dimarts, 2 de novembre de 2010

Ressenya de la II Jornada de Taula de Filologia Valenciana

L’any passat, l’associació Taula de Filologia Valenciana es presentava en la «I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», feta en Sueca en novembre del 2009. Va ser un bon tret d’eixida, ja que Taula mostrava que tenia un espai i obtenia una participació intel·lectual ampla i variada, des de filòsofs de la Universitat de València (August Monzón) a sociolingüistes de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que són valencians (Raquel Casesnoves Ferrer, de Xàtiva) passant per historiadors del CSIC, com ara el jove Vicent Baydal (de la ciutat de València).

En la II Jornada (feta en Alzira el dia 23 d’octubre), Taula de Filologia Valenciana ha mostrat que pot avançar pel camí de la consolidació. En efecte, el conjunt dels treballs presentats enguany va més per les línies bàsiques de Taula: millorar l’ensenyament del valencià, potenciar l’ús social del valencià, aportar mitjans tècnics i perfeccionar el valencià culte.

Entre Escola Valenciana i les Universitats

En l’exposició de treballs, el primer grup del matí impactava. Estava format pel president d’Escola Valenciana, Diego Gómez; per una professora jove de Xàtiva que treballa en la Universitat Autònoma de Barcelona, Carla González; i, en tercer lloc, hi havia un professor (també jove) de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, Germà Llorca, que també treballa en un periòdic digital important, Ara multimèdia, radicat en Alcoi. Diego Gómez explicà que el suport dels pares a l’ensenyament en valencià supera en molt l’actuació de la Generalitat Valenciana (en compte de ser al revés). Carla i Germà mostraren que els valencians comencem a perdre el prejudici de no usar el valencià quan escrivim; i ho demostraren amb dades d’un àmbit cada dia més incisiu: la comunicació per internet a través dels ordinadors. Una tècnica lingüística de la Diputació de València, Imma Cerdà, va eixamplar eixa línia.

Llicenciats jóvens, compromesos i incisius

Però, si el primer grup del matí generava respecte i encenia la il·lusió, el darrer grup de la vesprada (format per Alícia Martí i Antoni Rubio) escampava la confiança entre els assistents. A eixos dos noms, hem d’afegir el d’Àlex Ordaz, un puçolenc que ha guanyat el premi més ben dotat de la Jornada (de 1500 euros). Els tres llicenciats representen la incorporació a Taula d’investigadors tan jóvens com solvents. A més, provenen dels sectors bàsics per a assentar el valencianisme. Alícia és una filla d’autòctons que ha tingut el valencià com a llengua materna; Àlex és un exemple dels fills de nouvinguts que han aprés en casa el castellà i el valencià en el carrer; i Antoni és un fill de catalans que, mantenint l’afecte per Catalunya, s’identica com a valencià i s’ha integrat amb decisió en el valencianisme.

Els temes de què han parlat eixos tres jóvens són altament tècnics (els pronoms febles, les preposicions per i per a i la terminologia lingüística en l’ensenyament). Però no per això els assistents ens avorríem; i és que lligaven les seues exposicions a les necessitats de la societat valenciana. L’arrelament de la ciència a la societat explica que, en compte d’escampar la son entre el públic, atreien la seua atenció i generaven debat. En realitat, Alícia, Antoni i Àlex són una mostra d’un fenomen més ample: el fet que s’incorporen a Taula de Filologia Valenciana jóvens competents intel·lectualment i compromesos socialment. I, això (deixeu-m’ho remarcar), és el contrari de la mort: és senyal de vida i de futur.

Eixe creixement fa pensar que Taula aportarà beneficis intel·lectuals a l’ensenyament del valencià i, en general, contribuirà a aconseguir que l’ús del valencià siga més segur i més natural, cosa que ajudarà a fer créixer la consciència de valencianitat, a incrementar l’autoestima del poble valencià i, tot plegat, espentarà l’ús social del valencià.

Les potes d’un polp

He parlat del principi de la Jornada i del final. Però, entremig, no hi havien treballs desmenjats. Des de Catalunya, el cap de redacció del diari Avui (Albert Pla Nualart) reflexionava sobre el fet que era natural i positiu que cada estructura política (la balear, la valenciana i la catalana) generara un model lingüístic identificador i assimilable, respectivament, per als balears, per als valencians i per als catalans. En eixe objectiu, tingué el suport eficaç del tècnic lingüístic de l’ajuntament d’Alzira (Leo Giménez), que ha sigut l’ànima organitzativa de la Jornada.

El comunicador Vicent Moreno mostrava de quina manera havia aconseguit ensenyar com era la societat valenciana al miler de filòlegs que en setembre vingué al Congrés Internacional de Lingüística Romànica. Josep Saborit i Àngel Calpe insistien en un fet que hauria de ser una obvietat: la fonètica de qualsevol comarca valenciana no solament és formidable, sinó que és la base des de la qual els valencians d’eixa comarca s’han d’encarar al futur.

A la vesprada, més temes interessants. Des d’Alcoi, les reflexions pedagògiques de Jesús Martínez Vargas; des de Sueca, Enric-Josep Casado feia una proposta per a tornar a editar i llegir una obra de Bernat i Baldoví; des de Buenos Aires, una filla de valencians (Maria del Carmen Alonso) mostrava que la relació entre balears, valencians i catalans no era positiva en la seua ciutat; jo explicava com de necessari és que llegim el llibre El morfema ideològic, d’un sociolingüista valencià de la Marina (Josep Àngel Mas); i, Pura Santacreu (guanyadora del segon premi de la Jornada), explicava com havia aconseguit que els seus alumnes d’Alzira s’estimaren més el valencià llegint una obra del nord de Lleida, Pedra de tartera.

Realment, el dissabte dia 23 d’octubre hi hagueren, en el Cercle Alzireny, moltes aportacions intel·lectuals. I, sobretot, els assistents (entre cinquanta i cent) alenàvem tranquils i, alhora, teixíem un clima de confiança serena en les possibilitats de la societat valenciana. Els valencians podem viure més units i ser més solidaris amb les necessitats dels altres valencians. A més, si ho aconseguim no hi haurà cap vençut i, en canvi, eixirà un vencedor clar: el poble valencià.

Mirant a cap a eixe objectiu tan desitjable, el presentador de l’acte (Antoni López Quiles) va lligar Taula de Filologia Valenciana a tres predecessors: el valencianisme del primer terç del segle XX (Taula de Lletres Valencianes) i l’humanisme d’Europa i de la Bíblia. I és que, tal com ens recordava Martí Domínguez en un poema tendre, l’arbre més s’enfila com més arrelat està.

Tres suports externs per a Taula de Filologia Valenciana

Tot eixe impuls formidable (alhora intel·lectual i emotiu) ha tingut tres suports externs significatius. El més immediat és el del regidor de cultura (Carlos Correal) i l’alcaldessa d’Alzira (Elema Bastidas), que el dia 23 d’octubre digueren paraules en defensa de l`ús social del valencià i a favor de Taula de Filologica Valenciana, cosa que els agraïm (sobretot pel que fa a l’ús públic del valencià).

El segon suport que ha tingut Taula és de la institució Alfons el Magnànim, que està intentant aportar els mitjans materials necessaris per a que les «Jornades sobre el valencià» acaben en una revista anual, que es dirà Aula de Lletres Valencianes. Revista Valenciana de Filologia.

El tercer suport que ha aconseguit Taula de Filogia Valenciana és el fet que 19 professors universitaris formaran el consell de redacció i el consell assessor de la revista a fi que siga objectiva o cientìfica. Entre eixos 19 professors, hi han catedràtics importants, com ara Albert Hauf, Lluís Meseguer, Emili Casanova, Jordi Colomina o Jaime Siles. També hi han catedràtics de Catalunya (Albert Rossich, de Girona), d’Àustria (el sociolingüista Georg Kremnitz) i d’Anglaterra (el medievalista Robert Archer, especialista en Ausiàs March i Joanot Martorell).

Esperem que Taula de Filologia Valenciana tinga una vida tan llarga com profitosa per a millorar l’ensenyament del valencià i per a contribuir a conformar un valencià culte més identificador i més assimilable i, com a conseqüència, més practicable en la comunicació oral pública.

Abelard Saragossà (president de Taula de Filologia Valenciana; Universitat de València)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada