Un nou consens pel valencià

Vicent Moreno, President d'Escola Valenciana

Hui es compleixen 27 anys de l´aprovació de la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià. Tothom està en disposició de fer-ne un balanç, de fer una llista ben llarga de tot allò que no podem fer plenament en la nostra llengua. La voluntat d´aquest article, no obstant això, no és la d´enumerar els constants incompliments polítics. Des de fa temps hem arribat a la convicció que l´estratègia de la nota de premsa diària en contra de les decisions del govern valencià no és suficient. No es tracta de tirar-nos les pedres al cap, però també és cert, que hem de ser capaços d´avaluar totes les nostres propostes i accions. Aquets és el propòsit d´aquest article: avaluar, proposar i, sobretot, avançar.

Per tot això, el punt de referència inicial ha de ser el consens creat al voltant de la llengua arrel de la proposta Compromís pel Valencià, un projecte de gran acord establert l´any 2003, on es plantejava l´adhesió a un document amb 50 mesures per la llengua. S´hi van sumar tots els sindicats majoritaris; els partits polítics PSPV, Bloc, EU, ERPV i Esquerra Verda; més de 100 entitats cíviques com ara ACPV, Escola Valenciana o la confederació d´Ampes Gonçal Anaya; les universitats públiques valencianes i també més de 60 ajuntaments, entre d´altres. Per tant, no hi ha cap dubte de la incidència que va tindre aquesta proposta. Però, en què ha quedat tot això?

A l´actualitat els consensos estan desapareixent -cal dir les coses pel seu nom. Ens trobem amb una societat valenciana amb una manca alarmant de consens, coordinació i, en definitiva, sentit de país de molts dels agents implicats. Tots i totes en som un poc responsables, però concretament, cal deixar-ho clar, el principal fracàs ha sigut la no inclusió del requisit lingüístic en la Llei de la Funció Pública Valenciana, un dels punts que estava present a les 50 mesures del Compromís pel Valencià. Nosaltres, a Escola Valenciana, assumim tot allò que haguérem pogut fer millor i, a més, ens neguem a limitar-nos amb allò de: «És que ací, amb el PP, no hi ha res a fer». Cal fer autocrítica i plantejar un nou marc d´acció, un marc que ha de tindre una implementació pròpia, més enllà de les dates electorals, cal establir aliances i compartir projectes estratègics sòlids. També, cal generar un nou consens pel valencià, un compromís que recupere allò que va funcionar adés i rectifique aquelles coses que no ho van fer.

Però, hem d´apostar per un pacte real, amb acords que comporten accions visibles i concretes on hi hem d´estar tothom, però sobretot, els agents disposats a anar més enllà de les signatures, les persones i institucions amb voluntat de passar del món de les paraules al dels fets. Per tant proposem fer el primer pas: un acord per despolititzar la llengua, per a que durant el debat electoral quede fora del conflicte polític. Cal fer més gruixuda la línia que separa als polítics que parlen en valencià dels que parlen del valencià, dels que donen suport a la llengua dels que es recolzen en ella per ocultar les seues vergonyes. Som conscients que ens volen fer caure en el desànim, però el moviment cívic valencià disposa de totes les eines necessàries per eixir-se´n, aquest és un sentiment que no han pogut esborrar en 300 anys, i de ben segur que no ho aconseguiran en 300 anys més. Endavant.