dilluns, 13 de desembre de 2010

Quin model d’educació plurilingüe i intercultural?

Diego Gómez i García, Escola Valenciana

El senyor Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora, de nou mareja la perdiu i manifesta el seu suport al desenvolupament del seu model d’escola plurilingüe en anglès. Per a ell i per al seu equip encapçalat per la seua Secretaria Autonómica, no hi ha més objectiu que l’anglés i alguna que altra menció al xinés mandarí. I tot el mateix moment en què caldria recordar i reafirmar la validesa de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) aprovada ara fa vint-i-set anys. Ni una paraula de suport a l’ensenyament en valencià, ni a la seua promoció. Política lingüística zero. Sembla que el senyor Conseller, baix les directrius del seu partit i del president Francisco Camps, vol carregar-se la LUEV donat que és el manament bàsic i preescriptiu que entrebanca els seus horitzons de desfeta de l’actual sistema educatiu.

Molta publicitat, però des de la Conselleria de Campanar encara no tenen resposta a qüestions com: quins objectius s’ha de proposar un nou model d’educació plurilingüe i intercultural? quina serà l’organització del sistema educatiu valencià pel que fa a l’articulació de les llengües? Com es realitzarà la seua planificació en els centres? Com s’avaluarà? Amb quins recursos comptaran els centres? Com s’orientarà la formació inicial i permanent del professorat?, etc.

El senyor Conseller té raó en fer palès que la globalització, el desenvolupament tecnològic i la planetarització de la comunicació, han provocat una pressió social creixent per a què els nostres alumnes comencen a estudiar l’anglès cada vegada més prompte. Però evidentment, el senyor Font de Mora s’oblida de reconèixer que si no prenem les mesures necessàries, aquesta situació pot perjudicar greument el valencià, matxucat i premsat per dues llengües dominants: el castellà i l’anglès. S’oblida també que les línies en valencià són també el context idoni d’entrada a una llengua estrangera, del bilingüisme cap al trilingüisme.

La realitat actual dels centres educatius és molt diferent a la de fa un parell de dècades, és cert. A la meua aula d’Infantil de tres anys d’ensenyament en valencià conviuen xiquets i xiquetes àrabs, bolivians, romanesos, d’ètnia gitana, castellonoparlants i pocs valencianoparlants. La resposta educativa a aquesta diversitat no pot ser elitista i emmarcada dins d’unes metes únicament plurilingües. El meu alumnat i l’alumnat dels nostres pobles i ciutats ha d’aconseguir no sols una competència plurilingüe que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llengües cooficials i el domini funcional de dues llengües estrangeres. Cal també una competència acadèmica òptima per a la construcció dels coneixements i també cal una competència intercultural que els habilite per a conviure en una societat multilingüe i multicultural.

El 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià

Senyor Conseller, si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, és que l’escola valenciana ha sigut l’única opció valida per a impartir el model d’educació bilingüe que el País Valencià necessitava i l’única en aconseguir els complexos objectius que la nostra societat ha anant demanant als centres educatius valencians. Així ho han posat de manifest totes les avaluacions que s’han realitzat en el nostre sistema educatiu (encara que els seus resultats han estat amagats pels departaments corresponents de la Conselleria). Senyor Conseller, per a ser plurilingües cal ser bilingües i les dades i la realitat actual resten molt lluny d’aquesta màxima. Sols dues xifres: el 20% de l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària fa tot l’ensenyament en valencià i sols el 7% dels centres concertats fan ensenyament en valencià. A la vista d’aquestes reflexions i en poques paraules: el model plurilingüe de Font de Mora i Conxa Gomez té un clar transfons polític que poc té a veure en la recerca de les bones pràctiques en educació plurilingüe arreu del món, que no ha empatitzat amb el professorat i que sols compta amb un sector elitista de pares i mares que no valoren el valencià com a llengua pròpia. El projecte de la Conselleria pretén clarament marginar el valencià en favor del castellà i l’anglès.

Des d’Escola Valenciana, amb el seu nou president Vicent Moreno al capdavant, reconeguem que cal fer evolucionar el marc actual d’educació bilingüe cap a una educació plurilingüe i intercultural, que és la seua continuació natural, amb un objectiu global: aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat màxima pel que fa al rendiment lingüístic i acadèmic, i aconseguisquen la plena integració escolar i social. Per tot això paga la pena treballar. Vosté té la paraula Senyor Conseller.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada