dimarts, 19 d’abril del 2011

Publicada l'ordre que regula la xarxa de centres plurilingües

Divendres passat, 15 d'abril, el DOCV publicava l'ordre que regularà la xarxa de centres plurilingües. Contràriament al que el seu nom indica -ens fa pensar en una educació més oberta a l'ús de les llengües- es tracta d'un intent més de la Conselleria d'Educació de desmuntar i minimitzar l'actual mapa estructural de programes d'ensenyament en valencià. Si ningú no interpel·la judicialment esta normativa, a la llarga va a repercutir negativament no solament en el creixement dels programes, sinó que serà un condicionant decissiu de la seua supervivència, ja que condiciona el seu futur desregularitzant la coherència i la fidelitat dels centres educatius amb la llengua vehicular que han assumit per a l'ensenyament. A eixa coherència, la norma afig el factor caos, perquè durant el procés d'avaluació de coneixements l'alumnat podrà optar per una altra llengua diferent a la vehicular. 

Esta circumstància no posarà a prova sols la identificació de l'alumnat amb el programa d'ensenyament en valencià, sinó que crearà controvèrsies que poden acabar en clares situacions difícils de resoldre per als equips directius i els propis claustres. Seran controvèrsies externes, alienes al procés d'aprenentatge i a la pràctica docent.

Esta ordre va a adulterar el programes d'ensenyament en valencià, va a afeblir-los. En definitiva, els allunya cada vegada més, sinó definitivament, d'una autèntica acció plurilingüe, perquè impedeix que, per la via del consens, en totes les comunitats educatives, s'inicie el camí per a l'ensenyament plurilingüe, construït a partir de l'ensenyament en valencià. D'esta manera en què s'ha fet, el valencià serà una llengua minoritzada, afeblida per la interpèrie d'una cooficialitat a la carta.

Així mateix, posa en perill la competència lingüística dels usuaris i usuàries dels programes d'ensenyament en valencià, ja que ofereix la possibilitat que el valencià siga una llengua en què s'aprén però s'impedeix que gaudisca del rigor de ser avaluat en valencià.

Si a esta ordre, li sumem les conseqüències de l'anterior normativa que retalla el nombre d'assignatures a impartir en valencià als PIP (incorporació progressiva), podrem concloure que la Conselleria d'Educació ha decidit no donar ni una sola oportunitat al valencià per a què posseïsca l'estatus que com  a llengua cooficial li pertoca.

divendres, 15 d’abril del 2011

Escola Valenciana vol arribar als 230.000 alumnes matriculats en valencià el curs que ve

Recorda que hi ha uns 200.000 alumnes que no es poden matricular en valencià per manca de places

'Dóna-li l'oportunitat. Matricula en futur, matricula en valencià' és el lema de la campanya de matriculació en valencià del curs que ve. Escola Valenciana l'ha presentada per convidar els pares a matricular els fills en els programes d'immersió lingüística i en els programes d'ensenyament en valencià. Amb el suport de les universitats públiques valencianes, l'entitat ha començat la campanya als municipis per informar les famílies dels programes que ofereix el sistema educatiu valencià.

Escola Valenciana oferirà, doncs, informació en col·laboració amb alguns ajuntaments de colors polítics diversos: Alaquàs, Aldaia, l'Eliana, Elx, Gandia, Meliana, Ontinyent, Quart de Poblet i Sueca. A més de les cartes informatives, s'han editat 50.000 tríptics i més de mil cartells que s'han distribuït pels centres del País Valencià a través de les coordinadores comarcals que integren Escola Valenciana. Els tríptics, a més de la versió valenciana, s'han traduït a l'alemany, a l'anglès, a l'àrab, al búlgar, a l'espanyol, al romanès i al xinès, per poder arribar a tants destinataris com sigui possible.

Manca d'oferta de la conselleria

La previsió d'Escola Valenciana és d'arribar a 230.000 alumnes matriculats en valencià per al curs 2011-2012. Aquest curs 222.236 alumnes s'han matriculat a les línies en valencià, encara que els estudis de l'entitat estableixen que la demanda potencial és d'un 55% de la població escolar, és a dir, 420.000 alumnes. Per això Escola Valenciana ha tornat a recordar la manca d'oferta de la conselleria.

Cap a plurilingüisme

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, defensa els programes en valencià com la millor via per a aprendre més llengües: 'L'ensenyament en valencià obri la porta a les llengües. Els alumnes matriculats en els programes acaben l'educació obligatòria amb un domini del valencià, del castellà i l'anglès molt millor. I no ho diem nosaltres, sinó que ho demostren els estudis que ha fet la Conselleria d'Educació mateixa.' Per tant, no som solament Escola Valenciana i Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant que recomanem la matriculació en valencià, sinó que també les universitats públiques valencianes ens donen suport.'

La campanya fou presentada ahir a l'Escola de Magisteri de la Universitat de València pel cap del Servei de Política Lingüística de la UV, Josep Vicent Boira; per la professora de didàctica de l'Escola de Magisteri de la UV, Adela Costa, i pel president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno.

dijous, 14 d’abril del 2011

Matricula’t en valencià

El marc legal actual en matèria educativa al País Valencià determina uns objectius que fan necessari l’establiment dels mitjans perquè l’alumnat domine, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà segons l’article 19 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de 1983.

Des d’un punt de vista psicopedagògic, a l’hora de triar el tipus d’ensenyament que es vol per als infants, cal tenir clar que en una educació bilingüe l’alumnat suma un segon idioma al repertori propi d’habilitats, i sense cap esforç addicional a l’aprenentatge de l’idioma familiar. A més, els escolars obtenen altres beneficis de caràcter acadèmic i intel·lectual.

Quins són els avantatges d’optar per l’ensenyament en valencià?

1. S’aconsegueix la plena competència lingüística en valencià i castellà.

2. El domini efectiu de més d’una llengua facilita el coneixement d’altres idiomes.

3. Possibilita una millor integració en la realitat cultural i lingüística valenciana i més eixides professionals.

4. Augmenta el rendiment escolar.

5. El fet que tots els membres d’una societat coneguen i puguen usar les llengües oficials, afavoreix la convivència i el respecte en una comunitat lingüísticament i culturalment diversa.

6. El bilingüisme enriqueix socialment i culturalment les persones.A més, porta a una major comprensió, tolerància i respecte cap als altres.


Els programes d’educació bilingüe i la seua metodologia

El sistema educatiu valencià estableix que en finalitzar l’escolarització obligatòria l’alumnat ha de saber utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà. Per tal d’aconseguir-ho hi ha dos programes d’educació bilingüe òptims: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL). En aquests dos programes la llengua base d’aprenentatge, d’escolarització inicial i d’iniciació sistemàtica de la lectura i l’escriptura és el valencià.

    El Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)

Als centres d’Educació Infantil i Primària el PEV va adreçat a l’alumnat majoritàriament valencianoparlant. S’utilitza el valencià com a llengua principal en la instrucció. Es prestigia la llengua pròpia de l’alumnat, s’augmenta la competència lingüística i també s’aconsegueix un bon domini del castellà.

    El fet que l’alumnat valencianoparlant comence l’escolaritat donant més importància al valencià, augmenta l’oportunitat d’adquirir un domini formal de la llengua, ja que consolida la competència lingüística i afavoreix l’òptima adquisició tant del castellà com d’altres llengües. El castellà s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment, s’incorpora des del primer moment amb un enfocament comunicatiu que potencia el seu aprenentatge. Posteriorment, s’incorpora la tercera llengua, un idioma estranger, continuant el mateix enfocament didàctic.

  Als centres d’Educació Secundària el PEV va adreçat tant a l’alumnat valencianoparlant com castellanoparlant.

    El Programa d’Immersió Lingüística (PIL)

    Dissenyat per a escolars majoritàriament castellanoparlants, les famílies dels quals opten per una escola en valencià, perquè així s’hi integren lingüísticament des de l’inici de l’escolaritat. L’alumnat manté i millora l’idioma familiar i n’adquireix un altre, el valencià, a través d’una metodologia basada en un enfocament comunicatiu de les llengües que fomenta la comprensió i l’expressió a partir de situacions viscudes, en les quals la nova llengua s’aprén al mateix temps que s’usa. Al PIL el castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’hi incorpora a partir del primer o segon cicle de Primària, segons el context sociolingüístic del centre.

    Per al bon funcionament del PIL és molt important el suport de les famílies: han de conéixer els mecanismes i les estratègies del procés d’ensenyament-aprenentatge, han de comprendre també l’esforç que realitzen els seus/les seues fills/filles, així com la dedicació del professorat i han d’adoptar una actitud positiva de valoració de la nova llengua.

    D’altra banda, l’alumnat que segueix el PIL en l’Educació Infantil i Primària té continuïtat en l’Educació Secundària en el Programa d’Ensenyament en Valencià. Cal recordar també que a la Universitat es poden continuar els estudis en valencià.


Sí a les oportunitats
MATRICULA EN FUTUR,
MATRICULA EN VALENCIÀ 2011

Telèfon d'informació : 96 347 27 83 

Correu electrònic: matricula@escolavalenciana.org

Díptics:

dimarts, 12 d’abril del 2011

Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants

Valencianisme.com, 8/04/2011

Valencianisme.com ha parlat amb Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana des del passat mes de novembre. Amb ell hem repassat, entre altres temes, la proposta d'un gran pacte del valencià que ha impulsat l'entitat cívica, el paper de l'idioma propi dins d'un sistema educatiu plurilingüe, les relacions entre l'AVL, l'IEC i les universitats, i la presència del valencià en els mitjans de comunicació.

"Hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants"

Vicent Moreno va ser escollit com a nou president d’Escola Valenciana el passat mes de novembre en substitució de Diego Gómez. Com ha viscut tots aquests mesos al capdavant de l’entitat?

La presidència de Diego Gómez van ser huit anys molt profitosos per a la nostra entitat. Ens vam consolidar com a entitat social de referència i vam engegar moltes iniciatives que superen l'àmbit estrictament escolar. Ara jo estic tot just començant i ho faig amb totes les ganes del món, treballant tot el que podem i fent tota la força que podem.

Una de les seues primeres propostes va ser la d’arribar a un gran pacte social pel valencià. ¿Quin balanç ens podria fer de les trobades mantingudes per Escola Valenciana els darrers mesos amb diferents entitats cíviques, culturals, sindicals i polítiques?

La valoració és prou positiva. Hem fet moltíssimes reunions i les nostres propostes sempre hem sigut ben rebudes. El teixit social del País Valencià està ben viu.

En el marc d’eixa iniciativa, Escola Valenciana ha insistit en la necessitat de “despolititzar” la llengua. A què es refereixen exactament: ¿cal traure la llengua del debat polític o consideren que s’ha de trencar la vinculació entre la lluita a favor del valencià i el nacionalisme valencià?

Jo dic molt una frase: el valencià no té color polític. El valencià és cosa de totes i tots, és patrimoni del poble valencià. No és de cap partit ni de cap color. I és per això que entenem que és cosa de totes i tots utilitzar-lo, potenciar-lo i impulsar-lo. La promoció del valencià ha de ser una política de país, no d'uns o altres. El problema és que el valencià a vegades serveix per  a omplir-se la boca, molts que diuen que el defensen no el parlen en públic perquè tenen vergonya. De fet, això mateix els hauria de fer vergonya. Hem de treure la màscara a aquesta gent, tinga el color polític que tinga. Els qui la parlem l’hem de defensar a totes. Per això ens trobareu al costat d’aquelles polítiques que afavorisquen el procés de recuperació i enfortiment de la nostra llengua i en contra d’aquelles que ho entrebanquen, vinguen d’on vinguen. Qualsevol govern que s’estima la seua llengua, vol que es llija i que s’escriga.

En ocasions anteriors, Escola Valenciana va impulsar acords respecte del valencià amb els principals partits de l’oposició, però aquesta vegada vostés han remarcat que cal sumar el PP al consens. ¿Creu que és possible que els populars puguen afegir-se a aquest nou acord per la llengua? Si és així, en quins termes? Dit d’una altra, ¿fins on estaria disposada a arribar la plataforma per a integrar els populars en el pacte?

No es tracta de moure's o no. Nosaltres tenim unes propostes, ben treballades, referents a l'educació i a l'ús social de la llengua, propostes que traslladem a tothom, siga qui siga, perquè les estudie, conversem al respecte, les millorem si podem i llavors si vol aquesta altra part les incorpora a la seua pràctica política, sindical o de l'àmbit que siga. Per exemple, hem elaborat un document de propostes dirigides als partits polítics en llengua i educació. Les hem explicades i qui ha volgut les ha assumides. Ara nosaltres fiscalitzarem el grau de compliment d'aquests partits amb els seus compromisos. Sobre el Partit Popular en concret he de dir que ens estem reunint amb representants municipals d'aquest partit, i creiem que hi ha un sector del mateix de determinades comarques que estarien disposats a alçar la veu contra la eliminació de les línies en valencià en el cas de dur-se a terme. És una qüestió en la qual hem de mantenir tots una postura de responsabilitat, anar a poc a poc, parlar i escoltar a tothom.

Pot semblar una paradoxa pretendre arribar a consensos en matèria lingüística amb un PP que al llarg de les seues quatre dècades de govern ha mantingut un conflicte gairebé continu amb el món educatiu valencià. Per què, doncs, vol ara Escola Valenciana entendre’s amb els populars?

Nosaltres volem, com he dit abans, que l'impuls del valencià siga una política prioritària del país. I per això volem parlar amb tothom. Per nosaltres, com es diu, que no en quede. Que ningú puga dir que no té les nostres propostes damunt la taula. Si un cop provada la interlocució no s'obtenen resultats, doncs aquesta fase quedarà tancada. També hem de tindre clar que els partits no són monolítics, hi ha sensibilitats diferents, també en el tema de la llengua. I hem de saber aprofitar-ho.

Algunes veus dins del món nacionalista valencià creuen que darrere d’aquesta campanya s’amaga la resignació en comprovar que no hi haurà al País Valencià cap alternativa de govern al PP durant els pròxims anys. Què en pensa Vicent Moreno?

La pràctica diària d'Escola Valenciana ha de viure al marge de les majories parlamentàries. És evident que pot haver-hi responsables polítics més o menys decidits i sensibles a donar l'impuls del valencià, o que posen més pals a les rodes del futur de la llengua, però nosaltres tenim la nostra línia clara, governe qui governe: fer avançar la llengua en l'educació i en la societat. I si cal parlar amb qui siga, s'hi parla, i si cal enfrontar-se amb qui siga, ens hi enfrontem.

Per a entrar en la segona part de l’entrevista, ens agradaria que imaginarem, en primer lloc, un escenari polític possible d’ací un any: el PP reedita la seua majoria absoluta a les Corts Valencianes el pròxim mes de maig i en març de 2012 recupera el govern espanyol, també amb una representació parlamentària suficient com per a governar en solitari. ¿Creu que perillarien, en eixe supòsit els programes d’ensenyament en valencià?

Només cal llegir-ne el programa electoral. El PP afirma que impulsarà un programa  pretesament plurilingüe que pot suposar a la pràctica la supressió dels programes d'ensenyament en valencià. Per tant, així és, creiem que perillarien. El mateix Font de Mora va dir fa poques setmanes a les Corts que vol suprimir-ne les línies. És un plantejament que encara no s'ha fet realitat, i en tot cas siga quin siga el resultat electoral nosaltres actuarem perquè això no passe, parlarem amb qui hàgem de parlar i si cal eixirem al carrer.

Precisament, fa pocs dies coneixíem que el conseller Font de Mora havia aprovat la modificació de les ordres de desplegament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). En la pràctica, com creu que repercutirà aquest canvi el pròxim curs?

La Conselleria d'Educació fa temps que sega l'herba davall dels peus de l'ensenyament en valencià. I ara ho fa cada dia amb més insistència. S'emparen en un suposat plurilingüisme, però si la intenció és aquesta no ho poden fer més malament. Nosaltres, Escola Valenciana, escoltem els experts i proposem més valencià com a via per a més plurilingüisme. La Conselleria està portant un altre camí.

En relació amb el model educatiu valencià, ens agradaria traslladar-li un cas que ens ha comentat un matrimoni d’una població valencianoparlant. Ens expliquen que molts pares matriculen els seus fills en els programes d’ensenyament en valencià a fi que no compartisquen aula amb els nouvinguts. Poden convertir-se les anomenades línies en valencià en línies ètniques?

Les línies en valencià en general funcionen més que bé. Sí que és cert que un fenomen paregut al que descrius es pot arribar a donar en casos concrets. És una de les raons per les quals per Escola Valenciana la situació òptima seria que tothom seguira programes d'immersió: són els que millors resultats donen i a més reforcen la cohesió social.

La legislatura que estem a punt d’acabar s’ha vist marcada per les propostes del titular d’Educació relatives a la introducció d’altres llengües en les aules valencianes. ¿Considera perillós el fet que el Consell puga contraposar l’ensenyament en valencià amb l’aprenentatge d’idiomes estrangers?

Més que perillós, no té trellat. Estudiar en valencià, amb programes d'immersió, és la millor manera de fer alumnes bilingües i obrir la porta a una tercera i quarta llengua. Més valencià significa més llengües, més valencià significa més oportunitats.

Paral•lelament, Escola Valenciana ha presentat el seu full de ruta per a la implantació d’un sistema educatiu plurilingüe. A grans trets, ens podria explicar en què consisteix eixa proposta?

Com et comentava, en la línia d'avançar cap a un model educatiu d'èxit, Escola Valenciana va encarregar a la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat un document que ens marque els passos a seguir. La proposta és senzilla: la millor manera de fer alumnes plurilingües són els programes d'ensenyament en valencià i immersió reforçats amb una llengua estrangera. La millor forma de garantir el coneixement d'una llengua minoritzada com el valencià és fer immersió, i es pot fer introduint una tercera llengua, per exemple l'anglés. La llengua predominant socialment, el castellà, es pot ajornar fins els 8 anys, tercer de primària. Aquest és el programa òptim: immersió en valencià, reforçament de l'anglés des dels 3 anys, castellà als 8 anys. En els casos que no es puga aplicar aquest programa òptim caldria almenys millorar els actuals programes d'incorporació progressiva perquè mai hi haja menys de la meitat de les matèries en valencià. Si no, no es pot complir la Llei, que diu que els alumnes han d'acabar dominant les dues llengües oficials.

També l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) es va pronunciar recentment sobre el paper de la llengua pròpia en l’ensenyament. Com valora Escola Valenciana eixa declaració de l’ens normatiu?

Justament feia pocs dies que ens havíem reunit amb l'Acadèmcia i els havíem expressat les nostres propostes i inquietuds. Com és lògic, ens va agradar la declaració, que al cap i a la fi demanava que es complira la Llei i l'Estatut d'autonomia. És un pas endavant en l'actitud de l'Acadèmia, que a vegades ens resulta massa prudent.

Ara que parlem de l’AVL, diferents companys del nostre portal han expressat el seu desig que Escola Valenciana faça de mitjancer entre la mateixa Acadèmia, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i les universitats valencianes. En el marc d’eixe gran acord pel valencià al qual ens referíem adés, podria la federació tendir ponts entre les tres parts?

Nosaltres sempre hem expressat el nostre desig que les dues entitats normatives tinguen una estreta col•laboració. De fet ambdues comparteixen la preferència pel model policèntric convergent. En les nostres propostes que hem traslladat als partits se n'inclouen algunes que justament van en aquest sentit: que les universitats, l'AVL i l'IEC han de potenciar la col•laboració pel bé de la llengua. Si Escola Valenciana pot contribuir-hi, encantats de la vida. De fet, tenim molt bona relació amb les tres parts.

Un altre dels pilars en la normalització del valencià hauria d’haver sigut, a priori, Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). ¿Té previst Escola Valenciana integrar l’ens públic dins d’eixa ronda de contactes per a arribar a consensos sobre el valencià?

RTVV té en la seua llei de creació justament el que comentes: ser un referent de la normalització. Ho ha aplicat de forma molt incompleta, és evident. Per exemple, funciona bé la programació infantil, cent per cent en valencià. En l'última Nit d'Escola, a principis de març, vam decidir premiar el model de la programació infantil de RTVV, juntament amb el Club Super 3 de Televisió de Catalunya, per la seua contribució a la normalització. A última hora Canal 9 va decidir no acudir a recollir el premi. És tota una declaració d'intencions.

Amb el tancament de les emissions de TV3, l’oferta de cadenes de televisió en valencià s’ha reduït encara més. ¿Ha pensat Escola Valenciana col•laborar amb altres entitats del nostre àmbit lingüístic per a impulsar campanyes per l’intercanvi dels mitjans de comunicació en la llengua compartida?

Escola Valenciana ha estat sempre a favor que tots els ciutadans que compartim llengua hem de rebre totes les televisions en la nostra llengua. Estem oberts a totes les col•laboracions que facen falta.

Aprofitant que parlem de TV3, els principals diaris valencians han assenyalat en diverses ocasions les diferències existents entre l’entitat propietària dels repetidors, Acció Cultural del País Valencià, i Escola Valenciana. Què ens podria dir al respecte com a president d’una de les parts?

Acció Cultural i Escola Valenciana tenen relacions absolutament normals. Compartim fòrums i parlem habitualment dels temes que ens afecten. Com és lògic cada entitat té el seu àmbit d'actuació, les seues prioritats i la seua manera de funcionar, però totes dues compartim espai i opinions en molts aspectes. Tant Acció Cultural com Escola Valenciana són dues entitats imprescindibles respecte del teixit social del País Valencià en defensa de la llengua i la cultura.

Internet, les xarxes socials, etcètera, han servit com a mitjà de difusió de la nostra llengua en una època en què el domini del castellà és aclaparador en els mitjans de comunicació convencionals. En eixe sentit, un grup d’internautes ha impulsat una campanya per al reconeixement del domini .val. S’afegirà Escola Valenciana a eixa iniciativa?

El debat sobre el domini .val encara no s'ha produit en el si d'Escola Valenciana. Ara per ara, estem en el patronat de la Fundació PuntCat com a membres fundadors de l'entitat, perquè entenem que la presència d'una llengua i una cultura pròpies a la xarxa és imprescindible hui dia.

Són tantes les preguntes que podríem plantejar-li que no tallaríem mai l’entrevista. Li agradaria comentar-nos alguna qüestió a la qual no hàgem fet referència?

Ens queden, com dius, mil i un temes per parlar. I això que ja portem una bona estona! No acabaríem mai. Si voleu, quan vulgueu, tornem a fer una altra entrevista. Jo encantat de la vida. De motius no ens en faltaran, segur. Només, si em permets, una última reflexió: hem de deixar de ser valencianocallants i passar a ser valencianoparlants, però de veres. Ens hem de fer visibles.

Arribem al final de l’entrevista. Com de costum, li demanarem la seua opinió sobre Valencianisme.com. Visita Vicent Moreno el nostre portal?

Reconec que encara em falten hàbits de navegació. Per qüestions de la feina i d'anar sempre amunt i avall, més encara ara que ocupe la presidència d'Escola Valenciana, em falten hores per a navegar. Però sí que és cert que Valencianisme.com està entre les pàgines que visite més habitualment, perquè informa de temes que m'interessen, en concret de notícies vinculades a la llengua i la cultura des d'una perspectiva valenciana, i sempre que puc m'informe amb vosaltres i altres pàgines. Això sí: informar-me, sempre en valencià.

dilluns, 11 d’abril del 2011

La 26 Trobada de Llombai pegava un esclafit de gent

Com no podia ser d'una altra manera, diumenge, a Llombai, una maror de gent, entusiasta i amb moltes ganes de passar-s'ho bé va omplir carrers i places. Érem 20.000, 25.000, 30.000...? Això ja no importa perquè una representació ben abundosa de tots els pobles de la Ribera, de tots els centres educatius de la Ribera i de les APAs de la Ribera acudiren a la cita de Llombai. I esta no és sols una dada sociològica, sinó un toc d'atenció polític... als nostres polítics, que poden fer i no fan.

D'altra banda, fou una gran festa pel valencià, on la gent es va divertir, va participar en la cercavila cívica (més de gom a gom que mai), va vindre en bicicleta amb la Ribera en Bici, va passar pels 115 tallers, va veure les 15 actuacions a l'entaulat, va gaudir de les multiexposicions, va ballar la dansada popular i participativa (que mira que es guanyaren el jornal), es va emocionar (i suar) amb els esports tradicionals al carrer, va dinar com un marqués (per això estàvem al Marquesat) en la 3ª Jornada Gastronòmica, va comprar algun llibre per a ells i per als xiquets i, per acabar, i de vesprada, es va fer de ballar i cantar amb Dani Miquel que es va unflar .

Però la Trobada encara no s'ha acabat. Queden per fer algunes reunions per a tancar-la, per a valorar-la, per a donar a conéixer les campanyes socials d'Escola Valenciana. Ja vos n'anirem informant.

A més a més, esta setmana sabrem a qui li ha tocat la rifa; i en les pròximes quin centre educatiu n'ha venut més.

També hi ha pendent el premi a les tres millors fotos de la Trobada, un premi patrocinat pe l'editorial Bromera que consisteix en 3 lots de llibres per a adults. Esperem que en este premi hi haja una participació molt alta, com l'any passat. Si es tracta d'un vídeo, també ens l'envieu. Podeu enviar les fotos i els vídeos a trobadalaribera@gmail.com. El termini finalitza el 30/04/2011.

Per acabar, vos oferisc un vídeo del dia de la Trobada realitzat per un mitjà de comunicació comarcal.




També vos penge el que ens han enviat els amics de Xúquer Viu

dijous, 7 d’abril del 2011

Diumenge vos esperem a Llombai

Diumenge que ve, 10 d'abril, no teniu una millor proposta: veniu-vos-en sense pensar-ho dues vegades a la 26 Trobada de Llombai. Segons la predicció metereològica farà un oratge de primera, de manera que vos alceu a bona hora, a hora de diumenge, i sense estalviar-vos un bon desdejuni pugeu tots al cotxe i enfileu-vos cap a Llombai. Sense presses, però tampoc sense pauses. Perquè si no veniu, quan vos ho conten, vos en penedireu, de veres. A més, segur que vos heu comboiat amb la tropa del centre per passar junts el dia.

I ací, a Llombai, vos deixeu arrossegar per les activitats programades. La cercavila, l'arrancada dels tallers, de les animacions de carrer, les actuacions a l'entaulat, les exposicions, els esports tradicionals... Podeu fer també una passejada pel poble, que per això hi ha torns de visites guiades. Allà al migdia, la cerveseta i el refresquet, acompanyats per uns cacaus cruixents i unes olives saboroses... al solet d'una terrasseta. Que no sabem viure ni poc!.

Després, feu una altra volta pels tallers, cadascun més divertit i enrotllat que l'anterior, i una miqueta menys que el posterior. La xicalla s'ho passa de meravella, d'ací cap allà, torna i vés, maquillant-se, recomponent, tallant i apegant, muntant peces i sorprenent-se bocabadats del resultat final. La veritat és que no s'ho veuen acabat.

Es farà l'hora de dinar i sentireu com el cuquet de la fam remuga. No patiu... tot està previst. Hem pres mesures, com deia el nostre amic Ovidi Montllor, que continua de vacances. Per solucionar este contratemps tan previsible hem organitzat la 3ª Jornada Gastronòmica, amb una oferta per a tots els paladars i, com no podia ser d'una altra manera en època de crisi, per a totes les butxaques. Que voleu dinar al carrer?. Hi ha terrassetes per a tots els gustos: al sol, a l'ombra, a recer. Que preferiu dinar a l'interior?. No trobareu locals més acollidors. Que quasi que preferiu més fer pícnic?. A l'ermita està tot preparat perquè assaboriu el dinar que heu portat de casa. Que heu quedat amb la tropa del col·le per a dinar al carrer, a peu d'obra, vull dir, on estava el taller?. També està bé, que per a gustos, colors, solen dir.

Els menuts dinen amb un rampell i, hala, se'n van al pati del CEIP Sant Francesc de Borja, que allí hi ha castells unflables i un grup de monitors scouts els ensenyaran quatre jocs i, de passada, alguna cançó enganxosa, per cantar-la al cotxe, de tornada.

Encara hi haurà temps per a fer una becadeta, fer-se el café de rigor o jugar una partida de dominó, mentre la Trobada recupera l'alé després de quedar-se endormiscada però vigilant. 

Allà a les cinc, és el moment de la cloenda. I pensareu... ja s'ha acabat la Trobada?! La cloenda no és el moment dels adéus, encara que semble el contrari, sinó dels fins ara. Unes paraules de comiat i tindrem Dani Miquel, amb un somriure d'orella a orella, la guitarra travessada sobre el pit i un grapat de músics ben entonats a la seua reraguarda, desficiosos per cantar-nos una pila de cançons i per contar-nos les rondalles d'Enric Valor.
Ja ho sabeu, massa que ho sabeu i tot... esteu convidats. Ara, a vosaltres no fa falta que vos convide que sou de casa. Veniu-vos-en a la Trobada de Llombai, no sigueu faves. Encara que siga per a què no vos diga ningú: Quina llàstima no haver vingut!.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Tot arriba en esta vida

Esta setmana, el company Emili Gascó, de la Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera, es va desplaçar fins a Castelló de la Ribera, per fer lliurament del canó-projector als companys del CEIP Severí Torres. Que com l'han guanyat? Sent el centre educatiu de la comarca que més rifa ha venut de tota la resta de centres, amb proporció directa amb el nombre d'alumnes matriculats eixe curs. El premi correspon a la rifa de la 25ena Trobada de Manuel. Per a donar-ne testimoni, s'han palplantat davant la càmera, somrients i satisfets. N'hi ha per això i per a molt més, perquè el premi els arriba un any tard, però a la Coordinadora complim... encara que coste. Enhorabona i que servisca d'exemple. Nosaltres, pel nostre compte, ja hem aprés la lliçó i enguany ens afanyarem més.

Més de 6.380 alumnes de la Ribera participen en el Premi Sambori 2011


El passat divendres 1 d’abril es va fer el lliurament del Premi Sambori de la Ribera a l’Auditori de Llombai. Alumnes, mestres i pares i mares de tota la comarca es van reunir per recollir es guardons d’un dels concurs més multitudinari al voltant de la creació literària en valencià.

Enguany, a la comarca de la Ribera han participat 57 centres, 378 mestres i 6.384 alumnes. Aquesta dades de participació consoliden, un any més, aquesta convocatòria literària que incentiva la creativitat artística i imaginativa dels joves valencians i valencianes.

Enguany, aquest concurs literari arribarà, mitjançant diferents convocatòries, a una gran part dels territoris de parla comuna. A més dels dos concursos que es fan al País Valencià (12è premi escolar de literatura en valencià i 7è concurs universitari de narrativa), també es convocarà a Catalunya, Franja de Ponent i Catalunya del Nord (4t Premi Sambori Òmnium) i per primera vegada a Mallorca (1r Premi Sambori a les Escoles Mallorquines).

La fundació Sambori va nàixer amb el propòsit d’obrir altres camins per a la normalització lingüística i de l’ús social i cultural del valencià ajudant a promoure’l i difondre’l. A més, també pretén defensar els drets lingüístics i la unitat de la llengua per tal d’incrementar el seu coneixement i la seua utilització. Així mateix, també té l’objectiu de fomentar la promoció, l’agermanament i la col·laboració amb les llengües i cultures del món.

Premiats a la Ribera

A continuació vos informem dels guardonat als Premis Sambori 2011 a la Ribera:

Educació Infantil de 0 a 3 anys

En modalitat col·lectiva: El cercle blanc al País dels Colors Mestra: Maria Cicuendez Arocas. Escola Infantil Tulell d’Alzira

Millor treball pedagògic: Vicent, la Marta i els seus bolquers. Mestra: Vicen Quiles Tormos. Escola Infantil Municipal Ninos de Carlet

Educació Infantil de 3 anys

En modalitat col·lectiva. De color xocolate. Mestra: Clementina Climent Sais. CEIP Balmes de Guadassuar

Millor treball pedagògic: La clau màgica. Mestra: Irene Asensi Rodríguez. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai

En modalitat individual: Els tres porquets. Irene Añó Rueda. CEIP Sant Jaume d’Alfarb.

Educació Infantil de 4 anys

En modalitat col·lectiva: Roger i el cirerer. Mestre: Jose R. Ventura Martúnez. Col.legi Hernàndez de Castelló de la Ribera

En modalitat individual: Blancaneus. Aitana Argente Boix. CEIP Sant Jaume Apòstol d’Alfarb.

Educació Infantil de 5 anys

En modalitat col·lectiva: Alegria i tristor. Mestra: Susana Llorens i Carmen Garcia. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai.

Millor treball pedagògic: Alegria i tristor. Mestra: Susana Llorens i Carmen Garcia. CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai.

En modalitat individual: Aventura en el gel. Lia Garcia bono. CEIP Ausiàs March d’Albalat.

Primer Cicle de Primària

—L’arbre i les branques. Meritxell Garcia Moreno. CEIP Carrasquer de Sueca

—El ric i la veïna. Juan Vicente Pons. CEIP Sant Blai de Llaurí

—La selva. Maria Pascual Gómez. CEIP Vicente Blasco Ibáñez d’Alginet

Segon Cicle de Primària

— El formatge florit. Xavi Crespo Fuertes. CEIP Balmes de Guadassuar

— L’últim llibre. Maria Fuster Blasco. CEIP Vicent Blasco Ibáñez d’Alginet

— La caiguda de les lletres. Oscar Barberà Verger. CEIP Sant Jaume Apòstol d’Alfarb

Tercer Cicle de Primària

— La Matriuska de cristall. Marta Llinares Ripoll. CEIP Les Comes de l’Alcúdia.

— Trobant al pirata. Sergi Cuenca Gandia. CEIP Doctor Sanchis Guarner de la Pobla Llarga.

— La cadira màgica. Aguas Vivas Luján Torró. CEIP Francesc Pons de Carcaixent

-- El somni de tornar a ser un nen. Glòria Alemany Campos. CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat.

Primer Cicle de Secundària

— La recerca del valencià. Àngela Climent Ortiz. IES Ramon Esteve de Catadau

—L’aventura del príncep. Ferran Ribes Alfonso. IES Els Èvols de l’Alcúdia

—El llibre màgic. Núria Corral Hernández. IES Torís de Torís

Segon Cicle de Secundària

—Adila i Jafar. Florencia Martínez Olocco. IES Soler i Godes de Benifaió

—Entre dos mons. Carles Agüir Tapia. IES Eduardo Primo de Carlet

—El meu amo. Sara Rovira Escoms. IES Eduardo Primo de Carlet

Batxillerat i Cicles Formatius

— Canadà-València. Passaport a la felicitat. Mar Bonache Ortega. IES Eduardo Primo de Carlet

— Només a la matinada. Júlia Viñuelas Moyà. IES Alcalans de Montserrat

— La veritat, Jonh Fitzgerald Kennedy. Joan Vanaclocha Castro. IES Eduardo Primo de Carlet

Formació de Persones Adultes i Escoles Oficials d’Idiomes

-  Viure et fa viure. Vanessa Franco Martí. CMFPA Paz Mínguez de Castelló de la Ribera

— Morrut. Àngela Agudo Herrera. CMFPA de Cullera

— El somni d’una nit d’estiu. Josep Contell Carbonell. CFPA d’Almussafes.

Els veïns que pregunten molt

El nostre company i amic Enric Ramiro ens ha enviat este conte que dedica Al poble de Llombai i la 26ena Trobada que se celebrarà el proper diumenge 10 d'abril en esta població acollidora de la Ribera. Gràcies, Enric, ha estat tot un detall. Encara esteu a temps de donar-lo a conéixer a la vostra aula abans de diumenge.

Llombai sempre s’ha caracteritzat per ser un poble molt participatiu. Hi ha moltes associacions i amb moltes iniciatives. Eren diversos els savis que habitaven els voltants: el de la lloma de la Serreta, el del cim de Santa Anna, el de la serra de les Raboses de Cullera, el de la Muntanyeta dels Sants de Sueca i el de la d’Alberic i el del Cavall Bernat. Però algú destacava per damunt de tots: la Bruixa Menjacebes que volava sobre el Besori.

Era una dona valenta, ben feta i amb unes bones dosis d’agror, saviesa, xuleria i extravagància. Ixe esperit confonia la gent, doncs era al mateix temps una atracció, una distracció i una revolució. El cas és que ha arribat el dia de les festes patronals en honor a sant Abdon i sant Senent, més coneguts com els sants de la Pedra.

El cas és que la Mancomunitat li va demanar a la Bruixa Menjacebes que predicara en els nous locals que tenien a Alzira. Instal·laren pantalles de grans dimensions pel voltant, condicionaren el Bingo de la Ribera, el Cefire i l’Hospital per atendre les multituds. I la Bruixa acceptà.

El dia assenyalat a l’hora assenyalada del mes i any acordat, estava ben present però amb la intuïció femenina que alguna cosa no era la correcta, doncs es malfiava que els assistents no tenien una actitud sincera i que no volien rebre unes ensenyances, sinó més bé passar una estona de diversió i després pelar-la ben pelada com es practica per algunes zones valencianes.

Arribà el moment de la xarrada i tot els assistents arribat, en trens de rodalies, autobusos Lozano, a peu, en carro i a genollons, es disposaren a sentir a la jove saviesa confiant de passar una bona estona a la seua costa. La mestra es presentà davant de tots i dsprés d’una breu pausa de silenci, va preguntar:

- Amigues i amics, sabeu de què vaig a parlar-vos?

- NOOooooooo –contestaren.

- En aquest cas –va dir- no vaig a dir-vos res més. No crec que valga la pena iniciar les meues reflexions, car no entendríeu res de res. Per tant, mentre no sapigeu de què vaig a parlar-vos, pense que és millor no dirigir-vos la paraula.

Els assistents, mig desorientats o sencers, es tornaren a sa casa. Però no contents amb aquesta solució, decidiren reclamar novament la presència de la Bruixa Menjacebes i quedaren de trobar-se després d’un parell de dies. I la bruixa els tornà a preguntar:

-Sabeu de què vaig a parlar-vos?

- SSSIIIíííííííííí!

- Doncs si ja ho sabeu, no fa falta que jo diga res més. Que passeu un bon dia.

Els llogaters tampocs es donaren per vençuts en aquesta ocasió i li demanaren una nova oportunitat que es va produir al cap d’un parell de dies.

- Sabeu de què vaig a parlar-vos?

- Uns sí i altres no.

- Doncs aquells que ho saben que ho comenten als que no ho saben. I se n’anà més feliç que unes pasqües.

Aquesta història ens ensenya que no hem d’estar pendents de salvadors, sinó que cada persona humana ha de vetlar per ella mateixa amb les seues creences i circumstàncies. I especialment que no ens hem de riure dels nostres amics, amigues o coneguts. Possiblement, el no pensar per un mateix ens pot provocar una situació de drogodependència greu.

(Inspirat en “Una broma del maestro” a http://pacomova.eresmas.net/cuentos_clasicos_india/cuentos)