divendres, 10 de gener de 2014

Què en fem, del patrimoni comarcal?

Fa pocs dies la premsa escrita alertava dels despreniments a la torre àrab de Montroi. Es tractava d'una notícia que pot passar desapercebuda per a aquelles persones que busquen informacions de més pes o d'una repercussió de major impacte. Però es tractava d'una notícia periodística d'un succeït que pot representar alguna mena de perill per a les edificacions pròximes a la zona dels despreniments, una amenaça, real o no, a valorar pels tècnics corresponents.
També es tractava d'una notícia referida al patrimoni monumental i paisatgístic del poble de Montroi i, per extensió, de la comarca de la Ribera que ens convida a preguntar-nos per l'estat d'aquest patrimoni, per les mesures de conservació i per altres circumstàncies que tenen relació amb la gestió d'aquest patrimoni.
La veritat és que cada poble i ciutat de la nostra comarca està acostumat a veure el seu patrimoni, tant arquitectònic com paisatgístic, com, potser, ecològic, arqueològic, etc, i a ignorar el dels altres, però una visió de conjunt també ens fa preguntar-nos si es troba ben administrat, si s'ha inventariat com es degut, per quantificar-lo i qualificar-lo.
Qui ha d'assumir la responsabilitat d'aquesta tasca? Qui ha de facilitar els mitjans perquè es faça?
Però un aspecte més important que totes aquestes qüestions és que el nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic, monumental o entològic és un pou de coneixements, de vivències. És un catàleg de coneixements i vivències força útil per als centres educatius, perquè es poden convertir en recursos didàctics a l'abast de la mà, sense produir, per conéixer-los, una gran despesa. És, a més, un reclam turístic de primer ordre, que els ajuntaments podríen aprofitar, en un context d'oferta turística sostenible.

2 comentaris:

  1. Això de Montroi no es res comparat amb el castella de Corbera, una joia única a la Ribera. Sense voler alarmar ningú, el deteriorament de la seu fàbrica es alamant. De fet hi ha cartells que prohibixen la seua visita. Qué fem?

    ResponElimina
  2. Hace pocos meses la Casa Gran, en la localidad de Manuel, perteneciente a la comarca de la Ribera, fue vendida a unos holandeses por la irrisoria cantidad de 70.000 euros. La Casa Gran es un edificio construido alrededor de una antigua torre árabe que da nombre a la partida de Torreta incluida en el término territorial de Manuel. La Casa Gran es la edificación más antigua que se conserva en el pueblo. Es una edificación de alrededor de 1300 metros cuadrados y posee detalles arquitectónicos muy interesantes. Los anteriores propietarios han tenido que deshacerse de la propiedad porque necesitaba reparaciones tales escapaban a sus posibilidades económicas. Como copropietario, en repetidas ocasiones, la ofrecí sin éxito al ayuntamiento. Cuando cansado de hacer infructuosamente estas gestiones abandoné el encargo de su venta, se hizo cargo un sobrino mío de buscar un comprador. Las gestiones del nuevo encargado dieron como resultado la adquisición por los holandeses por la cantidad que he dicho. No es necesario que diga que la no adquisición por el ayuntamiento me costó un gran disgusto del que todavía no me he repuesto. Se ría interesante conocer por qué no la adquirió el ayuntamiento de Manuel. Es difícil aceptar que no dispusiese de cantidad. Pudiera ser que no pudiese disponer de las ayudas necesarias para proceder a su reparación y mantenimiento. En todo caso, como vecino de Manuel que he sido durante muchos años, lamento la pérdida de la propiedad comunal de este edificio declarado de interés histórico y artístico que podía haber contribuido a aliviar la escasez de edificios sociales en el pueblo.

    ResponElimina