dissabte, 6 de desembre del 2014

El CEIP Carrasquer serà comunitat d'aprenentatge

La Comunitat d'Aprenentatge del CEIP Carrasquer de Sueca, prompte serà una realitat. L'11 de desembre, al Centre Cultural Bernat i Baldoví, 300 famílies, en una assemblea convocada amb eixa intenció, votaran la incorporació del centre al projecte de Comunitat d'Aprenentatge i s'hauran compromés a millorar, entre tots i totes, la qualitat educativa del centre. Amb esta cerimònia de consens democràtic el CEIP s'haurà convertit a Sueca en un centre educatiu pioner i en un referent per a la resta de la comarca, juntament amb altres centres educatius públics que ja són Comunitats d'Aprenentatge, com per exemple el CEIP Lluís Vives de Cullera, conegut popularment com l'Escola Laica.
En l'assemblea participarà Marta Soler Gallart, doctora per la Universitat de Harvard i directora del CREA de la Universitat de Barcelona que parlarà sobre "Les Comunitats d'Aprenentatge: Escoles que s'atreveixen a somiar".
També és una excel·lent notícia per a l'ensenyament en valencià, perquè els centres educatius que estan portant endavant programes d'ensenyament en valencià des de la publicació de la LUEV sempre s'han mostrat pedagògicament inquiets, sempre buscant la millor metodologia didàctica, sempre cultivant l'empatia constructiva amb l'AMPA. S'ha de saber que el CEIP Carrasquer de Sueca no ha faltat ni a una sola convocatòria de les Trobades de Centres de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera i que la ciutat de Sueca ja ha exercit dues vegades d'amfitriona de la Trobada, l'última al 2007.
El trànsit a convertir-se en Comunitat d'Aprenentatge ha estat un procés que ha anat carregant-se d'intencionalitat i de significat a mesura que passaven el mesos. Es tracta d'un model i un projecte d'educació inclusiva en què es faciliten les eines i els àmbits de participació de tota la comunitat escolar, i fins i tot de persones alienes, en els processos d'aprenentatge.
Els motius que originen l'assumpció d'este model de gestió dels centres en són molts i molt variats, i satisfan les expectatives que els propis centres educatius es plantejaven, fins i tot les mancances que estos mateixos centres educatius percebien.
En paraules de Ramon Flecha "les Comunitats d'Aprenentatge són una alternativa solidària, educativa i participativa. Un model en que el professorat reconeix que pot ser el dipositari únic dels sabers i de la informació. Es tracta també d'un model que es planteja que l'alumnat no necessita sols coneixements, sinó també recursos per a gestionar-los. Perquè cal ensenyar a seleccionar i a analitzar críticament els volums d'informació existents".
Ramon Flecha és catedràtic de Sociologia i Doctor Honoris Causa per la Universitat West Timisoara. Les seues aportacions han contribuït a diferents àmbits de la sociologia, dedicant-se a concretar teories i pràctiques que superen les desigualtats socials. Va participar en la VIII Jornades Socioeducatives de Sueca de 2014, que debatien precisament el tema de les  "Comunitats d’Aprenentatge i el dret a l’educació de totes i tots".
La Coordinadora de Centres d'Ensenyament en Valencià de la Ribera desitja a la comunitat educativa del CEIP Carrasquer de Sueca que l'assemblea de famílies de l'11 de desembre es convertisca en una festa i els millors ànims per a la seua travessia cap a la consolidació de la seua Comunitat d'Aprenentatge.

dimecres, 26 de novembre del 2014

La política d'excessos de la Sra. Consellera

S'acosten les eleccions autonòmica i locals i els nervis dels polítics amb càrrecs de responsabilitat van crispant-se més i més a mesura que les campanyes van prenent forma. De fet, ja estem en campanya. La Sra. Consellera d'Educació, Mª José Català, almenys ja ho està, i ho demostra que des de la Conselleria no paren d'eixir a la llum, pels mitjans de comunicació, desficacis que no tenen nom perquè són merament focs d'artifici amb la pólvora mullada.
El fet és que Mª José Català, la nostra Consellera d'Educació, ha afirmat que pensa castellanitzar les línies d'ensenyament en valencià amb la introducció d'una assignatura més en castellà. Ho ordena la LOMQE, diu. Ignora, o fa el paperot, que als programes d'ensenyament en valencià l'alumnat ix coneixent a la perfecció les dues llengües oficials. Ho assegura  l'Institut Valencià de Qualitat Educativa i ho va deixar ben clar Àxel Blanch i Martorell, l'alumne discapacitat de l'IES Joan Fuster de Sueca a qui esta mateixa Consellera li negava un educador a temps complet, en atendre en perfecte castellà i valencià el remolí de mitjans de comunicació d'àmbit autonòmic i estatal que li demanaven la seua opinió. Vaja quina cosa! Són capaços d'eixa exhibició de bilingüisme els alumnes d'ensenyament monolingüe? Amb tota sinceritat, jo crec que no.
A banda d'això, la senyora Consellera d'Educació pren una altra iniciativa política personal i carrega amb tota la seua artilleria contra les mares i pares, les comunitats educatives, els claustres, els consells escolars i els Ajuntaments d'aquells pobles que fa temps, prop de 30 anys, optaren pel valencià com a llengua vehicular de l'ensenyament. "Pobrets, deu pensar ella, cal traure'ls del seu error!" I planteja realitzar una consulta per preguntar-los quina llengua vehicular prefereixen, quin model educatiu és el que més els agrada. Però vosté què ha fet fins ara per generalitzar, promocionar i garantir els programes d'ensenyament en valencià quan, per calendari, s'iniciava cada curs la campanya de matriculació? Com ha explicat el plurilingüisme que nosaltres estem aplicant 30 anys per mitjà dels programes d'ensenyament bilingüe? No ha fet res de res. Ni vosté ni els seus predecessors en el càrrec.
Esta actual política d'excessos de la Sra. Consellera està motivada no solament per la proximitat de la campanya electoral sinó per la intenció secreta de revifar el conflicte lingüístic que ja havíem enterrat; un període amarg, de fel, destructiu i políticament desmesurat, histriònic. De passada, també desitja intoxicar la convivència escolar i, com no podia ser d'una altra manera, ocultar sota una capa ben grossa de falsedats, manipulacions i arguments antiquats els bons resultats dels programes d'ensenyament en valencià que funcionen des de fa 30 anys, no sols en l'àmbit acadèmic sinó aportant beneficis incontestables més enllà de les parets de les aules, al teixit social immediat.
Deixe de buscar-nos les pessigolles, d'inventar-se fantasmes i pel·lícules de sèrie B, perquè els ciutadans aspiren a viure en un país normalitzat, amb dues llengües oficials, sense ensurts de política ficció i governats per polítics, d'un o altre signe o color, que tinguen el trellat, l'audàcia i el coneixement suficient per a portar-nos a un futur de progrés.
Deixe's de romanços, no pretenga convéncer-nos que si considera un defecte genètic parlar en valencià, que nosaltres hagem de compartir amb vosté este sentiment d'autoodi vers la nostra llengua i la nostra cultura.

dimecres, 2 de juliol del 2014

8 milions després d'abaixar la persiana

Dissabte passat, el nostre president Fabra es va reunir amb Ximo Pérez, president de l'Associació de Productors Audiovisuals Valencians, per informar-lo que ha decidit destinar una ajuda institucional, 8 milions per a ser més precisos, per rehabilitar el sector audiovisual valencià, durant 2014 i 2015. Els representants del sector audiovisual valencià han calculat que este gest polític podria crear entre 1.200 i 1.300 llocs de treball directes.
El cas és que el president Fabra, després d'abaixar la persiana de RTVV d'una forma tan sobtada, intransigent i traumàtica ara pretén usar unes simples tirites per aplicar-les a una mutilació estripada i lleja que va despertar fa uns mesos la indignació de la societat valenciana, horroritzada davant el fet consumat d'haver perdut un mitjà de comunicació públic, tan vertebrador del nostre país.
No deu ser una coincidència aleatòria que la ILP per refundar RTVV, esta vegada al 100% en valencià, d'intenció plural i allunyada de qualsevol corruptela política, haja aconseguit reunir ja 45.000 firmes, de les 50.000 necessàries per a presentar-la al parlament valencià.
Tampoc no deu ser una alegre coincidència la proximitat de les eleccions autonòmiques i locals, amb un PP valencià acorralat pels escàndols de corrupció política, de malversació de diners públics i de demostrada incompetència, en un país o territori intervingut per Madrid, a l'arbitri del ja pagarem si podem del ministre Montoro.
És un fet rellevant que el govern valencià, presidit per Alberto Fabra, haja demanat a la Televisió Española un temps de connexió de 2 hores per tal d'emetre una escaleta de programes semblant al que existia a Canal 9. Amb esta estratègia, i després d'haver perdut la màquina de guanyar eleccions que era la RTVV, el PP valencià recuperaria, amb diners públics, dels nostres impostos, un mitjà de comunicació des del qual poder continuar manipulant la informació política i, sobretot, un instrument a la seua mida per esborrar i fer oblidar a la ciutadania tots els desgavells i desastres que ha provocat una gestió capritxosa, faraònica i dilapidadora de recursos públics. Paga la pena participar en la jugada amb esta perspectiva?
Ximo Pérez va insistir a la reunió que la franja de connexió de la Televisió Española haurà de ser transitòria i temporal i que l'objectiu és la recuperació de la RTVV pública, amb un model de funcionament radicalment diferent al que hi havia abans del tancament. Cal tindre present que els valencians i les valencianes, a fi de disposar d'unes hores d'emissió més de TVE hem de llogar més espai a una televisió pública de tots els espanyols, un plantejament molt allunyat al que es practica a Catalunya i a altres comunitats autonòmiques. Eixe és el nostre pes a Madrid i la consistència del poder valencià a la capital del regne d'Espanya?
Hem de fugir, però, de la temptació de fer massa jocs de paraules o de trivialitzar les expectatives reals quan el sector audiovisual valencià a hores d'ara es troba en una situació agònica que pot accelerar la seua desaparició, i un sector així tardaria un bon grapat d'anys a regenerar-se i a recuperar les condicions mínimes per a prestar serveis a un nou mitjà. Quines condicions empresarials i professionals haurien d'inspirar la participació del sector audiovisual valencià en este aventura? Coincideixen el marc de condicions empresarials i professionals amb les motivacions polítiques d'un partit desesperat que ha perdut en les darreres eleccions europees prop de mig milió de vots?

dimarts, 15 d’abril del 2014

Unes reflexions, sense sospesar les paraules

La solta de coloms és un acte habitual i simbòlic
Tot i que encara ressonen la música de dolçaina i tabal, les rialles enceses d'alegria dels xiquets i xiquetes que participaven en algun dels 114 tallers i els aplaudiments entusiastes dels assistents a l'extraordinària actuació del nostre paisà Dani Miquel, m'agradaria fer unes reflexions en veu alta i sense amidar les paraules, ni el seu calibre, ni la seua transcendència contextual ni la seua interpretació ecumènica.

Primer que res, conveniar amb totes i tots que fou una Trobada magnífica, hi hagué molta festa, la gent s'ho va passar de meravella i va viure un altre any una experiència global d'una infinitat de catadures difícil de catalogar. Vam viure una experiència intel·lectual, en trobar-nos amb gent que coincideix en la interpretació i les estratègies que han d'inspirar la defensa del valencià, dels programes d'ensenyament i el paper que ha de jugar la nostra llengua en l'àmbit social, cultural i polític.

Vam viure una experiència emocional, sentimental, en sentir-nos arrossegats per emocions i sentiments semblants als prop de 25.000 persones que van assistir a la 29 Trobada, des de tots els punts de la Ribera i, fins i tot, d'altres comarques. No es tractava d'emocions i sentiments exaltats, sinó que t'omplien el cos de serenor i de relax. En este sentit, jo, personalment, vaig observar que, en general, la gent estava molt relaxada i espremia cada minut de Trobada com qui trau el suc a una fruita deliciosa i refrescant.

Després del 6 d'abril, del dia de la 29 Trobada de Corbera, cal preguntar-se si esta experiència global i compartida es queda en un no-res o es trasllada a les comunitats educatives de la comarca per seguir impulsant l'escola de volem, la gestió que volem, la cultura participativa que volem, els projectes que s'han de dur endavant com a necessaris, l'educació de qualitat... Des de l'òptica de l'esperit de les Trobades que ha niat en nosaltres, com si carregàrem les piles d'eixe energia sense intoxicar encara que fan funcionar les organitzacions horitzontals, assembleàries i democràtiques.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Les noves tecnologies

Dissabte participàrem en una reunió d'1Entretants, la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià. Tinguérem ocasió de ser testimonis de l'organització de les pròximes jornades de l'entitat, que celebraran el proper dia 21 i 22 de març. Va quedar demostrat que amb gent escollida i uns quants recursos es poden fer grans coses, com difondre la cultura TIC. "Però si ja estem immersos en les noves tecnologies, direu. Feia falta que una entitat en fera de difusió?". En efecte, estem envoltats per les noves tecnologies, però cal fer-les servir per a coses diferents a l'ús que els dóna el sistema. Cal crear, millorar la comunicació, convertir-les en eines d'aprenentatge, transformar-les en generadores d'idees, en estímuls, en vehicles on viatgen projectes, en motius d'igualtat, en impulsos de progrés, en els fonaments de la globalització positiva...

Després raonàrem de obrir un camí de col·laboració  entre 1Entretants i Escola Valenciana, un projecte convergent que cal treballar més, arredonir i fer-lo viable. La participació directa a les Trobades podria ser una primera meta. Nosaltres suggerírem convertir la Trobada de la Ribera en l'experiència pilot. Una peça clau d'este trajecte són les comunitats educatives i ara que s'està parlant tant de les comunitats d'aprenentatge és el moment més apropiat per debatre quin paper li donem a les noves tecnologies en este nou cicle que s'obri. 

dissabte, 8 de febrer del 2014

Una polèmica falsa i desgastada

Novament, alguns representants polítics del partit que ens governa des de fa 18 anys es trauen de la mànega la recurrent polèmica, ja antiga i desgastada, de la unitat de la llengua. L'excusa, la publicació del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I una altra vegada, als bars, tertúlies al voltant d'una picadeta, i altres llocs d'intens trànsit quotidià, les opinions van i vénen -s'entrecreuen, diria jo-; unes de descriptives i d'altres de contingut més verinós, però totes carregades d'un halo de cansament i, fins i tot, de fàstic. La qüestió a què ens referim per milionèsima vegada està passada de rosca.
Hi hagué una època més fresca que ens exaltàvem, que les venes del coll se'ns unflaven, entusiasmats per atrinxerar-nos contra allò o això altre, però al nostre país ja han succeït massa coses i estem farts de cortines de fum i de jugar a intentar mossegar la carlota que penja d'un cordell i que balanceja d'un pal, perquè és una trampa a què ja ens hem acostumat.
A més a més, estes discussions solien acabar en no res, ser una tempesta d'estiu i deixaven una evident amargor de confrontació encesa -com unes brases que cremaven i que tardaven a consumir-se- entre els tertulians.
Els castellanoparlants, però,  no hi tenen este problema. De nord a sud de la península i més enllà de la mar que ens separa d'Amèrica llatina algú posa en dubte la unitat de l'espanyol? Algú es dedica a debatre la seua normativa homogeneïtzadora? Crec que no  ho fa ningú,
El que hem de celebrar, i fer festa grossa, és la riquesa i la diversitat de la nostra llengua, un tresor del qual ens hem sentir orgullosos i del qual hem de tindre cura, perquè és un patrimoni vastíssim i enormement valuós.
Aquells amb més predisposició a desenterrar antics conflictes per revifar  autoodis haurien de pensar que eixa època ja ha passat i que en la societat de la informació i del coneixement -i en este món nostre tan globalitzat, per a bé o per a mal- d'una deformitat d'emocions contradictòries no es poden traure grans idees constructives, i menys a la lona política.

dissabte, 1 de febrer del 2014

L'educació com més va, pitjor

L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros.
Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix.
El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions?
Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arriba a la quota més alta de manipulació en afirmar que els centres educatius públics, que desenvolupen projectes d'igualtat de gènere, obliguen els xiquets a pixar assentats a la tassa del vàter, per evitar que pixen drets i així no demostren la superioritat del penis. Quina barbaritat! Els cervell grisos neoliberals cada vegada fan més punta al llapis de l'enginy.

divendres, 10 de gener del 2014

Què en fem, del patrimoni comarcal?

Fa pocs dies la premsa escrita alertava dels despreniments a la torre àrab de Montroi. Es tractava d'una notícia que pot passar desapercebuda per a aquelles persones que busquen informacions de més pes o d'una repercussió de major impacte. Però es tractava d'una notícia periodística d'un succeït que pot representar alguna mena de perill per a les edificacions pròximes a la zona dels despreniments, una amenaça, real o no, a valorar pels tècnics corresponents.
També es tractava d'una notícia referida al patrimoni monumental i paisatgístic del poble de Montroi i, per extensió, de la comarca de la Ribera que ens convida a preguntar-nos per l'estat d'aquest patrimoni, per les mesures de conservació i per altres circumstàncies que tenen relació amb la gestió d'aquest patrimoni.
La veritat és que cada poble i ciutat de la nostra comarca està acostumat a veure el seu patrimoni, tant arquitectònic com paisatgístic, com, potser, ecològic, arqueològic, etc, i a ignorar el dels altres, però una visió de conjunt també ens fa preguntar-nos si es troba ben administrat, si s'ha inventariat com es degut, per quantificar-lo i qualificar-lo.
Qui ha d'assumir la responsabilitat d'aquesta tasca? Qui ha de facilitar els mitjans perquè es faça?
Però un aspecte més important que totes aquestes qüestions és que el nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic, monumental o entològic és un pou de coneixements, de vivències. És un catàleg de coneixements i vivències força útil per als centres educatius, perquè es poden convertir en recursos didàctics a l'abast de la mà, sense produir, per conéixer-los, una gran despesa. És, a més, un reclam turístic de primer ordre, que els ajuntaments podríen aprofitar, en un context d'oferta turística sostenible.

dissabte, 4 de gener del 2014

Un ajust escolar imprevisible

Quadern de bitàcola, 4/01/2014
Per a qui desconega el procediment, l'ajust escolar és una iniciativa administrativa realitzada per la Conselleria d'Educació per reestructurar el nombre d'unitats escolars i les plantilles de professorat i de personal no docent dels centres educatius públics. Es fa públic abans del Nadal, en forma d'esborrany, i convoca un termini -enguany, a correcuita fins el 2 de gener- perquè les comunitats educatives presenten les seues al·legacions en contra, a la defensiva, tant si es veuen afectades com ignorades. Com que el pes de la normativa juga a favor de l'administració és realment complicat mantindre la cohesió d'un projecte educatiu de centre en circumstàncies de demanda d'escolarització adversa.
Cal tindre en compte també que aquests darrers ajustos escolars han estat condicionats per la nova ordre de plantilles de 2013 i per l'exigència d'adaptar-se als nous criteris sobre ràtios, dictats pel Ministeri d'Educació de Wert, el juliol del 2012. Tant és així que es suprimiran 256 llocs de treball, el que provocarà inestabilitat al si dels equips professionals i molta precarietat laboral, els quals s'afegiran al 900 llocs de treball anteriors, arran de la publicació de l'Ordre.
L'ajust escolar és, en termes reals, una reestructuració a la baixa - i si és una millora, és de caràcter temporal, revisable-, de la qual s'alimenten les empreses adjudicatàries de concerts econòmics amb l'administració, amb la consegüent pèrdua de recursos de part dels centres públics i una sobrecàrrega per a la gestió dels centres i del propi treball dels professionals i del personal no docent. L'afirmació del propi ministre Wert que arriba a dir que l'augment de les ràtios no significava una minva de la qualitat educativa, és una excusa cínica perquè en realitat és un retall pressupostari a l'ensenyament públic i una devaluació de l'educació pública.
Per al curs que ve, 2014-2015, si es confirmen les expectatives de l'esborrany, el sistema d'educació pública perdrà 128 unitats d'educació infantil a tot el país, una xifra alarmant perquè en molts casos significarà l'extinció d'una línia sencera en molts centres.
És preocupant, sobretot, als centres que apliquen programes d'ensenyament en valencià, ja que extirparia d'arrel la implantació d'aquets programes, fins a una nova revisió originada per canvis al flux d'escolarització, a les zones d'escolarització compartides amb l'oferta concertada.
L'administració educativa, a través de les comissions d'escolarització, hauria d'analitzar aquest efecte dominó a la vista del nou procés d'implantació dels programes plurilingües. Qui garantirà l'estabilitat d'aquests nous programes trilingües i defensarà els drets lingüístics de l'alumnat escolaritzat?
Sembla que les bones paraules de la consellera Català han donat pas a una praxis semblant al sudari de Penèlope. O siga, fer i desfer.