dijous, 9 de febrer de 2012

Protestes i propostes

DIEGO GÓMEZ. L'Informatiu, 9/02/2012

En les darreres setmanes i després de l’anunci del govern valencià del seu paquet de retallades als empleats públics, les protestes i les propostes d’accions s’han barrejat insistentment en les xarxes socials. Així hem vist cartells i pintades diversos fets amb sentit crític, amb humor i també amb certa ràbia: "Congrés dels imputats" (a les portes del Congrés), "Vota aquí, dona el mateix" (en un contenidor de fem), "El teu banc i cada dia el de més gent" (banc d’un parc)... I també protestes i propostes d’accions, com la de traure una quantitat de diners el mateix dia dels bancs, tancaments, concentracions, jornades de dol, etc.

Protestes i propostes que han envaït també la tasca diària de les escoles. Escoles i instituts amb carències concretes, amb manca de calefacció, amb infraestructures moltes vegades de l’any de la picor, amb retalls de recursos i de programes específics per atendre la realitat de l’alumnat, amb professorat que veu minvar el seu sou mentre que es descobreix el balafiament i l’estafa de diners de la Generalitat Valenciana. Protestes i propostes que han obert el debat i que plantegen mesures i accions no desitjades com el tema de la possible suspensió d’activitats extraescolars en els centres educatius. Sense dubtes l’educació pública al País Valencià es troba en peu de guerra.

Podem fer protestes, però les nostres propostes alternatives mai es faran visibles, mai ens faran realitat sense una rebel·lió cívica que té com a punt de partida una alliberació ciutadana

Amb tot aquest rebombori al cap, el dissabte passat vaig assistir a la facultat de Filologia de la Universitat de València a la conferència inaugural del 5é congrés d’Escola Valenciana del professor de bioquímica Federico Mayor Zaragoza, que amb un dolç tortosí carregat i farcit de natros, va parlar i recuperar la vertadera significació del concepte educació, en els moments actuals de crisi econòmica, d’atur i de retallades.

A l’amanida frase de l’educació ens fa lliures, Mayor Zaragoza la va completar amb: sempre que les persones actuem d’acord amb les nostres pròpies reflexions i no al dictat de qualsevol. Així doncs l’educació del segle XXI ha de projectar-se en quatre vessants fonamentals: el coneixement de si mateix, aprendre a ser un mateix, aprendre a fer i sobre tot aprendre a viure amb els altres. I en certa forma aquest manaments en resumeixen en dos basaments bàsics: aprendre a fer coses i atrevir-se a saber. Així doncs, i donada la realitat tan dolenta que ens rodeja, cal una gran dosi de creativitat i invenció per anar més enllà i poder vèncer el que sembla inexorable.

Per altra banda el que va ser ministre d’Educació en l'època d’UCD i director general de la UNESCO, també ens va alertar de la uniformització de la societat actual, on els mitjans de comunicació i el discurs d’alguns polítics tenen les propietats dels cants de sirena que ens atordeixen, no ens deixen pensar, ni reflexionar sobre el que ocorre al nostre voltant. Ens tenen entretinguts i distrets. Ens taponen les oïdes amb cera i ens bombardegen amb les mateixes notícies i les mateixes imatges. Podem fer protestes, però les nostres propostes alternatives mai es faran visibles, mai ens faran realitat sense una rebel·lió cívica que té com a punt de partida una alliberació ciutadana. Sols l’educació com a dret universal i l’escola com a institució de lliure pensament ens ajudarà en aquesta alliberació.

Al tornar a casa vaig pensar que cal continuar fent protestes i també sobre tot, cal fer-ne de propostes. El nostre País Valencià, per la mala gestió i corrupció d’uns quants, no pot convertir-se en l’anomenada Grècia estatal. I per això fa falta molta educació, educació pública, valenciana i de qualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada