dissabte, 18 de febrer de 2012

300 anys de País Valencià

Josep Lluís Bausset. Levante EMV, 18/02/2012

De quan en quan, com que sóc ja més que rejubilat, m'entretinc rellegint Els més de zinc mil llibres que tinc a la meua biblioteca, aixi com también la immensa paperassa de revistes, Fotocòpies i escrits que he Anat guardant. I he online trobat 1 fotocòpia sobre un Treball que el meu amic Agustí Ventura m'envià fa temps. M'estic referint a «Fr Agustí Bella », que narra la vida del« Venerable Fra Agustí-Antoni Pascual de Guadassuar », un« facsímil a càrrec d'Agustín Roig Barris, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999 ». Despres de descriure la vida de la comunitat Durant aquells i aquelles temps, a la pàgina 41 dice, referint-se al frare mencionat: «Perquè no li tenia el Senyor destinat per Apòstol de les Índies, sinó del nostre País Valencià».

Els que pensin que el Terme País Valencià és cosa de fa quatre dies, estan completament errats, ja que AQUESTA Expressió te més de tres segles! La postura de negar el nom de «país» per a la nostra terra és fruit d'una política que, a l'anomenada batalla de València, s'utilitzà per obtindre 1 Redit polític i electoral per part de la UCD id'AP, per desvalencianitzar El nostre país. Llevant-nos el nom, Els nostres governants ja sabent Què ens feien. Per que, sense nom, què som?

Peró fa més de 300 anys, ja era coneguda l'Expressió País Valencià que farà uns quants rebutgen. Clar que AMB un Govern com el que patim, i Amb la televisió que paguem i que menysprea el valencià, la gent no sap que tenim una llengua pròpia o que vam tindre también una moneda pròpia i unes lleis, els Furs, que van ser anul · lats «per dret de conquesta». I la gent tampoc sap que el nom País Valencià és ben Nostre. És veritat que per vertebrar el Nostre país, tenim el Govern valencià en contra, i también l'Església.

El país no és fa AMB Terres Mítiques, copes d'Amèrica, Ciutats de la Llum, fórmules 1 o Aeroports que no tinença Avions, i que NOMÉS han FET que endeutar a la Generalitat. El país és Construeix Amb els mestres. Sí, sort en tenim dels mestres i de les escoles. Perque com va dir el meu bon amic Francesc de P. Burguera, la revitalització del nacionalisme serà obra de les escoles, AMB «mestres Nostres», com Els que he conegut en els Diverses Trobades d'Escoles en Valencià. Mestres com Maria Rosa Diranzo, Irene Guillén, Josep Millo, Anna Requena, Vicent Ortega, Imma Fenollar, Vicent Malonda, Toni Martí, Vicent Niclós, Llorenç Gimeno, Gabriel Garcia Frasquet o Paco Sanz. Mestres que ensenyen ALS xiquets en la nostra llengua. Mestres que fan descobrir ALS alumnes Els Valors de la llibertat il'estima per la nostra cultura i paper Nostre país. Mestres que inculquin ALS alumnes l'honestedat, l'honradesa, la veritat.

Mestres que sembren Llavors per a una Societat més lliure i més valenciana. Una Societat sense Corrupció, sense demagògia ni manipulacions. Tinc Confiança al país, perque tenim bons mestres. I perque la llavor sembrada germinarà en bons fruit. Algunes voltes he Pensat que la llengua i el país s'acabarien en Dues generacions. Crec que estava equivocat. La llengua i el país tinença futur (Malgrat la política nefasta de la Generalitat) perque tenim bons mestres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada