L’eliminació de línies en valencià potencia el fracàs escolar i redueix les oportunitats laborals

Diego Gómez: “l’eliminació de línies en valencià als instituts potencia el fracàs escolar i redueix les oportunitats laborals de l’alumnat”

Web Escola Valenciana. 15/09/2010 15:50

L’IES Mutxamel és un exemple del que s’ha convertit en la tònica general de planificació educativa de la Conselleria d’educació als instituts: s’ha eliminat l’única línia d’ensenyament en valencià-plurilingüe i es mantenen dues línies d’ensenyament monolingüe en castellà.

L'alumnat dels instituts ha de prendre decisions sobre el seu futur professional i que comencen a pensar què volen ser de majors. Des d'Escola Valenciana es té la clara convicció que la qualitat educativa està directament relacionada amb programes d'ensenyament que estiguen a l'altura de les exigències de la nostra societat, una societat on l'aprenentatge de llengües es fonamental per al mercat laborat. "Els valencians i les valencianes tenim molta sort perquè vivim en un territori amb dues llengües oficials i garantir que tot l'alumnat les domine els facilita l'aprenentatge d'altres llengües, millor rendiment acadèmic i majors expectatives laborals", explica Diego Gómez, president d'Escola Valenciana.

Des de l'entitat cívica es considera fonamental que la Conselleria d'Educació faça els estudis d'avaluació i qualitat educativa per analitzar quins són els programes d'ensenyament sobre els quals s'ha de basar el plurilingüisme educatiu, quins garanteixen un major èxit acadèmic dels estudiants actualment, i quins asseguren una major preparació per a les proves d'accés a les universitats: "Estem convençuts que els resultats donarien un ampli avantatge a l'alumnat que estudia en programes d'ensenyament en valencià. Per què? Perquè és on està el professorat que genera major innovació educativa en tots els àmbits, on es concentra l'aprenentatge de qualitat i on l'alumnat té més competència lingüística no només en valencià, sinó també en castellà i en anglés respecte als estudiants que cursen estudis en un altre tipus de programes", assegura Diego Gómez.

No obstant els recursos i les facilitats per potenciar els programes d'ensenyament en valencià d'èxit són nuls a secundària, batxillerat i els cicles formatius: "hi ha un gruix de la nostra societat que viu i treballa en valencià, la llengua està viva i apropa. Els metges tenen pacients que viuen en valencià, els comercials tenen clients que viuen en valencià, els mestres tenen alumnes que viuen en valencià, els cinemes tenen espectadors que viuen en valencià i els mitjans de comunicació tenen lectors, oients i telespectadors que viuen en valencià, per això el valencià és una llengua necessària al treball, és un valor per al mercat laboral".

Els alumnes valencianoparlants tenen el privilegi de ser bilingües, la qual cosa els facilita l'aprenentatge d'una llengua de comunicació internacional com és l'anglés: "el resultat és que ja hi ha diverses generacions de joves que han estudiat en valencià i estan en el món laboral treballant també a l'estranger en grans empreses que se n'adonen que tenen clients en la nostra llengua com Apple", argumenta el president d'Escola Valenciana. És el cas de Maria Moreno, una jove de Catarroja que viu a Irlanda des de fa uns anys perquè treballa a la seu que té allí Apple. Ella ha estat col•laborant en un projecte que ha permés que l'Iphone 4 també estiga en la nostra llengua perquè l'empresa es va adonar que hi havia mercat en aquest sentit. Maria ha estudiat en valencià.

El primer dia de classe amb una concentració davant de l'IES Mutxamel

Aquest curs els estudiants que han estudiat l'eso en valencià a l'Ies Mutxamel d'aquesta localitat han perdut el dret a continuar els seus estudis en aquest programa al batxillerat, perquè la Conselleria d'Educació ha eliminat una de les tres unitats i les dues que ha conservat són d'ensenyament en castellà, és a dir, sols monolingüe.

Davant d'aquesta situació a finals del curs passat tots els afectats d'aquest centre van participar en la campanya "A secundària, tu tens la clau", iniciada per Escola Valenciana i que consisteix a enviar queixes al Síndic de Greuges per aquest tema.

Així mateix, Adrià Carrillo Valero, portaveu del Grup Municipal d'EUPV i Rosa Poveda Brotons, portaveu del Grup Municipal del PSPV, de l'Ajuntament de Mutxamel han aprovat una moció en defensa del dret de les famílies a escollir l'ensenyament en valencià a Mutxamel.

Hui s'han concentrat a les portes de l'Ies Mutxamel membres de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic, de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic de Mutxamel, representants de l'Ajuntament de Mutxamel, estudiants de l'IES Mutxamel, i professorat i AMPES dels centres de Mutxamel per tornar a fer visible davant l'opinió pública aquesta injustícia.

Ismael Vicedo, tècnic d'Escola Valenciana a l'Alacantí ha declarat que "els joves que hui estan a les portes de l'institut recolzats per tots nosaltres simplement volen exercir el seu dret a escollir el programa d'ensenyament que consideren òptim per a assegurar-se una formació excel•lent i el conseller Font de Mora hauria de tindre també en compte que a Mutxamel hi ha dos instituts i en cap dels dos hi ha ara la possibilitat de fer batxillerat en valencià. On està doncs l'equilibri, on està la potenciació del plurilingüisme si no s'assegura ni el bilingüisme?".

Justament en les comarques que conformen la província d'Alacant tenen la pitjor situació d'oferta d'ensenyament en valencià. Si la mitjana d'alumnes que poden estudiar en valencià als instituts a tot el territori és del 20,1% aquest curs 2010-2011, en la província d'alacant baixa a l'11,4%. I és que dels 33.233 alumnes que poden estudiar en valencià a l'escola en la província d'alacant, quan passen a l'institut només 13.4069 poden continuar formant-se en aquest tipus de programa d'ensenyament, o siga que 19.827 deixen de poder optar a l'ensenyament en valencià en el pas de l'escola a l'institut.

Les xifres del curs 2010-2011 a tot el territori valencià demostren que als instituts els alumnes s'inclinen per l'ensenyament en valencià si els deixen escollir

Hui han iniciat el curs 314.897 alumnes als instituts dels quals 63.406 han pogut matricular-se en els programes d'ensenyament en valencià, és a dir un 20,1% del total. Ha baixat la xifra total d'alumnes, l'any passat hi havia 318.037 i enguany 3.140 menys. No obstant, hi ha 373 alumnes més que estudien en valencià respecte a l'any passat i s'ha incrementat un 0,3% l'alumnat al qual la Conselleria d'Educació li permet estudiar en valencià respecte al curs anterior: "què demostra açò? Simplement que l'alumnat a qui li permeten estudia en valencià a l'escola vol continuar estudiant en valencià a l'institut sense cap dubte i que les unitats d'ensenayment en valencià estan completes i que el percentatge de joves que estudiarien en valencià seria molt més alt si s'obriren més línies d'ensenyament en valencià a secundària, si tinguerem una Conselleria d'Educació que apostara realment pel plrurilingüisme educatiu"", ha comentat el president d'Escola Valenciana.

En relació al que ha dit Diego Gómez, es constata un any més que 95.424 alumnes que han estudiat en valencià a l'escola no podran continuar els seus estudis en aquests programes a l'institut perquè el conseller Font de Mora es nega a obrir línies d'ensenyament en valencià per a cobrir les necessitats d'aquest alumnat als instituts. Per tant, obligatòriament han de cursar els seus estudis en un programa monolingüe en castellà: "la demanda d'ensenyament en valencià als instituts està molt per damunt de l'oferta, la situació és més sagnant que a infantil i primària", assegura Diego Gómez.

En aquest sentit, només per a assegurar a tot l'alumnat que estudia actualment en valencià a l'escola la continuitat de programa d'ensenyament en valencià a l'institut la xifra de matriculats en valencià pujaria en secundària a 158.830 alumnes, es a dir el 50,4% de l'alumnat total als instituts.