dimecres, 2 de juliol de 2014

8 milions després d'abaixar la persiana

Dissabte passat, el nostre president Fabra es va reunir amb Ximo Pérez, president de l'Associació de Productors Audiovisuals Valencians, per informar-lo que ha decidit destinar una ajuda institucional, 8 milions per a ser més precisos, per rehabilitar el sector audiovisual valencià, durant 2014 i 2015. Els representants del sector audiovisual valencià han calculat que este gest polític podria crear entre 1.200 i 1.300 llocs de treball directes.
El cas és que el president Fabra, després d'abaixar la persiana de RTVV d'una forma tan sobtada, intransigent i traumàtica ara pretén usar unes simples tirites per aplicar-les a una mutilació estripada i lleja que va despertar fa uns mesos la indignació de la societat valenciana, horroritzada davant el fet consumat d'haver perdut un mitjà de comunicació públic, tan vertebrador del nostre país.
No deu ser una coincidència aleatòria que la ILP per refundar RTVV, esta vegada al 100% en valencià, d'intenció plural i allunyada de qualsevol corruptela política, haja aconseguit reunir ja 45.000 firmes, de les 50.000 necessàries per a presentar-la al parlament valencià.
Tampoc no deu ser una alegre coincidència la proximitat de les eleccions autonòmiques i locals, amb un PP valencià acorralat pels escàndols de corrupció política, de malversació de diners públics i de demostrada incompetència, en un país o territori intervingut per Madrid, a l'arbitri del ja pagarem si podem del ministre Montoro.
És un fet rellevant que el govern valencià, presidit per Alberto Fabra, haja demanat a la Televisió Española un temps de connexió de 2 hores per tal d'emetre una escaleta de programes semblant al que existia a Canal 9. Amb esta estratègia, i després d'haver perdut la màquina de guanyar eleccions que era la RTVV, el PP valencià recuperaria, amb diners públics, dels nostres impostos, un mitjà de comunicació des del qual poder continuar manipulant la informació política i, sobretot, un instrument a la seua mida per esborrar i fer oblidar a la ciutadania tots els desgavells i desastres que ha provocat una gestió capritxosa, faraònica i dilapidadora de recursos públics. Paga la pena participar en la jugada amb esta perspectiva?
Ximo Pérez va insistir a la reunió que la franja de connexió de la Televisió Española haurà de ser transitòria i temporal i que l'objectiu és la recuperació de la RTVV pública, amb un model de funcionament radicalment diferent al que hi havia abans del tancament. Cal tindre present que els valencians i les valencianes, a fi de disposar d'unes hores d'emissió més de TVE hem de llogar més espai a una televisió pública de tots els espanyols, un plantejament molt allunyat al que es practica a Catalunya i a altres comunitats autonòmiques. Eixe és el nostre pes a Madrid i la consistència del poder valencià a la capital del regne d'Espanya?
Hem de fugir, però, de la temptació de fer massa jocs de paraules o de trivialitzar les expectatives reals quan el sector audiovisual valencià a hores d'ara es troba en una situació agònica que pot accelerar la seua desaparició, i un sector així tardaria un bon grapat d'anys a regenerar-se i a recuperar les condicions mínimes per a prestar serveis a un nou mitjà. Quines condicions empresarials i professionals haurien d'inspirar la participació del sector audiovisual valencià en este aventura? Coincideixen el marc de condicions empresarials i professionals amb les motivacions polítiques d'un partit desesperat que ha perdut en les darreres eleccions europees prop de mig milió de vots?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada