dijous, 17 de juny de 2010

INFORME DE MATRICULACIÓ A LES ESCOLES PER AL CURS 2010-2011

Diego Gómez, president d’Escola Valenciana: “Els responsables d’educació valencians pretenen confondre l’opinió pública assegurant que el valencià ja s’ha potenciat prou i ara toca l’anglés, el xinés o l’hindú. Són uns manipuladors perquè en una societat global, el terme plurilingüisme és sinònim d’estar oberts a aprendre com més llengües millor partint de la llengua pròpia, una de les nostres senyes d’identitat més valuoses, per tant ens oposem a la marginació del valencià i a l’establiment de programes monolingües basats en llengües no oficials”

LA DEMANDA DE VALENCIÀ DE LES FAMÍLIES  ÉS DEL 61,2% MENTRE QUE L’OFERTA A LES ESCOLES BAIXA AL 33%

Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés.  Per això, allà on poden triar,  matriculen en major mesura els seus fills en programes d’ensenyament en valencià (PEV/PIL) perquè són l’única garantia de plurilingüisme.   Aquesta és la principal  conclusió de l’Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011 que Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic aquest matí davant de la Conselleria d’Educació. 

Escola Valenciana li ha fet arribar per registre aquest informe al conseller d’Educació Alejandro Font de Mora junt a una petició d’entrevista per tal de parlar sobre les estratègies de marginació de la nostra llengua que està duent a cap el màxim responsable d’educació com són: la paralització de l’obertura de noves línies d’ensenyament en valencià per al curs que ve; l’esborrany del decret que prohibirà incorporar progressivament el valencià als centres d’ensenyament monolingüe; la desaparició escandalosa d’assessories de valencià o els retalls pressupostaris a la promoció de la nostra llengua.

L’Informe que ha preparat l’entitat analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on es possible triar entre ensenyament en valencià o ensenyament en castellà.

S’han sondejat 230 escoles de 47 municipis de tot el País Valencià, la majoria amb poblacions de més de 40.000 habitants, però també inclou els municipis que abasta l’Àrea Metropolitana de la ciutat de València (Horta Nord i Horta Sud).

Les poblacions testejades han estat:

Alacant, Alaquàs, Albalat dels Sorells, Albuixec, Alcoi, Aldaia, Almàssera, Alzira, Benidorm, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Burjassot, Calp, Castelló de la Plana, Catarroja, Dénia, El Puig, Elx,  Foios, Gandia, Godella, la Pobla de Farnals, la Vila Joiosa, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Mutxamel, Ontinyent, Paterna, Petrer, Puçol, Rafelbunyol, Sagunt - el Port de Sagunt, Sant Vicent del Raspeig,  Santa Pola, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vila –Real, Vall d’Uxó, Benifaraig, Xàbia i  Xirivella.

De l’estudi s’extrau que els pares i mares trien en primera opció ensenyament en valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat. La xifra total és ben significativa:  el 61,2% de les famílies que matriculen els fills de 3 anys per al curs 2010-2011 volen que estudien en valencià. Actualment dels 448.295 alumnes d’infantil i primària, 148.403 poden estudiar en valencià. No obstant, si la Conselleria d’Educació tinguera en compte l’opció lingüística triada pels pares i les mares hauria d’augmentar al doble l’oferta de places en Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV/PIL) i 125.953 alumnes més que els actuals  podrien estudiar en valencià el curs que ve.  La xifra d’alumnat en valencià a les escoles podria ascendir a 274.357 alumnes per al curs 2010-2011.

Segons Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, “el Govern Valencià està vulnerant de forma molt greu el dret dels pares i les mares a triar quina opció  lingüística d’ensenyament volen per als seus fills, ja que d’aquestes xifres s’extrau que automàticament a 3 de cada 10 famílies que demanen ensenyament en valencià se’ls denega una elecció tan democràtica i fonamental com és triar l’únic programa d’ensenyament que garanteix el domini de diverses llengües”.

La vulneració de drets amb noms i cognoms

Des que Escola Valenciana va encetar la 4a edició de la campanya “Obri la porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià”, s’han rebut centenars de consultes de pares i mares a l’Oficina de Drets Lingüístics pel fet que durant el període de matriculació o no s’ofertava ensenyament en valencià als centres que els pertoca matricular els fills de 3 anys o perquè veien que la demanda superava en molt l’oferta. Ara l’Oficina està tramitant recursos i queixes d’aquestes famílies dirigits a la Conselleria d’Educació.

Aquest són alguns dels exemples més habituals de pares i mares amb rostres, amb noms i cognoms i amb vivències  directes del problema que suposa no ofertar suficients places d’ensenyament en valencià per a la demanda de la ciutadania:

Edmundo Martín, un pare d’un poble valencianoparlant

Edmundo viu a Albalat dels Sorells, una població de l’Horta Nord, de la zona valencianoparlant, amb una única escola pública, El Castell,  que té una línia d’ensenyament en valencià i una altra d’ensenyament en castellà. La sorpresa d’Edmundo ha arribat ara que han eixit les llistes definitives de xiquets i xiquetes matriculats en infantil per al curs que ve i, malgrat que ell va marcar la creueta d’ensenyament en valencià, la seua filla i dos xiquets més s’han quedat fora de la unitat d’ensenyament en valencià perquè només hi ha 25 places per als 28 que havien triat aquesta opció. “Estic disposat a arribar al contenciós-administratiu perquè per a mi és molt important l’educació de la meua filla, que vull que siga en un centre públic i de qualitat, per això vull que aprenga des de l’inici a llegir i escriure en valencià i que simultàniament vaja aprenent castellà i anglés i ara per ara els únics programes que ho permeten són el PEV i el PIL, els de valencià, i com tots hauriem de ser ciutadans de primera, vull que el meu fill tinga aquesta oportunitat per dret”.

Mari Luz Requena, una mare del barri de Patraix de València

Les grans ciutats i especialment la de València són punts negres de l’ensenyament en valencià. Al barri de Patraix hi ha 3 escoles públiques que oferten alguna línia en valencià. Quan es va obrir el període de matriculació a principis de maig, Mari luz va anar a matricular el seu fill de tres anys a l’escola Eliseo Vidal i només va marcar la creueta de valencià com a única opció d’ensenyament que volia. El problema li va arribar quan van eixir les llistes definitives de xiquets i xiquetes que cursarien infantil de 3 anys en aquest centre. Van haver 49 sol•licituds de línia en valencià per a 25 places i 1 sola sol•licitud per a línia en castellà. “El primer que vaig pensar va ser que amb una situació com aquesta la Conselleria d’Educació de seguida reaccionaria i lògicament reconvertiria el PIP en ensenyament en valencià, però no, el meu fill no podrà estudiar en valencià i a més  estudiarà en un programa monolingüe i en una escola que jo havia demanat com a 5ª opció, el López Rosat, què vos sembla? És just açò?” es pregunta Mari Luz.

Vicent Cardona, voler obrir una línia en valencià a la privada i no poder

És ben sabut per tothom i en anteriors ocasions ho ha denunciat Escola Valenciana, que la Conselleria d’Educació no té cap interés en establir alguna línia d’ensenyament en valencià als centres concertats i privats. Només 31 centres d’aquestes característiques oferten alguna línia d’ensenyament en valencià a tot el territori. Cal tenir en compte que hi ha 1733 centres públics i privats d’infantil i primària, o siga que el percentatge dels privats-concertats que oferten ensenyament en valencià és irrisori. “La Conselleria està demostrant que no només no promou l’ensenyament en valencià a la privada, sinó que ara, a més, lluita perquè alguns centres amb gent que creiem en aquest tipus d’ensenyament no puguem establir-lo”, comenta Vicent Cardona, responsable del col•legi sant Cristòfor Màrtir de Picassent, un centre que està en el punt de mira de la inspecció educativa, mentre que la mateixa inspecció fa la vista grossa als centres privats i concertats monolingües que no fan ni en valencià l’àrea de Coneixement del Medi,  única asignatura que s’havia d’impartir en valencià a part de llengua, fins que entre en vigor el nou decret del PIP, que legalitzarà justament aquesta situació d’irregularitat per part de la Conselleria, que s’havia fet habitual durant els últims cursos.

Alguns dels punts negres de l’ensenyament en valencià al País valencià. Curs 2010-2011

Aldaia
Les 5 escoles on existeix l’opció de matricular en valencià estan saturades de demanda. Existeixen 165 places d’ensenyament en valencià en 3 anys i 231 sol•licituds per part de les famílies. 66 xiquets i xiquetes no podran estudiar en valencià.   A una escola com Platero y yo només han hagut 76 sol•licituds per a 50 places.

Calp
5 escoles oferten 95 places d’ensenyament en valencià  en 3 anys per a 103 sol•licituds. En casos com l’escola Gabriel Miró han hagut 41 sol•licutuds per a 25 places.

Elx
Continuen havent dificultats en centres com el “Clara Campoamor” amb 80 sol•licituds d’ensenyament en 3 anys per a 50 places.

Sagunt
Bona part dels problemes d’oferta de matriculació se centra en el Port de Sagunt amb exemples com el CEIP Maestro Tarazona on s’oferten 25 places per a 57 sol•licituds de places en ensenyament en valencià per a 3 anys.

Mislata
A 6 escoles s’oferten 196 places d’ensenyament en valencià i han sol•licitat plaça 222 famílies. És a dir que 26 xiquets i xiquetes es quedaran sense estudiar en valencià.

València
Un dels greus problemes de la ciutats València és que només 47 centres públics dels 95 existents oferten una línia d’ensenyament en valencià. En aquests 47 centres per suposat l’ensenyament en castellà també està garantit i el pares poden triar en primera opció quina de les dues llengües oficials volen com a llengua vehicular d’ensenyament per als fills. No obstant,  els 48 centres públics restants de la ciutat oferten exclusivament el programa monolingüe en castellà. Respecte a l’ensenyament privat-concertat a la ciutat només 7 centres oferten alguna l’inia d’ensenyament en valencià junt a l’opció d’estudiar en monolingüe.

Aquesta situació provoca colapses a les línies en valencià dels centres públics de tots els districtes, mentre continuen sense obrir-se noves línies en valencià. És el cas repetit de l’escola Raquel Payà, que oferta únicament ensenyament en castellà i els pares reivindiquen que una de les dues unitats en castellà es reconvertesca a valencià perquè a la resta de centres del districte les línies en valencià estan colapsades. La Conselleria d’Educació porta dos cursos denegant la reconversió de la línia.

El mateix passa a barri de de Patraix. També al barri del Carme, on hi ha pocs centres públics i només 2 que oferten ensenyament en valencià, el Santa Teresa i el Cervantes. Aquest últim cada any ompli les places d’ensenyament en valencià i el primer, el Santa Teresa està colapsat, 32 sol•licituds per a 25 places, o siga que 7 xiquets I xiquetes estan abocats a estudiar en castellà I a més en un centre diferent.

La paralització de l’obertura de línies en valencià necessaries per a cobrir la demanda de places per al curs 2010-2011.

Si per al present curs la Conselleria va donar  llum verda per obrir línies en valencià a 9 escoles de tot el territori ( Pedro Duque i San Grabriel a Alacant; Virrei Poveda a Petrer, la Patacona a Alboraia, el CRA de Dosaigües, Obispo Amigó de Massamagrell, Lluis Vives de Massanassa, Emili Lluch de Nàquera i Villar Palasí de Quart de Poblet), el panorama per al curs 2010-2011 es presenta malauradament negre.

Durant 2010, AMPES i equips directius de 42 escoles del País Valencià van demanar assessorament a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana sobre la Guia de l’Ensenyament Plurilingüe a les Escoles feta amb l’objectiu d’indicar tots els pasos administratius per a sol•licitar l’obertura de línies en valencià a la Conselleria d’Educació, donada la cada cop més habitual desinformació a la qual estan sotmesos els Consells Escolars per part de l’administració valenciana respecte a aquest tema. “Això suposa que moltes d’aquestes escoles que ens van sol•licitar assessorament directe i moltes d’altres que s’han descarregat la Guia des del nostre web hauran fet els tràmits pertinents aprovats en Consell Escolar i encara estaran esperant resposta de la Conselleria”, ha comentat el president d’Escola Valenciana.

El que sí que es pot constatar des d’Escola Valenciana  és que enguany s’han denegat o no s’ha contestat les peticions almenys de 13 centres d’infantil i primària, que no podran obrir línies en valencià el curs 2010-2011. Els casos són: el sant Cristòfor Màrtir de Picassent; el 9 d’Octubre d’Alcàsser; el Palusie de Catarroja; l’Almasil de Mislata; l’Horta de Paiporta; el LLuis Vives de Silla; el Raquel Payá de València; el Rei en Jaume i el Ramon y Cajal de Xirivella; el Blasco Ibáñez, d’Alzira; l’Antonio Armelles  de Castelló de la Plana; el Recaredo Centelles de la Vall d’Uxó;  i el nº11 de Vila-Real.

La fal•làcia publicitària de les British Schools públiques: nous programes monolingües que frenen el plurilingüisme

Des de l’entitat Escola Valenciana es considera que l’educació valenciana del segle XXI ha de respondre a les necessitats de la societat valenciana del segle XXI, una societat diversa i oberta al món, on la competència lingüística en diverses llengües obri la porta a ciutadans i ciutadanes més competents en un món globalitzat. “És imprescindible que l’alumnat valencià domine la llengua anglesa, el tema està en que al plurilingüisme s’arriba des del bilingüisme, des del domini de les llengües oficials. Clar que volem anglés i molt, el que no volem són escoles públiques monolingües que només garanteixen la competència lingüistica de l’alumnat en anglés com és el cas dels 6 experiments publicitaris de Font de Mora. Creiem que l’alumnat lingüísticament ric és aquell que pot dominar diverses llengües partint del domini de la llengua pròpia. Les escoles en anglés no són plurilingües, les escoles en valencià si que ho són, que no ens mentesquen”, ha explicat Diego Gómez.  

Des d’Escola Valenciana es constata a més que en alguna de les escoles on s’oferta ensenyament monolingüe en anglés també s’oferta una línia d’ensenyament de les clàssiques que podria ser o en castellà o en valencià. Doncs, bé, en tots els casos la Conselleria només ha permés l’obertura de línies monolingües en castellà com és el cas de la nova escola Nº11 de Vila-Real, on el curs 2010-2011 s’establirà una línia monolingüe en anglés i una altra en castellà malgrat que des del centre s’havia demanat que una de les dues fora ensenyament plurilingue en valencià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada