Francesc Felipe, de l'oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana, participa, al Club Diario Levante, en el debat del sector audiovisual valencià davant la crisi de RTVV. En la targeta de l'acte trobareu la resta de participants i immediatament després de la invitació els plantejaments que emmarcaren les intervencions, també a mena de conclusions.
Estimat/da amic/ga:
Des de l’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació), venim treballant per la millora de la dieta mediàtica de la ciutadania valenciana.
El sector audiovisual valencià està acusant la crisi molt més greument que altres sectors. S’ha juntat la crisi econòmica mundial, amb la inexistència de polítiques públiques i estratègiques que enfortiren el nostre audiovisual.
La manca de polítiques públiques per afavorir el valencià, especialment respecte al doblatge, i la creació d’espais propis.
Les polítiques de Grans projectes, allunyades de la nostra realitat empresarial com la Ciutat de la Llum. El lliurament de llicències de TDT a empreses alienes al sector valencià audiovisual . La mala gestió de RTVV, que a més a més de no actuar de locomotora del sector audiovisual per crear noves oportunitats, actua de fre.
La Generalitat Valenciana ha dissolt la FIA (Fundació per la Investigació Audiovisual) que havia aconseguit potenciar el talent i la creativitat.
Per altra banda RTVV està empobrint al sector i posant a la major part de les empreses en situació de fallida econòmica; puix segons el sector està tardant en pagar més de 400 dies, precisament en el moment que les entitats financeres ho posen més difícil que mai.
Aquestes greus amenaces afebleixen i posen en greu perill, al nostre xicotet sector. Un sector que és industrial però també cultural. A banda de la desfeta econòmica, la crisi del sector audiovisual valencià afecta també a la dieta mediàtica dels valencians, empobrint-la.
Algunes oportunitats es poden obrir, mitjançant la creació de públics. Avui en dia per exemple no podem elegir audiovisuals en la nostra llengua, ni en les sales de cinema, ni en els comerços que venen DVDs, ni el que és més greu, en Canal 9. Cap pel·lícula, de les 30 setmanals que contempla la graella, és en valencià.
Persones de diferents sectors de l’audiovisual valencià, analitzarem des del punt de vista de la indústria i l’economia; però també des del cultural i del servei públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada