Francesc Jover. Revista Cocentaina El Comtat, núm. 274, abril de 2010
El passat 27 de febrer, el Centre Cultural Octubre de la ciutat de València va retre homenatge al patriarca del valencianisme cultural i polític: Josep Lluís Bausset i Ciscar. El motiu no fou per estar a prop de complir 100 anys, que ja estaria bé, sinó per ser el més veterà d’una generació en la defensa de la identitat valenciana. Bausset és un patriota al qui Joan Fuster anomenava l'home subterrani per la seua dedicació callada al redreçament de la cultura dels valencians. Des del temps de la dictadura de Primo de Rivera, Bausset ha format part de tots els moviments que han defensat les arrels i la personalitat pròpia del País València, i ho ha fet de manera subterrània, sense buscar cap protagonisme.
Bausset, va nàixer a Paiporta el 19 d'agost del 1910, tot i que uns dies després va ser traslladat amb la família a l'Alcúdia de la Ribera on encara viu. Entre altres titulacions acadèmiques, és llicenciat en Farmàcia i en Químiques, practicant en Medicina i Cirurgia i titulat en Magisteri. D’ençà dels anys trenta del segle xx, fou amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i tants d'altres prohoms valencians. A més, pel fet d'haver sigut professor d'ensenyament mitjà, compta amb diferents generacions d'exalumnes que hui en dia destaquen en diferents disciplines de les arts i de les ciències. Tots ells, el respecten pels seus valors docents i la seua coherència humana.
El Centre Octubre de València es va omplir de gom a gom en l'acte d'homenatge. La mesa va estar presidida de dreta a esquerra per Francisco Tomàs, rector de la Universitat de València; Jordi Pujol, expresident de la Generalitat Catalana; Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià; Josep M. Soler, abat de Montserrat (on és monjo el fill de Bausset); i Robert Martínez Correcher, alcalde de l'Alcúdia. El mantenidor i presentador de l'acte va ser Alfons Llorens, periodista natural de Planes, qui anava donant la paraula, un darrer d'altre a les persones que intervingueren. Tots els parlaments van destacar la tossuderia, coherència i rigor del treball de Bausset.
Entre el públic assistent hi havia representants de la majoria d'entitats culturals i partits valencianistes. Literats i professors universitaris com Joan Francesc Mira, Antoni Furió, Vicent Soler, i altres personalitats. No hi va assistir cap representant de la Generalitat Valenciana ni de l'Església valenciana. Els representants d'aquestes entitats s’han desmarcat, una volta més, no reconeixent els mèrits d’un dels valencians més il·lustres. Una volta més, s'ha evidenciat la dicotomia que hi ha entre els dirigents de la Generalitat amb el rigor, l'honestedat i la bonhomia d'alguns ciutadans plens de trellat.
Com a record d'aquest acte es va lliurar una peça feta expressament per l'exalumne de Bausset, l'escultor Manolo Boix. L'acte va acabar amb la interpretació de la Moixaranga per músics de la Ribera. Bausset, va ser el primer en posar-se dempeus quan van començar a sonar les notes d'aquest himne valencià.
El País Valencià necessita, hui més que mai, punts de referència que siguen coherents, perseverants i plens de rigor. El País Valencià està fart d'infidelitats, mediocritats i oportunistes que no han fet més que confondre la societat i enverinar-la culturalment.
Molts científics i intel·lectuals valencians com Joan Fuster, Ernest Lluch, Vicent Ventura, Josep Iborra, Ramón Trullenque, Francesc Ferrer Pastor, etc., han proclamat una i mil vegades que Bausset ha estat un home essencial en la tasca de redreçar el País Valencià.
No diré res més per respecte a la poca gràcia que li fa a Josep Lluís Bausset que li tiren flors, però vull acabar amb una anècdota de mostra: fa unes setmanes una exalumna, mestra d'escola, va convidar a Bausset per visitar la seua classe d'alumnes de primària a un poble del Marquesat de Llombai. Bausset es va sotmetre a preguntes que li feien els infants i un d'ells va preguntar alguna cosa així com: “quanta vida li queda a la llengua dels valencians? A la qual cosa va respondre Bausset: “el que vosaltres vulgueu”.
No podia haver donat el savi Bausset un missatge més assenyat.
El passat 27 de febrer, el Centre Cultural Octubre de la ciutat de València va retre homenatge al patriarca del valencianisme cultural i polític: Josep Lluís Bausset i Ciscar. El motiu no fou per estar a prop de complir 100 anys, que ja estaria bé, sinó per ser el més veterà d’una generació en la defensa de la identitat valenciana. Bausset és un patriota al qui Joan Fuster anomenava l'home subterrani per la seua dedicació callada al redreçament de la cultura dels valencians. Des del temps de la dictadura de Primo de Rivera, Bausset ha format part de tots els moviments que han defensat les arrels i la personalitat pròpia del País València, i ho ha fet de manera subterrània, sense buscar cap protagonisme.
Bausset, va nàixer a Paiporta el 19 d'agost del 1910, tot i que uns dies després va ser traslladat amb la família a l'Alcúdia de la Ribera on encara viu. Entre altres titulacions acadèmiques, és llicenciat en Farmàcia i en Químiques, practicant en Medicina i Cirurgia i titulat en Magisteri. D’ençà dels anys trenta del segle xx, fou amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i tants d'altres prohoms valencians. A més, pel fet d'haver sigut professor d'ensenyament mitjà, compta amb diferents generacions d'exalumnes que hui en dia destaquen en diferents disciplines de les arts i de les ciències. Tots ells, el respecten pels seus valors docents i la seua coherència humana.
El Centre Octubre de València es va omplir de gom a gom en l'acte d'homenatge. La mesa va estar presidida de dreta a esquerra per Francisco Tomàs, rector de la Universitat de València; Jordi Pujol, expresident de la Generalitat Catalana; Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià; Josep M. Soler, abat de Montserrat (on és monjo el fill de Bausset); i Robert Martínez Correcher, alcalde de l'Alcúdia. El mantenidor i presentador de l'acte va ser Alfons Llorens, periodista natural de Planes, qui anava donant la paraula, un darrer d'altre a les persones que intervingueren. Tots els parlaments van destacar la tossuderia, coherència i rigor del treball de Bausset.
Entre el públic assistent hi havia representants de la majoria d'entitats culturals i partits valencianistes. Literats i professors universitaris com Joan Francesc Mira, Antoni Furió, Vicent Soler, i altres personalitats. No hi va assistir cap representant de la Generalitat Valenciana ni de l'Església valenciana. Els representants d'aquestes entitats s’han desmarcat, una volta més, no reconeixent els mèrits d’un dels valencians més il·lustres. Una volta més, s'ha evidenciat la dicotomia que hi ha entre els dirigents de la Generalitat amb el rigor, l'honestedat i la bonhomia d'alguns ciutadans plens de trellat.
Com a record d'aquest acte es va lliurar una peça feta expressament per l'exalumne de Bausset, l'escultor Manolo Boix. L'acte va acabar amb la interpretació de la Moixaranga per músics de la Ribera. Bausset, va ser el primer en posar-se dempeus quan van començar a sonar les notes d'aquest himne valencià.
El País Valencià necessita, hui més que mai, punts de referència que siguen coherents, perseverants i plens de rigor. El País Valencià està fart d'infidelitats, mediocritats i oportunistes que no han fet més que confondre la societat i enverinar-la culturalment.
Molts científics i intel·lectuals valencians com Joan Fuster, Ernest Lluch, Vicent Ventura, Josep Iborra, Ramón Trullenque, Francesc Ferrer Pastor, etc., han proclamat una i mil vegades que Bausset ha estat un home essencial en la tasca de redreçar el País Valencià.
No diré res més per respecte a la poca gràcia que li fa a Josep Lluís Bausset que li tiren flors, però vull acabar amb una anècdota de mostra: fa unes setmanes una exalumna, mestra d'escola, va convidar a Bausset per visitar la seua classe d'alumnes de primària a un poble del Marquesat de Llombai. Bausset es va sotmetre a preguntes que li feien els infants i un d'ells va preguntar alguna cosa així com: “quanta vida li queda a la llengua dels valencians? A la qual cosa va respondre Bausset: “el que vosaltres vulgueu”.
No podia haver donat el savi Bausset un missatge més assenyat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada