dissabte, 4 de gener del 2014

Un ajust escolar imprevisible

Quadern de bitàcola, 4/01/2014
Per a qui desconega el procediment, l'ajust escolar és una iniciativa administrativa realitzada per la Conselleria d'Educació per reestructurar el nombre d'unitats escolars i les plantilles de professorat i de personal no docent dels centres educatius públics. Es fa públic abans del Nadal, en forma d'esborrany, i convoca un termini -enguany, a correcuita fins el 2 de gener- perquè les comunitats educatives presenten les seues al·legacions en contra, a la defensiva, tant si es veuen afectades com ignorades. Com que el pes de la normativa juga a favor de l'administració és realment complicat mantindre la cohesió d'un projecte educatiu de centre en circumstàncies de demanda d'escolarització adversa.
Cal tindre en compte també que aquests darrers ajustos escolars han estat condicionats per la nova ordre de plantilles de 2013 i per l'exigència d'adaptar-se als nous criteris sobre ràtios, dictats pel Ministeri d'Educació de Wert, el juliol del 2012. Tant és així que es suprimiran 256 llocs de treball, el que provocarà inestabilitat al si dels equips professionals i molta precarietat laboral, els quals s'afegiran al 900 llocs de treball anteriors, arran de la publicació de l'Ordre.
L'ajust escolar és, en termes reals, una reestructuració a la baixa - i si és una millora, és de caràcter temporal, revisable-, de la qual s'alimenten les empreses adjudicatàries de concerts econòmics amb l'administració, amb la consegüent pèrdua de recursos de part dels centres públics i una sobrecàrrega per a la gestió dels centres i del propi treball dels professionals i del personal no docent. L'afirmació del propi ministre Wert que arriba a dir que l'augment de les ràtios no significava una minva de la qualitat educativa, és una excusa cínica perquè en realitat és un retall pressupostari a l'ensenyament públic i una devaluació de l'educació pública.
Per al curs que ve, 2014-2015, si es confirmen les expectatives de l'esborrany, el sistema d'educació pública perdrà 128 unitats d'educació infantil a tot el país, una xifra alarmant perquè en molts casos significarà l'extinció d'una línia sencera en molts centres.
És preocupant, sobretot, als centres que apliquen programes d'ensenyament en valencià, ja que extirparia d'arrel la implantació d'aquets programes, fins a una nova revisió originada per canvis al flux d'escolarització, a les zones d'escolarització compartides amb l'oferta concertada.
L'administració educativa, a través de les comissions d'escolarització, hauria d'analitzar aquest efecte dominó a la vista del nou procés d'implantació dels programes plurilingües. Qui garantirà l'estabilitat d'aquests nous programes trilingües i defensarà els drets lingüístics de l'alumnat escolaritzat?
Sembla que les bones paraules de la consellera Català han donat pas a una praxis semblant al sudari de Penèlope. O siga, fer i desfer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada