumat al projecte: “Quan jo hi vaig entrar, hi havia unes 20 parelles; en 2009-2010, 450”.

“En valencià, estic a casa”, assegura, encara que no perd les seues arrels. A casa, parla romanés amb els seus fills, als quals els ensenya a escriure en la seua llengua natal. Ells ja són plurilingües, com ella, i eixa riquesa cultural marca els seus dies. També les seues festes. En Nadal, per exemple, menjaran “de València, el marisc” i del seu país, “productes del porc”, típics d’aquestes dates.

Afegir. Mai restar. I el que és més important, d'una manera lliure. Dariana creu en la integració completa sense oblidar d'on venim o qui som. Ella en té clara la fórmula: “Jo sempre dic que sóc romanesa, però ho dic en valencià”.

dimecres, 24 de novembre del 2010

CINEMA A L’ESCOLA PROGRAMA PEL·LÍCULES EN VALENCIÀ PER A L’ALUMNAT DE LA RIBERA

"Cinema a l’Escola” és un programa d’Escola Valenciana, que promou el cinema en valencià entre l’alumnat de les nostres comarques. Enguany arriba a la 7a edició i s’ha volgut fer una especial incidència en la comarca de la Ribera. Es programaran pel•lícules als cinemes El Punt de la Ribera per als escolars de tota la comarca. L’ajuntament de Sueca també programarà pel•lícules d’aquest cicle per als escolars de la seua localitat gràcies al suport que el consistori sempre ha donat a aquesta activitat promoguda per Escola Valenciana.

Durant la tardor, el cinema parla en valencià en horari escolar, gràcies a la iniciativa “Cinema a l’Escola”, un projecte creat per Escola Valenciana. Segons Joan Cortés, president de la Coordinadora de la Ribera d’Escola Valenciana, “el nostre objectiu és eixir de l’aula per tal que l’alumnat puga realitzar activitats en la nostra llengua com puga ser veure al divertit Woody de Toy Story parlant com ells, en valencià i alhora volem generar recursos pedagògics per treballar el llenguatge cinematogràfic a l’aula amb l’acompanyament de guies didàctiques de totes les pel•lícules per al professorat”.

El programa Cinema a l’Escola es realitza gràcies a la implicació d’ajuntaments de diversos punts del País Valencià, que subvencionen la possibilitat de projectar pel•lícules en valencià  a sales i espais del seu municipi. És el cas de l’ajuntament de Sueca.  Segons Joan baldoví , alcalde i regidor de promoció lingüística, “nosaltres hem participat al programa Cinema a l’Escola des de la primera edició, ja que recolzem fermament qualsevol activitat que supose la normalització de la nostra llengua”.

 Així mateix, a pobles i ciutats importants del territori on els ajuntaments no s’impliquen en el projecte, Escola Valenciana està garantint aquesta oferta pedagògica de cinema en valencià en sales d’exhibició comercial: “el nostre repte és arribar amb el programa de pel•lícules doblades en la nostra llengua als exhibidors per tal que se n’adonen que el cinema en valencià és interessant des del punt de vista comercial i que hi ha una important demanda de públic”, ha assegurant Joan Cortés.

Hui s’ha projectat la pel•lícula Toy Story 3 al Punt de la Ribera amb l’assistència de vora 500 alumnes de diverses escoles d’Alcàntera del Xúquer, Alzira i Algemesí i el pròxim divendres 26 de novembre està prevista la projecció de a pel•lícula Tres dies amb la família, destinada als instituts i a la qual assistiran un centenar d’alumnes de la comarca.

Els criteris de selecció de les pel•lícules atenen a l’actualitat dels títols i a la temàtica que tracten. Aquesta programació permet arribar a tots els cicles educatius des d’infantil fins a batxillerat. Els títols de producció valenciana són documentals van dirigits fonamentalment als instituts. És el cas del documental Joanot i Tirant, Lletres i Batalles, que ha programat l’ajuntament de sueca del 15 al 18 de novembre. Així mateix, els centres educatius de Sueca podran assistir dijous 25 i divendres 26 de novembre a la projecció de Bulling, el 2 de desembre a veure Shrek 3 i el 16 de desembre Toy Story 3. En total més de 2.000 alumnes de Sueca gaudiran del programa Cinema a l’Escola.

Paraules que mai no perden Valor

‘Enric Valor, el valor de les paraules’ és l’exposició que serveix com a inici de tot un seguit d’actes que homenatjaran la figura de l’escriptor de Castalla.

JAUME BARBER. 24 novembre 2010

Ara fa deu anys de la mort d’Enric Valor, un home sense pretensions, però que sens dubte va suposar un abans i un després en la història de les lletres valencianes, i el 2011 se celebrarà el centenari del seu naixement. És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha volgut aplegar objectes personals, manuscrits, obres publicades i condecoracions diverses, així com altres documents de l’escriptor de Castalla en una exposició que van inaugurar ahir en conjunt la seua presidenta, Ascensió Figueres, i el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo.

L’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, es podrà visitar al Centre Cultural La Nau de la UV fins el dia 23 de gener –data a partir de la qual es traslladarà a Alacant– i serveix com a inici del programa d’actes dedicats a homenatjar l’Escriptor de l’Any 2010, declarat així per l’AVL “per la seua dedicació incansable a la nostra llengua i a la creació literària”, en paraules de la mateixa Figueres. Esta és segurament l’exposició més important i més completa de totes les que fins ara s’havien fet sobre la figura d’Enric Valor, ja que toca aspectes no tan coneguts de la vida personal de l’escriptor, com ara la seua infantesa a Castalla, i més tard la seua adolescència, primer a Alacant i més tard a Elda– afirmava la comissària i acadèmica de la llengua Verònica Cantó–.

Entre els diversos documents que hi ha a l’exposició, es pot trobar el fins ara inèdit manuscrit Habitatge per a l’eternitat, última obra de Valor que va restar inconclusa en esdevenir la seua mort. A partir d’eixa obra, s’ha editat un catàleg en què al voltant de 60 experts realitzen una mena de “revisió” sobre l’obra i la figura de l’escriptor, i hi aporten, cadascun des del seu àmbit, una sèrie de “novetats”  amb voluntat de convertir-se en “l’última paraula” que s’ha dit sobre Valor fins ara i alhora servir com a obra de referència per tots aquells que vulguen estudiar el seu llegat.

Esta és segurament l’exposició més important i més completa de totes les que fins ara s’havien fet sobre la figura d’Enric Valor, ja que toca aspectes no tan coneguts de la vida personal de l’escriptor.

Presidit per una recreació del seu despatx, amb taula, màquina d’escriure, i fins i tot la perxa en què penjava el barret, la gavardina i el paraigua, el recorregut està dividit en cinc parts que al·ludeixen etapes o bé àmbits en la vida d’Enric Valor. Comença amb una part força personal, en la qual s’hi mostren fotografies dels llocs que emmarcaren la seua infantesa i joventut. Documents com ara la seua partida de naixement a Castalla o bé la seua sol·licitud i examen d’accés a l’Escola de Comerç d’Alacant són presents en esta part.

A continuació ens submergim de veres en el Valor literari, amb la secció de rondalles i novel·les. S’hi troben les 36 rondalles publicades, així com també la trilogia Cicle de Cassana o bé L’ambició d’Aleix, primera novel·la de l’escriptor. Finalment, trobem les obres de gramàtica de Valor, entre les quals destaquen  La flexió verbal com un treball encara de plena actualitat –un best seller en termes moderns– i com a cloenda, una secció que recull els diversos reconeixements a la seua tasca; un dels seus birrets d’honoris causa o bé la Creu de Sant Jordi entre d’altres, tot acompanyat d’imatges en què apareix amb els que ell considerava mestres i amics: Pompeu Fabra, Josep Giner, Francesc Ferrer i Pastor o Joan Fuster, entre ells. La mostra reuneix tant els fons documentals de l’AVL com ara material cedit per altres institucions i la pròpia família.  A més, també es projectarà en una saleta annexa un documental “molt emotiu”, conduït pel propi Valor a partir de diverses entrevistes que se li van fer en vida i pinzellades d’alguns experts. L’audiovisual ha sigut produït per RTVV i s’emetrà el proper dia 20 de desembre dintre de l’espai Encontres.

L’Any Enric Valor es completa així doncs, amb la publicació del catàleg de l’exposició, una unitat didàctica per a Educació Secundària i Batxillerat, un còmic dirigit a alumnes de Primària, una auca i un llibre de Josep Climent titulat Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua. Hi ha programada també una exposició itinerant per cases de cultura, instituts i llocs públics d’arreu del país que “té ja tanta demanda, que es plantegen fer diverses versions per arribar a tots” segons la presidenta de l’AVL.  Alhora, el projecte Pobles de Rondalla recorrerà 10 pobles de les comarques centrals i meridionals del país que deixarà llibres a les biblioteques, impartirà conferències i celebrarà contacontes per a xiquets.

Tot això amb l’objectiu d’acostar a tota la societat la figura de Valor d’una manera “global” i de situar-lo al seu lloc com a “un dels escriptors valencians més importants del segle XX”. Perquè, com bé ha remarcat la comissària Cantó “un escriptor i intel·lectual no és mai incòmode, o almenys no hauria de ser-ho”.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Un nou consens pel valencià

Vicent Moreno, President d'Escola Valenciana

Hui es compleixen 27 anys de l´aprovació de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Tothom està en disposició de fer-ne un balanç, de fer una llista ben llarga de tot allò que no podem fer plenament en la nostra llengua. La voluntat d´aquest article, no obstant això, no és la d´enumerar els constants incompliments polítics. Des de fa temps hem arribat a la convicció que l´estratègia de la nota de premsa diària en contra de les decisions del govern valencià no és suficient. No es tracta de tirar-nos les pedres al cap, però també és cert, que hem de ser capaços d´avaluar totes les nostres propostes i accions. Aquets és el propòsit d´aquest article: avaluar, proposar i, sobretot, avançar.

Per tot això, el punt de referència inicial ha de ser el consens creat al voltant de la llengua arrel de la proposta Compromís pel Valencià, un projecte de gran acord establert l´any 2003, on es plantejava l´adhesió a un document amb 50 mesures per la llengua. S´hi van sumar tots els sindicats majoritaris; els partits polítics PSPV, Bloc, EU, ERPV i Esquerra Verda; més de 100 entitats cíviques com ara ACPV, Escola Valenciana o la confederació d´Ampes Gonçal Anaya; les universitats públiques valencianes i també més de 60 ajuntaments, entre d´altres. Per tant, no hi ha cap dubte de la incidència que va tindre aquesta proposta. Però, en què ha quedat tot això?

A l´actualitat els consensos estan desapareixent -cal dir les coses pel seu nom. Ens trobem amb una societat valenciana amb una manca alarmant de consens, coordinació i, en definitiva, sentit de país de molts dels agents implicats. Tots i totes en som un poc responsables, però concretament, cal deixar-ho clar, el principal fracàs ha sigut la no inclusió del requisit lingüístic en la Llei de la Funció Pública Valenciana, un dels punts que estava present a les 50 mesures del Compromís pel Valencià. Nosaltres, a Escola Valenciana, assumim tot allò que haguérem pogut fer millor i, a més, ens neguem a limitar-nos amb allò de: «És que ací, amb el PP, no hi ha res a fer». Cal fer autocrítica i plantejar un nou marc d´acció, un marc que ha de tindre una implementació pròpia, més enllà de les dates electorals, cal establir aliances i compartir projectes estratègics sòlids. També, cal generar un nou consens pel valencià, un compromís que recupere allò que va funcionar adés i rectifique aquelles coses que no ho van fer.

Però, hem d´apostar per un pacte real, amb acords que comporten accions visibles i concretes on hi hem d´estar tothom, però sobretot, els agents disposats a anar més enllà de les signatures, les persones i institucions amb voluntat de passar del món de les paraules al dels fets. Per tant proposem fer el primer pas: un acord per despolititzar la llengua, per a que durant el debat electoral quede fora del conflicte polític. Cal fer més gruixuda la línia que separa als polítics que parlen en valencià dels que parlen del valencià, dels que donen suport a la llengua dels que es recolzen en ella per ocultar les seues vergonyes. Som conscients que ens volen fer caure en el desànim, però el moviment cívic valencià disposa de totes les eines necessàries per eixir-se´n, aquest és un sentiment que no han pogut esborrar en 300 anys, i de ben segur que no ho aconseguiran en 300 anys més. Endavant.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Parla’m en valencià ja té espot



Vicent Galduf. Dilluns, 22 de novembre de 2010

Ja s’ha presentat la nova campanya del Voluntariat pel Valencià que porta a terme Escola Valenciana i que els darrers anys ha aconseguit que centenars de persones feren un pas cap avant per tal de llançar-se a parlar en la nostra llengua. Enguany la publicitat en premsa, ràdio i internet se centra en la idea d’oferir a la gent una infusió de valencià que es diu “Parla’m en Valencià” en una tassa, el Voluntariat pel Valencià, que fa possible que ens puguem beure eixa infusió. Les infusions ens donen sensacions agradables i tenen propietats molt saludables. La infusió “Parla’m en valencià” té tres propietats fonamentals per als voluntaris potencials, la gent valencianoparlat que ajuda a parlar en valencià a altres persones: estimula la vida social, té altes dosis d’humor i com a recompensa altres persones parlaran en valencià. Les propietats de la infusió per als aprenents són clares: potencia la conversa en valencià, sense exàmens i totalment gratis. (continua)

Dariana Groza, tècnica del Voluntariat pel Valencià, d’origen romanés i que va arribar al programa coma aprenenta fa 5 anys, ha comentat les principals novetats d’aquesta edició de la campanya: “fins ara les nostres campanyes les havien protagonitzades voluntaris i aprenents del programa, però creiem que una figura mediàtica com Carles Alberola podria enriquir la campanya. El seu missatge va dirigit a voluntaris potencials, gent valencianoparlant que ha de donar el pas a voler destinar una hora a la setmana a xerrar amb algun aprenent. Carles parla en valencià, és una persona coneguda i sap connectar molt bé amb els nostres voluntaris potencials, ja que sobretot el que volem és impregnar d’humor les nostres campanyes i amb Carles està garantit”.

Segons Carles Alberola, “he participat amb molt de gust en aquesta campanya del Voluntariat pel valencià perquè parlar és la segona cosa més plaent que es pot fer en parella, no sigueu malpensat perquè la primera és anar a fer un bon dinar. Per això una activitat com el Voluntariat pel valencià em sembla fantàstica”.

La imatge i el missatge per als aprenents els ha llançat Mireia, actualment aprenenta del programa. Una xica de Saragossa que com ara viu a València va creure que era necessari aprendre la nostra llengua.

La guerrilla del voluntariat

Dos actors amb camesllargues recorreran diverses poblacions de les nostres comarques on està establert el Voluntariat pel Valencià: “és una manera de visualitzar el programa als carrers i aprofitar així per informar a la gent als llocs on es fa vida social”, ha explicat Groza.

La Guerrilla del Voluntariat pul•lularà per València, Castelló, Alacant, Xàbia, Vinarós, Sueca, Alcoi, Torrent i Calp fins a desembre.

El Voluntariat on-line

Aquesta és una altra novetat de la campanya. Volem aprofitar les noves tecnologies per oferir el Voluntariat pel Valencià a persones que es fan voluntaris o aprenents i als quals no els podem assignar parella lingüística perquè al seu poble encara no es fa el Voluntariat o perquè viuen en llocs on és complicat trobar-los parella lingüística. “Hem tingut molts casos de gent que viu a l’estranger i vol apuntar-se al programa o gent que viu a poblacions on es complicat trobar voluntaris o aprenents. Doncs ja tenim la solució”, ha explicat Dariana Groza.

El Voluntariat on-line formarà parelles lingüístiques cibernètiques i es promourà sobretot a través del nostre Facebook, que té més de 4.300 amics.

D’aquesta manera podrem posar en contacte via Skype o altres plataformes a una persona valencianoparlant que, per exemple viu a Irlanda amb una persona de Requena que vol parlar en valencià.

El Voluntariat pel Valencià en xifres

“De des 2005 hem fet més de 4.000 parelles lingüístiques i amb la infusió Parla’m en valencià, volem aconseguir ampliar la família”, ha comentat la tècnica del programa.

El Voluntariat pel Valencià està establert a més de 50 poblacions valencianes de nord a sud i inclou els grans nuclis urbans com Castelló, València, Alacant i Elx. Des que es va crear el programa només a València s’han creat més de 1200 parelles lingüístiques. A Castelló es va iniciar l’any passat amb una desena de parelles. A Alacant des de l’any passat se n’han creat 75 i a Elx més de 50.

“Pràcticament cada setmana fem noves presentacions del programa en poblacions on s’involucren els ajuntaments, associacions o Escoles d’Adults”, ha explicar Groza.

dijous, 18 de novembre del 2010

La 26 Trobada de la Ribera canvia de data

El passat dilluns, 15 de novembre, vam tindre la primera reunió de la Comissió 26 Trobada de Llombai, en què es va procedir a constituir-la, concretar els àmbits de treball, repartir tasques i formar equips de treball i establir un calendari de reunions, les quals aniran intensificant-se a mesura que ens acostem a la celebració de la Trobada.

Per tant, és interessant també que als centres educatius de la comarca i a les entitats que participen habitualment en la Trobada de la Ribera vagen posant-se les piles, organitzant els equips que es faran càrrec de la confecció dels tallers, actuacions, paradetes i exhibicions de carrer que han d'intervindre en la 26ena edició de Llombai. L'ideal és que en cada centre o col·lectiu hi haguera una persona o dues que assumiren la tasca de coordinar la feina de dinamitzar la participació en la Trobada. Aquesta persona o persones serien les interlocutores amb la Coordinadora de Centres i la Comissió Organitzadora i podrien quedar-se com unes figures permanents per realitzar eixa tasca, adscrites al grup docent que organitza les activitats extraescolars, i reflectint la seua funció i competències en la PGA del centre o en l'acta corresponent, si es tracta d'una entitat social o cultural.

Bé, com anàvem dient, una vegada es va constituir la Comissió Organitzadora de la 26 Trobada, la primera decisió va ser canviar la data de celebració de la festa de la llengua, que passarà del dia 17 d'abril al 10 d'abril, és a dir, el diumenge anterior. La raó d'este canvi és que el 17 d'abril se celebra el Diumenge de Rams i esta festa religiosa té una vessant social i festiva molt important en certes poblacions riberenques i esta circumstància podria restar assistents. L'altra raó, és que, d'ajornar-se la 26 Trobada per raons metereològiques, celebrant-se el 17 d'abril, no es podria traslladar al diumenge següent perquè és la primera pasqua. En canvi, realitzant-se la Trobada el 10 d'abril, d'ajornar-se, podríem desplaçar-la al cap de setmana següent, és a dir, al diumenge 17 d'abril.

Properament, us aniran arribant als centres educatius i a les entitats socials les fitxes habituals perquè us pugueu inscriure en la 26 Trobada, així com, a poc a poc, informació sobre les característiques organitzatives i l'oferta global d'activitats.

Escola Valenciana crida a no instrumentalitzar políticament el valencià


El nou president d’Escola Valenciana porta 12 dies en el càrrec i ja ha presentat la seua primera gran campanya: Parla’m en Valencià. Vicent Moreno ha llançat un missatge clar als polítics: “que “solucionen problemes i no els creen” i ha afirmat que “seria molt saludable que el president de la Generalitat s’apuntara al Voluntariat pel Valencià”. Moreno aposta per un missatge conciliador: “El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià on hi participen ajuntaments de tots els partits polítics”.

Escola Valenciana presenta per tercer any consecutiu la campanya comunicativa “Parla’m en valencià”, per promoure una de les seues activitats més importants, el Voluntariat pel Valencià. Aquesta campanya compta amb el suport de Bancaixa i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La dinàmica del Voluntariat pel Valencià és ben senzilla, una persona valencianoparlant dedica 1 hora a la setmana a conversar amb una persona que vol soltar-se a parlar en valencià.

Aquest ha estat el primer acte públic del nou president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que justament va ser l’impulsor d’aquest programa de parelles lingüístiques fa 5 anys en Escola Valenciana.

Des d’Escola Valenciana es considera imprescindible difondre un servei gratuït per a la societat com és el Voluntariat pel Valencià perquè els valors que es desprenen d’aquesta activitat són els propis valors de l’entitat: diàleg, integració, solidaritat, ganes de sumar i de dir sí al valencià.

El president d’Escola Valenciana ha aprofitat aquesta presentació per llançar un repte constructiu al govern valencià: “malauradament per a 2011 s’han retallat molt les ja esquífides partides econòmiques destinades a la promoció i ús del valencià. És per això que oferim a Francisco Camps i a tot l’equip de govern valencià que contribuesquen a promoure la nostra llengua apuntant-se al Voluntariat pel Valencià. Només han de destinar una hora a la setmana a parlar amb un ciutadà o una ciutadana en la nostra llengua. Escola Valenciana posa la tassa i la infusió Parla’m en valencià, ells només han de conversar en la nostra llengua amb una despesa econòmica zero”.

Els cinc anys d’experiència del Voluntariat pel Valencià demostren que la societat civil respon molt positivament a aquest tipus d’iniciatives. Metges, advocades, administratius, estudiants, empresàries, banquers, botiguers o cuiners volen soltar-se a parlar en valencià per mil raons i el Voluntariat pel Valencià és una eina per aconseguir-ho.

Segons Vicent Moreno, “El Voluntariat pel Valencià és un servei que pretén donar una visió integradora del poble valencià, que estima la seua llengua i l’ensenya desinteressadament a persones que la volen aprendre. És una de les propostes de normalització lingüística amb més consens dels últims 30 anys”. I ha afegit: “aproximadament al 40% d’ajuntaments on es fa el Voluntariat està governant el PP, en el 30% ho fa el PSPV-PSOE i en el 30% restant ho fa el Bloc, Independents o EU. El valencià no té color polític i la millor mostra és el Voluntariat pel Valencià”.

divendres, 12 de novembre del 2010

Presentació del llibre "La maleta de la ciència"

Tinc el plaer de convidar-te a la presentació del llibre

La maleta de la ciència d'Enric Ramiro Roca

60 experiments d’aire i aigua i centenars de recursos per a tothom

Graó editorial

Experiments i idees científiques per a qualsevol persona que tinga ganes d’experimentar i fer coses curioses. No importa la formació cientifica ni l’edat. Es poden fer a casa, al camp, a la platja, a l’escola, al bar…

CASINO LIBERAL, DISSABTE 20 DE NOVEMBRE-2010 A LES 19 h.

La presentació de la 26 Trobada de Llombai fou un èxit

El passat dimecres, 10 de novembre, tingué lloc la presentació oficial de la 26 Trobada de Llombai que se celebrarà el 17 d'abril de 2011. Amb este acte es pretenia donar a conéixer l'oferta de la Trobada als assistents, principalment pertanyents a centres educatius i entitats culturals i socials de les rodalies i del Marquesat, informar de la creació d'una comissió organitzadora, que es constituirà el proper dia 15 de novembre, i difondre el significat de les Trobades a la comarca de la Ribera.

L'acte va estar presentat pel regidor d'Educació i Cultura de Llombai, Marc Manchano, el qual va moderar les successives intervencions dels membres de le mesa. Marc va prendre també la paraula per referir-se a com ha anat forjant-se la idea de fer la Trobada de la Ribera a Llombai.

Joan Cortés, president de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, amb l'ajuda d'un power point, va fer una exposició en què va repassar l'oferta de la Trobada i va detallar aquelles qüestions de l'organització de la Trobada que es farien visible durant el calendari d'activitats programades a Llombai. Va fer servir el seu torn de paraula per contar l'origen de les trobades a la comarca i com, i per què, constitueixen una eina de recuperació i dignificació del valencià, no sols a les aules sinó a la resta d'àmbits socials, econòmics, culturals i polítics. Després va fer especial menció a l'esforç i a la implicació dels claustres de professors i de les APAs en la creació i mantiment dels programes d'ensenyament en valencià durant els darrers 25 anys de vida de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

Per acabar, David Cervera, Alcalde de Llombai, va animar la gent de Llombai i de la resta de la comarca perquè participaren en la 26 Trobada. Les seues paraules foren paraules de suport a la normalització del valencià i per expressar que, en la mesura de les seues possibilitats, l'Ajuntament de Llombai aportaria el seu gra d'arena a esta tasca.

En el transcurs de l'acte, es va presentar el disseny, encara provisional, del logo de la 26 Trobada de Llombai.

Al final, es va procedir a firmar el conveni entre l'Ajuntament de Llombai i la Coordinadora de Centres d'Ensenyament enValencià de la Ribera, que fou aprovat en l'últim ple municipal del mes de setembre de 2010, en el qual es recullen les condicions, la infraestructura necessària i el pressupost que s'utilitzarà perquè la Trobada de Llombai puga fer-se realitat.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Acte de presentació de la 26 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera

El proper dia 10 de novembre de 2010, dimecres, a les 19 h, se celebrarà, al saló de plens de l'Ajuntament de Llombai, l'acte de presentació de la 26 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera. A este acte estan convocats, a banda dels ciutadans i ciutadanes de Llombai i, per extensió, la gent de la comarca de la Ribera que vulga assistir, les entitats, associacions i organitzacions socials, culturals i esportives d'esta població riberenca.

En este acte participaran, a més, per tal de donar a conéixer l'oferta de la propera Trobada, l'alcalde de Llombai, David Cervera, el regidor de cultura i educació, Marc Manchano, i el president de la coordinadora de centres educatius de la Ribera, Joan Cortés.

Durant este acte de presentació, es procedirà a firmar el conveni que s'ha establit entre l'Ajuntament de Llombai i la Coordinadora de Centres de la Ribera, amb la finalitat d'acordar les condicions i el pressupost econòmic per dur endavant esta festa per la llengua, que tindrà lloc el 17 d'abril de 2011.

Esperant la vostra assistència a este acte, aprofite l'ocasió per saludar-vos a tot i a totes molt cordialment.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Vicent Moreno substitueix Diego Gómez al front d’Escola Valenciana

El nou president d’Escola Valenciana és un impulsor incansable del valencià, mestre de professió, ha estat un puntal molt important de l’entitat des dels seus inicis. Fins ara ha presidit el Guaix, la Coordinadora d’Escola Valenciana a l’Horta Sud, ha coordinat el programa Voluntariat pel Valencià i ha estat membre de la Junta Directiva de l’entitat.

Dissabte 6 de novembre, s’ha celebrat l’assemblea d’Escola Valenciana a Alacant on s’ha triat la nova presidència de l’entitat. Ha estat escollit pels representants de les 24 entitats que formen part d’aquesta Federació d’Associacions per la Llengua.

Diego Gómez, president durant 8 anys, ha manifestat que “per a una entitat com la nostra és important refrescar el càrrec de presidència d’aquest moviment cívic de base social i comarcal que treballa dia a dia amb projectes d’estima per la llengua com és Escola Valenciana”.

Durant el temps que Gómez ha encapçalat les accions d’Escola Valenciana s’han posat en marxa molts projectes nous i sobretot s’ha fet un salt qualitatiu en la projecció pública d’Escola Valenciana com a entitat global de promoció i normalització del valencià, que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

Han estat 8 anys on s’han realitza multitud d’accions en matèria educativa, l’àmbit on va nàixer Escola Valenciana i també ha estat un període de temps on s’ha volgut obrir les portes a altres àmbits d’ús per potenciar serveis i activitats en valencià. La música, el cinema, el voluntariat lingüístic o els drets lingüístics s’han materialitzat en programes concrets que caminen de la mà de la creació de materials didàctics en la nostra llengua, de mesures i campanyes per potenciar un sistema educatiu plurilingüe real, de la creació d’una agència de viatges per a escolars, de la celebració de congressos entorn a la llengua i l’escola que volem i del treball colze amb colze amb multitud d’instituts, entitats, associacions i moviments sindicals en diverses plataformes.

Diego Gómez continuarà la seua tasca en Escola Valenciana des de la Coordinadora de la Ribera i participant activament en diverses comissions de treball de l’entitat, un treball que fan cada dia multitud de persones vinculades a Escola Valenciana en tota la seua xarxa comarcal, un treball que ha estat fent també Vicent Moreno, que ara assumeix una nova responsabilitat, ser la cara visible d’aquest moviment pel valencià.

Per unanimitat els representants de l’Assemblea d’Escola valenciana, més d’un centenar de persones, ha escollit Vicent Moreno com a president. Al seu primer discurs davant de l’Assemblea d’Escola Valenciana, ha volgut agrair la tasca que ha fet fins ara Diego Gómez, “com a amic, com a persona i per la dedicació que ha destinat a aquesta casa, que ha tingut uns fruits excel•lents per a l’entitat”. Tampoc ha oblidat el paper dels anteriors presidents, Josep Chaqués, Carme Miquel i Vicent Romans, en la formació i consolidació d’aquest moviment cívic de normalització lingüístistica. Així mateix, ha volgut destacar que “Escola Valenciana no depén d’una presidència, és com és gràcies al treball de base fet per les Coordinadores comarcals i les entitats que en formen part”.

El nou president d’Escola Valenciana ha detallat un esborrany d’organigrama on es reflecteix la consolidació d’un model on hi hagen més portanveus de l’entitats en primer terme i de forma més habitual a part del president. És per això que una de les novetats més destacades ha estat plantejar la possibilitat de tres vicepresidències encara que no s’han establert noms.

Vicent Moreno té molta il•lusió per fer la sembra d’aquest camp de projectes per la llengua a partir d’ara: “cal sumar i cal treballar en positiu adobant i cuidant el valencià per tindre una collita de projectes agraïda. I sense dubte estic disposat a llevar totes les pedres que es creuen en el nostre camí per garantir un recorregut net per on travesse aquesta roda tan important per a la societat valencià, la nostra llengua”, ha explicat el nou president d’Escola Valenciana.

Aproximació a Vicent Moreno i Baixauli

Nascut a Massanassa l’any 1957, té més de 30 anys d’experiència en el camp de l’ensenyament. És mestre i llicenciat en Geografia i Història. Vicent Moreno és un dels impulsor de l’escola en valencià, de qualitat i arrelada al país que es fa des de l’aula, des de la il•lusió dels ensenyants que sempre estan innovant en matèria educativa i que tenen molt clar que un dels puntals de la normalització de la nostra llengua està al sistema educatiu.

Ha estat coautor del projecte d’Acord, un material d’ensenyament del valencià per als nouvinguts. El propòsit d’aquest material és aconseguir que es puguen adaptar en un breu període de temps al sistema escolar valencià. Va ser assessor del Servei d’ensenyaments en valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana (1993-1996) i ha impartit cursos i seminaris de formació per al professorat sobre l’ús vehicular de les llengües: recursos per al primer cicle de primària.

El seu primer contacte amb Escola Valenciana parteix de les Trobades d’Escoles en Valencià que se celebraven de manera conjunta per part de diverses comarques ( Camp de Túria, camp de Morvedre, Horta Nord, valència, Horta Sud) quan va participar en la Festa per la Llengua que es va celebrar a Massanassa l’any 1988.

L’any 1999 es va crear una Coordinadora pel Valencià pròpia de l’Horta Sud sota el nom de Guaix. Des d’aleshores Vicent Moreno ha presidit aquest col•lectiu que forma part d’Escola Valenciana i que actualment reuneix a la seua Trobada d’Escoles en valencià comarcal més de 20.000 persones.

El propi nom de Guaix resumeix en si mateix la forma de ser i actuar de Vicent Moreno. Una paraula que fa referència a la sembra de l’arròs, a posar juntes unes quantes plantetes d’arròs (el Guaix) per assegurar la collita. Segons explica el nou president de l’entitat: “nosaltres volem expressar amb el guaix, que una persona sola, de vegades no pot, però en juntar-se’n unes quantes, tenim més força per emprendre projectes vinculats a la normalització de la nostra llengua”.

Així és Vicent Moreno, un corredor de fons, que sua la samarreta corrent a peu pràcticament quasi tots els dies vora 15 quilòmetres i fent front a aquesta marató que és la vida des d’una visió enèrgica, positiva i il•lusionant.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Cinema en valencià a El Punt d'Alzira

El Cinema a l'Escola arriba cada tardor a les sales de cinema de moltes poblacions valencianes per oferir als infants i joves les novetats cinematogràfiques del moment amb el segell de versió valenciana.

Amb el Cinema a l'Escola es demostra que Harry Potter, Ratatouille o Wall-E també parlen en la nostra llengua i pretén incentivar la normalitat de la programació en versió valenciana a les sales de cinema del nostre territori.

Cada pel·lícula ve acompanyada d'una fitxa didàctica que permet treballar-la posteriorment a l'aula i fomentar així el coneixement de diferents aspectes del llenguatge cinematogràfic entre els i les escolars.

Aquesta iniciativa és possible gràcies a la col·laboració d'ajuntaments valencians que veuen en el Cinema a l'Escola una oportunitat de normalitzar la nostra llengua en un àmbit tan important al segle XXI com és el sector de l'audiovisual i el cinema.

Ressenya de la II Jornada de Taula de Filologia Valenciana

L’any passat, l’associació Taula de Filologia Valenciana es presentava en la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», feta en Sueca en novembre del 2009. Va ser un bon tret d’eixida, ja que Taula mostrava que tenia un espai i obtenia una participació intel·lectual ampla i variada, des de filòsofs de la Universitat de València (August Monzón) a sociolingüistes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que són valencians (Raquel Casesnoves Ferrer, de Xàtiva) passant per historiadors del CSIC, com ara el jove Vicent Baydal (de la ciutat de València).

En la II Jornada (feta en Alzira el dia 23 d’octubre), Taula de Filologia Valenciana ha mostrat que pot avançar pel camí de la consolidació. En efecte, el conjunt dels treballs presentats enguany va més per les línies bàsiques de Taula: millorar l’ensenyament del valencià, potenciar l’ús social del valencià, aportar mitjans tècnics i perfeccionar el valencià culte.

Entre Escola Valenciana i les Universitats

En l’exposició de treballs, el primer grup del matí impactava. Estava format pel president d’Escola Valenciana, Diego Gómez; per una professora jove de Xàtiva que treballa en la Universitat Autònoma de Barcelona, Carla González; i, en tercer lloc, hi havia un professor (també jove) de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, Germà Llorca, que també treballa en un periòdic digital important, Ara multimèdia, radicat en Alcoi. Diego Gómez explicà que el suport dels pares a l’ensenyament en valencià supera en molt l’actuació de la Generalitat Valenciana (en compte de ser al revés). Carla i Germà mostraren que els valencians comencem a perdre el prejudici de no usar el valencià quan escrivim; i ho demostraren amb dades d’un àmbit cada dia més incisiu: la comunicació per internet a través dels ordinadors. Una tècnica lingüística de la Diputació de València, Imma Cerdà, va eixamplar eixa línia.

Llicenciats jóvens, compromesos i incisius

Però, si el primer grup del matí generava respecte i encenia la il·lusió, el darrer grup de la vesprada (format per Alícia Martí i Antoni Rubio) escampava la confiança entre els assistents. A eixos dos noms, hem d’afegir el d’Àlex Ordaz, un puçolenc que ha guanyat el premi més ben dotat de la Jornada (de 1500 euros). Els tres llicenciats representen la incorporació a Taula d’investigadors tan jóvens com solvents. A més, provenen dels sectors bàsics per a assentar el valencianisme. Alícia és una filla d’autòctons que ha tingut el valencià com a llengua materna; Àlex és un exemple dels fills de nouvinguts que han aprés en casa el castellà i el valencià en el carrer; i Antoni és un fill de catalans que, mantenint l’afecte per Catalunya, s’identica com a valencià i s’ha integrat amb decisió en el valencianisme.

Els temes de què han parlat eixos tres jóvens són altament tècnics (els pronoms febles, les preposicions per i per a i la terminologia lingüística en l’ensenyament). Però no per això els assistents ens avorríem; i és que lligaven les seues exposicions a les necessitats de la societat valenciana. L’arrelament de la ciència a la societat explica que, en compte d’escampar la son entre el públic, atreien la seua atenció i generaven debat. En realitat, Alícia, Antoni i Àlex són una mostra d’un fenomen més ample: el fet que s’incorporen a Taula de Filologia Valenciana jóvens competents intel·lectualment i compromesos socialment. I, això (deixeu-m’ho remarcar), és el contrari de la mort: és senyal de vida i de futur.

Eixe creixement fa pensar que Taula aportarà beneficis intel·lectuals a l’ensenyament del valencià i, en general, contribuirà a aconseguir que l’ús del valencià siga més segur i més natural, cosa que ajudarà a fer créixer la consciència de valencianitat, a incrementar l’autoestima del poble valencià i, tot plegat, espentarà l’ús social del valencià.

Les potes d’un polp

He parlat del principi de la Jornada i del final. Però, entremig, no hi havien treballs desmenjats. Des de Catalunya, el cap de redacció del diari Avui (Albert Pla Nualart) reflexionava sobre el fet que era natural i positiu que cada estructura política (la balear, la valenciana i la catalana) generara un model lingüístic identificador i assimilable, respectivament, per als balears, per als valencians i per als catalans. En eixe objectiu, tingué el suport eficaç del tècnic lingüístic de l’ajuntament d’Alzira (Leo Giménez), que ha sigut l’ànima organitzativa de la Jornada.

El comunicador Vicent Moreno mostrava de quina manera havia aconseguit ensenyar com era la societat valenciana al miler de filòlegs que en setembre vingué al Congrés Internacional de Lingüística Romànica. Josep Saborit i Àngel Calpe insistien en un fet que hauria de ser una obvietat: la fonètica de qualsevol comarca valenciana no solament és formidable, sinó que és la base des de la qual els valencians d’eixa comarca s’han d’encarar al futur.

A la vesprada, més temes interessants. Des d’Alcoi, les reflexions pedagògiques de Jesús Martínez Vargas; des de Sueca, Enric-Josep Casado feia una proposta per a tornar a editar i llegir una obra de Bernat i Baldoví; des de Buenos Aires, una filla de valencians (Maria del Carmen Alonso) mostrava que la relació entre balears, valencians i catalans no era positiva en la seua ciutat; jo explicava com de necessari és que llegim el llibre El morfema ideològic, d’un sociolingüista valencià de la Marina (Josep Àngel Mas); i, Pura Santacreu (guanyadora del segon premi de la Jornada), explicava com havia aconseguit que els seus alumnes d’Alzira s’estimaren més el valencià llegint una obra del nord de Lleida, Pedra de tartera.

Realment, el dissabte dia 23 d’octubre hi hagueren, en el Cercle Alzireny, moltes aportacions intel·lectuals. I, sobretot, els assistents (entre cinquanta i cent) alenàvem tranquils i, alhora, teixíem un clima de confiança serena en les possibilitats de la societat valenciana. Els valencians podem viure més units i ser més solidaris amb les necessitats dels altres valencians. A més, si ho aconseguim no hi haurà cap vençut i, en canvi, eixirà un vencedor clar: el poble valencià.

Mirant a cap a eixe objectiu tan desitjable, el presentador de l’acte (Antoni López Quiles) va lligar Taula de Filologia Valenciana a tres predecessors: el valencianisme del primer terç del segle XX (Taula de Lletres Valencianes) i l’humanisme d’Europa i de la Bíblia. I és que, tal com ens recordava Martí Domínguez en un poema tendre, l’arbre més s’enfila com més arrelat està.

Tres suports externs per a Taula de Filologia Valenciana

Tot eixe impuls formidable (alhora intel·lectual i emotiu) ha tingut tres suports externs significatius. El més immediat és el del regidor de cultura (Carlos Correal) i l’alcaldessa d’Alzira (Elema Bastidas), que el dia 23 d’octubre digueren paraules en defensa de l`ús social del valencià i a favor de Taula de Filologica Valenciana, cosa que els agraïm (sobretot pel que fa a l’ús públic del valencià).

El segon suport que ha tingut Taula és de la institució Alfons el Magnànim, que està intentant aportar els mitjans materials necessaris per a que les «Jornades sobre el valencià» acaben en una revista anual, que es dirà Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia.

El tercer suport que ha aconseguit Taula de Filogia Valenciana és el fet que 19 professors universitaris formaran el consell de redacció i el consell assessor de la revista a fi que siga objectiva o cientìfica. Entre eixos 19 professors, hi han catedràtics importants, com ara Albert Hauf, Lluís Meseguer, Emili Casanova, Jordi Colomina o Jaime Siles. També hi han catedràtics de Catalunya (Albert Rossich, de Girona), d’Àustria (el sociolingüista Georg Kremnitz) i d’Anglaterra (el medievalista Robert Archer, especialista en Ausiàs March i Joanot Martorell).

Esperem que Taula de Filologia Valenciana tinga una vida tan llarga com profitosa per a millorar l’ensenyament del valencià i per a contribuir a conformar un valencià culte més identificador i més assimilable i, com a conseqüència, més practicable en la comunicació oral pública.

Abelard Saragossà (president de Taula de Filologia Valenciana; Universitat de València)

dijous, 28 d’octubre del 2010

La Ribera en valencià, naturalment!

A petició d'un usuari, la campanya internàutica En Valencià, Naturalment! ens ha enviat un bon grapat de queixes sobre les pàgines web dels municipis de la Ribera del Xúquer que no compten amb una versió en valencià. Ens demanen a tots que col·laborem per a enviar-les individualment a la web del Síndic de Greuges. Gràcies a tots, cada una d'estes accions és una bocanada d'aire pur per al futur del valencià.

Ajuntament de Carcaixent

L'Ajuntament de Carcaixent al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament de Carcaixent, per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.carcaixent.es exclusivament en castellà.

Ajuntament d'Alberic

L'ajuntament d'Alberic al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament d'Alberic, per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.alberic.es exclusivament en castellà.

Ajuntament de l'Ènova

L'Ajuntament de l'Ènova al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament de l'Ènova. per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.lenova.es exclusivament en castellà.

Ajuntament de Guadassuar

L'Ajuntament de Guadassuar al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament de Guadassuar, per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.guadassuar.es exclusivament en castellà.

Ajuntament de Rafelguaraf

L'Ajuntament de Rafelguaraf al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament de Rafelguaraf, per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.rafelguaraf.es exclusivament en castellà.

Ajuntament de Tous

L'Ajuntament de Tous al seu web oficial no compta amb versió en valencià. L'Article seté de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià va encomanar a la Generalitat garantir l'ús normal i oficial tant del castellà com del valencià, que imposa als poders públics autonòmic i local l'obligació de conéixer i utilitzar les dos llengües oficials, sense que puga prevaldre l'una sobre l'altra.

La Llei d'Ús del Valencià dictamina en el seu article segon que el valencià és la llengua pròpia de la Generalitat i també de les administracions i corporacions municipals, així com de les empreses públiques que hi depenen.

A més, els criteris sobre l'ús del valencià aprovats pel Consell, coneguts com Declaració d'Ares del Maestre, d'1 d'octubre de 2003, indiquen que “els fullets informatius, les pàgines web, els anuncis i les revistes s'hauran de fer, principalment en valencià”.

És per això que vull denunciar l'Ajuntament de Tous, per no haver previst la versió en llengua pròpia del seu web www.ayuntamientotous.es exclusivament en castellà.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Llliurament del premi de la rifa de la macrotrobada

Representants de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera van fer lliurament del premi corresponent a la rifa de la Festa pel Valencià, la macrotrobada que es va celebrar el passat 9 d'octubre a la Fira Mostrària de València, a Mònica Valiente, a la part esquerra de la foto, del CEE Tècniques Educatives Especials de Sueca. L'acompanya la directora del centre educatiu Carme Arlandis. Enhorabona, Mònica.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Taula de Filologia Valenciana fa la «II Jornada sobre el valencià» dissabte en Alzira

II Jornada sobre el valencià

Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa

Alzira, 23 d’octubre del 2010

Espai: Saló Daurat del Cercle Alzireny (la Gallera), carrer de les Escoles Pies(enfront de la Casa de la Cultura, al costat de la Plaça Major).

9,30-10h: recepció dels assistents.

10h: Inauguració de l’acte i lliurament dels premis. Intervindran: un representant de Taula, l’alcaldessa i el regidor de cultura de l’ajuntament d’Alzira, i un representat de les entitats que subvencionen els premis de Joaquim Garcia Girona (l’Acadèmia valenciana de la Llengua) i Jordi Valor (la Caixa Popular).

11h: Exposicions. Grup primer. President: Josep À. Mas (Universitat Politècnica de València):

· Gómez, Diego (Escola Valenciana): L’oficina dels drets lingüístics de l’Escola Valenciana.
· González, Carla (Universitat Autònoma de Barcelona): Internet: una oportunitat per a les llengües minoritzades. El valencià en els mitjans de comunicació en línia.
· Llorca, Germà (Universitat de València): La comunicació digital d’àmbit comarcal en valencià.

12h: Exposicions. Grup segon. President: Manuel Sifre (Universitat Jaume I):

· Acadèmia Valenciana de la Llengua: presentació del llibre de Josep Saborit Millorem la pronúncia. A càrrec d’Àngel Calpe.
· Leonardo Giménez, J. (tècnic lingüístic de l’ajuntament d’Alzira): Verinosa normativa. Els estàndards autònoms i Albert Pla Nualart.
· Moreno Giménez, Vicent (doctor en comunicació audiovisual): Una manera nova de crear consciència valenciana.
· Pla Nualart, Albert (corrector del periòdic Avui): L'estàndard únic sense unitat política o el carro davant dels bous.

13h: Exposicions. Grup tercer. President: Artur Ahuir (Acadèmia Valenciana de la Llengua):

· Casado, Enric-Miquel (mestre): D'un "ensayo" a un "Assaig fet en regla". ¿Corregir a Josep Bernat i Baldoví?
· Gonçal López-Pampló (Universitat de València): La poesia de Carles Salvador en l’ensenyament mitjà.
· Martínez Vargas, Jesús (IES Andreu Sempere. Alcoi; Universitat d’Alacant) i Rosa Ana Valls Campillo (CP Miguel Hernández, Alcoi): Experiència de disseny i aplicació d’una unitat temàtica TILC sobre músiques del món en secundària.

14h: Descans per a dinar

17h: Exposicions. Grup quart. Honorat Resurrección Ros (professor d’institut jubilat):

· Alonso, Mary (Universidad Abierta Interamericana, Buenos Aires): Entidades valencianas y catalanas en Buenos Aires.
· Cerdà, Immanculada (tècnic lingüístic de la Diputació de València): Aprendre llengua amb les TIC: Web 2.0 i aprenentatge compartit.
· Saragossà, Abelard (Universitat de València): Mas (2008): Aportacions sociològiques, lingüístiques i polítiques.

18h: Exposicions. Grup cinqué. Ximo López (Universitat de València):

· Martí, Alícia (professora d’institut i de l’Escola de Magisteri de València): La terminologia lingüística en l’ensenyament mitjà.
· Ordaz, Alexandre (professor d’institut): Els pronoms febles en l’ensenyament mitjà.
· Rubio Reverter, Antoni (llicenciat en periodisme i en filologia catalana; opinador en L’informatiu): Les preposicions per i per a. Com definir una paraula.
· Santacreu Berenguer, Pura (IES Rei En Jaume, Alzira): Estudiar llengua amb literatura.