Director de la Unitat per a l´educació multilingüe. Universitat d'Alacant
Publicat al LEVANTE-MV el 10/09/2010
Llig la notícia al diari Levante-EMV: «El PP impondrá la educación trilingüe si gana en las urnas». El to del titular no m´agrada. No sé si respon al criteri periodístic o al to que el senyor Font de Mora ha adopta per anunciar la notícia. No m´estranyaria gens ni mica esta última raó, atés el currículum autoritari que arrossega el conseller educatiu. «Imposar» no és una paraula que casa bé amb la democràcia, és cert. Tractaré però d´aprofundir en la notícia per traure conclusions sobre el que realment significa. Començaré per manifestar el meu absolut acord amb el conseller. «El model de línies en valencià i castellà és insostenible». Té raó, però no només perquè ho siga economicament, que no és el verdader problema, sinó perquè és insostenible pedagògicament, sociolingüísticament, psicolingüísticament, formativament.
Tots els estudis i investigacions fetes al nostre àmbit autonòmic i a d´altres de l´Estat espanyol i Europa són ben clars i precisos: les línies en castellà no propicien en absolut una competència mínimament acceptable en valencià. En canvi, les línies en valencià, que cursen des de fa dos decades entre el 20% i el 30% dels nostres escolars, són la garantia precisa arxidemostrada i sobradament contrastada d´un domini igualitari de les dos llengües oficials. Si volem alumnes bilingües, d´acord, no a les línies en castellà i sí —un sí rotund— a la generalització de les línies en valencià (programes d´ensenyament en valencià i d´immersió lingüística, segons els casos).
Pot ser algun lector o lectora estarà pensant que el projecte no és el bilingüisme, que el que ha de fer el sistema educatiu és formar futures generacions trilingües, quadrilingües, poligotes. Perfecte. El que cal és adequar les liníes en valencià perquè els programes bilingües castellà/valencià es convertisquen en línies plurilingües. Com? Aprofitant la plasticitat cognitiva dels xiquets i xiquetes i posant al seu servici un currículum que incremente les hores d´anglés i en anglés, de francés i en francés, d´italià i en italià... amb una metodologia adequada; amb professorat cada vegada més format (assignatura pendent que té un alt cost econòmic, no ho oblidem); amb una distribució horària que prime la llengua minoritària —el valencià—, que amplie el temps i la qualitat d´exposició a les llengües estrangeres i que atorgue el temps mínimament necessari per aprendre els aspectes formal de la llengua forta, el castellà. Este, a grans trets, és el disseny adequat per a construir l´escola valenciana plurilingüe en què estem d´acord tots i totes els experts i que, sens dubte, generaria un significatiu consens entre la comunitat educativa i la ciutadania.
Si el senyor Alejandro Font de Mora es refereix a açò, avant. Si el seu trilingüisme és un vergonyant projecte per a marginar el valencià, ensenyar sobretot castellà i desenrotllar una campanya més propagandístisca que eficient a favor del totpoderós anglés, estem davant d´una actuació il·legal absolutament agressiva amb els nostres drets educatius i idiomàtics, els que tenim com a ciutadanes i ciutadans valencians, espanyols i europeus.
Benvinguda l´escola valenciana plurilingüe de Vinaròs a Oriola, però no a un fals trilingüisme només sostenible des del cinisme d´un dels pitjors consellers de la Generalitat Valenciana de tots els temps.
Tots els estudis i investigacions fetes al nostre àmbit autonòmic i a d´altres de l´Estat espanyol i Europa són ben clars i precisos: les línies en castellà no propicien en absolut una competència mínimament acceptable en valencià. En canvi, les línies en valencià, que cursen des de fa dos decades entre el 20% i el 30% dels nostres escolars, són la garantia precisa arxidemostrada i sobradament contrastada d´un domini igualitari de les dos llengües oficials. Si volem alumnes bilingües, d´acord, no a les línies en castellà i sí —un sí rotund— a la generalització de les línies en valencià (programes d´ensenyament en valencià i d´immersió lingüística, segons els casos).
Pot ser algun lector o lectora estarà pensant que el projecte no és el bilingüisme, que el que ha de fer el sistema educatiu és formar futures generacions trilingües, quadrilingües, poligotes. Perfecte. El que cal és adequar les liníes en valencià perquè els programes bilingües castellà/valencià es convertisquen en línies plurilingües. Com? Aprofitant la plasticitat cognitiva dels xiquets i xiquetes i posant al seu servici un currículum que incremente les hores d´anglés i en anglés, de francés i en francés, d´italià i en italià... amb una metodologia adequada; amb professorat cada vegada més format (assignatura pendent que té un alt cost econòmic, no ho oblidem); amb una distribució horària que prime la llengua minoritària —el valencià—, que amplie el temps i la qualitat d´exposició a les llengües estrangeres i que atorgue el temps mínimament necessari per aprendre els aspectes formal de la llengua forta, el castellà. Este, a grans trets, és el disseny adequat per a construir l´escola valenciana plurilingüe en què estem d´acord tots i totes els experts i que, sens dubte, generaria un significatiu consens entre la comunitat educativa i la ciutadania.
Si el senyor Alejandro Font de Mora es refereix a açò, avant. Si el seu trilingüisme és un vergonyant projecte per a marginar el valencià, ensenyar sobretot castellà i desenrotllar una campanya més propagandístisca que eficient a favor del totpoderós anglés, estem davant d´una actuació il·legal absolutament agressiva amb els nostres drets educatius i idiomàtics, els que tenim com a ciutadanes i ciutadans valencians, espanyols i europeus.
Benvinguda l´escola valenciana plurilingüe de Vinaròs a Oriola, però no a un fals trilingüisme només sostenible des del cinisme d´un dels pitjors consellers de la Generalitat Valenciana de tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada