dijous, 29 de setembre del 2011

Joan Fuster serà l'escriptor de l'any de la 27 Trobada de la Ribera

En fer els 20 anys del decés de l'escriptor de Sueca -va faltar el 1992- la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera dedicarà a Joan Fuster el programa d'activitats planificades des d'En rogle, club de lectura, una marca gestionada conjuntament amb la Fundació Sambori, que pretén divulgar als pobles on cada any es fa la Trobada una figura literària. 

A Joan Fuster li devem moltes coses, entre les quals contribuir a despertar la consciència nacional de valencians i valencianes, anestesiada i, de vegades, extirpada de soca-rel per interessos polítics que intentaven que no ens reconciliàrem amb la nostra història, el nostre patrimoni i el nostre territori. Fou un intel·lectual polèmic, que va utilitzar la dialèctica per acostumar els ulls de la ment a la tenebra que ens envoltava en la llarga nit del franquisme. Fou incisiu, sarcàstic, despietat amb les falsedats, amb els qui sols busquen salvar el seu cul.... Qualitats que s'agraeixen amb el pas del temps perquè et deixen un regust de sinceritat, d'honestedat i de saber nadar a contra corrent. També fou generós, amic dels seus amics, pacient, intrigant en la mida dels intel·lectuals francesos il·lustrats.

És un autor que cal recuperar perquè no ha estat mai cap relíquia, sinó de lletres de batalla que incitaven, i que encara inciten, a l'acció, a la mobilització social. És un autor que es mereix ser llegit de nou i ser rellegit per aquells que encara que no l'hagen llegit mai no paren de fer referències intermitents i inexactes dels seus escrits. Fou un escriptor valencià que no deixà mai de parlar en clau de futur, perquè ens atrevim els valencians i les valencianes a agafar ben fort els regnes de la història que ens espera amb coneixement de causa, sabent on anem i en clau col·lectiva, com a poble i com a País.

Animem els centres educatius de la comarca a programar també activitats escolars al voltant de la figura i obra de Joan Fuster. Nosaltres, la Coordinadora de Centres i la Fundació Sambori, trametrem en les pròximes setmanes als centres una proposta d'activitats que culminaran amb els actes d'homenatge que es realitzaran a Antella, la població amfitriona de la 27 Trobada.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Escola Valenciana demanda l'ordre de centres plurilingües per incomplir la llei

L'oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha encetat un procés contenciós administratiu contra l'ordre de centres plurilingües presentada per la Conselleria d'Educació el darrer 30 de juny. El motiu respon a un error de procediment de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, donat que l'ordre modifica el disseny particular de programa posteriorment al tancament de termini de matriculació

El fet provoca una situació d'inseguretat jurídica a la voluntat expressada pels pares i mares en el full de matricula, un aspecte censurat per la resolució oficial d'inici de curs 2010-11. Dita resolució dictamina els procediments legals per a modificar el disseny particular del programa del centres(DPP), això és, els cronogrames on s'especifica l'ús de cada llengua per assignatura. Segons la normativa de la pròpia administració la data límit per realitzar dits canvis era el 31 de gener de 2011.

L'ordre de centres plurilingües va eixir a la llum unes setmanes abans del decret de Font de Mora, i preveia modificacions en els programes língüístics, com ara atorgar la possibilitat que cada alumne triara la llengua amb què fer els exàmens.

L'expedient ha estat enviat ara al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i s'obri a partir de hui un període de 9 dies perquè altres actors implicats presenten les corresponents al·legacions.

Escola Valenciana ha afirmat que no es mostra en contra de la creació de dita xarxa sinó de "la improvisació de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents durant el darrer curs, al servei no dels interessos educatius del valencians sinó a la voluntat política efectista de l'anterior conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora.

Escola Valenciana ha demanat que l'actual Conseller d'Educació, José Ciscar, inste a Rafael Carbonell, anterior i actual Director general de Centres Docents a apostar per la via del diàleg i a convertir la Xarxa de Centres Docents Plurilingúes en un autèntic referent pedagògic.

L'entitat cívica ha recordat que continua fent seguiment dels diferents casos d'incompliment del dret a estudiar en valencià.

dimarts, 27 de setembre del 2011

La diversitat de ponències i el paper del professorat marquen el IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia

Riberaexpress, 27/09/2011

Dissabte passat va concloure la primera part del IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia, en la què fins el moment hi ha hagut una gran diversitat en els ponents, els quals han abordat els principals reptes del sistema educatiu en el món actual i el paper del professorat davant l’alumnat del segle XXI.

El IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia – titulat “Comunicació i currículum. Una aula per a la vida”- ha despertat l’interés d’uns quatre-cents professionals del món de l’ensenyament, tant treballadors en actiu, com estudiants o mestres jubilats, així com també persones vinculades a la comunitat educativa, com pares d’alumnes, pedagogs, psicòlegs o inspectors d’educació.

Els assistents en la present edició han tingut l’oportunitat d’escoltar diferents experts com Antoni Zabala, director de la revista “Aula de Innovación Educativa”, Gerardo Echeita, psicòleg i professor a la Universitat Autònoma de Madrid, Jordi Adell, professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló, Aurora Campuzano, periodista especialitzada en educació i José Ramón Orcasitas, doctor en Pedagogia i professor de la Universitat del País Basc.

El Comité Organitzador del IV Congrés d’Educació ha valorat molt positivament el gran interés despertat entre la comunitat educativa, fet que s’ha vist en la gran afluència de públic, que ha superat les tres edicions anteriors.

Queda pendent la sisena i última ponència, a càrrec de Francesco Tonucci, prestigiós pedagog i dibuixant italià, qui parlarà sobre com despertar l’interés per la lectura en els més menuts. Serà el proper dissabte 22 d’octubre al mateix escenari de la Casa de la Cultura.

El Congrés d’Educació de l’Alcúdia és producte de la col·laboració entre l’Ajuntament de l’Alcúdia, la Universitat de València, Edicions Bromera i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, la xarxa de professors Confluència 340, Comissions Obreres i el Ministeri d’Educació.

Més notícies

El IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia comença esta vesprada i atrau 400 docents

dilluns, 26 de setembre del 2011

Escola Valenciana denuncia una estratègia de bloqueig de l'ensenyament en valencià

Per primera vegada des de 1983 el percentatge de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha augmentat sinó que disminueix del 29% al 28%. La xifra constrasta amb el manteniment de la demanda i respon a una estratègia impulsada els últims anys per la Conselleria d'Educació basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió. Escola Valenciana denuncia que en el present curs dels 2.582 centres públics i privats només 1.081 ofereixen ensenyament en valencià, només un 41'8%.

"La Conselleria d'Educació imposa l'ensenyament vehicular en castellà en quasi el 60% de centres valencians, i això ho fa sabent que el programa educatiu en castellà genera alumnes monolingües", ha destacat Escola Valenciana. L'entitat cívica ha fet públic hui que el curs 2011-12 és el primer des de l'aprovació de la Llei d'ús i ensenyament del valencià en què el tant per cent de la matrícula d'ensenyament en valencià no ha crescut, passant del 29 al 28%. L'ensenyament en valencià havia crescut en els darrers 28 anys entre el 3 i el 15% anual, una xifra que estava molt per baix encara de la demanada.

La xifra d'alumnes matriculats (infantil, primària, secundària) és de 784.191 alumnes, dels quals 222.907 estudien en valencià, un 28% del total. El curs passat la xifra d'alumnes matriculats en valencià era d'un 29%, 222.236 de 764.972 en total. Tot i que ha augmentat la xifra total d'alumnes en valencià el percentatge és menor per primera vegada.

Escola Valenciana denuncia que aquestes xifres responen a una campanya organitzada de l'administració educativa basada en l'eliminació i denegació d'obertura de noves línies, la supressió de la figura d'assesor de valencià, l'eliminació de les reunions informatives als pares i mares i la suspensió de la campanya de difusió de la matriculació.

Segons l'estudi que Escola Valenciana va realitzar el curs 2009-10 en 270 centres educatius de poblacions de més de 40.000 habitants, allà on es pot triar valencià o castellà més del 50% de famílies trien l'opció de valencià. Però el fet és que només el 41,8% de centres, 1.081, oferten ensenyament en valencià.

La xifra de l'estudi permet fer una estimació del que passaria si als 2.582 centres públics i privats s'oferira la matriculació en valencià i si es respectara la petició en primera instància dels pares que la demanen. En aquest cas la xifra de matriculats en valencià podria fins i tot doblar-se.

"Les xifres de matriculació demostren que no es respecta el dret dels pares a matricular en valencià els seus fills com marca la llei. Això respon a una estratègia d'entorpiment institucional que crea una discriminació envers la nostra llengua i un frau de llei", afirma Escola Valenciana. "Mentre es parla públicament de plurilingüisme per darrere s'ofeguen els programes que millors resultats donen en coneixement de llengües, que són els que tenen el valencià com a llengua vehicular".

"Exigim que es deixen de boicotejar els processos d'obertura de noves línies en valencià i que es recupere el procés informatiu dirigit als pares. No es cobreix la demanda de matriculació en valencià i l'administració ha de donar resposta enlloc de perpetuar la discriminació".

L'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana tramita cada any centenars de queixes per no respectar el dret dels pares a matricular els seus fills en valencià.

ALTRES NOTÍCIES D'INTERÉS

Centres educatius valencians lideraran un projecte TIC de gestió per a l’excel·lència educativa. Devedeteca Núm.2
Perquè les pel·lícules també parlen en valencià

 


dissabte, 24 de setembre del 2011

XXIII ESCOLETA DE LA TARDOR

L'escola, un cabàs de llengües
Recursos per al multilingüisme


MATRÍCULA - PROGRAMA

Conéixer el major nombre de llengües possibles, és una necessitat que la societat actual reconeix com a objectiu imprescindible en qualsevol sistema educatiu.   

Però som moltes les persones i col·lectius que estem seriosament preocupats, perquè tenim molt clar que una cosa és aprendre una llengua estrangera, i un altra ben distinta aprendre conceptualment en una llengua estrangera. La pràctica educativa demostra que per emprar de forma vehicular una llengua es requereix un entorn comunicatiu que li done suport, molts recursos i suficients professionals preparats, cosa que en aquests moments no es dóna al sistema educatiu valencià.

Abandonar els programes actuals d’ensenyament en valencià –que han demostrat clarament la seua eficàcia-, quan el valencià és encara a hores d’ara una llengua minoritzada, és una aventura com a mínim arriscada, que ens pot portar a convertir-la en una llengua residual i, a la llarga, comportar la seua desaparició.

Per eixe motiu, en la XXIII Escoleta de la Tardor, volem contrastar opinions, plantejaments i propostes didàctiques i educatives per, entre tots i totes, donar una resposta vàlida i coherent a l’ensenyament de les llengües en les escoles valencianes

dimecres, 21 de setembre del 2011

La (ir)responsabilitat de RTVV

CARLA GONZÁLEZ COLLANTES

L'Informatiu, 21/09/2011

Potser és perquè cap procés de normalització lingüística no pot reeixir sense uns mitjans de comunicació que “parlen” la llengua minoritzada que el govern valencià no fa ni el més mínim esforç per potenciar-hi l’ús de la que històricament ha estat la “llengua pròpia” dels valencians (i la que encara ho és per llei). I potser és perquè no volen que el valencià arribe a ser mai una llengua normal que no només neguen les subvencions als mitjans de comunicació que l’empren com a llengua vehicular sinó que també els impedeixen continuar informant (InfoTV i Gandia TV en són dos exemples clars). Així, malgrat el que diuen l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià o la Llei de Creació de Radiotelevisió valenciana, el valencià continua sent, també en els mitjans de comunicació, una llengua de segona. O de tercera, i en zona de descens.

Els correctors poden corregir-los els textos des d’un punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic, però no poden locutar-los per ells, tot i que ja ho voldríem molts per estalviar-nos així les cada vegada més freqüents pronúncies aviciades

Val a dir, d’altra banda, que els mitjans de comunicació són (o haurien de ser) models de llengua. Aquesta responsabilitat l’haurien d’assumir especialment els públics. Ens trobem, però, que la majoria dels periodistes que treballen en RTVV no tenen els coneixements suficients per poder escriure i parlar en valencià. Els correctors que hi treballen poc o res hi poden fer. En primer lloc, perquè la majoria dels periodistes, com la majoria dels directius, els menyspreen, encara que són imprescindibles. En segon lloc, perquè els correctors poden corregir-los els textos des d’un punt de vista ortogràfic, morfosintàctic i lèxic, però no poden locutar-los per ells, tot i que ja ho voldríem molts per estalviar-nos així les cada vegada més freqüents pronúncies aviciades. Perquè de sobte, gràcies als periodistes de Canal 9 i Ràdio Nou, en valencià ja no tenim set vocals en posició tònica sinó cinc. Perquè de sobte, gràcies als periodistes de Canal 9 i Ràdio Nou, en valencià ja no hi ha esses sonores, sinó tan sols sordes. D’exemples, però, n’hi ha molts més que m’estalviaré de reproduir ací i ara per no empatxar ningú amb una successió de caràcters que podria esdevenir infinita.

Encara recorde el meu pas per Ràdio Nou, ara ja fa uns quants anys, on la llengua que més es parlava fora d’antena era el castellà. I recorde també (crec que no ho oblidaré mai) les paraules amb què un dia ens va voler encoratjar la que era aleshores directora de la ràdio pública valenciana (el nom de la qual he esborrat, com tantes altres coses): “Ràdio Nou es la radio en valenciano de los valencianos”. La o la va fer ben tancada, és clar. A hores d’ara encara ric per no plorar. Què hi farem si “d’on no n’hi ha no se’n pot traure”?

dimecres, 14 de setembre del 2011

La comunitat educativa del CEIP Xarquia d'Antella diu sí a la 27 Trobada

Ahir, 13 de setembre, hi hagué una reunió al CEIP Xarquia d'Antella per debatre la possibilitat de dur a terme la 27 Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera en eixa població. En esta reunió, els representants de la Coordinadora de Centres exposaren les peculiaritats de l'organització de la Trobada de la Ribera, la qual convoca tots els anys a participar un centenar de centres educatius i entitats socials i és visitada per més de 20.000 persones de tots els racons de la comarca, a més de ser motiu de dinamització cultural local.

La reunió va transcórrer en un clima de gran receptivitat per part dels membres del claustre de professors i professores i de l'AMPA del centre presents, al llarg de la qual els assistents manifestaren la seua decisió de crear una comissió que assumira  organitzar la Trobada. En conseqüència, des del Claustre i la Junta de l'AMPA, i a través del Consell Escolar de Centre, s'adreçarà una petició formal a l'Ajuntament d'Antella perquè procedisca a firmar un conveni amb la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera que garantisca, en infraestructura i recursos, la celebració d'esta cita anual amb l'ensenyament en valencià.

D'altra banda, com així ho deveu recordar, abans de l'estiu, la Coordinadora va encetar una roda de contactes amb entitats socials, ajuntaments i comunitats educatives de diferents pobles riberencs per tal de plantejar-los ser els amfitrions de la Trobada de 2012. De manera immediata, l'Ajuntament d'Antella es va oferir a organitzar-la i es realitzaren contactes entre la Coordinadora i l'alcalde de la població a fi de tindre un canvi d'impressions sobre els detalls de la planificació d'una Trobada i, sobretot, el contingut del conveni de compromís a signar entre les dues entitats. 

Calia, per tant, una vegada comprovat l'interés de l'Ajuntament d'Antella, dur a terme una reunió amb la comunitat educativa del CEIP Xarquia, perquè a fi de comptes seran els vertaders motors de l'organització i hauran de protagonitzar la 27 Trobada. 

Només ens cal, des de la Coordinadora de Centres, congratular-nos per l'entusiasme i el compromís que ens han expressat i felicitar la població d'Antella per ser l'amfitriona de la pròxima Trobada de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera.


dilluns, 12 de setembre del 2011

Sanchis Guarner

Francesc de P. Burguera

Levante-EMV, 12/09/2011

El passat dia 9 d´aquest mes de setembre Manuel Sanchis Guarner hauria celebrat els cent anys. Sanchis Guarner s´havia llicenciat en Dret per la Universitat de València, on va ser un dels fundadors de la Federació Universitària Escolar de València, en 1928, i també d´Acció Cultural Valenciana, en 1.930. Participà en la Guerra Civil espanyola defensant la legalitat republicana. Com a conseqüència, va ser represaliat durant el franquisme passant pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins que va ser condemnat i portat a un penal de Madrid entre 1939 i 1943. D´allí va ser desterrat a Mallorca des de 1943 a 1959, any en que va tornar a València. Durant la seua estància a Mallorca va col.laborar, amb Francesc de Borja Moll, en la elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossén Alcover.

Va ser el desembre de 1951 quan arribà a València l´Obra del Diccionari Català-Valencià-Balear. L´objectiu no era altre que donar a conèixer la tasca per portar a terme l´obra iniciada per mossén Alcover i continuada per Francesc de Borja Moll amb la col.laboració, des de 1943, de Sanchis Guarner. I en aquest sentit, s´havia decidit crear una exposició a València. Una exposició que, pera instal.lar-la, va ser l´alcalde de València, Baltasar Rull, el qui va oferir un local adient de l´ajuntament. (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí). El diari Las Provincias, en anunciar el 12 de desembre que a la vesprada s´inauguraria a l´Ajuntament de València l´exposició, deia el següent: «La explicación de la obra del Diccionari estará a cargo del filólogo valenciano Manuel Sanchis Guarner que, radicado en Mallorca, ha venido exprofeso con el director don Francisco de B. Moll, acompañado de un grupo de intelectuales catalanes i mallorquines, que se pondrá en contacto con la delegación valenciana para la difusión de dicha obra cultural». En efecte, al País Valencià s´havia format una delegació sota la denominació «Comissió patrocinadora del Diccionari», presidida per Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano. I en la que figuraven com a membres personalitats com Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Emili Beüt, Salvador Ferrandis Luna, Joan Fuster, Manuel González i Martí…


Com ja havia anunciat Las Provincias, el 12 de desembre d´aquell any de 1951 s´inaugurà l´exposició del Diccionari. A l´endemà, el diari fundat pel patriarca Teodor Llorente, informava així de l´esdeveniment: «Ayer a última hora de la tarde tuvo lugar en el patio acristalado del Ayuntamiento de Valencia la solemne inauguración de la exposición de la magnífica obra ´Diccionari Català-Valencià-Balear´ de cuya importancia nos hemos ocupado en diversas ocasiones... La sesión de apertura tuvo una especial solemnidad y fue presidída por el alcalde de Valencia, don Baltasar Rull Villar, a quien acompañaban, entre otras muchas personalidades, el director del ´Diccionari´, el senyor Francesc de B. Moll, el filólogo Sanchis Guarner, el diputado provincial, don Manuel González Martí, don Nicolàs-Primitivo Gómez, el director de la Coral Polifónica Valentina, don Agustín Alamán y otros más...». «Por último, la Coral Polifónica Valentina prestó su colaboración al acto interviniendo en él, con el acierto característico que le es peculiar, interpretando ´La sardana de les monges´, una composición mallorquina, ´La sesta´, y una valenciana, ´A la voreta del mar´». (Hui, això, no hauria estat possible. Durant el franquisme, sí).

I Sanchis Guarner tornà a València acabat el desterrament. I fou el primer catedràtic de Valencià de la Universitat de València i el fundador de l´Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Sanchis Guarner havia publicat en 1933 «La llengua dels valencians». Ell mai havia negat l´unitat de la llengua. Com va fer sempre Teodor Llorente i com feien Adlert i Casp fins que els agafà la rebequeria de negar la llengua comuna.

Hi ha un moment en que Lo Rat Penat convoca junta general que, com a punt principal de l´ordre del dia figurava l´expulsió del professor Sanchis Guarner i de Joan Senent. La sessió va ser d´una violència terrible. Segons la referència de Las Provincias –que no és periòdic hostil- quan uns socis van prendre la paraula per defensar Sanchis Guarner i Senent, «fueron repetidamente interrumpidos con frases de todo tipo, faltas de corrección y desacato a la presidencia. Dos socios presentaron su cese en la entidad por lo que calificaron de vergonzante de la situación y porque sus propuestas ni fueron escuchadas ni compartidas». També Emili Beüt, president de Lo Rat Penat en aquell moment, va abandonar la presidència avergonyit. La sol.licitud presentada per alguns socis en què es demanava l´expulsió de Sanchis Guarner i Joan Senent es fonamentava en el fet que tots dos havien demanat la cooficialitat de la llengua única a l´acte del Puig. La irracionalitat començava a fer acte de presència.

Estem en el 25 de novembre de 1977. En aquesta data Sanchis Guarner i Joans Senent son expulsats de Lo Rat Penat. Alguns, però, no en tenen prou. L´any següent, el 1978, el professor Sanchis Guarner rebrà un paquet bomba a casa seua, però sortosament se n´adonarà a temps i avisarà la policía perquè se´n faça càrrec.

El passat dia 9 de setembre, divendres, fa cent anys que va nàixer el professor Sanchis Guarner. Al professor i a l´amic, el meu record sincer.

El catedràtic Antonio Ferrando, el rector Esteban Morcillo, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles i el rector Vicent Climent, el dia de l'homenatge de la Universitat

dissabte, 10 de setembre del 2011

La Universitat de València commemorà ahir el centenari del seu naixement

Manuel Sanchis Guarner, humanista valencià

Vilaweb, 9/09/2011


Signant de les Normes de Castelló, coredactor del Diccionari Català-Valencià-Balear, fundador de l'Institut de Filologia Valenciana i primer catedràtic de català de la Universitat de València. Aquests són tan sols algunes de les aportacions de Manuel Sanchis Guarner (València 1911-1981), iniciador de la filologia moderna al País Valencià. Ahir se'n commemorà el centenari del naixement amb un acte a la universitat on va exercir.

Sanchis Guarner (exposició virtual), figura clau de la cultura d'expressió valenciana, va publicar més d’un centenar de llibres i articles com 'La llengua dels valencians' (1933), 'Gramàtica valenciana' (1950), 'Els pobles valencians parlen els uns dels altres' (1963-1982), 'Renaixença al País Valencià' (1968), 'La ciutat de València' (1972) i 'Aproximació a la història de la llengua catalana' (1980). Com a catedràtic de la Universitat de València (UV) va dirigir l'Institut de Ciències de l'Educació i l'Institut de Filologia Valenciana.

Homenatges

Dels homenatges del centenari, se n'han encarregat les universitats: la Universitat Catalana d'Estiu el va recordar en una jornada a l'agost, i la UV li dedica un homenatge avui mateix. També li'n dedicarà un altre a l'octubre, ensems amb la Universitat d'Alacant i la Universitat Jaume I.

L'homenatge d'ahir es va fer a la una del migdia al Saló d’Actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, amb la intervenció del rector, Esteban Morcillo; la degana de la facultat, María José Coperías; el catedràtic Antoni Ferrando; el fill de l’homenatjat, Manuel Sanchis-Guarner Cavanilles, i el rector de la Universitat Jaume I i president de la Xarxa Lluís Vives, Vicent Climent. Durant l'acte es projectarà un vídeo que repassa la figura del filòleg i es descobrirà una placa commemorativa a un prolífic autor d'estudis sobre lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular del País Valencià i la resta de Països Catalans, i va col·laborar en la creació d'un atles lingüístic de la península Ibèrica dirigit per Tomás Navarro Tomás.

A l'octubre, la UV tornarà a homenatjar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1974 amb dues taules rodones i una conferència de Vicent Pitarch (IEC) el dia 20. I els dies 24 i 26 d'octubre, Santi Cortés glosarà la figura del filòleg a la Universitat d'Alacant i a la Universitat Jaume I, respectivament.

dimecres, 7 de setembre del 2011

El conseller d’Educació es compromet amb Escola Valenciana a obrir negociacions per modificar el decret

José Císcar afirma que tots els punts del decret presentat per l’antic conseller Font de Mora són flexibles i modificables i obri un termini de 40 dies per elaborar un model d’educació plurilingüe de consens. L'entitat cívica es mostra prudent i expressa que a més de l'antic decret de Font Mora hi ha encara reivindicacions a atendre


Representants d’Escola Valenciana  han mantingut una reunió amb el Conseller d’Educació, Formació i Treball, José Císcar. L’entrevista ha representat la primera ocasió del conseller per confirmar oficialment que “tots els punts del decret són modificables”. Císcar s’ha compromés d’esta forma amb Escola Valenciana a modificar el decret tenint en compte les aportacions de la comunitat educativa. La Conselleria ha anunciat a l’entitat cívica que obri un termini de 40 dies per presentar al·legacions i propostes i que Escola Valenciana participarà en este procés.

Les mobilitzacions, imprescindibles

Els representants d’Escola Valenciana han situat el canvi de postura del Consell respecte al decret com “un resultat de les mobilitzacions d’oposició al nou model. Els darrers mesos ha quedat clar que l’ensenyament en valencià són percebudes com un sinònim de qualitat i la gent no està disposada a permetre la seua desaparició. Per això han eixit al carrer desenes de milers de persones reclamant ensenyament de qualitat i en valencià. Sense totes les veus que han participat a la campanya Sí al valencià, probablement la reunió de hui ni s’hagués donat. 

Escola Valenciana ha presentat un informe dels punts coincidents i divergents respecte les posicions de la Conselleria i Escola Valenciana en tant el plurilingüisme i altres punts de política educativa. “Convergim en els objectius, podem i hem de millorar la competència lingüística en almenys tres llengües dels nostre alumnat, però no podem fer-ho eliminant els programes que precisament millors resultats han donat, els programes d’ensenyament en valencià. L’ensenyament en valencià marca el camí del plurilingüisme i això ha de quedar reflexat en el model lingüístic”, han destacat el membres d'Escola Valenciana.

Escola Valenciana ha incidit també en millorar la política d’avaluació dels programes d’ensenyament actuals. “Hem de ser capaços d’avaluar els nostres projectes, un aspecte en què l’anterior Conseller s’ha mostrat ineficient, apostant per la contínua improvisació”, han assenyalat. També han destacat la necessitat d’elaborar un pla eficient de formació del professorat ja que “una educació plurilingüe requereix de docents plurilingües”. Escola Valenciana ha animat a valorar la tasca diària dels docents valencians i a oferir recursos en la formació. També ha recordat la Conselleria que ells són els representants de l'escola pública, els màxim responsables de la mateixa i han de vetllar perquè continue sent l'opció de màxima qualitat. 

La Conselleria s’ha compromés, a més, a estudiar cas per cas les reivindicacions d’obertura de línies en valencià si hi ha consens de la comunitat educativa del centre en qüestió. Escola Valenciana enviarà en breu un llistat de centres en esta situació i farà un seguiment estricte d’esta qüestió.
 

Calendari de reunions: envia'ns el teu missatge

Escola Valenciana ha sol·licitat ja reunions a diverses nivells amb la Conselleria, i amb aquest propòsit ha obert una línia de comuninació amb els centres educatius per rebre propostes de debat i necessitats en tant al plurilingüisme i altres punts de la política educativa del Consell. Fes-nos arribar les teues propostes a drets@fev.org