dijous, 30 de setembre del 2010

Rafa Xambó: «El País Valencià és molt caníbal amb els seus artistes»

Rafa Xambó (Algemesí, 1954) ha sigut el triomfador dels Premis Ovidi lliurats el dimecres. Ha obtingut els guardons al Millor Disc de Cantautor («Andanes») i el de Millor Lletra (per «A Glasgow»). El disc és fruit d´un exili acadèmic de nou mesos a la Universitat de Glasgow.

PACO CERDÀ En primer lloc, l´enhorabona.
Moltes gràcies.

I ara, els dubtes. On s´ha deixat la Fusteria?

En l´anterior disc ja no m´acompanyava…

No, però jo em referisc a tot l´aparell ideològic de Joan Fuster que s´ha quedat al marge en aquest disc intimista. És un exili interior?

Sí, ha sigut un exili exterior, perquè físicament me n´he anat a Glasgow nou mesos, i interior també. Aquesta vegada he preferit tractar els temes ­reivindicatius als diaris i als llibres en els que jo em projecte com a sociòleg i intel·lectual, i així fer un disc més poètic, més intimista, més de mi.

Així és el nou Xambó?

Xambó és eixe i també el que va publicar Panflets anacrònics amb un grapat d´articles sobre la devastació d´aquest país. Tots eixos són Xambó.

Què ha vist des de l´andana de Glasgow?

La primera cosa que he sentit és una sensació de benestar, per allò de la distància. Jo ja tinc mig segle i m´he deixat la pell en aquest país. Ara he pogut mirar-lo de lluny i comprovar com de mal estem considerades algunes persones a València pel simple fet de ser d´ací. He vist que el País Valencià és molt caníbal amb la seua gent. I això és un exemple de provincianisme

I amb els seus artistes?

Amb els artistes sobretot. Només cal repassar la nòmina dels que han hagut d´anar-se´n. És molt difícil fer una carrera artística a València.

I més en valencià…

I més en valencià, sí, perquè cal desintoxicar-se de les manies persecutòries de la societat valenciana i dels nostres dirigents.

I com ha vist la Comunitat Valenciana des de l´andana escocesa?

He vist un país molt cutre.

Per què?

Mira: quan només portava dos mesos a Glasgow, va esclatar l´escàndol de les dietes dels polítics. Van caure 14 ministres britànics sense que feren falta jutges, fiscals ni obertura de judicis. En comparació, la nostra cultura política està molt endarrerida i la capacitat de pressió de la nostra opinió pública, si és que existeix, és molt feble.

I com veu el panorama cultural?

D´una banda, estem en un moment magnífic pel que fa a la varietat, el nombre i la qualitat dels músics. Però per contra, mira el meu cas: he fet quatre discos i acabe de guanyar dos premis Ovidi, però no he eixit mai a la televisió pública. És al·lucinant que els mitjans de comunicació públics, que haurien de ser els primers en promocionar la llengua i l´art fet a casa nostra, ens ignoren, i siga més fàcil escoltar música en valencià en els mitjans catalans o fins i tot a Ràdio 3.

Això és més que cutre…

Sí, és vergonyós. Afortunadament, els mitjans privats ens fan més cas cada vegada.

Fent d´advocat del dimoni, què diria a tots aquells que els acusen de victimistes?

Que no han escoltat la música en valencià dels últims anys i que ignoren del que parlen. Qui diu que «eso de la música en valenciano es muy folclórico», no s´ha enterat de res. Ací es fa rock, pop, folk, cançó d´autor… I el problema de què la música siga en valencià només la tenen alguns valencians. Fora no existeix, i jo ho he comprovat actuant a Londres. Això és un ridícul que també prové del provincianisme.

Amb «Andanes» ha crescut en varietat de ritmes i estils.

Aquest disc és el resultat d´un procés de maduració musical lògic. Al solatge que en la meua formació musical han jugat la tradició de la Nova Cançó i la tradició anglosaxona de pop-rock, he sumat ara la meua aproximació al jazz, la bossa nova o la cançó francesa. I així han eixit les cançons: una barreja de gèneres difícils de definir en molts casos.

Alguns diuen que és el Leonard Cohen valencià…

Sí, i altres que Lou Reed [bromeja]. Però jo només procure fer bones cançons que ajuden a il·luminar la vida de les persones i a comprendre el món. No sóc més que Rafa Xambó, de la Ribera.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Supremacisme lingüístic espanyol

Toni Cucarella

Aquests dies d´estiu ha aparegut en escena un altre grup contrari, per no dir enemic, de la recuperació del nostre català: l´Asociación Nacional por la Libertad Lingüística. No obstant el nom aparent que no ningú no en faça una lectura de democratisme ingenu: el seu concepte de la llibertat és restringit; només abasta la «libertad lingüística» dels castellanoparlants. En conseqüència, això que reclamen no té res a veure amb la llibertat, menys encara amb la democràcia o la justícia. De fet, són continuadors d´aquella antiga croada que ha intentat durant segles imposar el castellà en terres valencianes «por justo derecho de conquista». Durant més de tres-cents anys s´ha practicat una persecució salvatge contra les llengües no castellanes. S´han promulgat, fins i tot s´han fet complir violentament, centenars de lleis contra el nostre català. He dit centenars, i algunes encara vigents. La croada ha estat tan brutal que en algunes poblacions del País Valencià, com ara Alacant, han aconseguit eliminar la llengua autòctona dels seus carrers, i en moltes altres poblacions, entre les quals el Cap i Casal, hi recula a camallades. No ha estat un procés gens pacífic. Ni democràtic. Ha estat una imposició per la força d´un poble vencedor contra un poble vençut.

Quan un poble és espoliat per un altre, l´única manera de refer el mal infligit és que el lladre retorne allò que han pres indegudament. No s´hi val a voler considerar dret o propietat allò que s´ha aconseguit mitjançant actes injustos i de violència. En democràcia, per justícia, cal restituir a les víctimes allò que els ha estat arrabassat. En el nostre cas, el que és de justícia democràtica és retornar als territoris històrics catalanoparlants del País Valencià la normalitat lingüística que els ha estat arrabassada.
Estic convençut que els membres d´aqueixa associació si han de viure a París, Londres o Berlín no dubtaran a aprendre la llengua del país que els acull, no s´hi oposaran en nom de cap «libertad». Per què, en canvi, rebutgen i menyspreen el nostre català? Per què, si viuen entre nosaltres, no volen que ni ells ni els seus fills coneguen la nostra llengua? I si els qui s´oposen són gent del nostre país, la sociolingüística defineix prou clarament la seua actitud: autoodi.

El seu comportament obeeix a un convenciment de superioritat lingüística. Segons el seu pensar hi ha llengües superiors i inferiors. Consideren l´espanyol idioma superior al nostre català. Per a ells, les llengües inferiors –«regionales»– només poden existir com a llengua del poble baix, llengua de «gueto», i jutgen lícit i legítim afavorir la seua desaparició –aniquilació– en favor de la llengua superior. Expressen, per tant, una ideologia de clar supremacisme lingüístic. «En España, en español», «Hablad en cristiano».

Cal lamentar la «comprensió» amb què les societats dites democràtiques observen les accions del supremacisme lingüístic. França, per exemple, pràcticament ha reeixit a exterminar impunement –dic exterminar– les llengües no franceses com el bretó, l´occità, el basc o el nostre català. Heus ací, doncs, la terrible contradicció: es rebutja el supremacisme racial que a Sudàfrica es deia apartheid o als Estats Units segregacionisme, es bandeja enèrgicament el nazisme, màxim i sangant exponent d´un altre supremacisme racial que va sentenciar milions de persones a la mort; però es tolera aquesta altra expressió de racisme, de xenofòbia, que representa el supremacisme lingüístic. Aqueixa associació, doncs, quan diu «libertad lingüística» insisteix en la secular imposició del castellà. Durant segles ha estat per «derecho de conquista», i per execrable i injustificable xenofòbia.

Escola valenciana plurilingüe? Sí, gràcies!

Vicent Brotons

Llig la notícia al diari Levante-EMV: «El PP impondrá la educación trilingüe si gana en las urnas». El to del titular no m´agrada. No sé si respon al criteri periodístic o al to que el senyor Font de Mora ha adopta per anunciar la notícia. No m´estranyaria gens ni mica esta última raó, atés el currículum autoritari que arrossega el conseller educatiu. «Imposar» no és una paraula que casa bé amb la democràcia, és cert. Tractaré però d´aprofundir en la notícia per traure conclusions sobre el que realment significa. Començaré per manifestar el meu absolut acord amb el conseller. «El model de línies en valencià i castellà és insostenible». Té raó, però no només perquè ho siga economicament, que no és el verdader problema, sinó perquè és insostenible pedagògicament, sociolingüísticament, psicolingüísticament, formativament.

Tots els estudis i investigacions fetes al nostre àmbit autonòmic i a d´altres de l´Estat espanyol i Europa són ben clars i precisos: les línies en castellà no propicien en absolut una competència mínimament acceptable en valencià. En canvi, les línies en valencià, que cursen des de fa dos decades entre el 20% i el 30% dels nostres escolars, són la garantia precisa arxidemostrada i sobradament contrastada d´un domini igualitari de les dos llengües oficials. Si volem alumnes bilingües, d´acord, no a les línies en castellà i sí —un sí rotund— a la generalització de les línies en valencià (programes d´ensenyament en valencià i d´immersió lingüística, segons els casos).

Pot ser algun lector o lectora estarà pensant que el projecte no és el bilingüisme, que el que ha de fer el sistema educatiu és formar futures generacions trilingües, quadrilingües, poligotes. Perfecte. El que cal és adequar les liníes en valencià perquè els programes bilingües castellà/valencià es convertisquen en línies plurilingües. Com? Aprofitant la plasticitat cognitiva dels xiquets i xiquetes i posant al seu servici un currículum que incremente les hores d´anglés i en anglés, de francés i en francés, d´italià i en italià... amb una metodologia adequada; amb professorat cada vegada més format (assignatura pendent que té un alt cost econòmic, no ho oblidem); amb una distribució horària que prime la llengua minoritària —el valencià—, que amplie el temps i la qualitat d´exposició a les llengües estrangeres i que atorgue el temps mínimament necessari per aprendre els aspectes formal de la llengua forta, el castellà. Este, a grans trets, és el disseny adequat per a construir l´escola valenciana plurilingüe en què estem d´acord tots i totes els experts i que, sens dubte, generaria un significatiu consens entre la comunitat educativa i la ciutadania.

Si el senyor Alejandro Font de Mora es refereix a açò, avant. Si el seu trilingüisme és un vergonyant projecte per a marginar el valencià, ensenyar sobretot castellà i desenrotllar una campanya més propagandístisca que eficient a favor del totpoderós anglés, estem davant d´una actuació il·legal absolutament agressiva amb els nostres drets educatius i idiomàtics, els que tenim com a ciutadanes i ciutadans valencians, espanyols i europeus.

Benvinguda l´escola valenciana plurilingüe de Vinaròs a Oriola, però no a un fals trilingüisme només sostenible des del cinisme d´un dels pitjors consellers de la Generalitat Valenciana de tots els temps.

Director de la Unitat per a l´educació multilingüe. Universitat d´Alacant

Timidesa lingüística

Ferran Suay

Passejant per la ciutat d'Alacant, fa poc, em vaig trobar que no sabia com anar al lloc que buscava. Com és costum de fer en situacions semblants, vaig preguntar a la primera persona que vaig trobar disponible.

-" Perdone, em podria dir com anar al carrer tal"?

L'home em va respondre amablement i em donà les instruccions necessàries per tal d'arribar al meu objectiu. Quan ja li havia donat les gràcies, i per a la meua sorpresa, fou ell qui em preguntà a mi:

-" Escolte... i vosté com sabia que jo parlava valencià?"
-"No ho sabia"- li vaig respondre.

En comprovar que aquell senyor es quedava una miqueta perplex, i en justa correspondència a la seua amabilitat, li vaig voler donar alguna explicació més, i li vaig aclarir que jo, com que pense en valencià, quan m'acoste a algú, li parle en eixa mateixa llengua, sense preguntar-me si serà o no la seua també. No sé si en va quedar molt convençut. A mi, en canvi, em quedà ben clar que aquell senyor pensava que l'únic motiu vàlid per adreçar-se a algú en valencià és saber del cert que és una persona valencianoparlant.

D'eixa actitud en podem dir -amb propietat- timidesa lingüística, i podem constatar que -efectivament- és molt habitual entre les persones que tenen el valencià com a llengua primera, que el parlen a casa i amb els amics i coneguts, i que -en canvi- l'amaguen quan es tracta de comunicar-se amb persones que no coneixen. N'hi ha que, fins i tot arriben a demanar disculpes si s'han adreçat en valencià a algú que -jutjant-ho per la llengua en què contesta- ha resultat que no el parlava.

Demanem disculpes quan, involuntàriament, hem fet mal a algú (xafant-li un peu, per exemple), o l'hem ofés d'alguna manera. Com pot ser que ningú considere que parlar en una llengua -siga la que siga- pot ofendre? Més encara, si es tracta d'una llengua que la legislació vigent declara oficial, però en qualsevol cas, parlar en qualsevol idioma no pot constituir mai una ofensa per a ningú. Si després resulta que l'altre no parla la mateixa llengua que jo, i jo vull adaptar-me a la seua, ho puc fer. És una opció legítima. Si, en canvi, m'estime més continuar expressant-me en el meu idioma, també ho puc fer. És igualment legítim.

Si l'interlocutor no m'entén, ja m'ho farà saber. Una regla bàsica de la comunicació és considerar que la persona amb qui parlem és aproximadament tan intel·ligent com nosaltres mateixos, i està igualment capacitada per a expressar allò que vol. Ací tenim una bona base per a una comunicació respectuosa i igualitària, que podria servir per a avançar cap a una situació d'autèntica igualtat lingüística.

Les lleis -sobre el paper- ens reconeixen el dret a viure en la nostra llengua, tant a les persones que tenen el castellà com a llengua pròpia, com a les que considerem que la nostra és el valencià. El límit, però, no es troba tant als papers com en la nostra forma quotidiana de comportar-nos. Actuar tímidament implica -en termes generals- inhibir-se, ser passius, optar per la inacció. Som tímids quan callem en comptes de parlar, o quan deixem passar una oportunitat, o tolerem un abús, simplement per no cridar l'atenció. Els llibres d'autoajuda i les consultes que reben molts professionals de la psicologia, tracten sovint de la timidesa., i la consideren com una limitació important, que cal superar si volem millorar el nostre nivell de benestar personal.

En el cas de la llengua és exactament igual. Si opte directament pel castellà en lloc d'iniciar les interaccions en la mateixa llengua en què parle amb mi mateix, entre altres coses, estic perdent moltes oportunitats de descobrir que els meus interlocutors poden ser tan valencianoparlants com jo mateix. La manera de saber-ho és ben senzilla: parlar-li en valencià. Puc estar raonablement segur que, si no m'entén, m'ho farà saber. I per tant, també puc assumir que si no m'ho diu, vol dir que m'entén, i que podem continuar comunicant-nos sense més dificultat. I, en qualsevol cas, no he de tindre cap dubte que ningú no s'ha d'ofendre per sentir parlar un idioma, qualsevol idioma, i -especialment- l'idioma propi del territori on viu.

dimecres, 22 de setembre del 2010

El 9 d’octubre serà la festa pel valencià

PICA'M, 22 setembre de 2010

La primavera del 1986 es feren les primeres Trobades d’Escoles en Valencià. Des d’aleshores, cada any les festes anuals per la llengua s’han succeït i s’han estés, des d’unes poques comarques inicials, fins a tot el País Valencià. Enguany, doncs, s’han celebrat la 25a edició de les primeres Trobades, els actes lúdics i reivindicatius d’estima per la llengua més arrelats a la societat valenciana, que reuneixen les persones que estimem, que parlem i sentim, que llegim i escrivim, que aprenem i transmetem la nostra llengua.

Vora 220.000 pares, mares, alumnes, mestres i professors que fan possible les Trobades comarcals. Les celebracions dels 25 anys de Trobades començaren el passat febrer a la Nit d’Escola Valenciana i tingueren el seu punt àlgid de març a juny amb les 21 Festes per la Llengua que van vestir amb el lema “Tu tens la clau” el nostre territori de sud a nord. Ara Escola Valenciana es prepara per a cloure aquesta celebració tan significativa el dia més simbòlic per als valencians i valencianes, el 9 d’Octubre.

Els protagonistes d’aquest homenatge a l’activisme cívic serà la comunitat educativa. És per això que volem recuperar l’esperit de col·lectivitat que es va aconseguir l’any 1995, quan es va fer el mural Estimem la nostra llengua, creat per Xavier Mariscal.

La festa col·lectiva de l’ensenyament en valencià torna a la ciutat de València per demostrar en la capital del País que existeix la diversitat i la força comarcal, una manera de treballar en xarxa de forma descentralitzada i alhora amb un pont de treball en comú: l’ensenyament en valencià.A València es visualitzarà el treball de les comarques a través dels tallers que s’han organitzat amb il•lusió i esforç a les Trobades comarcals del 2010.

Tallers per a xiquets i xiquetes de totes les comarques valencianes, actuacions a l’escenari, una Fira d’Entitats i la vivesa de l’escultura “La clau que obri tots els panys”, creada per a l’ocasió pel prestigiós artista de renom internacional Manuel Boix, faran d’aquesta festa pel valencià una gran festa. A la nit el grup de música en valencià de referència, Obrint Pas, tancarà els actes amb un concert molt especial de celebració.

De 10:00 a 16:00 hores

Monument commemoratiu: LA CLAU QUE OBRI TOTS ELS PANYS

Durant tot el matí, els xiquets, xiquetes, pares, mares i docents de cada centre educatiu que haja participat en la realització del “Llibre de la clau” aniran dipositant-lo en l’escultura.

Tallers infantils:

Les coordinadores comarcals seran les encarregades de donar suport al major nombre de centres educatius participants a les Trobades 2010, per tal de portar a la Festa del 9 d’Octubre els tallers que han preparat a la seua Trobada. Així mateix, també es convidarà associacions culturals i universitats que realitzen tallers (danses, ceràmica…). Igual com en qualsevol Trobada, l’organització facilitarà l’espai i les taules per a realitzar cada taller.

Fira d’Entitats:

Les entitats de País com els sindicats, Fapa, entitats culturals, entitats ecologistes, editors, etc., tindran un espai per a informar sobre les seues activitats.

Actuacions

Durant tot el matí se succeiran diferents actuacions de grups de xiquets i xiquetes vinculats a centres educatius o a associacions comarcals.

Dinar

De 21:30 a 00:30 hores

Concert de cloenda amb l’actuació d’Obrint Pas, que faran un concert especial amb la presentació d’alguns dels temes musicals que formaran part del seu nou disc.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Actes de la Societat Coral El Micalet

DISSABTE 2 D'OCTUBRE:

19:00 h. "CARLES SALVADOR, LA FORÇA D'UN IDIOMA"

1a. PART: Un petit audiovisual i un recull de poemes de Carles Salvador

2a. PART: "REGAL DE REIS", obra curta de teatre de Carles Salvador

DILLUNS 4 D'OCTUBRE:

19:30 h.: "MATILDE SALVADOR EN EL RECORD"

1a. PART: Conferència sobre Matilde Salvador, a càrrec d'Antonio Gascó Sidro

2a. PART: Moments musicals, per la soprano Emília Vera i la pianista Núria Pesudo Cots

PROGRAMA

CINC CANÇONS DE BRES. Poemes de Bernat Artola

Les campanes

La llar

Mareta
Tan tarantan

Dorm!

ELS ASFÒDELS. Rafael Caria

Els asfòdels

El temps

Miratge de la tarda

La cambra

Enllà de l'origen

Anhel

Petit retaule d'amor

QUATRE CANÇONS. Poemes de Joan Fuster

Ara que véns

Per a mi la nit, senyor

Escampadissa

Els ulls

DIJOUS 7 D'OCTUBRE:

19:30 h.: "FOR SALE" - 50 veus de la terra

RECITAL: basat en el llibre "For sale", que inclou una selecció de 50 poemes inèdits d’autors i autores valencians, dedicats als nostres paisatges, al nostre territori, coordinat per la poeta Maria Josep Escrivà. Poemes que per una banda reivindiquen la bellesa de cada racó del País però que també denuncien la desfeta que està patint. Obri el poemari Terra Lliure de Marc Granell i el clou Josep Piera, amb el seu cant a la Drova.

L'espectacle poètic s'acompanya d'un muntatge audiovisual amb imatges de Natxo Francés.

dijous, 16 de setembre del 2010

Un documental de les escoles en valencià

PICA'M, 16/09/2010

Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat. I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l’escola. Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, l’escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total.

Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l’oferta de places no està a l’alçada de la demanda. Dades que mostren la falta de normalització del valencià a l’escola i a la societat valenciana. Però després de tants anys i tantes traves, molts mestres, mares i pares continuen lluitant per la normalització de valencià a l’escola i per prestigiar-lo al carrer.
Roda la mola és el projecte d’un documental de Tramuntana Produccions Audiovisuals amb l’objectiu de mostrar aquest món d’il·lusió i lluita que envolta l’escola en valencià de la mà d’aquelles persones que el fan possible.

Ja podeu vore el tràiler i conèixer més detalls al seu blog.

dimecres, 15 de setembre del 2010

L’eliminació de línies en valencià potencia el fracàs escolar i redueix les oportunitats laborals

Diego Gómez: “l’eliminació de línies en valencià als instituts potencia el fracàs escolar i redueix les oportunitats laborals de l’alumnat”

Web Escola Valenciana. 15/09/2010 15:50

L’IES Mutxamel és un exemple del que s’ha convertit en la tònica general de planificació educativa de la Conselleria d’educació als instituts: s’ha eliminat l’única línia d’ensenyament en valencià-plurilingüe i es mantenen dues línies d’ensenyament monolingüe en castellà.

L'alumnat dels instituts ha de prendre decisions sobre el seu futur professional i que comencen a pensar què volen ser de majors. Des d'Escola Valenciana es té la clara convicció que la qualitat educativa està directament relacionada amb programes d'ensenyament que estiguen a l'altura de les exigències de la nostra societat, una societat on l'aprenentatge de llengües es fonamental per al mercat laborat. "Els valencians i les valencianes tenim molta sort perquè vivim en un territori amb dues llengües oficials i garantir que tot l'alumnat les domine els facilita l'aprenentatge d'altres llengües, millor rendiment acadèmic i majors expectatives laborals", explica Diego Gómez, president d'Escola Valenciana.

Des de l'entitat cívica es considera fonamental que la Conselleria d'Educació faça els estudis d'avaluació i qualitat educativa per analitzar quins són els programes d'ensenyament sobre els quals s'ha de basar el plurilingüisme educatiu, quins garanteixen un major èxit acadèmic dels estudiants actualment, i quins asseguren una major preparació per a les proves d'accés a les universitats: "Estem convençuts que els resultats donarien un ampli avantatge a l'alumnat que estudia en programes d'ensenyament en valencià. Per què? Perquè és on està el professorat que genera major innovació educativa en tots els àmbits, on es concentra l'aprenentatge de qualitat i on l'alumnat té més competència lingüística no només en valencià, sinó també en castellà i en anglés respecte als estudiants que cursen estudis en un altre tipus de programes", assegura Diego Gómez.

No obstant els recursos i les facilitats per potenciar els programes d'ensenyament en valencià d'èxit són nuls a secundària, batxillerat i els cicles formatius: "hi ha un gruix de la nostra societat que viu i treballa en valencià, la llengua està viva i apropa. Els metges tenen pacients que viuen en valencià, els comercials tenen clients que viuen en valencià, els mestres tenen alumnes que viuen en valencià, els cinemes tenen espectadors que viuen en valencià i els mitjans de comunicació tenen lectors, oients i telespectadors que viuen en valencià, per això el valencià és una llengua necessària al treball, és un valor per al mercat laboral".

Els alumnes valencianoparlants tenen el privilegi de ser bilingües, la qual cosa els facilita l'aprenentatge d'una llengua de comunicació internacional com és l'anglés: "el resultat és que ja hi ha diverses generacions de joves que han estudiat en valencià i estan en el món laboral treballant també a l'estranger en grans empreses que se n'adonen que tenen clients en la nostra llengua com Apple", argumenta el president d'Escola Valenciana. És el cas de Maria Moreno, una jove de Catarroja que viu a Irlanda des de fa uns anys perquè treballa a la seu que té allí Apple. Ella ha estat col•laborant en un projecte que ha permés que l'Iphone 4 també estiga en la nostra llengua perquè l'empresa es va adonar que hi havia mercat en aquest sentit. Maria ha estudiat en valencià.

El primer dia de classe amb una concentració davant de l'IES Mutxamel

Aquest curs els estudiants que han estudiat l'eso en valencià a l'Ies Mutxamel d'aquesta localitat han perdut el dret a continuar els seus estudis en aquest programa al batxillerat, perquè la Conselleria d'Educació ha eliminat una de les tres unitats i les dues que ha conservat són d'ensenyament en castellà, és a dir, sols monolingüe.

Davant d'aquesta situació a finals del curs passat tots els afectats d'aquest centre van participar en la campanya "A secundària, tu tens la clau", iniciada per Escola Valenciana i que consisteix a enviar queixes al Síndic de Greuges per aquest tema.

Així mateix, Adrià Carrillo Valero, portaveu del Grup Municipal d'EUPV i Rosa Poveda Brotons, portaveu del Grup Municipal del PSPV, de l'Ajuntament de Mutxamel han aprovat una moció en defensa del dret de les famílies a escollir l'ensenyament en valencià a Mutxamel.

Hui s'han concentrat a les portes de l'Ies Mutxamel membres de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic de Mutxamel, representants de l'Ajuntament de Mutxamel, estudiants de l'IES Mutxamel, i professorat i AMPES dels centres de Mutxamel per tornar a fer visible davant l'opinió pública aquesta injustícia.

Ismael Vicedo, tècnic d'Escola Valenciana a l'Alacantí ha declarat que "els joves que hui estan a les portes de l'institut recolzats per tots nosaltres simplement volen exercir el seu dret a escollir el programa d'ensenyament que consideren òptim per a assegurar-se una formació excel•lent i el conseller Font de Mora hauria de tindre també en compte que a Mutxamel hi ha dos instituts i en cap dels dos hi ha ara la possibilitat de fer batxillerat en valencià. On està doncs l'equilibri, on està la potenciació del plurilingüisme si no s'assegura ni el bilingüisme?".

Justament en les comarques que conformen la província d'Alacant tenen la pitjor situació d'oferta d'ensenyament en valencià. Si la mitjana d'alumnes que poden estudiar en valencià als instituts a tot el territori és del 20,1% aquest curs 2010-2011, en la província d'alacant baixa a l'11,4%. I és que dels 33.233 alumnes que poden estudiar en valencià a l'escola en la província d'alacant, quan passen a l'institut només 13.4069 poden continuar formant-se en aquest tipus de programa d'ensenyament, o siga que 19.827 deixen de poder optar a l'ensenyament en valencià en el pas de l'escola a l'institut.

Les xifres del curs 2010-2011 a tot el territori valencià demostren que als instituts els alumnes s'inclinen per l'ensenyament en valencià si els deixen escollir

Hui han iniciat el curs 314.897 alumnes als instituts dels quals 63.406 han pogut matricular-se en els programes d'ensenyament en valencià, és a dir un 20,1% del total. Ha baixat la xifra total d'alumnes, l'any passat hi havia 318.037 i enguany 3.140 menys. No obstant, hi ha 373 alumnes més que estudien en valencià respecte a l'any passat i s'ha incrementat un 0,3% l'alumnat al qual la Conselleria d'Educació li permet estudiar en valencià respecte al curs anterior: "què demostra açò? Simplement que l'alumnat a qui li permeten estudia en valencià a l'escola vol continuar estudiant en valencià a l'institut sense cap dubte i que les unitats d'ensenayment en valencià estan completes i que el percentatge de joves que estudiarien en valencià seria molt més alt si s'obriren més línies d'ensenyament en valencià a secundària, si tinguerem una Conselleria d'Educació que apostara realment pel plrurilingüisme educatiu"", ha comentat el president d'Escola Valenciana.

En relació al que ha dit Diego Gómez, es constata un any més que 95.424 alumnes que han estudiat en valencià a l'escola no podran continuar els seus estudis en aquests programes a l'institut perquè el conseller Font de Mora es nega a obrir línies d'ensenyament en valencià per a cobrir les necessitats d'aquest alumnat als instituts. Per tant, obligatòriament han de cursar els seus estudis en un programa monolingüe en castellà: "la demanda d'ensenyament en valencià als instituts està molt per damunt de l'oferta, la situació és més sagnant que a infantil i primària", assegura Diego Gómez.

En aquest sentit, només per a assegurar a tot l'alumnat que estudia actualment en valencià a l'escola la continuitat de programa d'ensenyament en valencià a l'institut la xifra de matriculats en valencià pujaria en secundària a 158.830 alumnes, es a dir el 50,4% de l'alumnat total als instituts.

El 5é Festival de curtmetratges Mira'm lliura els premis de l'edició d'enguany

De les 41 obres rebudes d’aquesta edició, 13 han sigut seleccionades dins la secció oficial i 9 dins la secció d’estudiants. Una decisió per a l’organització que ha estat molt difícil per la qualitat de les obres rebudes, ja que any rere any creix aquest festival tant en nombre com en qualitat. El Mira'm compta amb el suport de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera - Escola Valenciana, organització que inclou en el programa de les Trobades la projecció dels audiovisuals premiats en el Festival.

Les obres de la secció oficial, seran projectades dins de la programació OFF del Festival Internacional de MIM de Sueca i l'espai escollit serà el Claustre Joan Fuster (C/Sant Josep) Els dies de projecció seran: dijous 16 a les 21h i divendres 17 a les 23h.

La projecció de la secció d'Estudiants tindrà lloc al mes d'octubre dins d'una programació de pases especials per a les escoles participants.

La decisió del jurat dels premis de cada secció (inclós premi d'Estudiants) serà pública el dia 19 de setembre a les 20h en la gala d'entrega dels premis al claustre Joan Fuster.

Recordem que els premis que enguany es donaran estan inclosos dins de quatre categories:

Secció Mira’m

Primer premi: 1200e
Segon premi: 600e
Premi del públic: 200e

Secció Estudiants

Primer premi: 400e
Segon premi: 300e

Secció Centres Ocupacionals

Premi únic: 300e

Premi al millor Curt de la Ribera

Premi únic: 200e

Esperem la vostra assitència i us recordem que entre tots aquells que assistiu podeu votar el premi del públic, valorat en 200 euros.

Curtmetratges seleccionats

MIRA’M 2010 SECCIÓ OFICIAL

PROJECCIONS DIA 1, DIJOUS 16 DE SETEMBRE A LES 21H

ORDRE

TÍTOL

AUTOR

SECCIÓ

DURACIÓ

1r

Invasió Subtil

Maria Fuster

-Gandia-

Mira’m

5’27’’

2n

Escolta’m

Noé Ases

-Sueca-

Centres Ocupacionals i

Premi de la Ribera

10’27’’

3r

La flor carnívora

María Lorenzo

-València-

Mira’m

8’13’’

4t

Maria

Rubén Millán

-Cullera-

Mira’m i

Premi de la Ribera

4’35’’

Absència

Javier Muñoz

-Barcelona-

Centres Ocupacionals

12’

Camerun, breu història d’un embaràs

Doménec Boronat

-Palma Mallorca-

Mira’m

13’

Els anys del silenci

Marcel Leal

-Barcelona-

Mira’m

18’


MIRA’M 2010 SECCIÓ OFICIAL
PROJECCIONS DIA 2, DIVENDRES 17 DE SETEMBRE A LES 23:15H

ORDRE

TÍTOL

1r

Menú incorrecte

2n

A l’asil ens veurem

3r

L’home d’esquena

4t

Va passar a Ontinyent

I ara què?

Les sabatilles de Laura


divendres, 10 de setembre del 2010

Escola valenciana plurilingüe? Sí, gràcies!

Vicent Brotons
Director de la Unitat per a l´educació multilingüe. Universitat d'Alacant

Publicat al LEVANTE-MV el 10/09/2010

Llig la notícia al diari Levante-EMV: «El PP impondrá la educación trilingüe si gana en las urnas». El to del titular no m´agrada. No sé si respon al criteri periodístic o al to que el senyor Font de Mora ha adopta per anunciar la notícia. No m´estranyaria gens ni mica esta última raó, atés el currículum autoritari que arrossega el conseller educatiu. «Imposar» no és una paraula que casa bé amb la democràcia, és cert. Tractaré però d´aprofundir en la notícia per traure conclusions sobre el que realment significa. Començaré per manifestar el meu absolut acord amb el conseller. «El model de línies en valencià i castellà és insostenible». Té raó, però no només perquè ho siga economicament, que no és el verdader problema, sinó perquè és insostenible pedagògicament, sociolingüísticament, psicolingüísticament, formativament.

Tots els estudis i investigacions fetes al nostre àmbit autonòmic i a d´altres de l´Estat espanyol i Europa són ben clars i precisos: les línies en castellà no propicien en absolut una competència mínimament acceptable en valencià. En canvi, les línies en valencià, que cursen des de fa dos decades entre el 20% i el 30% dels nostres escolars, són la garantia precisa arxidemostrada i sobradament contrastada d´un domini igualitari de les dos llengües oficials. Si volem alumnes bilingües, d´acord, no a les línies en castellà i sí —un sí rotund— a la generalització de les línies en valencià (programes d´ensenyament en valencià i d´immersió lingüística, segons els casos).

Pot ser algun lector o lectora estarà pensant que el projecte no és el bilingüisme, que el que ha de fer el sistema educatiu és formar futures generacions trilingües, quadrilingües, poligotes. Perfecte. El que cal és adequar les liníes en valencià perquè els programes bilingües castellà/valencià es convertisquen en línies plurilingües. Com? Aprofitant la plasticitat cognitiva dels xiquets i xiquetes i posant al seu servici un currículum que incremente les hores d´anglés i en anglés, de francés i en francés, d´italià i en italià... amb una metodologia adequada; amb professorat cada vegada més format (assignatura pendent que té un alt cost econòmic, no ho oblidem); amb una distribució horària que prime la llengua minoritària —el valencià—, que amplie el temps i la qualitat d´exposició a les llengües estrangeres i que atorgue el temps mínimament necessari per aprendre els aspectes formal de la llengua forta, el castellà. Este, a grans trets, és el disseny adequat per a construir l´escola valenciana plurilingüe en què estem d´acord tots i totes els experts i que, sens dubte, generaria un significatiu consens entre la comunitat educativa i la ciutadania.

Si el senyor Alejandro Font de Mora es refereix a açò, avant. Si el seu trilingüisme és un vergonyant projecte per a marginar el valencià, ensenyar sobretot castellà i desenrotllar una campanya més propagandístisca que eficient a favor del totpoderós anglés, estem davant d´una actuació il·legal absolutament agressiva amb els nostres drets educatius i idiomàtics, els que tenim com a ciutadanes i ciutadans valencians, espanyols i europeus.

Benvinguda l´escola valenciana plurilingüe de Vinaròs a Oriola, però no a un fals trilingüisme només sostenible des del cinisme d´un dels pitjors consellers de la Generalitat Valenciana de tots els temps.

dijous, 9 de setembre del 2010

Les famílies opten per l’ensenyament en valencià

Comunicat de premsa d'Escola Valenciana

10.427 més estudien en valencià enguany. Escola Valenciana constata que les famílies opten per l’ensenyament en valencià quan poden triar, ja que els Programes Bilingües en valencià són els únics que caminen cap al plurilingüisme.

DIEGO GÓMEZ: “DES D’ESCOLA VALENCIANA HO TENIM CLAR, CAL UN MODEL ÚNIC D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE VALENCIÀ ADAPTAT A LA NOSTRA REALITAT SENSE DIFERENCIAR ZONES VALENCIANOPARLANTS I CASTELLANOPARLANTS, QUE RES TÉ A VEURE AMB ELS MODELS DE GALÍCIA I EUSKADI”

Hui comença el curs a les escoles valencianes amb un total de 450.075 alumnes d’infantil i primària dels quals 158.830 estudiaran en Programes d’Ensenyament Bilingües, (PEV i PIL), o siga el 35,2% del total de l’alumnat valencià. Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana: “pensem que els xiquets i xiquetes que cada any tenen oportunitat d’estudiar en els únics programes que actualment garanteixen la competència lingüística en les dues llengües oficials i que per ser bilingües tenen molta més facilitat d’aprendre altres llengües, són uns privilegiats en l’actual sistema educatiu. Malauradament el 65% de l’alumnat valencià enguany estudia exclusivament en castellà, o siga en un Programa Monolingüe (PIP) que no s’adapta a les necessitats educatives de la societat valenciana del segle XXI”

“El mateix Font de Mora està en contra del monolingüisme educatiu, per tant està en contra del programa d’ensenyament més establert al nostre territori, el Programa Monolingüe (PIP), l’únic que falta és establir una forta política en matèria lingüística per superar aquesta situació que desagrada inclús al cap de la Conselleria d’Educació”, continua Gómez.

Enguany la xifra d’alumnat que té oportunitat d’estudiar en els Programes d’Ensenyament Bilingües a les escoles ha augmentat un 2,1%. En aquest sentit el president d’Escola Valenciana es mostra molt satisfet “perquè les famílies ho tenen clar a l’hora de matricular quan se’ls dóna la oportunitat, el problema rau ahí justament, que el conseller Font de Mora veu insostenible que les famílies tinguen l’oportunitat d’escollir en qualsevol zona del nostre territori els Programes d’Ensenyament Bilingüe”.

La Comissió d’Educació d’Escola Valenciana està totalment d’acord amb el conseller Font de Mora quan diu que “el propósito del sistema educativo es que los alumnos valencianos tengan competencia oral y escrita en los dos idiomas oficiales y aprendan un idioma extranjero”. Des d’aquesta òptica un sistema educatiu valencià que compta actualment amb Programes Bilingües (PEV i PIL), un Programa Monolingüe en Castellà (PIP) majoritari i un experiment de Programa British Schools sense rigor pedagògic implantat en 6 centres, no és la millor manera per avançar cap a un Programa d’Ensenyament Plurilingüe real.

Programa d’Ensenyament Plurilingüe

La Conselleria d’Educació ja ha descartat replantejar per a aquesta legislatura un nou model d’ensenyament basaten el plurilingüisme per a aquesta legislatura, “el plurilingüesme educatiu real valencià no passa per experiments com el de les 6 escoles que enguany basen l’ensenyament en un 80% d’assignatures en anglés, passa per fonamentar-se en més de 25 anys d’ensenyament bilingüe propi dels programes d’ensenyament en valencià, que són els únics que estan donant bons resultats per establir un bon model plurilingüe”, explica Diego Gómez.

Des d’Escola Valenciana es considera que seria molt fàcil aconseguir la normalització definitiva del valencià si l’administració valenciana iniciara actuacions en aquest sentit, ja que malauradament la llengua pròpia no està normalitzada en tots els àmbits d’ús. Per això cal donar-li una empenta potent. “No estem per models lingüístics educatius de xifres com és el 30%-30%-30% dels gallecs i els bascos per una raó molt senzilla: malauradament les dues llengües cooficials del nostre territori no estan equilibrades. Els xiquets i xiquetes tenen la gran sort de dominar el castellà perquè està present a tots els àmbits de la seua vida, però el valencià no. Caldrà reforçar per igual a tot l’alumnat l’aprenentatge del valencià, per això volem saber realment si el conseller està a favor de la recuperació del valencià o no. Nosaltres estem a favor de la competencia total en castellà, però eixa ja la tenim tots, ara caldrà assegurar la competència lingüística de valencià per a tots i totes i com no, anar incorporant una tercera llengua estrangera, però sense perdre de vista que cal dominar per igual les dues oficials i aquest fet encara no s’ha donat”, assegura Gómez.

Aquest desequilibri fa que en un Programa d’Ensenyament Plurilingüe valencià s’ha de fer especial incidència en el valencià com a llengua vehicular sense oblidar mai el castellà i altres llengües com l’anglés, que garantesca el plurilingüisme a tot l’alumnat siga de les zones valencianoparlants com de les castellanoparlants, pel fet que l’alumnat de les zones castellanoparlants no té perquè estar en desigualtat de condicions i ha de tindre les mateixes oportunitats per dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera.

Des d’Escola Valenciana es dubta que Font de Mora estiga per la recuperació del valencià, ja que s’ha oblidat completament d’emprendre mesures al respecte. Per què no incorporar valencià pràctic a la ESO per a aquell alumnat que no domina la part oral? Per què el conseller fa declaracions del tipus “queremos ver en la legislación como exigir inglés en los cuerpos docentes y que haya cambios en la legislación estatal” i no adopta mesures encara més bàsiques com és que el professorat dels instituts tinga la capacitació lingüística en valencià per garantir la demanda de l’alumnat i les seus famílies? Les dades no menteixen: 95.424 alumnes que estudien en els Programes Bilingües en valencià a l’escola durant aquest curs deixaran de fer-ho quan estiguen a l’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius per maca d’oferta.

La Festa pel Valencià

La primera visualització multitudinària d’estima pel valencià que està organitzant Escola Valenciana aquest curs es farà efectiva el 9 d’octubre, una data molt simbòlica per als valencians i valencianes, amb un acte a la ciutat de València on participaran milers de ciutadans i ciutadanes en una macrotrobada de centres d’ensenyament en valencià i un concert especial del grup Obrint Pas per finalitzar la celebració dels 25 anys de Trobades, unes festes pel valencià que cada any reuneixen a més de 200.000 assistents al llarg de les nostres comarques.