dijous, 1 de març de 2012

La realitat des de les xàrcies socials

MANEL ALONSO I CATALÀ

L'Informatiu, 01 març 2012

Estic convençut que les xàrcies socials creen en l’individu una falsa percepció de la realitat. Un dia entrem en una d’elles i a poc a poc anem conformant un seguit de relacions de suposada amistat amb persones o col·lectius amb els quals compartim alguna mena d’interessos. Quan ensopeguem amb alguna amistat que ens incomoda ens en desfem. D’aquesta manera i amb la mateixa ajuda de la xàrcia, que ens diu qui té coses en comú amb nosaltres, acabem formant part d’un grup de persones que tenen molts punts de vista en comú i que s’autoalimenta ideològicament tot creant una visió de la realitat en singular. Aquells que es passen moltes hores en les xàrcies socials agitant o deixant-se agitar corren el perill d’acabar amb una visió partidista i distorsionada de la vida.

Amics i amigues, en les xàrcies els membres de la tribu també exageren i mentixen d’una manera voluntària o involuntària, augmentant la nostra ràbia i frustració enfront de l’altre, que percebem com un ens abstracte i totpoderós, un cúmul dels pitjors defectes de la societat sobre el qual aboquem la culpabilitat de tots els mals.

Però en les xàrcies socials, com en l’exèrcit, també hi ha exploradors i infiltrats, gent que se n’ix dels dominis protectors de la tribu per a veure i informar-nos sobre el que hi ha més enllà

Però en les xàrcies socials, com en l’exèrcit, també hi ha exploradors i infiltrats, gent que se n’ix dels dominis protectors de la tribu per a veure i informar-nos sobre el que hi ha més enllà. Quan tornen ho fan amb tot un seguit de proves, fotografies, vídeos, declaracions, amenaces..., visions del món que ens pareixen grotesques acostumats com estem a riure i a riure’ns de les gràcies dels amics de la tribu.

Un dels aspectes negatius de les xàrcies socials és el de desdibuixar la percepció que tenim de l’altre, però no és exclusiu d’elles, també ho fan les cadenes de ràdio i televisió, la premsa escrita i digital, i no em referisc només a la política, sovint els majors odis es coven en el camp dels esports de competició. Els humans tenim una certa tendència a associar-nos entre iguals. Però la realitat social no és monolítica, la realitat social és diversa i plural. Les xàrcies socials són com un ganivet de doble tall, poden ser útils i beneficioses o poden ser negatives per la falsa percepció que poden projectar en l’individu sobre els esdeveniments polítics, culturals, econòmics, esportius.

Vivim en una societat lliure on el respecte a l’altre és un dels pilars sobre la qual se sustenta la democràcia i amb certes actituds no aconseguim més que fer-la trontollar.

Les xàrcies socials, al meu entendre, haurien de ser també un lloc d’encontre i de debat entre diferents, i no ho són.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada